Treball de Recerca - Handbol Bordils

Treball
de
L’handbol: ahir, avui i sempre.
Recerca
Nom: Joan Congost Abelenda
Tutor: Juli de Castro.
Curs: 2n BATXILLERAT
Assignatura: Treball de Recerca

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Per totes aquelles persones que estimen el mateix esport que jo i l’estimaran per
sempre, l’HANDBOL. I sobretot a tots aquells jugadors i entrenadors que han marcat a
la meva vida handbolística. I sens dubte, als meus pares i al meu germà.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
“ L’handbol és un esport de cor i ànima”
Entrenador de la Selecció de Croàcia d’Handbol Lino Cervar.
“Jo pels meus jugadors donaria la vida”
Entrenador de l’Handbol Bordils Quim Rabasseda.
“ La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat”
Entrenador de BM Alcobendas Eduard Berta.
“ La gloria no consisteix en no caure mai sinó aixecar-se cada vegada que caus”
el meu pare Jordi Congost.
“El talent depèn de la inspiració, però l’esforç depèn de cada un”
entrenador del FC Barcelona Pep Guardiola.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
ÍNDEX
ÍNDEX ......................................................................................................................... 1
INTRODUCCIÓ ......................................................................................................... 6
OBJECTIUS................................................................................................................ 9
CAPÍTOL 1: QUÈ ÉS L’HANDBOL? .................................................................... 10
CAPÍTOL 2: POSICIONS DEL CAMP. ................................................................. 12
CAPÍTOL 3: PASSAT DE L’HANDBOL ............................................................... 14
1. ORÍGENS .............................................................................................................. 14
2. ORÍGENS A ESPANYA ............................................................................................ 19
3. ORÍGENS A CATALUNYA ....................................................................................... 24
4. REGLAMENT DE L’HANDBOL A 11 .......................................................................... 30
CAPÍTOL 4: PRESENT DE L’HANDBOL ............................................................ 35
1. REGLAMENT DEL JOC ............................................................................................ 36
2. TÈCNICA DE L’HANDBOL ....................................................................................... 42
2.1. El problema de massa i l’elit ......................................................................... 42
2.2. Objectius del descobriment ........................................................................... 43
2.3. Qualitats innates i qualitat adquirides. .......................................................... 43
2.4. Perfil del jugador d’alt nivell. ....................................................................... 44
2.4.1. Factor talla. ............................................................................................. 45
2.4.2. Factor pes. .............................................................................................. 45
2.4.3. Altres factors morfològics. ...................................................................... 46
2.4.4. La flexibilitat. ......................................................................................... 46
2.4.5. Qualitats atlètiques i fisiològiques. .......................................................... 47
2.4.6. Qualitats motores. ................................................................................... 47
2.4.7. Intel·ligència tàctica. ............................................................................... 48
2.4.8. Qualitats psicològiques. .......................................................................... 49
2.5. Formació d’un jugador. ............................................................................... 50
2.5.1. Diversos aspectes de la formació............................................................. 51
2.5.2. Exigències de la formació ....................................................................... 52
1

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.5.3. Importància de la activitat perceptiva. ..................................................... 54
CAPÍTOL 5: TÈCNICA DEL JUGADOR .............................................................. 55
1. MANEIG DE PILOTA. .............................................................................................. 58
2. PASSADES. ........................................................................................................... 59
2.1. Passada de davant a l’altura de l’espatlla. .................................................... 60
2.2. Passada de davant picada. ............................................................................ 61
2.3. Passada de davant a l’altura dels genolls. ..................................................... 62
2.4. Passada amb salt. ......................................................................................... 62
2.5. Passada en curt. ............................................................................................ 62
2.6. Passada per darrera a l’altura del maluc. ..................................................... 63
2.7. Passada per sobre de l’espatlla del braç superior. ........................................ 63
2.8. Passada a l’altura del maluc. ........................................................................ 63
3. TIR O LLANÇAMENT A PORTERIA. .......................................................................... 64
3.1. Tir de davant a l’altura de l’espatlla. ............................................................ 65
3.2. Tir amb salt. .................................................................................................. 65
3.3. Tir amb caiguda lateral. ................................................................................ 66
3.4. Tir amb caiguda ............................................................................................ 66
3.5. Tir en suspensió ............................................................................................ 67
3.6. “Fly” o tir a passada penjada dintre de l’àrea. ............................................. 67
3.7. Tir de vaselina. ............................................................................................. 67
3.8. Tir de 7 metres. ............................................................................................. 68
4. MOVIMENT DE PASSADA O TIR (LLANÇAMENT) ...................................................... 68
5. BOT DE PILOTA. .................................................................................................... 68
6. FINTES ................................................................................................................. 70
7. DESPLAÇAMENTS DEL JUGADOR. ........................................................................... 73
8. POSICIÓ BASE. ...................................................................................................... 74
9. RECEPCIÓ. ............................................................................................................ 76
10. TÈCNICA INDIVIDUAL DEL JUGADOR DE CAMP DE DEFENSA................................... 77
11. TÈCNICA INDIVIDUAL DEL JUGADOR DE CAMP D’ATAC ......................................... 79
CAPÍTOL 6: TÀCTICA D’EQUIP EN L’HANDBOL. .......................................... 81
1. PREPARACIÓ TÀCTICA INDIVIDUAL ........................................................................ 84
2. PREPARACIÓ TÀCTICA COL·LECTIVA ...................................................................... 86
2.1. Passada i va. ................................................................................................. 89
2

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.2. Bloqueig. ....................................................................................................... 90
2.3. Encreuament. ................................................................................................ 93
2.4. Penetracions successives. .............................................................................. 94
3. SISTEMES DEL JOC DEFENSIU. ................................................................................ 96
3.1. Tipus de defenses i classificació. ................................................................. 100
3.1.1. La defensa en dos línies i la defensa home a home (individual). ............ 101
3.1.1.1. Defensa en dos línies ...................................................................... 101
3.1.1.2. Defensa home a home. ................................................................... 102
3.1.2. Sistema defensiu 6:0. ............................................................................ 104
3.1.3. Sistema defensiu 5:1. ............................................................................ 107
3.1.4. Sistema defensiu 5:1 mixta. .................................................................. 109
3.1.5. Sistema defensiu 4:2. ............................................................................ 111
3.1.6. Sistema defensiu 3:2:1. ......................................................................... 114
3.1.7. Defensa en superioritat numèrica. ......................................................... 115
3.1.8. Defensa en inferioritat numèrica. .......................................................... 120
4. SISTEMA DE JOC OFENSIU. ................................................................................... 123
4.1. Tipus d’atac i classificació. ......................................................................... 130
4.1.1. Sistema ofensiu 3:3 clàssic.................................................................... 131
4.1.2. Sistema ofensiu 3:3 amb doble pivot. .................................................... 136
4.1.3. Sistema ofensiu 2:4. .............................................................................. 137
4.1.4. Sistema ofensiu combinat 3:3 i 2:4. ....................................................... 139
4.1.5. Sistema en superioritat numèrica........................................................... 141
4.1.6. Sistema en inferioritat numèrica. ........................................................... 143
4.1.7. Atac en situacions especials. ................................................................. 146
4.1.7.1. El cop franc. ................................................................................... 146
4.1.7.2. Accions de fly (penjades) ............................................................... 147
4.1.7.3. Manteniment del resultat. ............................................................... 148
4.1.8. Atac contra una defensa mixta. ............................................................. 149
5. APLICACIONS DE TÀCTICA DINTRE EL TERRENY DE JOC A TRAVÉS DE PARTITS DE 10
EQUIPS DIFERENTS. ................................................................................................. 153
5.1. Jugades escollides com estudi principal de tota la selecció d’equips. .......... 153
5.1.1. Encreuament centra per lateral. ............................................................. 154
5.1.2. Encreuament lateral per central. ............................................................ 155
5.1.3. Encreuament central per pivot. .............................................................. 157
3

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5.1.4. Falsa lateral i central amb passada a l’extrem. ....................................... 158
5.1.5. Falsa lateral i central amb passada al lateral. ......................................... 159
5.1.6. Entrades doble pivot extrem. ................................................................. 161
5.1.7. Entrades doble pivot lateral. .................................................................. 162
5.1.8. Entrades doble pivot central. ................................................................. 163
5.1.9. Encreuament lateral per lateral. ............................................................. 164
5.1.10. Encreuament central per extrem .......................................................... 165
5.1.11. Altres. ................................................................................................. 167
6. TÀCTIQUES ESTUDIADES DE CADA EQUIP I ESTUDI DELS DIFERENTS EQUIPS. .......... 169
CAPÍTOL 7: FUTUR DE L’HANDBOL. .............................................................. 173
1. ESTUDI DELS 10 EQUIPS SEGONS L’EVOLUCIÓ DEL FUTUR. .................................... 174
1.1. FC Barcelona. ............................................................................................. 175
1.2. BM Ciudad Real. ......................................................................................... 177
1.3. Montpellier Agglomeration. ........................................................................ 179
1.4. THW Kiel .................................................................................................... 181
1.5. Rhein-Neckar Löwen. .................................................................................. 183
1.6. Chekhovskie Medvedi. ................................................................................. 185
1.7. HSV Hamburg. ............................................................................................ 187
1.8. RK Zagreb Croatia. ..................................................................................... 189
1.9. Cuatro Rayas BM Valladolid....................................................................... 191
1.10. Reale Ademar de León. ............................................................................. 193
2. PROPOSTA DE JUGADA PEL FUTUR. ...................................................................... 196
2.1. Proposta de jugada ofensiva. ...................................................................... 196
2.2. Proposta de jugada defensiva. ..................................................................... 197
3. PROPOSTA DE TÈCNICA PEL FUTUR: PASSADA AMB SALT. ..................................... 199
4. PROPOSTA DE CANVI DE NORMATIVA DINTRE EL CAMP DE JOC. ............................. 201
CONCLUSIONS ..................................................................................................... 210
REFERÈNCIES CONSULTADES ........................................................................ 222
1. BIBLIOGRAFIA. ................................................................................................... 222
1.1. Webografia (Pàgines). ................................................................................ 222
1.2. Llibres. ........................................................................................................ 224
AGRAÏMENTS ....................................................................................................... 226
4

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
ANNEXES ............................................................................................................... 227
1. ESQUEMES BÀSICS DE LA TÈCNICA I LA TÀCTICA DE L’HANDBOL. ... 227
2. LA PASSADA AL “FUTUR” (14 JULIOL DE 2011 PER JORDI RIBERA) ........................ 230
3. ENQUESTA TREBALL DE RECERCA ....................................................................... 232
4. QUADRE D’ESTUDI DE PARTITS ............................................................................ 240
5. PARTITS MIRATS A WWW.EHFTV.COM .................................................................. 241
6. ENTREVISTA JUGADORS. ..................................................................................... 244
6.1. Entrevista Manel Pérez ............................................................................... 244
6.2. Entrevista Antonio Garcia Robledo ............................................................. 248
6.3. Entrevista Eduardo Gurbindo ..................................................................... 255
6.4. Entrevista Viran Morros ............................................................................. 260
6.5. Entrevista Joan Cañellas ............................................................................. 265
7. ENTREVISTA ENTRENADORS ............................................................................... 273
7.1. Entrevista Jordi Ribera ............................................................................... 273
7.2. Entrevista Jordi Jordan ............................................................................... 280
7.3. Entrevista Manolo Montoya ........................................................................ 286
8. ENTREVISTA ÀRBITRES.................................................................................... 292
8.1. Entrevista Nacho Pascual ........................................................................... 292
5

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
INTRODUCCIÓ
El tema central d’aquest treball és l’handbol. He triat aquest tema perquè l’handbol és
l’esport que practico i també perquè és molt més que una activitat extraescolar,
l’handbol forma part de la meva vida. Vull formar part actiu d’aquest món esportiu, vull
moure’m en el terrenys de joc, vull implicar-m’hi seriosament, no només practicant-te’l
sinó també sabent-ne a través del seu estudi. He escollit aquest tema també perquè des
de que vaig començar a jugar handbol fa uns 12 anys, l’handbol em té el cor robat, m’ho
passo molt bé jugant-t’hi i voldria dedicar-m’hi tota la vida. L’handbol ha marcat
plenament la meva vida.
Per analitzar aquestes preguntes i aquesta problemàtica en l’handbol és necessari
explicar el pas del temps d’aquest esport i proposar noves “teories” sobre l’handbol, és a
dir, estudiar el pas del temps de l’handbol a través del seu passat (reglament, evolució,
naixement, etc.), analitzar el present segons la tècnica i la tàctica d’un equip o d’un
jugador i a través de la normativa i per últim proposar noves idees dintre el món de
l’handbol: proposta de jugades ofensives i defensives, proposta de canvi de normativa,
estudi dels equips segons la tàctica i proposta de tècnica.
En el treball m’he basat en l’estudi d’equips d’handbol, però per això és necessari
l’estudi de l’evolució de l’handbol ja que sense saber el passat d’aquest no podrem
estudiar el present i sense saber cap a on va l’handbol no podem estudiar res del present
perquè sense futur no hi ha present. També hem estudiat la normativa i tot sobre
l’handbol perquè sense allò considerat bàsic de l’handbol no es pot entendre l’anàlisi
d’aquest esport i dels partits.
Del passat ... per què abans es jugava en un camp de futbol amb 11 jugadors i ara en un
camp d’handbol amb 7 jugadors? Quina normativa hi havia en aquell moment?
L’evolució que va fer l’handbol, en aquelles èpoques, a Espanya o a Catalunya van
seguir el mateix ritme? És per això que he estudiat la normativa del passat, la tècnica i la
tàctica que ha anat evolucionant en el món de l’handbol i l’evolució de l’handbol en
funció del temps.
6

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Del present ... per què l’handbol es juga així i no d’una altra manera? Per què un equip
fa servir unes tècniques o tàctiques concretes? Quina és la funció que desenvolupa cada
jugador dins el camp? De què depèn? ... . En el treball analitzo un conjunt de partits
segons la tècnica i la tàctica d’equips d’alt nivell competitiu per donar resposta a les
meves preguntes.
I del futur 1 ? Com serà l’handbol al 2050 2 ? Seguirà com el veiem tots ara?
1. Analitzaré 10 equips de l’elit diferents segons els seus jugador i miraré si
apliquen més la tècnica o la tàctica
2. Proposaré un canvi de normativa per fer un handbol molt més entretingut i més
àgil.
3. Proposaré una jugada ofensiva i una jugada defensiva per millorar el rendiment
d’una defensa i d’un atac d’handbol.
4. Faré una proposta de tècnica, és a dir, estudiaré una tècnica i parlaré d’ella en
funció de l’aplicació dintre el terreny de joc i com es veu reflexada pel futur.
El primer punt del futur, en l’àmbit professional, l’handbol està a un alt nivell, per això
es necessari utilitzar la tècnica i la tàctica en un equip de l’elit perquè sense ella
l’handbol no tindria jugadors amb tan alt nivell professional. Els jugadors bons
d’handbol són aquells que tenen una bona tècnica i tàctica. L’estudi de la tècnica i la
tàctica es necessari en aquest treball perquè els partits que miraré no serà d’equips de
lliga regional, sinó serà de nivell internacional, parlarem dels millors equips d’Europa i
per això és important parlar de la tècnica i la tàctica d’un equip.
Els darrers punts han estat fruit del coneixement i la pràctica del meu esport. Són
propostes de futur: no estan regulades. És per això que he utilitzat entrevistes i
enquestes a jugadors i entrenadors professionals , gent que es mou pel món de
l’handbol i que es dedica a ell. Tots els jugadors i entrenadors de l’elit han viscut
quantitats de partits i moments intensos dintre el terreny de joc de l’handbol, per tant
són tots altament qualificats de parlar d’aquest tema. En l’apartat de conclusions
trobareu els resultats de l’estudi.
1 D’aquí el títol del treball: L’handbol: ahir, avui i sempre.
2 Basaré el futur amb propostes: canvi de normes, estudi diferents equips i proposta de tècnica i tàctica.
7

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Tot i que molts pensen que l’handbol és un esport minoritari però per molta gent això es
contrari, l’handbol és un dels 4 esports més importants en el món. Per part meva
l’handbol és molt més que un esport, no és només aquell esport per passar el temps i fer
algun esport, sinó que per mi l’handbol és la meva vida. Sense l’handbol no sabria que
fer, que pensar en molts moments del dia. L’handbol està i estarà sempre dintre el meu
cor i el de molts altres jugadors que practiquen aquest esport.
8

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
OBJECTIUS
Els objectius d’aquests treball són els següents:
Estudiar l’evolució de l’handbol: passat, present i futur.
Fer un estudi de la transició de l’handbol 11 a 7.
Estudiar les posicions dintre el terreny de joc.
Estudiar adaptacions a noves maneres de jugar a handbol i saber més d’handbol.
Conèixer la tècnica necessària per cada jugador per estar a l’elit. Estudi acorat de
la tècnica.
Conèixer en forma clara els sistema defensius i ofensius de l’handbol i el seu
entorn amb la realitat.
Reconèixer la generalitat pràctica i teòrica de la tàctica individual i de grup en
ofensiu. Tècniques de defensa i atac com a mitjà de aplicació, correcció i
ensenyança metodològica en el camp.
Realitzar de forma aprofitada els aspectes tècnics i tàctics de les combinacions
bàsiques.
Saber analitzar un equip segons la seva tàctica mitjançant un partit d’handbol.
Saber analitzar el joc de l’handbol segons els seus jugadors.
Proposar una proposta de futur d’una tècnica i d’una tàctica i 7 propostes de
canvi de normativa. Dominar la concepció del joc de l’handbol.
Saber més de l’handbol.
Dominar la concepció del joc de l’handbol.
Fer un handbol més entretingut i àgil.
Crear sensació de voler saber a qui llegeixi el treball.
9

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CAPÍTOL 1: QUÈ ÉS L’HANDBOL?
L’handbol 3 és un esport de pilota en el que s’enfronten dos equips. L’objectiu
del joc és aconseguir marcar gol amb la pilota a la mà a la porteria de l’equip contrari.
Per aconseguir-ho s’utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un
llançament. L’equip que després del partit, que consta de dues parts de 30 minuts, hagi
marcat més gols resulta el guanyador, podent donar-se també l’empat. Cada equip
consta de 14 jugadors, els quals de cada equip surt al terreny de joc 7 jugadors, 6
jugadors de camp i el porter. Se sol practicar en un pavelló esportiu tancat i es
caracteritza pel joc ràpid i l’elevat nombre de gols que es marquen. L’espai de l’àrea
està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o
per obtenir avantatge.
L’handbol es juga segons unes regles, que
son modificades o millorades cada 4 anys
(any olímpic). Aquest esport es practica
amb una pilota esfèrica, on dos equips de
set jugadors cada un competeixen per
encaixar la mateixa en la porteria rival,
marcant així un gol. L’handbol es
semblant al futbol, però es juga amb les
mans i se sanciona el toc amb el peu per part dels jugadors, igual que el futbol amb les
mans, exceptuant els porters.
En un joc típic, els jugadors porten la pilota fins a la zona 9 metres mitjançant la
passada amb els seus companys i el pot de la pilota, lloc des del qual intenten batre el
porter. Els jugadors rivals intenten recuperar el control de la pilota interceptant les
passades o bloquejant els trets amb els seus braços i mans, però i diferenciat d'altres
esports, el contacte físic entre jugadors és molt continu. El joc en l'handbol flueix
lliurement, detenint-se només quan la pilota surt del terreny de joc o quan l'àrbitre
decideix que ha d'aturar. Després de cada pausa, es reinicia el joc amb una jugada
específica.
3 Handbol o Handball, els dos termes, inclosos el calc, procedents de l’alemany handball
10

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Respecte a altres esports, en handbol les regles especifiquen la posició de cada jugador.
S'identifiquen 4 categories principals: els extrems, la tasca principal és obrir la defensa
el màxim possible, els laterals i centrals, s'encarreguen de defensar la zona central de
l'àrea i de pujar la pilota en els atacs, i els pivots que tenen com a objectiu en atac obrir
espais a la zona central de la defensa. A aquests jugadors se'ls coneix com jugadors de
camp, per diferenciar-los del porter. Al seu torn, aquestes posicions es subdivideixen en
els costats del camp en què els jugadors s'exerceixen la major part del temps. Així, per
exemple poden existir laterals drets i esquerres i extrems drets i esquerres. Encara que
els jugadors solen mantenir-se durant la majoria del temps en una posició, hi ha poques
restriccions sobre el seu moviment al camp. L'esquema dels jugadors en el terreny de
joc es diu la formació de l'equip, i aquesta, juntament amb la tàctica, és treball de
l'entrenador.
Esquemàticament, la matriu determinativa de l’handbol com esport correspon al acte de
llançar violenta i eficaçment quelcom (la pilota) contra una cosa (la porteria) per
entravessar-la (gol). Aquest caràcter és típicament masculí (de agressivitat); a més,
l’efectuarem amb la mà, membre superior, cultivant i altruista per excel·lència, dirigint
la ofensa amb plena consciència i efectivitat intencionada (las tendències i temperament
innates del sexe obrant en tot el seu poder i llibertat 4 ).
L’handbol és un esport força jove. Si volem buscar el seu hem d’anar a Alemanya. El
senyor Heiser va inventar aquest joc per ocupar el temps lliure dels treballadors de
l’empresa Siemens. Després va ser Carl Schelenz qui en va canviar una mica les regles
creant l’handbol d’onze, el que es coneixia com a handbold. El 1947 l’handbol va
evolucionar i es va convertir en el joc que coneixem ara: amb set jugadors i un camp de
40 x 20 m. AI nostre país no és fins l’any 1958 que es participa per primera vegada en
una competició internacional. L’any 1979 Espanya guanya una competició internacional
com el Mundial B. És a partir d’aquesta fita que l’handbol espanyol es col·loca en els
primers llocs de l’handbol mundial fins a guanyar la medalla de bronze en els Jocs
Olímpics d’Atlanta 1996 i el subcampionat europeu del 1998.
Catalunya ha estat sempre el bressol de l’handbol espanyol. Els clubs espanyols com el
FC Barcelona, l’Ademar de Lleó, el San Antonio de Pamplona, Ciudad Real i l’Atlètic
de Madrid han dominat i dominen les diferents competicions europees de clubs.
4 Condició de les persones o animals que no estan sotmesos a ningú ni a res.
11

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CAPÍTOL 2: POSICIONS DEL CAMP
CENTRAL
És el jugador de primer línea situat entre els dos laterals, que dintre el
camp dirigeix el joc a través d’encreuaments i altres jugades diverses coordinades en tot
moment amb aquest personatge com a principal protagonista.
El central és l’eix de l’equip, la columna vertebral. Ell és el
que mana l’atac i la defensa: marca les jugades, col·loca als
jugadors i indica des de on deuen començar els atacs estàtics.
Dirigeix l’atac i té un sentit tàctic per armar les jugades. No és tan rellevant 5 la seva
força o velocitat com visió de joc i destresa. En cas de error
d’atac del equip contrari, el central és, normalment, la persona
que rep la pilota del porter per iniciar el seu atac. En la defensa,
el central, normalment, es col·loca en el centre de la línea
defensiva junt amb el pivot. El central parlaríem d’un jugador de
1a línia. Els dos millors centrals coneguts mundialment i que
lluiten els dos pel títol de millors jugadors del món són Nikola Karabatic i Ivano Balic.
LATERAL
Els laterals se situen un a cada costat del
central. Sol ser jugadors ràpids, àgils, poc pesats i amb gran
capacitat de salt. També són jugadors alts i corpulents amb un
potent llançament. Aprofiten el màxim terreny de joc per
obrir els defensors i generar forats. Comencen les jugades d’atac estàtic des de la seva
posició. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses
obertes. S’utilitzen per trencar defenses tancades des de la línia de 9 metres. Són els
5 Que destaca, que és molt bo, molt important.
que assisteixen en la majoria de ocasions als extrems per
la seva proximitat. Els laterals són jugadors de 1a línia. El
millor lateral esquerra presentment és Mikkel Hansen i el
millor lateral dret és Laslo Nagy.
12

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
EXTREM
Els extrems es col·loquen un a un costat dels
laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, poc pesats i amb gran
capacitat de salt. Aprofiten al màxim el terreny de joc per obrir
les defenses i generar forats. Comencen les jugades d’atac estàtic
des de la seva posició. Poden convertir-se en una Font constant de
PIVOT
gols quan es juga contra defenses obertes.
Segons la estratègia de l’entrenador tendeixen a moure’s per tot
el camp. Els extrems parlaríem de jugadors de 2a línia. El
millor extrem esquerra presentment és Uwe Gensheimer i
extrem dret és Luc Abalo.
El pivot és l’encarregat de internar-se a
la muralla defensiva i obrir forats on sigui possible. Són
jugadors forts, que funcionen bé en el cos a cos. Els seus
moviments poden deixar pas lliure als laterals, però també
es converteix en golejadors quan reben una bona passada
i es giren amb velocitat capa la porteria. El pivot parlaríem d’un jugador de 2a línia. El
millor pivot presentment és Bertrand Gille.
PORTER
El porter d’handbol és l’únic jugador, que dintre de
l’àrea de 6 metres, pot fer els passos que vulgui amb la pilota a les
mans, sense necessitat de fer-la botar. També és l’únic que pot tocar
la pilota amb les seves cames, encara que només per parar els
llançaments. No pot xutar-la amb els peus ni fer passes amb elles.
Fora de dita àrea has de comportar-se com qualsevol altre jugador de
camp. Usualment porten protecció a l’entrecuixa i pantalons llargs per protegir-ne dels
llançaments. El millor porter conegut presentment és Thierry Omeyer.
13

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CAPÍTOL 3: PASSAT de l’Handbol
La història del desenvolupament de l’handbol es pot dividir en tres etapes fonamentals.
A les primeres civilitzacions, a Handbol a 11 i el nostra handbol present a 7. Aquesta
apartat està dividit en orígens mundials, orígens a Espanya i orígens a Catalunya.
1. Orígens
Per establir els orígens de l’handbol, els
investigadors tracten de buscar similituds i punts de
contacte amb jocs propis dels grecs i dels romans. Ningú
no dubta, però, que l'agilitat de l'ésser humà amb les
seves mans hagués pogut fer que s'utilitzessin en jocs ja
en les primeres civilitzacions conegudes a utilitzar-ne
per els seus joc. Tot el món està d’acord en que
l’handbol, tal i com s’entén ara, és un esport realment
molt jove, del primer quart del segle XX.
En qualsevol cas, també és cert que en la antiga Grècia va existir el “joc d’urània” 6 en el
que s’utilitzava la pilota de mesures semblants a una poma, que devia estar sostinguda
en l’aire. En un dels llibres fonamentals de la literatura clàssica, la Odissea, Homer 7
parla d’aquest joc i explica com dos dels seus protagonistes llançaven la pilota a l’aire
en direcció als núvols i l’agafaven saltant, abans de que els seus peus tornessin a tocar el
terra. Algunes escenes d’aquest tipus de diversió van ser trobades en la muralla
d’Atenes el 1926.
Posteriorment, també entre els romans el metge Claudi Galé de Pèrgam 8 havia
aconsellat als malalts la pràctica del Harpaston, una modalitat que es jugava amb una
6 Urània, la musa de l’astrologia i l’astronomia, ha perdut la inspiració. A través de jocs hem d’ajudar-la a
reconstruir tres històries de la mitologia romana representades a les constel·lacions.
7 L'Odissea (en grec ΟΔΥΣΣΕΙΑ) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer, l'altre és la
Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants poden agrupar-se en
tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses. Probablement va ser
compost al segle IX aC.
8 Galé de Pèrgam (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també
conegut simplement com a Galé, fou un metge molt important de l'època clàssica. Del seu nom encara
deriva la denominació de "galè" als metges i la branca de la Farmàcia dita Galènica (actualment dita
Tecnologia farmacèutica). El nom de "Claudius", absent als texts grecs, es va documentar per primera
14

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
pilota i les mans. Això es produïa cap a l'any 150 aC. Molt més endavant, ja a l'edat
mitjana, el trobador Walther von der Vogelweide 9 descrigué també el "joc de la pilota",
que consistia en agafar la pilota al vol d'una manera similar a com es passen la pilota
actualment els jugadors d'handbol. Era practicat principalment a la cort i els trobadors el
batejaren amb el nom de "Primer joc d'estiu". De totes maneres, era una pràctica
esportiva no estructurada, sense cap tipus de reglament ni de normes.
Aquests són els antecedents bàsics que serveixen més tard per la creació d’un esport
anomenat Handbol, que s’està practicant actualment a més de 100 països del món
sencer, amb un quart de milió d’equips i més de 5 milions de jugadors.
La primera versió dels orígens de l’handbol, sembla ser que, pels voltants de l’any 1914,
el senyor Antonio Valeta va fer una mena de barreja de basquetbol, rugby i futbol, la
qual, la practicaven amb delectació els equips del Río de la Plata (entre ells el Liverpool
i el Wanderer's de Montevideo, aquest últim molt anomenat en el món del futbol
internacional). Les regles per les quals es regia aquella mixtura (coneguda simplement
com pilota ) no les coneixem ben bé. Devien ser un punt estrambòtiques, ja que antics
jugadors del River Plate de Buenos Aires, a l'altra banda del riu, deien que recordaven
haver-lo jugat corrent amb la pilota sense botar, cosa que es permetia sempre i quant
s'aconseguís mantenir aquesta sobre la mà plana. Tal joc, digne de ser apadrinat pel
gremi de cambrers, sembla que cridà l'atenció d'uns mariners de guerra alemanys, els
quals, romanien avorrits en el seu refugi a la rada de Montevideo l’any 1916. Aquest
estrany joc va ser vist, segons la mateixa versió, per uns mariners alemanys que es van
interessar per ell i al concloure la guerra el van traslladar a Alemanya, on acabaria de
polir-se fins convertir-se en l’handbol actual.
La segona versió dels orígens de l’handbol és la següent: Els orígens de l’handbol actual
daten de finals del segle XIX, quan s’utilitzava com complement per entrenar i preparar
als gimnastes. El 1892, un professor de Gimnàstica, Konrad Koch 10 va crear el
“Raffballspied”, amb característiques molt semblants al actual handbol. En aquest
temps, a Txecoslovàquia es practicava a les escoltes un joc en el que cada equip estava
9 Walther von der Vogelweide fou un dels trobadors més famosos i se'l considera el més important poeta
alemany de l'Edat Mitjana. Va néixer al redós de 1170 possiblement en l'actual Baixa Àustria, i morí
probablement a Würzburg, al voltant del 1228.
10 Wilhelm Carl Johann Konrad Koch (nascut el 13 de febrer 1846 en Brunswick, † 13 abril 1911) va ser
un professor alemany que va fundar els Jocs Escolars a Alemanya i es va introduir el 1874, el partit de
futbol a Alemanya.
15

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
format per 7 jugadors. Es denominava “Ceska Hatzena”, cosa que el seu inventor fou J.
Klenker i el seu primer reglament va aparèixer al 1905. Alemanya es considera com la
seu de l’handbol de 11 jugadors, ja en 1905 es presentava com un joc de futbol adaptat
per jugar-se amb la mà.
Molts historiadors s’asseguren que l’origen de l’handbol actual està a Alemanya. Però
buscant dades concretes ens trobem amb varies versions, amb importants punts de
discrepància. L’any 1948 en un
institut d’ensenyança de Dinamarca
un professor de Gimnàstica, Holger
Nielsen, a qui se l’atribueix la
creació de l’handbol el 1898,
introdueix un joc nou amb una pilota
petita, al que se l’anomena
“haandbold” donant unes regles i un
sistema de joc. Es tractava de fer gols a una porteria, de manera semblant al futbol, però
controlant la pilota amb la mà. Pocs anys desprès aquest esport s’introdueix a Suècia, a
Karlskrona concretament, a través de G. Wallstrom a l’any 1910.
Durant l’any 1909, a Rússia es comença a practicar l’handbol, sent el seu màxim
exponent Eduard Moli, qui té referència del “Hatzena” txec i el 1914 va plantejar regles
per jugar-lo al seu país.
Els pocs historiadors que s’han atrevit a profunditzar en els orígens de l’actual handbol
apuntant a un professor d’Educació Física, radicant a Berlín, anomenat Max Heiser 11 ,
com el verdader i legítim “Pare” d’aquesta modalitat esportiva. Jugava amb les seves
alumnes en una de les principals avingudes de Berlín, l’any 1907. El joc que es va crear
el qual s’anomena “Torball” 12 es basava en altres jocs semblants (com el Korbball i el
Wiesbadener Torballspiel). Es jugava en una sala o a l’aire lliure, sobre un terreny de 40
metres per 20 i s’utilitzava una pilota medicinal o una de futbol. Amb la pilota a la mà
11 Només s’ha trobat de ell lo dit en el treball i que tenia alguna relació amb la ciutat danesa de Gudme,
doncs aquesta ciutat es coneix com el bressol de l’handbol.
12 Torball és un esport per a cecs i deficients visuals. És jugat per dos equips en costats oposats d'un camp
de joc interior. Cada equip està format per 3 jugadors. A la part mitjana del camp hi ha tres cables
s'estenia per tot l'ample. A cada extrem del camp de joc és un objectiu que també s'estén a tot l'ample (7
metres) del camp. El joc de pilota és similar a una pilota de futbol amb les campanes a l'interior perquè
pugui ser escoltat quan es llisqui a través del camp de joc.
16

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
no es podia córrer més de tres segons; la zona estava ubicada a 4 metres i la porteria
mitjana 2,5 per 2 metres. Els historiadors alemanys asseguren que Heiser es va inspirar
en alguns esports que ja es practicaven com el “raffbold”, el “volkerball” i el “koreball”
per la creació d’un nou: el “torball”.
Heiser va idear aquest joc per ocupar els moments lliures dels treballadors de la empresa
Siemens. Conseqüentment, les agafades i la lluita cosa a cos no estaven permesos. Les
regles no eren, amb tot, excessivament clares, i encara que va arribar a tenir un bon
número de participants, va acabar morint poc temps després. Però el “Torball” va deixar
la seva llavor.
El invent de Heiden l’any 1915 va ser recollit uns anys després per el professor alemany
Karl Schelenz 13 i va servir com a base del que va anomenar “Handbold”. La aportació
de Schelenz, després entrenador d’Alemanya, Àustria i Suècia, fou decisiva perquè va
establir unes normes, va modificar les anteriors i va portar el joc als camps de futbol
amb unes regles idèntiques a les d’aquest amb la diferencia de que es jugava amb les
mans. Entre els més destacats estaven el fet de que el nou esport tenia que jugar-se amb
11 components i que la zona es va desplaçar als 11 metres. Les porteries eren idèntiques
a les de futbol. Es va introduir també el “dribbling” i la lluita per la possessió de la
pilota, lo que va oferir més espectacle i dinamisme.
Tal com s’ha dit, l’handbol de Camp va néixer com fruit de la preocupació del berlinès
Max Heiser, el qual, partint d’altres jocs que ja es practicaven a les coles, en deduí cap
allà l’any 1917 un de nou, gentilment dedicat a l’element femení. El “Handbal” de Herr
Heiser no permetia lluita ni els desplaçaments amb la pilota, i es jugava tant als patis de
les escoles com, en dies de sol, a les avingudes dels parcs de Berlín de postguerra.
El nou joc havia sigut dissenyada també perquè el practiquessin els homes. I potser per
això va trobar més suports per el seu desenvolupament futur. El mateix secretari general
de la Associació Internacional de Futbol l’any 1912, l’alemany Hirschmann, es va
esforçar en desenvolupar l’handbol. En els seus inicis va quedar inscrit en la Federació
Internacional d’Atletisme. Schelenz va donar a conèixer l’handbol a Europa l’any 1919.
Un any després, Karl Diem, director de la Escola Alemanya d’Educació Física i
president de la Lliga d’Atletisme de Brandedurg, va donar oficialitat en el seu país a
13 Schelenz Karl era un professor alemany d'educació física. Se'l considera l'inventor d'handbol que es
practica avui en dia
17

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
aquest esport i el va introduir a la Armada, amb lo que poc després va adquirir un gran
desenvolupament a Alemanya.
Es planteja que l’any 1923, es desenvolupa la primera competència oficial entre Berlín i
Dresden, guanyada per els primers amb el resultat de 1-0. L’any 1925 es desenvolupa
lles primeres competències internacionals també en la modalitat d’11 jugadors.
En els primers anys del segle XX, els suecs desenvolupaven l’handbol en sales de
teulada baixa, en un terreny de 40 x 20 metres, lo que possibilita que s’expandeixi la
seva pràctica tot l’any, així com la reducció del número de jugadors a 7, fent d’aquest
un esport més dinàmics, emocionant i atractiu.
En el marc dels Jocs Olímpics d’estiu, a Amsterdam, es crea la Federació Internacional
d’Handbol Amateurs (IAHF), amb la inclusió de 10 països: Alemanya, Txecoslovàquia,
Suècia, Àustria, Irlanda, França,
Dinamarca, Canadà i Estats Units.
Després d’això tot va ser molt més
ràpid. L’any 1926 el Congrés de la
Federació Internacional d’Atletisme
Amateur, reunit a la Haia 14 , va
nombrar una comissió encarregada
d’establir un reglament clar i concís. L’11 d’agost de 1927, a Amsterdam, el comitè
d’handbol va admetre de forma oficial, el reglament que s’estava utilitzant a Alemanya
per aquest esport que es seguia practicant amb 11 jugadors. En la 25 sessió del Comitè
Olímpic Internacional, Mònaco 1927, es va donar un altre pas molt important quan es
va sol·licitar per primera vegada la inclusió en el programa olímpic.
L’any 1936, s’inclou l’handbol per homes en el programa dels Jocs Olímpics de Berlín,
en terreny de 80 x 40 metres i 11 jugadors, on resulta guanyador Alemanya; participant
també: Àustria, Romania, Suècia i Estats Units.
La IAHF va convocar l’any 1938 per homes, l’any 1949 per dones, i l’any 1966 per els
dos sexes, campionats mundials per 11 jugadors i des de 1938 per homes i 1957 per
14 La Haia (en neerlandès Den Haag o s-Gravenhage) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals
és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam). És a més capital de la província d'Holanda
Meridional.
18

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
dones, campionats mundials en terreny per 7 jugadors, que han continuat en l’actualitat
cada dos anys.
La IAHF es dissocia i no es fins el 12 de juliol de 1946, a Copenhaguen que s’estructura
la IHF, aprovant-ne en els seus estatus la possibilitat de competir en terrenys grans de
80 x 40 metres i en petits de 40 x 20 metres. Amb el transcurs dels anys el terreny de 40
x 20 metres i 7 jugadors substitueix paulatinament al de 80 x 40 metres i 11 jugadors.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) efectua, l’any 1964, un Congrés on l’handbol
recupera la condició d’esport olímpic i s’inclou en el programa de la XX Olimpíada a
Munich l’any 1972, competint només en el sexe masculí. El sexe femení s’inclou en el
programa de la XXI Olimpíada a Montreal l’any 1976.
L’handbol s’ha popularitzat en més de 150 països i el practiquen més de 6 milions de
persones en tot el món. Des de l’any 2000, el Dr. Hassan Moustafa, de nacionalitat
egípcia, s’ocupa com President de la IHF (International Handball Federation).
2. ORÍGENS A ESPANYA
La introducció d’aquest esport en el territori espanyol ha seguit els
mateixos camins que altres parts. Primer, es dona a conèixer l’handbol a onze, com una
derivació del futbol i, poc a poc, es va
etiquetant a l’handbol a set, amb sales
cobertes com escenari principal.
Segons el tècnic espanyol Juan de Dios
Román Seco, en un estudi recent sobre
la història de l’handbol a Espanya, va
ser la Escola Militar de Toledo
l’epicentre on es creua la primera normativa i els primers treballs de tipus tècnic que es
van elaborar sobre aquest esport.
Es pot dir que els orígens de l’handbol espanyola procedeixen de les esferes militars. A
l’Escola Naval de El Ferrol el van arribar a practicar els seus cadets i alumnes.
Existeixen dades oficials de que l’any 1928 es presenta l’handbol en el Regimiento
19

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Alcántara, a Barcelona. Després de la Guerra Civil, tant en el Frente de Juventudes 15
com la Secció Femenina i el SEU són els únics organismes oficials que controlen
d’alguna manera l’esport a Espanya.
La primera normativa, seguint a Juan de Dios Román, que es coneix a Espanya, està
firmada per el capità Hermosa i data de 1929. Era un primer esbós d’un reglament, com
el títol de “pilota a mà”, document que es formalitza deu anys més tard per la Escola
Central de Educació Física de Toledo.
La Federació Española d’Handbol es crea l’any 1941, amb don Emilio Suárez Marcelo
com primer dirigent d’aquest esport. A la temporada 42-23, segons Lluis Miracle en el
seu llibre “L’handbol a onze català”, s’organitza el I Campionat d’Espanya, en el que el
SEU de Valladolid aconsegueix el primer títol nacional a l’historia de l’handbol
espanyol. En aquest mateix any, la Federació Espanyola edita oficialment el reglament
de joc.
L’estadi de Les Corts, a Barcelona,
és l’escenari del primer partit
internacional de l’handbol hispà,
modalitat a onze, en el que Espanya
guanya a França per 3-1. El conjunt
espanyol estava format per 15
jugadors catalans i un basc.
Tres anys més tard, l’equip nacional
intervé per primera vegada en uns Campionats del Món, que es van disputar a Suïssa.
Espanya passa davant Portugal i perd davant Àustria i Suècia, respectivament.
En l’any 51 s’inicia la Primera Divisió Nacional, a set, en la que es proclama campió
l'Atlètic de Madrid, que en la temporada següent es rellevat per el seu etern rival en el
futbol, el Real Madrid. També comença a disputar-se la Lliga Nacional Femenina, amb
el triomf de la Secció Femenina de Madrid.
15 El Frente de Juventudes va ser una secció del partit polític Falange Espanyola Tradicionalista i de les
JONS creada pel règim de Franco el 1940 per l'enquadrament i adoctrinament polític dels joves espanyols
segons els principis del Moviment Nacional.
20

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La època de l’handbol espanyol a set s’estrena internacionalment amb l’enfrontament de
l’equip hispà davant Suècia, cosa que perd per 23-12. Aquesta modalitat li treu terreny i
interès a l’handbol onze i aquest acaba per extingir-se. L’últim títol nacional el va
aconseguir el B. M. Granollers al derrotar al Sabadell.
Neix a l’any 58 la Divisió d’Honor d’handbol a set en lloc de la de primera Divisió. El
primer campió és el B. M. Granollers. És a Amsterdam on es construeix la Federació
Internacional d’Handbol, amb la adhesió de 11 països. Forma part de la directiva
fundacional Avery Brundage, qui arriba més tard a presidir el Comitè Olímpic
Internacional (COI) 16 .
L’any 1958 és un any clau per l’handbol espanyol. Les corrents externes també
influeixen en el desenvolupament d’aquest esport. En aquest any, per primera vegada, la
selecció espanyola intervé per accés directe en un Mundial. Era el tercer campionat
d’aquest tipus, organitzat per la República Democràtica Alemanya. En el seu debut
figuraven en l’equip nacional deu jugadors castellans i set catalans. Per la història aquí
estan els seus noms: Alcántara, Góngora i Anchústegui (Atlètic de Madrid), Casajuana
Pregona, Fontdevila i Martín Font (Granollers), Farrés (Sabadell), Fernández Zurdo
(Bressel), José Luis Garcia Mir (Granollers, Barcelona), Emilio Villanueva (Real
Madrid), José Medina i Rafael Orbe (San Fernando). Domingo Bárcenas va ser el tècnic
encarregat d’acoblar degudament aquesta selecció.
Madrid, a l’any 1962, durant uns dies es converteix en la capital de l’handbol mundial,
doncs en aquest ciutat la Federació Internacional celebra el seu congrés.
L’handbol també comença a introduir-se entre l’element femení. Els tabús comencen a
trencar-se. És a Bilbao, a l’any 1967, on es juga el primer partit femení internacional. A
l’any 1977 s’aconsegueix, per fi, plaça a un Mundial B femení. A l’any 1998, la
selecció espanyola femenina estableix la proesa 17 de classificar-se per un Europeu, amb
un històrica victòria sobre Noruega, en la localitat valenciana de Algemesí.
16 El Comitè Olímpic Internacional (COI) amb seu a Lausana (Suïssa), va ser creat el 23 juny 1894 pel
Baró Pierre de Coubertin a París per tal de reviure els antics jocs olímpics grecs. En la seva primera
integració estaven representats dotze països: Argentina, Bèlgica, Àustria-Bohèmia, Estats Units, França,
Grècia, Gran Bretanya, Hongria, Itàlia, Nova Zelanda, Rússia i Suècia
17 Acte de valor, heroïcitat.
21

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Per l’handbol espanyol masculí, el 79 va ser un any molt especial, doncs de doble
tancada s’aconsegueix el títol de campió en el Mundial B i igualment s’aconsegueix una
plaça als Jocs Olímpics de Moscou. Va ser la explosió de la selecció espanyola, dirigida
en aquella època per Domingo Bárcenas i amb Emilio Alonso com segon entrenador.
El 9 d’octubre d’aquest any, en l’escenari del Palau Blau Grana, en una jornada
històrica, Espanya derrotava a Suïssa per 24-18 i conquistava per primer i, única vegada
fins el moment, un títol mundial. Els herois van ser: Pagoaga, De Miguel, Cecilio
Alonso, Castellví, Albisu, De la Puente, Calabuig, Novoa, De Andrés, López Barcells,
Serrano, Goyo, Uría, Milián i Sagarribay.
Després de Bárcenasm l’han seguit en la direcció de l’equip nacional tècnics de la
categoria de Juan de Dios Román, Javier García Cuesta, Emilio Alonso, Cruz Ibero,
Valero Ribera, Branislav Pokrajac, César
Argilés, entre altres. La progressió
d’Espanya en el concert mundial ha sigut
evident, figurant ara en el paquet dels
millors equips del món. Aquesta escalada
està avalada i ben argumentada per els
triomfs aconseguits en els últims anys,
com és la medalla de bronze aconseguida
en els Jocs Olímpics d’Atlanta, després de la derrota dels nostres veïns de França. I més
recent és el subcampionat aconseguit en el últim Europeu, celebrat a les localitats
italianes de Merano i Bolzano. Només Suècia pot derrotar l’equip espanyol a la gran
final. La tercera plaça d’Atlanta millora notablement la participació d’Espanya en una
Olimpíada. Anteriorment, no s’havia passat de la cinquena posició.
El Vell Continent ja s’ha quedat petit per els clubs espanyols. El Granollers va obrir la
porta dels triomfs a Europa amb la conquesta de la Recopa. El mateix camí la van seguir
altres equips com el desaparegut Calpisa d’Alacant 18 , que va conquistar tan flamant títol
al superar al llegendari i històric Gummersbach 19 alemany, a doble partit. Aquest
18 El Club Balonmano Calpisa fou un equip d'handbol creat a Alacant a la dècada dels 70, partint de
l'històric Obras del Puerto, esdevenint un dels equips més importants de la Lliga ASOBAL, la qual
guanyà en 4 ocasions consecutives. La seva llavor és actualment el BM Alacant.
19 VfL Gummersbach és un club de handbol de la localitat de Gummersbach, Alemanya. El VfL
Gummersbach competeix en la 1a Divisió de la Bundesliga alemanya d'handbol igual que a la Copa
Alemanya d'Handbol. És un dels clubs més llorejats a nivell internacional.
22

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
palmarès el millora notablement el F. C. Barcelona, qui en els últims anys no ha deixat
que cap altre equip arribes a la corona continental per clubs, fent així que se’l dominés
el millor equip d’aquesta dècada.
A Santander també saben i coneixen la alegria per conquistar un entorxat europeu.
Primer, el Teka, i, ara, el Cajacantabria, segueixen al cim continental. La lliga
espanyola. Junt amb la Bundesliga alemanya, són les competicions més fortes d’Europa,
L’handbol ja és una bona i reconeguda professió per l’élite espanyol, inclús tant
jugadors com tècnics del nostre país són requerits més enllà de les nostres fronteres.
Cal fer un especial reconeixement a la cantera nacional a la que es cuida, encara que
quan aquells bons jugadors arriben als clubs de Divisió d’Honor veuen tancats el seu
pas per la legió estrangera, encara que s’ha
d’admetre que en les dos últimes
temporades sembla que el panorama està
canviant algú en aquest aspecte. La
Selecció Nacional Junior Masculina ha
aconseguit estar en el podi en varies
ocasions, tant en competicions Europees
com en un Mundial. La classificació més recent correspon al Campionat d’Europa,
disputat a Àustria, amb la consecució de la Quarta plaça.
També cal ressaltar la extraordinària actuació de la Selecció Nacional Juvenil Femenina,
que l’any passat va aconseguir, contra tot pronòstic, la Medalla d’Or en un Campionat
d’Europa, celebrat igualment a Àustria.
Per últim, cal dir que en l’handbol femení Espanya també ha donat un pas gegantesc,
amb el domini des de fa uns anys del Mar L’Eliana a la Lliga Espanyola, sense demèrit
del Ferrobús Mislata o el propi Alsa Elda, que tots els anys arriben molt lluny en les
competicions europees. Fa dos anys, es va tocar teulada amb la conquesta de la corona
continental per part del Mar Osito.
A l’actualitat, la Federació Espanyola, dirigida per don Jesús López Ricondo, organitza
totes les categories a excepció de la Divisió d’Honor masculina, graciés a les bones
relacions amb l’ASOBAL. La lliga espanyola, que ja hem dit, és una de les més fortes
23

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
del món. Amb l’ànim de promocionar 20 aquest esport, entre
altres activitats, la Federació edita cada dos mesos la revista
“Balonmanía”. També la implantació del nostre país de
l’Handbol és absoluta amb més de 67.000 llicències
federatives, 700 equips en competició més de 3.000 tècnics
dirigint conjunts tant masculins com femenins des de els 5 anys
fins la etapa professional. A la temporada 2003-04 van
participar més de 2.000 equips de categories inferior i més de
800 de lligues sènior.
La lliga ASOBAL Masculina la composen 16 equips i la lliga ABF Femenina 14, sent
les seves estructures absolutament professionals, lo que demostra la importància
d’aquest esport a Espanya. Els equips espanyols són els més llaurats de tota Europa en
l’actualitat ja que acumula més de 20 del total de 30 títols posats en joc els últims 10
anys. Aquests conjunts són dirigits en la seva major part d’entrenadors formats i
especialitzats a Espanya, per la que la AEBM conta amb uns recursos humans de primer
nivell mundial.
3. ORÍGENS A CATALUNYA
A Catalunya, l'handbol no va tenir carta de naturalesa oficial fins
després de la Guerra Civil. Abans, només certs organismes a la resta d'Espanya, com la
Escola Central de Educació Física de Toledo o la Escola Naval de El Ferrol , el feien
practicar als seus alumnes i cadets.
A Barcelona el va voler presentar el Regimiento Alcántara l'any 1928, al camp de joc
del Reial Club Esportiu Espanyol; però no va ser fins 1941 que el Frente de Juventudes
de Barcelona va demanar a Toledo reglaments i material esportiu per incorporar
l'handbol a les seves activitats esportives. Entre els afiliats d'aquella organització es
formaren diferents equips, els quals disputarien de seguida un breu torneig, amb la
finalitat de designar la selecció que havia de representar la província en els primers
campionats d'Espanya de el Frente de Juventudes . Celebrat en començar l'estiu de 1942
a Lleó, el torneig donaria com a resultat la ràpida eliminació de l'equip barceloní pel de
Valladolid. En 1941 es va fundar la Federació Espanyola d’Handbol i en 1942 la
20 Fer que una persona o una cosa sigui coneguda i tingui èxit. Impulsar o provocar una cosa.
24

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Federació Regional de Catalunya. En aquella època dirigia tot l'esport el tinent - general
José Moscardó.
El cap de la Federació catalana va ser Pere
Sust, substituït al cap de poc temps per en
Josep M. Farré. En l'aspecte de la divulgació,
es distingiren els periodistes germans Duran,
primer l'Albert i més tard el Mario, tots dos
de El Mundo Deportivo y Francesc Costa de
La Vanguardia . La primera seu de la
Federació catalana va ser justament a El Mundo Deportivo , al carrer Tallers.
Mentrestant, l'entusiasta Josep Maria Farré, tenint de companys de junta directiva
l’àrbitre Tella, el professor d'educació física Àngel Jordà i el periodista Albert Duran, va
muntar uns cursets de captació, dels qual es van inscriure els següents equips: Frente de
Juventudes de Barcelona; Futbol Club Barcelona , capitanejat per Manuel Valls i format
amb la tropa del Batalló de Transmissions; SEU de Barcelona, Policia Armada y Tràfic
(PAYT); Batallons de Transmissions; C.D. Iberia; Provençals Poble Nou; Ideal de
Vallvidrera; Hispano Francès; Juventudes Hitlerianas; GEiEG 21 de Girona i Frente de
Juventudes de Sabadell. Al gener del 1944 s'organitzava el primer torneig oficial
"Trofeo Antonio Correa Veglison", Governador Civil de Barcelona, que va reunir vuit
equips i va guanyar el PAYT.
Des de la temporada 1943-44 fins la de 1958-59, el FC Barcelona va guanyar deu
campionats de Catalunya a onze; dos el BM Granollers i altres dos U. Atl. Sant Gervasi.
En la temporada 1944-45, l'equip blaugrana va guanyar tots els 39 partits.
Des de l' any 1942 fins 1959 el FC Barcelona va guanyar cinc campionats d'Espanya a
onze i dos el BM Granollers.
El primer partit internacional de l'handbol català va ser el 12 de juny de 1947 entre la
selecció de Barcelona contra la de Lisboa a l'estadi lisboeta d'As Salesias. Els
portuguesos van guanyar per 2 a 1.
21 El Grup Excursionista i Esportiu Gironí és un club esportiu, fundat el 1919 amb l'objectiu de
promocionar l'esport i la cultura. Té les seves instal·lacions a Girona. Es practiquen, entre d'altres esports:
waterpolo, natació, tennis, rugbi, handbol o futbol
25

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En la temporada 1947-48 van arribar els primers estrangers a Catalunya, concretament a
la SEU de Barcelona; com també el primer contacte internacional entre clubs. El UD
Sants va portar un equip de primera divisió suís: el TV Unterstrasse. Dies abans, la
premsa, de la mà de l'Albert Duran, començà a moure el caliu. L'expectació anava
creixent i el temor de fer el ridícul existia. Els de Sants supliren la seva inexperiència
amb punt d'honor. La lluita fou emocionant i competida, i malgrat cedir el partit per 9 a
11, els barcelonins van donar força guerra. Eren: Leandro; Ramos, Riba; Hernández,
Esteve, Gotor; Pàrraga; Vila; Roig; Quirant i López.
La seu de la Federació va canviar de lloc i va estar ubicada a la plaça Universitat, per
sobre del bar El Estudiante. El president era Valdomero Cabrè i Claramunt propietari de
l'hotel Espléndido que estava en la mateixa plaça Universitat.
El 19 de març de 1949 es va disputar 22 el primer partit internacional de la selecció
espanyola a onze, en el camp de Les Corts, que
la enfrontava contra la selecció francesa. Va ser
la primera victòria amb el resultat de 3 a 1. En
aquell equip només un jugador no era català i el
club que va portar més jugadors va ser el FC
Barcelona amb set: Josep Rodés, Miquel Cabré,
Joan Barbany, José Antonio Cabrera, Ramón,
Joan Cañadell i Joaquim Compte.
Des de 1950 fins 1956, el nou president de la Federació va ser José Mª Ceballos
Alameda i la seu va estar a la plaça Doctor Letamendi número 10. En 1950 es va fer la
primera retransmissió d'un partit d'handbol a Catalunya. La va fer Miguel Ángel
Valdivieso per a Radio Nacional des de El Frontón Novedades .
En 1955 es van crear les Federacions Provincials de Barcelona, Girona i Lleida, i un any
després la de Tarragona amb seu a Reus. Cada una de les Federacions actuaven
independentment les unes de les altres. El president de la Federació era escollit entre els
diferents equips de la província i amb el vist i plau del Consejo Superior de Deportes 23 .
22 Participar en una competició per aconseguir guanyar-la.
23 El Consell Superior d'Esports (CSD) és un organisme autònom de l'Administració General de l'Estat
espanyola, enquadrat en la Presidència del Govern.
26

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En 1956 la Federació Provincial de Barcelona va tenir un altre president en començar la
temporada fins 1958 en la seu de Letamendi: José López de Miguel, un home obert i
trempat, la preocupació del qual, segons va dir, era la de mantenir l'handbol en la
categoria amateur. Pensava que l'handbol set portava en si mateix una llavor destructiva
dels ideals esportius purs. Però no era ell sol. En d'altres països europeus el tema era
igualment punyent. A França deien que "l'onze és un esport, el set un joc", i a
Alemanya, el pare de l'handbol, Karl Schelenz, pensava de igual manera.
Mentrestant, el set, impertèrrit, seguia la seva marxa ascendent. Després de diferents i
breus tornejos, es van disputar els primers campionats de Catalunya durant els mesos de
febrer i març de 1951. El campió va ser el CF Badalona, i el subcampió l'UA Sant
Gervasi. Tots dos equips van anar a Madrid a jugar el campionat d'Espanya, a mitjan
març. Els equips de Madrid disposaven de més pistes, i encara que molts eren frontons
de pilota basca, superaven les possibilitats de les catalanes, cenyides, a l'antic Pavelló de
la Gran Via de Barcelona, avui cinòdrom. En aquest primer campionat d'Espanya, el
Sant Gervasi va ser eliminat pel San Fernando de Madrid per 7 a 3, com per al CF
Badalona, eliminat pel mateix equip per 8 a 6. La final fou guanyada per l’Atlètic de
Madrid, en superar al San Fernando per 13 a 3. En 1958, es comptava a Catalunya amb
vuitanta equips, repartits en tres categories. Les competicions internacionals, en terreny
del set, van portar un esdeveniment nou: la primera Copa d'Europa entre ciutats,
organitzada per la federació francesa i patrocinada pel diari esportiu L'Equipe.
Barcelona fou la ciutat escollida. Praga va ser la guanyadora del torneig.
De totes formes encara seguien les competicions d'onze. La selecció provincial de
Barcelona, en 1958, havia d'anar a jugar a Vigo per jugar contra el Traviesas; però la
Federació Provincial de Barcelona no va rebre cap ajuda de la Federació Espanyola , i
per tant, per manca de recursos econòmics va dir que no hi anava. Aleshores, directius
de la Federació van anar a Madrid i van esbrinar que la Federació no donava cap
subvenció a les Federacions de l'Estat. Va ser des de les hores quan totes les
Federacions van rebre ajuts, concretament la de Barcelona va ser de 50.000 pessetes,
que en aquella època era la màxima quantitat ja que era la federació provincial amb més
fitxes. Finalment, els catalans van guanyar el sector per disputar el Campionat
d'Espanya a onze a Saragossa. La selecció de Barcelona va quedar segona després de
perdre amb la selecció madrilenya.
27

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Entre 1959/63 va ser el president provincial de Barcelona, Juan Peira Seris, procedent
del món de l'hoquei i la seu es va canviar al carrer Mallorca número 242. En 1960, el
FC Barcelona va guanyar el seu darrer partit de la modalitat d'onze en Vigo contra el
Traviesas per 11-8. Des de 1961 i 1963 no es va jugar la lliga d'Honor perquè la
Federació Española no podia pagar els costos de la Lliga. S'estava produint el canvi
transitori d'equips amateurs a professionals. Clubs com el FC Barcelona o el C.B.
Calpisa d'Alacant pagaven uns sous als seus
jugadors que els permetia viure de l'handbol.
A partir de la temporada 1963/64 els equips
eren tots professionals i de set. Des d'aquell
moment la Federació , només, s'encarregava
de subvencionar 24 els campionats de les
diferents categories i de les seleccions
estatals. L'últim partit oficial d'onze pel títol
nacional el va guanyar el BM. Granollers al
derrotar al Sabadell en la temporada
1960/61.
Els motius d'aquest canvi a l'handbol són
diversos. Per una banda el camp. Els equips d'onze necessitaven un camp de futbol per
jugar. Els de set tan sols necessitaven un frontó. Els espectadors d'handbol veien que era
més emocionant, havia més gols i era un joc més ràpid en un terreny més petit. Per tant
no calia tants jugadors. Per l'altre, el set tenia més aficionats que l'onze i no tenien una
plantilla tan nombrosa. Per això, clubs tan forts com el Barcelona o el Granollers es van
plantejar, per potenciar l'handbol, reconvertir l'onze al set pagant als jugadors. A la
Federació no li va agradar el canvi d’amateur a professional perquè perdia el control
sobre els clubs ja que no podia pagar les fitxes dels jugadors.
En 1964 va ser escollit com a nou president de la federació de Barcelona, Francesc Alís
i García, que va estar en el càrrec fins 1966. La seu es va canviar al carrer Trafalgar
número 12 fins avui en dia. Dels dos pisos que componen la Federació Catalana
d'Handbol, el primer, primera va ser on va viure el president de la Lliga Regionalista de
Catalunya, Francesc Cambó.
24 Donar una subvenció. Diners que dóna l’Estat o una altra institució per ajudar a fer una cosa.
28

