grups alternatius davant la guerra sant cugat - MOC - Barcelona

36
TARDOR 1993 300 PTS -
16
FF
TELECOMUNICACIONS I INFORMÀTICA
AL SERVEI DE GRUPS ALTERNATIUS
EL MOVIMENT PER LA PAU
DAVANT LA GUERRA
UNIVERSITAT PER LA PAU DE SANT CUGAT

2 MOCADOR 26
ALT EMPORDÀ:
Moviment d'Objecció de
Conaciència
Apartat Correus, 337
17600 Figueres
ALT VINALOPÓ:
Moviment d'Objecció de
ANOIA:
BAGES:
BAIX CAMP:
Consciència
Pç. Mercat, 18
03400 Villena
Moviment d'Objecció
Consciencia
Apartat Correus, 466
08700 Igualada
Assemblea Antimilitarista del
Bages
c/. Guimerà, 53, 2°
08240 Manresa
Moviment d•Objecció de
Consciència
c/. St Vicenç, 3
43201 Reus
BAIX LLOBREGAT:
Moviment d'Objecció de
Consciència
Avg. Europa, 176, 1r.
08907 L'Hospitaletde Llobregat
BARCELONÈS:
Moviment d'Objecció de
Consciènci i Milikk
c/. Cervantes, 2, pral., 11
08002 Barcelona
tfn ifax: 93-318.39.94
Seminari Permanent
d'Educació per la Pau
c/ Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona
tfn: 93-490.43.22
BARCELONÈS NORD:
Moviment d'Objecció
Consciència
c/. Gerrnà Bemavé sin.
08911 Badalona
GRUPS
BERGUEDÀ:
Assemblea Antimilitarista del
Berguedà
Apartat Correus, 30
08600 Berga
EL GARRAF:
GIRONÈS:
de Milikk
Assemblea Antimilitarista del
Garraf
Apartat Correus, 236
08800 Vilanova i la Geltrú
c/ Portal Nou, 27
17004 Girona
Associació de Pacifistes
Objectors de Consciència
c/ Agudes 12,3r., C
17005 Girona
Col.lectiu Antimilitarista
c/ Uarg, 29, 3r ,
17190 Salt
L'FfORTA:
Moviment d'Objecció de
Consciència
Pça Manisses, 2, 3°, porta 15
46003 Valància
tfn: 96-392.30.95
MALLORCA:
Grup d'Objectors de Mallorca
Apartat Correus, 1566
07080 Palma de Mallorca
MARESME:
MENORCA:
Assemblea d'Objectors i
Insubmisos
c/ Benet Serra, 8 bis
08302 Mataró
Moviment d'Objecció de
Conscióncia
Apartat Correus, 178
07700 Maó
de MONTSIÀ: Grupd'ObjectorsdeConsciència
c/. Escoles, 14
43870 Amposta
MOCADOR Desmilitarització i no-violència
REDACCIONS
OSONA:
Assemblea Antimilitarista i
d'Objecció
c/. Sant Just, 1, 28
08500 Vic
PLANA BAIXA:
Moviment d'Objecció de
Conacióncia
c/. Sant Ferran, 7
12549 Eletiri
RIBERAALTA:
Moviment d'Objecció de
Consciència
c/ Cervantes, 30, 2n., 4°
46680 Algemessí
LA SAFOR:
Moviment d'Objecció de
Consciència
c/. Cases Blaves, 4
46700 Gandia
LA SEGARRA:
Comissió d'Objecció de
Conaciència
Apartat Correus, 88
25200 Cervera
SEGRIÀ: Moviment d'Objecció de
Conacióncia
Apartat Correus, 850
25080 Ueida
VALLÈSORIENTAL:
Grup Antimilitarista de Caldes
c/ Alfons Solà, 20, àtic, 2°
08140 Caldesde Montbui
Coordinadora per la Pau i la
Solidaritat
c/. Corró, 45
08400 Granollers
LA VALLD'ALBAIDA:
Moviment d'Objecció de
Conaciència
c/ Tomas Valls, 35, baix.
