grups alternatius davant la guerra sant cugat - MOC - Barcelona

14 EDUCACIÓ PER LA PAU MOCADOR 26
LA INTENCIONALITAT DEL
LLENGUATGE. REFLEXIONS
Fa temps que volia escriure sobre aquest
tema vers el qual de la meva experiència
personal. Finalment, he tret una conclusió
i és que l'ús demagògic i interessat del
llenguatge per part de certs elements, ens
pot induir a perseguir l'ombra d'una
quimera, és a dir: res, en el camí podem
deixar-nos una part important de la nostra
vida autèntica.
El llenguatge és un fet diferenciador de
l'espècie humana itambé el principal mitjà
de comunicació, d'aquí la seva
importància. En molts casos el llenguatge,
estudiadament intencional transmès per
un bon comunicador, pot esdevenir un
mecanisme de control, de domini, de
poder...
Dins el llenguatge trobem paraules que
tenen un significat precís, volen dir allò
que diuen i res més; n'hi ha altres que
defineixen valors, qualitats o capacitats
de l'home i que, tot i tenir definicions
literals molt específiques en funció de
cada cultura (significat notatiu), de
vegades poden utilitzar-se amb significats
molt diversos (significat connotatiu) fins i
tot espoden deixar sensesignificat quedar
degradades a simples enunciats, de tant
usar-les incorrectament sense donar-los
contingut pràctic o, fins i tot, se'ls dóna un
contingut oposat a allò que volen dir.
Recordo quan vaig començar a treballar
en l'ensenyament en la dècada dels 70;
en aquell temps estaven de moda
conceptes com creativitat, imaginació,
enginy... per una part del col.lectiu. Més
tard, em vaig adonar del joc però,
mentrestant, us puc assegurar que sentir
les a les reunions una i altra vegada em
creava un estat d'ansietat i un complex
d'inferioritat que inhibia la meva
participació, em bloquejava, tenir alguna
d'aquelles qualitats la vivia con una
condició necessària de pertinença a un
grup que es presentava com una classe
superior (no sé si conscientment o
inconscient), em creava ansietat perquè
la situació resultavadesconcertant ja que,
en la majoria del casos (sempre hi ha
excepcions) els que pronunciaven
aquestes paraules amb tanta prodigalitat,
no posseïen o eren força limitats en
aquestes qualitats, per tant es donava
una doble situació: d'una banda no podien
ensenyar res a ningú (amagaven la seva
ignorància darrera d'unes paraules
pomposes) i d'altra perquè es creava la
impressió subjectiva que esperaven, dels
nous que arribàvem, que resolguéssim el
problema i crear així un sentiment de
culpa. De qualsevol manera allò que és
important pel cas que ens ocupa és veure
com aquelles paraules, amb el temps,
van començar a no significar res en aquell
context ni en d'altres, un bon exemple el
constitueixen els polítics en el govern
antics pregoners de "la imaginación al
poder Ara pot passar quelcom semblant
amb els conceptes democràcia, justícia,
solidaritat, pau...
En qualsevol cas dir una cosa i fer una
altra per part dels que es presenten com
un model a seguir, dóna patent de cors a
gent sense escrúpols, iprovoca desencant
en els crèduls. L'experiència hodemostra.
Trobem d'altres paraules o frases que
s'utilitzen per convèncer les persones de
la bondat d'una o altra oferta ies matitzen
en un context segons convingui als
interessats, no cal que el discurs sigui
coherent ni honest ni verídic, l'objectiu és
convèncer. Aquesta fraseologia és
habitual en el discurs polític i en el
publicitari; normalment se'ls dóna a
aquestes paraules un contingutsignificatiu
desitjable, abellidor,... per tant, seran
repetides una i altra vegada des de
qualsevol posició política o ideològica
encara que el temps demostri que les
conseqüències pràctiques són negatives,
en alguns casos nefastesofins itot falses,
normalment ens deixarem entabanar una
vegada darrera l'altra per aquests
discursos.
Hi ha d'altres conceptes quefan referència
a capacitats o qualitat humanes amb una
característica comuna altament important
i és que posseir o no allò que defineixen
serà condició necessària per pertànyer o
no al grup, òbviament minoritari corporatiu,
restringit, dels escollits que, no en va,
tenen el privilegi de poder-les definir i
d'influir en la seva definició.