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Entre 1966 fins 1972 va ser nomenat president provincial de Barcelona, Robert Tendero
Llofriu, que va deixar el càrrec per a ésser el president de la Federació Espanyola ,
substituint-lo Joaquim Borràs i Camps fins 1976.
L'últim president de la Federació Provincial de Barcelona va ser Joan Terré i Carreras
fins que es va crear la Federació Catalana d'Handbol (FCH) 25 un 23 de desembre de
1982, reunint totes les federacions catalanes provincials. Els estatuts actuals van ser
acceptats per acord en l'assemblea extraordinària de l'entitat el 17 de juliol de 1995 i
amb les modificacions legals incorporades per acord de la junta directiva el 26 d'octubre
de 1996 i el 9 de desembre del mateix any per la Generalitat de Catalunya.
Des de les hores, els presidents són escollits entre els clubs, un representant dels
entrenadors, un dels àrbitres i un altre dels jugadors de tota Catalunya. Els presidents de
la FCH han sigut, Joan Casellas i Xirgu des de 1982 a 1988; Josep Mª Mesalles i Matas
des de 1988 a 1992; i des de les hores Jaume Conejero i Romagosa.
Un altre aspecte important, és la promoció i recolzament que fa la Federació perquè les
seleccions catalanes puguin participar en les competicions oficials internacionals.
L'últim precedent del combinat català d'handbol va ser un doble enfrontament amb
Iugoslàvia la temporada 1985-86. Catorze anys s'ha trigat per veure jugar a la selecció
catalana d'handbol. El 4 de gener de 2000 es va enfrontar, al Palau Olímpic de
Granollers, a Suècia, campiona del món i d'Europa. L'equip escandinau va jugar amb
totes les seves estrelles, inclosos els quatre jugadors que militen a la Lliga ASOBAL
espanyola: Thomas Svensson, del Barça; Thomas Sivertsson i Ljubomir Vranjes, del
Granollers; i Peter Gentzel, del Caja Cantabria. El resultat final va ser de 30 a 28 a favor
dels catalans. I es que davant seu van tenir una selecció de qualitat dirigida per Valero
Rivera, entrenador de la Selecció Espanyola, considerat actualment un dels millores
tècnics del món gràcies als cinquanta-cinc títols nacionals i internacionals.
25 La Federació Catalana d'handbol (FCH) és l'organisme esportiu que dirigeix la pràctica de l'handbol a
Catalunya. D'ella en depèn la selecció catalana d'handbol.
29

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4. REGLAMENT de L’HANDBOL a 11
El terreny de joc era un rectangle de 90 a 110 metres de llarg i de 55 a 65 metres
d’ample, denominant-ne línies lateral les més llargues del citat rectangle i línies de
porteria las que uneixen els extrems a lo ample.
Les porteries eren les mateixes que s’utilitzaven per l’esport del futbol, devent reunir
característiques idèntiques.
En el camp de joc es configuraven dos àrees de porteria traçades cada una d’elles a
través de una mitja circumferència de 13 metres de radi, agafant com a centre el punt
mig de la línia de gol de cada una de les porteries. Igualment existien dos àrees de cop
franc, que es marcaven amb traces paral·lelament a la línia de l’àrea de porteria i per el
exterior de la mateixa, han d’existir entre les dos línies una distancia de sis metres.
A més, el terreny de joc es dividia,
mitjançant dos línies paral·leles a les
línies de porteria, en tres zones de joc.
Aquestes línies denominades de zona,
es marcaven a 35 metres de distancia
respectivament, de cada línia de
porteria, de tal fora que quedaven dos
sectors extrems que es denominaven zones terminals i el central denominant, zona
mitja.
També es senyalaven les denominades línia de llançament de penal, traçats a una
distancia de 14 metres, mesurades des de el centre de cada porteria i amb un traçat d’un
metre de llarg; la línia mitja, que unia els punts mitjos de les línies laterals; el cercle de
sacada, que es configurava en el centre del camp amb un radi de 9,15 metres; i la línia
de gol marcada entre els pals de la porteria amb un gruix igual a la amplada de la
mateixa (12,5 cm).
A cada una de les quatre cantonades del rectangle, així com en els punts de intersecció
de les línies de zona com les laterals, es col·locava un banderí de 1,50 metres d’altura,
cosa que el pal no podia acabar en punta.
30

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La pilota estava formada per una coberta de cuir d’un sol color, tenint en el seu interior
una càmera de goma. Era esfèrica, i tenia una circumferència de 58 a 60 centímetres,
pesava entre 425 i 475 grams.
Cada equip estava format per tretze jugadors, dos d’elles eren porters i només podia
romandre simultàniament en el terreny onze, un d’ells porter, el qual no podia substituir
mai a un jugador de camp, però si un jugador de camp al porter, prèvia autorització de
l’àrbitre. Si es canviava sense autorització, es sancionava com penal. Els jugadors
podien canviar en qualsevol moment del partit per les reserves, i les vegades que
volguessin, prèvia comunicació a l’àrbitre en qualsevol cas, i dits canvis es tenen que
efectuar per el centre de la línia lateral. En el cas de realitzar els canvis incorrectament,
es sancionava com a cop franc.
La primera reincidència 26 amb una exclusió de cinc minuts i la segona amb una exclusió
de deu minuts.
Lògicament, tots els jugadors d’un mateix equip tenien d’anar uniformats amb una
vestimenta esportiva igual i del mateix color, excepte els porters que tenien que
destacar-se per els colors de les seves camisetes de tots els demés.
La duració d’un partit era de seixanta minuts en dos parts de trenta i amb un descans de
deu entre part i part. Per els equips de categoria femenina i infantil, els períodes eren de
vint minuts amb un descans, igualment, de deu.
Abans del començament del partit i en presencia dels capitans, l’àrbitre sortejava la
elecció de camp o de sacada.
El començament d’un partit era efectuat a través d’una sacada de centre a favor del
equip que li corresponia per sorteig. Aquesta sacada es realitzava des del centre del
cercle de sacada i abans de que transcorrin tres segons després del toc de xiulet de
l’àrbitre, en cas contrari es sancionava com cop franc. Quan s’efectuava la sacada de
començament, tots els jugadors tenien que trobar-se dintre del seu mig camp, sense
moure’s fins que la pilota no es desprengués de la mà del davanter centre encarregat
d’efectuar la sacada.
26 Incórrer de nou en una falta, delicte, error.
31

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Després del descans, els equips canviaven de camp i la sacada inicial la realitzava el que
no havia sacat al començament del partit.
En el cas de que per la reglamentació del Campionat no podria acabar-se el partit en
empat, després de cinc minuts de descans i de procedir a un nou sorteig de camps, es
jugava una pròrroga de vint minuts, dividida en dos temps de deu sense descans entre
períodes. En el cas de persistir l’empat, es jugava una segona pròrroga d’idèntiques
característiques, i si encara persisteix l’empat després de la segona pròrroga, se
celebraria un nou partit amb data per determinar.
El Reglament permetia parar, empentar, colpejar, donar amb el puny o tirar la pilota
amb les mans, els braços, el cap, el tronc, les cuixes i
els genolls. Córrer fins un màxim de tres passos amb la
pilota a la mà. Botar la pilota de forma unitària o
continuada i després d’agafar-la altre vegada donar un
nou cicle de passos. Retenir la pilota, en qualsevol
posició un màxim de tres segons bé amb la mà o
aguantar-la contra el terra. Detenir-la amb una mà i
agafar-la després amb les dos. Passar la pilota d’una mà
a l’altre.
Però, prohibia les següents accions: llançar la pilota
intencionadament fora dels límits del terreny (línies
laterals o línies de porteria), tocar la pilota amb la cama
per sota dels genolls o amb el peu, llançar-se sobre la
pilota quan es trobava en el terra, jugar la pilota intencionadament més d’una vegada
sense que abans hagués sigut jugada per un altre, o bé hagués tocat una porteria o el
terra, etc. En tots aquests casos es sancionava com a cop franc.
Amb relació al comportament amb l’adversari, estava permès: tallar-li el pas amb el cos,
treure la pilota de la mà amb un mà oberta, utilitzar les mans o els braços per apoderar-
se de la pilota, etc.
No obstant, es prohibia treure la pilota al contrari colpejant-te’l amb la mà oberta o
tancada, o inclús amb ambdós. També era antireglamentari tallar la trajectòria al
contrari amb les mans, els braços o les cames; agafant-lo, abraçant-te’l, colpejant-lo,
32

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
empentant-lo, impedir els seus moviments, fent-li la traveta, xocar intencionadament,
llançar-se davant ell i en general tot lo que suposés posar en perill la seguritat de
l’adversari. En tots aquests casos es sancionava igualment amb un cop franc.
Amb respecte a l’àrea de porteria, la zona específica d’estància del porter, no es
permetia trepitjar-la al jugador de camp ni tan sols la línia que la configurava. En el cas
de que fos trepitjada per un atacant es sancionava amb cop franc i si la falta la cometia
el defensor amb intenció defensiva es sancionava amb penal (llançament des de 14
metres). No obstant, es permetia caure sobre l’àrea contrària al jugador de camp una
vegada es desprenia de la pilota, sempre que amb ella no s’obtingués alguna avantatge.
Quedava també autoritzat després de la d’execució d’un llançament (cop franc des de la
línia d’àrea de porteria en cas de infracció), o quan després de llançar i havent-se tret de
sobre la pilota, caigui sobre la superfície de l’àrea.
La pilota dintre l’àrea de porteria pertanyia sempre al porter estant-li prohibit al jugador
de camp jugar-la o agafar-la quan es trobava sobre la dita zona o en poder del porter. En
qualsevol cas, no es permetia passar intencionadament la pilota al porter estant ell a
l’àrea, i si això passava i era tocat per el porter, es sancionava amb penal, però si donava
la circumstància de que per aquesta acció s’introduïa la pilota a la porteria, es donava
gol vàlid per l’equip contrari. A la resta de situacions es sancionava amb cop franc.
El porter en defensa de la seva porteria i dintre de la seva àrea podia utilitzar qualsevol
part del cos, no obstant, els peus només podia utilitzar-los en el cas que volgués parar
una pilota que fos dirigida capa la porteria. Els seus moviments dintre de la citada zona
no tenien limitació alguna en quan al número de passos, bot, etc. Es refereix a; lo que no
podia fer, era retenir intencionadament la sacada. També podia sortir de la seva zona,
sense la pilota, i a partir d’aquí es convertia en un jugador de camp més, amb les
mateixes limitacions reglamentaries i permissivitats. El canvi de porter tenia que ser
comunicat prèviament a l’àrbitre i el substituït no podia trepitjar l’àrea de porteria fins
que no l’hagués abandonat l’altre porter.
Amb relació a les sacades, el Reglament contemplava:
El de banda, que s’efectués quan la pilota sortir del terreny rebassant les
línies laterals del mateix.
33

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
El de cantonada o córner, que s’efectuava després d’haver tocat la pilota
en últim lloc un defensor quan la pilota sortia del camp per la línia de porteria, o per
sobre de la mateixa.
El de porteria que es realitzava pel porter, després de que la pilota sortir
per la línia de porteria o per sobre de la mateixa, havent-la tocat en última instància
un atacant.
El de àrbitre que es senyalava quan jugador(es) dels dos equips feien una
falta simultània o quan el joc s’interrompia per causa fortuïta, sense que la pilota
hagués sortit dels límits del terreny.
De cap d’aquestes sacades es podia aconseguir gol directament.
També recollia el Reglament el concepte de fora de joc, senyalant-se quan més de sis
jugadors es trobaven dintre de la zona terminal, excepte el porter de l’equip defensor
que estava dintre de l’àrea de la seva porteria, en aquests casos es sancionava com a cop
franc.
34

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CAPÍTOL 4: PRESENT de l’Handbol
L'handbol encara no ha aconseguit guanyar popularitat al món de parla anglesa, però tot
i així es practica en zones d'Amèrica, Canadà, Austràlia, Gran Bretanya i Irlanda. Els
equips d'aquests països competeixen regularment als campionats mundials i als jocs
olímpics, però encara no aconsegueixen entrar al rànquing dels millors estats del món.
La primera població dels Països Catalans on es va practicar l'handbol va ser Granollers,
on un cop l'any s'hi fa el Torneig Internacional d'Handbol.
Avui en dia el present handbol és molt
popular en tot el món. Europa reuneix als
millors equips i son excepció els equips com
la selecció d’Egipte. L’Europa Oriental deixa
passar als equips d’Occident des de 1990 per
donar més fruit als nostres equips. Les
primeres posicions estan ocupades per Suècia, Espanya i França en les seves seleccions
nacionals i en els equips de club. L’Handbol és el tercer equip d’equip i pilota després
del futbol i el bàsquet. L’handbol cada vegada es va depurant més. Els caps pensants de
cada país intenten fer innovacions estratègiques per adquirir un major domini de joc. En
aquest sentit, es tendeix a la especialització del jugador, bé en defensa, bé en atac.
Difícilment es troba en el esport els suficients ajuts i iniciatives que permeten oferir una
millora qualitativa en les ensenyances corresponents a les etapes de Iniciació Esportiva;
el silenciós i fosc treball de monitors i entrenadors d’alevins, infantils i cadets s’ha
basat, casi exclusivament, en informacions rebudes a través de cursos, apunts,
bibliografies uns mica dispersa, etc. A l’Handbol, durant anys, s’ha treballat durament
amb l’objectiu de trobar una línia comú d’ensenyança, una via metodològica 27 única. De
la mateixa manera que es parla de “un estil de joc espanyol”, es necessari treballar per
aconseguir “un estil comú a les ensenyances del nostre esport”, per això molts autors
ofereixen una base sòlida on pot assentar-se definitivament una filosofia comú que
compleixi aquest objectiu: un pas decisiu per crear una Escola de Ensenyances de
l’Handbol. Segons el meu punt de vida, l’handbol és molt més que un projecte,
l’handbol és un gran esport amb un grandíssim futur.
27 Aplicació d’un mètode, seguint-ne tots els passos.
35

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1. Reglament del joc
Regles bàsiques i estil de joc
Les regles de l'handbol d'onze s'estandarditzaren el 1926 i foren la base per reglamentar
l'handbol de sis. Aquestes regles solen ser modificades intentant millorar-les cada quatre
anys, l'any olímpic.
L'handbol es juga amb una pilota
esfèrica i els únics jugadors que la
poden tocar amb els peus són els
porters. Es pot avançar amb la pilota
a les mans fins a un màxim de tres
passes. A partir d'aquest moment el
jugador disposa de 3 segons per a
llançar, passar la pilota o botar. Si es
bota la pilota, només amb una mà per cada bot, es pot continuar en moviment fins que
es deixi de botar. A partir d'aquest moment es poden donar altres tres passes i
obligatòriament s'ha de llançar o passar abans de vuit segons, ja que no està permès a un
jugador botar de nou la pilota sense que aquesta toqui un altre jugador o la porteria.
En un atac típic, els jugadors porten la pilota fins la línia de 9 metres mitjançant les
passades als companys i el bot de la pilota, i aleshores intenten batre al porter. Els
defensors intenten recuperar el control de la pilota interceptant les passades o blocant
els tirs amb els braços i les mans; tot i així, i a diferència d'altres esports, el contacte
físic entre jugadors és molt continuat. El joc a l'handbol flueix lliurement, parant-se
només quan la pilota surt del terreny de joc o quan l'àrbitre decideix que s'ha de parar.
Després de cada pausa, es reinicia el joc amb una jugada específica. Si l'equip atacant
no demostra una actitud ofensiva, se li xiularà 'joc passiu' 28 i se li donarà la pilota a
l'equip que defensava. No hi ha un temps definit per a xiular 'joc passiu' així que sol
haver-hi controvèrsia ja que el criteri arbitral, en aquest cas, fa molt.
28 El joc passiu es tracta de quan un equip no demostra una actitud ofensiva o simplement porta molt de
temps sense aconseguir marca gol tingué sempre la possessió de pilota, l’àrbitre marca la passivitat
aixecant la mà, si els jugadores segueixen sense marcar, es marca pilota per l’altre equip.
36

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
A diferència d'altres esports, a l'handbol les regles especifiquen la posició de cada
jugador. S'identifiquen 4 categories principals: els extrems, que tenen com a funció
obrir la defensa al màxim; els laterals i centrals, que s'encarreguen de defensar la zona
central de l'àrea i de pujar la pilota als atacs; i els pivots que tenen com a objectiu
defensar el pivot contrari i en atac obrir espais a la zona central de la defensa. Aquests
són els jugadors de camp, per diferenciar-los del porter. A la vegada, algunes d'aquestes
posicions se subdivideixen en els costats del camp en què juguen. Així, per exemple
poden existir laterals drets o esquerres i extrems drets o esquerres. Encara que els
jugadors acostumen a mantenir-se durant la majoria de l'estona en una posició, hi ha
poques restriccions respecte del seu moviment en el camp
El terreny de joc
El terreny de joc és un rectangle de 40 metres de llarg per 20 d'ample, dividit en dues
meitats quadrades on podem trobar-hi una àrea
de porteria a cadascuna.
La porteria està situada al centre de cada línia
exterior de porteria. Va fortament subjectada al
terra o a la paret que tingui darrere per
seguretat. Mesura 2 m d'altura per 3 m
d'ample, pintada a dos colors amb franges de
20 cm. L'amplada dels pals és de 8 cm, la
mateixa amplada que la línia de gol. Aquesta
porteria es troba en una àrea traçada 29 a partir
de dos quarts de cercle amb centre a cadascun
dels pals i un radi de 6 metres, units per una
línia paral·lela a la línia de gol.
Totes les línies del camp formen part de la
superfície que limiten i mesuren 5 cm d'ample
excepte en el cas esmentat de la línia de gol.
La línia de cop franc és una línia discontínua; es marca 3 metres més enllà de la línia de
l'àrea. Tant els segments de la línia com els espais entre ells mesuren 15 cm. La línia de
29 Dibuixar línies, per exemple per fer un dibuix o un pla. Explicar com és algú o alguna cosa.
37

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
7 metres és d'un metre de llarg i està pintada directament davant la porteria. És
paral·lela a la línia de gol i se'n situa a una distància de 7 m. La línia de limitació del
porter (utilitzada només en els penals) és de 15 cm de longitud i es traça directament
davant la porteria i se'n situa a una distància de 4 metres.
La línia de canvis (un segment de la línia lateral) per cada equip va des de la línia
central fins a un punt que se'n allunya 4,5 metres. Aquest punt final de la línia de canvi
està delimitat per una línia que és paral·lela a la línia central, i sobresurt 15 cm cap
endins i cap a fora del camp
Pilota
Es juga amb una pilota de cuir o de material sintètic. S'utilitzen 3 mides:
Tipus Categoria
38
Longitud de circumferència
(en cm)
Pes (en
grams)
I Nois de 8 a 12 anys i noies de 8 a 14 anys.
Noies majors de 14 anys i homes entre 12 i
50-52 290-330
II 16 anys. 54-56 325-375
II Juvenil - Sènior (+16 anys) 58-60 425-475
La mida i el pes de les pilotes de mini - handbol 30 (per nens menors de 8 anys) no estan
fixades al reglament de l'IHF. La mida no oficial de la pilota és de 48 cm.
Sovint, la pilota s'impregna amb resina sintètica. Això ajuda a agafar la pilota amb una
mà i així disminuir el risc de què la pilota rellisqui. Ara bé, la pilota queda bruta i el
terra pot quedar enganxós.
Duració i resultat
En aquest esport guanya el partit aquell equip que aconsegueix marcar més gols en el
temps que l'àrbitre consideri necessari, uns 30 minuts per part en la categoria sènior.
També pot donar-se el cas que els dos equips marquin la mateixa quantitat de gols,
llavors hi haurà un empat.
30 El minihandbol es juga entre dos equips de 5 jugadors cadascun, comptant el porter, encara que aquest
ha de ser substituït en cada part. A més, com que aquest és un joc dirigit als nens, tots ells han de
participar en algun moment del partit. Es juguen quatre parts de 10 minuts, tenint 6 minuts de descans
entre la segona i la tercera part, i 2 entre la resta.
L'esport es practica sobre una superfície sòlida d'uns 20 per 13 metres, i també es redueixen les mides de
les àrees. La porteria es rebaixa fins a 1,60 metres en el cas de la categoria benjamí o 1,80 metres si es
aleví. Des de la línia de meta fins l'àrea hi ha 5 metres i el punt de penal es troba a 6 metres

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En cada part l'entrenador té dret a demanar un minut de temps mort, i aquest s'assignarà
quan l'equip que el demana tingui la possessió de la pilota. La pausa de la mitja part
dura aproximadament un quart d'hora.
En algunes competicions no es pot empatar cap partit, i per això es juga un període de
pròrroga (2 parts de 5 minuts amb 1 minut de descans entre elles). Si al final d'aquest
període de pròrroga el partit segueix empatat, es jugarà un altre període exactament
igual. Si el partit encara segueix empatat, es jugaran sèries de penals fins que es pugui
donar un guanyador.
Amonestació i exclusió
Només la pot rebre una vegada cada jugador
(amb un màxim de 3 per equip) i la rebrà quan
mostri una conducta inadequada, s'excedeixi amb
el contacte a l'oponent o tingui un comportament
antiesportiu.
Per a l'amonestació, l'àrbitre ha d'ensenyar una
targeta groga de manera que la vegi el jugador,
l'anotador i el públic.
El jugador exclòs no pot jugar durant dos minuts i el seu lloc queda buit fins que torna
al terreny de joc. Si un jugador és exclòs 3 vegades en un partit, ha de ser desqualificat.
L'àrbitre l'utilitza en cas d'infraccions reiterades, repetició de comportament antiesportiu
o quan el jugador no deixi la pilota al terra després que s'hagi xiulat una falta en contra
del propi equip.
Per excloure, l'àrbitre aixeca el puny tancat amb els dits índex i cor aixecats.
Desqualificació i expulsió
El jugador ha de deixar el camp i no pot tornar a entrar durant aquest partit. El seu equip
ha de jugar amb una persona menys durant dos minuts i llavors substituir el jugador.
També pot ser desqualificat un component de la banqueta, sigui suplent o entrenador, i
s'ha de complir igualment la sortida d'un jugador del camp durant dos minuts. Un
jugador és expulsat quan comet una infracció molt greu contra el rival, la seva actitud
39

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
antiesportiva continua, acumula 3
exclusions, comet alguna agressió o entra
al terreny de joc quan no hi ha d'estar.
La desqualificació 31 és xiulada per l'àrbitre
mostrant una targeta vermella al jugador.
Aquest tipus de penalització és la que
s'utilitza menys, només quan es produeix
una agressió manifesta al terreny de joc. El jugador expulsat ha d'abandonar el camp i la
banqueta, i cap altre jugador el pot substituir durant la resta de partit. Per assenyalar-la
l'àrbitre creua els braços sobre el pit.
Un nou matís 32 del reglament permet expulsar un jugador en cas de sabotatge a l'últim
minut del partit, encara que només en condicions de resultat igualat i en què el jugador
eviti una última possibilitat de gol o evita que s'executi una sacada o llançament en els
últims instants. En aquests casos també se sancionarà amb desqualificació directa.
Canvis de regles durant el pas dels anys
L’any 1992 es van aplicar uns canvis que són: que es pari el temps obligatòriament quan
es sanciona amb set metres, temps morts (temps d’1 minut), prohibició de passada
endarrere de la línia central, sacada ràpida de centre sense tenir en compte la situació
dels defensors, gestos d’advertència del joc passiu i situació lliure dels atacants quan
s’efectua un cop franc.
L’any 1997 es van aplicar uns canvis que són: no donar avantatge al infractor efectuant
la sacada des de la zona de canvi, desapareix la norma que eludia a la prohibició de
llançar-se al terra a per la pilota rodant en contacte amb el mateix, s’aprova el gest
d’advertència del joc passiu, es posa un comentari d’aclariment sobre les faltes en atac,
canvia la desqualificació directe, nova redacció regla 10:4 a partir d’ara els atacants no
han d’esperar a que els defensors es trobin en el seu propi mig camp per efectuar la
31 Obligar una persona a abandonar la competició o el concurs en què participava perquè no n’ha respectat
les normes.
32 Tret o diferencia molt petita.
40

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
sacada i per últim els àrbitres en cas d’una decisió de 7 metres han de decidir
immediatament un temps mort.
L’any 2001 es van aplicar uns canvis que són: relació de colors del terreny, cada
pròrroga de dos temps de 5 minuts tindrà 1 minut de descans, obligatori parar el temps
quan hi ha exclusió de 2 minuts, precisió sobre la sol·licitud de temps mort d’equip,
precisió sobre el pes de la pilota, sanció sempre amb cop franc, desapareix la antiga
sanció de 7 metres per algunes accions, els àrbitres concediran un cop franc si un
jugador dirigeix la pilota capa la seva pròpia àrea de porteria i el porter toca la pilota,
qualsevol dels dos àrbitres poden iniciar el gest 18 i igualment decretar la sanció, metre
als companys del equip del llançador se’ls permeti moure’s en qualsevol direcció
immediatament després del toc de xiulet de l’àrbitre, emparar la llei de l’avantatge,
s’elimina la sacada d’àrbitre, si un jugador que ha rebut una exclusió de 2 minuts o una
desqualificació es culpable d’una conducta antiesportiva abans de que es torni iniciar el
partit tindrà de ser sancionat amb una exclusió addicional de dos minuts, la exclusió de
2 minuts a oficials com pas inter mig entre la targeta groga i la targeta vermella de les
regles anteriors i s’obliga a una ràpida consulta entre els dos àrbitres sobre una acció
molt greu.
L’any 2005 es van aplicar uns canvis que són: s’origina una sacada de porteria, quan la
pilota es penja al taulat implica sacada de banda i no d’un cop franc, consta en acte a
efectes de sanció 33 posterior, es suprimeix la obligatorietat d’ordenar un temps mort
quan es sanciona un llançament de 7 metres, els companys del llançador han de
col·locar-ne a tres metres del lloc de llançament, el 7 metres tirar-los un metre endarrere
de la línia, es permet oficialment la inclusió de 14 jugadors en el acte del partit i es
precisa la sanció disciplinària al peu voluntari.
33 Pena o càstig per fer una cosa malament o per infringir una norma.
41

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. Tècnica de l’Handbol
La selecció inicial té una gran importància i, des de la perspectiva del
immens èxit esportiu, constitueix un moment decisiu en la formació del jugador
d’handbol.
Encara que la pràctica d’aquesta especialitat està oberta per tots, no deixa de ser evident
que només certs jugadors que posseeixin determinades qualitats específiques, podran
obtenir resultats òptims. Aquest és l’objectiu del descobriment de jugadors per mitjà de
la avaluació de les qualitats de cada un.
2.1. El problema de massa i l’elit 34
Durant molt de temps la distinció esportiva de massa i l’esport d’elit ha
fonamentat la seva coherència 35 i la seva unitat en la famosa piràmide basada en dos
postulats:
a) Quan major és el número de practicants en general més possibilitats hi ha de
tenir un elit elevat.
b) De la quantitat surt la qualitat.
c) Els fets contradiuen els encerts anteriors:
un practicant d’un esport amb base restringida
pot obtenir molt bé brillants resultats
internacionals, des del instant en que es troba immers en un clima favorable al
floriment de les seves qualitats. No existeix un pas continuo i sense dificultats
d’una capa a una altre després d’una ascensió a través de les diverses capes
interdites.
d) Un entrenament dels millors en quantitat i en qualitat, que seria
conseqüència i resultat d’una pràctica massiva d’intensitat mitja, ja no és suficient
avui per progressar i accedir a un nivell de joc susceptible de rivalitzar amb altres
nacions.
34 Petit grup de persones importants o molt destacades en la política, la cultura o altres ambients, en
aquest cas de l’esport.
35 Relació estret, sense diferències ni contradiccions. Congruència, conformitat.
42

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.2. Objectius del descobriment
La avaluació 36 de les qualitat del jugador és una espècie de balanç
necessari per determinar un perfil que pot ser comparat amb un model ideal. En funció
del moment en que s’efectua, es pot perseguir múltiples objectius:
a) Orientació del jove fins la activitat que millor s’adapti als seus gustos i a les
seves possibilitats.
b) Recerca i descobriment rigorós de talents, per fer-los seguir el camí més
adequat per els seus progrés.
c) Selecció d’atletes i classificació o comparació dels jugadors de nivell
sensiblement igual.
d) Planificació i individualització del entrenament elaborat en funció dels punts
forts i dels dèbils de cada jugador, posats de relleu com les probes de avaluació.
e) Control dels progressos del jugador per mitjà de la comparació de dos
balances.
2.3. Qualitats innates i qualitat adquirides
Tota personalitat humana és una organització dinàmica (en perpetua
evolució), en el si s’intriguen i articulen factors d’origen hereditari 37 (genètic) i factors
adquirits (per mitjà de la educació i del entorn sociocultural).
Els factors hereditaris (altura, velocitat, etc.) són determinats en el valor del resultat
esportiu, però pel potencial genètic del jove pot actualitzar-ne i emergir-ne normalment,
o sigui per arribar al seu màxim desenvolupament possible, es necessari crear les
condicions indispensables per els processos de maduració (nerviosa i endocrina) i
facilitar un mitjà ambient favorable per el perfeccionament del atleta.
Sembla important conèixer quan abans els factors hereditaris, per pronosticar els
resultats virtuals ulteriors del jove esportista, i concretar quins d’ells són poc
36 Prova que es fa per veure allò que han après els alumnes, en aquest cas una prova en àmbits de
jugadors d’alt nivel.
37 De l’herència o que hi està relacionat. Herència és el conjunt de pertinences que es poden transmetre a
una altra persona que mor el propietari.
43

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
modificables per mitjà del entrenament, dintre de la seva evolució. La avaluació dels
resultats sembla estar limitada per els factors genètics.
Algunes qualitats poden desenvolupar-se graciés a un treball apropiat. Aquestes
qualitats s’adquireixen per mitjà del aprenentatge, i aquí és primordial el paper de
l’entrenador. Ha de determinar els períodes sensibles, és a dir, els períodes en que una o
altre qualitat va a trobar un terreny privilegiat per la seva eclosió i el seu
desenvolupament en funció de la maduració del jove i del seu grau de comprensió.
El pronòstic 38 de progrés dependrà, a partir d’una comprovació inicial, de la qualitat de
treball que pot dedicar el jove atleta a la seva formació i a la seva preparació: aquest
últim element ha de tenir-se en compte en el balanç d’avaluació.
2.4. Perfil del jugador d’alt nivell
Hem intentant esbocar aquest perfil a partir d’un inventari de les
diverses qualitats que es consideren necessàries per la pràctica internacional de
l’handbol. Aquest perfil pot servir com punt de referència a partir del qual es proposin i
desenvolupin les probes d’avaluació.
La proporció respectiva de cada una d’aquestes qualitats mencionades a continuació, i la
primacia d’una sobra altre, seguin sent molt difícils de determinar.
El tipus de qualitat que s’ha de posseir i
desenvolupar des del principi per ser un bon
jugador constitueix encara una pregunta
sense resposta, encara que evidentment
poden formular-ne certes orientacions.
Aquest es deu a que totes les qualitats del
jugador es mesclen unes amb altres,
s'interrelacionen i s’influeixen
recíprocament.
L’handbolista de nivell internacional ha de ser alt i forts, per lo tant ha de tindré uns
factors morfològics que són:
38 Fet de dir el que passarà, o senyal que permet de saber-ho.
44

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.4.1. Factors talla
És un factor hereditari, i es considera una basa primordial de
triomf en el joc modern, per la qual els jugadors alts són
particularment buscats. Un exemple seria el jugador de la foto
Angel Montoro.
A títol d’exemple donem els promitjos d’altura anotats en els
Jocs Olímpics de Moscou l’any 1980, segons els diferents equips
participants d’homes.
Homes
País Pes Talla
Algèria / 1,82 m
Cuba / 1,86 m
Dinamarca 86 Kg 1,87 m
Espanya 84 kg 1,85 m
Hongria 89 kg 1,88 m
Alemanya 80 kg 1,85 m
Polònia 86 kg 1,86 m
Romania 90 kg 1,89 m
Suïssa 88 kg 1,88 m
URSS 39 87 kg 1,88 m
Iugoslàvia 88,5 kg 1,89 m
França 82 kg 1,86 m
2.4.2. Factors pes
El factors pes és important, i certs
equips, com els de la URSS, Iugoslàvia i Romania en
homes. Encara que, sembla que existeix un factor més
interessant a tenir en comte: és la relació pes del
cos/talla. Quan més alt és, més possibilitats hi ha de
que sigui elevat el nivell del jugador. Un exemple
seria Rolando Uríos.
39 La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques abreviat URSS o, simplement, Unió Soviètica o Rússia
Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori del que
havia estat l'Imperi Rus. Una manera més informal i simplificada emprada pels seus residents per
anomenar-la era la Unió. Era una confederació constitucional d'estats socialistes basada en la ideologia
comunista.
45

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.4.3. Altres factors morfològics
Existeixen varis factors més que podrien tenir-se en compte en el pla de
la morfologia, però en el concernent a l’handbol hi ha dos que ens semblen
particularment interessants.
a) La envergadura 40 : Es mesura amb els braços separats horitzontalment,
d’esquenes a la paret, i des de la punta del dit cor d’una mà fins a la punta del dit
cor de l’altre.
Aquesta qualitat influeix en la potència del llançament. Quan més llarg és el
segment del braç, més important és el seu radi d’acció i major és també la
acceleració que es pot donar a la pilota.
b) El pam 41 : Es mesura, amb la mà plana, i els dits separats al màxim, des del
extrem del polze fins l’extrem del dit petit. Aquesta qualitat facilita agafar la
pilota i per tant el seu maneig per jugar-la millor.
2.4.4. La flexibilitat 42
La flexibilitat no és un
factor hereditari, com alguns havien
cregut durant bastant temps, i es
treballa i s’adquireix graciés al exercici.
El jugador d’handbol ha de posseir una
gran flexibilitat general, però al igual
que en qualsevol disciplina esportiva, aquest qualitat articular es desenvolupa amb la
pràctica del esport:
Gran amplitud d’espatlles, útil per totes les formes de llançament.
Bona flexibilitat vertebral per tot lo que es relaciona amb l’eix.
Bona separació frontal, particularment pels porters.
40 Importància o abast d’una cosa.
41 Mesura de longitud equivalent a l’obertura màxima de la mà, comptant des del final del dit fins a la
punta del dit gros.
42 Molt important per els porters d’handbol.
46

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.4.5. Qualitat atlètiques i fisiològiques
El jugador d’alt nivell és, en l’aspecte atlètic:
Ràpid: Posseir una velocitat d’execució molt gran.
Potent: És a dir, aquesta velocitat es conjuga amb la força per permetre-la
efectuar llançaments potents i salts alts.
Capacitat de trobar fonts d’energia que permetin sostenir la intensitat d’un
partit sencer, retardant al màxim els perniciosos efectors deguts a la aparició del
cansament (particularment la disminució de la seva eficiència perceptiva, matriu
i atlètica).
La evolució de l’handbol modern tendeix a la necessitat de formar atletes, per el que
s’ha d’insistir cada vegada més a la preparació física. 43 :
2.4.6. Qualitats motores
És indispensable una formació psicomotora abans dels dotze anys, ja que aquesta
permet la adquisició i el desenvolupament de:
L’equilibri dinàmic general, necessari en tots els desplaçaments i els salts.
La destresa 44 :, indispensable per un bon maneig de pilota.
La coordinació dinàmica general, útil per tots els gestos complexes com el
salt, el llançament, etc.
La dissociació segmentària, que permet efectuar moviment justos i precisos;
aquesta dissociació es completa amb una dissociació de les extremitats inferiors
amb respecte a les superiors, o sigui que el jugador ha de ser capaç de fer una
cosa amb les seves cames i altre amb els seus braços (exemple: córrer i llançar).
El control del to que condiciona els temps de relaxació (exemple: recepció de
pilota) i els temps de posada en tensió (exemple: llançament).
43 La fisiologia és una ciència que estudia les funcions orgàniques dels éssers vius.
44 Característica de la persona que sap fer bé una cosa,, sobretot una feina que es fa amb les mans o un
exercici que es fa amb el cos.
47

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Aquesta motricitat general ha de servir de base a una
motricitat específica de l’handbol, la tècnica. En el
jugador d’alt nivell, dita qualitat es caracteritza per:
La seva velocitat
La seva varietat
L’handbolista no ha de sentir-se destorbat per la pilota, sinó que ha de dominar tots els
seus desplaçaments, i posseir un extens bagatge tècnic. Quan més definida sigui la seva
tècnica, menys problemes motors tindrà, i més fàcil serà la seva activitat perceptiva.
Aquesta motricitat específica es traduirà en el joc en realitzacions progressivament
efectuades en espais cada vegada més reduïts i en velocitats cada vegada majors.
2.4.7. Intel·ligència tàctica 45 :
El jugador d’alt nivell posseeix una gran intel·ligència per el joc, que depèn de dos
factors:
a) Una activitat perceptiva molt desenvolupada que li fa estar preparat.
Aquest respecte d’informació s’educa per mitjà de:
Una descentralització 46 : amb respecte a la pilota, que permet buscar
altres elements del joc que enriqueixen la aportació d’informació.
Un significat atribuït a cada element del joc, variable en funció de la
evolució del jugador.
Una jerarquització 47 : d’aquests diferents elements. Alguns són
importants, altres accessoris.
Una anticipació al desenvolupament de les situacions del joc, que
permeten preveure, predir a partir d’una senyal prèvia les soluciones a adoptar (i
per tant elegir determinada resposta) i preparar-se de forma adecuada.
45 La intel·ligència és la capacitat per comprendre les coses. En aquest cas entendre la tàctica de
l’handbol.
46 Fer que unes responsabilitats o uns serveis que abans depenien d’una sola persona o d’un govern
central depenguin de diferents persones o govern.
47 Manera com un grup de persones o coses està organitzat, segons un ordre d’importància o categoria.
48

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
b) Una “cultura de l’handbol” rica, és a
dir, haver tingut la possibilitat de viure
nombroses experiències, i situacions tot lo
variades i complexes que hagin pogut ser
possibles, haver-les comprés, haver trobat els
mitjans per resoldre’ls i ser capaç de
reconèixer-les i identificar-les en determinats moments del joc. Alguns
entrenadors es refereixen a aquest com “ofici” del jugador.
2.4.8. Qualitats psicològiques
Tres components psicològiques caracteritzen al jugador d’alt nivell:
a) Es molt combatiu, és a dir, desitja imposar-se al adversari, és capaç
d’assumir la seva responsabilitat, i té particularment desenvolupada les seves
ànsies de triomf. A França, els jugadors i les jugadores tenen tendència a
confondre aquesta combativitat molt positiva amb una agressivitat mal
controlada.
b) Dominar les emocions 48 :, és a dir, reaccions sobre el terreny es
produeixen sempre amb energia, però sense arravataments, ni desbordaments
passionals o dramàtics. Aquesta qualitat, que s’adquireix per mitjà del
entrenament, està molt desenvolupada en altres països, però es molt més rar
trobar-la entre els jugadors i les jugadores franceses, que donen un biaix
grandíssimament afectiu al seu comportaments, especialment en partits de
competició.
c) Està molt motivat. Aquesta qualitat sembla primordial: sense un elevat
nivell d’aspiració, no és possible aconseguir bons resultats esportius, ni tampoc
grans progressos. Aquest grau de motivació procedeix del propi subjecte
(motivació intrínseca), però no ha de ser fruit d’una acció artificial provinent del
exterior (motivació extrínseca).
48 Les emocions són l’aspecte més important de cada jugador. No ens hem de deixar dominar per elles.
49

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CONCLUSIÓ PERFIL D’UN JUGADOR: A partir de la definició d’un perfil, cada
entrenador ha de poder trobar i utilitzar proves per descobrir als futurs talents,
classificar-los a uns amb respecte a altres, avaluar les seves qualitats del moment i
orientar el seu entrenament.
L’empirisme 49 : i el bon sentit intuïtiu no són suficients en la actualitat i no garantien
bons resultats. Encara que del major rigor i de la seguretat que podria aportar la màgia
de les xifres, cal mostrar-se sempre molt cauta al analitzar els resultats, això com la
fiabilitat de les proves proposades i reservar-se sempre el dret a la interpretació.
L’entrenador ha de confrontar l’objectivitat dels resultats i saber concedir la importància
relativa corresponent a cada un dels elements del perfil de jugador ideal.
2.5. Formació d’un jugador 50
Tots els nens saben córrer, saltar, llançar i
atrapar una pilota que se’ls envia. La
problemàtica, quan es tracta de formació es
concentra en la següent pregunta que tot
monitor i tot entrenador es planteja: Com encarar les etapes que van a conduir al
principiant al nivell més elevat de la seva pràctica esportiva?
El terme formació avarca varies realitats, més o menys complexes, ja que engloba tots
els mitjans, tots els moments i totes les possibilitats que permeten als nens accedir, si ho
desitgen, al nivell més elevat conforme a les seves aptituds.
La formació permet al jugador passar d’un nivell inicial (generalment denominat nivell
de principiant) al nivell més alt. Això implica consegüentment un objectiu per part del
educador: proporcionar als nens els mitjans per satisfer la seva motivació en la pràctica
esportiva que hagin escollit, així com els mitjans per adquirir i desenvolupar les seves
qualitats.
49 L'empirisme (del grec empíria o empeireia, que significa "experiència") és un corrent filosòfic sorgit a
les Illes Britàniques al segle XVIII que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
S'inscriu dins de la filosofia moderna (segles XVII-XVIII), que té com a principal problema l'estudi dels
origens i límits del coneixement (epistemologia). Segons els empiristes, aquest coneixement prové de
l'experiència i està limitat per aquesta.
50 Tot jugador necessita una formació segons el que necessita físicament, mentalment, etc.
50

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Existeixen diversos moments en la formació del jugador.
a) Iniciació: és l’acció de donar a conèixer a
algú una cosa que ignorava. Es basa exclusivament
amb l’aprenentatge que desemboca en la adquisició
d’elements nous que van a enriquir la pràctica del
debutant.
b) Perfeccionament: és l’acció de fer més
perfectes els coneixements adquirits per el jugador.
Implica el desenvolupament de les seves diferents
qualitats, així com el seu refinament, transformació i
estabilització. Consolidació i enriquiment són els
dos pilars essencials del perfeccionament, que pot
durar varis anys.
c) Entrenament 51 : és l’acció de trobar els
mitjans necessaris per la millora dels resultats
esportius, utilitzant i aplicant els coneixement
adquirits anteriorment. És un procés interromput que
es prolonga durant varis anys.
2.5.1. Diversos aspectes de la formació
La formació del jugador avarca diferents aspectes que ja hem mencionat al parlar del
descobriment.
a) FORMACIÓ FÍSICA, és a dir, la adquisició de les qualitats atlètiques
necessàries per la pràctica de l’handbol i el reforçament global del organisme en
funció dels imperatius 52 i de les exigències fisiològiques pròpies d’aquesta
disciplina.
b) FORMACIÓ TÉCNICA - TÀCTICA, és a dir, la possessió i el
desenvolupament de qualitats motores específiques de l’handbol (tècnica),
51 L’entrenament és necessari a les etapes d’iniciació i perfeccionament. És necessari ensenyar l’handbol
en tot moment amb l’ajut dels entrenaments. L’única diferència és el treball físic, tàctica, tècnic i mental.
52 Que comporta un ordre, que no es pot evitar.
51

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
adaptades a les realitats del joc (particularment en les relacions jugadors amb
adversari i jugadors amb companys).
c) FORMACIÓ TÀCTICA, és a dir, la adquisició d’una “cultura handbol,
lo que suposa un desenvolupament de l’activitat perceptiva del jugador, basada
en el perfeccionament de la seva captació d’informació (veure i jerarquitzar els
diferents elements del joc) i de la seva capacitat d’anàlisis de les situacions del
joc (intel·ligència tàctica), per trobar formes de joc analògiques.
d) FORMACIÓ MENTAL I PSICOLÒGICA 53 : és a dir, la utilització i el
creixement qualitatiu d’una mentalització necessària per els bons resultats
esportius (desig de vèncer, compromís total, preocupació per la eficàcia,
combativitat, moral, domini emocional).
2.5.2. Exigències de la formació
L’handbol, com qualsevol activitat esportiva, concreta de la seva
especialitat en la existència de certes dades que són imperatius en quan a la seva
pràctica, o sigui aquells que el jugador no pot eludir.
Paràmetres invariables del joc
El jugador ha de conscienciar-se sobre la seva existència, doncs la seva presència es
immutable qualsevol que sigui el nivell de joc.
a) La pilota: amb relació aquest objecte s’organitza totes les manifestacions i les
realitzacions de cada jugador, ja que constitueix el objecte que s’utilitza en la
disputa entre els dos equips.
b) L’espai: és l’espai fixat per el desenvolupament del partit, amb les seves
dimensions concretes i les zones privilegiades. El terreny així delimitat ha de
poder utilitzar-ne en les seves tres dimensions: profunditat, amplada i altura.
c) La porteria: és l’element capital en relació al qual s’orienten les diferents
accions d’atac o defensa.
53 La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el
comportament i els estats de consciència de la persona humana. El seu objectiu immediat és comprendre
la humanitat per descobrir tant els principis generals com l'estudi de casos més específics, i el seu objectiu
final és beneficiar la societat.
52

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
d) El reglament: determina els drets de cada un, així com les prohibicions 54 :
donant a cada equip igualtat d’oportunitats des de el principi.
1. Les regles es refereixen a:
2. La manera de jugar la pilota.
3. La manera de jugar contra l’adversari.
4. El temps de joc i el número de jugadors.
5. Les característiques de la pilota i del terreny.
6. Les sancions a aplicar.
e) Els companys: l’handbol és un esport col·lectiu i s’ha de jugar amb els
restants jugadors i cooperar.
f) Els adversaris: l’handbol és un esport d’enfrontament i s’ha de jugar contra
altres jugadors, imposant-se a ells i guanyar.
El jugador, qualsevol que sigui el nivell fins el que
evoluciona, esta implicat en la evolució de la activitat a la
que es dedica i en la que participa, i no pot romandre
insensible a les grans línies directrius que influeixen en
aquest evolució en el moment present. En efecte, aquests
eixos del joc, dels que no s’ha de renegar, constitueixen tot
un passat ric en experiències continues i anunciadores de
transformacions, que es projecten cap a un futur ple de
promeses fèrtils i innovadores.
En tots els nivells, hi ha línies directrius, deduïdes per mitjà de la observació i del
anàlisis del joc actual, serviran de guia al entrenador en el seu enfocament pedagògic, i
influiran, en la seva forma de pràctica, en els jugadors sensibles a les prestacions
aconseguides a nivells superiors al seu. Això representa un punt de referència, dintre
d’un procés d’identificació amb sistemes per arribar a millors resultats. Aquests
54 Acció de prohibir. Ordre que impedeix que es faci una cosa. Manar que no es faci una cosa, no deixar-
la fer.
53

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
components del joc actual, definits en realitat d’un mode teòric, però partint
d’observacions concretes, es troben en tots els nivells.
Dintre l’handbol, per part del jugador, hi ha d’haver un compromís total. Voler tornar al
“dualisme cartesià”, allò sobrepassat però també rebutjat massa aviat, seria separar lo
mental de lo físic. El compromís o implicació de jugador a alt nivell, al igual que a
nivell d’iniciació, ha de ser total, i ell per diverses raons. Seria arriscat que en la
formació del jugador es tractes de defugir o eludir aquest component fonamental de la
manera de concebre la pràctica de l’handbol.
2.5.3. Importància de la activitat perceptiva 55 :
Dintre d’una pedagogia de les intencions, postular que el jugador ha d’actuar en tot
moment en funció aquests tres punts (On? Quan? Com?) implica per la seva part:
Una captació d’informació de lo que es desenvolupa a nivell de la motricitat,
sent l’esquema corporal la referència que li serveix de base, i que
consegüentment depèn de les sensacions receptives internes.
Una captació d’informació de lo que es desenvolupa sobre el terreny i que,
per tant, depèn de les sensacions receptives externes (vista, oïda, etc.).
Aquesta pedagogia 56 posa de relleu la part preponderant d’acord amb l’activitat
perceptiva del jugador, que a grans rangs pot
situar-se a dos nivells:
La explotació del entorn exterior i la
comprensió de les situacions de joc, o
sigui una captació d’informació en la que
les senyals visuals i sonores tenen
preponderància.
La interiorització, o sigui l’examen de consciència dels fenòmens corporals
associats a la intenció tàctica jugada.
55 Copsar, adonar-se d’alguna cosa mitjançant els sentits.
56 Art i ciència de l’educació, dels mètodes per ensenyar i educar els nens i els joves.
54

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CAPÍTOL 5: TÈCNICA del JUGADOR
La tècnica és el conjunt de gestos 57 eficaços propis de l’handbol i amb
els quals els jugadors obtenen els millors resultats. La tècnica individual ens precisa,
sempre d’acord amb la biomecànica i les regles de joc, la execució correcta dels gestos
esportius; també ens indica els defectes a corregir.
Es cimenta en la perfecte execució de les accions individuals
de joc, d’acord amb les lleis mecàniques del equilibri, ritme i
oposició. En les passades, tirs, fintes i recepcions, parades o
en moviment, es pretén aconseguir el automatisme; en els
actes reglamentaris, la seva idònia realització, i en els càstigs
que es concedeixen a favor o en contra (penal, cops francs,
córner) la eficàcia forma de realitzar-los o neutralitzar-los.
La tècnica és única i els estils varis, tants com jugadors existeixen. El preparador és
l’encarregat d’adaptar la tècnica a cada jugador, segons siguin les característiques
físiques i psicològiques dels mateixos. Tot jugador, per tindré un nivell elevat d’handbol
necessita un gran nivell de recepció, de passada, de llançament, de bot, de
desplaçaments i de fintes. Sense aquests sis punts no es pot fer certes coses de qualitat
en l’handbol. Com ja he dit, la tècnica és única i té estils variats, cada jugador té un estil
diferent, però s’ha de tenir lo essencial i una gran qualitat amb la pilota i en l’esport.
Hi ha certes habilitats tècniques bàsiques necessàries en atac i en defensa. En atac és
necessari una manipulació de pilota (maneig), desplaçaments sense pilota, agafades de
pilota, el transport de la pilota, trasllat de pilota (passades en contacte amb el terra, en
salt i en carrera natural), tir de pilota i encadenaments tècnics simples. I en defensa és
necessari un equilibri corporal posicions variades relació amb desplaçaments i
desequilibris, desplaçaments, ús del cos en atac al adversari, treure la pilota en bot,
recerca del braç de tir i iniciació al blocatge de forma lliure.
57 Moviment de la boca, del cap, dels braços o del cos en general, que sovint expressa una idea, un
sentiment.
55

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
També hi ha tècnic – tàctiques individuals per atac i defensa. En atac és necessari
consolidació de la tècnica utilitzada en el context dels diferents medis bàsics tàctics
col·lectius, tècnica en el context de les diverses fases
de joc, desmarcada en llocs específics, passades
d’habilitat, llançaments a porteria variant el peu i angle
de impulsió, recepcions incomodes o estant
desequilibrat, fintes de tir en recolzament – tir en
suspensió o viceversa, fintes de desplaçaments amb gir
combinats amb finta de passada o llançament,
desplaçaments específics amb pilota, trajectòries
variades dintre del lloc i recepcions en el aire i passades o llançaments en el aire sense
tindre contacte amb el terra. I en defensa és necessari treure la pilota davant
llançaments, blocatges defensius, d’ajuda, de tancar trajectòries i de llançament amb
impuls, alternança de marcatges de control, proximitat, dissuasió 58 , fintes defensives de
oferiment, perfeccionament del bloqueig defensiu o ocupacions espacials corporals i
recuperacions de pilota per rebots i iniciació de jocs a partir de rebots.
Per poder realitzar un bon atac contra defenses individuals o zonals, o per poder
realitzar una bona defensa contra atacs són necessaris una sèrie d’elements tècnics, que
serviran per a l’atac a qualsevol tipus de sistema defensius, tot i que uns seran més
eficients en tipus de defensa que no en un altre.
Els diferents elements 59 tècnics més important seran:
Maneig de pilota.
Passades.
Tir o llançament.
Moviment de passada o tir.
Bot de pilota.
Fintes.
58 Convèncer algú perquè no faci una cosa. En aquest cas un encreuament o alguna jugada.
59 Cadascuna de les coses que componen un grup. Cosa que forma part d’una altra o que hi té influència.
56

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Desplaçaments.
Posició base.
Recepció.
Tècnica del jugador en defensa.
Tècnica del jugador en atac.
1. Maneig de pilota
Per poder realitzar diferents accions amb la pilota, és
necessari tenir-la ben adaptada, ja que si no correm el risc
de perdre la possessió d’aquesta, ja sigui per que se’ns
escapa, rebem un lleuger contacte, etc. per tant com es pot
veure és molt important conèixer correctament la tècnica
de l’adaptació de la pilota. A diferencia de com molts jugadors novells creuen, la pilota
no s’ha de mirar d’agafar amb tota la mà (tota la superfície d’aquesta), si no que hi ha
uns punts de contacte adients per aconseguir una bona adaptació. Aquests punts són:
Els dits (exercint una lleugera pressió sobre la pilota, sobretot el dit
petit i el polze).
Cada palmell 60 mitjà de les mans.
Les part superior dels dits, al posseir una major sensibilitat, són la part més important
dels punts de contacte. Això possibilitats la sensibilitat de la pilota i permet integrar-lo
dins del moviment sense representar un desgast addicional d’energia. La posició de les
mans també serà molt important, tot i que pot variar segons la constitució del jugador
(dimensió de les seves mans). Així doncs, la forma més generalitzada és:
Mans lleugerament còncaves.
Dits oberts i sense rigidesa.
60 Part de la mà humana compresa entre el canell i els dits, que es pot flexionar.
57

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La pilota en joc és l’útil esportiu en disputa, amb el qual i mitjançant la seva introducció
en la porteria corresponent s’obtenen els gols que, en definitiva, constitueixen l’objectiu
final d’aquest esport.
La pilota, redona i de cuir, s’ha de manegar-la i dominar-la, ja que amb ella els jugadors
han de desenvolupar-se durant els partits. Aquest domini aconsegueix que el jugador en
possessió del mateix no es trobi incomodo i les seves reaccions i moviments siguin
mecànicament correctes al portar-lo amb una o amb dos mans. La pilota s’ha de jugar-la
mitjançant entregues i recepcions encara que sigui sota condicions difícils.
Els rovells dels dits, per la seva major sensibilitat i al permetre una acció més normal
de precisió, seran exclusivament els que estan en contacte amb la superfície de la pilota.
Per lo tant, entre els palmells 61 i la pilota hi haurà sempre zones d’aquesta que estan a la
vista. Els dits que exerceixen una major precisió són el índex i el polze.
Agafar la pilota i controlar-lo constitueix la fase final d’una recepció i el principi d’un
llançament (passada o tiro); per lo tant, les normes tècniques d’una bona adaptació de
les mans amb la pilota han de procurar:
Predisposició per l’acció immediata a la recepció.
Automatitzar aquests gestos per tal de que el jugador es desenvolupi de forma
natural.
No mirar la pilota en els instants immediats a la recepció, ni en els posteriors.
Seguretat, abastant la major superfície possible de la pilota, sense rigidesa de
dits.
En tota recepció es tindrà en comte que:
La recepció està supeditada a la direcció, altura i potència de la
passada; a la ubicació pròpia i a la situació posicional del oponent directe.
Normalment, el jugador receptor ha de trobar-se entre el passador i el seu
marcador immediat (seguretat). Avançar i estendre els braços i anar a buscar la
pilota.
61 Palmell de la mà.
58

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
El receptor sempre ha de esmorteir la arribada de la pilota,
acompanyant aquest al final de la seva trajectòria, amb un moviment de retrocés
dels braços (semi flexió per els colzes) i de les mans (extensió per els canells).
Una vegada controlada la pilota, allunyar aquest de la òrbita defensiva
del contrari (protecció).
2. PASSADES 62
La passada és l’element bàsic de tota construcció de joc. De la qualitat
dels passes que realitza un equip depèn del seu nivell tècnic. Per principi, un equip en
possessió de la pilota no pot perdre-la més que per un tir a porteria.
Les condicions que han de reunir una bona passada són:
Oportunitat: Realitzant-ho quan la situació i posició corporal del company són
rentables.
Precisió: Intuint la posició futura del receptor, per no obligar al que ho rep a
modificar la seva situació o canviar bruscament el sentit de la seva progressió
(pilota avançada al jugador).
Seguretat: Evitant les passades d’execució arriscat.
Sorpresa: Per que el contrari no pot preveure la direcció ni el moment
d’iniciació de la passada.
Rapidesa d’execució: per tal que l’oponent no tingui temps ni ocasió de
interceptar les pilotes.
Resumint, la passada serà útil si es oportú. En la passada hi haurà sorpresa si hi ha
rapidesa d’execució. S’aconseguirà seguretat si hi ha precisió en la realització. Les
passades es poden realitzar amb una o dos mans; amb els primers s’arriben majors
distàncies, amb els segons major precisió.
Segons la trajectòria que descriuen la pilota en el seu recorregut, les passades es poden
classificar en:
62 Fa referència a l’esquema del final del treball en els annexes.
59

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
De trajectòria directe (o tensa 63 ).
De trajectòria picada (o amb bot).
De trajectòria parabòlica 64 (o corba).
Una altra classificació que s’ha de tenir en comte és situació posicional dels jugadors
(passador i receptor):
Entre atacants de 2a línia.
Entre atacants de 1a línia
Entre atacant de 1a i 2a línies
Entre atacants de 2a i 1a línies
Entre porter i la resta de jugadors del camp.
Hi ha multituds de passades i per tant multitud de gestos tècnics diferents. En el treball
només es descriurà el gest tècnic de la passada clàssica, que és el més utilitzat. Per
poder veure els altres tipus de passada, es pot consultar els apunts d’handbol
extraescolar o tècnica i tàctica individual o qualsevol llibre dirigit a la tècnica individual
de l’handbol.
2.1. Passada de davant a l’altura de l’espatlla 65
Prèvia una recepció
intermèdia, es porta la mà amb la pilota
a la altura de l’espatlla sense depassar-
lo per darrera. El recorregut del braç
executor ha de ser molt cort; per ell es
portarà al mateix flexionant o recollint
durant tot el moviment.
La posició de les cames han de arribar a
63 Molt estirat.
64 De forma de paràbola. Corba oberta, com la que fa un objecte quan el llancem amb força cap endavant i
cap amunt.
65 També anomenada passada clàssica frontal.
60

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
ser independent de la activitat dels braços i el tronc, ja que la recepció es podrà fer
estant parat, caminant o en plena carrera, i la passada (llançament) es realitzarà amb un
pas, dos o tres (màxim que autoritza el reglament).
Si hi ha oponent directe i aquest marca de aprop, s’extendrà el braç passiu per apartar-lo
i cobrir la part inicial de la trajectòria de la pilota (protecció). En cap moment, el
jugador mirarà la pilota ni perdrà de vista al possible receptor i contraris.
En les primeres fases del entrenament de dita passada es realitzarà tenint la cama
contraria al braç executor o portador de la pilota. La línia de les espatlles determina
normalment la direcció de la passada.
És la passada típica i d’ús més freqüent. La trajectòria de la pilota no recorre la línia
imaginària que determinen les espatlles, apartant-se capa l’exterior (o dreta) del passada
un angle 66 superior als 45 graus.
2.2. Passada de davant picada 67
El tronc molt flexionat lateralment (o en diagonal) cap a la dreta. La
pilota a l’altura dels malucs 68 o més
baix; el braç portador al mateix, estirat
i molt separat del cos. Les cames molt
obertes en els plans frontal o lateral,
segons la direcció de desplaçament
del jugador.
El braç no actiu pot tenir la mateixa
posició i missió que en la passada
explicada anteriorment (equilibri i
protecció). Alimentar als corredors de línia. En les obertures 69 ràpides i en els
contraatacs.
66 Intersecció de dues línies rectes o de dos plans.
67 En bot.
68 Cadascuna de les dues parts del cos humà que sobresurten per sota de la cintura.
69 Acció i efecte d’obrir o obrir-ne. En aquest cas es tracta dels espais que han deixat els companys al
realitzar una fixació.
61

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.3. Passada de davant a l’altura dels genolls
El tronc molt flexionat capa davant; la
pilota col·locada a l’altura dels genolls (o més baix) i
amb el braç executor molt separat del cos en el pla
lateral, estarà controlat per la part superior. Es passa
amb una trajectòria sensiblement parabòlica i paral·lela
al terra, actuant en el moment final del mateix el canell
donant-li a la pilota un lleuger efecte. També es podria
realitzar una passada entre les cames.
2.4. Passada amb salt 70
Si la recepció és lateral i baixa (cos
agrupat), s’efectua un salt cap a lo alt amb
torsió del tronc, col·locant simultàniament la
pilota per darrera i sobre del propi cap.
Si el jugador rep de davant (parat o en
moviment) realitza amb el primer o segon pas un bloqueig del peu esquerra
(capa estirada i atacant al terra amb el taló) i es llança a dalt. Quan està en el
vèrtex del salt, amb un moviment de canell deixa la pilota.
De dalt a baix (deixant a davant, o penjant sobre l’àrea).
Des de dalt capa darrera (deixant darrera).
2.5. Passada en curt
El jugador que rep progressa la velocitat; el passador pot estar parat o
en moviment. En el moment del encreuament, concentrant la seva acció sobre la pilota,
el receptor estenent les mans, ajudant-se amb una petita flexió o torsió del tronc per
rebre-la. El passador el llança o deixa cap a dalt o en la direcció de la marxa, amb poca
força, mitjançant un lleuger moviment de canells.
70 En els annexes hi podem veure un article de l’ex-entrenador de l’Ademar de León que parla de la
passada amb salt, i en diu que és una passada pel futur cosa que també en parlaré quan estudiem el futur
de l’handbol.
62