46870 Ontinyent
VALLS DEL VINALOPÓ:
Moviment d'Objecció de
Consciència
c/. Menéndez Pelayo, 11, 3r
03600 Elda
- MOCADOR CASAL DE LA PAU: Cervantes, 2, pral. 11. 08002 Barcelona. tfn: 93-318.39.94
MOCADOR- EMPORDÀ: Apartat 337. 17600 Figueres. tfn/fax: 972-56.31.17
- MOCADOR VALÈNCIA: Pça. Manisses, 2, 31, porta 15. 46003 València. tln: 96-392.30.95
SEMINARI PERMANENT D•EDUCACIÓ PER LA PAU: c/ Melcior de Palau 140. 08014 Barcelona
COL.LABORADORS/ES
Badalona: Maria Dolors Sabaté. Barcelona: Lydia Adell, Francesc Amau, Núria Amau, M° Teresa Astasio, Susanna Barquín, Betlem Blanco,
Marc Barrobés,Miquel Colomer, Pere Comelles,Teresa Dalmau, Pep Manel Fontdevila, Paco Gascón, Francesc Noé, Pàtric de San Pedro, Yon
Sànchez, Gabriela Serra. Caldes de Montbui: Dani Lopez. Alt Empordà: Isidre Uorente, Mireia Mata, Josep M Tegido, XavierTorruella. Girona:
Martf Teres.Igualada: Carles. Madrid: Luís RodriguezAbascal. Ontinyent: Josep Gilabert, Santi Sais. Perpinyà: Univers Bertrana. València:
érd8U515R hivem es preveu que surti la segona quinzenade desembre. Els originalsper ser publicats hauran d'arribar a qualsevol
de les redaccions abans de finals de novembre.
S'admeten articles,cibuixos itota mena decollaboracionsoriginals.Dirigiu-lesaqualsevol de les reciaccionsdelarevistao al FAX972-56.31.1
Subscripcions i distribució: Redacció Casal de la Pau
DIP. LEG. B-1292-87

MOCADOR 26 3
- Un
- De
- Tercer
- Presos.
- Presons.
- La
- Les
-
- El
- La
LA INSUBMISSIÓ A DEBAT
l'objecció a la solidaritat. Daniel Lopez..4
grau pels insubmisos empresonats.
Francesc Noé. 5
cadàver. Osel Hita. 8
INSUBMISSIÓ
6
7
EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA
GUERRA
lògica d'una guerra anunciada.
Jean-Arnault Derens. 9
responsabilitats davant la guerra.
Catherine Samary. 10
Taula rodona a Croàcia sobre les zones de
protecció de les Nacions Unides.
Assemblea Ciutadans d'Helsinki 12
pacifisme no pot ser neutral.
Luís Rodríguez 13
EDUCACIÓ PER LA PAU
intencionalitat del llenguatge. Reflexions.
Mg Teresa Astasio. 14
SUMARI 26
- Carreguem
- Els
- El
- L'evolució
- Armant
piles a la Universitat per la Pau de
Sant Cugat del Vallès. Teresa Dalmau....15
UNIVERSITAT PER LA PAU
sistemes defensius en els països de l'est.
Entrevista a Carlos Taibo. MOCADOR. 16.
projecte Martin.
Assemblea Ciutadans d'Helsinki. 19
del mercat d'armament. Entrevista a
Jordi Molas. MOCADOR 20
ECONOMIA DE DEFENSA
guerres i demanant la pau.
Alberto Benito i Antonio Escalante. 22
INFORME
Comunicació telemàtica per al món alternatiu.
Miquel Colomer. 24
CUL DE SAC
-
-
-
-
-Crònica d'una indubmissió electoral. 31
Llibres 32
Breus.
Agenda.
34
35
El Kleenex. 36
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO MOCADOR
nom i cognoms
adreça població
codi postal comarca tel.
Se subscriu a la revista MOCADOR per un període d'UN ANY, prorrogable si no hi ha ordre en contra, i un import
de 1.1 0 0 pessetes (4 números) a pagar mitjançant domiciliació bancària.
Distingits senyors:
Banc/Caixa Agència Població
Compte/Llibreta-núm
Banc/Caixa domiciliat al carrer
Jo (Nom i cognoms)
domiciliat al c/pç núm
autoritzo el pagament dels rebuts que al meu nom presentarà el SIOC -
Envia aquest full a: MOCADOR
- Casal
de la Pau. Cervantes, 2, pral-1.08002-Barcelona
núm de
Casal
•
de
de la Pau.