Pel quefa a això, em ve al cap una historia
recent. Nofa gaire vaig a anar a un concert
gratuït de l'OMB (Orquestra Municipal de
Barcelona). El tríptic que representava el
concert parlava de música culta en referir
se a la música clàssica. Aquesta manera
de definir una música que agrada a pocs
o que pocs se la poden permetre
econòmicament, tot i la seva aparença
inofensiva, té connotacions
corporativistes, fa referència a una elit, fa
important. -ja que pel fet d'agradar-te la
música clàssica- pots considerar-te un
delsescollits que participen del ritual quasi
místic de pertànyer al grup. També li veig
una connotació de prestigi social. Elterme
clàssica és el que defineix millor aquesta
música per oposició al terme moderna
però, posats a divagar, si utilitzem elterme
"culta" per definir la música clàssica
hauríem d'utilitzar el terme "inculta" per a
la moderna o, sifem servir el terme popular
per la música que agrada a una majoria,
amb propietat, hauríem de fer úsdelterme
"impopular per a la música de minories
en lloc d'utilitzar la subtilesa d'anomenar
ne culta una i popular l'altra.
De qualsevol manera el concepte que
m'amoTna més, a causa de l'ús restrictiu
que té iper les repercussions que pot tenir
en la vida d'una persona des dels primers
anys de la seva vida. és
"INTEL.LIGÈNCIA". La intel.ligència està
formada per moltes i molt diverses
habilitats però tradicionalment, quasi
míticament, com diu W.W. Dyer, esmesura
la intel.ligència "per la capacitatde resoldre
problemes complexos; d'escriure, llegir i
computar a certs nivells; de resoldre amb
rapidesa problemes abstractes. És una
visió de la intel.ligència que postula
l'educació formal i el coneixement
acadèmic o la cultura com el veritable
barem de la realització personal. Fomenta
una mena d'esnobisme intel.lectual que
comporta uns resultats molt
desmoralitzadors", jo diria en alguns casos
alienadors.
La nostra societat mesura la intel.ligència
pel nombre de títols acadèmics o per
sobressortir en alguna disciplina
escolàstica (matemàtiques, ciències, etc.)
menyspreatot allóque noquedi emmarcat
dins d'aquesta concepció. El sistema
educatiu és l'encarregat de dur a terme la
tasca de fer dels nens, persones
intel.ligents, per tant, des del moment en
que el nen entri a formar part d'aquesta
institució, haurà d'oblidar-se de les seves
inquietuds, de la seva curiositat, de la
seva creativitat, per acceptar i aprendre
allò, i només allò que el sistema creu que
és important. En aquest sistema només
tenen possibilitat d'èxit aquells nens amb
un predomini de la intel.ligència abstracta
i aquells que, pel que sigui són dòcils de
mena, per a la resta n'hi ha molts,
començ_arà un llarg rosari de problemes
personals, familiars i socials; fracàs
escolar, manca d'autoestima, complexos
diversos, rebel.lia, ràbia, hostilitat,
problemes familiars, inadaptació,...
Paradoxalment aquest concepte
menysprea totes aquelles habilitats
pràctiques (intel.ligència pràctica)
subjacents a la bona marxa d'un país,
aquelles que permeten que un país vagi
endavant; em refereixo a les gents del
camp, als pastors, als pescadors, o als
mecànics, electricistes, escombriaires, o
tants d'altres que, tot i no poder-los
nomenar estríctament intel.ligentsperquè
no s'ajusten a la definició bé perquè no
han tingut la possibilitat de demostrar-ho
en no haver pogut accedir al sistema
educatiu, bé perquè han format par del
segon grup, posseeixen la saviesa de la
vida que, sens dubte, és la que realment
té importància.
Vull deixar clar que amb aquestes
disquisicions-reflexions lingüístiques no
pretenc ni assentarcàtedra idonarconsells
a ningú. Tothom que tingui l'amabilitat i la
paciència de llegir-les. podrà decidir què
fer o què nofer, en qualsevol del casos pot
ser molt i molt important.
M. Teresa Astasio