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Una variant seria, el passador, en canvi de llançar la pilota, el pot subjectar suaument
per sobre i a baix del mateix, presentant-li al receptor que el té en un pla lateral (direcció
de la seva marxa). També amb una mà per sota o darrera.
2.6. Passada per darrera a l’altura del maluc 71
L’oponent directe marca per darrera (o
lateralment); sense tornar el cap i mitjançant un gir d’avantbraç es
passa la pilota per darrera de l’esquena pròpia al receptor que
normalment estarà en les proximitats de l’àrea de porteria. La
trajectòria serà baixa i paral·lela al terra.
2.7. Passada per sobre de l’espatlla del braç superior
El passador es desplaça en sentit lateral i es
troba marcat de prop. Aquesta passada, com l’anterior, convé
que vagi precedit per una finta. La seva realització és molt
simple: es flexiona el braç actiu en sentit sagital, llançant la
pilota mitjançant un gir de canell per sobre de l’espatlla i per
darrera del propi cap.
2.8. Passada a l’altura del maluc
Aquesta passada requereix una recepció baixa i quelcom allunyat del
cos, per aprofitar el balanceig dels braços; per poder aconseguir una distància
apreciable, cal avançar la cama retardada. La pilota es subjecta una mica per sobre i els
colzes queden sobre l’exterior.
3. TIR O LLANÇAMENT A PORTERIA 72
El tir és la finalitat principal del jugador en ofensiu. No s’ha de forçar
la seva execució; per això es obligat crear la oportunitat, evitant la interposició del
adversari entre la pilota i la porteria. L’angle de tir es aconsegueix sempre per la
evolució tàctica del jugador, escollint aquest el tipus tècnic per obtenir els millors
71 També anomenat de cadera.
72 En els annexes hi podem trobar un esquema que fa referència als tipus de llançaments.
63

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
resultats; per aquestes circumstàncies, l’atacant ha de conèixer la major quantitat
possible de tirs que li permetran aconseguir els seus fins davant les diferents tècniques
de marcatge.
Les condicions que ha de reunir un tir:
Potència i precisió.
Sorpresa, que s’aconsegueix a base d’una gran velocitat d’execució dels
gestos que precedeixen al llançament.
Protecció, sobrepassant o allunyant de la òrbita 73 de pertorbació del oponent
directe, o interposant el propi cos entre la pilota i el contrari.
L’atacant que va a realitzar un tir a porteria ha de tenir en compte:
La col·locació del porter.
La densitat de defensors davant l’àrea i davant seu.
La distància que el separa de la porteria.
Punts forts en el tir del propi jugador.
La classificació dels jugadors en tirador de caiguda, de mitja i llarga distància, ens
determina ja un enquadrament sobre la posició, possibilitat i classe de tir que els
mateixos realitzen. Com en les passades, classificarem els tirs atenent a la seva
realització mecànica.
3.1. Tir de davant a l’altura de l’espatlla (cap, maluc)
És l’arma mestra dels grans equips i malmet el joc
constructiu ric en combinacions. Constitueix el tir fonamental i
busca paral·lelament potència i precisió.
Tècnicament, els detalls més interessants són: la mà que realitza el
tir ha de trobar-se darrera la pilota durant tota l’execució i els
moviments que comprenen el seu total desenvolupament
73 Trajectòria d’un jugador en l’espai.
64

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
començant en les cames (passes amb o sense creuament), passant successivament per el
tronc, braços i mà.
Es diferencia de la passada del mateix nombre en que el moviment preparatori del braç
és més ampli. Els contraris no tenen per què saber amb anterioritat a la seva realització
quan és una passada i quan va a ser tir.
3.2. Tir amb salt
El jugador en possessió de la pilota
progressa en línia recta cap a la porteria aprofitant al
màxim els tres passos (contactes), salta al davant
(longitudinalment) preparant en la última part de la
suspensió la pilota, girant una mica el tronc, però
sense perdre ni un sol moment la visió de la porteria i
deixant anar la pilota lo més a prop possible de la mateixa. El fet de deixar la pilota en
el vèrtex 74 del salt o una mica més tard, depèn de la reacció del porter.
3.3. Tir amb caiguda lateral
Aquest tir es anomenat tir
rectificant i tir desequilibrant-se. Amb aquests
llançament es busca guanyar o crear un angle de
inexistent tàcticament, donant sortida lateral al cos
del llançador. És de dificultosa realització.
El tirador es llança en paral·lel a la porteria (roda
lateral) cap al costat contrari de la mà que porta la pilota; durant la caiguda va
modificant la posició de la mà activa que queda sobre el cap, el braç d’aquesta mà
abraça parcialment i de orella a orella a la mateixa, i és el colze en el moment final del
llançament la part més alta del cos.
El tir pot realitzar-se una vegada rebassada la massa defensiva del oponent directe. Una
variant és si el tir el precedeix una finta i el contrari reacciona abans ella, el llançament
pot ser efectuat amb un menor desequilibri del llançador.
74 En el punt més alt del salt.
65

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
3.4. Tir amb caiguda
Té dos modalitats: amb i sense salt o projecció al davant.
a) Amb salt: El jugador que l’efectua es troba, abans de rebre la passada,
lateralment amb respecte a la porteria. Una vegada rep la pilota, carga el pes del
cos sobre el peu interior (el contrari a la mà activa) i, girant sobre la punta del
mateix, es llança al davant, acompanyant la pilota amb una o les dos mans lo
més lluny possible. Durant el vol, prepara el llançament flexionant el braç i
portant darrera la mà activa. La pilota la deixarà anar quan el braç lliure vagi a
recolzar-se a la pista per contribuir a esmorteir 75 la caiguda. L’abatiment del cos
serà ventral.
b) Sense salt: Rebuda la pilota, el jugador es deixa
caure cap en darrera amb el cos molt flexionat, girant
molt forçadament la cama flexionada contrària a la mà
portador de la pilota, portant a aquest també capa darrera
a baix amb el fi de preparar el tir. Girant i pressionant
fortament contra el terra el peu de suport, redreça la cama
i amb ella tota el cos, i quan es troba davant la porteria,
realitza el tir.
3.5. Tir en suspensió
És molt perillós i és el tir de major pervenir, donant lo estricte dels
marcatges actuals i futurs. Disloca les barreres defensives millor organitzades, al tirar
per sobre d’elles.
S’inicia a una distància variable de la defensa
amb una carrera ràpida en sentit obliqua o
diagonal cap a la portera; la impulsió, previ un
blocatge del peu d’impuls (l’esquerra per els
tiradors dretans), es capa dalt. Durant la
ascensió es prepara el tir, girant el tronc
lleugerament cap a darrera, moviment que es
75 Deixar com mort el cos.
66

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
compensa amb l’extensió cap a davant del braç no actiu. El llançament s’efectuarà quan
el jugador hagi assolit el vèrtex màxim de la seva trajectòria ascendent 76 . Sobre la
posició de les cames durant el vol, no indiquem res, ja que cada jugador pot fer-lo de
forma variada i, però, ser correcta des del punt de vista tècnic – mecànic. El braç actiu
es porta estirat (no rígid) amb la pilota pròxima a les natges i subjectada per la seva part
superior.
3.6. “Fly” o tir a passada penjada dintre de l’àrea
Aquesta llançament requereix una gran coordinació entre el jugador
que tira a porteria i el passador que penja la pilota. No pot haver-hi, per el poc temps
que es disposa per la seva execució, una recepció molt controlada, per la qual causa és
molt imprecís i de realització dificultosa. La majoria de les vegades serà un cop de dits.
Cas espectacular és, des de el centre de l’àrea, el remat de cap a passada des de
l’extrem.
3.7. Tir de vaselina
S’anomena així perquè suaument
(sense potència) es passa la pilota per sobre del
porter amb una trajectòria molt parabòlica. Es
realitza amb o sense salt per part de jugador que
l’efectua. S’utilitza quan el porter s’avança massa i
cobreix el angles de tir possibles, també en sortides
precipitades, càstigs de 7 metres, etc.
3.8. Tir de 7 metres (penal)
Si no li es imprescindible per la
seva especialitat de tir, el jugador que efectua
aquests llançament és un especialista en aquestes
oportunitats.
En la modalitat que expliquem i durant la
preparació del llançament, el jugador encarregat
76 Quan estigui a punt de tocar el terra.
67

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
de la seva transformació col·loca el peu avançat a uns cinc o deu centímetres de la línia
de càstig, fona amb l’altre peu una amplia gambada cap a darrera i flexiona lateralment
el tronc en la mateixa direcció, portant la pilota fins casi tocar el terra (o tocant-lo).
Aquesta primera fase serà d’execució pausada; durant la fase del llançament pròpiament
dit, el jugador se redreça fins quedar de puntetes sobre el peu avançat, desfà la flexió del
tronc i llança el braç amb energia per davant del seu cos, deixant anar la pilota en el
moment oportú i sempre d’acord amb les seves intencions i la reacció del porter. Una
vegada recolzat el peu retardat al terra, adopta ràpidament una posició de joc que li
permet intervenir amb efectivitat 77 .
4. MOVIMENT DE PASSADA O TIR
És el reflexa de no efectuar la passada quan el jugador intueix que li
van a interceptar o es veu que no s’aconseguirà.
El llançament es pot aturar de les següents formes:
Retenir la pilota amb la mà activa (o portadora de la pilota).
Retenir la pilota amb la mà passiva (ajudant-se).
Sortint en bot successiu o únic (si no estan esgotats).
Variant la trajectòria del llançament per joc de canell, si el bot està ja esgotat. 78
5. BOT DE PILOTA
El bot successiu és el recurs tècnics de que es val el jugador que està en
possessió de la pilota per progressar, conduint-la controladament, en casos de autèntica
necessitat.
S’utilitzarà per el jugador marcat:
a) Per evitar la pèrdua de pilota per haver esgotat la possibilitat de
desplaçament.
77 Eficaç, portar a efecte, realitzar.
78 S’ha de tindré una gran habilitat de llançament i una gran tècnica.
68

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
b) Per evitar la falta premeditada del oponent, augmentant la distància mútua i
sense donar temps per que els contraris organitzin la seva defensa.
c) Per desbordar al contrari.
d) Per evitar la retenció de pilota o una passada (llançament) defectuós.
e) Com recurs per guanyar temps i asserenar 79 al equip.
f) Per recuperar l’equilibri.
Es utilitzat per el jugador desmarcat:
a) Per col·locar-ne en millor posició i acostar-se a distància de tir.
b) Com recurs tècnic d’atracció de contraris.
c) Per donar temps als seus companys amb el fi de que aquests arribin a espais
des dels quals es comença a desenvolupar el consegüent i estudiat sistema
d’atac (casos de contraatac frustrat, obertura ràpida, etc.).
Les condicions tècniques del bot successiu són:
79 Posar serè.
a) La pilota s’ha de controlar per mitjà dels rovells dels dits i donar-li la
direcció per mitjà del canell.
b) La pilota s’ha de sentir, sense tenir que mirar-lo contínuament.
c) Per protegir la pilota si es precís
rebassar a un contrari, el jugador
portador del mateix ha de trobar-se
entre la pilota i el seu oponent directe
(costat oposat al del marcatge).
d) En el cas de que s’hagi de
desbordar 80 a un contrari, procurar
posar a aquest a contrapeu.
80 Moviment segons els sentits, és a dir, si el jugador va capa l’esquerra, el defensor i la pilota també.
69

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En el bot successiu, posat que la finalitat es progressar en rapidesa, els malucs es
portaran alts, el tronc lleugerament inclinat cap endavant i el braç passiu s’emprarà per
estabilitzar el cos. Respecte a la pilota, el bot serà alt, una mica endavant amb referència
al cos del jugador i a l’altura i per l’exterior del peu corresponent (trajectòria obliqua
amb el pla del terra). És totalment independent el número de passos que es donen entre
dos contactes successius amb la pilota. El jugador ha de saber botar indistintament la
pilota amb una i altra mà.
Quan el bot és únic, el seu treball normal és com finta per guanyar temps i sobre tot
espai que permetrà al jugador portador de la pilota desenvolupar una acció posterior. En
aquesta circumstància tècnica, el jugador es trobarà molt agrupat (baix), amb les cames
molt flexionades i obertes en sentit frontal, el cap dret i el braç no actiu elevat, o sigui
estès encara que quelcom flexionat per el colze. El bot des del vèrtex superior d’un
frustrat tir en suspensió és una acció tècnica que només es realitzarà amb caràcter
d’emergència (desequilibri del tirador en la fase d’ascensió; haver perdut l’angle de tir i
no existir punt de suport aspectant, etc.).
Botar sistemàticament la pilota no és recomanable i s’ha d’emprar en molt contades
ocasions. El jugador que per mala costum, sempre que rep la pilota i en tota acció que
va a realitzar, té que precedir-la amb un bot, comet un greu “pecat” tècnic; aquests bots
innecessaris disminueixen la velocitat en la circulació de pilota i sobre tot dels jugadors,
posat que frenen la seva carrera en l’origen.
6. FINTES 81
La finta és el gest o principi de gest que realitza un jugador per
enganyar al contrari a prop de les seves intencions reals en el joc que va a desenvolupar.
Amb la finta es procura generalment desequilibrar al contrari, fent-li perdre la seva
posició corporal i tècnica abans d’iniciar la acció verdadera.
La astúcia 82 en el desmarcatge (elecció del moment i espai) proporcionen al jugador una
superioritat posicional que es tradueix en un autèntic domini del partit.
81 En els annexes hi podem trobar un esquema que fa referència als tipus de fintes.
82 Ardit, picardia.
70

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Les normes tècniques d’una bona finta són:
a) Equilibri perfecte.
b) Decisió i rapidesa en la seva execució.
c) Imaginació constructiva del jugador que ha de determinar on, quan i com ha
de realitzar-la.
Les fintes són utilitzades:
a) Per l’atacant, per aprofitar el desequilibri provocat en el defensor.
b) Per el defensor, per induir l’atacant a que realitzi una acció tècnica fàcilment
neutralitzable.
La efectivitat de la finta depèn:
a) De la sinceritat del gest, que ha de reproduir amb tota exactitud i realitat una
acció tècnica lògica a tenor de la situació del joc.
b) Del exacte inici de l’acció que verdaderament es va a realitzar, iniciant-la
justament quan el desequilibri del oponent és màxim.
c) De la oportunitat de la seva execució, sense intentar la sorpresa del oponent
quan estem fora de distància, ja que aquest tindrà temps de rectificar la seva
posició i inutilitzar la nostra finta.
d) De la varietat de les fintes, sense insistir massa en un determinat tipus
d’elles. Només les fintes de tir han de ser prodigada, sobre tot per els
atacants retardats (o de 1a línia).
La finta és un gest completament personal
i per lo tant intuïtiu, de manera que no
s’ha de encasellar la seva tècnica de
realització dintre d’unes motlles
determinades; no obstant, si s’ha
d’automatitzar i corregir els moviments
innecessaris que moltes fintes porten en
elles.
71

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En tota finta és fonamental el joc de peus del que la efectua, i realitzar-la d’acord amb la
posició dels peus del oponent; normalment es finta per el costat on el contrari té el peu
retardat, per marxar-ne o rebassar-lo per el costat del avançat (finta simple).
La finta té en realitat dos temps: desequilibri al oponent i aprofitar-se d’aquest
desequilibri; el primer té que realitzar-se amb velocitat, i el segon, amb rapidesa
explosiva i fulminant 83 .
La finta pot ser, segons el temps disponible (tres segons), simple, doble i triple.
Poden classificar-se en:
Sense pilota:
a) De mirada.
b) De cames i amb canvis de ritme en les progressions o camins naturals.
c) De recepció.
d) Combinada.
Amb pilota:
a) De passada.
b) De tir.
c) De bot únic (com part d’una finta doble o triple).
d) De canvi brusc en la direcció de progressió.
Per la posició relativa del executor i oponent:
a) De davant.
b) D’esquenes.
Mixtes o combinades.
83 Colpir amb el llamp, explosiu.
72

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Les maniobres 84 d’engany que només es realitzen amb aquest fi són tècnicament un
error i tàcticament una imprudència; casi sempre tenen conseqüències negatives.
7. DESPLAÇAMENTS DEL JUGADOR 85
Els desplaçaments els classificarem en:
Defensius (o curts).
Ofensius (o inter mitjos).
Retrocés o transició atac – defensa, o viceversa (llargs).
Com normes generals del joc de cames s’ha d’evitar:
Creuar els peus (per davant o per darrera) en els desplaçaments laterals.
Obrir en excés les cames (fondos grans i exagerats).
Saltar, és a dir, perdre el contacte amb el terra. Els desplaçaments per mitjà
de salt mai són aconsellables.
En els curts, dos o tres passos com a
màxim, doncs la rapidesa és funció
més bé que doni la posició de les
cames, de la inclinació avançada del
tronc i acció enèrgica dels braços en
l’inici de la carrera. Ni que dir té que
ser el peu avançat el que realitzi el
major esforç en el moment de partir
(peu de suport).
En els inter mitjos, si partim de la posició zero, la progressió serà paulatinament
accelerada i es seguirà una tècnica correcta de carrera (estil circular).
En els llargs o de transició d’atac a la defensar, aconsellem primer donar la volta i córrer
amb velocitat, girar i orientar-se en les direccions més perilloses o pitjor guarnides.
84 Conjunt dels moviments que es realitzen. Acció, etc., efectuada amb habilitat, etc., per aconseguir un fi
85 En els annexes hi podem trobar un esquema que fa referència als tipus de desplaçaments.
73

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En els desplaçaments curts (un o dos passos), en lo possible seguir una tècnica de
passos successives. Amb ell s’evita perdre contacte amb el terra i cal reaccionar amb
major rapidesa davant les fintes o llancis tècnics que executin súbitament l’oponent
directe.
Els recorreguts naturals del jugador en l’atac vindran determinats per:
Lloc específic que exerceixi en el sistema d’atac.
Les característiques físiques del jugador.
Els seus punts forts i dèbils tècnicament considerats.
Articulació amb el sistema defensiu oponent.
Com a conseqüència del estudi de lo anterior, això permetrà determinar el punt zero i el
recorregut de volta, si l’atac no té èxit. Els recorreguts naturals han de ser rectilinis o en
lo possible i sempre sense perdre de vista la porteria. El pivot efectuarà els seus
recorreguts de costats a la porteria contrària.
8. POSICIÓ BASE
És l’actitud (gest,
forma) que adopta un jugador per
reaccionar de forma immediata davant
les situacions conegudes però
imprevisibles. És aquella posició que et
permet està llest per actuar.
Els seus principis fonamentals són:
S’ha d’adoptar una posició equilibrada i natural que faciliti la intervenció en
accions posteriors, de forma continuada, a la velocitat convenient i en el moment
oportú.
La posició bàsica necessita d’una mínima tensió regulada que afavoreixi la
velocitat de contracció del múscul.
74

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
L’atenció ha de mantenir-se de forma continuada (concentració), predisposant
així al jugador per a la reacció posterior.
L’adquisició d’una tècnica bàsica, ofereix millors possibilitats amb respecte a
la velocitat de reacció i a la velocitat contràctil 86 del múscul, facilitant l’entrada
en acció del jugador en el moment en que les circumstàncies o requereixin.
La descripció del gest es base en:
Cap: Dret, amb naturalitat.
Tronc: Lleugerament inclinat cap endavant.
Cames:
Estàtiques: Lleugerament flexionades, separades còmodament i en posició
asimètrica 87 . Com a concepte fonamental, la cama més avançada ha de ser la
contraria al braç que ha de controlar la pilota (braç executor).
Dinàmiques: Suspensió alternativa.
Peus:
Estàtics: Recolzats totalment en el terra. Quan la separació de les cames és
accentuada, el peu més endarrerit, es recolza només amb un terç del mateix.
Dinàmics: recolzaments consecutius amb un terç del peu.
Braços: Semi flexionats, amb el costat radial orientat cap a dalt i lleugerament
separats del cos.
Mans: En actitud apropiada per rebre la pilota.
86 Adquirir amb algú una obligació. Reduir la velocitat a una menor.
87 Manca de simetria.
75

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
9. RECEPCIÓ 88
És el gest, a través del qual, el jugador
entra en possessió de la pilota procedent d’un company
o interceptant-lo d’un contrari.
La recepció té els seus principis fonamentals:
Sigui quina sigui la posició adoptada, el jugador ha d’oferir les
màximes garanties 89 de possessió de la pilota assegurant la seva recepció i el
control posterior.
Per optar a una intervenció posterior més eficaç, els possibles receptors
no han de mirar al jugador amb possessió de la pilota de forma continuada. Es
tracta de repartir l’atenció a la resta d’elements que participen en el joc (jugadors
de camp i porter), observant la situació de la pilota de forma esporàdica, amb
successius contactes visuals. De totes maneres, i com a principi de seguretat, el
receptor ha de centrar momentàniament el seu camp visual en la trajectòria de la
pilota. Aquesta atenció concentrada ha de desaparèixer moments abans de
prendre contacte amb la pilota.
Amb adversaris pròxims, els receptors hauran de defensar amb el seu
cos la possessió de la pilota col·locant-ne entre aquesta i els contraris.
La millor recepció i per tant la que ha d’agafar-se com a bàsica o comuna, és la que
s’efectua a dos mans a l’altura del pit. En un desenvolupament tècnic més elevat i en
certs moments del joc imposen una recepció amb una mà.
El gest tècnic el podem correcta és el següent:
Extensió dels braços en direcció a la pilota.
Mans obertes amb els dits separats, oferint els palmells a la pilota.
Posició còncava 90 de les mans.
88 En els annexes hi podem trobar un esquema que fa referència als tipus de recepcions.
89 Assegurar la certes d’un fet.
76

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Anar a buscar la pilota amb les cames.
Abans de prendre contacte, iniciar una flexió de braços per parar.
Desprès d’adaptar la pilota, la mà contrària es desprèn d’aquesta i equilibra el
gest.
La mà amb la pilota inicia un moviment preparatori de l’acció següent (passada,
bot, llançament, etc.)
10. TÈCNICA INDIVIDUAL DEL JUGADOR DE
CAMP DE DEFENSA
La tècnica individual defensiva compren la totalitat de les normes,
regles i principis que el jugador (considerat com individual) ha d’efectuar o tenir en
compte, quan l’equip contrari està en possessió de la pilota. Existeixen i s’ha de
dominar uns punts comuns en la defensa, de caràcter tècnic, que són imprescindibles
sigui quina sigui fora el sistema empleat i independentment de que el jugador contrari
estigui o no en possessió de la pilota.
Al jugador d’handbol li ha de agradar defensar (xocar virilment i interceptar trajectòries
de pilotes i recorreguts d’atacants.
Si la base d’una bona defensar es funda en una ràpida i lògica reacció davant els
diferents sistemes d’atac, és precís conèixer-les totes i bé. Dominar o conèixer un sol
procediment, o la impossibilitat de aplicar-lo durant el joc, facilitar de forma
extraordinària la labor defensiva del equip contrari.
NORMES GENERALS
Sigui quin sigui el sistema defensiu empleat, cada defensor ha de
responsabilitzar-se d’un contrari.
El defensor ha de col·locar-ne de tal manera que sempre tanqui el camí
directe del adversari cap a la porteria i cobrir el braç actiu d’aquest últim.
90 Que és més deprimit del mig de les ores.
77

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La acció defensiva sobre l’adversari ha d’exercir-ne en el moment en que
aquest rep la pilota, anticipant-se si és possible a la recepció, ja que en aquesta
situació les possibilitats del atacant per penetrar i sobrepassar al defensor, són
mínimes. No a la duresa – violència, si a la velocitat; aquesta ha de ser la idea
directriu de les actuacions defensives.
Si l’atacant ha controlat la pilota, es
col·locarà i actuarà de tal manera que en el
moment en que aquell prepari el braç per el
tir pugui bloquejar la pilota. Si el portador
de la pilota es para bruscament i es torna
d’esquenes al defensor, aquest ha de
col·locar-ne cap al braç esquerra (no actiu)
del atacant; amb aquesta situació – posició podrà intervenir sigui quin sigui el
sentit del gir del cos sobre el braç de tir.
El defensor no ha d’actuar de forma definitiva ni saltar davant l’atacant en
previsió d’una finta. Ha de desplaçar-se amb passos ràpids i curts, mantenint-se el
major temps possible en contacte amb el terra, i així podrà reaccionar en qualsevol
moment davant l’acció definitiva (real) del atacant.
El defensor ha de desmarcar-se amb promptitud 91 , o recuperar de nou la
seva situació en el sistema defensiu, quan la pilota hagi sigut detinguda per el
porter o per un altre company, o quan el seu oponent directe hagi deixat anar la
pilota.
L’equip que té que emprar repetidament l’acció tècnica de la contra és un equip que
defensa malament, arriba tard i permet als jugadors atacants preparar i desenvolupar el
tir.
Com treball específic dels extrems i en general dels defensors de 1a línia, existeix la
substitució de la pilota; aquesta consisteix en que, mitjançant un moviment de canell, el
defensor fa saltar cap amunt la pilota de la mà del atacant. Aquesta acció requereix
tècnicament molta habilitat, però es pot aconseguir treballant-lo en els entrenaments.
Mal realitzada, dona origen a nombrosos i protestats penals.
91 Disposició a fer una cosa.
78

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Si agafem (abracem forts al seu cos amb el braç) a un atacant que tira en caiguda o en
salt, caurem amb ell sense deixar-lo anar i l’ajudarem a aixecar-se. Si no podem impedir
la seva penetració 92 , és precís col·locar-ne al seu costat i atac al seu cos, mai al seu braç
armat, sobre tot si l’acció es desenvolupa per l’extrem (poc angle de tir).
11. TÈCNIQUES INDIVIDUALS DEL JUGADOR DE
CAMP D’ATAC.
Les normes tècniques del jugador de camp en atac són les següents:
Amb o sense pilota, l’atacant no
progressarà directament cap al seu
oponent directe; sempre ho farà cap el
forat entre dos defensor (joc d’atracció) o
transversalment amb idèntica finalitat
(emprar freqüent de la finta de tir). En la
seva activitat procurarà per lo menys
atreure a un defensor de 1a línia (o jugador retardat).
L’atacant sense pilota procurarà fixar a un defensor, per lo menys.
L’atacant tindrà una activitat continua, lo que dificulta el marcatge global
(permutacions), però procurant efectuar el seu treball a una distància adecuada a les
seves característiques de tir per crear una continua inquietud en els defensors.
L’atacant procurarà, quant està en joc de fixació, mantenir la pilota dintre del
seu camp visual; d’aquesta manera estarà sempre en condicions de suport (punts de
suport) i col·laborar amb l’equip en les accions de conjunt.
L’atacant es trobarà sempre disposat a una acció de tipus individual de
penetració, quan se li presenti la més mínima oportunitat d’explotació d’un error
defensiu.
Els atacants de 2a línia (corredors de línia) intentaran contínuament la creació
de passadissos de penetració i de forats de tir.
92 Atacar per fixar el teu defensor o bé fer una entrada per marcar gol.
79

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Els atacants entrenaran la seva ràpida acció per adaptar-se als canvis súbdits
de la passada del atac a la defensa i viceversa 93 .
L’atacant, en el cas de veure’s bloquejat, bé en el seu recorregut (extrem), bé
en la seva mobilitat (pivot), procurarà immobilitzar al màxim i durant el major
temps possible la activitat defensiva del seu bloquejador, retardant la seva
incorporació a la 1a línia defensiva en el primer cas, o forçant la falta, penal o cop
franc 94 , en el segon.
El jugador atacant accelerarà o frenarà la velocitat del seu desplaçament en
funció dels següents criteris: si ell està o no en possessió de pilota si es troba més o
menys pròxim al adversari; i si participa activa o decisivament en la respectiva fase
de joc d’atac.
El jugador no actuarà amb ritme uniforme, doncs això facilita molt el seu
marcatge. Quan vagui a passar, reduirà la seva velocitat de translació. L’atacant que
rep una pilota quan està penetrant una línia, ha de accelerar. El joc marcat H/H,
canviarà contínuament de ritme per intentar i aconseguir un desmarcatge eficaç.
93 Les dues.
94 És el mateix que la falta.
80

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CAPÍTOL 6: TÀCTICA D’EQUIP en
L’HANDBOL
Des de la iniciació al perfeccionament, passant per una etapa inter mitja com és
l’aprenentatge, totes les persones que donen alguna forma es dediquen a la formació de
jugadors, ja sigui en qualsevol que doni alguna forma es dediquen a la formació de
jugadors, ja sigui en qualsevol de les etapes enumerades, deuen tenir en compte, en una
primera valoració, que davant de tot l’Handbol és un esport practicat com un mitjà més
de desenvolupament físic i conseqüentment la evolució del mateix es basa en la
intel·ligència dels elements que composen un equip, fonamentalment, tenint en compte
la seva progressió en l’aprenentatge i desenvolupament psicomotor 95 . Però també es
veritat que en una segona valoració, l’Handbol és un esport d’Alt Rendiment en el que
fonamentalment es busca la victòria
sense tenir en compte l’aspecte
primari anteriorment citat
desenvolupament físic que passa a
un segon pla. “Jo me preparo per
aconseguir la victòria”.
Pensant en un i altre plantejament,
els dos inseparables, per deducció, si
se volen aconseguir al més alt nivell, tenen que seguir-se un procés d’aprenentatge i de
maduració, començant per la iniciació en l’aspecte individual, però sense oblidar-nos
que aquest és un esport col·lectiu, passar per les diferents etapes d’aprenentatge, fins
arribar a formar part d’un equip d’elit, en el qual el control de les emocions i maduració
són fonamentals per aconseguir els objectius previstos “GUANYAR”.
En molts llibres, es tracten aspectes individuals i col·lectius relacionats amb el joc
d’atac i defensa, però lògicament si aquests no estan assemblats queden com elements a
l’aire lliure i sense relació és per lo que a la interrelació d’aspectes individuals i
col·lectius dintre d’un patró de joc, anem a denominar-los “SISTEMES DE JOC”.
95 Formació psicològics i física del jugador.
81

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Els sistemes de joc tenen com a finalitat organitzar a un número determinat de jugadors
dintre d’un espai, per comandar-les a cada un d’ells, unes funcions específiques, ja sigui
en atac o en defensa.
He volgut buscar la justificació a través del recorregut, passant per les diferents etapes,
en la formació del jugador d’Handbol, de que si la tècnica i tàctica són importants elles
no són elements a l’aire lliure, sinó que estan dintre i que aquest quelcom siguin els
sistemes de joc.
Podem definir la tàctica amb gran precisió seguint el lèxic castrense com “l’art de
disposar, moure i emprar als jugadors d’un equip amb ordre i recíproca protecció,
segons la nostra preparació físic – tècnica, les condicions i mesures del terreny de joc i
pilota, i les possibilitats i disposicions adoptades per l’enemic – adversari.”
Segons Ioan Kunst-Ghermanescu 96 , la tàctica comprèn “la totalitat de les accions
individuals i col·lectives dels jugadors d’un equip, organitzades i desenvolupades de
forma racional, dintre dels límits que concedeix el Reglament de joc i de la esportivitat,
amb l’objecte d’aconseguir l’èxit posant de relleu qualitats i particularitats dels jugadors
propis, així com els errors dels adversaris”.Més simplement, la tàctica “és la suma i la
aplicació de les tècniques individuals dels components d’un equip” i també, “l’estudi,
coordinació i aprofitament dels sistemes de joc de dos equips que s’enfronten”.
Les diverses situacions en que pot trobar-se un conjunt en el camp de joc, es pot reduir a
tres.
L’equip que està en possessió de la pilota: Atac.
El conjunt adversari és el que el controla: Defensa.
La pilota està parada (joc detingut per odre de l’àrbitre): L’equip es reorganitza
tàcticament i descansa o es recupera físicament.
Lògicament, les tàctiques d’atac i defensa són funció unes d’altres; tot sistema que
s’adopti té una rèplica 97 adequada. El problema consisteix en conèixer aquesta sistema i
saber si els jugadors de que es disposa són capaços de portar-lo en efecte.
96 Gran historiador i escriptor de llibres d’handbol.
97 Copiar quelcom dels altres.
82

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Un partit es desenvolupa a base d’accions d’atac i defensa i viceversa; segons els
resultats, modalitat de la competició, temps que falta per acabar i les condicions dels
nostres jugadors en relació amb les dels contraris, conservarem o modificarem parcial o
totalment els sistemes elegits al principi.
En abstracte, tots els sistemes tàctics són bons, la seva eficàcia no radica en ells
mateixos, la seva eficiència depèn del sistema que se li oposa i de la qualitat tècnica i
tàctica dels jugadors encarregats de la seva aplicació.
També hi ha certes capacitats tàctiques bàsiques en
atac i defensa. En atac les més importants són la
relació d’elements tècnics amb oposició simple poca
intensitat, relació de desplaçaments amb anticipació i
ocupació d’espai lliure, valoració de la desmarcada a
distància de passada, plantejament d’estímuls òptics o
acústics per realitzar elements tàctics, ajust del
moment de passada o llançament a situacions simples,
creació consciencia, no monopolitzar la pilota per 2 o
3 jugadors, variació estructures geomètriques,
modificació i recuperació en carrera de les estructures
geomètriques sense i amb pilota, medis bàsics col·lectius (dispersió d’ajuts, passada i
va, etc.) i treball de situacions simplificades lliures (1x1, 1x0, 2x1, etc.). I en defensa les
més importants són la relació d’elements tècnics oposició simple, relació desplaçaments
amb interceptar, estímuls òptics o acústics en elements tècnics, marcatges espontanis de
vigilància, persecució, iniciació al marcatge en línia de passada, iniciació a les ajudes i
treball de situacions simplificades lliures (1x1, 1x2, 2x2, etc.).
Com els sistemes defensius estan més ubicats estacionalment i són més fàcils de
determinar, ells seran els que estudiarem en primer lloc.
Per ajudar a entendre els dibuixos fets en els diferents apartats de la tàctica dintre el
terreny de joc d’un camp d’handbol he fet una nomenclatura 98 per facilitar la lectura
dels dibuixos.
98 Conjunt de símbols o signes valedors per exposar gràficament una determinada acció tècnica o tàctica
dintre del esport de l’Handbol.
83

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Jugador atacant Jugador defensor Jugador amb pilota Porter
Passada Desplaçament Llançament Bloqueig
Finta
1. Preparació tàctica individual
Existeix un cert paral·lelisme entre aquest mateix apartat en la defensa
individual i en l’atac. Si en la defensa individual dèiem que la tàctica individual era el
marcatge de l’atacant, en atac, la tàctica individual, serà marxar o desfer-se d’aquest
marcatge, per tant direm que dins la tàctica individual ofensiva hi ha la desmarcada.
La desmarcada la podem definir, com aquell acció que realitza el jugador atacant per
evitar el marcatge del seu defensor, és a dir, sortir de la zona d’influència del defensor.
Una definició més tècnica seria, que la desmarcada, és aquella acció en sorpresa que
busca l’ocupació d’un espai lliure eficaç abans que el defensor, eludint el seu marcatge.
El marcatge el podem desglossar en diferents tipus, en funció de qui el provoqui i en
quina finalitat. La classificació 99 podria ser la següent:
Desmarcada directe: és la desmarcada que realitza el propi jugador per desfer-
se del seu defensor.
a) En recolzament: La desmarcada es produeix de la zona de culminació 100
cap a la zona de creació buscant la continuïtat del joc ofensiu, garantint la
possessió de la pilota.
b) En profunditat: La desmarcada es produeix de la zona de creació 101 cap a la
zona de culminació, buscant una bona opció i llançament.
99 Podem veure un esquema de la classificació de les desmarcades en els annexes.
100 La zona de culminació és la zona propera a 6 metres, des de on es finalitzaran els diferents atacs i el
jugador té un millor percentatge d’encerts en els llançaments.
84
P

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Desmarcada indirecte: és la desmarcada que s’aconsegueix gràcies al treball
previ dels companys (per exemple a través de penetracions successives, etc.).
Aquest tipus de desmarcada sol donar-se sobretot en l’atac a les defenses zonals.
Hem vist els diferents tipus de desmarcada, però en cap moment hem contemplat si el
jugador que realitzava la desmarcada era portador de la pilota o no. Això es deu a que la
desmarcada no és exclusiva del jugador sense pilota o del jugador amb pilota, si no que
és una acció tàctica individual.
Per poder mantenir la possessió de la pilota i poder progressar cap a porteria de forma
segura, cal aconseguir una gran seguretat en les passades i la recepció de la pilota.
Aquesta seguretat la podem aconseguir creant línies de passada clares, i la forma més
eficaç de fer-ho és realitzant desmarcada, tan per part del jugador amb pilota (sortint de
la zona d’influència del defensor per poder realitzar la passada sense pressió) com del
jugador sense pilota i futur receptor (sortint de la zona d’influència del defensor per
poder rebre la pilota sense pressió i evitant intercepció de la pilota per part del
defensor).
Per finalitzar l’explicació de la desmarcada ens queda veure quins recursos necessita
dominar l’atacant per poder realitzar-lo de forma correcte i eficaç. El domini del
desplaçament és obvi, ja que una desmarcada (a no ser que sigui indirecte) requereix
necessàriament del desplaçament; però hi ha dos elements més, que són molt importants
per a una bona desmarcada: el canvi de ritme i el canvi de direcció, ja que aquesta acció
tàctica precisa que variem les nostres intencions, tant de direcció com de velocitat, en
funció de la resposta del defensor en cada cas particular.
101 La zona de creació és aquella zona més allunyada de la porteria on s’inicien (construeixen) les
situacions d’atac i/o s’organitzen els atacants per aconseguir el llançament favorable en accions
posteriors.
85

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Els jugadors de camp tenen una sèrie d’accions (intencions tàctiques) que poden
realitzar, en funció si són posseïdors de la pilota o no. 102
Atacant sense pilota:
a) Benefici propi: Demanar la pilota (desmarcar-se en profunditat o
recolzament).
b) Benefici pel company: Ajudar
Atacant amb pilota:
a) Benefici propi: Llançament o 1 x 1.
b) Benefici pel company:
1. Fixar: crear la suficient atenció d’un defensor per que no arribi a
defensar a un company.
2. Passada.
2. Preparació tàctica col·lectiva
Un dels objectius principals de l’atac, a banda de marcar gol, és la
conservació de la pilota, ja que sense ella és impossible marcar gol. És per això que
l’atac necessitarà d’una sèrie de mecanismes per poder complir aquest objectiu. En
aquest apartat, doncs, veurem tot el necessari per dotar a l’atac dels mecanismes
suficients per poder mantenir la pilota i arribar a la situació de llançament.
En la tàctica col·lectiva hi ha diferents aspectes en atac i en defensa. En atac hi ha
encreuaments simples i dobles, cortines amb i sense pilota, bloquejos, circulacions de
jugadors, pantalla des de cop franc i en joc, desenvolupament de les fases de joc,
variants de sistemes d’atac, atac en superioritat numèrica, en inferioritat numèrica i
situacions especials i especial incidència en contraatac. I en defensa hi ha canvis
d’oponent i deslligaments, contra bloqueig, defensa en superioritat numèrica, en
102 Podem veure un esquema d’aquest en els annexes.
86

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
inferioritat numèrica i situacions especials, sistemes defensius zonals 103 variats i fases de
joc.
En primer lloc veurem com s’han de situar els jugadors atacants i quines regles bàsiques
a de seguir l’atac per poder garantir la circulació i manteniment de la pilota. Tot seguit
estudiarem els diferents medis bàsics dels que disposa l’atac contra a defenses
individuals (que també seran aplicables en les defenses zonals).
És molt important, per no dir imprescindible, que l’atac sigui ample i profund, ja que
d’aquesta manera obliguem a la defensa a obrir-se i per tant dificultem el treball
defensiu a l’hora que facilitem el nostre treball ofensiu. També es molt important donar
al jugador amb pilota, la màxima quantitat de possibles receptors, en condicions
òptimes per a la passada. En el següent gràfic podem veure que a l’hora que complint
els principis de profunditat i amplitud, també donem al passador, moltes opcions de
passada. (figura 1).
En la figura 2, podem observar com si un jugador marxa de la seva posició i ningú
ocupa l’espai lliure de passada. Això ens porta a parlar de com s’han de moure els
jugadors en el terreny de joc.
103 Enganxats a 6 metres.
87

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Com hem vist en l’apartat anterior, hi ha dos possibilitats de desmarcada (en
recolzament i en profunditat). Els atacants han de desmarcar-se de forma alternativa
utilitzant les dues desmarcades, per crear espais lliures i complir el principi de varietat
(el defensor mai sap quina acció realitzarà). L’espai lliure ha de ser ocupat per un altre
atacant, que a la vegada haurà deixat un altre espai lliure. D’aquesta manera, al final
aconseguirem que un d’aquests espais sigui prop de 6 metres i per tant òptim pal
llançament.
També es important que les desmarcades es facin tan endavant com endarrere, per oferir
al passador diferents opcions de passada (en la zona de culminació per finalitzar l’atac o
en la zona de creació per mantenir la pilota), ja que si totes les desmarcades es fan en
una única direcció, al final tot l’atac quedaria concentrat en una zona molt petita del
terreny de joc i estaríem incomplint el principi de profunditat, amplitud i conservació de
la pilota (en aquestes condicions és molt fàcil per a la defensa interceptar 104 la pilota).
Una part molt important de la tàctica col·lectiva, són els medis bàsics d’atac. Tots ells
són útils per a la defensa individual i zonal, tot i que n’hi ha que són més útils en
defenses individuals i d’altres en la zonal. Els medis bàsics ofensius que estudiarem
seran:
104 Tallar la pilota per arribar al contraatac.
88

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Passada i va.
Bloqueig.
Encreuaments.
Penetracions successives.
2.1. PASSADA I VA
Es podria dir que és en medi bàsic per excel·lència de l’atac contra
defenses individuals, ja que com més espai hi ha entre defensors més fàcil i bo és
realitzar-lo, i si l’atac es col·loca bé, si una cosa té la defensa individual respecte de les
zonals, són els espais grans entre defensors.
Consisteix en passar la pilota a un jugador que realitza la funció de recolzament i corre
per desmarcar-se en profunditat per tornar a rebre la pilota un cop superat el defensor.
De manera més tècnica es pot definir, com la interacció simple entre dos jugadors
atacants davant la presència de dos adversaris que tracten d’obtenir un avantatge espaial
en profunditat, i que es planteja especialment quan existeixen aquests espais per seguir
progressant 105 i aconseguir situacions òptimes de penetració o llançament, d’aquí la seva
gran utilitat contra les defenses individuals.
Els objectius de la passada i va són:
1) Obtenir una situació de superioritat numèrica o aconseguir la progressió d’un
d’ells a distància eficaç del llançament.
2) Superar l’oponent que surt en profunditat sobre el posseïdor i el marca en
proximitat, dificultant la progressió del posseïdor.
3) Progressar cap els espais més eficients davant d’una situació de marcatge en
proximitat de l’adversari, havent esgotat el cicle 106 de passos.
4) Aprofitar la pèrdua del camp visual del defensor que surt en profunditat i
105 Evolucionant.
marca en proximitat, al realitzar passades cap espais de darrera del mateix, per
dificultar les ajudes entre defensors.
106 Els tres passos màxims.
89

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5) Penetrar a l’ interval 107 entre dos defensor que mantenen la línia de tir amb els
seus oponents directes i que per tant, amplien l’espai intermedi, a través del joc
sense pilota.
6) Obligar a endarrerir als defensors més avançats en benefici d’un tercer
jugador.
7) Utilitzar la fixació dels dos defensors directes en la zona com unitat base per
encadenar altres medis tàctics.
2.2. BLOQUEIG
El bloqueig és una forma que tenen els jugadors atacants de col·laborar
entre ells per ajudar a que un jugador atacant es desmarqui del seu defensor. Aquests
medis bàsics es basen en la norma 8:3 del reglament que diu el següent: “Es permet
obstruir el camí de l’adversari amb el cos, tot i que aquest encara no tingui la pilota”.
Es tracta d’una col·laboració en la que un o més atacants, a través d’una ocupació
espaial anticipada, tracten d’interposar el propi cos en el camí del defensor per
interrompre el seu desplaçament, mentre que l’altre atacant fixa a l’adversari directe de
manera que topi amb l’atacant que ha ocupat l’espai anticipadament, quedant així lliure
de defensor i en condicions de continuar progressant cap a porteria o situar-se en un
situació òptima de llançament.
107 L’espai entre defensor i defensor.
90

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Els objectius del bloqueig són:
1) Restringir la llibertat de moviment de l’oponent, neutralitzant-lo a través
d’obstruir-lo físicament amb el propi cos, per aconseguir una situació de
superioritat numèrica momentània.
2) Aprofitar i explotar l’antropometria 108
natural d’un jugador per ocupar un espai.
3) Aconseguir una situació de superioritat
numèrica en una zona parcial del terreny de
joc atacant.
4) Alliberar a un atacant sotmès a un
marcatge especialment estricte pel seu
oponent, permetent la seva desmarcada en carrera.
5) Aprofitar una situació d’avantatge espaial obtinguda per un company sense
pilota sobre el seu propi oponent.
6) Interrompre el desplaçament lateral d’un defensor que tracta de mantenir un
control i marcatge en proximitat sobre el seu oponent directe.
7) Impedir, obstaculitzar o endarrerir l’acció defensiva per realitzar un marcatge
en profunditat sobre el seu oponent directe amb pilota.
8) Molestar l’acció de l’oponent directe d’un company en el seu duel simètric 1
x 1.
9) Crear un interval o passadís de penetració cap a la línia de l’àrea de porteria.
10) Crear confusió defensiva en les responsabilitats directes dels defensor, a
través del canvi de situacions dels atacants per facilitar espais pel llançament, tot
i la igualtat numèrica.
11) Crear una concentració defensiva en la zona del bloqueig que faciliti la
realització més fluida d’altres medis tàctics.
108 L'antropometria és la branca de l'antropologia que mesura les diferents parts del cos humà i determina
llurs proporcions mútues.
91

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
12) Dificultar la intervenció defensiva per el costat del braç de llançament d’un
especialista.
13) Interrompre o tallar la basculació defensiva de la pilota, sense importar el
jugador bloquejat.
El bloqueig es pot dividir o classificar en funció de dos paràmetres diferents:
En funció de la situació del bloquejador respecte del bloquejat:
1. Laterals.
2. Frontals per davant.
3. Diagonals per davant.
4. Diagonals per darrera.
En funció de l’actuació posterior del bloquejador:
1. Estàtics: El bloquejador no actua desprès del bloqueig.
2. Dinàmics: El bloquejador realitza alguna acció després de bloquejar.
92

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2.3. ENCREUAMENT
L’encreuament és un
procediment tàctic, per el qual un
jugador intenta ocupar un espai creat per
un company que ha fixat al seu oponent
directe (par).
Hi ha tres principis tàctics individuals que guien i determinen la correcta execució del
medi.
Atac al interval 109 : Tant el jugador que inicia l’acció (posseïdor de la pilota),
com el beneficiari, han de dirigir les seves trajectòries cap al interval defensiu
(espai entre els defensors).
Mobilització de l’adversari: Com a conseqüència de la reacció previsible
defensiva que intenta mantenir la línia de tir amb el seu oponent directe.
Intervenció successiva sobre el mateix espai: per part del segon
protagonista, que juga en profunditat i es creua per darrera amb l’anterior,
incrementant la dificultat pels defensors de la zona corresponent, fins al punt que
pot trencar la unitat defensiva.
Els objectius de l’encreuament són:
1) Obtenir una situació de superioritat numèrica momentània que permeti
fonamentalment la progressió a distàncies efectives de llançament, i que en
segon lloc les penetracions cap a 6 metres, a través de la fixació de l’oponent par
del posseïdor inicial (o del par i imparell) i el desplaçament immediat del
company proper per a l’espai creat.
2) Obtenir una situació idònia de llançament a distància.
3) Aconseguir una situació de superioritat numèrica que faciliti la penetració.
4) Crear confusió defensiva endarrerint el canvi d’oponent o forçant l’error.
109 S’ha d’atacar cap a portería i no a 5 metres de la defensa, sempre fixar al teu defensor, fer un atac en
funció d’on esta situada la defensa. En aquest cas la distancia que ha d’agafar l’atacant per fer
l’encreuament en funció del defensor..
93

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5) Provocant una alineació defensiva allunyada de 6 metres i creant un espai
interior que pugui ser aprofitada pe pivot amb desmarcades oportunes.
6) Facilitar l’encadenament d’altres medis tàctics en altres zones a partir d’una
certa aglomeració 110 defensiva que es produeix en la zona de l’encreuament per
les reaccions defensives.
2.4. PENETRACIOS SUCCESSIVES
Les penetracions successives, quan s’utilitzen contra defenses
individuals, s’han d’entendre com atacs al interval defensiu. Són el procediment tàctic
en el que un jugador atacant intenta ocupar un espai creat
per un company que ha fixat, o almenys atret, l’atenció de
l’oponent par del jugador que intenta ocupar l’espai.
Els objectius de les penetracions successives són:
1) Obtenir una situació de superioritat numèrica
que permeti fonamentalment la penetració fins a la
línia de 6 metres o la progressió fins a una distància eficaç de llançament, a
través de la fixació o atracció de més d’un defensor per part del jugador que
110 Gran quantitat de defensors en un mateix espai.
94

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
ataca al interval entre dos defensors, facilitant la desmarcada del seu company
més proper.
2) Obtenir una situació idònia 111 de penetració que faciliti llançament des de 6
metres.
3) Obtenir una situació idònia de progressió a distància eficaç, que faciliti
llançaments a distància, especialment en suspensió.
4) Forçar a la defensa a anar retrocedint progressivament cap endarrere o
dificultar-li les sortides profundes (aplanar la defensa), amb el que s’obtenen
solucions més còmodes per encadenament de medis tàctics.
5) Confondre les responsabilitats defensives al intentar penetrar als intervals i
crear problemes d’aparellament correctes en els sistemes defensius.
6) Facilitar la circulació de la pilota amb major fluïdesa i de forma més
perillosa.
7) Aconseguir condicions òptimes per desenvolupar amb eficàcia el joc d’1 x 1,
en espais amb suficient amplitud que especialistes en aquest tipus de joc puguin
explotar.
Les penetracions successives tenen unes certes consideracions fonamentals que són les
següents:
La trajectòria del jugador que inicia pot ser:
1) Mitjançant una finta, tenint la pilota en el seu poder.
2) Mitjançant una acció de desmarcada, rebent la pilota després.
En qualsevol cas, el final de la trajectòria serà el més pròxim possible a
l’oponent no propi (imparell).
A de complir el principi bàsic d’intentar tenir èxit per sí mateix (penetracions,
llançament, etc...).
111 Beneficiària, perfecte.
95

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La resposta ha de realitzar-se sempre mitjançant un canvi de direcció i
iniciant sempre l’acció sense pilota.
Es realitzen sempre entre llocs contigus.
3. SISTEMES DEL JOC DEFENSIU
Els últims grans esdeveniments
esportius, relacionats amb el nostre esport, tant a
nivell nacional com internacional, han demostrat
la gran importància que dia a dia va agafant els
sistemes de joc defensius. Aquests sistemes es
basen fonamentalment en una progressiva millora
de la qualitat individual, com conseqüència d’aquesta millora, s’aprecia un augment
òptim del concepte tàctic col·lectiu. Evidentment, amb aquestes millores les
possibilitats de intervenció defensiva s’han ampliat i els sistemes defensius, tant els
d’estructura tancada com els de formes obertes s’han fet cada vegada més flexibles.
Avui, ja, no només es necessari dominar els sistemes de joc, sinó a més, amb la millora
de la qualitat individual s’exigeix la utilització de diverses variables dintre de la
mecànica de funcionament de qualsevol sistema. Aquestes variables vindran
determinades, segons les circumstàncies, per el moment de joc, resultat, etc.
Fa pocs anys, universalment, existia el criteri de que un bon atac era la millor defensa,
en la actualitat aquest concepte, en la nostra opinió, s’ha equilibrat. Avui es necessari
que un equip ataqui i defensi, conseqüentment amb això cada jugador ha de dominar els
dos conceptes i ell estarà en íntima relació amb el seu nivell d’aprenentatge. Avui en
dia, molts dels presents handbolistes diuen que una bona defensa és el millor atac.
Entre atac i defensa existeix l’element comú que és el propi joc, caracteritzat per la
lluita per la pilota en un espai, i la ensenyança ha d’anar encaminada a un tot, així tenim
com exemples:
96

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
a) Element problema d’atac, resolució 112 defensiva: l’atacant intenta la
penetració al espai lliure. El defensor, evita dita penetració anticipant-se a
l’acció del seu oponent i successives respostes.
b) Element problema defensiu, resolució atacant: marcatge en proximitat
pressionant sobre un atacant, resolució del jugador motiu del marcatge,
desmarcada i successions respostes.
PENSAMENT TÀCTIC COM BASE DE LES ACCIONS DEFENSIVES
El procés del coneixement en el seu conjunt, el seu contingut abstracte
en quan a la observació i camp visual, actualitzat per el pensament, ens defineix la
percepció. Percebre qualsevol situació en el joc, al mateix temps es reconèixer-la.
Evidentment, la percepció està en íntima relació amb la seva anàlisis.
El camp visual no només té importància per la percepció de la situació implica també
els processos mentals específics de la activitat considerada, els coneixements
fonamentals aconseguits amb la experiència. Evidentment no es tracte de ser moltes
coses; es necessari també a partir de la percepció del tot, de seleccionar lo important,
depreciar lo no fonamental i fer-ho tot això en el mínim temps possible. Dintre de
l’etapa de la iniciació els nens perceben, en una situació donada, aquells objectes que
ressalten forts estímuls i els que es troben íntimament relacionats a les seves accions.
El contingut, l’amplitud i la riquesa de la percepció en el joc depèn de dos factors, la
rapidesa amb la que es produeix les accions de joc i la rapidesa de la observació dels
jugadors. La pràctica del propi joc d’handbol pot desenvolupar una capacitat
d’observació que permet reconèixer qualsevol acció fonamental des del punt de vista del
problema plantejat i que s’ha de resoldre (tàctica) i que quan abans es percebi i analitzi,
abans podrà donar-se la resposta adecuada.
Aquesta fase ve determinada per la valoració de la situació. La percepció i la solució
mental del problema amb la seva decisió té com producte la representació d’una solució
dirigida a una resposta determinada. El fet de resoldre correctament el problema
plantejat no només té com base el pensament tàctic. L’acció final pot tenir varies formes
i que poden diferir més o menys una d’altre per l’elevat nivell de consciència que està
112 Solució d’un problema.
97

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
tenint, per altre part, aquestes intervencions dependran del grau de dificultat de l’acció i
el domini d’aquestes. En el joc es pot distingir les següents formes d’acció:
1. La tècnica.
2. La tàctica.
3. La expressió creadora.
La solució motriu del problema (execució 113 ) és el resultat de la part visible del joc en el
seu aspecte motor com resultat dels processos psíquics i fisiològics 114 de la percepció i
el pensament.
FASES DE LA DEFENSA
1a FASE: El replegament i l’equilibri defensiu: El propi joc en el seu
desenvolupament, posa de forma alternativa a cada equip, una vegada en
disposició de defensar i altre en disposició d’atacar. L’atacar o defensar ve
determinat per la lluita de la pilota, l’equip que entra en la seva possessió és el
que va a atacar i l’equip que ho perd és el que es converteix en defensor. A partir
d’aquest instant és quan l’equip defensor intenta recuperar la pilota lo més aviat
possible:
a) Durant el retrocés dels jugadors sobre la pròpia àrea de porteria,
intervindrà el jugador o jugadors més pròxims a la zona on es troba la
pilota, a través de qualitat tècnica – tàctica individual.
b) A través de les accions defensives, dintre de la mecànica de
funcionament del sistema de joc elegit (tàctica individual i col·lectiva).
En la lluita per la recuperació de la pilota, l’equip que entra en possessió del
mateix té com primer objectiu tractar d’aconseguir el gol de la forma més ràpida
possible (contraatac); conseqüentment, el primer objecte defensiu es evitar dita
acció i això s’aconsegueix a través del replegament 115 , procurant mantenir
l’equilibri defensiu o la superioritat numèrica defensiva dintre l’equip adversari.
113 Realització. El fet de fer una cosa.
114 És la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius.
115 El balanç defensiu, és a dir, la reorganització defensiva després d’un atac.
98

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2a FASE: Defensa de cobertura (pressing temporal): Durant el
replegament defensiu es produeix el repartiment de responsabilitats i control
dels oponents. Aquesta primera fase es caracteritza en primer lloc per tractar
d’amortitzar les puntes del contraatac i en segon lloc per baix lo més aviat
possible al nostre propi camp. La segona fase implica arribar al mig del camp lo
més aviat possible i a partir d’aquí efectuar un pressing temporal sobre els
atacants coordinant una defensa zonal en el costat on es troba la pilota, això, en
el cas de que es produeixin situacions d’inferioritat numèrica.
Quan el replegament es troba a la meitat del camp i es produeix la segona fase
defensiva poden donar-se tres situacions diferents:
a) Superioritat numèrica defensiva.
b) Igualtat numèrica.
c) Superioritat numèrica atacant.
3a FASE: Organització de la defensa: Una vegada que s’ha produït el
replegament cada jugador tindrà d’ocupar el seu lloc específic dintre del sistema
defensiu elegit. A aquesta ocupació la denominem “organització defensiva” i
comprèn:
El replegament.
La defensa de cobertura.
La situació dels jugadors en el sistema elegit.
El temps que passa entre la defensa de cobertura i la defensa en sistema és lo que
denominem organització defensiva; la seva duració estarà relacionada amb les
fases del atac. A vegades, els jugadors en el replegament ocupen zones diferents
a les assignades prèviament dintre del sistema elegit i aquest pot passar per:
a) Davant accions de canvi atac – defensa (estratègia) no donar temps a
que es produeixi el mateix.
99

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
b) Una vegada que s’intervé en el replegament i en relació amb la seva
acció de joc en atac al utilitzar el camí més curt s’ocupa un altre zona
defensiva a la designada prèviament.
c) Per la seva intervenció en el replegament i en la seva actuació en
marcatge sobre un oponent ocupa una altre zona diferent.
4a FASE: Defensa en sistema: La fase denominada defensa dintre d’un
sistema, implica la ocupació dels llocs específics dintre del sistema de joc elegit
per els jugadors prèviament establerts. El seu desenvolupament és de forma
organitzada i la seva duració està supeditada a lo que dura el joc d’atac per
pèrdua de pilota, o per el canvi de sistema defensiu.
La defensa és un sistema que té com principal objectiu:
1. Impedir que l’equip contrari obtingui el gol.
2. La recuperació de pilota.
La defensa en un sistema pot començar durant el replegament sota la fórmula de
defensa home a home, o quan els jugadors s’han replegat a la seva zona.
3.1. TIPUS DE DEFENSES I CLASSIFICACIÓ
Els diferents tipus de defensa (sistemes defensius) que ens podem trobar en el món de
l’handbol són les següents:
La defensa en dos línies i la defensa home a home.
Sistema defensiu 6:0.
Sistema defensiu 5:1.
Sistema defensiu 5:1 mixta.
Sistema defensiu 4:2.
Sistema defensiu 3:2:1.
100

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Defensa amb superioritat numèrica 116 .
Defensa amb inferioritat numèrica 117 .
3.1.1. LA DEFENSA EN DOS LÍNIES I LA DEFENSA HOME A HOME
(INDIVIDUAL)
Últimament molt s’ha discutit sobre el procés a seguir en la iniciació en
quan a sistemes defensius es refereix. Si començar amb una defensa tancada o per el
contrari per qualsevol sistema obert. La nostra opinió personal és que la iniciació s’ha
de començar des de la defensa en dos línies i la defensa home a home simultaniejant-les.
A través de les mateix complim un doble sistema obert.
a) Per l’iniciat, aprèn i es responsabilitza fonamentalment en el marcatge.
b) Per el jugador fet o en procés d’aprenentatge. Millora i perfecciona el
seu nivell tècnic – tàctic individual; apart de que en molts partits i situacions es
necessari amplejar algun dels sistemes.
3.1.1.1. DEFENSA EN DOS LÍNIES
Una vegada perduda la pilota s’inicia el replegament i equilibri
defensiu per passar a la ocupació de zones. En principi, els llocs no estan determinats en
dit sistema, d’aquí la seva facilitat d’execució i aprenentatge:
Los jugadors que es troben en 1a línia ofensiva al replegar-se formaran
la 1a línia defensiva; metres que la 2a línia d’atac formaran la 2a línia defensiva.
116 Amb un jugador més.
117 Amb un jugador menys.
101