,a de
(Signatura)
tt

4 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT MOCADOR 26
DE L'OBJECCIÓ A LASOLIDARITAT
L'OBJECCIÓ, LA INSUBMISSIÓ
Fa anys, molts de nosaltres vam
començar a treballar contra el servei
militar obligatori. En molts de nosaltres la
necessitat de lluitar contra la mili va
néixer abans de què fóssim cridats, quan
vam descobrir que la mili feria la nostra
dignitat com a sers humans. Pretenien
convertir-nos en "esclaus" per ensenyar
nos a fer la guerra, per ensenyar-nos la
forma de matar altres sers humans com
nosaltres. En defensa de la nostra dignitat
ens vam declarar objectors, en defensa
de la nostra llibertat ens vam declarar
insubmissos.
L'ANTIMILITARISME
Vam haver de defensar la nostra llibertat
enfront un enemic: l'exèrcit. l ho vam fer,
i ho estem fent sense por. Vam tenir una
sorpresa molt gran en descobrir que és
l'exèrcit qui té por de nosaltres. L'exèrcit
té por de que surti a la llum tota la
corrupció que en ell hi ha. L'exercit no tan
solsfereix la dignitat dels nois que utilitza
com a"esclaus", fereix la dignitat d'aquells
que paguen per mantenir-lo, fereix la
dignitat d'aquells que són les seves
victimes, allà on passa sembra l'odi, el
dolor, la mort.
Alguns de nosaltres vam descobrir que
no n'hi ha prou lluitant contra la mili. Vam
descobrir dins nostre la necessitat de
lluitar contra l'exèrcit. Allò que primer era
una forma de defensar la nostra pròpia
dignitat i llibertat, es convertia en una
defensa de la dignitat i llibertat de molts
d'altres. Ens vam convertir en
antimilitaristes actius.
L'OBJECCIÓ FISCAL
Sota l'excusa de la defensa dels pobles,
els exèrcits són el més gran i corrupte
dels negocis. El negoci més gran de la
terra és el comerç d'armes, el bescanvi
de diners per mort, per destrucció. Tan
sols l'Estat espanyol durant l'any 1993
està dedicant 4000 milions de pessetes
cada dia al seu exèrcit. Quants n'hi ha
que viuen bé darrera d'aquesta comèdia?
si s'escau aquests diners serveixen per
matar,per aixafar els que siguin diferents,
per defensarels que són més rics envers
els més pobres,... Alguns de nosaltres
vam descobrir que mantenir l'exèrcit
també feria la nostra dignitat de sers
humans. Naixé dins nostra la necessitat
de no col.laborar amb el nostre treball en
el negoci dels exèrcits. l alguns vam
descobrir que l'objecció fiscal és una
forma de lluita contra el negoci de l'exèrcit.
Els objectors fiscals ens neguem a pagar
impostos per mantenir els exèrcits. La
nostra intenció no és col.laborar menys
amb una societat que necessita de serveis
comunitaris (escoles, centres sanitaris,
infrastructures energètica, de
comunicacions, d'aigua potable, esbarjo,
cultura,...), per això, en lloc de deixar de
pagar, els diners corresponents als
exèrcits els destinem directament al
desenvolupament de la societat a través
de grups, d'associacions, d'ONGs que
ens garanteixen un bon ús dels nostres
diners.
LA DENÚNCIA, LA SENSIBILITZACIÓ
Alguns de nosaltres vam descobrirtan-4_-)é
que cal denunciar el negoci dels exèrcits
perquè la societat senti vergonya i es
vegi obligada a reduir aquesta enorme i
inútil despesa. l així van néixer
campanyes contra el comerç d'armes, i
es poden conèixer dades que tornen a
ferir la nostra consciència de sers
humans.
UN EXEMPLE
Com pot ser que Somàlia, un poble amb
tants pocs recursos, pugui fer la guerra?
D'on van sortir les armes per la guerra si
no hi ha indústria militar a Somàlia? Les
armes dels somalís que sovint
boicotejaven l'ajut internacional, on van
ser fetes i qui les va pagar? La resposta
no és senzilla, però en bona part lapodeu
imaginar. L'Estat espanyol des de l'any
1980 fins l'any 1987 va vendre a Somàlia
material militar pervalorde 11685milions
de pessetes. l com també podeu imaginar
l'Estat espanyol no va estar el principal
venedor d'armes a Somàlia, elsprincipals
venedors van estar França i Gran
Bretanya. Quina és la causa de la misèria?
Quines circumstàncies fan possible la
guerra?
Una part d'aquests diners els
proporcionem nosaltres a través dels
ajuts a les indústries militars espanyoles.