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En principi, és una defensa en bloc, tots basculen en raó de la situació de la pilota, però
tenint en conté les següents consideracions:
a) El responsable directe del oponent amb pilota atacarà a aquest.
b) La resta de jugadors bascularan procurant tancar el màxim d’espais lliures
d’ocupació; per d’aquesta forma evitar la penetració del jugador amb pilota.
c) Davant la basculació de la resta dels jugadors, es treballarà fonamentalment la
situació en línia de passada.
Dintre d’aquests hi ha unes petites observacions:
a) Davant la possibilitat de que el pivot es col·loqui a 6 metres, la defensa
central baixarà a la mateixa zona i marcarà en línia de passada.
b) Davant la possibilitat de que els extrems circulin, evitar que això passi
utilitzant trajectòries curtes i en el seu defecte, recollir, acompanyar i entregar
(canvi d’oponent).
c) Davant un encreuament per part dels jugadors de 1a línia ofensiva, respostes
de canvi d’oponent entre els defensors de 2a línia defensiva.
d) Davant les possibles deformacions dels jugadors de 1a línia d’atac a 2a línia
evitar la deformació amb trajectòries de tallada o en el seu defecte, recollir,
acompanyar-hi entregar per davant dels jugadors de la mateixa línia defensiva.
És principi fonamental evitar que cap jugador de la 1a línia d’atac circuli per
darrera de la 2a línia defensiva.
3.1.1.2. DEFENSA HOME A HOME
La responsabilitat de cada jugador en defensa és el marcatge d’un
atacant. Aquest tipus de defensa es pot utilitzar per tot el terreny de joc o per la pròpia
meitat del camp.
102

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Hi ha diverses formes de realització:
a) El jugador defensarà durant tot el temps d’atac.
b) El jugador sempre es trobarà entre la seva porteria i l’atacant.
c) Al jugador se li obliga a mantenir la atenció durant tota la fase defensiva i es
va a anticipar a les accions del adversari.
d) S’informarà obligatòriament observant les situacions del camp.
e) S’efectuarà un marcatge estricte sobre l’adversari que rep o que passa la
pilota.
f) Marca l’oponent fins on les regles del joc ho permetin.
g) Atac decisiu al oponent amb pilota, el braç executor.
h) El defensor no renunciarà a la lluita amb l’atacant fins que l’àrbitre no doni
per finalitzada la situació.
i) En funció de les possibilitats tàctiques es realitzarà ajudes als companys que
es trobin en dificultats i eventualment s’estableix la lluita amb un altre adversari
normalment quan aquest es trobi pròxim al llançament.
j) Es mantindrà l’atenció per que quan s’entra en possessió de la pilota, buscar
la desmarcada i actuar en contraatac.
103

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
3.1.2. SISTEMA DEFENSIU 6:0
És el sistema més utilitzat, encara que en l’actualitat els sistemes
defensius tendeixen a ser més personalitzats. És una formació defensiva tancada i se la
considera com sistema patró de tots els sistemes defensius.
Hi ha dos tipus o variants en el funcionament que són, en bloqueig defensiu o en línia
de tir.
6:0 en bloqueig defensiu
S’utilitza contra equips que tinguin com màxim un jugador llançador a
distància des de 1a línia ofensiva, també quan la segona línia ofensiva posseeix jugadors
dotats d’una gran rapidesa o alt nivell tècnic – tàctic individual 118 . Aquest sistema es
adaptable a qualsevol sistema ofensiva amb una condició bàsica que els jugadors han de
tenir gran capacitat de reacció i de moviment.
Dintre de tot sistema cada jugador es responsable d’un lloc específic, però com principi
fonamental d’aquest sistema sota l’acció d’aquesta fórmula, cada jugador col·labora
amb els seus companys, és a dir, es relaciona. En la defensa 6:0 en bloqueig defensiu,
la defensa realitza una basculació general en funció de la situació de la pilota, no obstant
no s’ha d’oblidar la responsabilitat del seu oponent directe ofensiu.
Els seus objectius són:
Impossibilitar que l’adversari efectuí el llançament o porteria des d’una
posició còmoda per ell.
118 Sense una bona técnica i una bona táctica no es poden realizar perfectament tots els sistemes dits.
104

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La col·laboració entre tots i cada un d’ells.
Situació dels jugadors segons les seves característiques i pensant en les
possibilitats del contraatac per que en el moment de tindré contacte amb la
pilota, poder realitzar de forma ràpida i eficaç.
Els seus principis fonamentals són:
És imprescindible evitar la circulació dels jugadors de 2a línia ofensiva.
Mai poden circular per darrera. Aquest principi es aplicable a qualsevol sistema.
La responsabilitat directe del lloc específic ha de realitzar-se quan
l’oponent directe aquest amb pilota. Com conseqüència serà responsable
l’oponent directe i els dos col·laboradors defensius laterals formant l’anomena’t
triangle defensiu.
La base d’aquest sistema depèn de la situació de la pilota i del oponent.
Hi ha missions individuals per cada jugador dintre la defensa 6:0:
1. Exteriors:
Impedir la penetració dels atacants extrems i davant un extrem amb bona finta
està prohibit sortir excepte recomanacions 119 .
Evitar la situació en la qual l’extrem pot realitzar el llançament des del
exterior, utilitzant la tècnica més adecuada per l’atacant i quan un atacant amb
pilota circula ha d’acompanyar-ne fins que es desprengui de ell i sense pilota
quan circula efectuar el canvi d’oponent.
2. Defenses centrals i laterals.
Davant 1a línia ofensiva col·locar-ne en 2a línia defensiva de forma
anticipada, impedir el llançament a porteria des de 1a línia ofensiva i impedir la
penetració de qualsevol jugador de 1a línia ofensiva. Recuperar a la situació de
principi, quan l’oponent es desprengui de la pilota i no abans.
119 Quan es refereix a sortir vol dir sortir a tallar alguna pilota, per exemple passada lateral per lateral.
105

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Les missions col·lectives per que tinguin èxit és necessari dominar tres aspectes
individuals, el marcatge individual dels jugadors contraris, el canvi d’oponent i la
basculació amb el company en funció de la pilota. I a nivell col·lectiu hi ha diversos
aspectes, orientació del bloqueig en funció de la pilota, impedir la superioritat numèrica
dels atacants, blocatges en grup, davant possibles cortines, trencar la circulació o per lo
menys retardar-les i canvi d’oponent, col·laboració del bloqueig amb la defensa i
combinacions defensives en els cops francs.
Hi ha molt errors defensius dintre un partit, però els més freqüents són més individuals
que col·lectius. Alguns errors són els següents: el defensors no segueix la direcció de la
pilota i únicament es manté davant del seu oponent, el defensor permet els moviments
del atacant sense dificultats, el defensors permet una penetració d’un atacant sense
avisar al company més pròxim, el defensor realitza un canvi d’oponent sense
responsabilitzar-se de l’altre atacant, al atacant amb pilota el marquen dos defensors
simultàniament com conseqüència obtenció del imparell per part del atacant, al atacant
amb pilota no el marca cap defensor, el defensor realitza una acció tardiament i no en el
moment oportú, el defensor després d’una acció d’atac no recupera la seva situació del
principi, el defensor permet que l’atacant realitzi una cortina 120 , dos defensors marquen
a un pivot afavorint la superioritat numèrica i per últim el defensor es decideix tard en el
marcatge a un contrari dificultant el canvi d’oponent.
Sistema defensiu 6:0 en línia de tir
La diferència fonamental en relació amb el sistema 6:0 en bloqueig
defensiu és que la responsabilitat directe és l’home i no la pilota. Com característica
fonamental s’ha de fer notar que el defensor es situarà entre l’adversari i la porteria.
S’utilitza quan els jugador de 1a línia d’atac està composta per llançadors excepcionals,
quan dintre del sistema defensiu 6:0 s’utilitza la fórmula del major alt nivell
d’agressivitat. És aplicable contra qualsevol sistema ofensiu. La responsabilitat més
important és la del oponent directe però en últim extrem no podem oblidar de l’ajuda
mútua.
El seu principi fonamental és el marcatge de proximitat del oponent sense pilota és
motiu constant de recollida i entrega al primer defensor que es troba en la direcció del
120 Tapar el llançament exterior d’algun jugador llançador.
106

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
desplaçament, efectuant l’oportú canvi d’oponent, no eximeix el que el company es
troba amb el pivot.
3.1.3. SISTEMA DEFENSIU 5:1
El sistema defensiu 5:1 sorgeix de la desvaloració, en la seva situació
de partida, de la zona dels extrems i es base en valorar més les zones de major angle de
tir.
S’utilitza quan l’equip contrari té grans llançadors des del lloc específic de central, quan
el central atacant actua en profunditat amb gran qualitat i tingui gran velocitat de
reacció, quan l’equip contrari tingui lateral eficaços a distància i utilitzar trajectòries
envaint el lloc específic del central, per trencar el ritme de la circulació de pilota de la
1a línia ofensiva i per l’utilització davant equips de menor perillositat 121 en segona línia
d’atac.
Hi ha tres tipus de sistemes defensius 5:1, en basculació, en línia de tir i en variant al
3:2:1.
Sistema defensiu 5:1 en bloqueig defensiu (o basculació)
El sistema defensiu 5:1 en bloqueig defensiu té unes consideracions en
1a línia. Els seus funcionament està relacionat en raó de la situació de la pilota. I es
mantenen els principis de:
Prohibició absoluta de circulació dels jugadors de segona línia per darrera de
la 1a línia defensiva.
121 S’ha de tenir amb comte que en l’elit hi ha molt de nivell per tant s’ha d’anar amb cuidado.
107

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Tallar la circulació del oponent directe per zona perillosa.
Intervenció quan els oponents abandonen el lloc específic efectuant els
corresponents canvis d’oponent.
Recuperar ràpidament la situació de principi després de cada intervenció.
Mantenir les situacions dels defensors laterals quan els extrems estiguin en
possessió de pilota i quan la passada procedeixi del lateral del mateix costat.
L’avançat 122 té certes responsabilitats que són les següents:
Impedir el llançament del central.
Cobrir l’angle llarg de la porteria davant els llançaments dels laterals.
Tallar la circulació de pilota.
Col·laborar amb les defenses laterals i amb la defensa central per tallar la
passada en quan vagi destinat al pivot.
Si el motiu d’haver triat el sistema 5:1 és per les característiques tècniques del
central atacant i aquest canvia de situació col·locant-ne en un lateral i a més
mantenint la mateixa eficàcia en el llançament, l’avançat doncs es situarà una
mica més capa un costat.
Hi ha les seves observacions en aquest tipus de sistema, si l’equip ofensiu canvia el
seu sistema del 3:3 al 2:4 és convenient canviar la situació del avançat i col·locar-lo
a l’altura d’un lateral, si el sistema és variable 3:3, 2:4 s’ha d’adoptar la mateixa
fórmula per part del avançat, si els laterals no ofereixen perillositat podem mantenir
la mateixa formació davant deformacions al 2:4, canviar al 6:0 davant deformacions
al 2:4 per part de joc d’atac i per últim en la modalitat de basculació quan la pilota
està en un dels laterals igualment es formarà triangle defensiu en el 5:1.
122 L’avançat pot estar o bé molt avançat o bé a la línia de 9 metres, en funció del que li marqui el seu
entrenador.
108

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
6.5.4.5.2. Sistema 5:1 en línia de tir
en segona línia.
La seva feina significa la major anticipació dels jugadors de 1a línia o
3.1.4. SISTEMA DEFENSIU 5:1 MIXTA
Aquest és el tipus de defensa que sorgeix per la valoració a priori d’un
dels jugadors de la primera línia d’atac, per trencar el ritme del equip contrari,
traient la possibilitat d’un ajut. Una consideració seria fer jugar al equip contrari de
forma no habitual creant un nou problema de resolució i facilita la assignació de
responsabilitats davant als jugadors atacants.
S’utilitza contra equips que posseeix un bon llançador a distància des de la primera
línia d’atac, contra equips que posseeixen un bon director de joc, quan es vol trencar
el ritme de joc de l’equip atacant, quan l’equip atacant es troba en inferioritat
numèrica i quan l’equip atacant basa el seu joc fonamentalment en la 1a línia i sobre
tot en un dels seus jugadors, bé per eficàcia en el llançament o per la direcció del joc
d’atac.
Els jugadors de 1a línia tenen les seves responsabilitats apart de les indicades en el
sistema defensiu 5:1 que ens són vàlides, per aquest sistema, es necessari altres que
són les següents:
1. Prohibició absoluta de la circulació dels jugadors de 2a línia ofensiva per
darrera de la 1a línia defensiva.
2. La recollida, acompanyament i entrega es realitzarà sempre per davant i al
defensor més pròxim que no marqui a un oponent amb pilota.
109

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
3. Tot i que el marcatge un atacant aconsegueix desmarcar-se del seu oponent i
penetra té que responsabilitzar-se del seu marcatge més pròxim del lloc on hi
ha hagut la penetració.
4. Del marcatge al pivot té que responsabilitzar-se un defensor per d’aquesta
forma facilitar la labor del resta de la línia defensiva; no obstant dita
responsabilitat no li eximirà de bascular en concepte d’ajuda mútua al
company més pròxim.
5. Quan un defensor marca al atacant amb pilota es formarà el triangle
defensiu en aquella situació ajudant als dos defensors més pròxims per el seu
costat dret o esquerra, excepte en la zona del exterior que no es formarà dit
triangle.
L’avançat és responsable del marcatge individual del home perillós i les seves
responsabilitats són:
1. Evitar que el seu marcatge al home perillós es desmarqui, bé en proximitat
sobre de ell, o a una determinada distància segons les indicacions del entrenador.
2. Posseir unes grans qualitats físiques, tècnica – tàctica individuals, ha d’intuir
les accions del atacant i prevenir-les.
3. Davant un possible bloqueig sobre l’avançat, es produirà el contra bloqueig,
fent-se càrrec del jugador perillós el responsable del bloquejador, mentre que
l’avançat efectuarà un deslligament per darrera del bloquejador o en el seu
defecte es situarà en marcatge en línia de passada sobre ell mateix.
4. En el cas d’una deformació 2:4 o canvi de línia per part del jugador motiu del
marcatge es canviarà la defensa mixta sobre un jugador de 1a línia.
5. També en el cas de que es produeixi deformacions al 2:4 cap la possibilitat de
deforma el sistema defensiu en 6:0 o 5:1, s’aconsella quan els jugadors de 1a
línia ofensiva després d’haver deformat el sistema ofensiu al 2:4 utilitzen en el
seu joc d’atac trajectòries molt clares cap al centre.
110

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
3.1.5. SISTEMA DEFENSIU 4:2
Al igual que el sistema defensiu 5:1 sorgeix de la desvalorització, en la
seva posició de partida de la zona dels extrems; els exteriors basculen en raó de la
situació de la pilota cap al central deixant espais lliures en la zona dels extrems. Es basa
en valorar les zones de major angle de tir, dites zones estaran relacionades amb els dos
laterals, així com en la invasió de la zona central per part de dits jugadors. El sistema
4:2 a priori 123 sembla ser una defensa oberta, però en la seva mecànica de funcionament
és una defensa tancada i compacte. Aquest sistema es caracteritza per un ordenat joc en
quan a profunditat i amplada es refereix.
S’utilitza contra equips que posseeixen dos bons llançadors a distància des de la 1a línia
d’atac i les seves trajectòries en principi són perpendiculars, contra equips que ataquen
en 2:4 fixa o en 3:3 deformació al 2:4 (en el primer cas 4:2 des del principi en el 2n cas
4:2 en el moment de la deformació), per trencar el ritme del equip atacant creant
problemes a l’hora de resoldre (màxim quan és un sistema flexible i que pot
transformar-se en altres amb gran rapidesa), quan es vol adoptar un sistema agressiu
amb la participació fonamental de dos jugadors de 2a línia defensiva per la perillositat
de la 1a línia d’atac i per ser una defensa profunda pot utilitzar-ne en els últims
moments d’un partit ja que facilita les possibilitats de interceptar per afavorir el
contraatac.
123 Previ a…
111

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La seva mecànica de funcionament és base en:
a) Els sis jugadors formen un bloqueig, convertint aquesta sistema que sembla
obert en un sistema tancat, tenint en compte que tots els jugadors han de
funcionar com una unitat, per ell es necessari:
1. Es basculin en funció de la situació de la pilota (bloqueig defensiu).
2. Davant una possible circulació d’un jugador de 2a línia, efectuar trajectòries
de tall per evitar la mateixa, si no es possible, recollir, acompanyar i
entregar per davant. Evitar la circulació dels jugadors de 2a línia d’atac per
darrera de la 1a línia defensiva.
b) El marcatge al pivot sempre s’efectuarà en línia de passada.
c) A través de la mecànica de funcionament sempre i en tot moment s’ha
d’aconseguir la superioritat numèrica defensiva en la zona de pilota.
Evidentment en la zona contrària existirà inferioritat numèrica defensiva.
d) No abandonar el marcatge al atacant, en possessió de pilota, fins que aquest
no s’hagi després del mateix.
e) Davant bloqueig, en 2a línia defensiva els avançats evitaran per tots els medis
que aquest es produeixin per ell efectuaran trajectòries de sortir més profundes i
els jugadors de 1a línia defensiva no sortiran al contra bloqueig. En 1a línia
defensiva davant el desmarcatge d’un jugador de 1a línia, compensar aquesta
situació amb la intervenció del jugador més pròxim o tancar-li el passadís 124 de
penetració entre dos defensors.
Les missions dels jugadors de 1a línia defensiva són:
1. Exteriors.
Es situaran en els 6 metres i no pressionaran mai sobre els extrems per evitar
que els espais s’ampliïn en aquesta zona poden facilitar la desmarcada per
darrera dels extrems.
124 Espai entre defensor i defensor.
112

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Bascularan sempre en raó de la situació de la pilota, sense que la mateixa els
eximeixi de la responsabilitat del seu oponent (contactes visuals).
Dominaran els desplaçaments tant en deslligament com en forma de carrera per
poder intervenir en el moment oportú davant grans desplaçaments.
Evitaran la circulació dels jugadors per darrera de la 1a línia defensiva amb
trajectòries de tall per davant i per darrera sense pilota.
2. Defenses laterals o centrals: Bascularan sempre en raó de la situació de la pilota:
Quan la pilota està a la seva zona.
Quan la pilota està en la zona contrària gran basculació en marcatge en línia de
passada al pivot.
És molt important que els defensors laterals (centrals) dominin els desplaçaments tant
en forma de carrera com per deslligament.
Evitaran la circulació per darrera de qualsevol jugador de 2a línia ofensiva.
Intervindrà en el blocatge de llançament a porteria en el cas de que el que
posseeix la pilota de 1a línia ofensiva estigi en la seva zona.
En el cas de que el jugador de 1a línia de la seva zona es desmarques del
avançat, el defensa lateral intervindrà sobre aquest.
Les missions dels jugadors avançats són dos:
1. Pilota en possessió del seu oponent directe o pròxim a rebre-la.
Davant una possible interceptada sortida ràpida en contraatac.
Quan la pilota es troba en un lateral, atac a oponent amb pilota per part del
avançat del mateix costat, mentre que l’altre avançat baixarà i es situarà entre
línies marcant en línia de passada al pivot, si es troba en el seu costat, efectuant
trajectòries cap a darrera per tallar la circulació dels jugadors de 2a línia.
Quan la pilota es troba en el extrem, l’avançat del mateix costat es situarà entre
línies marcant en línia de passada al lateral.
113

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Quan el seu oponent directe es desprèn de la pilota.
Atacaran a un oponent amb pilota, evitant el llançament i en el seu defecte
intervindrà en blocatge.
Seran els iniciadors del contraatac davant una pèrdua de pilota del equip
contrari.
2. Pilota en possessió del lateral contrari.
Recuperació dels 6 metres i basculació en funció de la situació de pilota.
Quan es produeix la passada del lateral contrari al oponent directe canvi de 1a a
2a línia defensiva.
Quan la pilota es troba en el extrem l’avançat del mateix costat es trobarà entre
línies marcant en línia de passada al lateral.
3.1.6. SISTEMA DEFENSIU 3:2:1
És una variant iugoslava 125 del sistema defensiu 5:1 amb la diferència
de que els laterals es trobaran avançats entre línies (Sead Hasenefendick-Bronilav
Pokrajack 126 ). Sorgeix de la valoració de la 1a línia ofensiva, fonamentalment, en quan a
llançament es refereix. Desvalorin-te la zona dels extrems en el costat contrari a la
situació de la pilota. Té com propietat fonamental la profunditat i l’espessor per tractar-
se d’una defensa en bloqueig. Aparentment és una formació defensiva oberta, però, en
la seva mecànica de funcionament és un sistema defensiu tancat al igual que el 4:2.
Cada jugador té unes responsabilitats i feines que complir. Per ser en principi
individualitzat, en quan a la responsabilitat de oponent directes, amb continuïtat en el
entrenament es pot arribar a automatitzar els moviments dels defensors, d’aquí, la seva
senzillesa.
S’utilitza quan l’equip contrari té bons llançadors, a distància, des de la 1a línia d’atac,
quan l’equip contrari té d’una bona 2a línia d’atac i per trencar el ritme d’atac al equip
contrari.
125 No significa que només s’utilitzi per els iugoslaus sinó també es pot utlitzar per qualsevol nacionalitat.
126 Aquest escriptor va proposar trovar els defensors laterals avançats entre línies.
114

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La seva mecànica de funcionament és la següent:
a) La defensa 3:2:1 té com avantatge el que reuneix els sistemes defensius, la
amplada del 5:1 i la profunditat del 3:3.
b) Un dels valors, del sistema defensiu 3:2:1, és la facilitat que té per
transformar-se en altres, com 3:3, 5:1, 4:2, etc.
c) Utilitza la mateixa mecànica de funcionament dels avançats del sistema
defensiu 4:2.
d) Com ja s’indica anteriorment, els sis jugadors treballen en bloc. Aquest
sistema d’aparença oberta, en la seva estructura, en la seva mecànica de
funcionament és un sistema tancat.
e) El central bascularà en funció de la situació de la pilota inclús oblidant-se del
marcatge del pivot. No obstant sempre existirà el control sobre el pivot, bé per
part del defensa central o per part de qualsevol altre jugador.
f) En tots els casos i excepte en la zona dels exteriors, sempre hi haurà
superioritat numèrica defensiva, en detriment de la zona contrària que es trobarà
en inferioritat numèrica.
Els jugadors de 1a línia tindran posseir una gran qualitat tècnica – tàctica individual,
fonamentalment, en quan a tot tipus de desplaçament.
1. Exteriors:
Estan situats a 6 metres evitant totes les possibilitats de penetració i
llançament.
115

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Bascularà en raó de la situació de la pilota i en ocasions es responsabilitzarà del
marcatge al pivot, conjuntament amb la defensa lateral en la zona del mateix.
Evitarà la circulació dels extrems en el seu defecte retardant la mateixa,
trajectòries de tall en coordinació lateral.
Davant la circulació dels extrems, quan aquests ataquen 3:3 en doble pivot,
recolliran i acompanyaran al mateix, efectuant el canvi d’oponent.
2. Defensa central: És el jugador, conjuntament amb l’avançat, més important en la
mecànica de funcionament del 3:2:1.
Estarà pròxim als 6 metres, es responsabilitzarà del marcatge al pivot quan la
pilota estigui en el centre.
Bascularà en raó de la situació de pilota oblidant inclús el marcatge al pivot en
la zona dels extrems i els laterals.
Buscarà trobar-se sempre en l’eix de la línia imaginària, en la zona dels
laterals, quan aquests estiguin en possessió de la pilota.
Ajudarà amb la seva intervenció, en blocatge, aquells llançaments que es
produeixin la 1a línia ofensiva, col·laborarà en trajectòries de tall per evitar que
cap jugador circuli per darrera de la 1a línia defensiva.
Davant possibles blocatges d’un jugador de 2a línia ofensiva a un jugador de
2a línia defensiva, no intervindrà en el contra bloqueig (avisarà al seu company).
Davant possible desmarcada o finta d’un jugador de 1a línia, sobre el seu
oponent directe, el defensa central intervindrà en atac decisiu sobre el mateix.
3. Defenses laterals (2a línia): tindran de posseir gran mobilitat i domini dels
desplaçaments frontals davant i cap a darrera, gran velocitat de reacció, bon domini del
blocatge, domini d’interceptar davant possibles passades, bona qualitat tècnica – tàctica
individual davant una possible finta del contrari.
Estaran situats, els dos, entre línies en la 1a fase, coincidint amb la pilota en el
centre.
116

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Evitaran la penetració del seu oponent directe, així com les possibles
deformacions a un altre sistema, utilitzant trajectòries de tall i col·labora amb
l’avançat davant possibles penetracions del central.
Davant possibles encreuaments i per iniciació del seu oponent directe,
dominarà el 1 contra 2 defensiu en aquesta zona.
Evitarà que el seu oponent directe al tractar de deformar circuli per darrera del
avançat, efectuant el canvi d’oponent sempre per davant.
Evitarà per tots els medis que se li bloquegi, i davant una possible acció de
bloqueig buscarà major profunditat en el seu desplaçament.
Evitarà el llançament a porteria del seu oponent directe, i col·laborarà amb la
seva intervenció en el blocatge davant llançaments des del centre.
Col·laborarà en tallar la circulació del seu imparell.
Evitarà la deformació del 2.4 i col·laborarà amb la seva intervenció en el
blocatge.
4. Avançat: serà la punta del sistema situant-se en el vèrtex d’un possible
paral·lelogram 127 format per la 2a línia, el defensa central i ell mateix. Fonamentalment
ha de ser un jugador ràpid, ha de posseir un gran domini dels desplaçaments laterals i
frontals. Aquest domini serà, tant dels desplaçaments cap a davant com dels
desplaçaments cap a darrera. Ha de ser un bon especialista a nivell de blocatge. Davant
una possible finta ha de saber intervenir davant el seu oponent. Ha de posseir un bon
sentit i domini del concepte de interceptar, davant les passades que es produeixin entre
els jugadors de 1a línia ofensiva.
Tindrà responsabilitat directe del central en atac, evitant la seva penetració i
llançament.
Col·laborarà amb els defenses laterals, per tallar la possibilitat de penetració de
qualsevol jugador de 1a línia.
127 En geometria, un paral·lelogram és un quadrilàter que els costats oposats són paral·lels.
117

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Davant la iniciació del central, en un possible encreuament en coordinació amb
el lateral, dominar el concepte un contra dos en aquesta zona.
Col·laborar amb el defensa lateral davant una possible passada al pivot,
marcarà sempre en línia de passada.
Serà l’home entremig la diagonal que es posa quan la pilota està en possessió
de qualsevol dels laterals.
Intervindrà en col·laboració amb els defenses laterals, davant un possible
llançament d’un dels laterals, en el blocatge.
3.1.7. DEFENSA EN SUPERIORITAT NUMÈRICA
Realment és una situació normal en quan al concepte defensiu es
refereix, ja que, manté generalment els sis defensors, però es converteix en una defensa
especial en superioritat numèrica quan l’equip contrari per la circumstància que sigui es
queda amb un jugador menys en el terreny de joc, bé sigui temporalment (exclusió) o
definitivament (expulsió).
De fet i durant un partit rara és la vegada que qualsevol dels dos equips no presenta una
d’aquestes situacions, arribant-se a 2-3 exclusions per equip i a vegades d’una bona
resposta a aquestes situacions dependrà el resultat del partit.
La relació d’espai defensiu en quan al sistema que s’utilitza, es manté, però en detriment
del joc d’atac que al tenir un jugador menys dona més maniobrabilitat als defensors que
poden reduir l’espai atacant, al contar amb un jugador més.
És una situació real de joc i encara que es doni esporàdicament en el transcurs del partit
és necessari entrenar-la. El trobar-se en superioritat numèrica no sembla un descans de
la concentració. El concepte fonamental és la defensa i s’ha d’evitar accions
precipitades i s’ha d’evitar, en lo possible, cometre cops francs perquè faria guanyar
temps al equip en inferioritat numèrica.
Els seus principis fonamentals són:
118

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Evitar en tot moment caure en l’error de baixar la nostra tensió, perquè un
dels objectius del joc ofensiu serà tractar de trencar el ritme defensiu per una
acció individual explosiva.
En un treball en superioritat numèrica és imprescindible no cometre accions
antireglamentàries que comporten una exclusió i com conseqüència l’equip
quedaria en igualtat numèrica 5 x 5.
L’ànsia i la precipitació porta a cometre errors encara amb el resultat advers.
No oblidar que dintre d’un sistema defensiu existeixen defensors més o menys
agressius i la superioritat numèrica pot facilitar les últimes.
Coneixement exacte de les formes d’atac d’un equip en superioritat numèrica.
Buscar la possibilitat, per un bon fer defensiu, de que l’equip contrari cometi
joc passiu, d’aquí l’importància d’evitar els cops francs.
Elecció del sistema de joc que anem a oposar en contra del equip en
inferioritat numèrica.
SISTEMES DAVANT UNA DEFENSA EN INFERIORITAT NUMÈRICA
A. Davant un atac 3:2 sense pivot
1. Sistema defensiu 6:0
A. Concepte de basculació 128 : la mecànica de funcionament estarà relacionada
sempre en aconseguir que dos defensors estigui amb un atacant, excepte en els
extrems, en trajectòries del marcatge dels mateixos serà tancar-les al màxim
l’angle de llançament. L’exterior contrari estarà atent a la possibilitat de la
passada al extrem contrari.
L’objectiu fonamental d’aquest sistema serà buscar que l’equip contrari cometi
el joc passiu, com conseqüència, les sortides dels defensors al atacant amb pilota
han de ser netes i sempre reforçant la situació per el defensor, depenent de la
trajectòria del atacant i la zona de major angle de llançament, així tenim:
128 Aquest concepte s’ha d’aplicar a partir de les etapes d’iniciació, és a dir, quan arribes a jugar a camp
gros i no petit.
119

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Intervencions del lateral esquerra en trajectòries cap a centre.
Intervencions del central cap al costat dret o esquerra.
Intervenció del lateral dret cap al centre de la seva trajectòria.
B. Defensa en basculació i un jugador treballant la interceptar: la seva utilitat
està relacionada, fonamentalment quan el resultat és advers i encara que té un
risc, es tracta de recuperar la pilota lo més aviat possible però de forma metòdica
i organitzada. La mecànica de funcionament és semblant a la del cas anterior,
però intervé un tercer jugador, responsabilitzat de situar-se entre línies per
tractar d’interceptar una possible passada.
2. Sistema defensiu 5:1 mixta
La defensa per part del avançat es realitzarà sobre un dels laterals en el
seu cas més perillós, o bé sobre el central o organitzador del joc d’atac.
3. Sistema defensiu 5:1
Els jugadors de 1a línia gran basculació en raó de la situació de la
pilota, mentre l’avançat fonamentalment cobrirà la zona central però a la seva vegada
buscarà situacions que afavoreixin interceptar la pilota.
A. Davant un atac 2:3: rara vegada es produirà aquest atac, no obstant si es donés
aquesta circumstància afavoriria el sistema defensiu 5:1 mixta o 6:0.
3.1.8. DEFENSA EN INFERIORITAT NUMÈRICA
Al igual que en el tema anterior és un altre tipus especial de defensa
que sorgeix com conseqüència de la exclusió o expulsió d’un jugador, lo que porta al
equip defensor a jugar amb cinc jugadors. Si en el tema anterior (superioritat numèrica),
la defensa no sofria cap transformació necessària, en aquest cas concret, lògicament, al
tenir un jugador menys aquesta necessita amortitzar aquesta inferioritat a través d’una
elevada concentració i un major desgast físic.
Els espais s’amplien en els seus llocs si ho comparem amb un sistema defensiu 6:0,
mentre que si ho comparem amb un sistema defensiu 5.1 ens faltaria un jugador avançat
120

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
responsabilitzat de les zones centrals, no obstant i en el seu defecte la ampliació es
produirà en les zones contràries on es troba la pilota.
Metodològicament és fàcil d’entrenar, perquè de fet, quan es treballa determinades
situacions ofensives i per facilitar la feina d’atac d’acord als principis de lo senzill a lo
complicat una de les progressions es treballar en superioritat numèrica 2x1, 3x2, etc. Lo
que fa que en una mateixa situació d’entrenament es pot treballar dos objectius diferents
per un costat l’ofensiu i per altre el defensiu com per exemple un objectiu ofensiu seria
la coordinació extrem i lateral o fixació per part d’un dels dos i llançament a porteria per
part del altre i un exemple per l’objectiu defensiu seria evitar el llançament a porteria o
en el seu defecte, procurar que aquest es produeixi des de la zona de menor angle de tir.
Amb la exclusió d’un jugador el concepte de concentració (atenció – tensió) té que
arribar als valors màxims. Ha de provocar-ne situacions per a que els llançaments per
part del equip atacant es produeixin des de les zones de menor angle de tir.
Els seus principis fonamentals són:
El fet d’aconseguir el màxim nivell de concentració no significa actuar de
forma boja i agressiva en excés, cometent accions antireglamentàries 129 que
porten sancions disciplinàries i com conseqüència, poden motivar de nou altre
exclusió.
Es treballarà en basculació en raó de la situació de pilota, fonamentalment cap
a les zones del centre desvalorant una mica més les zones exteriors.
Evitar les sortides amb massa profunditat i marcant fonamentalment al pivot
en línia de passada.
Tractar de trencar el ritme del equip atacant.
Procurar que quan es produeixi els llançaments aquests siguin en condicions
desfavorables.
129 No legals segons el reglament, segons les normes.
121

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
SISTEMES EMPLEATS DAVANT UN ATAC EN SUPERIORITAT NUMÈRICA
Bàsica i fonamentalment s’utilitzarà el sistema defensiu 5:0 en
basculació, no obstant i a vegades en circumstàncies especials per trencar el ritme del
equip atacant o tractar de que aquest es quedi sense ajut, encara que a la superioritat
numèrica, es treballarà situacions sorpresa de marcatge en proximitat o línia de passada
per tractar d’interceptar una possible passada.
122

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4. SISTEMA DE JOC OFENSIU
Generalment les
possibilitats d’intervenció d’un equip ve
determinades en principi per les
característiques individuals de cada
element tenint amb conté les qualitats
antropomètriques (talla – pes), físiques
(velocitat – força, resistència, etc.),
psicològiques i de domini tàctic – tècnic
individual (suma individual, major o
menor domini tàctica col·lectiu)- No obstant aquest principi basat en l’ordre individual
necessita un sentit, si no existís un ordre organitzatiu en el que a través del mateix es
pogués aprofitar les màximes possibilitats de cada jugador, en quan a la situació de cada
un d’ells, tenint en comte la base fonamental en el que subjecta el joc d’Handbol.
L’espai i la pilota (Claude Bayer 130 ).
La pilota és l’element essencial en el joc, les possibilitats d’intervenció d’un equip
vindrà determinades per la possessió o no de pilota, en el 1r cas l’equip que posseeixi el
mateix, es caracteritzarà per unes peculiaritats específiques en els seus moviments i en
les seves formes d’actuar, bé diferenciades, d’aquell altre que no posseeix el mòbil . Al
1r li denominarà l’equip atacant i al 2n l’equip defensor, la lluita per la pilota en un
espai, ens donarà el propi joc d’Handbol.
L’espai el definim com aquell territori esportiu institucionalitzat que està fixat i limitat
per unes normes o reglamentacions prèviament acceptades. El jugador es relaciona amb
l’espai, a més de les percepcions visuals, tàctils per mitjà del moviment, que serà la que
li permet desplaçar-se en aquell espai, a través de les habilitats motrius. La motricitat ha
de basar-se en conèixer, desenvolupar i augmentar la coordinació motriu i la
estructuració espai – temporal. Segons Bayer, la motricitat constitueix la base comú en
la que s’incorpora la tècnica del propi joc d’Handbol apareixent dos aspectes
fonamentals l’aspecte cinètic 131 i l’aspecte tònic 132 . L’acció tècnica o tàctica dintre de
130 Són dos conceptes que va parlar l’escriptor professional en l’handbol Claude Bayer.
131 Els desplaçaments i mobilització de les diferentes palanques i les seves interrelacions sota l’acció de
contraccions musculars i que ens permeten la relació amb l’exterior (atac i defensa).
123

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
qualsevol sistema es basa en la motricitat, sense una motricitat, no podem realitzar les
nostres intencions, decisions a efectuar en un pensament tàctic.
El pensament tàctic basat en un percepció situació que porta a una anàlisi de la situació,
aquests dos porten a una solució mental del problema a un toma de decisió i finalment a
una execució. La part visible de l’acció tàctica serà el moviment, que quan es porta a
terme amb ordre i sense ningú condicionant extern estem efectuant una acció tècnica.
No obstant quan el jugador té que elegir entre els tipus de llançaments possibles, salvant
la oposició d’un defensor i la forma de portar a cap dita superació estan efectuant una
acció tàctica.
Cada jugador representa una força i que en les seves diverses manifestacions concerta
una línia de força. La unió de varis jugadors representa l’equip Cada equip representa
un sistema de forces que les estructures geomètriques són combinats i es manifesten per
la ocupació més o menys estructurada i orientada del camp de joc, les unions
assegurades i orientades de les línies de força i que la defineixen per la adaptació de les
seves pròpies estructures a les condicions espacials del camp de joc. La eficàcia d’un
sistema de força està subordinada a la adaptació en l’espai i en el temps de les seves
pròpies estructures i a les estructures del equip adversari i a la orientació de les seves
línies de força en funció de la pilota i de les porteries.
FASES DEL ATAC
1a FASE: El contraatac: Dintre de les possibilitats en el joc
d’Handbol, la lluita per la pilota determinava la actuació de dos equips. Els
jugadors atacants tracten de conservar la pilota per aconseguir el seu objectiu,
que és el gol i els jugadors defensors tracten de recuperar la pilota lo més aviat
possible, i es a partir del moment en que recuperen la pilota quan aquest equip es
converteix en atacant, tracten d’aconseguir gol lo més ràpidament possible sent
el camí més curt el contraatac. No es veu en el nostre Handbol un equip que
tingui dita arma ofensiva, independentment del sistema defensiu que es realitzi,
així com el joc ofensiu que adopta l’equip contrari. Com conseqüència, és
132 Estat de tensió permanent i involuntari del múscul, de naturalesa reflexa i responsable: fixació de
certes parts del cos, diferentes postures i actituts.
124

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
fonamental motivar i estimular al nostre equip, fent veure el valor d’aquest medi
perquè tots els jugadors tinguin fe i confiança en aquesta arma tan eficaç.
Cada entrenador ha d’efectuar un anàlisi profund dels seus jugadors, i d’aquesta
forma estudiar i determinar un sistema concret de contraatac en base a les
concebudes qualitats dels jugadors físiques, tècnic – tàctica o psíquiques 133 . Si el
jugador ha de tenir una bona base en la seva iniciació, això facilitarà la feina en
quan l’odre tècnic – tàctic individual. Els desenvolupament del contraatac
primerament es base en la iniciació, els jugadors més caracteritzats que
reuneixen les condicions necessàries per el contraatac es situaran en el sistema
defensiu en el lloc on poden tenir una sortida eficaç, cada jugador i
fonamentalment les puntes tractaran de trobar el moment oportú per iniciar-lo i
aconseguir la anticipació necessària. Després de la iniciació ve l’execució,
durant el desplaçament de les puntes del contraatac observaran la posició del
porter, amb una lleugera torsió del tronc i del cap per informar-se de la pilota i
dels adversaris, coordinant el ritme de la carrera i la fase de joc.
En general, les puntes del contraatac efectuaran la seva sortida per els
passadissos laterals en forma d’arc fins la intersecció de la línia de banda amb la
línia central. La passada és l’element fonamental dintre de la primera fase d’atac,
consisteix en efectuar-lo amb precisió i seguretat al punta, sempre endavant. La
màxima responsabilitat la té el jugador que efectua la passada. La toma de
contacte amb la pilota de les puntes de contraatac ve determinada per orientació
de la passada i per la recepció la pilota en trajectòria darrera o lateralment. En
funció del lloc de toma de contacte amb la pilota i cap a porteria contrària el
jugador efectuarà un bot unitari o continuat. Finalment és la culminació el
llançament a porteria és la culminació de qualsevol acció d’atac, és una acció de
gran responsabilitat que ve com resum dels esforços individuals i col·lectius per
aconseguir la major eficàcia.
Els principis a tenir en conta en el contraatac són:
L’atacant que rep la pilota del porter ha d’evitar que li fagi falta.
Necessitat de mantenir un joc ampli i profund.
133 Les emocions, els sentiments, tot reflexat amb l’interior de la persona.
125

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Durant la carrera la situació dels jugadors han de ser escalonades.
Necessitat d’evitar el bot, a no ser que la situació sigui absolutament
segura.
Procurar arribar la situació perpendicular a la porteria en el moment del
llançament.
Es recomana que les passades s’efectuïn en carrera i no en suspensió.
En les situacions de superioritat numèrica ha d’evitar-ne efectuar
encreuaments.
Hi ha varis tipus de contraatac, que són els següents.
a) El contraatac tradicional: S’inicia al costat contrari on s’efectua el
llançament a porteria,
com conseqüència,
l’exterior que va a ser la
punta del contraatac ha
d’estar lleugerament
endavant, evitant
quedar-se en la situació
de marcatge normal per
lo que ha d’existir un perfecte enteniment amb el defensor més a prop,
perquè aquest sigui capaç de cobrir l’espai lliure d’ocupació que l’exterior
deixi per poder intervenir davant possibles rebutjos. Els jugadors més
ràpids han d’estar col·locats en les zones exteriors i l’acció defensiva és la
passada que ha de ser tensa 134 , precís i segur.
b) El contraatac iugoslau: aquest tipus de contraatac l’inicia el defensor per
davant del que s’ha llançat a porteria. El raonament que aquells donen es
despendre per un fet psicològic, motiu per el jugador que efectua el
llançament, ja que després de realitzar el tir a porteria, durant una fracció
de segon, comprova la eficàcia del mateix. Per lo que la reflexió del
defensor ha de ser si no he evitat el llançament del adversari, l’èxit o no
134 Una passada forta i amb precisió.
126

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
èxit del llançament només
dependrà del porter, si ell
es capaç d’entendar un
error, junts podrem ser els
autors d’un gol per nostre
equip. Lògicament el
defensor encara que a
intervenir en segona línia
defensiva i no poder evitar el llançament la seva situació endavant i la seva
orientació es idònia per iniciar el contraatac.
c) El contraatac polonès: La organització
i iniciació del mateix consisteix en
observar des de on s’efectuarà el
llançament a porteria, i a partir d’aquí,
s’ha d’efectuar la passada al costat
contrari sobre el segon o tercer jugador.
Si el llançament es fa des del centre
rebrà la passada al segon jugador d’un
dels costats. Una característica
fonamental és que la sortida d’aquest
contraatac no és fulminant, sinó que es produeix després d’haver observat
que el porter s’ha apoderat de la pilota, ha de rebre en carrera amb un
lleuger moviment de torsió de tronc per veure la trajectòria de la pilota.
d) El contraatac txec: en
l’actualitat és un tipus de
contraatac que
pràcticament ja casi no
s’utilitza. Aquest tipus de
contraatac es caracteritza
per el llançament de
pilota per part del porter a
un lloc prèviament determinat i sempre en funció del lloc des de on ha
sigut llançat la pilota a la nostra porteria. La avantatge d’aquest contraatac
127

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
és el seu elevat automatisme 135 , doncs ni el porter necessitar pensar fins on
té que dirigir la pilota, ni el jugador del camp té grans problemes, la seva
preocupació està només enfocada a l’observació de quan es llança la pilota
a la seva porteria, perquè sortir de forma immediata cap al lloc
determinada d’endemà.
Els errors més comuns
en els contraatacs són
la carència de la
anticipació necessària
en la sortida, poca
velocitat en el
desplaçament,
desplaçament de les
puntes per espais no útils, davant un marcatge no realitzar la desmarcada en el
moment oportú, no coordinar les puntes amb la passada, falta d’observació
tàctica, no tenir en comte les possibilitats d’igualtat o superioritat numèrica, no
mantenir les puntes i errors a l’hora de finalitzar el mateix.
2a FASE: El contraatac ampliat: Quan les condicions i
circumstàncies no són favorables per la sortida i inclús per el contraatac. El
contraatac ampliat, denominat com 2a fase d’atac, es desenvolupa quan els
atacants davant una pèrdua de pilota es converteixen en defensors i en el
replegament marquen a les puntes del contraatac o quan el porter o no pot
efectuar la passada a les puntes directament.
La sortida, la carrera del
contraatac i amb freqüència inclús
la passada a les puntes són
elements de la estructura comú de
les dues fases. No obstant la
transformació del contraatac en la
2a fase d’atac, fa necessari les
135 Significa allò mecànic, allò que ja ho fem interiorment, que sembla que ens ho fagui ja sol el nostra
cos.
128

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
noves mesures de organització de les accions dels jugadors. Per que el porter
pugui posar en joc lo més ràpidament possible la pilota, o qualsevol altre
jugador tingui les màximes possibilitats en la passada, sortint en contraatac la 2a
sortida. Aquests jugadors que corren per ordre lo més ràpidament possible cap a
la porteria adversària, recullen la pilota o la reben del extrem penetrant entre els
defensors que estan replegant-se. Els jugadors que intervenen en els
desplaçaments a la màxima velocitat són 3, 4 o 5 atacants, sota la forma de dos o
tres accions successives.
El porter realitza una passada curt, a un extrem, aquest passa la pilota a un
jugador de 2a sortida, situat en el costat contrari i que passa al extrem del mateix
costat, el qual efectua una passada a un jugador que ve a la màxima velocitat per
el passadís centrals. Llançant o passant a altre jugador de la 1a sortida. La pilota
pot passar d’un extrem a altre que efectua una passada a un ajut per darrera que
intervé en la 2a sortida per que finalitzi. El lo que pot passar a qualsevol jugador
de la 1a sortida. Qualsevol jugador pot finalitzar després de que la pilota recorri
la trajectòria porter – jugador a coordinar amb qualsevol altre jugador de la 1a
sortida.
Hi ha alguns errors durant la 2a fase del atac que són la falta de coordinació
entre la entrada en possessió de la pilota i el desplaçament de jugador en la 1a
sortida, no jugar la pilota amb la velocitat necessària en la sortida o durant el
desenvolupament del contraatac ampliat, lentitud en la sortida dels jugadors i en
la passada durant la fase, desplaçaments limitats dels jugadors o falta de
seguretat i precisió en la passada, utilització inoportuna del bot i falta d’ajut bé
per davant o per darrera al jugador amb pilota.
3a FASE: Organització d’atac: El contraatac i el contraatac ampliat
són les fases més eficaces de joc, però aquestes accions algunes vegades no es
possible realitzar-les per els jugadors del equip contrari es repleguen a temps, el
porter entra en possessió de la pilota massa tard, un, dos i fins i tot tres defensors
fan pressing temporalment, el posseïdor de la pilota considera que la situació no
es favorable per continuar amb el contraatac i frena el ritme del joc i al final de
partit, quan el resultat és favorable disminueix el ritme de joc.
129

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Durant la tercera fase d’atac, la circulació de pilota es realitza sense presses,
disminueix la velocitat. En aquesta fase, l’equip està preocupat per la
conservació de la pilota, i al jugador se li ofereix la possibilitats de que pot
recuperar. Aquí es on l’entrenador fa els canvis de jugador.
4a FASE: Atac dintre d’un sistema organitzat: Suposo complir els
objectius individuals del joc establert, respectar les normes dictades per
l’entrenador per el desenvolupament de les accions ofensives, complir els radis
d’acció establerts per cada lloc i la seva interrelació i desenvolupar la sistemàtica
de joc amb les seves coordinacions corresponents d’acord amb els paràmetres
previstos per l’entrenador.
Abans de començar a parlar dels sistemes ofensius, qualsevol jugada es pot fer o bé per
el costat dret o bé pel costat esquerra es indiferent. En el nostra cas explicarem les
jugades segons el costat dret però torno a repetir també pot ser per l’esquerra.
4.1. TIPUS D’ATACS I CLASSIFICACIÓ
Els diferents tipus d’atac (sistemes ofensius) que ens podem trobar en el món de
l’handbol són les següents:
Sistema ofensiu 3:3 clàssic.
Sistema ofensiu 3:3 amb doble pivot.
Sistema ofensiu 2:4.
Sistema ofensiu combinat 3:3 i 2:4.
Sistema ofensiu amb superioritat numèrica.
Sistema ofensiu amb inferioritat numèrica.
Atac amb situacions especials. 136
Atac contra una defensa mixta.
136 Situacions especials signifiquen coses fora de lloc dels sistemes dits anteriorment o bé coses
inventades per part de l’entrenador o bé coses “no vistes” motl sovint dintre el terreny de joc.
130

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4.1.1. SISTEMA OFENSIU 3:3 CLÀSSIC
Podem indicar que és el sistema patró d’altre sistemes. Tots els equips
del món utilitzen dit sistema amb les variants necessàries en la seva forma de realització
a través de diferents procediments tàctics. El precisar els llocs i la seva situació en els
espais ocupats en els que actua cada atacant té com finalitat en principi evitar les
aglomeracions davant a porteria.
Les possibilitats d’intervenció de cada jugador, dintre del sistema, fonamentalment es
basarà en les característiques individuals de cada un d’ells, tenint en conta que a partir
del lloc que ocupi, iniciarà les seves accions individuals de forma eficaç, adaptat a les
principals característiques de funcionament del sistema defensiu adversari. La seva
situació dintre del terreny de joc ha de ser activa i dinàmica, en constant moviment per
rebre la pilota, buscar la desmarcada i estar predisposats per la penetració i la passada
actuant en direcció a la porteria servint de col·laboració amb la resta dels seus
companys.
Generalment s’utilitza quan posseïm bons llançadors de primera línia a distància. La
seva feina es contra defenses en 6:0, tant en cop defensiu com en línia de tir, tanmateix
contra qualsevol altre tipus de sistema defensiu. També és vàlid en atacs en superioritat
numèrica. Les formes de realització amb un pivot s’ofereixen dos triangles en quan a
formació geomètrica, com conseqüència s’ataca en tres zones diferents. El canvi de
situacions del pivot provoca una sèrie de procediments tàctics iguals o diferents, però
desenvolupament en diferents zones i variant les pròpies formacions.
131

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Les trajectòries són els desplaçaments útils amb
els que el jugador aconsegueix fonamentalment la
fixació, l’ajut o la desmarcada. Els extrems
utilitzen trajectòries exteriors, de fixació, de
penetració per l’interior o de col·laboració tàctica.
La primera línia utilitzarà trajectòries de
col·laboració tàctica, de les que surten les trajectòries d’atac a porteria. El pivot
utilitzarà trajectòries d’ajut, de col·laboració i d’atac a porteria.
PROCEDIMENTS TÀCTICS A UTILITZAR
Atac posicional sense canvi de llocs a través de trajectòries
a) Utilització tècnica com finalitat tàctica.
A través de la circulació que sigui, efectuar trajectòries en el mateix sentit de la
circulació de la pilota. Trajectòries fixant oponent i circulació pilota.
b) La coordinació amb el pivot dels jugadors de 1a línia.
Sistemes d’ajut
a) Pivot entre els centrals.
132

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
b) Pivot entre els laterals.
c) Pivot entre exterior i lateral.
Sistemàtica d’ajuts trobats
a) Pivot entre els dos centrals.
133

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
b) Pivot en els laterals.
134

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Sistemàtica de bloquejos
a) Pivot lateral – exterior.
b) Pivot, lateral, central (un dels centrals) o lateral.
Atac contra una defensa 5:1
a) Joc de pars a través dels diferents procediments tàctics i en raó de situació del
pivot.
b) Joc de penetració sense pilota, joc d’ajuts trobats (buscar la fixació del
avançat).
Iniciació mateix costat del pivot.
Iniciació costat contrari del pivot.
135

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4.1.2. SISTEMA OFENSIU 3:3 AMB DOBLE PIVOT
Basat en el sistema d’atac 3.3 amb un pivot, per la deformació de dit
sistema al abandonar un extrem el seu lloc específic i ocupar situacions de pivot
sobrepassant 137 la línia mitja dels dos centrals defensius.
És de gran resultat contra defenses d’estructures obertes sobretot contra el 5:1 en línia
de tir o 3:2:1. Dintre dels desplaçaments útils els jugadors han de realitzar de forma
obligada les següents trajectòries. L’extrem (F) utilitza trajectòries cap al exterior,
fixació i penetració últim i penúltim. El lateral esquerra (A) utilitza trajectòries d’atac.
El central (B) utilitza trajectòries d’atac i d’ajut al lateral. El lateral dret (C) utilitza
trajectòries d’atac i d’ocupació cap a la zona del exterior per abandono del extrem. I els
dos pivots (D i E) utilitzen trajectòries d’ajut i de ràpida penetració en recerca de la
desmarcada.
Les característiques dels jugadors són la qualitat del jugador lateral on s’hagi abandonat
el lloc en el joc per l’exterior, gran qualitat per part del extrem que es manté ocupat,
qualitat i bona organització en la coordinació entre lateral i pivot on no hi ha extrem,
variabilitat d’ajuts sent fonamental el moment de passada i coordinació entre els pivots
en quan a situacions i posicions es refereix. La seva estructura de realització són dos, el
bloqueig 3 contra 3 en la zona extrema i el bloqueig 3 contra 3 en la zona més centrals.
La coordinació 138 entre aquestes zones vindrà determinada per la qualitat tàctica del
central. En el sistema 3:3 amb dos pivots l’èxit del bon funcionament de dit sistema
dependrà en gran mesura de la qualitat tàctica del central.
137 Passar-se de lo normal.
138 Per tindré una bona coordinació es necessari un bon perfil de jugador.
136

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Procediments tàctics a utilitzar
Coordinació lateral amb pivot
En aquesta coordinació hi ha d’haver una coordinació bàsica amb el
pivot en quan al espai, respecte a la posició del seu defensor i el moment de passada. Hi
ha possibilitat de coordinació en quan a la passada per part del lateral aprofitant el joc
entre línies o bé el joc 2 x 2 en les zones sense extrems
Observacions i utilització del extrem en circulació
Fins ara hem observat situacions finals en els que l’extrem està en la
situació de doble pivot però no podem oblidar que l’extrem en la seva circulació pot
efectuar bloquejos sobre els jugadors de 2a línia defensiva, tanmateix si la circulació és
al mateix costat del pivot pot coordinar-se a nivell de pantalles, al marge de la
penetració als possibles espais lliures d’ocupació.
4.1.3. SISTEMA OFENSIU 2:4
És un sistema que exigeix una gran qualitat tècnic – tàctica individual
per part dels dos jugadors de 1a línia.
Gran disciplina tàctica entre els dos pivots, coordinació en el joc 2 x 2 i realitzar les
passades a la màxima velocitat.
S’utilitza quan els nostres jugadors de 1ª línia no posseeixen un bon llançament a
distància, contra defenses fonamentalment en línia de tir, quan posseïm jugadors d’una
bona qualitat tècnic – tàctica individual fonamentalment en quan al domini de passada i
la finta es refereix, vàlid en atacs en superioritat numèrica.
137

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Els seus objectius fonamentals són trenca la defensa en dos bloquejos, força l’atac en
triangles, evitar ajudes entre centrals i dificultar en profunditat dels defensors amb
responsabilitats en canviar de línia.
En les trajectòries tindrem en comte la situació dels pivots. Quan els pivots estan en el
centre el joc tàctic en els dos contra dos a través d’ajuts, desmarcades, bloquejos,
fixacions 139 .
Quan els pivots estan un en el centre i l’altre en zona exterior hi ha la possibilitat
d’encreuaments entre els jugadors de 1a línia aprofitant la coordinació amb l’altre
pivot, el lateral esquerra en la seva iniciació obté el parell i encreuament per part de
l’extrem dret que en coordinació amb els pivots busca aconseguir la superioritat
numèrica, el lateral esquerra en coordinació amb un pivot aconsegueix fixar al seu
imparell mantenint les trajectòries i situacions imparells.
Quan els pivots estan en les zones exteriors hi ha possibilitats de joc entre pivot i
extrem, joc d’encreuaments entre els jugadors de 1a línia, un pivot inicia aconseguint la
obtenció del seu par, encreuament per part de l’extrem esquerra i coordinació amb el
lateral esquerra, en el cas segon inicia l’extrem dret obtenint el seu par coordinant amb
l’altre pivot per continuïtat del joc obtenint pars.
Procediments tàctics a utilitzar en funció de la situació dels pivots
Ajuts i bloquejos
139 Situacions bàsiques dintre el camp de joc.
138

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4.1.4. SISTEMA OFENSIU COMBINAT 3:3 I 2:4
El sistema combinat parteix d’un sistema patró en aquest cas 3:3 per
deformar-lo al 2:4 momentàniament. La variabilitat és una de les màximes fonamentals
dintre del joc ofensiu, per aconseguir trencar qualsevol sistema defensiu, evitant la
rutina i l’acomodar-se a un sol sistema de joc. Partint del sistema combinat, aconseguim
dita variabilitat, variant una estructura de 3:3 al 2:4.
És vàlid contra qualsevol sistema defensiu en funció de la variabilitat en les seves
formes de realització. S’utilitza quan posseïm jugadors que dominen dos llocs
específics, un en primera línia i l’altre en segona línia d’atac.
Les formes de realització són deformacions del sistema a partir del central,
deformacions del sistema a partir d’un lateral i deformacions del sistema a partir d’un
extrem, i situació en la zona del extrem per part del lateral més pròxim. Les
deformacions es realitzaran a partir de jugador sense pilota, jugador amb pilota, de
forma directa i en raó de la situació del pivot.
Deformació del sistema a partir del central
La deformació del sistema a partir del central és la fórmula més generalitzada i ve
determinada per les característiques del central que és el responsable de dirigir l’equip,
posseint gran mobilitat i gran qualitat tècnic – tàctic individual i dominar el lloc
específic de 2a línia basat en els següents objectius: penetració, desmarcada, bloqueig i
qualitat en la recepció i en la passada.
Els objectius davant defenses tancades és obrir la defensa i atacar en dos bloquejos i
davant defenses obertes o mixtes invitar al canvi de sistema defensiu. Les trajectòries es
necessita un gran domini dels diferents tipus de desplaçaments, domini de fintes davant
l’oponent i d’esquenes i domini dels canvis de direcció.
Deformacions del sistema a partir d’un dels laterals
A vegades i en raó de les circumstàncies, el central o altre jugador passa a ocupar les
zones dels laterals per buscar la variabilitat i alternança i a partir d’aquí deformar el
sistema. En alguns casos els laterals utilitzen el lloc específic de central de forma
esporàdica, per tornar immediatament després de la deformació al seu lloc específic. Les
zones d’ocupació hi ha el concepte de fixació i ocupació de zones diferents i deformació
139

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
directe sobre el seu oponent i des d’aquesta situació ocupació de diferents zones. Els
seus objectius davant defenses tancades obrir la defensa i atacar en dos bloquejos i
davant defenses obertes o mixtes buscar la possibilitat de canvi de sistema defensiu. Les
seves trajectòries són per ocupació de lloc en 2a línia d’atac, vàlides les dades en el cas
del central i situació final i trajectòries dels demés jugadors.
Procediments tàctics a utilitzar. Sistemàtica – ajuts.
Deformació del sistema a partir d’un extrem i ocupació del lateral més pròxim
Els seus objectius davant defenses tancades és obrir la defensa i atacar en dos bloquejos
i davant defenses obertes el joc entre línies aprofitant els espais lliures d’ocupació o
bloquejos. Després de la deformació, vàlides les trajectòries donades en el cas de
qualsevol deformació al 2:4 per part del pivot i el fals pivot.
Procediments tàctics a utilitzar. Sistemàtica.
140

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4.1.5. SISTEMA EN SUPERIORITAT NUMÈRICA
Dintre del joc ofensiu és una de les situacions que podem anomenar
especials; en el que l’espai medi d’intervenció per els defensors s’amplia per la exclusió
d’un d’ells; com conseqüència, per el joc d’atac existeix la possibilitat en principi
d’intervenir en el mateix espai, però a través d’un joc intel·ligent i metòdic dintre de la
iniciativa individual coordinada amb el joc col·lectiu aconseguir situacions especials
més ampliades.
En l’actualitat està comprovat que en un partit que es desenvolupa normalment sempre
existeix un percentatge de 2-3 exclusions per equip, lògicament un dels dos actuarà en
superioritat numèrica, sent generalment la relació 6 x 5, 5 x 4, cas menys freqüent
aquest últim.
La interrogació que se’ns planteja, es necessari entrenar dites situacions? La resposta
sota el nostra punt de vista és totalment afirmativa raonada en els següents principis: és
una situació real de joc, com totes les situacions, per una bona culminació 140 és necessari
entrenar-la, la estructura dels sistemes de joc en aquestes situacions es mantenen però
varien les relacions especials i l’entrenament de qualsevol situació afavoreixen els
problemes d’adaptació davant el medi, per un anàlisi intel·ligent de les circumstàncies.
Després per tant sempre que adoptem situacions semblants a la realitat del joc, el
aconseguir resultats òptims serà més senzill i no deixarem res al atzar.
Moltes vegades passa que a pesar de trobar-se un equip en superioritat numèrica, sigui
l’equip contrari el que aconsegueixi el gol i normalment aquest sol passar per les
següents raons: la tensió – atenció decreix per el simple fet de trobar-se en superioritat
numèrica, la tensió – atenció de la defensa augmenta per la necessitat de mantindre la
inferioritat, a vegades amb la superioritat numèrica no només no es mante el concepte
d’amplada sinó que aquest es perd i masses preses per tractar d’obtenir el gol,
realització d’un joc massa precipitat.
Hi ha uns principis a tenir en comte en el joc d’atac en superioritat numèrica que són
mantenir la atenció i tensió del joc d’atac basat en el principi d’observació i seguretat,
prolongació del temps de joc, evitant la precipitació 141 , coneixement de com va a actuar
140 Una bona realització, és a dir, realitzar de forma correcte dintre el terreny de joc.
141 Tenir ganes d’acabar una jugada molt rápida, tenir ganes de fer gol, etc.
141

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
l’equip contrari en defensa, dintre del propi joc d’atac s’ha de mantenir el principi
d’amplada, seguretat, precisió i rapidesa en la passada al jugador desmarcat, determinat
per la observació continuada, elaboració del entrenament de les situacions en
superioritat mitjançant una concepció metòdica, organitzada i pràctica, utilització dels
canvis d’orientació i sentit, en les trajectòries de la circulació de pilota i el concepte de
la profunditat.
Les responsabilitats del entrenador són sistemes a utilitzar com medi d’enteniment per
els procediments tàctics que hem aprés, control exacte de la realització dels
procediments tàctics davant diverses situacions defensives, insistència en el concepte
especial i temporal del joc, perfeccionament dels procediments tàctics a través del
entrenament, mentalització tàctica del jugador, permetent la iniciativa per la seva part,
elevar les possibilitats mitjançant la palatina progressió de les variacions en qualsevol
procediment tàctic i coordinar la concepció bàsica amb les grans variacions que
ofereixen els procediments tàctics.
Sistemes de joc empleats davant una defensa en inferioritat numèrica
Sistema d’atac 3.3
142

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Sistema d’atac 3:3 2:4
Sistema d’atac 2:4
4.1.6. ATAC EN INFERIORITAT NUMÈRICA
Dintre de les situacions especials en el joc d’atac, és necessari
considerar i merèixer especial atenció el joc ofensiu en inferioritat numèrica,
generalment sempre ens falta temps per entrenar, degut a motivacions diferents, però
una bona planificació de temporada, així com un entrenament ben estudiat, farà que poc
a poc es vaguin complint els objectius previstos i dintre dels mateixos, ha de tenir en
comte aquelles situacions especials, denominades així, però que són situacions reals de
joc on poder es donen en un menor percentatge però que existeixen, i que a vegades es
poden guanyar o perdre un partit per dites situacions.
En l’atac en inferioritat numèrica, l’espai d’ajut generalment es manté en quan a llocs
clinants, encara que sempre hi haurà un ajut menys, per la pèrdua d’un jugador, com
conseqüència, a efectes comparatius l’espai d’intervenció dels defensors serà menor i
143

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
permetrà actuar sempre en superioritat numèrica davant qualsevol atacant, reduint les
possibilitats d’intervenció d’aquest.
En el tema anterior estudiàvem l’atac en superioritat numèrica per la pèrdua d’un
jugador, bé temporalment (exclusió) o definitivament (expulsió), del equip contrari.
Lògicament, aquest equip davant la recuperació de pilota va a ser el que va a portar la
iniciativa en el joc ofensiu, i el seu rol de participació seran accions de 5 x 6.
Si en el cas del atac, en superioritat numèrica, arribarem a la conclusió de la necessitat
d’entrenar dita situació, amb igual criteri, ha d’establir uns conceptes essencials que ens
permeten arribar a comprendre la importància d’entrenar en dita situació.
Aquests conceptes essencials són els següents:
a) Com en el cas del atac en superioritat numèrica, la inferioritat és una
situació real que pot donar-se en el joc.
b) Davant la pèrdua d’un jugador nostra estructura de joc es pot mantenir,
però lògicament en un i altre sentit les relacions o figures geomètriques 142 varien.
c) El percentatge d’aconseguir gol pot reduir-se bastant, inclús, caure en
l’error de cometre joc passiu, si no ha sigut una situació prèviament entrenada.
d) Sent una situació desfavorable necessitarà d’entrenaments específics on
es busquen situacions semblants a les reals.
e) La pèrdua de pilota, per no saber solucionar dita situació desfavorable,
implica augmentar les possibilitats de gol per l’equip contrari, per trobar-se en
superioritat numèrica.
Com conseqüència de tot això, en la realitat les nostres possibilitats d’obtenir gol per la
reducció d’espai a nivell defensiu es redueixen, lo mateix que les nostres possibilitats
d’encaixar un gol s’amplien, per saber o no poder solucionar dita situació desfavorable
davant una pèrdua de pilota.
Davant la pèrdua d’un jugador, bé sigui temporalment o de forma definitiva, ha de tenir
en comte les següents consideracions: la nostra concentració ha d’arribar a estat límits
142 La posición en que es troben els jugadors.
144

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
per d’aquesta forma tracta de mantenir dita inferioritat, moltes vegades passa que
l’equip contrari es relaxa per el fet de saber-ne en superioritat numèrica, la forma
geomètrica 143 de les estructures dintre inclús del mateix sistema de joc utilitzant en
igualtat numèrica, varia, però també dependrà del sistema de joc defensiu que ens posin,
evitar al màxim la precipitació, requeriment d’una gran disciplina tàctica i joc
d’intel·ligència i aprenentatge i perfeccionament de situacions en inferioritat numèrica.
Hi ha uns principis a tenir en compte en el joc d’atac en inferioritat numèrica que són
l’elecció del sistema d’atac d’acord a les nostres possibilitats però tenint en comte
alguns aspectes, necessitat d’ajuts curts i continuats, a través de la desmarcada per evitar
perdre la pilota per un possible interceptor, iniciació del joc de penetració per part d’un
dels jugadors, dita acció sol ser realitzada per aquell o aquells jugadors prèviament
designats, inicialment serà el jugador més fort sobre ell o els defensors més dèbils,
buscar a través d’accions individuals la forma de produir interrupcions en el joc, per
perdre temps, no efectuar el llançament a porteria encara que en el cas de que la
oportunitat d’aconseguir l’èxit sigui màxima i planificació dels entrenaments tenint en
comte les situacions d’inferioritat numèrica, mitjançant una concepció metòdica,
organitzada i pràctica.
SISTEMES DE JOC EMPLEATS DAVANT UNA DEFENSA EN
SUPERIORITAT NUMÈRICA
a) Davant una defensa 6:0.
1. Sistema d’atac 3:2.
143 Estructures vistes dintre el terreny de joc.
145

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. Sistema d’atac 3:2 deformació a 2:3.
b) Davant una defensa 5.1 mixta.
4.1.7. ATAC EN SITUACIONS ESPECIALS
En el dos últims apartats hem estudiat dos de les situacions
denominades especials com són la superioritat i la inferioritat numèrica, però realment
durant el joc es donen moltes més situacions que requereixen aquesta denominació. En
aquest apartat anem a estudiar tres situacions més de signe totalment diferent, com són
el cop franc, accions de fly (penjades) i manteniment d’un resultat.
4.1.7.1. EL COP FRANC 144
Al igual que la superioritat numèrica i la inferioritat numèrica, és una situació que depèn
de la infracció i aplicació de reglament. Les accions de cop franc es donen tant en el joc
ofensiu, com defensiu,, i en tot el terreny de joc. No obstant la situació que vam a
estudiar es aquella que es dona a nivell de joc ofensiu, per infracció al reglament, per
144 També anomenada falta.
146

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
part dels defensors, ja que el percentatge de faltes comeses per aquests, és del 90 al 95%
del total de cop francs. Normalment els cops francs a favor del equip atacant, es
produeixen per pèrdua de ritme per part del equip defensor, per falta de qualitat de
nivell tècnic – tàctic individual i per trencar el ritme al equip atacant.
El número de faltes d’aquest tipus, durant un partit, és de 60 a 80. Com conseqüència de
ell, tal número d’infraccions imposa un estudi per treure el màxim profit en la seva
utilització, dintre d’un nou problema a la defensa, encara que no s’aconsegueixi el gol,
podent justificar-se en raons purament psicològiques, ja que exigirà de la defensa una
nova concentració i no li permetrà descansar.
Si durant el hoc d’atac dintre de qualsevol sistema, es tracta de buscar una situació
idònia que permetrà el llançament a porteria, a través de pantalles, encreuaments,
bloquejos, etc. El cop franc permet dita situació aplicant dits procediments tàctics i
tancarà major dificultat per la defensa quan més desconeguts siguin dites procediments
en la seva forma de realització.
Quan es posseeix bons llançadors a distància. L’aprofitament del cop franc es realitzarà
preferentment per mitjà de bloquejos i pantalles. Quan es té llançadors de distància.
Procediments tàctics, que permeten superar principalment a la defensa, creant situacions
conflictives en la línia de 6 metres.
4.1.7.2. Accions de fly (penjades)
Si el treball en superioritat numèrica, inferioritat i el cop franc són
accions que depenen de les infraccions al reglament de joc, el fly són accions que
exigeixen posseir unes bones qualitats físiques i tècniques individuals per poder rebre
en l’aire i poder efectuar el llançament no des de la mateixa situació – posició,
147

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
generalment són accions espectaculars, produint admiració entre els espectadors, dites
accions es poden utilitzar dintre de qualsevol sistema ofensiu i contra qualsevol sistema
defensiu de qualsevol forma, normalment aquestes accions es donen en sistema d’atac
3.3 contra defenses en 6:0.
Aquestes accions només han de realitzar-se quan el resultat es molt favorable i es vol
donar espectacle, quan falten escassos segons per finalitzar el primer o segon temps i es
vol aprofitar per la obtenció d’un gol.
4.1.7.3. Manteniment del resultat.
Al igual que en el cas anterior, és una situació que depenen del propi
equip, i normalment es troben condicionat el resultat en un moment determinat. Moltes
vegades i per les circumstàncies que foren es necessari mantenir el resulta. Es posa a
terme quan el resultat favorable per finalitzar el primer o segon temps, davant una
situació d’inferioritat numèrica i amb el resultat favorable i davant un resultat favorable
i suficient per l’obtenció d’una classificació i on pot influir el gol a favor.
Els principis a tenir en comte són la necessitat d’ajuts curts i continuats a través de la
desmarcada, buscar accions individuals en les que es produeixin accions de cop franc,
amb la fi de perdre temps, no efectuar el llançament a porteria, encara que en el cas de
que la possibilitats d’obtenir gol sigui màxima i buscar situacions conflictives en els 6
metres.
148

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4.1.8. ATAC CONTRA UNA DEFENSA MIXTA
Dintre de les situacions especials en el joc d’atac, es necessari
considerar i merèixer fonamental atenció del joc d’atac davant una defensa mixta i el
coneixement de per què es pot produir aquesta.
El tipus de defensa 5.1 mixta es caracteritza fonamentalment perquè els jugadors
normalment de 1a línia defensiva, treballen en bloc defensiu i l’altre jugador de 2a línia
defensiva, treballa en marcatge de proximitat home a home.
En quan al per què es pot produir normalment s’efectua contra el jugador més eficaç en
el llançament a distància, contra el jugador organitzador del joc d’atac o contra
qualsevol jugador i degut al joc tàctic, tractant de trencar o dificultar el ritme del equip
atacant.
També es necessari tenir en comte el moment en que aquesta defensa pot produir-se així
tenim des del principi del partit, quan el resultat no és favorable en un moment
determinat del partit, quan l’equip defensor molesta en superioritat numèrica per
exclusió d’un jugador atacant.
En el primer cas, degut a la estratègia o planificació del partit tractant d’eliminar a un
jugador o trencar l’equip el seu sistema de joc habitual 145 .
En el segon cas tractant de trencar el ritme del equip. En el tercer cas ja estudiat l’atac
en inferioritat numèrica.
Els seus conceptes essencials són els següents:
a) Com conseqüència de les característiques dels nostres jugadors, a vegades,
pot produir-se una defensa mixta, lògicament al ser una possible situació real de
joc, es necessari preveure-la dintre de la planificació de la nostra sistemàtica del
joc.
b) Davant una possible defensa mixta, la nostra estructura de joc es pot mantenir
però variarà depenent dels sistemes de joc que adoptem i geomètricament serà
canviant, segons les opcions que tomem.
145 El més comú dintre un equip d’handbol.
149

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1. Manteniment del atac en 3:3.
2. Joc de 5 x 5.
3. Deformació al 2:4 per part del jugador que es motiu del marcatge individual.
4. El jugador que es motiu del marcatge individual té el lloc específic del extrem
i a partir d’aquí.
Manteniment del atac 3.3 per permuta amb l’extrem o per canvi tàctic
d’altre jugador.
Deformació al 2.4 per part del extrem passant a segon pivot.
c) El percentatge d’error serà major si no ha sigut una situació entrenada i cada
un tracta de solucionar el problema per el seu comte.
d) Al ser una situació de defensa mixta i l’equip defensor té al jugador avançat
fora de l’àrea de cop franc fa possible les accions de contraatac,
conseqüentment, es necessari preveure a través del entrenament dita possibilitat
per poder contrarestar la mateixa amb èxit.
150

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Davant el possible marcatge individual bé des del principi del partit o en un moment
donat del partit, ha de tenir en comte les següents consideracions:
a) Evitar fer cada un la guerra pel seu comte, lo que exigeix una gran disciplina
tàctica prèviament entrenada.
b) Emplenar les fórmules més idònies, senzilles i simples per contrarestar dita
defensa, emplenat fonamentalment ajuts i bloquejos dintre dels procediments
tàctics.
c) Evitar al màxim la precipitació, sense oblidar que els espais en la línia de 6
metres s’amplien per tenir un defensor menys i que les accions va a transcorri en
aquesta situació en 5 x 5, beneficiant les intervencions de 1 x 1.
d) Aprenentatge de tres procediments tàctics com mínim per contrarestar la
situació d’una defensa mixta.
Els principis a tenir en comte davant una defensa 5:1 mixta són:
1) Elecció del sistema d’atac d’acord amb les característiques dels nostres
jugadors:
a) Manteniment del sistema d’atac 3.3 tradicional, utilitzant ajuts i bloquejos
sobre el jugador avançat.
b) Jugar en atac 3 x 2 desplaçant al jugador motiu del marcatge a les
proximitats de la meitat del camp, utilitzant ajuts i bloquejos.
c) Jugar en atac 2 x 3 desplaçant al jugador motiu de marcatge a les
proximitats de la meitat del camp utilitzant ajuts i bloquejos.
d) Deformant el sistema d’atac 3:3 al 2:4 sent responsable de la deformació el
jugador motiu de marcatge.
e) Mantenint el sistema d’atac 3.3 però passant el jugador motiu del marcatge
al extrem i l’extrem si reuneix les característiques idònies passa al lateral, si
per el contrari l’extrem no reuneix les característiques apropiades efectuar un
canvi tàctic.
151

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Sistemes de joc empleats davant una defensa mixta
a) Sistema d’atac 3:3 tradicional, procediments d’ajuts i bloquejos sobre
l’avançat.
b) Sistema d’atac 3 x 2 contra 5:0 deixant al jugador motiu del marcatge fora de
les possibilitats d’intervenció. Procediments concepte par – imparell.
c) Deformació 3:2/2:3 amb 1 pivot i bloquejos en 1a línia defensiva 5 x 5.
152

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5. APLICACIONS DE TÀCTICA dintre el terreny de
joc a través de partits de 10 equips diferents.
L’objectiu d’aquest apartat és estudiar les jugades emprades dintre el
terreny de joc de equips presents i el seu sistema defensiu empleat en els partits.
S’analitzaran les diferents jugades de cada equip seleccionat i s’estudiarà els cops que
s’utilitzen i quants cops utilitzen aquestes jugades els diferents equips i l’estudi
d’algunes jugades emprades.
Els equips escollits per aquest anàlisi de partits són FC Barcelona, Ciudad Real,
Montpellier Agglomreation, THW Kiel, Rhein- Neckar Löwen, Chekhovskie Medvedi,
HSV Hamburg, RK Zagreb Croatia, Cuatro Rayas BM Valladolid i Reale Ademar de
León.
Primerament explicarem les jugades principals, he escollit unes quantes jugades les que
més utilitzen tots els equips per poder fer unes gràfiques i després parlarem de les
jugades específiques de cada un dels equips. Aquest estudi s’ha fet mirant partits de
Champions, ja que és internacional, i s’han mirat un total de 5 partits per equip, és a dir,
en total s’han mirat uns 100 partits.
5.1. JUGADES ESCOLLIDES COM ESTUDI PRINCIPAL DE TOTA
LA SELECCIÓ D’EQUIPS 146
He escollit un total de 10 jugades per analitzar tots els 10 equips, però
de cada equip en treure una jugada complexa o una jugada “única” d’aquell equip on
només l’estudiarem de dit equip.
Es poden realitzar un munt de jugades durant el partit, poder no s’han vist totes, però
s’ha intentat analitzar tot el possible en aquests 100 partits mirats. S’han mirat partits
estudiant només un equip, cada partit se’n estudiava un equip no els dos. Bàsicament
per no perdre detall d’aquest equip, apuntant una altra jugada de l’altre equip.
A continuació hi ha un dibuix gràfic de cada jugada, una breu explicació (amb possibles
alternatives o canvis i possibles sortides), l’estudi de cada equip i una gràfica
146 Aquestes jugades són tretes de l’estudi dels diferents equips i he triat aquestes 10 diferents jugades en
funció el cops que la realitzaven durant el partit.
153

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
explicativa. Cada jugada que es realitza específicament en un costat també es pot
realitzar a l’altre costat.
Cada jugada es realitzarà en funció dels 5 partits que utilitzen més jugades mirats de
cada equip, farem la mitjana entre els 5 partits i farem una gràfica estudiant els cops que
es realitza aquesta jugada en cada partit i quin equip ha utilitzat més aquella jugada.
5.1.1. Encreuament central per lateral:
L’encreuament central per lateral és
bàsicament el central amb pilota fa un
encreuament pel lateral per emportar-
se el defensor del lateral i el defensor
del central i deixar espai al lateral per
el llançament, passada al pivot o
donar la continuïtat al lateral perquè
aquell rebi la pilota en carrera i tingui
espai per llançar o bé per continuar la pilota per l’extrem, si no hi ha el llançament és
continua la continuïtat o es reinicia una nova jugada. És pot fer per els dos laterals.
Aquesta jugada es sol utilitzar amb defenses tancades, defensa 6:0 bàsicament, també es
pot utilitzar amb altres defenses però no és el més comú.
Estudi de l’encreuament central per lateral:
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 13 11 7 9 12 10,4
BM Ciudad Real 7 6 8 10 9 8
Montpellier Agglomeration 7 6 6 10 8 7,4
THW Kiel 10 11 8 7 13 9,8
Rhein-Neckar Löwen 8 7 6 8 10 7,8
Chekhovskie Medvedi 10 8 9 8 8 8,6
HSV Hamburg 5 6 9 6 6 6,4
RK Zagreb Croatia 8 9 7 7 8 7,8
Cuatro Rayas BM Valladolid 6 8 10 6 7 7,4
Reale Ademar de Léon 7 8 9 10 6 8
154
Mitjana tot 8,16
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’encreuament central per lateral
en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 8,16, en 100 partits la mitjana
de cops que han realitzat aquesta jugada és de 8,16. A partir d’aquí traiem la gràfica
següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són
FC Barcelona i el THW Kiel amb un 10’4 i un 9’8. L’equip que menys l’utilitza és el
HSV Hamburg amb un 6,4. Aquesta jugada és la més utilitzada de totes.
5.1.2. Encreuament lateral per central:
L’encreuament lateral per central, el central col·loca el pivot al lloc on hi ha
l’encreuament, el lateral fixa la capa el centre per fixar al seu defensor i deixa la pilota
al central. El central rep la pilota amb
carrera i té possibilitat de llançament,
passada al pivot o llançament de l’extrem,
sinó s’acaba la jugada amb llançament es
segueix la continuïtat o bé es marca una
altra jugada. Aquesta jugada es sol utilitzar
amb defenses avançades que pressionen
molt al central, com ara 5:1 i 3:2:1.
Estudi de l’encreuament lateral per central:
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 4 3 0 2 2 2,2
BM Ciudad Real 2 0 3 1 2 1,6
155

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Montpellier Agglomeration 5 3 4 2 6 4
THW Kiel 3 2 2 1 3 2,2
Rhein-Neckar Löwen 2 3 1 0 1 1,4
Chekhovskie Medvedi 5 2 2 4 4 3,4
HSV Hamburg 4 0 2 3 2 2,2
RK Zagreb Croatia 4 7 5 5 6 5,4
Cuatro Rayas BM Valladolid 2 3 0 1 2 1,6
Reale Ademar de Léon 3 1 4 2 0 2
156
Mitjana tot 2,6
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’encreuament lateral per central
en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet
la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 2,6, en 100 partits la mitjana
de cops que han realitzat aquesta jugada és de 2,6. A partir d’aquí traiem la gràfica
següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són
RK Zagreb Croatia i el Montpellier Agglomeration amb un 5,4 i un 4. L’equip que
menys l’utilitza és el Rhein-Neckar Löwen amb un 1,2. Aquesta jugada és una de les
menys utilitzada de totes i l’utilitzen equips amb un central xutador, bon 1 contra 1 i una
bona passada al pivot.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5.1.3. Encreuament central per
pivot:
L’encreuament central per pivot el
central col·loca el pivot entre el
defensa central i lateral, el central fixa
el seu defensor i dona l’encreuament
al pivot, el pivot donà la pilota al
lateral contrari. Tot seguit el central
pot fer dos accions, o bé quedar-se a doble pivot o bé sortir al lateral altre cop. Quan rep
la pilota el lateral té possibilitat de fixar i llançar o bé donar la pilota a l’altre lateral que
ve amb carrera per el llançament o sinó es dona continuïtat capa a l’altre costat. Aquesta
jugada es sol utilitzar amb una defensa 6:0 però també s’utilitza amb totes les altres 5:1,
3:2:1 i 4:2.
Estudi de l’encreuament central per pivot:
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 4 3 3 3 5 3,6
BM Ciudad Real 1 0 0 2 1 0,8
Montpellier Agglomeration 8 3 3 4 5 4,6
THW Kiel 2 0 2 1 1 1,2
Rhein-Neckar Löwen 9 5 3 2 2 4,2
Chekhovskie Medvedi 2 2 0 1 2 1,4
HSV Hamburg 6 3 5 4 4 4,4
RK Zagreb Croatia 2 4 3 3 2 2,8
Cuatro Rayas BM Valladolid 0 2 1 2 0 1
Reale Ademar de Léon 2 6 2 2 3 3
157
Mitjana tot 2,7
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’encreuament central per pivot en
cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet la
mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 2,7, en 100 partits la mitjana de
cops que han realitzat aquesta jugada és de 2,7. A partir d’aquí traiem la gràfica següent.
En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són HSV
Hamburg i el Montpellier Agglomeration amb un 4,4 i un 4,6. L’equip que menys
l’utilitza és el BM Ciudad Real amb un 0,8. Aquesta jugada és molt comuna amb equips
amb bons pivots i amb llançadors exteriors.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5.1.4. Falsa lateral i central amb passada a l’extrem:
La pilota inicialment la té el central i col·loca el pivot o bé a la dreta o bé a l’esquerra
entre el central i el lateral (segons les diferents accions), el central la passada al lateral,
el lateral a l’extrem, el lateral ocupa el lloc del central i el central lloc del lateral fent un
encreuament sense pilota, després,
segons la posició del pivot, el central té
opció de llançament de 9 metres si té el
pivot al seu costat o pot passar-la al
lateral per seguir la continuïtat a l’altre
costat si el pivot està al costat contrari
del central. Aquesta jugada es sol
utilitzar contra una defensa 5:1.
Estudi de la falsa lateral i central amb passada al extrem:
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 2 4 2 2 3 2,6
BM Ciudad Real 1 1 1 1 1 1
Montpellier Agglomeration 4 2 3 2 2 2,6
THW Kiel 3 4 3 5 3 3,6
Rhein-Neckar Löwen 2 2 2 3 2 2,2
Chekhovskie Medvedi 1 2 0 2 2 1,4
HSV Hamburg 1 2 2 1 1 1,4
RK Zagreb Croatia 1 2 3 2 1 1,8
158

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Cuatro Rayas BM Valladolid 2 3 3 2 1 2,2
Reale Ademar de Léon 2 3 2 5 2 2,8
159
Mitjana tot 2,16
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat la falsa del lateral i el central amb
passada a l’extrem en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat
més jugades hem fet la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 2,16, en
100 partits la mitjana de cops que han realitzat aquesta jugada és de 2,16. A partir
d’aquí traiem la gràfica següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen
més aquesta jugada són THW Kiel i el Reale Ademar de León amb un 3,6 i un 2,8.
L’equip que menys l’utilitza és el BM Ciudad Real amb un 1. Aquesta jugada l’utilitzen
per donar continuïtat cap a l’altre costat o bé pel llançament exterior.
5.1.5. Falsa lateral i central amb passada al lateral: La pilota la té inicialment el
central i col·loca el pivot al mig (ell es
mou lliurement segons el que fagi el
lateral), el central fa la passada a un
lateral, per exemple al lateral dret, el
central ocupa el lloc del lateral esquerra i
el lateral passa a ocupar el lloc del central
fent com un encreuament sense pilota,
després el lateral té l’opció de llançament

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
de 9 metres, passada al pivot o seguir la continuïtat. Aquesta jugada es sol utilitzar
contra una defensa 6:0.
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 2 4 3 5 2 3,2
BM Ciudad Real 2 3 2 2 2 2,2
Montpellier Agglomeration 2 2 2 1 2 1,8
THW Kiel 3 4 3 7 4 4,2
Rhein-Neckar Löwen 3 1 2 5 2 2,6
Chekhovskie Medvedi 0 2 2 1 1 1,2
HSV Hamburg 1 2 1 2 2 1,6
RK Zagreb Croatia 2 1 1 1 2 1,4
Cuatro Rayas BM Valladolid 2 1 3 1 2 1,8
Reale Ademar de Léon 1 1 1 1 1 1
160
Mitjana tot 2,1
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat la falsa lateral i el central amb
passada al lateral en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat
més jugades hem fet la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 2,1, en
100 partits la mitjana de cops que han realitzat aquesta jugada és de 2,1. A partir d’aquí
traiem la gràfica següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més
aquesta jugada són THW Kiel i el FC Barcelona amb un 4,2 i un 3,2. L’equip que
menys l’utilitza és el Real Ademar de León amb un 1. Aquesta jugada s’utilitza per
laterals llançadors o amb gran qualitat de passada.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5.1.6. Entrades doble pivot extrem:
Aquesta jugada és pot fer de dos
maneres, quan l’extrem rep la pilota
entra a doble pivot o bé quan no té
pilota. Bàsicament el central col·loca el
pivot al costat on vol fer l’entrada a
doble pivot del extrem i l’extrem quan
entra a doble pivot s’ha de col·locar al
seu costat contrari (contrari també al pivot). Aquesta jugada es pot utilitzar contra
qualsevol tipus de defensa.
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 10 8 4 5 7 6,8
BM Ciudad Real 3 3 5 4 3 3,6
Montpellier Agglomeration 9 7 5 6 11 7,6
THW Kiel 14 14 13 8 9 11,6
Rhein-Neckar Löwen 4 8 10 9 6 7,4
Chekhovskie Medvedi 7 5 3 4 6 5
HSV Hamburg 4 5 5 6 5 5
RK Zagreb Croatia 4 5 4 4 5 4,4
Cuatro Rayas BM Valladolid 6 5 5 6 7 5,8
Reale Ademar de Léon 3 6 4 4 3 4
161
Mitjana tot 6,12
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’entrada a doble de l’extrem en
cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet la
mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 6,12, en 100 partits la mitjana de
cops que han realitzat aquesta jugada és de 6,12. A partir d’aquí traiem la gràfica
següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són
THW Kiel i el Montpellier Agglomeration amb un 11,6 i un 7,6. L’equip que menys
l’utilitza és el BM Ciudad Real amb un 3,6. Aquesta jugada és una de les més utilitzada
de totes.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5.1.7. Entrada doble pivot lateral:
Al igual que les entrades a doble de
l’extrem també hi ha dos maneres
d’entrades a doble pivot del lateral,
amb pilota o sense pilota, i igualment
com el extrem es col·loca el pivot al
costat del lateral que vol fer l’entrada
a doble i entra al costat contrari del
pivot. Aquesta jugada es pot utilitzar contra qualsevol tipus de defensa.
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 2 2 5 4 3 3,2
BM Ciudad Real 4 3 9 5 4 5
Montpellier Agglomeration 5 3 3 2 3 3,2
THW Kiel 2 4 5 3 2 3,2
Rhein-Neckar Löwen 2 2 2 2 2 2
Chekhovskie Medvedi 3 2 2 2 3 2,4
HSV Hamburg 3 1 2 2 2 2
RK Zagreb Croatia 13 4 6 4 5 6,4
Cuatro Rayas BM Valladolid 5 3 4 3 3 3,6
Reale Ademar de Léon 2 4 2 4 3 3
162
Mitjana tot 3,4

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’entrada a doble pivot del lateral
en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet
la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 3,4, en 100 partits la mitjana
de cops que han realitzat aquesta jugada és de 3,4. A partir d’aquí traiem la gràfica
següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són
RK Zagreb Croatia i el BM Ciudad Real amb un 6,4 i un 5. Els equips que menys
l’utilitzen són el HSV Hamburg i Rhein-Neckar Löwen amb un 2 els dos. Aquesta
jugada és una de les menys utilitzada de totes i s’utilitza per aquells equips que tenen
laterals alts i grossos.
5.1.8. Entrada doble pivot central:
L’entrada del central també és igual que el
lateral i que l’extrem, amb pilota o sense
pilota, el central col·loca el pivot al costat
contrari on vol fer l’entrada a doble i entra
a doble pivot. Aquesta jugada s’utilitza
contra qualsevol tipus de defensa.
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 3 4 2 3 2 2,8
BM Ciudad Real 3 3 4 3 3 3,2
Montpellier Agglomeration 3 3 4 4 5 3,8
THW Kiel 1 4 2 2 3 2,4
Rhein-Neckar Löwen 3 2 2 4 2 2,6
163

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Chekhovskie Medvedi 3 2 2 2 2 2,2
HSV Hamburg 2 2 2 2 2 2
RK Zagreb Croatia 1 2 1 2 2 1,6
Cuatro Rayas BM Valladolid 2 1 2 1 1 1,4
Reale Ademar de Léon 2 2 1 0 1 1,2
164
Mitjana tot 2,32
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’entrada a doble pivot del central
en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet
la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 2,32, en 100 partits la mitjana
de cops que han realitzat aquesta jugada és de 2,32. A partir d’aquí traiem la gràfica
següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són
BM Ciudad Real i el Montpellier Agglomeration amb un 3,2 i un 3,8. L’equip que
menys l’utilitza és el Real Ademar de León amb un 1,2. Aquesta jugada s’utilitza quan
l’equip té un central amb una gran qualitat fent de pivot i també per ser alts i grossos.
5.1.9. Encreuament lateral per lateral:
Té diverses maneres de realitzar-se. La primera
manera es iniciant l’encreuament lateral per
lateral amb un encreuament del central amb el
lateral i el lateral per el lateral. La segona
manera és sense iniciar l’encreuament central

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
per lateral i es fa directament quan l’encreuament lateral per lateral. Aquesta jugada es
sol utilitzar amb defenses tancades com ara una defensa 6:0.
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 4 4 2 2 2 2,8
BM Ciudad Real 2 1 0 1 0 0,8
Montpellier Agglomeration 2 5 2 1 2 2,4
THW Kiel 2 1 1 2 2 1,6
Rhein-Neckar Löwen 2 0 0 1 0 0,6
Chekhovskie Medvedi 2 2 2 2 2 2
HSV Hamburg 1 2 1 1 2 1,4
RK Zagreb Croatia 0 0 0 0 1 0,2
Cuatro Rayas BM Valladolid 2 1 2 2 2 1,8
Reale Ademar de Léon 1 2 2 0 2 1,4
165
Mitjana tot 1,5
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’encreuament lateral per central
en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet
la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 1,5, en 100 partits la mitjana
de cops que han realitzat aquesta jugada és de 1,5. A partir d’aquí traiem la gràfica
següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són
FC Barcelona i el Montpellier Agglomeration amb un 2,8 i un 2,4. L’equip que menys
l’utilitza és el RK Zagreb Croatia amb un 0,2. Aquesta jugada es utilitzada per aquells
equips que tenen 3 grans jugadors de primera línia, que tots tres tinguin bon llançament
i bones passades.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5,1,10. Encreuament central per
extrem:
Aquesta jugada s’inicia amb el
central, quan té pilota va a buscar un
encreuament amb l’extrem, el lateral
ocupa l’espai del central i l’extrem
donà la continuïtat per el lateral, el
lateral poc llançar o donar la continuïtat. El central es queda a l’extrem i si es el lateral
segueix la continuïtat es sol posar després l’extrem al seu lloc i el central al lateral.
Aquesta jugada s’utilitza en qualsevol tipus de defenses però normalment amb una
defensa 6:0.
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 2 0 2 1 2 1,4
BM Ciudad Real 3 3 1 2 2 2,2
Montpellier Agglomeration 2 1 1 1 2 1,4
THW Kiel 2 1 1 2 1 1,4
Rhein-Neckar Löwen 3 3 3 3 3 3
Chekhovskie Medvedi 0 0 1 0 1 0,4
HSV Hamburg 0 0 0 1 1 0,4
RK Zagreb Croatia 0 0 1 0 1 0,4
Cuatro Rayas BM Valladolid 0 1 1 0 1 0,6
Reale Ademar de Léon 3 3 3 3 3 3
166
Mitjana tot 1,42
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat l’encreuament lateral per central
en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més jugades hem fet
la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 1,42, en 100 partits la mitjana
de cops que han realitzat aquesta jugada és de 1,42. A partir d’aquí traiem la gràfica
següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més aquesta jugada són
Rhein-Neckar Löwen i el Reale Ademar de León amb un 3. Els equips que menys
l’utilitzen són Chekhovskie Medvedi, HSV Hamburg i RK Zagreb Croatia amb un 0,4 .
Aquesta jugada és una de les menys utilitzada de totes i l’utilitzen els equips que tenen
extrems amb gran qualitat de llançament exterior.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5.1.11. Altres:
A part d’aquestes jugades també n’hi ha d’altres com ara: encreuament extrem per
extrem, encreuament lateral per extrem, encreuament lateral per pivot, encreuament
extrem per pivot, dos entrades a doble i altres diverses o també totes les estudiades
barrejades, és a dir, seguides, encadenades entre les anteriors. D’aquestes també en
farem un estudi estudiant les diferents jugades que fan els equips a part d’aquestes
estudiades i després n’estudiaré una per cada equip.
Equips Partit 1 Partit 2 Partit 3 Partit 4 Partit 5 Mitjana
FC Barcelona 2 4 6 3 3 3,6
BM Ciudad Real 3 1 0 2 2 1,6
Montpellier Agglomeration 5 8 4 4 5 5,2
THW Kiel 1 2 3 1 2 1,8
Rhein-Neckar Löwen 1 1 1 0 6 1,8
Chekhovskie Medvedi 0 6 1 2 4 2,6
HSV Hamburg 5 7 6 5 4 5,4
RK Zagreb Croatia 5 4 3 2 4 3,6
Cuatro Rayas BM Valladolid 2 3 4 2 1 2,4
Reale Ademar de Léon 2 1 5 0 4 2,4
167
Mitjana tot 3,04
En aquesta taula veiem tots els cops que han realitzat altres jugades de les 10 estudiades
anteriorment en cada partit, després de fer l’estudi dels 5 partits que han realitzat més
jugades hem fet la mitjana entre aquests i veiem que la mitjana total és de 3,04, en 100

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
partits la mitjana de cops que han realitzat aquesta jugada és de 3,05. A partir d’aquí
traiem la gràfica següent. En la gràfica podem veure que els equips que utilitzen més
diferents jugades de les estudiades són HSV Hamburg i el Montpellier Agglomeration
amb un 5,4 i un 5,2. L’equip que menys n’utilitza és el BM Ciudad Real amb un 1,6.
Aquestes jugades les realitza els equips que tenen una gran varietat de jugades i
jugadors amb un gran pensament tàctic.
168

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
6. TÀCTIQUES ESTUDIADES DE CADA EQUIP i
ESTUDI DELS DIFERENTS EQUIPS. 147
En aquest apartat parlaré de l’estudi d’una de les jugades que no hem
estudiat anteriorment. La jugada escollida és una jugada única en aquell equip. Dels
partits mirats només l’he vista reflexada en aquell equip. Faré un estudi d’una jugada
d’aquestes aplicar a cada un dels següents equips:
1. FC Barcelona:
El central amb pilota va a buscar un encreuament amb l’extrem esquerra, l’extrem
fixa i dona la pilota al lateral esquerra,
el lateral esquerra va a buscar un
encreuament lateral per lateral, el
lateral dret ataca al centre, el central
que ha agafat la posició del lateral
esquerra va a buscar l’encreuament
amb el lateral dret, el central busca l’1
contra 1 o bé es busca el llançament
de 9 metres.
2. BM Ciudad Real:
El central amb pilota va a buscar un encreuament amb l’extrem esquerra, l’extrem
esquerra dóna la pilota al lateral
esquerra (extrem esquerra torna a
la seva posició), el lateral esquerra
va a buscar un encreuament amb
l’extrem dret, l’extrem dret donà la
pilota al lateral dret que entra amb
carrera cap al centre, dóna la pilota
al central que ha ocupat la posició
del lateral esquerra, aquest ataca
147 Aquestes jugades són tretes de l’estudi dels diferents partits de cada equip.
169

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
entre el defensor del lateral i del extrem i passa la pilota a l’extrem esquerra que
aquest busca el llançament.
3. Montpellier Agglomeration:
El central fa un encreuament amb el lateral dret (lateral dret no ataca cap al mig), el
lateral dret la passa al lateral
esquerra, tot seguit el central (que
havia fet l’encreuament amb el
lateral dret) torna a la seva posició
i va a buscar un encreuament amb
el lateral esquerra (seguidament el
central torna al banqueta ja que
era un porter – jugador), el lateral
esquerra ataca al central i dóna la continuïtat al lateral dret que ataca entre els
defensor del lateral i del extrem, a partir d’aquí té o bé llançament ell o bé passada al
extrem dret.
4. THW Kiel:
El central amb pilota dóna la
pilota al lateral dret, el central va
ocupar la posició del lateral
esquerra (i arrastra al avançat), el
lateral esquerra ocupa la posició
del central i rep la pilota del
lateral dret, el lateral esquerra fa l’encreuament amb l’extrem dret, l’extrem dret
ataca capa el centre i dóna la continuïtat al lateral dret que ataca capa al lateral
esquerra i dóna l’encreuament lateral per lateral esquerra (aquest lateral dret
bloqueja al defensor que té el lateral esquerra a la mixta), aquest lateral que és el
central que ocupava la posició del lateral ataca capa al centre per buscar o bé
llançament o bé continuïtat.
5. Rhein-Neckar Löwen:
El central amb pilota fa l’encreuament central per pivot (central es manté al mig), el
pivot passa la pilota al lateral dret (el pivot arrastra l’avançat capa al lateral dret), tot
170

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
seguit el pivot passava la pilota al
lateral el lateral esquerra ataca fort
cap a la zona del lateral dret, el
lateral dret li passa la pilota, el
lateral esquerra fa un encreuament
amb l’extrem dret (quan el lateral
esquerra va a buscar la posició del
lateral dret el central ocupa la posició del lateral), l’extrem dret passa la pilota al
central que estava a la posició del lateral esquerra, el central ja venia amb carrera per
buscar el llançament exterior.
6. Chekhovskie Medvedi:
El central amb pilota fa un
encreuament per el lateral esquerra,
el lateral esquerra passa la pilota al
lateral dret, el lateral dret ataca
molt fort entra el seu defensor i el
del extrem, passa la pilota al
extrem dret i aquest salta fa veure que llança però en realitat passa la pilota d’extrem
a extrem i fan un fly entre els extrems.
7. HSV Hamburg:
El central amb pilota va a buscar
un encreuament per l’extrem,
l’extrem passa la pilota al lateral
esquerra (l’extrem es queda de
lateral i el central es queda
d’extrem) que ataca fort cap al
lateral dret, aquest dóna un encreuament per l’extrem dret, l’extrem dret ataca cap al
centre i dóna la pilota al lateral dret que va buscar la posició del lateral esquerra,
aquest passa la pilota a l’extrem (que fa de lateral esquerra) passa la pilota al extrem
i aquest dóna la continuïtat. Seguidament el lateral pot buscar el llançament de 9
metres o bé seguir la continuïtat o bé anar a buscar l’encreuament amb el lateral dret
o el central.
171

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
8. RK Zagreb Croatia:
El central amb pilota passa la
pilota al extrem esquerra que va a
buscar un encreuament extrem per
extrem, l’extrem dret passa la
pilota al lateral esquerra que ve a
buscar la posició del central, els
dos extrem es queden a doble pivot els dos (inferioritat numèrica), el lateral esquerra
va a buscar un encreuament lateral per lateral, el lateral dret dóna la continuïtat al
central (que ocupa la posició del lateral esquerra), aquest ataca i la passa a un pivot
que aquest es gira i marca gol.
9. Cuatro Rayas BM Valladolid:
El lateral dret amb pilota passa la
pilota al pivot que està al costat
d’aquest lateral, el central ocupa la
posició del lateral esquerra i el
lateral esquerra ocupa la posició del
central (aquests sense pilota), el
lateral esquerra va a buscar la passada del pivot, el lateral dóna la continuïtat al
lateral dret, aquest ataca i la passa a l’extrem dret, l’extrem dret té molt d’espai per
llançar i llança.
10. Reale Ademar de León:
El central amb pilota passa la
pilota a l’extrem dret quan està
entrant a doble pivot, tot seguit el
extrem dret passa la pilota al
lateral esquerra que passa a
ocupar la posició del lateral dret i
realitza un encreuament lateral per lateral, el lateral dret ataca a la posició del
central, el central rep la pilota i va capa la posició lateral esquerra, finalment dóna la
continuïtat a l’extrem que aquest té o bé llançament o bé continuïtat capa al lateral.
172

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CAPÍTOL 7: FUTUR de L’HANDBOL
Després de fer un estudi del passat i el present de l’handbol, farem un estudi del
futur de l’handbol. Veurem com seran els equips presents en el futur, com per exemple
en el passat hem vist que hi havia jugadors més petita i àgils que no pas ara en el present
que hi ha jugadors molt més corpulents i alts.
L’evolució del joc de l’handbol en alt nivell té
un punt de partida: els canvis de la normativa i
propostes de tàctica i tècnica dintre l’handbol.
Amb l’objectiu de recercar d’un joc més
espectacular d’una part i allunyat de conductes
violentes, les noves normes han aconseguit que
el joc evolucioni en dinamisme i velocitat lo
que ve a marcar pautes en aquest esport en l’inici del segle XXI. Ara en el futur veurem
l’evolució dels jugadors analitzant dels partits vistos quines són les tàctiques que
utilitzen en funció dels jugadors de cada equip i en funció del temps. Altres anàlisi que
farem, a part de l’estudi dels 10 equips estudiats, serà una proposta de jugada per portar
un equip al futur i una proposta de tècnica que és una passada amb salt (que proposa
també Jordi Ribera).
L’Handbol és un esport que creix cada dia, encara que pot ser ho fagi en altre països i
aquí no. Per desgracia a Espanya la crisis esta afectant i molts d’ells tenen complicat el
futur. Si els jugador no tenen entorns professionals es difícil que puguin sortir bons
jugadors. A Espanya hi ha molts jugadors que si tinguessin la possibilitat d’entrenar
mati i tarda, podrien arribar a ser grans jugadors. Des de fa molt temps hem apostat per
jugadors estrangers això estava be si el jugador estranger tenia un bon nivell, però molts
equips han preferit tindre jugadors mediocres de fora que treballar amb les canteres,
perquè en aquests moments ens trobem que falten jugadors per completar les plantilles,
sobretot de bons jugadors i de jugadors de projecció.
S’ha de treballar molt per no quedar-se enrere i agafar les estructures dels altres esports
que pot ser ens han passat en popularitat els últims anys, sobretot aquí a Espanya
l’Handbol esta passant un moment complicat, els pavellons buits, amb falta de diners,
etc.
173

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
S’ha de potenciar l’esport, ensenyar ala gent que maco i apassionant que es l’esport i
sobretot als nens. Crec que si fan les coses bé, l’Handbol ho té tot per ser un dels esports
que més agradi a la gent. En el tema purament tècnic, l’Handbol seguirà creixent
ràpidament, els jugadors treballaran més la forma física, i els jugadors complets que
defensin i ataquin tindran més possibilitats de jugar, i això es una bona noticia, perquè
el jugador jova de l’Handbol haurà de treballar tant les seves virtuts en defensa i atac
per poder tindre projecció. El futur de l’Handbol precisa augmentar les perspectives,
superar-les i perquè no desbordar-les i això ha de començar per els entrenadors,
jugadors i directius que son els que han d’aportar mitjans per poder treballar
adequadament.
Per últim proposarem un canvi de normativa per fer
d’un handbol més entretingut, més àgil i més fàcil
de veure’l. L’handbol és un esport amb molt futur,
que pot evolucionar i que es podria considerar com
un dels esports més importants en el món, sobretot
a Espanya tots esperem veure’l sanejat i professionalitzat, en quan al joc el joc serà cada
vegada molt més físic i ràpid, més espectacular.
1. Estudi dels 10 equips segons l’evolució del futur
Segons tots els partits mirants analitzarem cada equip segons el seu funcionament en el
futur. Ens preguntarem preguntes com: Per què utilitzen aquesta jugada? Per què aquest
equip es caracteritza per aquest joc?, etc.
Aquest estudi dels 10 equips seleccionats es farà en funció del futur i paral·lelament al
present, farem un estudi del present que ens portarà a parlar del passat. S’ha de dir que
aquest estudi l’hem fet en funció de les següents temporades: 2011/2012, 2010/2011 i
2009/2010, per lo tant això vol dir que parlarem de jugadors que poder ja no estan en el
club que parlem però si l’haguem estudiat en els partits vistos. L’estudi dels equips es
faran en funció de les gràfiques que apareixeran en cada equip.
Finalment també realitzarem un estudi de tots els equips en conjunt, realitzarem
conclusions sobre aquest apartat i enfortirem l’estudi dels equips. Els 10 equips escollits
segons l’evolució del futur són:
174

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.1. FC Barcelona:
Aquest equip és un equip amb una plantilla molt complerta, on tots els jugadors
destaquen dintre la pista. Els 17 jugadors del FC Barcelona formen un grandíssim equip.
La majoria dels jugadors es poden considerar millors jugadors del planeta. Sobretot el
que té el FC Barcelona són dos grans centrals, Dani Sarmiento i Raúl Enterríos que
tenen un gran pensament tàctic i moment la pilota com ningú. També tenen grans
laterals però el que més restaca és Siarhei Rutenka ja que es considerat com un dels
millors laterals del món i cal dir que ha sigut el jugador més car de l’historia de
l’handbol. Els extrems del FC Barcelona són molt ràpids i àgils i tenen un % molt alt de
llançaments a dintre la portaria, aquests extrems són: Juanin Garcia, Albert Rocas,
Victor Tomàs i Cristian Ugalde. Els pivots també són molt corpulents i sobretot es
mouen molt bé per rebre la pilota aquests són: Noddesbo i Sorhaindo. La defensa del
FC Barcelona és una de les més dures i una de la que encaixa menys gols, això es causat
per els seus grans especialistes defensius: Jernemyr, Viran Morros, Sorhaindo i Lazlo
Nagy. La defensa més freqüent en el FC Barcelona és 5:1, però també utilitza la 6:0,
tots dues defenses són ideals per aquest equip segons l’estructura dels jugadors. Cal
destacar els grans porters que tenen: Danjel Saric i Sjöstrand, són porters que tenen un
percentatge molt alt de parades i sobretot encaixen molts pocs gols en un partit.
Segons la gràfica estudiada podem veure que el FC Barcelona la jugada que utilitza més
és l’encreuament central per lateral perquè té uns laterals amb un grandíssim llançament
exterior tan pel lateral esquerra com el dret, aquests són Konstantin Igropulo, Lazlo
Nagy, Mikel Aguirrezabalaga i Siarhei Rutenka (ens temporades anteriors Iker
Romero). També veiem que utilitzen molts entrades a doble pivot de l’extrem ja que en
tots els partits que he mirat al pujar la pilota en contraatac cada cop entre un extrem a
doble pivot. A part d’aquestes dos jugades les altres no les utilitzen tan com les dos
dites, però sobretot utilitzen jugades en benefici els centrals ja que els dos centrals del
FC Barcelona tenen un 1 contra 1 impossible de parar. Actualment el FC Barcelona és
el millor equip d’Europa.
175

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
176

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.2. BM Ciudad Real:
És un equip amb una plantilla molt àmplia i sobretot amb jugadors molt alts i grossos,
corpulents. Actualment aquest equip és anomenat Atlético de Madrid. Els 17 jugadors
d’aquesta plantilla són tots jugadors molt bons i també són considerats molts d’ells entre
els millors jugadors del món.
Molts dels jugadors d’aquests equip són espanyols. Cal destacar que tots els jugadors
són molt alts i grossos, el jugador més baixat mesura 1,82 metres i el més alt 2,11
metres, també cal destacar que són jugadors amb un pes molt alt, el més alt és de 119
kg. Però el que cal destacar d’aquest equip són la gran qualitat que tenen tots els seus
jugadors. Els centrals, Chema Rodríguez i Joan Cañellas són dos jugadors que mouen
molt bé la pilota i que sobretot pugen molt ràpid el contraatac. Els laterals són jugadors
molt llançador i solen ser els que tenen més ocasions de gol, aquests són Kiril Lazarov,
Alberto Enterríos, Mariusz Jurkiewicz i Nikolaj Markussen. Els extrems són jugadors
que no solen fallar casi mai i que pugen el contraatac com ningú, són jugadors
rapidíssims i solen marcar molts de gols en el partit aquests són: Jonas Kallman, David
Davis, Luc Abalo i Roberto García Parrondo. Cal destacar també els dos grans pivots
que tenen, Julen Aguinagalde i Edu Fernández, són dos jugadors que quan reben pilota
és gol o penal, tenen un % molt elevat d’encerts. La defensa del BM Ciudad Real també
és una de les més dures del món amb un defensa central veterà com Didier Dinart i amb
un avançat grandiós David Davis (antigament Viran Morros). Solen fer defensa 5:1
normalment. Els porters del BM Ciudad Real són també porters que encaixen pocs gols
i que tenen un % molt elevat de parades, aquests són Arpad Sterbik i José Javier
Hombrados.
Segons la gràfica del BM Ciudad Real la jugada que més utilitzen és l’encreuament
central per lateral ja que tenen jugadors llançadors i solen ser gol constantment. També
utilitzen molt l’entrada doble pivot del lateral ja que els laterals que tenen són jugadors
amb molt de cos i tenen també el nivell de jugador de pivot. L’entrada a doble pivot del
central també l’utilitzen molt ja que tots dos centrals també tenen cos per entrar en
alguna ocasió de doble pivot.
177

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
178

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.3. Montpellier Agglomeration:
Aquest equip és principalment conegut per els seu capità Nikola Karabatic, considerat
el millor jugador del món d’handbol, un jugador amb un perfil únic i un caràcter
lluitador, guanyador i esperit d’equip.
Els jugadors d’aquest equip també tenen un perfil molt semblant al FC Barcelona,
jugadors amb gran mobilitat de pilota, tots els jugadors de la plantilla són molt
complerts i a més a més tenen a les seves files el millor jugador del món. Els 14
jugadors d’aquesta plantilla són grandíssims jugadors i a més a més també són jugadors
molt alt i grossos. Els centrals d’aquests equip també són considerats entre els millors
jugadors del món, sobretot considerar l’actuació dintre l’equip de Nikola Karabatic però
també cal destacar la participació en atac de Mladen Bojinovic, aquest és un jugador
que distribueix l’equip perfectament i té un percentatge de gol molt elevat. Els laterals
d’aquest equip també són grandíssims jugadors, cal destacar William Accambray un
jugador molt jove i amb molt de futur que té una mitjana de 6,2 gols per partit, també hi
apareixen les figures de Vid Kavticnik i de Dragan Gajic. Tots aquests jugadors
anomenats fins ara són jugador amb molt bon llançament exterior i amb un 1 contra 1
molt fort. Els extrems també són molt ràpids i àgils i tenen un molt bon llançament,
aquests són: el veterà Michaël Guigou i el jove Samuel Honrubia. Els pivots ofensius
també són jugadors que es mouen molt bé entre línies i reben la pilota molt sovint,
aquests són: Luka Karabatic i Rémi Salou. La defensa del Montpellier és la defensa més
agressiva que he vist dels 10 equips juntament amb HSV Hamburg. Solen fer una
defensa 5:1 o bé 6:0. Els grans defensors centrals del Montpellier són: Nikola Karabatic,
Luka Karabatic, Rémi Salou, Wissem Hmam i el grandiós defensors Issam Tej. Els
porters del Montpellier són porters que no se’ls sent gaire però que també paren molt,
aquests són: Primoz Prost, Richard Stochl i Michaël Robin.
Segons la gràfica del Montpellier Agglomeration la jugada que més utilitzen és
l’entrada a doble pivot de l’extrem, utilitzen molt aquesta jugada perquè tenen uns
extrems molt ràpids i guanyen molt ràpid la posició als seus defensors, la següent
jugada que utilitzen molt és l’encreuament central per lateral ja que tenen William
Accambray amb un llançament exterior espectacular. També utilitzen molt
l’encreuament central per pivot ja que obre molts espais per el llançament exterior dels
primeres línies i utilitzen també molt l’encreuament lateral per central per aprofitar 1
179

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
contra 1 de Nikola Karabatic i de Mladen Bojinovic, a part també utilitzen molt altres
jugades apart de les 10 estudiades.
180

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.4. THW Kiel:
Aquest equip es considerat com l’equip amb més llançament exterior, amb la millor
plantilla del món i també es conegut per un present millor jugador del món Filip Jicha i
també el considerat millor porter del món Thierry Omeyer. És un equip molt agressiu i
amb uns característiques nates per part de tots els jugadors. És un equip que confia molt
amb la joventut i que sobretot utilitza molt els seus jugadors pel llançament i per l’1
contra 1.
L’equip té unes peces claus que són Filip Jicha, Daniel Narcisse i Christian Zeitz. Cal
considerar la joventut d’aquest equip i sobretot el jove Aron Palmarsson que té pocs
minuts però els pocs que té els utilitza com si fos un dels grans. Filip Jicha és l’estrella
d’aquest equip amb un percentatge de gols molt elevat per partit. Els centrals d’aquest
equip són jugadors que no utilitzen molt la tàctica dintre el camp sinó que utilitzen molt
la tècnica, aquests centrals són: Daniel Narcisse (no he vist mai un 1 contra 1 més ràpid
que el d’aquest jugador), Aron Palmarsson i Filip Jicha. Cal destacar la participació dels
laterals ja que tots ells tenen un llançament exterior molt poderós i un 1 contra 1
realment meravellós, aquests jugadors són: Filip Jicha, Momir Ilic, Kim Andersson,
Daniel Narcisse i el veterà Christian Zeitz (antigament Jérôme Fernandez). Els extrems
són jugadors amb el perfil d’un jugador molt ràpid i àgil i amb una qualitat
incomparable des de l’extrem, aquests jugadors són: Dominik Klein, Henrik Lundström,
Christian Sprenger i Milutin Dragicevic. Cal destacar el gran capità de l’equip Marcus
Ahlm un grandíssim jugador ofensiu tan defensiu en la seva posició com a pivot. La
defensa del THW Kiel també és molt dura i cal destacar els seus defensors centrals:
Filip Jicha, Daniel Kubes i Marcus Ahlm (antigament Borge Lund). Normalment fan
una defensa 5:1 o bé 6:0. Cal destacar el millor porter del món Thierry Omeyer ja que és
el porter amb més percentatge de parades del món, és un jugador amb un caràcter
guanyador i únic.
Segons la gràfica el THW Kiel utilitza molt les entrades a doble pivot dels extrems ja
que són jugadors que guanyen molt bé la posició en els seus defensors. Utilitzen molt
l’encreuament central per lateral ja que tenen jugadors únics en 1 contra 1 el llançament
exterior. Les altres jugades no les utilitzen molt, però sobretot fan molts entrades a
doble pivot de tots els jugadors de dintre el camp.
181

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
182

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.5. Rhein-Neckar Löwen:
Aquest equip és conegut com l’equip revelació d’aquests últims anys. Els últims 3 anys
ha quedat entre els 8 millors equips d’Europa i és un equip conegut per la seva
constància i l’esforç dintre el terreny de joc.
Aquest equip alemany té també grans figures dintre la plantilla com ara Borge Lund,
Uwe Gensheimer, Ivan Cupic, Henning Fritz i Tomas Svensson. Els 17 jugadors de la
plantilla són únics i incanviables dintre l’equip, dintre el camp se’ls veu un equip molt
unit i amb molt bons companys entre ells, cal destacar l’esforç del gran jugador Karol
Bielecki que fa poc que ha sortit d’un càncer i sense l’ajut del seu equip i de l’afició no
se’n hagués pogut sortir. Els centrals d’aquest equip són jugadors que utilitzen molt la
tàctica dintre el terreny de joc i no abunden de la seva tècnica, són jugadors que juguen
per l’equip, aquests són: Zarko Sesum, Borge Lund i Bjarte Myrhol. Els laterals també
són jugadors que juguen molt per l’equip i no són jugador individualistes, cal considerar
que aquest equip és un equip molt tàctic juntament amb l’Ademar de León, els laterals
d’aquests equip són els següents: Oliver Roggisch, Karol Bielecki, Krzysztof Lijewski,
Bjarte Myrhol, Róbert Gunnarsson i Andy Schmid. Els extrems d’aquest equip estan
també entre els millors extrems del món, donant nom al gran Uwe Gensheimer, màxim
golejador de l’última Champions, aquests extrems són jugadors molt ràpids i amb un
llançament amb una qualitat innata, tenen un cop de canell únic, aquests són els
següents: Niklas Rub, Uwe Gensheimer, Ivan Cupic i Patrick Groetzki. La defensa
també és una defensa molt dura i amb grans defensors entre ells que són: Borge Lund,
Michael Müller, Olive Roggisch, Bjarte Myrhol i Róbert Gunnarsson. La defensa que
solen realitzar és una defensa 6:0 molt junta o bé una 5:1 però la més abundant és 6:0.
Cal destacar els grans porters que tenen que han sigut considerats més d’un cop entre els
10 millors porters del món, aquests són Tomas Svensson i Henning Fritz, el porter
suplent és Goran Stojanovic.
Segons la gràfica del Rhein-Necar Löwen la jugada que més utilitzen és l’encreuament
central per lateral ja que tenen jugadors llançadors i les entrades a doble pivot de
l’extrem ja que són jugadors ràpids i sorpresos. Cal destacar que en tot el partit juguen
molt per l’extrem esquerra, és a dir, per Uwe Gensheimer, per lo tant això vol dir que
utilitzen molts encreuaments central per extrem i també donar fixacions capa ell per el
seu llançament, no importa que llenci tancat, és un grandíssim jugador.
183

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
184

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.6. Chekhovskie Medvedi:
El Chekhovskie Medvedi arriba com un dels rivals més poderosos per mèrits propis. Els
homes de Maximov són en aquest moment la referència de l’handbol rus des de fa una
dècada, mostra de ell és la conquesta de les últimes 9 Superlligues Russes. A més, el
combinat nacional està format per una gran part de la plantilla de la Selecció Russa.
El Chéjov ha sabut transformar en avantatge lo que per molts conjunts seria un
problema. Es tracta d’una plantilla que no ha realitzat grans fitxatges, des de anys
endarrere ha mantingut el mateix bloc de jugadors. És el cas de Grams, un segur en la
porteria russa o Filippov, fonamental en la direcció del joc, amb gran projecció ofensiva
i continuats desdoblament capa la zona de 6 metres. Altres jugadors dels jugadors
destacats és el corpulent pivot Mikhail Chipurin, sap llegir perfectament els moviments
dels seus companys i els seus bloquejos són aprofitats per la primera línia russa.
Aquests jugadors ja formaven part del equip fa dos temporades, quan van caure
derrotats en la Final Four per el FC Barcelona. Seguint el seu millor jugador Timur
Dibirov és un jugador rus hàbil i conegut com l’extrem total. Es tracta d’un jugador
ràpid, amb perill al contraatac, excel·lent tècnica i perfecta definició en atac posicional.
Els primeres línies d’aquests equip i pilars en la defensa central són Samvel Aslanyan,
Alexander Chernoivanov, Stanislav Gusev, Vitaly Ivanov, Alexely Kamanin, Dmitry
Kovalev, Sergiy Shelmenko, Alexey Rasvtvortsev, Daniil Shishkarev i Oleg Zotov. Els
grans extrems de l’equip Dibirov Timur, Filippov Vasily, Oleg Skopintsev i Andret
Starykh. El seu gran pivot Chipurin Mikhail. Els seus llançadors Filippov i Ivanov. I els
grandíssims porters Levgenii Budko i Oleg Grams. Aquest equip fa una gran varietat de
defenses, normalment fan 5:1 però també els he vist fer 3:2:1, 6:0 i 4:2.
Segons la gràfica podem veure que el Chekhovskie Medvedi utilitza molt l’encreuament
central per lateral ja que té bons llançadors, d’entrades a doble ja que tenen al gran
Dibirov Timur i també utilitzen molt l’encreuament lateral per central per donar moltes
continuïtats, també utilitzen moltes jugades complexes.
185