La major part de les indústries militars
són deficitàries i es mantenen gràcies a
l'aportació dels governs. Una altra part
d'aquests diners no els va haver de
pagar el poble de Somàlia gràcies a
"l'ajut" bondadós de l'Estat espanyol,
una part dels diners el va proporcionar el
Ministeri d'Economia, amb Fons d'Ajut al
Desenvolupament. Ajut a quin tipus de
desenvolupament? Aquests diners els
vam proporcionar entre tots a través dels
impostos.
LA DEFENSA DE LA DIGNITAT DELS
SERS HUMANS
Tot aquest camí forjat al llarg dels anys,
complementat per múltiples experiències
personals de caires ben diferents, a
alguns de nosaltresens vacrear addicció,
talment com si d'una droga es tractés,
addicció a la defensa de la dignitat dels
sers humans. L'exèrcit és una de les
causes més importants que fereixen la
dignitat de molts sers humans, una de les
causes que les condicions de vida de
molts siguin d'auténtica misèria. Però
n'hi ha d'altres. De la defensa de la
nostra llibertat en negar-nos a fer el
servei militar o qualsevol altra cosa que
se l'hi assembli, i de la defensa de la
llibertat de tots els joves per a què es
vegin lliures del reclutament obligatori,
sigui civil o militar, hem arribat a la
necessitat de defensar la dignitat dels
sers humans. Les situacions d'injustícia
fereixen la nostra consciència, i en sentir
nos ferits molts de nosaltres no podem
restar impassibles.
ELS POBLES POBRES: L'ANOMENAT
TERCER MÓN, EL SUD
A prop nostre existeixen moltes situacions
d'injustícia. Però un xic més lluny, no pas
gaire, existeix una situació que fereix la
dignitat no d'un ser humà sinó dels sers
humans com a espècie biològica. La
major part de dones, homes, nens
nenes que viuen sobre la Terra viuen
sota la pobresa. Una part minoritària dels
sers humans. entre la qual ens podem
incloure la major part de nosaltres,
gaudim de condicions de vida que podem
considerar de riquesa, malgastant
quantitats d'energia, d'aigua, de matèries
primeres,... La riquesa d'uns es manté
en molts aspectes gràcies a la pobresa
dels altres.
Alguns de nosaltres lluitem contra la mili,
fem objecció fiscal,... i treballem alhora
amb organitzacions que promouen el
desenvolupament dels pobles pobres.
DE LA CARITAT A LA SOLIDARITAT
Històricament les persones dels països
rics que anaven a col.laborar, a treballar,
als països pobres, als paisos anomenats
subdesenvolupants eren religiosos, amb
ànim de cristianitzar ialhora promoure la
millora de les condicions de vida. En
ocasions aquests "missioners", que
anavenafercaritat, recollien lesengrunes
que queien sota la taula dels poderosos
ia vegades les repartien als miserables.
En ocasions justificaven accions que
atentaven clarament la dignitat i la
consciència. Actualment, però, és
necessari reconèixer que múltiples
institucions de caire religiós han estat les
pioneres de la solidaritat dels rics envers
els pobres. La solidaritat és una

MOCADOR 26 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT 5
conseqüència de la nostra responsabilitat
com a sers humans, a diferència de la
caritat entesa com una almoina, com una
forma de donar allò que ens sobra.
Actualment existeixen també nombroses
organitzacions laiques que treballen per
la dignitat dels homes. Actualment
defensar la dignitat dels homes no és
patrimoni ni dels creients, ni dels militants
de partits esquerrosos, ni de ningú,
necessàriament ha de ser un treball
conjunt.
LES EINES DEL MOVIMENT PER LA
PAU I LA SOLIDARITAT
Nosaltres que provenim d'un grup
minoritari, el moviment antimilitarista, el
moviment per la pau, podem entendre
amb facilitat les dificultats i limitacions
d'aquest altre grup minoritari: el moviment
per la solidaritat, el moviment per la
defensa de la dignitat dels homes. La tesi
d'aquest article és molt senzilla: moltes
de les eines i de l'experiència del
moviment per la Pau són imprescindibles
per al treball dels grups que promouen la
solidaritat entre els pobles.
Les organitzacions, laiques o religioses,
que treballen pels pobles pobres han
resolt enormes dificultats per aconseguir
diners, per aconseguir que aquests diners
siguin ben utilitzats, per aconseguir
persones amb formació adequada per
col.laborar als països pobres,.... Tot i així
hi ha un aspecte que encara no han
treballat prou. Una vessant molt important
de la solidaritat forçosament ha de ser un
treball "polític", un treball de denúncia,
d'exigència,... La pobresa és un problema
d'una magnitud tan gran que si els estats
rics a través dels seus governs i
institucions li donen l'esquena, no hi ha
esperança de trobar el camí de la solució.