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
186

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.7. HSV Hamburg:
El HSV Hamburg és molt conegut per la qualitat de la seva plantilla, té un gran número
de jugadors coneguts com ara Pascal Hens, Igor Vori, Domagoj Duvnjak, Bertrand Gille
i Guillaume Gille. Els 17 jugadors de la plantilla són jugadors amb un esperit
competidor i dintre el camp sempre es nota que tenen ganes de guanyar-ho tot.
Són uns jugadors amb un qualitat innata i també cal destacar la presència del jove
Domagoj Duvnjak, molt conegut perquè se’l anomena el relleu de Ivano Balic. Hi
apareixen també la figura del gran porter Johannes Bitter conegut mundialment i la
presència d’altres jugadors com ara Pascal Hens “l’home de la cresta”, els germans
Gille mítics entre les línies de la Selecció Francesa i Igor Vori. És un equip molt tàctic i
a l’hora molt tècnic, utilitzen moltes tàctiques dintre el terreny de joc i les fan en funció
de la tècnica dels seus jugadors. El central indiscutible de l’equip és Domagoj Duvnjak
ja que els partits que he vist és el jugador que ha jugat més minuts, però també apareix
la figura del gran central alemany Michael Kraus un jugador amb un llançament
espectacular i amb un 1 contra 1 impetrable. Els seus laterals tenen unes característiques
típiques de jugadors alemanys, jugador amb molt llançament exterior i amb una habilitat
de llançament incomparable, aquests laterals són: Renato Vugrinec, Marcin Lijewski,
Pascal Hens, Blazenko Lackovic, Guillaume Gille i Betreuer Mirjo Grober. Els extrems
també són jugadors amb un perfil alemany, jugadors que quan han d’agafar la
responsabilitat l’agafa’t i jugadors que si han de jugar-se el llançament se’l juguen,
aquests són: Hans Lindberg, Stefan Schröder, Marcel Schiliedermann, Torsten Jansen i
Matthias Flohr. Aquest equip es reconegut perquè té dos dels millors pivots del món, el
veterà Igor Vori i el francès Bertrand Gille, dos jugadors mítics en el món de l’handbol.
Finalment apareix la figura dels porters Johannes Bitter i Dan Beutler també dos porters
que tenen un percentatge molt elevat de parades i són jugadors que et poden solucionar
el partit. La seva defensa és una de les defenses més dures que he vist dels 10 equips
amb uns defensors centrals únics i amb l’avançat de Bertrand Gille. Solen fer una
defensa 5:1 però si se’ls hi complica molt la cosa baixen la defensa a 6:0.
Segons la gràfica del HSV Hamburg la jugada que més realitzen és l’encreuament
central per lateral ja que tenen grans llançadors exteriors. Un altre jugada que realitzen
molt és l’encreuament central per pivot ja que tenen dos grans pivots per poder fer
aquesta jugada. També fan moltes entrades a doble pivot de l’extrem ja que són capaços
187

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
de guanyar la posició. Tal com he comentat és un equip que fa moltes jugades
complexes i per això té un percentatge molt alt d’altres jugades apart de les 10
estudiades. És l’equip més tàctic que he vist dels 10.
188

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.8. RK Zagreb Croatia:
Únicament conegut per el mític central de la Selecció Croata, el gran Ivano Balic,
jugador que et pot solucionar el partit en qualsevol moment, et pot fer qualsevol cosa
dintre el terreny de joc, un jugador ràpid amb una gran qualitat tècnica, podríem dir que
és el millor jugador tècnic conegut de tota la història de l’handbol. També hi ha altres
jugadors coneguts com ara Marko Tarabochia, David Spiler o Tonci Valcic.
És un equip conegut per la seva afició ja que sempre que vas al seu terreny de joc el
públic t’està molt a sobre i sobretot també es conegut per els grans jugadors croates que
té l’equip. És un equip que hi posa moltes ganes dintre el terreny de joc i té un joc molt
tàctic i sobretot molt tècnic per part d’Ivano Balic. L’equip liderat per Ivano Balic ha
estat els últims anys entre els 10 millors equips d’Europa. Un equip molt complert i amb
gran qualitat de jugadors. La primera línia de l’equip croata està formada per grans
jugadors com ara: Ivano Balic, Marko Tarabochia, David Spiler, Luka Stepancic,
Kopljar Marko, Valcic Tonci, Jakov Gojun, Nikola Spelic i Goran Bogunovic, tots ells
són jugadors amb una gran qualitat tècnica i tàctica i també tenen un gran llançament
exterior. Els pivots de l’equip són Maric Marino, Kopco Michal i Gyula Gal, grans
pilars defensius i grans pivots dintre l’àrea. Els seus extrems són Horvat Zlatko, Adnan
Jaskic, Strlek Manuel I Vukic Ljubo, jugador amb molt bon llançament. Els porters són
Gorazd Skof, Ivan Pesic i Sego Marin. Solen fer una defensa 5:1 però al igual que molts
equips quan tenen problemes baixen a una defensa 6:0.
Segons la gràfica el RK Zagreb Croatia utilitza molt l’encreuament central per lateral i
lateral per central perquè té grans jugadors de primera línia amb molt bon llançament
exterior i sobretot Ivano Balic que busca l’1 contra 1 constantment i sobretot juga molt
per el pivot. També utilitza molt entrades a doble pivot del lateral ja que són jugadors
molt alts i grossos i entrades a doble pivot dels extrems. També utilitzen molts jugades
complexes i no utilitzen mai jugades amb el pivot.
189

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
190

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.9. Cuatro Rayas BM Valladolid:
El BM Valladolid és l’equip revelació de la lliga ASOBAL i de la Champions. És un
equip molt complert amb molt bons jugadors com ara Eduardo Gurbindo, Guillaume
Joli, Davor Cutura, Oscar Perales, Ivan Nickevic i Jose Manuel Sierra. És un equip molt
competitiu que lluita partit a partit per aconseguir una victòria. És un gran grup que juga
amb un bon equip, on es veu a la pista que donen tot per emportar-se la victòria i encara
que es vagui perdent sempre lluitar per la victòria.
És un equip molt tècnic, és a dir, té jugadors amb molta qualitat tècnica com ara
Eduardo Gurbindo i Oscar Perales tenen un 1 contra 1 molt bo, Davor Cutura i Tin
Tokic tenen molt bon llançament exterior, Marko Krivocapic és un grandíssim jugador
tan ofensivament com defensivament. Els centrals Oscar Perales és un jugador molt
complert que si s’ha d’agafar la responsabilitat l’agafa, és un jugador amb molta qualitat
ofensiva. Altres primeres línies com ara Patrick Eilert, Angel Romero, Victor Megias,
Roberto Perez, Tim Tokic, Davor Cutura, Alvaro Rogel, Eduardo Gurbindo i Victor
Alonso són jugadors amb molt bons llançament exterior i amb un molt bon 1 contra 1,
són jugadors d’equip i que distribueixen el joc molt bé. Els extrems Miguel Lacasa,
Guillaume Joli, Ivan Nickevic (antigament Christoffer Rambo i Havard Tvedten) són
jugadors amb molta qualitat de llançament sobretot Ivan Nickevic i Guillaume Joli són
dos jugadors que pugen molt bé el contraatac i que poden treure’ls un llançament des de
qualsevol posició, són dos jugadors amb una tècnica espectacular. Després d’aquests hi
ha els pivots i els defensors centrals que són Marko Krivocapic, David de Diego, José
Ángel Delgado Ávila i Angel Romero són defensors molt bons i pivots que guanyen
molt bé la posició. A la porteria hi ha el gran porter José Manuel Sierra que té un
percentatge molt alt de parades. Solen fer defensa 6:0 i depèn de l’ocasió també fan
defensa 5:1.
Segons la gràfica del BM Valladolid la jugada que més utilitzen és l’encreuament
central per lateral ja que tenen laterals que busquen molt el mig amb un bon llançament
exterior i un molt bon 1 contra 1. També fan moltes entrades a doble pivot del extrem
per obrir espais als seus laterals, sobretot a Eduardo Gurbindo que et pot llançar des de
qualsevol posició del camp, a vegades també realitzen entrades a doble pivot del lateral.
És un equip que juga molt pels extrems i sobretot que busca molt 1 contra 1.
191

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
192

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
1.10. Reale Ademar de León:
Al igual que el BM Valladolid l’Ademar de León és l’equip revelació de la lliga
ASOBAL i de la Champions. És un equip que lluita molt per la victòria i juga molt en
equip. És un equip molt tàctic però a l’hora també és un equip molt tècnic ja que té
grans jugadors tècnicament parlant.
És un equip amb grans jugadors com ara Martin Stranovsky, Adrien Dipanda, Antonio
Garcia Robledo, Carlos Ruesga, Denis Krivoshlykov, Gonzalo Carou, Dalibor Cutura,
Alvaro Ferrer i Vicente Alamo Yeste. La seva estrella Martin Stranovsky és un extrem
esquerra que té un contraatac prodigiós i un 1 contra 1 increïblement ràpid, també
posseeix una qualitat innata en el llançament on es pot treure qualsevol llançament de la
butxaca, una vaselina, una rosca, llançament fort fluix, etc. Després també apareixen la
figura Antonio Garcia Robledo i Carlos Ruesga, els dos jugadors espanyols revelació, ja
que han obert els ulls a la Selecció Espanyola i a molts equips espanyols, són dos
jugadors que tenen molt bon llançament exterior i a més tenen un 1 contra 1 molt bo.
Els centrals de l’equip són Dalibor Cutura, Alvaro Ferrer Vecilla i Carlos Ruesga
(antigament Dalibur Doder) són tres jugadors que mouen molt bé la pilota i que
organitzen el joc i l’equip fabulosament. Els laterals de l’equip són Jaime Gonzalez
Fernández, Iosu Goñi Leoz, Angel Montoro Cabello (un jugador molt alt que s’utilitza
sobretot contra equips en defensa 6:0), Antonio Garcia Robledo i Adrien Dipanda
(antigament Mikel Aguirrezabalaga) són jugadors amb un llançament exterior molt
potent i amb un increïble joc col·lectiu, tècnicament són jugadors molt forts de cames i
braços i poden fer qualsevol cosa dintre el camp. Els extrems són jugadors que tenen
molt bon joc en el contraatac, molt bon llançament i molt bon 1 contra 1 aquests són els
següents: José Mario Carrillo Gutiérrez, Denis Krivoshlykov, Felipe Borges Dutra i
Martin Stranosvky (antigament Javier Ortigosa). Els pivots són Juan Andreu, Gonzalo
Carou i Rafael Baena Gonzalez tres jugadors que tan ofensivament i defensivament són
molt complerts, són els defenses centrals de l’equip i fan una defensa molt dura. Els
porters són Vicente Alamo Yeste, Venio Losert i Jacob Melian Moreno són tres porters
molt bons que poden solucionar el partit en qualsevol moment. La defensa que utilitzen
és molt diversa, utilitzen molts tipus de defenses, com ara quan estan en superioritat
numèrica utilitzen la 4:2 sobre un lateral i el central, quan un jugador atacant els hi porta
problemes fan la 5:1 sobre aquell jugador, quan estan en un partit ajustat al final del
partit passen a fer una 3:3 mixta a les primeres línies, contra equips amb llançadors
193

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
exteriors fan una defensa 3:2:1, però la defensa que normalment utilitzen és la defensa
6:0 ja que tenen grans defensors centrals.
Segons la gràfica l’Ademar de León utilitza molts encreuaments central per lateral ja
que té jugadors llançadors de 9 metres, també utilitza entrades a doble d’extrems i
laterals ja que té jugadors que juguen amb molt d’espai i sobretot realitzen moltes
jugades en funció d’en Martin Stranovsky, busquen molts encreuaments central per
extrems i altres. És un equip força tàctic però utilitza els jugadors més tècnicament.
194

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CONCLUSIONS: Totes les jugades de tots els equips les fan en funció dels seus
jugadors però en general com molt bé hem vist en els 10 equips la jugada més utilitzada
és l’encreuament central per lateral. Això es donat perquè els jugadors de tots els equips
són realment alts i grossos això significa que tenen un gran llançament i aprofiten molt
bé el seu cos per l’1 contra 1. Com bé hem vist en el treball, al passat els jugadors no
eren tan alts i grossos com ara per lo tant no utilitzaven tan l’encreuament lateral per
central.
Avui en dia el jugadors són
molt més tècnics que es basen
molt amb la força i no com
abans que no es basaven tant
en la tècnica i aplicaven molt
més la tàctica. També hem
pogut veure que les altres
jugades més utilitzades de
totes són les entrada a doble pivot dels extrems i laterals, aquestes jugades són
realitzades gràcies al físic de tots els jugadors, jugadors alts i grossos que poden fer la
funció de pivot. Però també apart de jugadors amb molta tècnica, també apareix la
figura del central, en tots els 10 equips el central és un jugador molt bo tant tècnicament
com tàcticament, això es donat perquè el central treballa molt per tot l’equip i ajuda
molt als seus companys. Per això apart d’aquestes jugades s’utilitzen moltes jugades
complexes per part de tots els equips.
Com a conclusió podem treure que el futur de l’handbol està en jugador amb molta
tècnica però molt alt i grossos, es buscaran més jugadors corpulents que no jugadors
baixos, tot i que també apareixen grans figures que no destaquen tan per l’altura com ara
Ivano Balic, però jugadors que han destacat a l’historia de l’handbol no han sigut mai
tan alts com els d’ara (Rafa Guijosa per exemple) per lo tant el futur seguirà sent igual
inclús buscarà encara més jugadors amb gran aspecte físic. Es basaran molt més amb el
físic que no pas amb la tècnica i la tàctica, deixaran de banda molta part de l’handbol
tàctic. També podem comentar que abans els jugadors alts normalment tots anaven a
jugar a bàsquet però avui en dia apareixen també aquests jugadors alts en l’handbol, i
seguiran així.
195

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. Proposta de jugada pel futur.
2.1. Proposta de jugada ofensiva
Per enfortir i millorar el treball i l’handbol proposo una jugada ofensiva pel futur. És
una jugada que he aplicat molts cops al terreny de joc i més d’un 80% dels cops hi ha
gol, no es treta per mi sinó per un entrenador de l’Handbol Bordils anomenat Quim
Rabasseda, ell m’ha ensenyat gran quantitat de coses, però sobretot la eficàcia d’aquesta
jugada i les vegades que acaba amb gol. Aquesta jugada es sol utilitzar quan tens un
jugador llançador de 9 metres o bé quan es té extrems amb molt bon llançament i també
es sol utilitzar amb defenses 6:0 però també es pot utilitzar amb qualsevol altre tipus de
defensa menys la defensa 4:2.
Aquesta jugada es tracta de la següent: S’inicia col·locant el pivot al defensor del lateral
on es vol fer la jugador després s’inicia fent fixacions a l’extrem dret, la pilota arriba al
lateral, dona fixació, dona la pilota al central, el central la passa al lateral esquerra, en
aquest moment el lateral esquerra fa un encreuament amb l’extrem esquerra, l’extrem
esquerra passa la pilota al central, just en el moment del encreuament l’extrem dret entra
a doble pivot on hi ha els defensors centrals, després el central fa un amago de passada
al lateral dret, i en aquest moment l’extrem i el lateral es tornen a canviar de posicions,
tot seguit el central la passa al lateral esquerra i aquest té 4 opcions: passada al extrem,
llançament de 9 metres, passada a un dels dos pivots o donar continuïtat al central.
Tal com he dit anteriorment aquesta jugada sol acabar un 80% dels atacs amb gol ja que
dona la facilitat que obra la defensa i deixa molts espais per el llançament o bé la
passada a qualsevol dels jugadors dits. Aquesta jugada també l’he vist en els partits
mirant en 3 dels 10 equips: el Chekosvkie Medvedi, Montpellier Agglomeration i
Rhein-Neckar Löwen. Aquesta jugada s’utilitza molt també quan es té superioritat
196

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
numèrica i quan es té un equip amb gran mobilitat de pilota i gran qualitat en tots els
jugadors del terreny de joc.
Per últim a l’enquesta realitza pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils, Sarrià de Ter i
de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 86% que aquesta jugada és
ideal dintre el terreny de joc, un 11% pensen que no es important aquesta jugada dintre
el camp, és absurda, innecessària i per últim un 3% els hi avorreix aquest tipus de
jugada i pensen que l’explicació o la jugada es ridícula. Veiem a la següent gràfica:
2.2. Proposta de jugada defensiva
Per enfortir i millorar el treball i l’handbol proposo una jugada defensiva pel futur. És
una jugada que només he vist aplicada un cop en el terreny de joc i que mai he vist
aplicada als terrenys de joc professional, aquesta jugada ha sigut plantejada per part
meva i del meu germà que m’ha ajudat a pensar-la, els dos hem analitzat que la eficàcia
d’aquesta jugada pot ser positiva o bé negativa. Aquesta jugada es sol utilitzar quan tens
bons defensors en defenses individuals. Aquest nou tipus de jugada també li podríem
anomenar un nou tipus de sistema. Es tracta d’un sistema 5:1 amb l’avançat fent mixta
però en aquest cas no es troba davant el defensor sinó que es troba darrera el defensor.
Aquesta jugada defensiva es tracta del següent: L’avançat es situa fent la mixta al
jugador més perillós de l’equip contrari, però no farà la mixta com solem veure
normalment en els partits davant del defensor sinó que es situarà darrera el defensor.
Quin benefici té? Que els jugadors contraris han d’estar molt pendents de que aquest
defensor pugui interceptar qualsevol de les seves passades sense que ells se’n donin
197

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
conte. Quin desavantatge té? Que el jugador que li estan fent la mixta pugui escapar-se
fàcilment del seu defensor entrant a doble pivot o bé canviant-se la posició amb
qualsevol jugador del seu equip. La funció dels altres defensor es defensa els jugadors
restants. Aquests defensors es situaran tots 5 a la línia de 6 metres, com si fessin una
5:0. També es pot realitza aquesta proposta de jugada amb dos defensors avançats fent
la mixta a dos atacants, però seria un fracàs total ja que hi hauria uns forats immensos
pels altres atacants de pista. Aquesta mixta per darrera el defensor pot ser o bé a un dels
laterals o bé al central.
Tal com he dit anteriorment aquesta jugada defensiva no l’he vist mai reflexada en cap
equip professional, la vaig veure reflexada a l’Handbol Pardinyes de sènior que tenien
un jugador molt bo i molt ràpid fent la mixta dita en un atacant, aquesta tàctica els hi va
sortir molt bé ja que aquest defensor va aconseguir robar moltes pilotes ja que al ser
molt ràpid podia cobrir molts llocs a l’hora. Proposo aquesta nova tàctica defensiva ja
que crec que molts equips professionals podrien aplicar-la per dos raons, perquè tenen
jugador molt hàbils per aplicar aquesta defensa i perquè ajudaria molt a fer molts
contraatacs (ja que molts dels 10 equips estudiats juguen molt amb el contraatac).
Per últim a l’enquesta realitza pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils, Sarrià de Ter i
de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 86% que aquesta jugada és
ideal dintre el terreny de joc, un 11% pensen que no es important aquesta jugada dintre
el camp, és absurda, innecessària i per últim un 3% els hi avorreix aquest tipus de
jugada i pensen que l’explicació o la jugada es ridícula. El resultat ha sortit idèntic al
resultat de l’anterior jugada proposada ofensiva. Veiem a la següent gràfica:
198

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
3. Proposta de tècnica pel futur: Passada amb salt 148
També per enfortir i enriquir aquest
treball i el futur de l’handbol també
he proposat una tècnica pel futur que
és la passada amb salt. Aquesta
tècnica es molt utilitza dintre el
terreny de joc, tant que podríem dir
que és la passada cap al futur, o la
passada del futur. Aquesta passada
s’utilitza molt per amagar un
llançament i donar la continuïtat a l’aire, per fer una passada amb fixació amb salt, etc.
Però sobretot s’utilitza en els encreuaments, ara per ara molta gent opina que
l’encreuament amb salt és el més utilitzat dintre l’handbol.
Aquesta passada es sol utilitzar quan tens problemes a l’hora que estàs molt cobert pels
defensors realitzes el salt per fer una passada per sobre el teu defensor, també s’utilitza
quan vols “fer veure” que vas a llançar però en canvi fas una passada, s’utilitza també
per facilitar als altres jugadors del teu equip quan has fixat el teu defensor amb el salt i
tal com he dit s’utilitza més quan es dona un encreuament, per exemple, fas veure que
tens llançament però en realitat fas l’encreuament a l’aire amb el teu company que et ve
per l’esquena i li donés la continuïtat de la pilota.
148
En els annexes podem veure un article de l’ex-entrenador del Ademar de León que parla de la passada
amb salt i en parla com la passada pel futur.
199

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Com bé he dit aquesta passada és la passada del futur opinat per molts entrenadors, però
sobretot per Jordi Ribera, que va fer un article sobre aquesta passada i ens parla de com
es veurà reflexada en el futur i perquè és la més realitzada dintre el terreny de joc.
També podem veure en el seu blog que en el seu ex equip l’Ademar de León realitzava
entrenaments específics per millorar aquesta defensa. El seu blog és el següent:
pfbalonmano.blogspot.com/2011/07/blog-jordi-ribera.html. En aquest blog podem veure
molts coses per la preparació física de l’handbol apart d’aquesta passada. L’article dit
anteriorment el podem veure en els annexes d’aquest treball.
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils, Sarrià de Ter
i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 67% que aquesta passada
és ideal dintre el terreny de joc, un 30% pensen que no es important aquesta passada
dintre el camp, és absurda i innecessària en el terreny de joc i per últim un 3% els hi
avorreix aquest tipus de passada o d’explicació i pensen que no serveix absolutament
per res. També molts dels jugadors que han realitzat l’enquesta m’han deixat un
comentari posant que aquest tipus de passada s’utilitza molt en els encreuaments i que si
parlava de l’hora de donar la fixació o la continuïtat. Veiem les dades d’aquesta passada
en el següent gràfic:
200

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4. Proposta de canvi de normativa dintre el camp de
joc
Per últim per enfortir i enriquir el futur de l’handbol proposo un canvi de normativa
dintre el terreny de joc de l’handbol. Només proposo 6 canvis en la normativa de
l’handbol. Aquests canvis han sigut pensats per fer un handbol més àgil, entretingut,
més fàcil de veure, per donar més espectacle i emoció en el camp de joc, portar a partits
emocionants i enriquidors i demostrar que l’handbol no és un esport secundari sinó que
és un esport de futur i un esport primari. L’emoció, en la seva definició més general, és
un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca
una resposta psicològica positiva o negativa, el que intentem en aquest canvi de
normativa es donar molta més emoció positiva en el terreny de joc i un espectacle únic.
Fer partits intensos, enriquidors de veure, emocionants, entretinguts, etc. El que proposo
de canvi de normativa és pensat pels jugadors d’handbol i per l’aficionat de l’handbol,
per fer-los disfrutar d’aquest magnífic esport.
En els sis canvis de normativa he estudiat en l’enquesta realitzada en els 150 jugadors
d’handbol si en els jugadors els hi semblava bé aquests canvis i si podrien aplicar-se a la
normativa present. L’estudi realitzat de les sis jugades escollides són els següents
1) Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant (sense semblar-ne al
bàsquet) i fer d’un arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, és a dir, en quan
l’àrbitre vegi que no ataquen penalitzar amb 20 segons menys de possessió,
perquè els jugadors no estiguin 20 segons sense atacar puguin dominar el partit
com vulguin: Aquesta regla es va aprovar fa temps en alguns torneigs
internacionals (45 segons). Està clar que no es pugui donar als arbitres una
interpretació personal sobre el joc passiu per el que em sembla bé limitar el
temps d’atac. Establir un temps d’atac, es controla amb un cronòmetre i s’eviten
interpretacions arbitrals. Crec que s’hauria de poder modificar aquesta norma,
encara que si li volem treure subjectivitat. Evidentment de moment seria
millorar el nivell dels àrbitres.
Aquest canvi implicaria moltes precipitacions i pot ser es perdrien molts
procediments tàctics per aconseguir un gol. En el bàsquet, al final sempre pots
tirar a la cistella des de qualsevol lloc i tenir èxit, però a l’Handbol això no es
201

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
així. Crec que això faria augmentar la diferència entre els equips de diferent
nivell i pot ser perdria l’emoció. Per altre banda, està clar que un dels problemes
de l’Handbol es que l’àrbitre té molt poder al prendre les decisions i això també
fa que molta gent li costi entendre el joc al iniciar-se. Els canvis en un esport son
complicats i es perdria molt del que actualment es té.
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils,
Sarrià de Ter i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 33%
que aquesta nova normativa és ideal dintre el terreny de joc, un 67% pensen que
no és important aquesta jugada dintre el camp, és absurda i innecessària en el
terreny de joc. Per lo tant aquesta jugada per majoria la gent no aplicaria aquesta
nova norma. Veiem les dades d’aquesta norma en el següent gràfic:
2) Els gols d’espectacle conten per 2 gols, com per exemple, el “fly” o tir a passada
penjada dintre de l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquenes, gols 360 en el aire,
etc.: A l’Handbol platja pot ser que agradi, aquest tipus de joc, però a Divisió
d’Honor no crec que aquest tipus de joc agradi massa. Molts prefereixen un
valor únic (1 gol) i que es limiti la duresa defensiva per permetre accions més
vistoses d’atac. De totes maneres hi hauria en el cas d’acceptar les meves
propostes definir exactament cada una d’aquestes accions (mira els problemes
que genera els 360º en l’Handbol Platja que conta com 2 gols). Els gols
espectaculars doncs estarien bé perquè ajuda a fer espectacle i es fa més vistós
però els entrenadors matarien als jugadors perquè aquests intentarien sempre fer
202

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
gols bons i fallarien sempre, hi ha quelcom bo i quelcom dolent. Pot ser massa
premi per una acció singular?
Estic segur que això ho hauran pensat en algun moment, de fet l’Handbol platja
funciona així, pot ser tindríem el problema de que l’àrbitre seria el que té de
valorar quan un gol es espectacular o no. Sobretot amb els flys o els 360 el joc
guanyaria espectacularitat, però tenim que recordar que a l’Handbol platja
s’ataca un més i cau a la sorra, a l’Handbol normal no, i qualsevol contacte o
desequilibri pot ser molt perillós. També va haver-hi alguna prova amb els
llançaments de mes de 10m per que contessin doble, però el final, tot es va
quedar en res.
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils,
Sarrià de Ter i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 31%
que aquesta nova normativa és ideal dintre el terreny de joc, un 69% pensen que
no és important aquesta jugada dintre el camp, és absurda i innecessària en el
terreny de joc. Per lo tant aquesta jugada per majoria la gent no aplicaria aquesta
nova norma. Veiem les dades d’aquesta norma en el següent gràfic:
3) Sacar de dintre de l’àrea quan hi hagi gol o no i no sacar sempre del mig del
camp: Sacar de porteria seria interessant perquè seria més dinàmic tot, seria més
seguit i sense tantes pauses, però també hi haurien resultats per sobre dels 40
gols. Feria el partit més dinàmic i coneixent alguns equips, pràcticament no
s’atacaria ni es defensaria, s’estaria gran part del partit corrents. Fa anys, per
203

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
sacar de centre tenia que estar tot l’equip en el seu camp, així que una mica la
meva idea la van aplicar però sacant del centre sense tenir que esperar a l’altre
equip.
Això ja es va intentar i es va tornar a canviar altre vegada. Això pot accelerar el
joc, com en el mini - handbol, encara que pot provocar que existeixin “només
vull marcar” que no defensin i només estiguin preparats per rebre la pilota
directe del àrea de porteria. Donaria més rapidesa al joc i dificultaria els canvis
atac - defensa.
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils,
Sarrià de Ter i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 56%
que aquesta nova normativa és ideal dintre el terreny de joc, un 44% pensen que
no és important aquesta jugada dintre el camp, és absurda i innecessària en el
terreny de joc. Per lo tant aquesta jugada per majoria la gent aplicaria aquesta
nova norma i s’aplicaria dintre el terreny de joc. Veiem les dades d’aquesta
norma en el següent gràfic:
4) La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. En quan hi
hagi 5 faltes en defensa es penalitzaria amb penal, però només en un sol atac no
durant tot el partit: L’handbol, és un joc dur, amb una defensa agressiva i per
molta gent aquesta normativa no els hi agradaria aplicar-la. El que busco en
aquest canvi no es semblar-ne al bàsquet sinó només busco canvis de normativa
que fagi d’un handbol més espectacular i millor de veure. Crec que molts atacs
204

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
podrien limitar-se a buscar faltes únicament… sóc dels que pensa que s’ha de
premiar les bones defenses sempre que no siguin massa agressives. Crec que
l’Handbol es tant atac com defensa, si tu vols, es molt fàcil forçar una falta i això
faria que les defenses casi no poguessin defensar, simplement haurien de deixar
passar als atacants. Al final és un esport molt difícil d'arbitrar, perquè pot ser que
en una defensa hi hagin 5 faltes, però ben fetes i a vegades n’hi ha unes altres 5
que son de forma reiterada, així que és complicat.
Valoro molt el treball defensiu i l’atac ben construït. Si la defensa tindrà que
buscar recursos ofensius per contrarestar-la. Afegiríem més responsabilitats als
àrbitres que com tu dius bastant subjectivitat tenen en les seves decisions. Crec
que aquesta norma busca quelcom que ja existeix a la normativa de l’Handbol,
només falta aplicar-ho. L’acumulació de individual o col·lectiva de cops francs
se sancions amb sancions progressives, targetes grogues o dos minuts. Crec que
es suficient i totalment coherent. El problema es que no es sol aplicar. Es podria
plantejar estratègies per part dels atacants que frenarien el joc (joc 5 1x1 i amb
això un 7 metres.) i ho farien lleig. Però si es veritat que hauríem d’aplicar el
reglament en lo referent a reiteració a les faltes.
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils,
Sarrià de Ter i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 56%
que aquesta nova normativa és ideal dintre el terreny de joc, un 44% pensen que
no és important aquesta jugada dintre el camp, és absurda i innecessària en el
terreny de joc. Per lo tant aquesta jugada per majoria la gent aplicaria aquesta
nova norma i s’aplicaria dintre el terreny de joc. Veiem les dades d’aquesta
norma en el següent gràfic:
205

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5) La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig camp:
Aquest canvi podria estar bé canviar-la però molt gent pensa que millor ampliar
només 1 metre però no tot el mig camp perquè això faria més per un contraatac o
bé per aturar un contraatac.
Lo de la zona de canvis aquest any van fer quelcom semblant però es va canviar
altre vegada perquè no funcionava. Al final a vegades només serveix per
confondre als jugadors i que hi hagi exclusions per mals canvis.
Això es fa a l’Handbol platja, no estaria malament però seria perillós i apart hi
hauria molts menys contraatacs. Veient com funciona l’Handbol platja, això
faria un joc més ràpid. Al final sempre és una mica el mateix, quan més velocitat
i dinàmica, menys defenses i atacs. Dependria una mica del gust de cada
persona, a mi personalment m’agrada veure el procediment que els equips fan
per atacar o per defensar, no tot es corre, encara que pot ser si que per la gent
que no hi entén molt o que comença a veure l’Handbol, sigui mes atractiu i
senzill lo altre.
Molt gent pensa sumar un metre més a l’espai de canvis, lo altre ja els hi sembla
be. El contrari augmentaria els problemes amb els canvis i las zones de joc.
Altres persones pensen que masses especialistes, masses canvis... Perquè no
anem a buscar jugadors d’Handbol complets? Així només farà falta canvis per
mantenir la intensitat o buscar un altre tipus de jugador en el camp. Tal i com
evoluciona l’Handbol, els equips amb jugadors més complets en totes les feines
206

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
poden establir més ritme de joc i treure avantatges d’aquestes situacions.
Normalment son els que manen a les competicions europees.
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils,
Sarrià de Ter i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 56%
que aquesta nova normativa és ideal dintre el terreny de joc, un 44% pensen que
no és important aquesta jugada dintre el camp, és absurda i innecessària en el
terreny de joc. Per lo tant aquesta jugada per majoria la gent aplicaria aquesta
nova norma i s’aplicaria dintre el terreny de joc. Veiem les dades d’aquesta
norma en el següent gràfic:
6) En un equip pugui haver-hi 16 jugadors i no 14: 1. Abans eren 12 i ara 14 el que
proposo és aplicar 16 jugadors dintre la convocatòria en totes les competicions.
Actualment en Champions League ja es possible contar amb 16 jugadors. Hem
sembla encertat per tal de donar frescor al joc i varietat a l’hora de plantejar els
partits segons els jugadors que se necessiten. 16 jugadors està bé perquè al final
hi ha més canvis i possibilitats de rotar més.
A la lliga Asobal només es poden convocar a 14 jugadors però a la Champions i
a la selecció ja es poden convocar els 16 jugadors. A l’Asobal es va proposar,
encara que alguns equips van entendre que això només beneficiava els equips
grans. Aquesta norma ja s’aplica a competicions internacionals (Champions,
Mundial i Europeu) i te un problema logístic en els JJOO per el número de
participants de aquesta competició.
207

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils,
Sarrià de Ter i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 56%
que aquesta nova normativa és ideal dintre el terreny de joc, un 44% pensen que
no és important aquesta jugada dintre el camp, és absurda i innecessària en el
terreny de joc. Per lo tant aquesta jugada per majoria la gent aplicaria aquesta
nova norma i s’aplicaria dintre el terreny de joc. Veiem les dades d’aquesta
norma en el següent gràfic:
7) Introduir la tecnologia per els gols fantasma o per quan es trepitja l’àrea o no,
poder utilitzar les repeticions com el tenis o futbol americà: Aquesta nova
normativa seria aplicada en l’handbol professional ja que molts equips dels
grans podrien mantindré aquesta nova tecnologia però els equips amb menys
pressupost no s’ho podrien permetre. Aplicaria aquesta normativa en els equips
de Champions ja que suposadament són els que tenen més pressupost.
Aquesta nova proposta es feta per ajudar a l’arbitratge professional ja que es
traurien un pes de sobre si no tinguessin de mirar constantment si un jugador
trepitja l’àrea o no. També aniria molt bé per aquells final de partit ajustats i es
marca un gol a l’últim segon saber si ha sigut gol o no a l’instant i no al cap d’un
bon temps. Molta gent pensa que aquesta nova tecnologia seria perfecte dintre el
món de l’handbol. Aquesta tecnologia ja l’han començat a aplicar alguns equips
d’Àsia. Per això jo proposo també aplicar-ho a la Copa d’Europa d’Handbol.
208

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Per últim a l’enquesta realitzada pels 150 jugadors del GEIEG, H. Bordils,
Sarrià de Ter i de Fornells de la Selva i de la Selecció Catalana pensen un 56%
que aquesta nova normativa és ideal dintre el terreny de joc, un 44% pensen que
no és important aquesta jugada dintre el camp, és absurda i innecessària en el
terreny de joc. Per lo tant aquesta jugada per majoria la gent aplicaria aquesta
nova norma i s’aplicaria dintre el terreny de joc. Veiem les dades d’aquesta
norma en el següent gràfic:
209

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
CONCLUSIONS
Després de tot l’estudi realitzat de l’handbol, de la seva evolució en el temps, la
conclusió principal que hem pogut treure és que l’handbol és un esport amb molt futur i
un esport que a mesura que passa el temps millora. En el passat l’handbol no era tant
conegut com ara si el nombre de practicants ha augmentat des del passat al present, per
què no pot augmentar des del present al futur? La conclusió més important que he
obtingut és que l’handbol s’està tornant un esport molt tècnic i físic, i no tan tàctic ni tan
tècnic com abans. També hem analitzat que amb canvis a la normativa podem millorar
molts aspectes dintre del joc. Els canvis de normativa del passat al present han fet un
handbol més entretingut.
He fet un estudi d’anàlisi de varis partits d’uns equips concrets: podem estudiar com
juga aquell equip. El seu joc es basa en quins jugadors disposa i la tàctica o la tècnica
depèn d’aquest valor gumà. La tàctica i la tècnica d’equip s’ha anat perdent: passa a
davant més la tècnica individual que col·lectiva. Jo proposo fer un handbol tàctic i
tècnic de grup i no un handbol físic i tècnic – tàctic individual. Principalment penso que
el canvi físic que han tingut els jugadors ha sigut extraordinariament exagerat. Ara tot el
món en alt nivell esportiu ha d’estar molt preparat físicament.
El nostre esport durant molt de temps ha permès la diversitat: podia jugar un alt o un
baix, amb molt o poc pes. Només l’havia d’adaptar al lloc on donés més resultat i a la
t’actica corresponent. De mica en mica l’estructura tàctica d’equip s’a substituït per una
tècnica individual: jugadors alts, forts i ràpids. Som testimonis d’aquest “canvi” tàctic.
Per sort encara ens queden equips i jugadors, com Juanín o Doder, que van ser triats
millors extrem i central respectivament del Mundial de l’any passat i cap dels dos passa
el 1,75m. De totes amb tot això segur que si surt un jugador amb talent podrem no han
de buscar-l’hi un lloc a l’equip, segur que s’ho guanya de sobres encara que no mesuri
dos metres. El canvi més substancial per mi és el ritme del joc, associat a una preparació
física molt més completa. Aquest canvi de ritme encara s’associa a unes accions
tàctiques col·lectives molt més elaborades, però de tot l’equip. Evidentment la
tecnologia i tots els avançaments que això comporta han ajudat molt a millorar tots els
210

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
aspectes relacionats amb els entrenaments i la millora, així com la preparació dels
partits.
L’Handbol esta evolucionant cap a un joc cada vegada més ràpid i vistos. Les
transicions ràpides, les accions de diverses golejades de contraatac o continuïtat del
mateix. Cada vegada més els jugadors més complets i las plantilles que conten amb ells
son les que poden desenvolupar un joc tàctic més complet i posar més problemes als
equips rivals, sense oblidar la importància total dels porters.
Les nostres hipòtesis les hem contrastat i representat en una enquesta i unes entrevistes.
Presentem els resultats. L’enquesta ha estat contestada per 150 jugadors de diferents
clubs: Handbol Sarrià, Handbol Bordils, Handbol Fornells de la Selva i la selecció
Catalana. Les entrevistes s’han fet a 5 jugadors professionals i a 3 entrenadors
professionals: Antonio Garcia Robledo, Eduardo Gurbindo, Joan Cañellas, Manel Perez,
Viran Morros, Jordi Ribera, Jordi Jordan i Manolo Montoya. Les conclusions que hem
tret són les següents:
A. Ens situem a l’introducció de l’handbol.
1. Què és el més important dintre el terreny de joc? Per majoria la
resposta que ha guanyat per més és la defensa entre atac, defensa, un bon entrenador i
un crack a l’equip. Tots els entrenadors pensen que la defensa és el més important dintre
el món de l’handbol. La frase més famosa que diuen tots és: “Un atac sense una bona
defensa no és un bon atac”. També és necessari un bon atac però sense bona defensa no
hi ha atac. Tot i que també és necessari un bon entrenador.
211

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. Quina és la posició més important dintre el terreny de joc? Per
majoria de les posicions dintre el terreny de joc les més importants són el central i el
porter. El central és l’eix de l’equip, és la columna vertebral, qui construeix i mana,
sense ell no es
podria jugar a
l’handbol per
això és el més
important dintre
el camp, per ser
un jugador
ràpid,
pensament tàctic
i talent.
Tanmateix és
important el porter, perquè una bona defensa també hi participa i si un porter para
l’equip creix.
B. El passat de l’handbol.
1. Ha sigut bona idea la transició d’handbol 11 a 7? Per majoria la
resposta que ha dominat és que sí. L’handbol s’ha tornat un handbol més àgil, elegant i
entretingut amb 7 jugadors. Amb 11 jugadors l’handbol hi havia molts espais i es
semblava molt al futbol. Tots els handbolistes no es volen semblar a cap esport, i crec
que es ben encertat que pensin això, l’handbol és únic. Segons el treball el pas d’11 a 7
ha sigut millor,
per els nostres
jugadors i
entrenadors
també.
212

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. Canviar la normativa dels 2 minuts i passar a 5 minuts la primera
exclusió i la segona exclusió 10 minuts (com l’handbol 11)? Com era de suposar la
resposta que ha sortit és que no, tothom pensa que els 2 minuts estan bé com estan i que
també 5
minuts
seria una
gran
avantatge
per uns i
pels altres
no. La
resposta
guanyadora
és el no.
C. Tècnica de l’handbol
1. Abans els jugadors d’handbol eren molt més petits i no tenien tant de
físic com avui en dia. La tàctica s’utilitzava molt més abans que no ara i ara
s’utilitza més el físic. Creus que està bé pensar només en jugadors físics o pensar
en jugadors amb bon pensament tàctic? Per majoria els jugadors i entrenadors pensen
que es molt més important el pensament tàctic tot i que un 26% pensen que millor
jugadors físic. Això
ens trenca els
esquemes de tot lo
dit anteriorment en
el treball ja que
l’evolució de
l’handbol està
portant a jugadors
molt més físic i no
pas amb pensament
tàctic. També s’ha
de dir que professionalment els entrenadors professionals prefereixen jugadors amb més
físic però tindré també algun jugador amb bon pensament tàctic.
213

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. Quin és el millor jugador del món d’handbol? Per majoria els dos
millors jugadors d’handbol són Nikola Karabatic i Ivano Balic. Per què la gent ha triat
aquests i no altres? Perquè aquestes dos jugadors són jugadors complerts, amb un
pensament tàctic extraordinari, amb una tècnica, una tàctica i un físic únic. Són jugadors
complerts i són jugadors que quan agafen la responsabilitat l’agafen però tot i això són
jugadors d’equip i són bons tan defensivament com ofensivament. Juguen per l’equip,
són clars exemples de millors jugadors d’handbol. Aquí veiem que el que dic en el
treball encaixa ja que els millors jugadors del món són jugadors complerts i amb una
tècnica i tàctica espectacular, són jugadors físic però també amb gran tècnica i tàctica.
Cal destacar que els altres jugadors escollits entre l’enquesta són Mikkel Hansen, Lazlo
Nagy, Filip
Jicha i Luc
Abalo són
jugadors que
també
juguen per
l’equip però
es basen més
per accions
individuals i
pel seu físic.
3. Quina és la tècnica més important en el perfil d’un jugador
d’handbol d’elit? Per majoria ha sortit intel·ligència tàctica. Però tot ha estat molt
igualat, tot i
que ens torna
a trencar els
esquemes
amb el
pensament
tàctic, però
tal com he
dit
anteriorment
214

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
per un entrenador professional segur que no és així. Hi ha hagut varietat de respostes per
això tal com he dit en el treball s’ha de buscar jugadors complerts amb molta tècnica, no
només en una especialitat sinó amb totes. Totes les tècniques són importants i
necessàries per un jugador d’handbol de l’elit.
4. Per jugar a handbol quina és la tècnica més important? Per majoria la
resposta més important és el llançament. També ha sortit gran varietat de resposta però
pels jugadors
la tècnica
més
important
per jugar a
handbol és el
llançament,
tot seguit ve
la passada.
D. Tàctica de l’handbol.
1. Per realitzar una bona tàctica dintre el camp de joc és necessita una
bona preparació tàctica individual. Quin aspectes creus que és el més important?
Per majoria els aspectes més importants en un jugador d’handbol tàcticament són una
bona tècnica
i un bon
pensament
tàctic. Totes
dues porten a
jugadors
complerts i
bons
jugadors.
Aquesta
resposta
resposta confirma la tendència actual del nostre esport.
215

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. Dintre la tàctica col·lectiva hi ha diferents aspectes, quins creus que
són els més importants? Per majoria els més importants són l’encreuament i les
penetracions successives perquè durant tots els atacs d’un partit són les dos coses que
s’apliquen més tàcticament parlant. En el gràfic també tenen presència les altres
tàctiques
proposades
.
L’handbol
ha de
recuperar
aquesta
tàctica
col·lectiva.
3. Quin és el sistema defensiu que més t’agrada? A la gent els sistemes
defensius que més els hi agraden són sistema 6:0 i sistema 5:1. Són els més aplicats
dintre el
terreny de
joc i els
que més he
vist
reflexes en
els partits
mirats per
aquest
treball per
lo tant
aquesta
conclusió encaixa amb el nostre treball.
216

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4. Quin és el sistema ofensiu que més t’agrada? Per la gent els sistemes
ofensius que més agraden són sistema 3:3 i el sistema 3:3 i 2:4 combinats. Aquests dos
són els que
més
s’apliquen
dintre el
terreny de joc
i els que més
he vist en els
partits mirats
pel treball per
lo tant
encaixa amb
el treball.
5. En aquesta conclusió he volgut estudiar si els jugadors i entrenadors
saben aplicar bé la tàctica en funció de quin sistema defensiu li apliquin en el
terreny de joc. L’estudi d’aquest apartat ha estat pensat per veure si els jugadors i
entrenadors es fixen amb el que tenen a davant i sabent els conceptes necessaris per atac
certa defensa.
Segons la
majoria
amb
sistema
defensius
avançats
(5:1, 4:2,
3:3) les
situacions
que
aplicarien
els jugadors més sovint són l’encreuament en benefici el central i les entrades a doble.
Segons el meu estudi la resposta de la majoria dels jugadors i entrenadors es correcta ja
que amb defenses avançades s’han de fer encreuaments amb benefici el central i
217

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
entrades a doble pivot per fer moure aquests jugadors avançats. Tot i això hi ha hagut
alguns jugadors que han pensat que s’han de fer falses amb els laterals i encreuaments
en benefici dell lateral, aquestes no són tan freqüents perquè amb un avançat són molt
difícils d’aplicar i tampoc l’enganyaríem gaire, però també es poden aplicar tot i que no
són molt vistes amb aquests tipus de defenses.
Segons la
majoria amb
el sistema
defensiu 6:0
les situacions
que més s’han
d’aplicar són
l’encreuament
amb benefici
el lateral i la
falsa amb el
lateral. Segons el meu estudi han sortit les respostes esperades ja que amb una defensa
sense avançats es juga amb els jugadors de 1ª línia i es busca el centre de la defensa amb
situacions com les dites l’encreuament pel lateral i la falsa amb el lateral. Tot i això hi
ha altres jugades que es poden aplicar amb una defensa 6:0, es pot aplicar qualsevol
tipus de jugada, tot i que les més freqüents són les que hem esmentat.
Segons la
majoria
amb un
sistema
defensiu
5:1 les
situacions
més
freqüents
són
l’encreuam
ent en benefici del central, les entrades a doble pivot i la falsa amb l’extrem. Segons el
218

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
meu estudi la resposta de la majoria dels jugadors i entrenadors es correcta ja que amb
una defensa 5:1 s’han de fer encreuaments amb benefici el central, entrades a doble
pivot i falses amb l’extrem per fer moure el jugador avançat. Tot i això hi ha hagut
alguns jugadors que han pensat que s’han de fer falses amb els laterals i encreuaments
en benefici al lateral, aquestes no són tan freqüents perquè amb un avançat són molt
difícils d’aplicar i tampoc l’enganyaríem gaire, però també es poden aplicar tot i que no
són molt vistes amb aquest tipus de defensa.
6. Estudi de quants cops es realitza una jugada. En la gràfica següent
podem veure que l’handbol s’apliquen moltes jugades, però tal com hem vist plantejat
en els partits mirats als principis de les parts es quan s’utilitza més jugades però als
finals es realitzen molt poques jugades. Per què això? Perquè els jugadors es cansen més
i utilitzen més el físic que no pas la tàctica. Podem veure que els començaments de cada
part el nombre de jugades que es realitzen és molt elevat, però quan va passant el temps
no es realitzen tantes jugades. Els jugadors no tenen tant pensament tàctic com abans,
els jugadors es basen més en l’1 contra 1 i no en el joc tàctic. Es podria atribuir al
cansament però, com ja hem explicat, els canvis són successius. Les conclusions que
traiem pel nostre treball es que l’handbol és més físic que més tàctic presentment i que
els jugadors realitzen més jugades al principi de les parts que no al final.
219

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
E. Normativa de l’handbol (Apart, en el futur hi ha les propostes de canvi de
normativa).
1. Segons els
partits mirats
he fet un estudi
dels cops que hi
ha una exclusió
de 2 minuts
dintre el
terreny de joc.
Per cada equip la
mitjana de cops
que hi ha una
exclusió de 2 minuts és de 2’4375. Cada partit hi ha una mitjana de 2 exclusions per
partit, això vol dir que no hi ha moltes exclusions tot i que les defenses s’han tornat
molt dures i agressives en el pas del temps. Per això l’arbitratge és molt important però
l’arbitratge professional és de gran nivell i molt poques vegades trobem un arbitratge
dolent en el món de l’elit.
2. Penals que hi
ha en els
diferents
partits. Amb
l’estudi dels
equips també he
pogut estudiar
els cops que hi
ha penals en
cada partit. El
penal és marcat
per molts tipus d’accions: per defensar l’àrea, per fer una acció molt bruta en defensa,
fer falta el jugador quan està llançant de 6 metres, etc. Tot i això el penal és molt
subjectiu per l’arbitratge. La normativa depèn molt de l’arbitratge però en l’handbol
professional l’arbitratge és molt bo i se’n busquen de gran qualitat. Per això hi ha tants
220

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
penals en el terreny de joc perquè apliquen la normativa a la perfecció. La mitjana de
penals per partit és de 7,57 penals per partit, per lo tant hi ha 8 penals com ha mitjana
cada partit, podem veure així que l’arbitratge és molt professional en el món de l’elit.
F. El futur de l’handbol. L’handbol és un esport amb molt de futur i que anirà
evolucionant al pas del temps, és farà un handbol millor i més entretingut.
En el meu treball proposo un canvi de normativa i una proposta de tàctica i tècnica.
Segons les enquestes i entrevistes el canvi de normativa ha sigut molt rigorós. Algunes
normes proposades han sigut acceptades i algunes no. Les acceptades han sigut les
següents: el canvi de sacada, el canvi defensiu, el canvi de convocatòries i l’aplicació de
tecnologia. Les no acceptades han sigut les següents: el canvi del passiu, el canvi dels
gols espectacle i el canvi de la zona de canvis.
Segons les enquestes i entrevistes la jugada proposada tan ofensiva com defensiva ha
sigut acceptada per la majoria dels jugadors i entrenadors, ja que són tàctiques que tenen
molt de futur i es poden aplicar dintre el terreny de joc.
Segons les enquestes i entrevistes la tècnica proposada ha sigut acceptada per la majoria
dels jugadors i entrenadors.
Aquestes propostes fetes s’han fet per portar un handbol molt més entretingut, més àgil i
més elegant. Fer que el nostre esport sigui conegut arreu del món i sigui uns dels més
importants del nostre planeta.
Per últim, cal dir que amb aquest treball de recerca he après molt d’handbol. He estudiat
l’esport que realment m’agrada i he estudiat el que m’agradava de l’handbol, la tècnica i
la tàctica. Gràcies a aquest treball m’ajudaré a mi mateix jugant a handbol i sobretot
intentaré ensenyar l’handbol als altres a través d’aquest treball. He realitzat aquest
treball amb molta il·lusió i encara tinc més ganes d’handbol. L’handbol per sempre.
221

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Referències consultades
1. Bibliografia
1.1. Webografia
ORÍGENS, HISTÒRIA i EVOLUCIÓ
http://www.hand-ball.org/es/historia/historia_origen_y_evolucion_del_balonmano.php
http://www.slideshare.net/avs13/historia-del-balonmano-presentation-684315
http://www.cheesehosting.com/balonmano/historia+balonmano.php
http://www.hand-ball.org/es/historia/
http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=1710476
http://www.fchandbol.cat/pub/historia.asp
http://www.aebm.com/aebm/historia.php
REGLES I NORMATIVES
http://roble.pntic.mec.es/~fblanc1/balonmano/balonmano.htm (explicacions com es juga
a l’handbol)
http://www.balonmanoreglasdejuego.es/60.html (reglament 2005)
http://www.monografias.com/trabajos71/origen-balonmano/origen-balonmano.shtml
(normativa)
http://www.slideshare.net/jolulato/reglamento-de-balonmano
http://balonmano.mforos.com/128987/3290334-reglamento-de-balonmano-a-11/?pag=2
TÈCNICA I TÀCTICA
http://www.libreriadeportiva.com/L18874-balonmano-tactica-grupal-ofensiva-concepto-
estructura-y-metodologia.html (punts a realitzar per diferents atacs i defenses)
222

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
http://www.cheesehosting.com/balonmano/tecnicas-de-balonmano/tacticas-del-
balonmano.php (tècnica i tàctica)
http://www.cheesehosting.com/balonmano/tecnicas-de-balonmano/index.php (tècnica i
tàctica)
http://www.aebm.com/documentos/archivos/Jugar%20y%20hacer%20jugar%20RFEB
M.pdf (TÀCTICA)
http://www.aebm.com/documentos/archivos/WP_RomanSeco_GameInNum.pdf (5
contra 6)
EXPLICACIONS DE L’HANDBOL
http://hablodebalonmano.blogspot.es
http://www.iesmossenalcover.es/joomla/Documents/Departaments/EF/Apunts/1r%20ES
O/3a%20avaluacio/Handbol.pdf
http://es.scribd.com/doc/919082/Balonmano
http://www.colegioapostol.com/descargas2/3eso-
resumo%20regramento%20balonman.pdf
http://www.aebm.com/docs/ver_archivo.php?idFile=143
http://www.todoexpertos.com/categorias/deportes/balonmano/respuestas/918010/funcio
n-de-los-jugadores-de-balonmano (posicions del terreny de joc)
http://handbol-ef.blogspot.com/2009/04/posiciones.html (posicions terreny de joc)
http://guiafitness.com/las-posiciones-en-el-balonmano.html (posicions terreny de joc)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Handbol
http://www.monografias.com/trabajos33/balonmano/balonmano.shtml
http://balonmanojordi.blogspot.com/
http://www.rfebm.com/PAGINA01.PDF
223

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
ALTRES
www.ehftv.com (web on mirava tots els partits mirats i analitzats)
http://www.fcbarcelona.es/balonmano/balonmano-equipo (FC Barcelona)
http://bmatleticodemadrid.es/equipo/equipo (BM Atletico de Madrid)
http://www.mahb.eu/LEGENDE/joueurs.php?joueur=13 (Montpellier Agglomeration)
http://www.thw-provinzial.de/thw/11emanns.htm (THW Kiel)
http://www.rhein-neckar-loewen.de/team/toyota-handball-bundesliga/teambild/ (Rhein-
Neckar Löwen)
http://www.hsvhandball.com/de/team/mannschaft/ (HSV Hamburg)
http://rk-zagreb.hr/blog/o/aktualni-sastav/ (RK Zagreb Croatia)
http://www.balonmanovalladolid.es/general.php?sec_id=104 (BM Valladolid)
http://www.ademar.com/club/plantilla_asobal_2010.php (Ademar de León)
1.2. Llibres
Francesc Navarro. Enciclopèdia Salvat. Editorial Salvat. ISBN 84-345-9707-1. Sta.
Perpètua de Mogoda (Barcelona)
FEB (1996). Balonmano. La actividad física y deportiva extraescolar en los centros
educativos. Consejo Superior de Deporte, España.
Román Seco, Juan de Dios (1998). Guía metodologica. Iniciación al Balonmano.
Cronocolor, Madrid.
Turchín, I. E. (1998). Balonmano. Escuela Superior, Kiev, Ucrania.
Bárcenas Domingo i Juan de Dios Román Seco (1991). Balonmano: técnica i
metodologia. Ed. Gymnos. Madrid.
Ahl Christer, Prause Manfred i SpättDietrich (2005). Der Handball Schiedsrichter,
philippa sportverlag. Munster.
224

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Elias, Eric (1995). Petites modificacions des règles, Symposium para Entrenadores y
Jefes de Áribtros. El Cairo, Serie de Publicaciones, IHF, Basel.
Roman, Juna de Dios (1993). Ideas para un juego moderno y atractivo. Documentos
INEF, Madrid.
García Herrero, Juan Antonio (2003). Entrenamiento en Balonmano: bases para la
construcción de un proyecto de formación defensiva. Ed. Paidotribo. Barcelona.
Bayer, Claude (1987). Tècnica del balonmano: la formación del jugador. Ed. Hispano
Europea. Barcelona (España).
Anton, J.L. (1990). Balonmano: Fundamentos y etapas de aprendizaje. Ed. Gymnos.
Madrid.
225

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Agraïments
Donar les gràcies a tots aquests contactes per facilitar-me fer aquest treball i per ajudar-
me sempre que he necessitat ajuda. Moltes gràcies per tot:
Real Federació Espanyola d’Handbol.
Federació Catalana d’Handbol.
Associació d’Entrenadors d’Handbol i European Handball Federation.
Handbol Bordils.
Manuel Sanchez Fernandez.
Eduard Berta.
Pau Campos.
Juli de Castro.
Quim Rabasseda.
Jordi Congost.
Jordi Ribera.
Jordi Jordan.
Manolo Montoya.
Joan Cañellas.
Antonio Garcia Robledo.
Viran Morros.
Eduardo Gurbindo.
Manel Perez.
Santi Vilanova.
226

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
ANNEXES
1. ESQUEMES BÀSICS DE LA TÈCNICA I LA TÀCTICA DE L’HANDBOL
227

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
228

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
229

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
2. LA PASSADA AL “FUTUR” (14 de juliol de 2011 per Jordi Ribera)
Quan Jordi Ribera va estar a Brasil li van parlar de la passada al “futur”
que defineix lo que ha de ser una passada realitzada de forma correcta a un jugador que
està en moviment. Des d’aquell dia en l’entrenament va entrar aquesta paraula no tan
sols per definir aquesta passada sinó per introduir-lo en molts entrenaments com un
element important a tenir en compte, tant a l’hora de tractar-lo de forma aïllada o com
un element dintre d’un exercici més complexa. Passa al “futur” ... per el que realitza la
passada, el lloc on la pilota ha de arribar per tal que el receptor no hagi de frenar ni
modificar la seva posició de desplaçament per rebre-la. Per el receptor, el lloc on volt
rebre la pilota. El temps que tarda la pilota en arribar i la velocitat amb la que es
desplaça el nostre company ens permet intuir el lloc on ha d’anar la passada. La qualitat
d’aquesta relació entre passador i receptor permet dota de les nostres accions d’una
major efectivitat tant per la finalització com per encadenar altres accions.
La velocitat de la trajectòria de la pilota no és necessàriament sinònim de qualitat, s’ha
de tenir en compte que en moltes ocasions el jugador que està en desplaçament esta
pendent d’altres coses, porter, defensa... La potència amb la que ha d’arribar la pilota al
receptor ha de ser la adecuada per tal que el receptor pugui intuir perfectament el
moment d’arribada de la pilota sense necessitat de que ell l’obligui a perdre de vista
altres elements del joc. En ocasions quan la passada es curta es pot fer amb un armat per
davant com figura la foto anterior d’en Martin Stranovsky el que permet fer la passada
de forma ràpida amb certa paràbola possibilitant la comoditat en la recepció del
company, permetent intuir perfectament el punt de recepció i mantenint el camp visual.
En altres ocasions sobretot quan la passada és més llarga el jugador realitza un armat
normal on la potència no ha d’estar renyida amb la precisió.
230

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Jordi Ribera ha pogut observar en nombroses ocasions a equips i seleccions de Korea i
Japó, comprovar la velocitat amb que juguen normalment, és difícil que perdin pilotes, a
més les passades són precises i en ocasions amb gran potència, no hi ha cap dubta que
és una de les característiques típiques d’aquests equips, però, per què nosaltres li donem
tan poc importància a aquest tipus de passades i del seu entrenament? Només fa falta
veure un partit de les millors lligues del món i comptabilitzar la quantitat de pilotes que
es perden en les transicions i la poca qualitat d’aquestes passades, obligant al receptor a
parar per rebre la pilota, a disminuir la velocitat o ajupir-se per rebre la pilota donant al
trast la possibilitat de culminar adequadament una acció.
Resumint de tot lo exposat, s’ha d’entrenar i ser més exigents amb la qualitat de passada
i fer-lo en temps pròxims de formació, per tal que quan el jugador sigui adult sigui una
virtut adquirida i espontània.
Encara que sembli que a certs nivells no s’ha de treballar segons quins elements,
entenent que són propis d'etapes de formació, Jordi ens diu que en aquests últims anys
la aplicació de petits exercicis, en ocasions com escalfaments, en ocasions aprofitant la
pretemporada on el volum del entrenament et permet treballar més coses ha permès que
la millora d’aquest tipus de passades i no només en el contraatac, sinó a més aquelles
passades que mai poden anar sobre
el jugador sinó sobre l’espai lliure,
com pot ser una passada al pivot, o a
un jugador que està en una
trajectòria de penetració.
A part d’exercicis habituals de
passades hem introduït en algunes
ocasions exercicis en els que
s’obliga al jugador a tenir que perdre del camp visual amb receptor obligant sempre a
tenir que passar sobre la intuïció de on estarà en el moment que torni a entrar en el camp
visual.
231

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
3. ENQUESTA TREBALL DE RECERCA
Pots respondre les preguntes escollint una o dos respostes. Mínim 1 i màxim 2. Contesta
aquesta enquesta amb atenció i no posis tonteries que per això millor no la facis. Moltes
gràcies per l’atenció.
1. Què creus que és el més important en l’handbol?
L'atac
La defensa
Un crack a l'equip
Un bon entrenador
2. Quina posició creus que és la més important dintre del camp de joc?
Central
Laterals
Extrems
Porter
Pivot
3. Quin creus que és presentment el millor jugador del món?
Nikola Karabatic
Ivano Balic
Mikkel Hansen
Altres: …………...
No en conec a cap
232

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4. En el passat, l’handbol es jugava a 11 i en camps de futbol, hi ha hagut molts de canvis dintre
l’handbol. Creus que ha sigut bona idea aquesta transició d’11 a 7?
No, perquè abans hi havia més espais per marcar gols i ara no.
Sí, perquè ha fet d'un handbol més àgil, elegant i entretingut.
No, perquè es millor semblar-ne al futbol perquè és l'esport número 1.
Sí, perquè era una tonteria copiar el futbol.
No m'interessa el passat de l'handbol.
5. En l’handbol 11 la primera reincidència amb una exclusió de cinc minuts i la segona amb una
exclusió de deu minuts. Aplicaries aquesta norma en l’handbol 7?
Sí, perquè així hi hauria més atacs en superioritat numèrica.
Sí, perquè així hi hauria més espais en defesa.
No, perquè 2 minuts ja està bé.
No, perquè seria una gran avantatge per uns i pels altres no.
Trobo que és ridícul.
6. Abans els jugadors d’handbol eren molt més petits i no tenien tant de físic com avui en dia.
La tàctica s’utilitzava molt més abans que no ara i ara s’utilitza més el físic. Creus que està bé
pensar només en jugadors de físic o pensar en jugador de bon pensament tàctic?
Prefereixo jugadors amb molt més físic.
Prefereixo jugadors amb més pensament tàctic.
Els entrenadors sempre busquen jugadors físics i no amb bon pensament tàctic.
No suporto els entrenadors que només busquen jugadors alts i grossos.
Que importa el físic i el pensament tàctic mentre sàpiga agafar una pilota…
233

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
7. Quina o quines tècniques creus que són la més important dintre el perfil d’un jugador
d’handbol d’elit?
Intel·ligència tàctica.
Formació física.
Destresa.
Dominar les emocions.
Formació mental i psicològica.
8. Quina Técnica creus que és la més necessària per jugar a l’handbol?
Passades.
Tir o llançament.
Fintes.
Maneig de pilota.
Desplaçaments.
9. Per realitzar una bona tàctica dintre el camp de joc és necessita una bona preparació tàctica
individual. Quin aspecte creus que és el més important?
Una bona tècnica.
Pensament tàctic.
Passada.
Desmarcades.
234

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
10. Dintre de la preparació tàctica col·lectiva hi ha diferents aspectes quin creus que és el més
bàsic per la tàctica.
Passada i va.
Encreuament.
Bloqueig.
Penetracions successives.
11. Quin és el sistema defensiu que més t’agrada?
Sistema 6:0
Sistema 5:1
Sistema 4:2
Sistema 3:3
Sistema 3:2:1
Defensa individual.
12. Quin és el sistema ofensiu que més t’agrada?
Sistema ofensiu 3:3
Sistema ofensiu 3:3 amb doble pivot.
Sistema ofensiu combinat 3:3 i 2:4.
Baso només en el contraatac.
Baso només amb situacions especials.
235

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
13. En una defensa avançades com 3:3, 2:4 o 5:1 mixta, quines situacions o jugades realitzaries?
Encreuament en benefici el lateral.
Encreuament en benefici el central.
Entrades a doble pivot.
Falsa amb el lateral.
Falsa amb l'extrem.
Altres: …………………….
14. En una defensa 6:0 quines situacions o jugades realitzaries?
Encreuament en benefici el lateral.
Encreuament en benefici el central.
Entrades a doble pivot.
Falsa amb el lateral.
Falsa amb l'extrem.
Altres: …………………….
15. En una defensa 5:1 quines situacions o jugades realitzaries?
Encreuament en benefici el lateral.
Encreuament en benefici el central.
Entrades a doble pivot.
Falsa amb el lateral.
Falsa amb l'extrem.
Altres: …………………….
236

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
16. En el meu Treball de Recerca plantejo uns quants canvis de normativa per el futur per fer
d’un handbol més entretingut i més àgil en l’atac. Aquí us proposo els canvis i digueu si us
sembla bé o no.
A. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant (sense semblar-ne al
bàsquet) i fer d’un arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, és a dir, en quan l’àrbitre
vegi que no ataquen penalitzar amb 20 segons menys de possessió, perquè els jugadors
no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar com vulguis.
Sí
No
B. Els gols d’espectacle conten per 2 gols, com per exemple, el “fly” o tir a passada
penjada dintre de l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquenes, gols 360 en el aire, etc.
Sí
No
C. Sacar de dintre de l’àrea quan hi hagi gol o no i no sacar sempre del mig del camp.
Sí
No
D. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. En quan hi hagi 5
faltes en defensa es penalitzaria amb penal, però només en un sol atac no durant tot el
partit.
Sí
No
E. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig camp.
Sí
No
237

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
F. En un equip pugui haver-hi 16 jugadors i no 14.
Sí
No
G. Introduir la tecnologia per els gols fantasma o per quan es trepitja l’àrea o no, poder
utilitzar les repeticions com el tenis o futbol americà.
Sí
No
17. Proposaries algun altre canvi en la normativa?
……………………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………
18. També proposo una jugada per al futur i una Técnica per el futur. Digueu si us sembla bé o
no.
A. La jugada es basa en un encreuament del lateral per l’extrem, l’extrem rep la pilota i la
passa al central, mentre el central rep la pilota l’altre extrem se’n va a doble pivot. El
central torna a gira de sentit i el lateral surt del extrem per rebre i llançar de 9 metres o
passada a un dels dos pivots.
Sí
No
Això m’avorreix.
B. Sobre la tècnica. La passada en salt és el futur, la més utilitzada per accions de
contraatac, encreuaments, etc.
Sí
No
Això m’avorreix.
238

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
C. La jugada defensiva es base en un sistema 5:1 amb mixta. La proposta pel futur que
proposo es que l’avançat que fa la mixta a un jugador en comptes de fer la mixta davant
del defensor la faci darrere el defensor, això ajudaria a robar més pilota i que els
atacants estiguessin més atents al defensors que fa la mixta.
Sí
No
Això m’avorreix.
Moltes gràcies per la teva atenció i per el teu temps, espero que no hagi sigut una gran
molèstia. Gràcies a la teva ajuda m’ajudaràs a millor aquest treball i enriquir-lo.
239

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4. QUADRE D’ESTUDI DE PARTITS
PARTIT TEMPORADA
EQUIP 1 EQUIP 2
Minut Minut
JUGADA 1 JUGADA 1
JUGADA 2 JUGADA 2
JUGADA 3 JUGADA 3
JUGADA 4 JUGADA 4
JUGADA 5 JUGADA 5
JUGADA 6 JUGADA 6
JUGADA 7 JUGADA 7
JUGADA 8 JUGADA 8
JUGADA 9 JUGADA 9
JUGADA 10 JUGADA 10
JUGADA 11 JUGADA 11
JUGADA 12 JUGADA 12
JUGADA 13 JUGADA 13
JUGADA 14 JUGADA 14
JUGADA 15 JUGADA 15
Anotacions:
240

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5. PARTITS MIRATS A WWW.EHFTV.COM
PARTITS Equip local vs Equip visitant Temporada
Partit 1 Kadetten Schaffhausen vs FC Barcelona 2011/12
Partit 2 FC Barcelona vs Chambery Savoie HB 2011/12
Partit 3 FC Barcelona vs Renovalia Ciudad Real 2010/11
Partit 4 Rhein-Neckar Löwen vs FC Barcelona 2010/11
Partit 5 THW Kiel vs FC Barcelona 2010/11
Partit 6 FC Barcelona vs THW Kiel 2010/11
Partit 7 MKB Veszprém vs FC Barcelona 2010/11
Partit 8 FC Barcelona vs Rhein-Neckar Löwen 2010/11
Partit 9 Füchse Berlin vs BM Atletico Madrid 2011/12
Partit 10 BM Atletico Madrid vs MKB Veszprém 2011/12
Partit 11 FC Barcelona vs BM Ciudad Real 2009/10
Partit 12 BM Ciudad Real vs HSV Hamburg 2010/11
Partit 13 BM Ciudad Real vs Flensburg-Handewitt 2010/11
Partit 14 RK Zagreb Croatia vs FC Barcelona 2011/12
Partit 15 BM Atletico Madrid vs Chekhovskie Medvedi 2011/12
Partit 16 BM Ciudad Real vs Chambery Savoie HB 2010/11
Partit 17 HCM Constanta vs BM Ciudad Real 2010/11
Partit 18 BM Ciudad Real vs RK Zagreb Croatia 2010/11
Partit 19 BM Ciudad Real vs St.Petersburg HC 2010/11
Partit 20 BM Ciudad Real vs Bosna Sarajevo 2010/11
Partit 21 AG Kobenhavn vs Montpellier Agglomeration 2011/12
Partit 22 Montpellier Agglomeration vs RK Partizan Beograd 2011/12
Partit 23 THW Kiel vs Montpellier Agglomeration 2011/12
Partit 24 Montpellier Agglomeration vs Reale Ademar de Leon 2011/12
Partit 25 Montpellier Agglomeration vs Rhein-Neckar Löwen 2010/11
Partit 26 Rhein-Neckar Löwen vs Montpellier Agglomeration 2010/11
Partit 27 Montpellier Agglomeration vs MKB Veszprém 2010/11
Partit 28 HSV Hamburg vs Montpellier Agglomeration 2010/11
Partit 29 IK Sävehof vs Montpellier Agglomeration 2010/11
Partit 30 Montpellier Agglomeration vs KIF Kolding 2010/11
Partit 31 Reale Ademar de Leon vs THW Kiel 2011/12
Partit 32 Pick Szeged vs THW Kiel 2011/12
Partit 33 THW Kiel vs KIF Kolding 2010/11
Partit 34 THW Kiel vs Celje Pivovarna Lasko 2010/11
Partit 35 Chambery Savoie HB vs THW Kiel 2010/11
Partit 36 Rhein-Neckar Löwen vs THW Kiel 2010/11
Partit 37 HC Celje Pivovarna Lasko vs THW Kiel 2010/11
Partit 38 THW Kiel vs Vive Targi Kielce 2010/11
Partit 39 THW Kiel vs Chambery Savoie HB 2010/11
Partit 40 FC Barcelona vs THW Kiel 2009/10
241

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Partit 41 Rhein-Neckar Löwen vs Dunkerque Grand Littoral 2011/12
Partit 42 KS Vive Targi Kielce vs Rhein-Neckar Löwen 2011/12
Partit 43 Rhein-Neckar Löwen vs HSV Hamburg 2010/11
Partit 44 Rhein-Neckar Löwen vs RK Zagreb Croatia 2010/11
Partit 45 Rhein-Neckar Löwen vs Vive Targi Kielce 2010/11
Partit 46 Chambery Savoie HB vs Rhein-Neckar Löwen 2010/11
Partit 47 Rhein-Neckar Löwen vs Celje Pivovarna Lasko 2010/11
Partit 48 Rhein-Neckar Löwen vs Chambery Savoie HB 2010/11
Partit 49 HC Celje Pivovarna Lasko vs Rhein-Neckar Löwen 2010/11
Partit 50 Reale Ademar de Leon vs Rhein-Neckar Löwen 2010/11
Partit 51 MKB Veszprém vs Chekhovskie Medvedi 2011/12
Partit 52 BM Atletico Madrid vs Chekhovskie Medvedi 2011/12
Partit 53 BM Atletico Madrid vs Füchse Berlin 2011/12
Partit 54 Chekhovskie Medvedi vs HSV Hamburg 2010/11
Partit 55 HSV Hamburg vs Chekhovskie Medvedi 2010/11
Partit 56 Chekhovskie Medvedi vs HC Bosna BH Gas Sarajevo 2010/11
Partit 57 Chekhovskie Medvedi vs DINAMO - Minsk 2010/11
Partit 58 HC Bosna BH Gas Sarajevo vs Chekhovskie Medvedi 2010/11
Partit 59 Kadetten Schaffhausen vs Chekhovskie Medvedi 2010/11
Partit 60 DINAMO - Minsk vs Chekhovskie Medvedi 2010/11
Partit 61 RK Cimos Koper vs HSV Hamburg 2011/12
Partit 62 HSV Hamburg vs Metalurg 2011/12
Partit 63 HCM Constanta vs HSV Hamburg 2011/12
Partit 64 HSV Hamburg vs St.Petersburg HC 2011/12
Partit 65 Cuatro Rayas BM Valladolid vs HSV Hamburg 2010/11
Partit 66 HSV Hamburg vs Cuatro Rayas BM Valladolid 2010/11
Partit 67 HSV Hamburg vs KIF Kolding 2010/11
Partit 68 IK Sävehof vs HSV Hamburg 2010/11
Partit 69 HSV Hamburg vs Montpellier Agglomeration 2010/11
Partit 70 TATRAN Presov vs HSV Hamburg 2010/11
Partit 71 RK Zagreb Croatia vs HC Bosna BH Gas Sarajevo 2011/12
Partit 72 Kadetten Schaffhausen vs RK Croatia Zagreb 2011/12
Partit 73 RK Zagreb Croatia vs IK Sävehof 2011/12
Partit 74 RK Zagreb Croatia vs HCM Constanta 2010/11
Partit 75 RK Zagreb Croatia vs St.Petersburg HC 2010/11
Partit 76 RK Zagreb Croatia vs HC Bosna BH Gas Sarajevo 2010/11
Partit 77 SG Flensburg - Handewitt vs RK Zagreb Croatia 2010/11
Partit 78 St. Petersburg HC vs RK Zagreb Croatia 2010/11
Partit 79 HC Bosna BH Gas Sarajevo vs RK Zagreb Croatia 2010/11
Partit 80 RK Zagreb Croatia vs HSV Hamburg
Dunkerque HB Grand
2009/10
Partit 81 Cuatro Rayas BM Valladolid vs
Littoral 2011/12
Partit 82 Cuatro Rayas BM Valladolid vs KS Vive Targi Kielce 2011/12
242

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Partit 83 Cuatro Rayas BM Valladolid vs HSV Hamburg 2010/11
Partit 84 HSV Hamburg vs Cuatro Rayas BM Valladolid 2010/11
Partit 85 Cuatro Rayas BM Valladolid vs Kadetten Schaffhausen 2010/11
Partit 86 Pick Szeged vs Cuatro Rayas BM Valladolid 2010/11
Partit 87 Chekhovskie Medvedi vs Cuatro Rayas BM Valladolid 2010/11
Partit 88 AaB Handball vs Cuatro Rayas BM Valladolid 2010/11
Partit 89 Cuatro Rayas BM Valladolid vs Pick Szeged 2010/11
Partit 90 Kadetten Schaffhausen vs Cuatro Rayas BM Valladolid 2010/11
Partit 91 Reale Ademar de Leon vs THW Kiel 2011/12
Partit 92 Pick Szeged vs Reale Ademar de Leon 2011/12
Partit 93 Montpellier Agglomeration vs Reale Ademar de Leon 2011/12
Partit 94 Reale Ademar de Leon vs GC Amicitia Zürich 2009/10
Partit 95 Reale Ademar de Leon vs Rhein-Neckar Löwen 2010/11
Partit 96 KIF Kolding vs Reale Ademar de Leon 2009/10
Partit 97 HC Vardar PRO - Skopje vs Reale Ademar de Leon 2009/10
Partit 98 Reale Ademar de Leon vs KIF Kolding 2009/10
Partit 99 FC Barcelona vs Reale Ademar de Leon 2009/10
Partit 100 Reale Ademar de Leon vs Flensburg-Handewitt 2008/09
243

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
6. ENTREVISTA JUGADORS:
6.1. ENTREVISTA A MANEL
PÉREZ
Com et dius? Manel Pérez Cantalosella
A quin any vas néixer? 1982
A quina categoria estàs i a quina has
arribat a jugar? Ara estic jugant a
Asobal, abans 1ª Catalana i 1ª Nacional
Com vas descobrir el món de
l’Handbol ? Era l’esport que es jugava al meu poble.
A quants i quins equips has estat fent de jugador? ¿Quin és l’equip en el que
actualment jugues ? En el Fornells, el Geieg i actualment al Granollers
Quants anys portes dins el món de l’Handbol? 24 anys.
Quins entrenadors has tingut? David Bosser, David Pedrola, Mateu Parera, Joan
Planas, Jose Luis Molinero, Paco Fernandez, Davis Casas, Jesus Perez, Miquel
Clot, Antonio Rueda, Lorenzo Rueda, Miguel Gutierrez, Sead Hassnafendic
Manolo Montoya, JM Guiteras, Manolo Cadenas, segurament me’n deixo algun
que ara no recordo.
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol, però des del teu punt de
vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o no,
Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol (fora i dins el camp)? Les
convocatòries abans eren de 12 ara son de 14, els porter del mateix equip podien
anar de diferent color ara no, el porter podia sortir sense perill de targeta vermella,
les pilotes han millorat bastant, el tipus de calçat, els jugadors ara tenen molt més
físic i el joc es molt més tancat (jugades).
Segurament quant eres petit miraves partits a la televisió i segur que alguna
vegada t’havies plantejat arribar a on ells estaven. Com et sents al estar al
nivell que has arribat ara? La veritat, no m’havia plantejat mai jugar a divisió
d’honor fins que hi vaig arribar, la meva idea era jugar amb els meus amics, i
pràcticament hem estat jugant junts fins fa 2 o 3 temporades, hem tingut la sort que
de l’equip cadet 7 hem arribat a Divisió d’honor.
244

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Segurament has viscut una quantitat de partits intensos de gran expectativa a
nivell internacional i a gran nivell nacional. Què sents dins el camp? I quan
acabes el partit i ho recordes al cap d’uns anys què sents? Dins el camp sigui el
partit que sigui només penses en guanyar, si és alguna final, o contra algun equip
dels grans és una mica diferent, més nervis, a les grades la gent està més
revolucionada.
Normalment et quedes amb alguna anècdota de l’estona del partit, o si el partit vas
jugar bé o malament, però no penso molt en els partits de fa anys, només en els
sopars amb els excompanys.
Què et sembla el passat de l’Handbol? Ara tot es molt més físic en canvi el passat
els jugadors eren més dèbils i abans es basaven més en jugades o en desequilibris
defensius.
Abans l’handbol era de 11 i en camps de futbol. Què et sembla la transició de
11 a 7? Vaig jugar un partit fa dos anys d’Handbol 11 i la veritat és el millor que
van poder fer passar de 11 a 7, l’Handbol 11 era molt avorrit.
Durant tots els anys que has viscut de l’Handbol. Quins canvis has vist a la
normativa (dins el camp de handbol 7)? Molts, cada any canvien el reglament,
però mai han fet grans canvis.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors no
eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns altres
canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que abans o que
l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la força o
llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de l’evolució
de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.)? Ara hi ha moltes més jugades i els
jugadors son molt més complets tant físicament com tàcticament.
Si parlem de la tècnica de l’Handbol, quins creus que son els punts més
importants? Dominar la pilota, les passades, les recepcions etc.
Ets jugador defensiu o ofensiu? T’agrada la idea de tenir jugadors
especialitzats en defensa i jugadors especialitzats en atac? Cada vegada
l’Handbol és més professional, i soc partidari de que hi hagi jugadors especialitzats.
245

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En que et bases a la defensa? En la duresa, potencia, eficàcia, qualitat, força de
cames, jugadors grans, elegància, etc.? Això depèn de l’equip, entrenador,
sistema que utilitzes, lliga a la que estàs, el més important es que no et fan gol.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en defensa.
Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (donar a terme estratègia),
jugar amb el que es tingui, jugar amb lo senzill (encreuaments simples, etc.) o
jugar 1 contra 1? Lo millor és el gol de contraatac, primer es perquè si fas
contraatac no t’han fet gol i segon, si falles tens a mig equip darrera per defensar el
contraatac d’ells.
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se utilitzarà
més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per l’extrem, etc.)?
No ho se.
Quina es la teva posició preferida dins el camp i perquè? Central, ets el
responsable de tot el joc de l’equip.
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa? En atac bé,
però en defensa crec que es tindria que deixar picar més, com a Alemanya.
Quina creus que és la peça clau dins el camp i perquè? El porter, és el jugador
més determinant d’un equip.
Qui creus que es el millor jugador del món actualment i perquè? I en un passat
i perquè? El millor ara per ara és Nikola Karabatic, el més complet en defensa,
atac… I el passat Jackson Richardson, simplement perquè sembla que feia màgia
amb la pilota.
Quin equip creus que es el millor del món actualment i perquè?Ha guanyat la
Champions el Barça, però el Kiel fa por com defensa, i com juguen la pilota en
atac.
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor. Ara
t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que et
sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un Handbol
més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
1. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer d’un
arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan l’àrbitre vegi
que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió, per que els jugadors no
246

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
estiguin 20 segons sense atacar per guanyar com vulguis. No, simplement
perquè hi hauria brega a cada partit amb els arbitres.
2. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols fent un 36a
a l’aire, etc. A l’Handbol platja pot ser que agradi, aquest tipus de joc, però a
Divisió d’Honor no crec que aquest tipus de joc agradi massa.
3. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig el camp.
No
4. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. A la
que hi hagin 5 faltes en defensa sigues penal, però nomes en un atac, no anar
acumulant durant tot el partit. L’handbol, és un joc dur, amb una defensa
agressiva, no m’agradaria veure un partit d’Handbol, amb una defensa semblant al
basquet.
5. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig camp.
Aquesta estaria bé canviar-la tot i que seria més fàcil per un contraatac.
6. En un equipo pugui haver 16 jugadors i no 14. Abans eren 12 i ara 14, crec
que 16 jugadors són masses.
Podries dir-me altres canvis que podrien haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa? No en tinc ni idea.
Com veus l’Handbol en un futur? Futur? No el veig….
Quin creus que és el millor entrenador del món? Cada entrenador té les seves
coses bones i dolentes, jo personalment no em fixo amb ells, només agafo el millor
de cada un.
Quina és la teva jugada preferida? La cabra, tot el món sap quina és, però sempre
funciona.
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol, quina
m’explicaries? Anècdota, de la pista no en recordo, en el vestuari moltes, però les
coses del vestuari es queden al vestuari.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? No
247

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
6.2. ENTREVISTA ANTONIO GARCIA
ROBLEDO
Com et dius? Antonio García Robledo.
A quin any vas néixer? 1984
A quina categoria estàs i a quina has arribat a
jugar? Actualment jugo a la Lliga Asobal
espanyola.
Com vas descobrir el món de l’Handbol? Un
amic de la família, entrenador d’Handbol, va parlar amb la meva mare quan jo tenia
12 anys, i li va comentar que estava intentant fer un equip d’Handbol infantil al
meu poble, La Llagosta, que fins llavors no en tenia cap. La meva mare hem va
preguntar si volia provar aquest esport que gaire bé no coneixia, i vaig començar a
jugar fins ara.
A quants i quins equips has estat fent de jugador? Quin és l’equip en el que
actualment jugues? Doncs vaig començar a jugar a l’equip del meu poble, EIE La
Llagosta, a on hi vaig estar dos anys. D’aquí vaig passar a formar part de les
categories inferiors de l’Handbol Granollers. Al cap de 5 anys vaig passar a formar
part de la primera plantilla del club i desprès de 8 anys, aquest estiu he vingut a
jugar al Reale Ademar de León.
Quants anys portes dins el món de l’Handbol? 15 anys.
Quins entrenadors has tingut? Vaig començar entrenant amb en Xavier Canalejas
a La Llagosta. En el BM Granollers he tingut molts entrenadors;per ordre, Lorenzo
Rueda, Toni García, Antonio Rueda, Miguel Gutiérrez, Chus Pérez, Manolo
Montoya i Manolo Cadenas. I actualment en el Ademar de León el meu entrenador
Isidro Martinez. A tots aquests també puc afegir als entrenadors que he tingut en les
diferents categories de la Selecció Catalana Quique Gallego i Ricard Franch. I en
les diferents categories de la selecció Espanyola; Miguel Gutiérrez, Chechu
Villaldea i actualment Valero Rivera.
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol, però des del teu punt de
vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o no,
Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol (fora i dins el camp)?
Principalment penso que el canvi físic que han tingut els jugadors ha sigut o més
vist. Ara tot el món en alt nivell està molt preparat físicament. A més a més els
248

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
partits són molt més ràpids, intensos i l’ordre tàctic ha evolucionat moltíssim, tant
en les defenses com en els atacs. Fora de la pista pensa que actualment estem en
una mala època a Espanya. La crisis ha afectat massa. Però si ens en anem a la
Bundesliga o a la Lliga Danesa o francesa, l’espectacle es similar al que pot ser la
NBA i es fa de un simple partit de Lliga un gran espectable. També la organització
de la Champions League ha guanyat molta rellevància i espectacularitat.
Segurament quant eres petit miraves partits a la televisió i segur que alguna
vegada t’havies plantejat arribar a on ells estaven. Com et sents al estar al
nivell que has arribat ara? El cas es que quan comences a jugar sempre somies
amb poder ser com els teus ídols que veus per la televisió, però quan vas creixent,
en el meu cas, certament mai pensava que podria arribar a jugar a on estic jugant
ara. Cada vegada que vaig a jugar un partit de la Lliga Asobal per mi es quelcom
especial perquè se el treball que m’ha costat arribar fins aquí. Lo màxim ha sigut
poder posar-me la samarreta de la Selecció Espanyola, cada vegada que ho faig
quan surto a la pista tinc els pels de punta.
Referint-me una altre vegada a quan miraves partits a la televisió de petit o
quan jugaves tu de petit. Quins canvis has vist des de petit fins arribar a on
estàs ara? El més vist com te dit abans ha sigut el ritme dels partits, que ara son
molt mes intensos i ràpids. A més a més ara hi han molts mes jugadors amb molt
més talent que abans, es a dir hi ha molts més supercracks que abans, del tipus
Balic, Karabatic, Jicha, Nagy, Entrerríos, Sterbik,…
Segurament has viscut una quantitat de partits intensos de gran expectativa a
nivell internacional i a gran nivell nacional. Què sents dins el camp? I quan
acabes el partit i ho recordes al cap d’uns anys què sents? Quan estàs a la pista a
un partit de gran transcendència i expectació et sens especial i afortunat per tenir a
tanta gent pendent de tu. Les seves alegries o tristeses depenen del que fagi a la
pista i fins i tot pot ser que algun vagi a dormir de una manera o altre aquella nit. Hi
ha vegades que es pot sentir pressió, però en el meu cas sempre intento disfrutar al
màxim de aquestes situacions, i a la meva manera de disfrutar és intentant fer
disfrutar a tota la gent que ens està mirant, i si és guanyant, doncs millor que millor.
Al cap del temps quan he vist aquells moments sento una barreja de nostàlgia i em
sento molt orgullós de haver pogut viure aquests moments.
249

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Què et sembla el passat de l’Handbol? Doncs, la veritat es que no hi ha moltes
referències de l’Handbol fa anys al nostre país. Si que se que es practicava
l’Handbol 11, i jo he tingut la sort de poder disputar un partit d’exhibició d’aquest
tipus. Es molt divertit, però penso que es guanya en espectacularitat amb l’Handbol
pista. Fa uns quans anys que l’Handbol és molt més ràpid i cada vegada més
espectacular.
Abans l’handbol era de 11 i en camps de futbol. Què et sembla la transició de
11 a 7? Com he dit anteriorment penso que s’ha guanyat espectacularitat i
dinamisme.
Durant tots els anys que has viscut de l’Handbol. Quins canvis has vist a la
normativa (dins el camp de handbol 7)? Doncs, principalment han sigut normes
disciplinaries com senyalar exclusió quan es toca la pilota amb el peu, o en una
acció de falta a final de partit. Aquest any s’ha afegit un temps mort més per cada
equip i s’ha ampliat el temps de descans. Però a l’Handbol no hi ha hagut canvis
significatius últimament.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors no
eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns altres
canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que abans o que
l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la força o
llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de l’evolució
de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.)? A mi realment no m’agraden els
entrenadors que busquen jugadors grans i alts, per la meva part no em queixo
perquè soc bastant alt però no crec que sigui important l’altura si no la manera de
jugar l’Handbol. Tu ets tu jugant a l’Handbol, pot ser que vulguis assemblar-te a
algun jugador però tu sempre seràs tu mateix i aquí es quan arribes al millor nivell,
sent tu mateix. Jo prefereixo un jugador baix que sigui àgil i ràpid que no un
jugador de 2’15 metres i que no sigui gens àgil.
Si parlem de la tècnica de l’Handbol, quins creus que son els punts més
importants? La tècnica i la tàctica individual i col·lectiva. Penso que entre dos
equips similars en quan a nivell de jugadors la tàctica col·lectiva marca la
diferencia. Però entre els jugadors la varietat de llançaments ( en recolzament, en
salt, a 0,1,2 o 3 passos) la presa de decisions i la capacitat d’adaptar-se sense
250

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
problemes a les diferents fases del joc ( defensa, contraatac, atac i replegament) i la
tàctica individual defensiva.
Quins creus que son les tècniques més importants? N’afegiries algun més?
Penso que tots son molt importants, però una vegada dominats tots normalment el
més difícil de millorar i el que penso que marca la diferencia entre jugadors es el
llançament i els desplaçaments (ofensius i defensius). Afegiria la presa de
decisions, que cada vegada es més important a l’evolució dels jugadors i es pot
treballar d’una manera molt eficaç.
Ets jugador defensiu o ofensiu? T’agrada la idea de tenir jugadors
especialitzats en defensa i jugadors especialitzats en atac? Jo hem considero un
jugador que pot atacar i defensar amb normalitat. Actualment, a l’Handbol modern
cada vegada és més efectiu tenir menys jugadors especialistes ja que cada vegada es
fan més transicions ràpides. Penso que els jugadors complets són sempre més
importants que els especialistes ja que per marcar diferencies com especialistes s’ha
de ser molt bo i ara mateix no hi ha tanta diferencia entre els grans jugadors.
En que et bases a la defensa? En la duresa, potencia, eficàcia, qualitat, força de
cames, jugadors grans, elegància, etc.? A d’intel·ligència tàctica defensiva que
unit a una bona envergadura i rapidesa de cames poden ser les condicions més
importants en bona defensa.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en defensa.
Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (aplicar estratègia), jugar
amb el que es tingui, jugar amb lo senzill (encreuaments simples, etc.) o jugar
1 contra 1? Penso que a nivell professional es molt important tenir una tàctica
col·lectiva molt definida i a partir d’aquí tenir varietat d’aspectes tàctics, com
poden ser 1x1, encreuaments, entrades a doble pivot, etc… si te’n adones el millor
equip dels grans que juguen a l’Handbol es l’Atlético de Madrid i es perquè tenen
uns conceptes tàctics definits i que tots els seus jugadors dominen a la perfecció.
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se utilitzarà
més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per l’extrem, etc.)?
No crec que hi hagi cap element en concret que en general sigui la clau de
l’Handbol en un futur. Cada vegada més, els grans equips europeus basen el seu joc
en el llançament exterior, però a Espanya els equips cada vegada realitzen més
accions per jugar amb el pivot. Crec que això últim es i serà cada vegada més
251

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
desenvolupat per els equips, però penso que es el joc combinat el que marcaria
diferencies.
Quina es la teva posició preferida dins el camp i perquè? Qualsevol lloc de la
primera línea, en concret el lateral. Crec que es a on es té més contacte directe amb
el joc.
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa?Penso que
les millors defenses actualment es desenvolupen per un gran rigor tàctic (Atlético
de Madrid, Valladolid) o per una presencia de jugadors amb grans dot físic i
conceptes defensiu individuals( Barça, Kiel, Hamburgo, Selecció Danesa). Hi ha un
equip que disposa de les dues facetes i es un dels millors de la historia que es la
Selecció francesa. En atac cada vegada es veu un joc més ràpid a on les possessions
duran molt poc i l’1x1 o 2x2 abunda. De totes maneres hi ha equips que segueixen
jugant amb molt rigor tàctic.
Quina creus que és la peça clau dins el camp i perquè? El porter és el jugador
d’un equip que més pot determinar un partit cap un costat com cap a l’altre.
Qui creus que es el millor jugador del món actualment i perquè? I en un passat
i perquè? Nikola Karabatic perquè és un jugador que marca diferencies tant en atac
com a defensa, a més a més de que té un caràcter guanyador que es veu en totes les
seves accions. El millor jugador de la historia per mi és Jackson Richardson,
exactament per el mateix que l’anterior, però possiblement aquest últim era més
espectacular i cridava més l’atenció.
Quin equip creus que es el millor del món actualment i perquè? Hi ha varis
equips. Els equips amb millors jugadors són Barça, Hamburgo i Kiel. Però l’equip
que més m’agrada com juga és l’Atlético de Madrid.
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor. Ara
t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que et
sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un Handbol
més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
I. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer d’un
arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan l’àrbitre vegi
que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió, per que els jugadors
no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar com vulguis. Hem sembla
252

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
encertat marcar un límit de temps d’atac, no em sembla bé restar 20 segons, ho
canviaria per que quan els arbitres veiessin aquesta falta de atacar i aixequessin la
ma, únicament tinguessin 8 segons per tirar a porteria.
II. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de passada
penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols fent un 36a a l’aire,
etc. Això és massa subjectiu i es perdria molta essència de l’Handbol en sí. Pot ser
per donar valor doble als gols ho faria quan fossin gols de més enrere de la línea
situada a 10 metres de la portaria, o els penals,…seria menys subjectiu.
III. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig el camp.
Penso que no canviaria molt la situació actual del joc.
IV. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. A la
que hi hagin 5 faltes en defensa sigues penal, però nomes en un atac, no anar
acumulant durant tot el partit. Crec que molts atacs podrien limitar-se a buscar
faltes únicament… soc dels que pensa que s’ha de premiar les bones defenses
sempre que no siguin massa agressives.
V. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig camp.
Hem sembla una bona proposta, podria aplicar-se.
VI. En un equipo pugui haver 16 jugadors i no 14. Actualment en Champions
League ja es possible contar amb 16 jugadors. Hem sembla encertat per tal de
donar frescor al joc i varietat a l’hora de plantejar els partits segons els jugadors
que se necessiten.
Podries dir-me altres canvis que podrien haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa? No se me’n acudeix cap per poder millorar-lo, no soc molt
imaginatiu amb aquestes coses.
Com veus l’Handbol en un futur? Sobretot a Espanya espero veure-ho sanejat i
professionalitzat. En quan el joc el veig cada vegada més físic i ràpid. Més
espectacular.
Quin creus que és el millor entrenador del món? Talant Dushevaiev
Quina és la teva jugada preferida? M’agrada molt jugar 2x2 amb el pivot,
llançaments sorpresos i les combinacions amb el meu extrem.
253

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol, quina
m’explicaries? Un dels meus primers partits a Lliga Asobal contra Portland San
Antonio. Allà jugava Mateo Garralda, un dels millors jugadors del món en aquell
moment, just vaig sortir jo, que tenia 19 anys, Mateo hem defensava i va començar
a fer-me mirades per intimidar-me, a més a més la primera acció que vaig fer ell
hem va fer un contacte molt forta, també per veure com reaccionava jo, posat a que
era jove. Hem va fer molta gracia perquè jo no tenia cap pressió i el vaig disfrutar
molt aquell moment. De fet, en el moment que m’estava mirant jo anava somrient i
al final del partit va venir a comentar-m’ho.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? Estic acaben la carrera de
MEF i m’acabo de matricular en un Màster de Direcció de una entitat esportiva i
Organització i Direcció d’events esportius mitjan Internet.
Què creus que s’hauria de fer des del món de l’Handbol per captar l’atenció
de la gent? S’hauria de agafar exemple de moltes coses del bàsquet. Vendre molt
més espectacularitat del nostre esport als mitjans de comunicació amb grans events
dins dels partits d’Handbol. Com partits de les estrelles, captació de persones en
altres esports com el futbol i el bàsquet. Alemanya i Dinamarca ho estan fent molt
bé i a cada partit que es juga s’organitzen espectacles de llums a les presentacions,
es fa participar al públic en concursos a peu de pista, es deixa entrar a la premsa en
els vestuaris, etc. Crec que s’hauria de agafar exemple d’allà.
254

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
6.3. ENTREVISTA EDUARDO
GURBINDO
Com et dius? Eduardo Gurbindo
Martinez
A quin any vas néixer? 8 de Novembre
del 1987
A quina categoria estàs i a quina has
arribat a jugar? Actualment estic
jugant a la Lliga Asobal d’Handbol
(divisió d’Honor).
Com vas descobrir el món de l’Handbol? Vaig començar a jugar a Handbol en el
col·legi practicant activitats extraescolars, ja desprès hem vaig posar a jugar a un
equip quan vaig decidir practicar-lo de forma continuada.
A quants i quins equips has estat fent de jugador? Quin és l’equip en el que
actualment jugues? He jugat a Portland San Antonio des de les categories
inferiors fins arribar al primer equip i ja desprès vaig estar 2 anys en Torrevieja i
ara estic a Valladolid i aquest es el meu tercer any aquí.
Quants anys portes dins el món de l’Handbol? Porto jugant des dels 12 anys .
Quins entrenadors has tingut? He tingut a molts entrenadors però els principals
en Asobal he tingut a Zupo Equisoain, Manolo Laguna, Juan Carlos Pastor i en
seleccions d’Espanya he estat amb Chechu Villaldea i Valero Ribera. Quan era petit
en vaig tenir molts.
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol, però des del teu punt de
vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o no,
Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol (fora i dins el camp)? Els
canvis de l’Handbol que vaig notar van ser pocs perquè soc molt jove, però pot ser
aquell ambient d’equip i amb els companys que hi ha ara entre els jugadors d’un
mateix equip que abans pot ser era més fred però ara es molt agradable. Pot ser
també a l’hora del joc és més tàctic i hi ha més formes i sistema de jugar.
Segurament quant eres petit miraves partits a la televisió i segur que alguna
vegada t’havies plantejat arribar a on ells estaven. Com et sents al estar al
nivell que has arribat ara? Sempre m’agradava veure partits a la televisió i si que
255

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
m’agradava pensar en arribar a on estic, però el camí es complicat. Ara me sento
orgullós i content de estar aquí i doncs crec que s’ha de seguir treballant per
millorar i disfrutar d’aquesta oportunitat.
Referint-me una altre vegada a quan miraves partits a la televisió de petit o
quan jugaves tu de petit. Quins canvis has vist des de petit fins arribar a on
estàs ara? Canvis des de petit fins ara… doncs no ho sé de petit tot es diferent
perquè jugues per plaer i diversió únicament però ara es diferent, esta tot
professionalitzat ja que ara guanyo diners i hi ha mes responsabilitats, es tracte de
la meva feina i encara segueixo divertint-me es veu de diferent forma.
Segurament has viscut una quantitat de partits intensos de gran expectativa a
nivell internacional i a gran nivell nacional. Què sents dins el camp? I quan
acabes el partit i ho recordes al cap d’uns anys què sents? En el camp no sent-
ho molt, m’agrada jugar i veure l’ambient en si, però en el moment no penso molt
en això. Si que es veritat que desprès recordes partits i moments especials i et fan
sentir be, son bones experiències que de tant en tant va be recordar.
Què et sembla el passat de l’Handbol? Del passat de l’Handbol poc et puc dir.
Només recordo jugadors mítics i famosos però poc més, i que es jugava a 11
jugadors i en Camps de futbol, era totalment diferent.
Abans l’handbol era de 11 i en camps de futbol. Què et sembla la transició de
11 a 7? El canvi és radical d’abans a ara, ara es més ràpid i dinàmic. Tens menys
espai i les decisions han de ser més rapides. M’agradaria provar a 11 jugadors seria
curiós i divertit de provar.
Durant tots els anys que has viscut de l’Handbol. Quins canvis has vist a la
normativa (dins el camp de handbol 7)? Normes? Pufff no sé que dir-te, en
aquestes coses no mi fixo molt, la majoria suposo que seran detalls i sobretot
normes que imposen als arbitres i com l’arbitratge es subjectiu doncs son normes
que depenen d’ells.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors no
eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns altres
canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que abans o que
l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la força o
llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de l’evolució
256

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.)? Ja et dic que els canvis i la evolució
doncs no en se molt, no t’enganyaré diguin-te coses que no se.
Si parlem de la tècnica de l’Handbol, quins creus que son els punts més
importants? Per mi el més important es la col·locació tant en atac com en defensa,
la qualitat de la passada i el llançament. Tenir visió de joc és molt important ja que
penso que no es necessari ser un noi molt fort o molt alt, és millor ser llest.
Ets jugador defensiu o ofensiu? T’agrada la idea de tenir jugadors
especialitzats en defensa i jugadors especialitzats en atac? Jo ataco i defenso i
m’agrada fer les dos coses. A mi m’agraden els jugadors complets que puguin fer
de tot però entenguem que hi ha jugadors que només facin una de les dos perquè
dominen aquella faceta, crec que en tenen d’haver de tot tipus.
En que et bases a la defensa? En la duresa, potencia, eficàcia, qualitat, força de
cames, jugadors grans, elegància, etc.? A la defensa és important la col·locació,
fer dubtar al teu atacant i ser eficaç a les ajudes dels companys. S’ha de moure molt
les cames i saber situar-se respecte als atacants per dificultar la seva feina.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en defensa.
Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (aplicar estratègia), jugar
amb el que es tingui, jugar amb lo senzill (encreuaments simples, etc.) o jugar
1 contra 1? En atac m’agrada tenir una mica de tot, combinar el jugador lliure (1:1,
espontaneïtat dels jugadors i decidir en el moment) amb el joc combinat o jugades.
S’ha de tenir moviments i jugades sempre perquè ajuden a solucionar moments a on
t’encalles i es una forma de jugar més organitzada.
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se utilitzarà
més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per l’extrem, etc.)?
Crec que el futur s’orienta en un joc més organitzat i col·lectiu amb jugades i
moviments. També a un joc ràpid orientat a una defensa dura i tenir contraatacs
fàcils per aconseguir gols senzills.
Quina es la teva posició preferida dins el camp i perquè? A mi m’agrada jugar a
on jugo en el lateral dret tant en atac com en defensa perquè es a on més a gust em
sento i a on dono més rendiment.
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa? El que te
dit va orientat a una defensa dura per poder sacar contraatacs fàcils i en atac un joc
més col·lectiu i organitzat en jugades.
257

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Quina creus que és la peça clau dins el camp i perquè? La clau és l’equip, el
sentir-te bé amb els teus companys i que hi hagi bon ambient, això es el que més
ajuda, perquè lo altre surt sol quan hi ha empatia entre tots.
Qui creus que es el millor jugador del món actualment i perquè? I en un passat
i perquè? El millor... hmm no ho sé ara mateix Karabatic i Sterbik perquè son
capaç de decidir un partit i abans doncs Balic i Steffanson perquè feien les coses
molt senzilles i fàcils, sabien el que fer sempre.
Quin equip creus que es el millor del món actualment i perquè? Ara mateix
crec que el Barça i l’Atlético de Madrid i Kiel son els potents i tenen els millors
jugadors tenen diners i poden fitxar.
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor. Ara
t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que et
sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un Handbol
més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
I. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer d’un
arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan l’àrbitre
vegi que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió, per que els
jugadors no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar com vulguis. No
sé els canvis en un esport son complicats i es perdria molt del que actualment
es té. En quant el passiu, el que em dius de l’arbitratge és subjectiu i per tant
no es una norma. Seria interessant però difícil d’implantar i sorgiria molta
polèmica.
II. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols fent
un 36a a l’aire, etc. Els gols espectaculars doncs estarien bé perquè ajuda a
fer espectacle i es fa més vistós però els entrenadors matarien als jugadors
perquè aquests intentarien sempre fer gols bons i fallarien sempre hi ha
quelcom bo i quelcom dolent.
III. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig el
camp. Sacar de porteria seria interessant perquè seria més dinàmic tot, seria
258

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
més seguit i sense tantes pauses, però també hi haurien resultats per sobre
dels 40 gols.
IV. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. A
la que hi hagin 5 faltes en defensa sigues penal, però nomes en un atac,
no anar acumulant durant tot el partit. Lo de les faltes es com el basquet,
si, no estaria malament, perquè 5 faltes en un atac es molt poques vegades, al
no se tant freqüents, es podria implantar, aquesta m’agrada.
V. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig
camp. Lo de la zona de canvis aquest any van fer quelcom semblant però es
va canviar altre vegada perquè era una merda. Al final només serveix per
confondre als jugadors i que hi hagi exclusions per mals canvis.
VI. En un equipo pugui haver 16 jugadors i no 14. Lo dels jugadors 16 esta be
perquè al final hi ha mes canvis i possibilitats de rotar més també m’agrada
aquesta.
Com veus l’Handbol en un futur?L’Handbol en el futur el veig semblant perquè
crec que els canvis s’han de fer de mica en mica però crec que s’orienta al que te dit
abans, o aquesta es la meva opinió.
Quin creus que és el millor entrenador del món? Cada entrenador es diferent,
cada un té coses bones i coses dolentes i s’ha d’intentar agafar lo bo. No tinc
entrenador preferit.
Quina és la teva jugada preferida? M’agrada el doble encreuament més fly que
llenço jo a un company.
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol, quina
m’explicaries? Sempre passen coses en viatges i entrenaments. Gent que arriba
tard o coses que passen en els entrenaments que fan riure. Però com a anècdota et
diré que el meu primer partit a Portland San Antonio un company hem va amagar
les sabates i hem vaig apurar molt perquè em pensava que me les havia deixat,
imaginat am 15 anys, ho vaig passar molt malament.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? Estudio INEF i vaig de
mica en mica traient-me la carrera.
259

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
6.4. ENTREVISTA VIRAN MORROS
Com et dius? Viran Morros
A quin any vas néixer?A l’any 1983.
A quina categoria estàs i a quina has
arribat a jugar? Divisió d’Honor
(Asobal).
Com vas descobrir el món de l’Handbol?
Vaig començar en un campus d’Handbol, simplement vaig anar a divertir-me però
un entrenador del FC Barcelona hem va proposar fer una temporada amb ells i
desprès d’això tot va anar rodat.
A quants i quins equips has estat fent de jugador? ¿Quin és l’equip en el que
actualment jugues? Teucro (pontevedra), Ademar de León, BM Ciudad Real
actualment en el FCBarcelona
Quants anys portes dins el món de l’Handbol? 13 temporades.
Quins entrenadors has tingut? A nivell professional, Valero Rivera, Modesto
Augusto, Manolo Cadenas, Juan Carlos Pastor, Talant Dujsevaev, Xavi Pascual.
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol, però des del teu punt de
vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o no,
Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol (fora i dins el camp)? A
nivell de les regles els canvis que hi han hagut són mínims i la majoria han sigut
per dinamitzar el joc, però realment hi ha hagut molts pocs canvis. Crec que el
canvi mes gran és l’especialització dels jugadors. Especialistes defensius, jugadors
que només juguen en atac, jugadors per determinades jugades, etc.
Segurament quant eres petit miraves partits a la televisió i segur que alguna
vegada t’havies plantejat arribar a on ells estaven. Com et sents al estar al
nivell que has arribat ara? El sentiment és increïble, quant guanyes títols és lo
millor i una felicitat brutal. És molt maco veure que tot el teu esforç i sacrifici ha
servit per alguna cosa i poder compartir-ho amb la teva família es genial.
260

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Referint-nos una altre vegada en quan miraves els partits a la televisió de petit
o quan jugaves tu de petit. Quins canvis has vist fins arribar al nivell que
estàs? Crec que l’Handbol és molt mes ràpid, i espectacular i això fa que sigui molt
mes atractiu.
Segurament has viscut una quantitat de partits intensos de gran expectativa a
nivell internacional i a gran nivell nacional. Què sents dins el camp? I quan
acabes el partit i ho recordes al cap d’uns anys què sents? Dins el camp hem
baso només en el partit. Hem sento molt a gust amb el públic a favor però s’ha
d’anar sense nervis i jugar amb cap. Si es un títol sempre es molt bonic recordar
amb els teus companys o amb la teva família. I depèn el partit el recordes o no.
Què et sembla el passat de l’Handbol? Hem sembla molt estrany, hem vaig mira
un partit i era una mica curiós l’Handbol 11 però l’evolució que ha tingut fa un
Handbol més àgil i bonic, amb més espectacularitat.
Abans l’handbol era de 11 i en camps de futbol. Què et sembla la transició de
11 a 7? Crec que es una transició obvia i lògica.
Durant tots els anys que has viscut de l’Handbol. Quins canvis has vist a la
normativa (dins el camp de handbol 7)? No hi ha hagut grans canvis i han estat
coses poc importants.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors no
eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns altres
canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que abans o que
l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la força o
llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de l’evolució
de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.)? En l’aspecte físic si que es veritat que
ha canviat molt i s’ha millorat molt però això també ve donat per la
professionalització d’aquest esport. A nivell tàctic aquest esport ha millorat molt i
es molt més tàctic i tècnic que abans, actualment la riquesa tàctica es molt més
gran, els jugadors veuen molts més vídeos analitzen molt més als rivals i també
veuen els seus partits per veure les errades. Es veritat que la millora física fa que hi
hagi llançaments exteriors però tàcticament crec que els jugadors son molt millors.
261

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Si parlem de la tècnica de l’Handbol, quins creus que son els punts més
importants. Depèn de la posició, avui l’Handbol és molt més especialitzat i hi ha
tècniques de tot tipus, llançaments, desplaçaments defensius del portar etc. Els més
importants, tots.
Quins creus que són les tècniques més importants? N’afegiries algun més? El
llançament en atac i desplaçaments i posició base en defensa. Afegiria la motricitat
i el pensament tàctic.
¿Ets jugador defensiu o ofensiu? T’agrada la idea de tenir jugadors
especialitzats en defensa i jugadors especialitzats en atac? Defensiu bàsicament.
Crec que l’evolució de l’Handbol ens ha portat a això i si és així es perquè aquest
esport ho necessitava.
En que et bases a la defensa? En la duresa, potencia, eficàcia, qualitat, força de
cames, jugadors grans, elegància, etc.? Agressivitat, visió, velocitat de cames i
braços, contundència, coneixement del rival.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en defensa.
Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (aplicar estratègia), jugar
amb el que es tingui, jugar amb lo senzill ( encreuaments simples, etc.) o jugar
1 contra 1?Tot depèn de la defensa que et trobis però tots els equips han de tenir
una base tàctica (jugades iniciacions) important i des d’aquí la llibertat i qualitat del
jugador entra en joc (passes llançaments...). Crec que el més important es que els
conceptes siguin molt clars i no hi hagi desordre.
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se utilitzarà
més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per l’extrem, etc.)?
No ho se, sincerament no crec que canvi molt.
Quina es la teva posició preferida dins el camp i perquè? Lateral esquerra,
perquè es la posició en la que jugo.
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa? No ho se,
no crec que quedi molt per inventar en aquest esport.
262

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Quina creus que és la peça clau dins el camp i perquè? Crec que un bon central
que ordeni i que porti calma a l’atac és basic i a nivell internacional la portaria
marca molt la diferencia.
Qui creus que es el millor jugador del món actualment i perquè? I en un passat
i perquè? Karabatic, és molt complet, ataca i defensa. En un passat Dujsevaev i
Richardson crec que van ser els iniciadors de l’Handbol modern.
Quin equip creus que es el millor del món actualment i perquè? La selecció
francesa, perquè ho guanya tot.
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor. Ara
t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que et
sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un Handbol
més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
1. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer d’un
arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan l’àrbitre vegi
que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió, per que els jugadors
no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar com vulguis. Crec que és
basic fer l’arbitratge més objectiu però no crec que aquesta norma tingui molt
futur, jo proposaria introduir la tecnologia per gols fantasma o per quan es
trepitja l’àrea o no, poder utilitzar les repetició com en el tenis o futbol americà.
2. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols fent un
36a a l’aire, etc. No m’agrada crec que perdria l’essència.
3. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig el camp.
Això no es mala idea, seria més dinàmic i ràpid.
4. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. A la
que hi hagin 5 faltes en defensa sigues, però només en un atac, no anar
acumulant durant tot el partit. No m’agrada perquè l’atac buscaria tot el
temps les faltes.
263

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
5. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig camp.
Això es fa a l’Handbol platja, no estaria malament però seria perillós i apart hi
hauria molts menys contraatacs.
6. Que en un equip i pugui haver 16 jugadors i no 14. A la lliga Asobal només
es poden convocar a 14 jugadors però a la Champions i a la selecció ja es poden
convocar els 16 jugadors.
Podries dir-me altres canvis que podrien haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa?Molt difícil mirar els canvis de la normativa, valoro molt el
teu treball.
Com veus l’Handbol en un futur? Crec que seguirà amb la mateixa idea, hi
hauran petits canvis però no canviarà molt. Jo crec que l’Handbol és un esport amb
molta elegància.
Quin creus que és el millor entrenador del món? Talant Dujsevaev
Quina és la teva jugada preferida? Els contraatacs.
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol, quina
m’explicaries? Recordo en un viatge tornant de la República Txeca ens varem
quedar tirats a Praga 12 hores per culpa de una nevada.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? Abans estudiava però ho
vaig deixar. Ara ajudo al meu pare a la seva empresa.
264

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
6.5. ENTREVISTA JOAN
CAÑELLAS.
Com et dius? Joan Cañellas Reixach.
A quin any vas néixer? A l’any 1986.
A quina categoria estàs i a quina has
arribat a jugar? Actualment estic
jugant a la categoria Asobal i és la
categoria mes alta que he jugat
Com vas descobrir el món de l’Handbol? En el meu poble, Santa Maria de
Palautordera, l’handbol és l’esport de tota la vida, el meu pare hi havia jugat i el
meu avi també estava relacionat amb el club, gràcies això i que els meus millors
amics del col·legi es van apuntar.
A quants i quins equips has estat fent de jugador? ¿Quin és l’equip en el
que actualment jugues? He estat en 5 clubs: C.H.Palautordera, Bm. Granollers,
FCBarcelona; Bm. Ciudad Real i actualment estic a l’Atlético de Madrid
Quants anys portes dins el món de l’Handbol? Tinc 24 anys, des dels 7 que
vaig començar.
Quins entrenadors has tingut? Molts, però professionalment he tingut: Manolo
Montoya, Xesco Espar, Manolo Cadenes, Lorenzo Rueda, Talan Dujshebaev i a
la selecció Valero Rivera.
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol, però des del teu punt
de vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o
no, Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol (fora i dins el
camp)? Suposo, que el que més he notat ha sigut el component físic, tot i que no
tinc l’experiència dels anys per poder dir-te moltes coses, perquè evidentment fa
5 anys o més, el meu físic era menor, encara que, veient partits de fa més anys,
el joc també ha canviat ara és més dinàmic, més ràpid i a vegades el físic es més
importat que la tècnica o la tàctica.
265

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Segurament quant eres petit miraves partits a la televisió i segur que alguna
vegada t’havies plantejat arribar a on ells estaven. Com et sents al estar al
nivell que has arribat ara? Això es una cosa que sorgeix a poc a poc sense ser-
ne molt conscient, fins que un dia arribes al nivell. Ara per ara estic content,
però s’ha de seguir treballant per ser millor i guanyar mes coses. Sense ambició
no té sentit ser professional.
Referint-nos una altre vegada en quan miraves els partits a la televisió de
petit o quan jugaves tu de petit. Quins canvis has vist fins arribar al nivell
que estàs? Els que te comentat anteriorment. Porto relativament pocs anys sent
jugador d’elit, per això abans t’he parlat pot ser referint-me a l’Handbol de fa
anys, quan encara era aleví, infantil o cadet.
Segurament has viscut una quantitat de partits intensos de gran expectativa
a nivell internacional i a gran nivell nacional. Què sents dins el camp? I
quan acabes el partit i ho recordes al cap d’uns anys què sents? Juguem
tants partits al llarg de la temporada, que acostumes a jugar amb la pressió de
guanyar, per tant quant arribes a un partit una mica més important o una final,
tens la costum de jugar amb la mateixa pressió. La veritat que en els partits més
importants, la concentració es màxima i no tens temps de reflexionar allà dins.
Només hi ha els nervis previs a un gran partit i las ganes de que comenci. Una
vegada acaba, sempre el repasses una mica mentalment, especialment si el perds,
per intentar aportar més coses en els següents partits, tot i que, com hi ha tants
de partits, casi no tens temps de pensar en el partit perquè ja ve el següent. Amb
els anys o mesos, recordes els partits especials com finals, títols, etc. I llavors ets
una mica mes conscient de on has arribat.
Què et sembla el passat de l’Handbol? Desconec una mica el passat de
l’Handbol, tot i que si que es veritat que pot ser no ha tingut l’evolució a nivell
de popularitat del futbol i basquet.
Abans l’handbol era de 11 i en camps de futbol. Què et sembla la transició
de 11 a 7? Sempre que he vist handbol ha sigut de 7, així que tampoc et puc
comentar moltes coses. Penso que pot ser s’assemblava més al futbol i pot ser
266

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
sense el canvi ara seria tant popular com aquest, però no ho puc saber. El que si
que va guanyar l’esport va ser el dinamisme i l’espectacularitat.
Durant tots els anys que has viscut de l’Handbol. Quins canvis has vist a la
normativa (dins el camp de handbol 7)? Només he viscut petits canvis,
sobretot de decisions arbitrals, com canvis de gestos en la senyalització, però de
normes de joc, no he viscut molts canvis.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors
no eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns
altres canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que
abans o que l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la
força o llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de
l’evolució de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.)? Des de fa anys en tots
els esports professionals, es treballa molt més el físic, això fa que la forma de
jugar sigui diferent, ara els jugadors llença’n més fort, poden fer gols des de més
lluny, tant defenses com atacs utilitzen les cames, tot i que pot ser que abans
destacava més la tècnica individual, ara és el físic i las continuïtats del joc en
atac. Cada vegada es més complicat marcar un gol sense un procediment tàctic
previ i cada vegada hi ha més gols de contraatac o en transicions defensa atac.
Si parlem de la tècnica de l’Handbol, quins creus que son els punts més
importants? Dominar els màxims punts i ser complet es el mes important,
encara que si hi ha jugadors que estan especialitzats en alguna cosa dins del joc i
moltes vegades fan molt be una o dos coses et poden assegurar un bon nivell
esportiu, tot i que per això tens que ser dels millors fent-ho. Pot ser per mi el
més important es entendre el perquè de les coses i llavors tenir la capacitat de
aplicar els conceptes a la pista.
Quins creus que son les tècniques més importants? N’afegiries algun més?
A tots els considero importants, no hi ha un sens l’altre, tot i que depèn del tipus
de jugador que siguis. Hi ha jugadors que no necessiten botar be la pilota o fintar
bé, uns altres no necessitaran tenir una gran passada o una bona posició
defensiva. Però el que es segur es que has de tenir uns coneixements mínims de
267

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
cada un dels conceptes. Pot ser afegiria el prendre decisions, pots llençar molt
be, però si no ho fas quan ho has de fer, no assegures l’èxit.
Ets jugador defensiu o ofensiu? T’agrada la idea de tenir jugadors
especialitzats en defensa i jugadors especialitzats en atac? Jugo en defensa i
en atac, crec que es important ser polivalent, tot i que també penso que és
necessari tenir especialistes, perquè quan només ataques o només defenses, et
concentres més en la feina i ho sols fer millor. Per això crec que un jugador que
nomes defensa pot ajudar a els altres a defensar millor, igual que un que només
ataca, perquè tinguem el descans físic i mental de no fer una de les dos funcions,
t’ajuda a veure millor i mes fàcil el joc.
En que et bases a la defensa? En la duresa, potencia, eficàcia,
qualitat, força de cames, jugadors grans, elegància, etc.? Primer la defensa es
una cosa col·lectiva, no només de un jugador, per tant s’ha de tenir confiança en
els companys i confinar que ells faran bé el seu treball, desprès crec que
disciplina tàctica defensiva es tant important com en atac i finalment crec que
tens que defensar amb el cap, perquè hi ha atacants que se’ls ha de defensar dur,
uns altres que tens que utilitzar més les cames per parar la distància, uns altres
que pots utilitzar més la teva envergadura… pot ser jo no soc molt dur, sinó més
tàctic i utilitzo més el cap.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en
defensa. Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (aplicar
estratègia), jugar amb el que es tingui, jugar amb lo senzill (encreuaments
simples, etc.) o jugar 1 contra 1? El meu ideal de joc de atac entra tot el que
dius, però amb continuïtat, es a dir, pots fer un 1x1, però difícilment avui en dia
aconseguiràs marcar gol moltes vegades, però si pots aconseguir petites
superioritats que desprès has de saber aprofitar. M’agrada iniciar una jugada i
que la gent respongui en funció a com reacciona el jugador que te la pilota i el
seu defensa, encara que això requereix molts mesos per automatitzar tot això;
encara que també s’ha de dir que son importants les jugades més tancades per
determinats moments, però avui en dia es complicat fer una jugada i que et surti
rodona més de una vegada.
268

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se
utilitzarà més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per
l’extrem, etc.)? El llançament a distancia i el joc ràpid, es a dir , sacar ràpid,
contraatacs, etc. A part dels recursos que pot tenir cada jugador.
Quina es la teva posició preferida dins el camp i perquè? Central, perquè es
la meva posició, has de pensar més que els altres, és una posició molt important,
gran part del pes de l’atac passa per les teves mans i tens la possibilitat de manar
més dins la pista.
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa? Va cap a
millora física: saltar més, corre més llançar de més lluny i més fort, ser més
ràpid, més alt...
Quina creus que és la peça clau dins el camp i perquè? El porter es el jugador
més important, perquè al final el joc consisteix en entrar la pilota a la portaria, hi
ha vegades que fas molt bona jugada i te la para el porter, així que la jugada no
ha servit, o a l’inversa, defenses molt be, llancen en mala posició i fan gol. Els
partits de equips igualats, sol guanyar l’equip que el seu porter para més pilotes.
Per això també s’ha de defensar, els equips guanyadors son els que defensen bé.
Qui creus que es el millor jugador del món actualment i perquè? I en un
passat i perquè? Actualment per mi el millor jugador es Nikola Karabatic,
perquè es un jugador total, defensa i ataca molt bé, és molt complet i en els
moments importants sempre està allà. En el que he vist jo d’handbol,
m’agradava molt Richardson, per el mateix, perquè era un jugador total, et
guanyava partits defensant i atacant.
Quin equip creus que es el millor del món actualment i perquè? Bm.
Atlético de Madrid, perquè jugo en ell i no crec que cap altre equip estigui
millor treballat que el nostre,tant en atac com en defensa, apart de les individuals
que tenim cada un.
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor.
Ara t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que
et sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
269