El moviment per la Pau, el moviment
antimilitarista té experiència en el treball
"polític", en el treball de denúncia,
d'exigència,...
ENRIQUIMENT MUTU
El nostre treball pot enriquir en gran
manera l'eficàcia del moviment per la
solidaritat entre els pobles. Alhora el
nostre treball en el moviment per la
solidaritat ens porta a conèixer altres
cultures, persones d'altres continents,
d'altres ètnies,... us garanteixo, malgrat
que la meva experiència és curta, que
això ens enriqueix profundament com a
sers humans.
Daniel López i Codina.
Membre del GAC (Grup
Antimilitarista de Caldes) i de
l'associació Caldes Solidària.
TERCER GRAU PELS
INSUBMISOS
EMPRESONATS•
El meravellós espectacle que ens
ofereixen els polítics professionals no
podia fer vacances l'agost. Tot i que els
dates estiuenques no són massa
rendibles políticament, han volgut
apuntar-se el puntet. Doncs serà veritat
això del canvi del recanvi que anunciava
el partit socialista (?), i és que es veu que
la merda quan més la remenes més
difícil és d'escampar la pudor, i en deu
anys ja em direu si l'han remenat de
vegades. Nous aires han entrat al Govern
-diuen-, i en el Ministeri de Justícia ens
col.loquen un ministre "progre", o això és
el que ens han dit. Serà que estan intuint
que això de que "la justicia es un
cachonded s'està fent massa popular?
A principis d'agost el nou govern ens ha
volgut sorprendre amb una notícia que
almenys alguns no ens esperàvem, si
més no per aquestes dates.
El Ministeri de Justícia a modificat el
temps mínim per tal de poder accedir al
règim obert o tercer grau. Règim obert
vol dir que escompleix una pena privativa
de llibertat anant a dormir a la presó i
sortint durant el dia, i només uns dies a
la setmana. Si fins ara un jutge podia
concedir el tercer grau a un presoner
després de que aquest hagués acomplert
un mínim de dos mesos de presó en
període dobservació" o bé les dues
terceres parts de la condemna, ara pot
concedir el règim obert a partir del mateix
moment d'ingrés a la presó. Aquesta
reforma del reglament penitenciari
s'emmarca dins d'un pla per tal de que
els ciutadans "de perfil no perillós", no
hagin d'ingressar 3 la presó. Dit d'una
altra manera, a tots els insubmisos
empresonats-els hi han concedit la semi
Ilibertat o règim obert.
Per tal d'accedir al tercer grau, el jutge
valora si el pres pot representar "un
perill per a la societat i les possibilitats
que hi ha de reinc,idència del delicte que
s'ha comès. Està clar, en el cas d'un
insubmís, el perill que representa per a la
societat (!???), i evidentment segur que
no torna a reincidir en el mateix delicte
perquè segons la llei la condemna per
negativa a fer el servei militar o la prestació
social et declara exempt de realitzar-los.
A més a més, es necessita un contracte
de treball que asseguri d'alguna manera
la "integració" en la societat quan surtis
de la presó. Qui més qui menys s'ha
buscat lavida per aconseguir un contracte
laboral i tothom està al carrer.
Si bé és cert que tots els insubmisos
empresonats han sortit al carrer en règim
obert, l'única reforma que han fet ha
estat avançar en dos mesos el temps per
accedir al tercer grau. Fins ara molts dels
insubmisos empresonats sortien en semi
Ilibertat als dos mesos. I és que
representa un problema per a qualsevol
govern -o hauria de representar-ho- el
fet de tenir presos de consciència.
El pla del Ministeri de Justícia també
contempla la posada en funcionament
dels anomenats Centres d'Inserció Social
(CIS, que és on complirien condemna els
presos en règim de tercer grau. El
programa dels CIS atendria "les
mancances educativo-laborals de
l'intern". Aquesta ideaja hatingut crítiques
del moviment antimilitarista i mots/es
ens preguntem quin tipus de reinserció
caldria en el cas d'un insubmís: un curset
de disciplina militar..., potser? (per
contrarrestar...)
Com veieu no ens han regalat res i una
decisió política l'han camuflat amb plans,
reformes, lleis... per que no sembli que
fan un tipus de concessió. No és el primer
cop. Sinó recordeu el canvi de jurisdicció
de militar a civil el gener del '92 pels
insubmisos a la mili, per exemple.