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un
Handbol més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
1. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer d’un
arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan l’àrbitre
vegi que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió, per que els
jugadors no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar com vulguis. Ho
veig complicat, perquè moltes vegades el passiu no es pita per no voler atacar,
sinó per no poder aconseguir superar la defensa. Aquest canvi implicaria
moltes precipitacions i pot ser es perdrien molts procediments tàctics per
aconseguir un gol. En el basquet, al final sempre pots tirar a la cistella des de
qualsevol lloc i tenir èxit, però a l’Handbol això no es així. Crec que això
faria augmentar la diferencia entre els equips de diferent nivell i pot ser
perdria l’emoció. Per altre banda, està clar que un dels problemes de
l’Handbol es que l’àrbitre té molt poder al prendre les decisions i això també
fa que molta gent li costi entendre el joc al iniciar-se.
2. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols fent
un 36a a l’aire, etc. Estic segur que això ho hauran pensat en algun moment,
de fet l’Handbol platja funciona així, pot ser tindríem el problema de que
l’àrbitre seria el que té de valorar quan un gol es espectacular o no. Sobretot
amb els flys o els 360 el joc guanyaria espectacularitat, però tenim que
recordar que a l’Handbol platja s’ataca un més i cau a la sorra, a l’Handbol
normal no, i qualsevol contacte o desequilibri pot ser molt perillós. També va
haver-hi alguna prova amb els llançaments de mes de 10m per que contessin
doble, però el final, tot es va quedar en res.
3. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig el
camp. Feria el partit més dinàmic i coneixent alguns equips, pràcticament no
s’atacaria ni es defensaria, s’estaria gran part del partit corrents. Fa anys, per
sacar de, para sacar de centre tenia que estar tot l’equip en el seu camp, així
que una mica la teva idea la van aplicar però saquen del centre sense tenir que
esperar a l’altre equip.
270

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
4. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. A
la que hi hagin 5 faltes en defensa sigues, però nomes en un atac, no anar
acumulant durant tot el partit. Crec que l’Handbol es tant atac com
defensa, si tu vols, es molt fàcil forçar una falta i això faria que les defenses
casi no poguessin defensar, simplement haurien de deixar passar als atacants.
Al final es un esport molt difícil d'arbitrar, perquè pot ser que en una defensa
hi hagin 5 faltes, però ben fetes i a vegades n’hi ha unes altres 5 que son de
forma reiterada, així que és complicat.
5. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig camp.
Veient com funciona l’Handbol platja, això faria un joc més ràpid. Al final
sempre es una mica el mateix, quan més velocitat i dinàmica, menys defenses
i atacs. Dependria una mica del gust de cada persona, a mi personalment
m’agrada veure el procediment que els equips fan per atacar o per defensar,
no tot es corre, encara que pot ser si que per la gent que no hi entén molt o
que comença a veure l’Handbol, sigui mes atractiu i senzill lo altre.
6. Que en un equip i pugui haver 16 jugadors i no 14. A la Champions i
competicions internacionals actualment ja hi poden anar convocats 16
jugadors.
Podries dir-me altres canvis que podrien haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa? Es complicat, poder ser una mica més rigorosos amb la
reiteració de faltes, enganxades i la duresa en el pivot sobretot. No ho se... la
veritat que es complicat.
Com veus l’Handbol en un futur? S’ha de treballar molt per no quedar-se
enrere i agafar les estructures dels altres esports que pot se ens han passat en
popularitat els últims anys, sobretot aquí a Espanya l’Handbol esta passant un
moment complicat, els pavellons buits, amb falta de diners, etc. S’ha de
potenciar l’esport, ensenyar ala gent que maco i apassionant que es l’esport i
sobretot als nens. Crec que si fan les coses bé, l’Handbol ho té tot per ser un dels
esports que més agradi a la gent.
271

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Quin creus que és el millor entrenador del món? Talan i Raúl, és a dir els
meus. Son la parella perfecta, encara que esta claríssim que de tots els
entrenadors se’n ha d’aprendre i agafar les coses positives que et puguin aportar.
Quina és la teva jugada preferida? La continuïtat de un costat a l’altre, fins
aconseguir una superioritat i una acció clara de gol.
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol,
quina m’explicaries? Pfff… n’hi ha moltes, al final les anècdotes son
experiències que has viscut amb els companys i pot ser si no les has viscut o has
estat allà no tenen la mateixa gràcia. Una pot ser que a un company no el van
deixar entrar a un lloc perquè era calb, perquè es van pensar que era un skin o un
noi perillós per portar el cabell així, però clar... simplement no en tenia.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? Estudio farmàcia i
alemany a l’escola de idiomes.
272

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
7. ENTREVISTA ENTRENADORS
7.1. ENTREVISTA JORDI RIBERA
Com et dius? JORDI RIBERA ROMANS
A quin any vas néixer? A l’any 1963
A quina categoria estàs i a quines has arribat a
entrenar ( o jugar )? EQUIP DE LLIGA
ASOBAL (19 ANYS), SELECCIONS (BRASIL-
ARGENTINA) (3+1 ANYS)
Com vas descobrir el món de l’Handbol? A través de l’equip del meu poble i
els meus amics quan tenia uns 10-12 anys.
En quants i quins equips has estat fent de entrenador ( o jugador )?
Actualment a quin equip entrenes? He estat a: U.E. Sarria, Selecció Catalana
Juvenil, J.D. Arrate, GEiEG, BM. Gáldar, C.D. Bidasoa, Selección Argentina,
Selección Brasil, Ademar León. Actualment no estic entrenant a cap equip.
Abans de ser entrenador vas ser jugador? Si es així, quant portes dins el
món de l’Handbol? Si primer vaig ser jugador ( Benjamí, Aleví, Infantil, Cadet,
Juvenil i 1 any a sènior). Crec que des de els 10 anys, uns 38 anys. (En el fons,
jo vaig començar a jugar a futbol que realment era l’esport que m’agradava, però
els meus amics jugaven a Handbol, durant uns anys vaig alternar els dos esports
ja que es jugava diferents dies, fins que al final em vaig decidir per l’Handbol).
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol però des del teu punt
de vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o
no, Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol ( fora i dins el
camp)? S’han millorat les estructures, hi ha millors instal·lacions, millor
material per treballar, i sobretot hi ha més informació del nostre esport que
permet a els entrenadors estar contínuament actualitzats per treballar amb els
seus equips respectius i els jugadors. A través de la televisió tenen més
possibilitats de tenir una cultura de l’Handbol. En el que es refereix en el pla
tècnic, el nostre esport s’ha convertit en més físic, es corre més, es llança més
273

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
fort, els equips donen més valor a l’aspecte físic, els jugadors han millorat certs
aspectes tècnic - tàctic. Els partits són molt més ràpids, amb més atacs i
defenses, hi ha més contraatacs, sacar del centre més ràpid, els atacs són molt
més ràpids. Les estructures de joc són més obertes.
Segurament quant eres petit miraves partits a la televisió i segur que alguna
vegada t’havies plantejat arribar a on ells estaven. Com et sents al estar al
nivell que has arribat ara? Quan era petit mirava molts pocs partits a la
televisió, personalment feia tantes activitats que la televisió la mirava molt poc, i
per desgràcia abans Girona era un lloc molt tancat, excepte els equips que
competien en Lliga Nacional, el contacte amb l’exterior era difícil. Es mirava a
Barcelona com la panacea inaccessible. Nosaltres només érem un reducte que
vivia a la perifèria dels baixos fondos, afortunadament tot això va anar canviant
amb l’arribada de la Federació Catalana, i sobretot amb el treball de clubs com
Bordils, Sarrià i GEiEG.
Com em sento ara? És difícil d’expressar això en un escrit, només et diré que
l’Handbol ha sigut la meva vida des de fa molts anys que m’ha premés conèixer
diferents països, diferents ciutats, clubs i sobretot relacionar-me amb infinitat de
persones de diversa manera de pensar i maneres de viure. En ells he descobert
mica a mica un nou concepte de entendre un món més que complicat. En
definitiva l’Handbol m’ho ha donat tot i jo he intentat fer el mateix per ell.
Referint-nos una altre vegada en quan miraves els partits a la televisió de
petit o quan jugaves tu de petit. Quins canvis has vist fins arribar al nivell
que estàs? Crec que ja he contestat aquesta pregunta, veia molts pocs partits
d’Handbol quan era petit, tot i que crec que després ho he compensat quan he
crescut. Canvis, més informació, qualitat en els entrenaments, millora de les
infraestructures, millor ritme de joc, formes de jugar més obertes, defenses amb
més alternances, això fa que augmenti els recursos que tenen que aplicar els
atacants. Això permet un procés continu d’adaptació defensa - atac que es
nodreixen contínuament per variar el joc.
Segurament has viscut una quantitat de partits intensos de gran expectativa
a nivell internacional i a gran nivell nacional. Què sents dins el camp? I
quan acabes el partit i ho recordes al cap d’uns anys què sents? Passió,
274

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
il·lusió, expectatives, intensitat, força. En ocasions les sensacions no es poden
explicar amb paraules, suposo que l’adrenalina puja i vius amb força i passió
d’allò que has treballat durant la setmana amb els teus jugadors. Quan acabes el
partit, depèn del resultat i el desenrotllament del mateix, en ocasions frustració,
en altres satisfacció. ( s’ha de tenir en compte els detalls que envolten les
diferents activitats). Si solo recordar, recordo sobretot lo positiu, en moments
difícils ajuda a seguir endavant. Recorres a lo dolent quan et serveix
d’experiència per no cometre els mateixos errors. Tot i que lo bo i lo dolent no
depenen només d’un sol treball, a vegades estàs condicionat del treball d’altres.
No obstant quant contribueixes a l’èxit de l’equip o a l’èxit del jugador que
ajudes a treballar és quelcom totalment gratificant.
Que et sembla el passat de l’Handbol? El passat de quelcom ens permet viure
el present. Sens dubte que estem davant d’un esport jove. El passat mai el podem
oblidar, com mai oblidem el consell d’un pare o un amic encara ara ja no hi
siguin. Un entrenador ha de treballar sempre amb la mentalitat que el passat es la
paraula que acabes d’escriure ara. S’ha de viure en una continuïtat millor,
aprendre./ El passat ens permet preparar-nos per el futur. Un futur que comença
avui.
Abans l’Handbol era de 11 i en camps de futbol. Que et sembla la transició
de 11 a 7? Doncs jo no vaig viure l’Handbol 11, però tinc que considerar que el
canvi a 7 i sobretot la reducció dels espais, la possibilitat de fer-ho en llocs
tancats, ho ha dotat d’una espectacularitat més gran.
Durant tots els ans que has viscut de l’Handbol. Quins canvis has vist en la
normativa (dins el camp d’Handbol 7)? El tema disciplinari, permeten més
control dels contactes que perjudiquen en forma de lesions als jugadors. El time
out donant als entrenadors més control del joc. La possibilitat del servei del
centre permet més rapidesa en el joc.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors
no eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns
altres canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que
abans o que l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la
275

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
força o llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de
l’evolució de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.) El nostre esport durant
molt de temps ha permès la diversitat, podia jugar un alt o un baix, amb molt o
poc pes, només l’havia d’adaptar al lloc on donés més resultat. De mica en mica,
això ha anat canvien sobretot a l’esport d’alta competició, ara es busca el
jugador més complet, alt, fort i ràpid, encara que això no ho és tot,
afortunadament, i ho demostren jugadors com Juanín, Doder que va ser triat
millor central del Mundial de l’any passat i cap dels dos passa el 1,75m. De totes
amb tot això segur que si surt un jugador amb talent podrem no devem buscar-
l’hi un lloc a l’equip, segur que s’ho guanya de sobres encara que no mesuri dos
metres. La duresa de la defensa a una mica a joc amb la millora física. Però si
que es veritat que amb lligues com la alemanya es permet molt més que a
Espanya el joc una mica diferent, menys estratègic i més físic, això ens dona
l’avantatge que quan un equip espanyol amb igualtat de condicions s’enfronta a
un equip alemany sol guanyar l’espanyol.
Si parlem de la tècnica de l’Handbol, quins creus que són els punts més
importants? Domini de cicle de passos en el joc amb pilota, tenir un bon salt i
un bon llançament, varietat i espontaneïtat en les nostres accions de 1x1.
Quines creus que son les tècniques més importants? N’afegiries algun? Tots
aquests s’ha d’intentar treballar de forma global, tots son importants i alguns
més o menys important en funció de l’acció que realitza.
Quin és el sistema defensiu que mes t’agrada? No n’hi ha cap en especial,
busco el sistema defensiu que millor s’adapta al meu equip i als contrincants.
En que et bases en la defensa? Amb la duresa, potència, eficàcia, qualitat,
força de cames, jugadors grans, elegància, etc.? Recuperar la pilota i evitar
que em facin gol. Un bon 1x1 i 1x2, anticipació, dissuadir. Treball de tàctica
col·lectiva.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en
defensa. Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (aplicar
estratègia), jugar amb el que es tingui, jugar amb lo senzill (encreuaments
276

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
simples, etc.) o jugar 1 contra 1? Codi de funcionament oberts, que fomenten
la creativitat dins d’un ordre (Amplitud i profunditat).
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se
utilitzarà més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per
l’extrem, etc.)? No sabria dir dins de uns anys que l’Handbol es practicarà però
seguir que s’assemblarà molt al d’avui en dia, evidentment amb matisos.
Aquesta pregunta es clarament confidencial i no sortirà d’aquesta
entrevista. Si em tinguessis d’explicar la teva jugada preferida, quina seria?
(No és necessari contestar si no ho vol). Tinc molts pocs secrets en l’Handbol,
m’agrada explicar-s’hi als entrenadors que demostren interès, tenen mentalitat
oberta i ganes d’aprendre, i vulguin escoltar encara que per això s’hagi de moure
el c..l.
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa? Sistemes
oberts i adaptatius.
Quina creus que es la peça clau dins el camp i per què? Porter.
Quin creus que és el millor jugador del món actualment i per què? I en el
passat i perquè? Karabatic, defensa, atac, un bon 1x1 a les dos postures.
Tècnica - tàcticament d’una qualitat elevada.
Quin equip creus que es el millor del món actualment? Actualment
Barcelona, Ciudad Real, Hamburg, Kiel.
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor.
Ara t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que
et sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un
Handbol més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
I. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer d’un
arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan
l’àrbitre vegi que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió,
per que els jugadors no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar
277

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
com vulguis. Això ja es va proposar fa temps, es una possibilitat, es tindria
que provar. Evidentment de moment seria millorar el nivell dels arbitres.
II. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols fent
un 36a a l’aire, etc. Ho sento amb això no estic d’acord amb tu, em
sembla que això canviaria bastant el nostre esport, per això ja tenim
l’Handbol platja. Crec que el nostre esport no nomes ha de premiar les
accions espectaculars per aquells que no entenguin l’Handbol hi ha moltes
coses que es mereixen premi i no son la acció individual d’un jugador.
III. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig
camp. Això ja es va intentar i es va tornar a canviar altre vegada. No ho
se a mi em sembla que ara esta be. Tinc la sensació que volem aproximar-
nos al basquet i lo nostre esta be.
IV. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca.
A la que hi hagin 5 faltes en defensa sigues penal, perdo nomes en un
atac, no anar acumulant durant tot el partit. Valoro molt el treball
defensiu i l’atac ben construït. Si la defensa tindrà que buscar recursos
ofensius per contrarestar-la. Afegiríem més responsabilitats als àrbitres
que com tu dius bastant subjectivitat tenen en les seves decisions.
V. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig
camp. Sumaria un metre més a l’espai de canvis, lo altre ja em sembla be.
El contrari augmentaria els problemes amb els canvis i las zones de joc.
VI. En un equip pugui haver-hi 16 jugadors i no 14. A la copa d’Europa ja
poden jugar 16. Aquí Asobal es va proposar, encara que alguns equips van
entendre que això només beneficiava els equips grans.
Podries dir-me altres canvis que podria haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa? Estaria bé que es posessin d’acord tots els països en la
correcta interpretació de les regles. L’equip que rep gol no tingués d’estar
necessariament en el seu camp per sacar del centre.
278

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Com veus l’Handbol en un futur? L’Handbol és un esport que creix cada dia,
encara que pot ser ho fagi en altre països i aquí no. Per desgracia a Espanya la
crisis esta afectant i molts d’ells tenen complicat el futur. Si els jugador no tenen
entorns professionals es difícil que puguin sortir bons jugadors. A Espanya hi ha
molts jugadors que si tinguessin la possibilitat d’entrenar mati i tarda, podrien
arribar a ser grans jugadors. Des de fa molt temps hem apostat per jugadors
estrangers això estava be si el jugador estranger tenia un bon nivell, però molts
equips han preferit tindre jugadors mediocres de fora que treballar amb les
canteres, perquè en aquests moments ens trobem que falten jugadors per
completar les plantilles, sobretot de bons jugadors i de jugadors de projecció. En
el tema purament tècnic, l’Handbol seguirà creixent ràpidament, els jugadors
treballaran més la forma física, i els jugadors complets que defensin i ataquin
tindran més possibilitats de jugar, i això es una bona noticia, perquè el jugador
jova de l’Handbol haurà de treballar tant les seves virtuts en defensa i atac per
poder tindre projecció. El futur de l’Handbol precisa augmentar les perspectives,
superar-les i perquè no desbordar-les i això ha de començar per els entrenadors,
jugadors i directius que son els que han d’aportar mitjans per poder treballar
adequadament.
Podries dir-me que aplicaries dins del camp als teus jugadors que trenquen
el que apliquen la majoria de entrenadors? Per exemple, quant entra a
doble pivot l’extrem esquerra, el seu defensor vagi sobre el lateral dret.
Desmarcada sense pilota, creativitat. No crec que els entrenadors realitzem coses
molt diferents, hi ha matisos que canvien, que moltes vegades radicant en el
nostre propi caràcter i la forma de entendre la vida, els coneixements cada dia
estan més a prop de tots. El que ens falta es determinació i persistència per
aplicar-los i crear la nostre pròpia filosofia de funcionament.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? No. Dono classes en el
Curs Nacional d’Entrenadors, i normalment dono algunes xerrades i cursos en
diferents llocs.
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol,
quina m’explicaries? Les anècdotes s’expliquen assentats de forma relaxada i
fent un cafè o una cervesa, així que si vols ja saps...
279

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
7.2. ENTREVISTA JORDI JORDAN
Com et dius? Jordi Jodar Sagalés
A quin any vas néixer? 1977
A quina categoria estàs i a quines has arribat a entrenar ( o jugar )? Primera
Nacional Masculina
Com vas descobrir el món de l’Handbol? La meva família ha estat sempre
inculcada a l’Handbol, a través sobretot del meu oncle, jugador i capità del FC
Barcelona en la primera Copa Europa del 1991. Sempre ha estat present a casa i
a partir d’aquí vaig començar a jugar.
En quants i quins equips has estat fent de entrenador ( o jugador )?
Actualment a quin equip entrenes? Com entrenador: Pare Manyanet, Creu
Alta Sabadell, Handbol Gavà, Escola d’Handbol Gavà, Safa Horta, Sant Esteve
Sesrovires, FC Barcelona. Actualment: OAR Gracia Sabadell. Com a jugador:
Safa Horta i Pare Manyanet.
Abans de ser entrenador vas ser jugador? Si es així, quant portes dins el
món de l’Handbol? Si. Vaig començar a jugar als 10 anys i a entrenar als 17. en
definitiva 24 anys vinculat totalment a l’esport.
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol però des del teu punt
de vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o
no, Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol ( fora i dins el
camp)? El canvi més substancial per mi és el ritme del joc, associat a una
preparació física molt més completa i unes accions tàctiques col·lectives molt
més elaborades. Evidentment la tecnologia i tots els avançaments que això
comporta han ajudat molt a millorar tots els aspectes relacionats amb els
entrenaments i la millora, així com la preparació dels partits.
Que et sembla el passat de l’Handbol? Hem sembla la història i l’evolució, la
base de on venim i en molts casos partits i moments viscuts i nostàlgia d’ells.
Bons records.
280

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Abans l’Handbol era de 11 i en camps de futbol. Que et sembla la transició
de 11 a 7? Hem sembla una transició lògica dins de la situació pròpia de l’esport
i els practicants, així com el clima i les possibilitats de pràctica en el moment
que es fer el canvi.
Durant tots els ans que has viscut de l’Handbol. Quins canvis has vist en la
normativa ( dins el camp d’Handbol 7 )? Menys del que m’agradaria, però
bàsicament l’entrada dels temps morts, l’augment del numero de jugadors a les
banquetes (12 al principi, 14 des de fa uns anys i 16 en competicions europees
actuals), i els canvis a les normatives sobre la sacada del centre que ha donat un
canvi important en el ritma dels partits. La resta, poques i simples nimietats.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors
no eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns
altres canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que
abans o que l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la
força o llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de
l’evolució de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.) No puc estar del tot
d’acord amb tu, ja que si ens centrem en el moment de cada Handbol, els
jugadors de aquella època també eren grans i forts, el que passa es que l’evolució
de l’esport, les possibilitats i els mètodes d’entrenaments i la tecnologia, han
permès que cada vegada siguin jugadors més complets i millor preparats per
l’esport. Evidentment l’altura, l’envergadura i elements com la força formen una
part importat per poder tenir accés a l’elit, encara no es suficient. Els jugadors
segueixen necessitant de la tècnica i la tàctica per poder desenvolupar el joc. Les
defenses son molt mes dures... si veiem vídeos d’Handbol de la dècada dels 80
podem veure equips amb jugadors duríssims, i amb el joc subterrani
descomunal, encara que la noblesa de l’esport del que parlem ho tapava tot
abans. Actualment, com esta passant a altres esports, s’està endurin molt degut a
que es perden valors propis de l’esport davant del guanyar com sigui i dels
interessos econòmics. Necessitem que les federacions preguin mesures en aquest
aspecte a través dels comitès arbitrals per frenar aquesta evolució, així com una
formació de tècnics que permetin que els mètodes i els valors a transmetre siguin
els correctes en aquella etapa. A nivell tàctic, cada vegada hi ha més evolució,
281

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
això estar clar, però dins dels conceptes o situacions que ens fixem amb partits
de fa dècades, també ho podem trobar. L’evolució és la quantitat d’aspectes
tàctics treballats a tota situació, l’aplicació i sobretot, la seva constant
combinació. Evidentment la tecnologia també ha estat una part principal
d’aquesta evolució.
Si parlem de la tècnica de l’Handbol, quins creus que són els punts més
importants? Orientació, passada, llançament, finta i desplaçaments. Orientació,
dissuasió i interpretació, tècnica defensiva davant la lluita per l’espai. Parada.
Quin és el sistema defensiu que mes t’agrada? Qualsevol esta ben defensat.
5+1, 6:0, 3:2:1 sobretot.
En que et bases en la defensa? Amb la duresa, potència, eficàcia, qualitat,
força de cames, jugadors grans, elegància, etc. ? Agressivitat i predisposició a
la lluita dins el reglament. Lluitar per l’espai davant la penetració, sempre dins el
reglament. Preparació física adequada a l’esforç i necessitats de l’activitat.
Intencions tàctiques individuals adaptades dins d’un concepte tàctic col·lectiu
que tot l’equip coneix, amb les seves pautes, normes, necessitats i obligacions.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en
defensa. Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (aplicar
estratègia), jugar amb el que es tingui, jugar amb lo senzill (encreuaments
simples, etc.) o jugar 1 contra 1 ? Tenim 3 formes de joc en funció de la
situació: Juguem amb pautes de “joc lliure”, tenint en compte les necessitats
bàsiques del joc contra el tipus de defensa que tenim davant. També pautes de
circulació de la pilota i jugadors i transformacions del sistema, amb diverses
solucions. Més habitualment conegudes com accions o “jugades” però no
tancades, sempre amb pautes que es treballen en els entrenaments i que intentem
combinar. Algunes accions tancades, sobre tot desprès del cop franc o situacions
especials de final de partit, passiu, etc.
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se
utilitzarà més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per
l’extrem, etc.) ? L’Handbol esta evolucionant cap a un joc cada vegada més
ràpid i vistos. Les transicions ràpides, les accions de diverses golejades de
282

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
contraatac o continuïtat del mateix. Cada vegada més els jugadors més complets
i las plantilles que conten amb ells son les que poden desenvolupar un joc tàctic
més complet i posar més problemes als equips rivals, sense oblidar la
importància total dels porters.
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa? Atac
cada vegada més elaborat, amb més i més pautes de joc i combinacions de les
mateixes, i defensa cada vegada més centrada en la destrucció sigui com sigui de
la recuperació de la pilota i en causar problemes a les situacions de l’atac per
aconseguir èxits. Massa duresa fora del reglament.
Quina creus que es la peça clau dins el camp i perquè? El porter. Perquè te
molta importància en el joc. Una defensa perfecta amb un mal portar no serveix
de res.
Quin creus que és el millor jugador del món actualment i perquè? I en el
passat i perquè? Porters: Arpad Sterbik, Daniel Saris i D’Harry Mayer.
Jugadors: Filipí Geisha i Parapetis. Tots per la seva absoluta i decisiva
intervenció en el joc en tots els aspectes. Del passat, Vaselina Voguis, un geni,
complet, decisiu, líder, un dels primers en iniciar aquest canvi i aquesta evolució
inicial cap a un tipus de jugador total.
Quin equip creus que es el millor del món actualment? Hamburg, Atletico de
Madrid (antic Ciudad Real), Rhein Neckar Lowen i Kiel, son plantilles
perilloses. Per mi el millor actualment, per bona plantilla i per una preparació i
un treball fins el límit de tots els aspectes de joc, el FC Barcelona.
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor.
Ara t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que
et sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un
Handbol més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
I. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer
d’un arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan
l’àrbitre vegi que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió,
per que els jugadors no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar
283

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
com vulguis. Crec que s’hauria de poder modificar aquesta norma,
encara que si li volem treure subjectivitat, el que podem donar a
l’àrbitre el poder subjectiu d’establir si ataques o no per treure 20
segons. Segueix siguin subjectiu. A més a més, en un moment en el que
a l’Handbol pots fer gol 3 o 4 segons desprès de que et marquin gol...
40 segons... que passa llavors amb els cops francs que retractant? Se
sancionaran adequadament com per el reglament amb sancions
progressives? O es farà com fins ara que es dona el mal interpretat
“premi” del joc passiu?
II. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols
fent un 36a a l’aire, etc . Crec que es massa premi per una acció
singular. A més a més, pot provocar que només per evitar-ho, els
jugadors defensius es dediquin a provocar penals sobre aquestes
accions, perquè... només valen un veritat? No ho veig.
III. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig
camp. Això pot accelerar el joc, com en el mini handbol, encara que
pot provocar que existeixin “palomeros” que no defensin i només
estiguin preparats per rebre la pilota directe del area de porteria. Crec
que puguen sacar del centre ràpid, no es necessària aquesta norma.
IV. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca.
A la que hi hagin 5 faltes en defensa sigues penal, perdo nomes en
un atac, no anar acumulant durant tot el partit. Crec que aquesta
norma busca quelcom que ja existeix a la normativa de l’Handbol,
només falta aplicar-ho. L’acumulació de individual o col·lectiva de
cops francs se sancions amb sancions progressives, targetes grogues o
dos minuts. Crec que es suficient i totalment coherent. El problema es
que no es sol aplicar.
V. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig
camp. Masses especialistes, masses canvis... Perquè no anem a buscar
jugadors d’Handbol complets? Així només farà falta canvis per
mantenir la intensitat o buscar un altre tipus de jugador en el camp. Tal
284

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
i com evoluciona l’Handbol, els equips amb jugadors més complets en
totes les feines poden establir més ritme de joc i treure avantatges
d’aquestes situacions. Normalment son els que manen a les
competicions europees. No ho veig.
VI. En un equip pugui haver-hi 16 jugadors i no 14. A la banqueta hi ha
d’haver 16 jugadors i no 14. De quants més jugadors puguis disposar
com entrenador, més versatilitat i més formes diferents de jugar cada
situació o moment del partit. Em sembla molt bé. Això ja es fa a
competicions europees de clubs i de seleccions.
Podries dir-me altres canvis que podria haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa? Crec que hi ha mitjans tecnològics per evitar depèn de
quines subjectivitats, i estar clar que es deu intentar rebaixar la agressivitat i la
duresa extrareglamentària de alguna manera.
Com veus l’Handbol en un futur? Espero que bé! Com a mínim jo seguiré
treballant per que millori.
Podries dir-me que aplicaries dins del camp als teus jugadors que trenquen
el que apliquen la majoria de entrenadors? Per exemple, quant entra a
doble pivot l’extrem esquerra, el seu defensor vagi sobre el lateral dret.
Demanes coses molt concretes... simplement dir-te que intento estudiar les
situacions per provocar errors o dificultats constants en el joc dels rivals, intento
sempre que en els aparellaments defensius - ofensius, no ens treguin avantatges.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? Esperem que només
pogués dedicar-me a l’Handbol. Soc professor d’educació física i també
formador de entrenadors.
Utilitzes la possibilitat de jugador - porter? Creus que es bo utilitzar-lo?
Només en situacions especials. Un jugador menys, o be finals de partits. És bo i
dolent depenent del risc que vulguis tenir.
285

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
7.3. ENTREVISTA MANOLO MONTOYA
Com et dius? Manuel Montoya
Fernández
A quin any vas néixer? A l’any
1959.
A quina categoria estàs i a quines
has arribat a entrenar ( o jugar )?
ASOBAL i a la Selecció Espanyola
Absoluta Masculina.
Com vas descobrir el món de l’Handbol? Vaig començar a jugar en el Col·legi
Pare Manyanet de Barcelona als 12 anys evidentment amb d’intenció de divertir-
me i jugar amb els meus companys de classe.
En quants i quins equips has estat fent de entrenador ( o jugador )?
Actualment a quin equip entrenes? Fraikin BM.Granollers (Dos temporades
en juvenil 1989-90, 1990-91 una temporada i mitja com a segon entrenador i dos
etapes de quatre (1992 - 1996) i cinc anys (2000 - 2005) com a primer
entrenador d’ASOBAL), Pilotes Posada Academia Octavio (ASOBAL) 1997-98,
Tersa Adrianenc i FC.Barcelona (Divisió d’Honor "B") 1998-99 / 1999-2000,
Selecció Catalana Masculina Absoluta (des de 2000), Selecció Espanyola
Masculina Absoluta. Ajudant de entrenador (des de 2009).
Abans de ser entrenador vas ser jugador? Si es així, quant portes dins el
món de l’Handbol? Si, vaig començar a jugar als 12 anys i a entrenar als 16,
així que com pots calcular uns 40 anys des del principi.
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol però des del teu punt
de vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o
no, Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol ( fora i dins el
camp)? L’Handbol i l’esport en general s’ha professionalitzat, amb això no vull
dir que només els jugadors siguin professionals (ASOBAL), si no que el nivell
de la preparació dels tècnics s’ha incrementat molt apareixent a més a més
especialistes en diferents camps com els preparadors físics, metges,
fisioterapeutes, analistes de partit, psicòlegs, etc...
286

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Segurament quan eres petit miraves partits a la televisió i segurament
alguna vegada t’havies plantejat arribar on eren ells. Com et sens al arribar
en el nivell que estàs ara? Molt content i satisfet. Durant la meva adolescència i
durant la meva època com estudiant somiava amb entrenar a elit i ser professor
d’Handbol a l’INEFC de Barcelona. Aconseguir les dos coses m’ha fet sentir-me
realitzat professionalment.
Referint-me altre vegada en quan miraves partits a la televisió de petit o
quant jugaves tu de petit. Quins canvis has vist des de petit fins arriba a on
estàs ara? Fundamentalment hi ha dos aspectes que es poden observar a primera
vista, la millor condició física, tècnica i tàctica dels jugadors i la evolució en el
ritme de joc.
Segurament has viscut una quantitat de partits intens de gran expectativa a
nivell internacional i a gran nivell nacional. Que sents dins el camp? I quan
acabes el partit i el recordes al cap d’uns anys? En el camp i des de que
comença el partit res, l’exigència de concentració que necessita un entrenador fa
que de les emocions a un costat. Quan acabes el partit i en funció del resultat
(especialment en alguns partits) eufòria o tristesa i una necessitat de reflexionar
sobre el que ha passat en qualsevol dels casos per millorar. I desprès de uns anys
i com sols quedar-te generalment amb les coses bones... satisfacció per lo
aconseguit.
Que et sembla el passat de l’Handbol? Molt bonic, a més a més veure
l’evolució del nostre esport i estudiar-lo ajuda a entendre’l una mica més.
Abans l’Handbol era a 11 i en camps de futbol. Que et sembla la transició
de 11 a 7? Només conec l’Handbol 11 per filmacions, encara que la presencia en
públic en els partits d’Handbol era molt gran, la seva pràctica en els països en els
que es practicava es veia condicionat per factors climatològics, així que per
mantenir la seva pràctica durant tot l’any es va portar a “sala” (igual que encara
a l’actualitat es fa amb el futbol en alguns països), la velocitat del joc en
dimensions més reduïdes i la seva espectacularitat afegida a altres elements fa
que l’Handbol a 7 es “menges” al seu antecessor.
Durant tots els anys que has viscut l’Handbol. Quins canvis has vist en la
normativa (dins el camp d’Handbol 7 He "viscut" molts canvis, te’n apunto
uns quants: Canvis en les sancions disciplinaries de 2’-2’-5’ a 2’-2’-2’( la tercera
287

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
exclusió va passar de 5 minuts a 2 minuts). Desaparició de “l’expulsió”. “Camp
enrere”(com al basquet). Joc a temps “parat”, es parava el cronòmetre durant
totes les pauses de joc. L’aparició del temps mort i modificacions a la seva
aplicació. Sanció de 7m. En accions de tècnics o públics que eviten una clara
ocasió de gol. Augment del número de jugadors inscrits a l’acte (12-14-16).
Normativa de colors de joc en els porters. Modificació de la duració dels
descansos. Cop franc final sense possibilitat de canvis a l’equip defensor i amb
un únic canvi a l’atac. Prohibició de pantalles en aquesta situació. Servei del
centre sense que els que han marcat estiguin al seu camp.
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors
no eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns
altres canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que
abans o que l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la
força o llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de
l’evolució de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.)? Tens raó el joc s’ha
tornat “més físic” i probablement “menys tàctic” per lo menys a l’Handbol
masculí, en moltes ocasions la falta de preparació tàctica individual brilla per la
seva essència i es veuen pocs jugadors “intel·ligents”. A l’aspecte tàctic
col·lectiu podríem dir que des del punt defensiu es va passar de defenses 3:3 a
defenses 6:0, d’aquestes defenses obertes com el 3:2:1 i la tendència a
l’actualitat es la utilització novament de defenses tancades o semitancades (6:0 i
5:1). També des del punt de vista ofensiu s’utilitzen( en molts segons el meu
punt de vista) accions de 1x1 o màxim 2x2 en decrement d’accions col·lectives
més elaborades. Aquesta situació es molt greu per la progressió del jugador quan
es produeix en categories de iniciació. La tècnica ha evolucionat
considerablement i els jugadors – fins i tot els més joves – son capaços
d’executar tot tipus de accions tècniques.
Quin és el sistema defensiu que mes t’agrada? La defensa 6:0 i la 3:2:1
En que et bases en la defensa? Amb la duresa, potència, eficàcia, qualitat,
força de cames, jugadors grans, elegància, etc.? A la qualitat (intel·ligència)
tàctica individual defensiva dels jugadors i en l’entreteniment dels sistemes per
la excel·lència en el seu funcionament. Mai dins la duresa, la defensa s’ha
d’entrenar també i no es pot pensar que dona cops es defensa bé.
288

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en
defensa. Però si parlem d’atac, t’agrada realitzar jugades (aplicar
estratègia), jugar amb el que es tingui, jugar amb lo senzill (encreuaments
simples, etc.) o jugar 1 contra 1? M’agrada plantejar procediments tàctics que
inicien el joc col·lectiu de l’equip i no jugar constantment situacions 1x1.
posteriorment i en funció de les respostes defensives m’agrada que els jugadors
aprenguin a solucionar correctament les situacions que apareixen.
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se
utilitzarà més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per
l’extrem, etc.)? El futur està en, a més a més del desenvolupament de la tàctica
individual, es a dir del aprofitament intel·ligent dels elements tècnics.
Aquesta pregunta es clarament confidencial i no sortirà d’aquesta
entrevista. Si em tinguessis d’explicar la teva jugada preferida, quina seria?
(No és necessari contestar si no ho vol). Encreuament central lateral a un
costat, passada rapida lateral - lateral, 2x2 lateral pivot i continuïtat de nou cap el
costat contrari. (Si arriba fins a l’extrem, millor que millor).
Com veus que va l’evolució de l’Handbol segons l’atac i la defensa? Com
hem dit s’ha endurit ( perquè s’ha permès per part dels arbitres ) la defensa i s’ha
individualitzat ( ho hem permès els entrenadors ) l’atac.
Quina creus que es la peça clau dins el camp i perquè? Ofensivament el
central, com organitzador i “prolongació” de l’entrenador a la pista. El seu joc
implica el tipus de joc que desenvoluparà un equip. Defensivament el porter, una
bona actuació a la portaria sol ser desequilibrant.
Quin creus que és el millor jugador del món actualment i perquè? I en el
passat i perquè? Karabatic és probablement el millor jugador a l’actualitat,
ataca a tots els llocs de la primera línea, defensa a qualsevol posició, és un líder
en els seus equips i es capaç de si no te un bon dia de jugar per els seus
companys. Del passat Vesselin Vujovic, Viatchesla Atavin i Patrick Chavar tres
jugadors amb una qualitat tàctica increïble i als que vaig tenir la oportunitat
d’entrenar.
Quin equip creus que es el millor del món actualment? Es difícil dir només
un equip, però et contestaria que la millor plantilla es la del F.C.Barcelona.
289

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor.
Ara t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que
et sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un
Handbol més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
I. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer
d’un arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan
l’àrbitre vegi que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió,
per que els jugadors no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar
com vulguis. Aquesta regla que proposes es va aprovar fa temps en
alguns torneigs internacionals (45 segons). Està clar que no es pugui
donar als arbitres una interpretació personal sobre el joc passiu per el que
em sembla be limitar el temps d’atac. També t’haig de dir que no
comparteixo la teva idea de que decideixin si els hi treuen o els hi
permeten els 20” dels que parles. Establim un temps d’atac, es controla
amb un cronòmetre i s’eviten interpretacions arbitrals.
II. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols
fent un 36a a l’aire, etc. Prefereixo un valor únic (1 gol) i que es limiti
la duresa defensiva per permetre accions més vistoses d’atac. De totes
maneres hi hauria en el cas d’acceptar les teves propostes definir
exactament cada una d’aquestes accions ( mira els problemes que genera
els 360º en “el platja”)
III. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig
camp. Hem sembla bé, li donaria més rapidesa al joc i dificultaria els
canvis atac - defensa.
IV. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca.
A la que hi hagin 5 faltes en defensa sigues penal, perdo nomes en un
atac, no anar acumulant durant tot el partit. Crec que es podria
plantejar estratègies per part dels atacants que pares el joc (joc 5 1x1 i
amb això un 7 metres) i ho farien lleig. Però si es veritat que hauríem
d’aplicar el reglament en lo referent a reiteració a les faltes.
V. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig
camp. Jo no soc partidari dels canvis atac - defensa i aquesta regla els
290

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
afavoreix. No pot ser que alguns jugadors no creuin ni el mig camp. Hem
de buscar jugadors complerts.
VI. En un equip pugui haver-hi 16 jugadors i no 14. Aquesta norma ja
s’aplica a competicions internacionals (Champions, Mundial i Europeu) i
te un problema logístic en els JJOO per el numero de participants de
aquesta competició.
Podries dir-me altres canvis que podria haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa? Limitar la subjectivitat del reglament ( no donar tanta
capacitat de decisió als arbitres) i la duresa defensiva.
Com veus l’Handbol en un futur? Hem de tenir unes millors estructures, igual
que han millorat jugadors i entrenadors, els dirigents han de millorar i molt!
Podries dir-me que aplicaries dins del camp als teus jugadors que trenquen
el que apliquen la majoria de entrenadors? Per exemple, quan entre a doble
pivot l’extrem esquerra, el seu defensor vagi sobre el lateral dret. En cada partit
el comportament defensiu i ofensiu s’ajusta a funció de les característiques del
rival, així que sempre existeixen accions que intenten sorprendre o dificultar les
accions d’atac o defensa del rival.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa? Soc Doctor en Ciències
de l’Activitat Física i Esports i Entrenador Nacional de Mèrit. Treballo com a
professor d’Handbol, fonaments tàctics i esports emergents a l’INEFC de
Barcelona.
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol,
quina m’explicaries? N’he viscut moltes, però prefereixo no explicar la majoria
d’elles. Una publica es la que es va produir en un partit entre el Granollers i el
Presov en competició internacional. A 10 minuts de joc van expulsar a un
jugador contrari, l’entrenador del seu equip va protestar i un dels arbitres es va
acostar i li va ensenyar targeta. Mentre li ensenyava targeta groga, l’entrenador
va perdre els nervis i li va fer un pessic a la panxa a l’àrbitre que va caure
adolorit al terra. L’entrenador va ser expulsat de la banqueta i nosaltres varem
tenir a partir d’aquell moment el millor arbitratge de la meva vida.
291

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
8. ENTREVISTA ÀRBITRES
8.1. ENTREVISTA NACHO
PASCUAL
Com et dius?
Ignasi Pascual Sánchez
A quin any vas néixer?
1988, concretament el 6 de
desembre.
A quina categoria estàs i a quines has arribat a arbitrar?
Actualment, amb el meu company, estem a la Divisió d’Honor Plata amb l’afegit
de ser àrbitres assimilats a Lliga ASOBAL, cosa que ens permet poder dirigir
en la màxima competició. El passat 11 de novembre vam debutar a l’Elit al
Palau Blaugrana. A nivell internacional estem dins el grup d’àrbitres joves de
la Federació Europea i hem participat a dos cursos de joves talents de la IHF.
Com vas descobrir el món de l’Handbol?
A l’escola, no tenia cap tradició a la família, els meus amics hi jugaven i
m’agrada veure’ls, així que em vaig engrescar a participar-hi.
Has jugat alguna vegada a Handbol? Amb quin equip?
Sí, durant 4 o 5 anys, vaig començar al Bell-lloc i l’etapa de juvenil la vaig fer al
GEiEG. Vaig deixar de jugar amb 17 anys.
Per què vas decidir fer-te àrbitre? Tenies l’objectiu d’arribar al nivell que
estàs ara o no t’ho havies plantejat?
Això em pregunto jo encara...puc dir que és vocacional, quan em va començar a
agradar l’esport de seguida em vaig fixar en la figura de l’àrbitre. Potser
també perquè sempre m’ha atret la docència, i en el fons àrbitres i mestres
tenen molt en comú.
Quan comences a arbitrar no et planteges aquestes coses o, si ho fas, és com una
mena de somni. En aquest sentit, somniar és lliure, però mai hauria pensat als
13 anys quan vaig començar, que amb 22 debutaria a l’ASOBAL.
292

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Hi ha hagut molts canvis al pas del temps a l’Handbol però des del teu punt
de vista, des de que vas entrar en el món de l’Handbol, sigui des de petit o
no, Quins són tots els canvis que has notat en l’Handbol ( fora i dins el
camp)?
L’handbol ha canviat en els últims 10 anys, no cal anar més enrere, tant a nivell
de tècnica/tàctica com de Regles de Joc. Ara l’handbol és molt més ràpid,
amb transicions de pilota a una velocitat espectacular. Ara s’entrena molt
més, i això vol dir que els jugadors es desenvolupen més i més aviat. Per la
part que ens toca als àrbitres, la nostra condició física i concentració s’han
hagut d’augmentar, si us fixeu els àrbitres ara se’ns demana una condició
similar a la dels jugadors. Cal afegir també que, lamentablement, l’handbol
s’ha tornat en certa manera mediàtic, la qual cosa suposa més pressió per
tothom i la crítica és més alta que abans.
Segurament quan eres petit miraves partits a la televisió i segurament
alguna vegada t’havies plantejat arribar on eren ells. Com et sens al arribar
en el nivell que estàs ara?
Doncs sí, no fa gaire veia algun partit del Barça per la televisió i pensava: “s’ha
de sentir una sensació especial quan dirigeixes aquest tipus de partits”. Quan
t’adones que el que està al mig del camp a punt de començar el partit ets tu
sents que el teu somni s’ha fet realitat. És una barreja de sensacions, però a
banda de la il·lusió que dóna, és una gran responsabilitat.
Referint-me altre vegada en quan miraves partits a la televisió de petit o
quant jugaves tu de petit. Quins canvis has vist des de petit fins arriba a on
estàs ara?
Òbviament la rigorositat, seriositat o, si se li vol dir així, la professionalitat. El
tracte amb els jugadors i oficials i el respecte mutuu és espectacular. Són
d’aquelles coses que no pots veure per la televisió. La pressió també és
notable, no és el mateix 50 espectadors que 3.000
293

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Segurament has viscut una quantitat de partits intens de gran expectativa a
nivell internacional i a gran nivell nacional. Que sents dins el camp? I quan
acabes el partit i el recordes al cap d’uns anys?
Tinc fragments de partits que recordo com si fossin ahir. Hi ha partits molt
especials. Abans de començar la rutina és sempre la mateixa, els àrbitres
només volem fer-ho bé i encertar el màxim possible. El moment quan el
partit s’acaba és fantàstic, si tot ha anat bé, sents una gran satisfacció per la
feina ben feta i, amb el pas del temps, quan recordo certs moments,
m’emociono en pensar tota la confiança que han dipositat en nosaltres i tota
la feina feta i el sacrifici que comporta l’arbitratge.
Que et sembla el passat de l’Handbol?
Pel que jo recordo, era un esport millor tractat que ara. El seguia més gent, els
pavellons estaven plens. L’any passat, a Barakaldo, en un partit de la Divisió
d’Honor Plata, hi havia no més de 50 espectadors. Un es pregunta, què ha
passat per arribar fins aquí?
Abans l’Handbol era a 11 i en camps de futbol. Que et sembla la transició
de 11 a 7?
En la meva opinió em sembla que aquesta transició era totalment necessària,
l’esport d’aire lliure per excel·lència ja sabem quin és. A més, que sigui en
un espai interior facilita que el pugui practicar més gent (per exemple als
països nòrdics on a l’hivern fa molt fred)
Durant tots els anys que has viscut l’Handbol. Quins canvis has vist en la
normativa (dins el camp d’Handbol 7
Normalment hi ha canvis en les Regles de Joc cada cicle Olímpic (4-5 anys). No
solen ser canvis molt substancials, però algú dels joves que juga ara es
planteja un partit sense el joc passiu? Fa molt poc que es va començar a fer
servir l’advertència de joc passiu, abans no existia. També ha desaparegut,
des de juliol del 2010, l’expulsió (sanció per la qual el jugador expulsat havia
d’abandonar el terreny de joc i cap company el podia substituir passats dos
minuts – no confondre amb desqualificació).
294

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
La evolució de l’Handbol ha anat avançant en molts aspectes, els jugador de
ara son alts i forts i l’altura és el més prudent, en canvi abans els jugadors
no eren molt alts i no contaven amb tanta força. També hi ha hagut uns
altres canvis com per exemple que les defenses son molt mes dures que
abans o que l’atac no es tant tàctic que abans sinó que es basa més en la
força o llançaments de 9 metres. Àmpliament, Què em podries explicar de
l’evolució de l’Handbol( canvis, aspectes, idees, etc.)?
Gràcies a una pàgina d’internet, fa poc he pogut veure partits d’Elit o
internacionals dels anys 90. El canvi és manifest, tal com dius, els estils de
joc així com les característiques antropomètriques dels jugadors han variat
amb el pas del temps. Abans el joc era més pausat, no tant dinàmic, més a
batzegades. Això vol dir que era, en línies generals, més col·lectiu. Ara ha
guanyat en rapidesa i força. Aquesta rapidesa complica molt més la nostra
feina. Particularment no crec que s’hagin endurit les defenses, sinó que les
defenses estan més i millor entrenades per emprar segons quines tàctiques no
massa reglamentàries. Per exemple la defensa sobre el pivot o quan els
extrems es disposen a llençar. En una fracció de segon és molt difícil que
veiem si el llançador trepitja, fa passes o si el defensor col·loca una mà a
l’estómac de l’atacant i el tomba.
Tècnicament parlant els diferents elements tècnics més importants son:
a) Posició Base.
b) Desplaçaments.
c) Adaptació pilota.
d) Passada.
295
e) Recepció.
f) Llançament.
g) Bot.
h) Finta.
Quines creus que son les més importants? N’afegiries algun?
Actualment buscar espais, una recepció ràpida, una última passada i la definició
marquen la diferència, segons el meu parer, entre els jugadors de qualitat i els
excel·lents, així com els equips.

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En la defensa quan hi ha una defensa molt dura, que intentes fer per parar
el joc brut? Has expulsat algun cop algun jugador per la primera acció
dura?
Els àrbitres tenim elements per establir un límit de tolerància, en principi les faltes
se sancionen de forma progressiva, però això no vol dir que una acció als primers
minuts no pugui suposar una exclusió o fins i tot una desqualificació directa. Fa dos
anys, en el nostre debut a 1ª Divisió Nacional, vaig desqualificar un jugador al minut
7 de la primera part per una empenta a un altre jugador quan aquest estava a l’aire.
A partir d’aquí tothom ha d’entendre que qualsevol conducta violenta és, ha de ser, i
serà erradicada del nostre esport.
En els sistemes tàctics col·lectius hi ha diferents aspectes en atac i en
defensa. Però si parlem d’atac, t’agrada que els equips realitzin jugades
(aplicar estratègia), jugar amb el que es tingui, jugar amb lo senzill
(encreuaments simples, etc.) o jugar 1 contra 1?
Tot té una part positiva i una altra que no ho és tant, els equips que juguen amb
massa estratègia fan que, de vegades, el partit sigui avorrit de veure,
significant per nosaltres l’ús de l’advertència de joc passiu. Els equips que
juguen molt a l’1X1 tenen molta més probabilitat de provocar sancions
disciplinàries en l’equip defensor. Personalment m’agraden els equips que
juguen ràpid i amb les idees clares, quant més duri un atac més possibilitats
hi ha que s’embruti el joc.
Tàcticament i tècnicament, ¿Què creus que serà en el futur el que se
utilitzarà més (per exemple el passada per l’esquena, l’encreuament per
l’extrem, etc.)?
Penso que l’handbol seguirà evolucionant i guanyant en espectacularitat, ara en
partits internacionals i en molts de Lliga ASOBAL es veuen jugades
realment boniques. Al nostre debut, un jugador de l’Antequera va fer un gol
d’esquenes a la porteria i saltant!! La rapidesa i la visió de joc també han
ajudat molt, hi ha relacions central-pivot que s’entenen millor que un
matrimoni!!
296

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
Una vegada vaig parlar amb un àrbitre que em va dir que li agrada
arbitrar partits emocionants però el que ell intenta es sempre portar
espectacle al partit, 2 minuts per qualsevol tonteria, xiular coses que no són,
etc. Creus que és un bon pensament? Quin és el teu pensament a la pista?
Espero no saber qui és aquest àrbitre, jejeje. Estic radicalment en contra d’aquest
plantejament. El que sí que crec és que els àrbitres han de PROTEGIR
l’espectacle, però no generar-lo. Hem de afavorir el joc net i sancionar qui se
surt f’aquest fair play. La voluntat última de l’àrbitre és no afectar al
desenvolupament del joc i facilitar que hi hagi una bona atmosfera.
Quina creus que es la peça clau dins el camp i per què? Creus que els
àrbitres tenen un paper important dins el terreny de joc?
Totes tenen la seva importància, en destacaria dues: central i porter. El centrar
com a cervell de l’equip, si funciona ell funcionen tots. El porter és
importantíssim (i no és perquè jo jugués de porter, jeje), et pot fer guanyar un
partit ell sol. Quan estan inspirats, com popularment es diu, són molt difícils de
batre. Evidentment tot té un component psicològic molt gran.
Els àrbitres tenen un paper fonamental per tot el que he anat dient i perquè,
realment, són els que han de garantir que les Regles de Joc es compleixin. Sovint
no és fàcil, quan els elements del joc no col·laboren (jugadors, entrenadors, etc.)
de vegades has de prendre mesures “impopulars” però necessàries.
Quin creus que és el millor jugador del món actualment i perquè? I en el
passat i per què?
Segurament és Nikola Karabatic, el francès. Integra moltes qualitats que hem
parlat: força, velocitat, intel·ligència, llançament...el que sí sé segur és qui són
els millors àrbitres del món, els canaris Raluy/Sabroso, que van arbitrar la final
del passat Mundial de Suècia, són un gran exemple a seguir.
Quin equip creus que es el millor del món actualment?
Aquest equip ha d’estar a Espanya o Alemanya, actualment és possible que sigui
el Barça, amb la qual cosa...hem arbitrat el millor equip del món??!!
297

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
En el meu treball he plantejat un canvi de normativa per un futur millor.
Ara t’ensenyaré els canvis plantejats i m’agradaria que m’expliquessis que
et sembla un bon canvi o no i perquè, els seus inconvenients o avantatges i
finalment la teva opinió. M’he basat en fer aquests canvis per fer un
Handbol més espectacular, més entretingut, més eficaç i més àgil.
1. Treure el passiu i posar una possessió de 40 segons atacant. I fer d’un
arbitratge subjectiu a un arbitratge objectiu, es a dir, en quan l’àrbitre vegi
que no ataquen treure-s’hi uns 20 segons de possessió, per que els jugadors
no estiguin 20 segons sense atacar per guanyar com vulguis.
Seria molt més fàcil per nosaltres. Tot i que el nou reglament ha descrit millor
les situacions susceptibles de joc passiu, és un punt complicat d’interpretar.
Segur que seria un canvi benvingut pels àrbitres i jugadors (potser no tant per
aquells que sempre ens critiquen). De totes maneres, se’ns faria extrany, oi?
2. Els gols d’espectacle contin com 2 gols, per exemple, el “fly”,o tir de
passada penjada dins l’àrea, els gols de rosca, gols d’esquena, gols fent un
36a a l’aire, etc.
Això seria una bona mesura, però també hi hauria una part no tant maca, i és que
els gols de rosca, per exemple, solen ser des de l’extrem. Si ara hi ha
contactes “invisibles” i especialistes en defensar els extrems, imagina’t si els
gols fossin dobles, potser provocaria més accions perilloses. Això ja es
practica a l’handbol platja, tot i que és un esport completament diferent a
l’handbol pista.
3. Sacar de dins de l’àrea hi hagi gol o no i no sacar sempre de mig camp.
Com al mini-handbol. Aquesta la veig complicada, perquè no donaria massa
temps a organitzar la defensa contraria i hi hauria molts jugadors en camp
contrari, cosa que ens posaria les coses difícils. Per altra banda, també de
vegades no és fàcil controlar els serveis de centre ràpids, no tenim 3 ulls!!
4. La defensa ha anat evolucionant i s’ha tornat molt més forta, brusca. A la
que hi hagin 5 faltes en defensa sigues penal, perdo nomes en un atac, no
anar acumulant durant tot el partit.
Al futbol sala hi ha una mesura semblant, però a l’handbol hi ha molt contacte, i
seria molt controvertida. Jo crec que disciplinàriament els àrbitres tenim
298

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
prous arguments per actuar. Quan un equip comet 5 faltes seguides també
se’l pot sancionar disciplinàriament per reiteració. I també recordo que
després d’aplicar una llei de l’avantatge es pot sancionar per una jugada
anterior, així que no se m’acut res per canviar en aquest sentit.
5. La zona de canvis no sigui de 3 metres sinó més metres o tot el mig camp.
Totalment d’acord, podríem dir, per exemple, que la zona de canvis fos fins que
s’acabi la banqueta.
6. En un equip pugui haver-hi 16 jugadors i no 14.
Això a nivell internacional ja existeix. A Espanya encara no s’aplica, però és
probable que en un futur pròxim així sigui.
Podries dir-me altres canvis que podria haver-hi per millorar l’Handbol
segons la normativa?
N’hi ha un que ja es va aplicar a la Final Four l’any passat, i és la repetició
d’imatges per saber si una pilota entra dins de temps o no. Tot i que, com
sabem, introduir tecnologia sempre és polèmic.
Hi ha hagut canvis positius per nosaltres com la introducció del sistema de
comunicació “headset”. És de gran ajut per nosaltres. I vaig més enllà,
perquè no fer com el rugby? Deixar que les televisions sentin les nostres
converses o explicacions als jugadors. S’ha d’humanitzar la figura de
l’àrbitre, hi ha vegades que el que parlen un jugador i un àrbitre és molt
interessant. Per exemple: si en aquell moment estàs “on air” que en diuen, és
a dir que se sent la conversa i un jugador et falta al respecte, què? Com es
defensarà si tothom l’ha sentit? Per altra banda, quantes vegades, després
d’alguna jugada, m’he acostat a l’entrenador o jugador i li he dit: “m’he
equivocat, tenies raó, ho sento”. Tothom sol acceptar aquestes paraules, els
àrbitres som esportistes també.
Com veus l’Handbol en un futur?
De l’aspecte tècnic/tàctic/reglamentari ja n’hem parlat força, així que et diré que
o fem alguna cosa, o l’handbol morirà. Hem d’actuar, tots hi estem implicats,
és al·lucinant la crisi econòmica de molts clubs d’ASOBAL. Hem de fer que
299

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
sigui un espectacle, que sigui televisiu, hem de fer que la gent compri el
nostre producte.
Donaries més poder a l’arbitratge dintre el terreny de joc? O creus que
s’hauria de treure més poder a l’arbitratge? Per què?
Potser, com has dit abans amb el tema del joc passiu, el que tractaria és
d’objectivar un xic més les Regles de Joc, però aquest esport l’estimem, en
certa manera, perquè és així de simple i de complexe a la vegada.
Apart de l’Handbol, et dediques a alguna altre cosa?
Sí, sóc estudiant i, a banda, treballo a la Delegació d’Handbol de Girona com a
responsable de l’Àrea de Formació del Comitè d’Àrbitres, director de
l’Escola d’Àrbitres de Girona, professor i director dels Cursos de Formació
Arbitral i col·laborador del Comitè Català d’Àrbitres.
Si m’haguessis d’explicar una anècdota que has viscut amb l’Handbol,
quina m’explicaries?
Te n’explicaré dues, breument, una de bona i una per reflexionar:
Al setembre vam viatjar a Brasil per arbitrar a les Olimpíades Escolars. A banda
d’això, vam impartir dues ponències als àrbitres locals. Va ser una experiència
impressionant, ens tractaven amb molt de respecte i, fins i tot, admiració. Ens
van fer dues entrevistes, una d’elles per la televisió. La gent als pavellons ens
demanava permís per fer-se fotos amb nosaltres, semblàvem famosos!! Els
àrbitres rebem ben poques paraules d’ànims, així que quan arriba el moment, es
fa difícil d’oblidar.
La no tant bona no va passar fa gaire temps, en un partit de Divisió d’Honor
Plata a Aranda de Duero. El partit va ser molt complicat i després d’acabar i
quan ens dirigíem al túnel de vestuaris algú del públic va acostar-se a la primera
graderia i ens va llençar un encenedor. Fins on hem d’arribar? Va estar molt a
prop de tocar-nos. Algú s’ha plantejat si aquest encenedor m’obre el cap, la
trucada que li hauria de fer a la família? La persona que ho va fer no té fills o
éssers estimats? Li desitjaria que li fessin això? És inadmissible que per intentar
fer la nostra feina haguem de patir intents d’agressió. La sanció pel club va ser
ridícula. Fa poc al futbol, a primera divisió, van agredir un assistent català, fins
300

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
quan? Un àrbitre internacional alemany va intentar suïcidar-se la setmana
passada hores abans d’arbitrar un partit de la Bundesliga, tot i que no sabem el
motiu exacte, hem de reflexionar seriosament que els àrbitres som persones, i
com a tal, aquestes coses ens afecten.
Moltes gràcies per la teva atenció. Per últim, creus que tindria que posar alguna altre
pregunta? Me la podries posar i contestar sisplau.
Finalment, després de tot el que hem parlat, vull transmetre que l’arbitratge ha
complementat la meva educació i m’ha transmès uns valors importantíssims. He
conegut grans persones, he voltat per el món i, evidentment, en la balança pesa molt
més allò positiu. He après no només a ser millor àrbitre sinó a ser millor persona. No sé
perquè hi vaig començar, l’únic que sé és que no podria deixar-ho. És apassionant.
Gràcies pel teu interès, Joan, no havia participat mai en un treball de recerca, espero que
et serveixin les meves paraules. Si hi ha qualsevol cosa ho mirem i ho corregim.
301

TREBALL DE RECERCA: L’handbol: ahir, avui i sempre. Joan Congost
302