S'ha de valorar positivament el pas al
tercer grau de tots els insubmisos
empresonats. Però això no és el que
volíem en un principi; ni és el que
demavaven els insubmisos presos que
es van declarar en vaga de fam a Iruha
el mes de juliol; ni és el que volem ara.
Per això ja hi ha gent que s'està
preguntant: i ara què?; i si ens neguema
anar a dormir a la presó?; què passaria
si...?
No s'ha despenalitzat la insubmissió, no
s'ha acabat amb el Servei Militar
Obligatori ni la PSS, no veiem que sigui
a prop la dissolució de l'exèrcit... Encara
queda molta feina per a fer.
Francesc Noé

6 INSUBMISSIÓ MOCADOR 26
PRESOS
LLISTAT A 7 DE SETEMBRE DE 1993 (SEGONS DATA DETENCIÓ)
Cal tenir present que des de l'agost tots els presos es troben
1. a: Luis Miguel Roncero
Heras
b: 5/9/92
c: Albacete
d: 2 a., 4 m 1 d.
e: 1
f: PSS
2. a: Francisco Javier
Barrera Mena
b: 17/9/92
c: Cartagena (Múrcia)
d: 2 a., 4m., 1d,
e: 2
f: PSS
3. a: José Manuel Chico
Fernandez
b: 16/10/92
c: Astúries
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 7
f: PSS
b: 8/2/93
c: València
d: 2a., 4 m.. 1d.
e: 9
f: PSS
9. a: Imanol Huizi Arregi
b: 1/3/93
c: Andoain (Guipúscoa)
d: 1 a., 5 m.
e: 10
f: Mili
4. a: Miquel Llorens Cano 10.a: Pello Maria Amillano
b:18/11/92 b:5/3/93
c: València c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., ld. d: 2 a., 4 m., 1 d.
e:4 e:8
f: PSS f: PSS
5. a: José Toribio Barba
b:26/11/92
c: Madrid
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 6
f: PSS
6. a: Pablo
Abinzano
b: 18/1/93
c: Pamplona
d: menys d'un any
e: 8
f: Mili
Etxegarai
7. a: Fermin San Roman
b: 27/1/93
c: Alsasua (Navarra)
d: 1 a.
e: 8
f: Mili
8. a: Vicent Sanchez
en tercer grau.
b: 10/3/93
c: Pamplona
d: 2 a.
e: 8
f: Mili
15.a: CarJos Lukin Astiz
b: 10/3/93
c: Pamplona
d: 1 a.
e: 8
f: Mili
Bello
b: 24/3/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4m., 1 d.
e: 8
f: PSS
21.a: Carlos GarcíaTerroba
b: 25/3/93
c: Logronyo
d: 1 a., 5m.
e: 4
f: Mili
a: NOM I COGNOMS
b: DATA DETENCIÓ
c: LLOC D'ORÍGEN
d: SENTENCIA (anys, mesos i dies)
e: PRESÓ (Vegeu adreces al final del llistat)
f: TIPUS INSUBMISSIÓ: MILI/PSS
11.a: Francisco
Aiestaran
b: 10/3/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
12.a: Roberto Tofino Alba
b: 10/3/93
c:Pamplona
d: 1 a
e: 8
f: Mili
e: 8
f: Mili
16.a: losu Berrio Zaratiegi
b: 18/3/93
c: Pamplona
d: 2 a.
e: 8
f: Mili
Javier 17.a: Eduardo Lukin Astiz
b: 24/3/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1.
e: 8
f: Mili
18.a: José Luís San Miguel
22.a: Karmelo Zabalza
b: 25/3/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m.. 1 d.
e: 8
f: Mili
23.a: Javier Bidaurreta
b: 28/3/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
Motino 24.a: Juanjo Otel
b 24/3/93
c. Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
13.a: Cesar Otxoerrarte 19.a: Unai Otegi 25.a: Javier Caracuel
Elorza
Agurrebengoa
b: 12/4/93
b: 10/3/93
b: 24/3/93
c: Linares (Jaén)
c: Pamplona
c: Pamplona
d: 2 a.
d: 1 a.
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 3
Orteills 14.a: Inaki Lukin Astiz
e: 8
f: Mili
b: 1/4/93
c: Pamplona
d: 2 a„ 4 m., 1d.
e: 8
f: Mili
f: PSS
26.a: Vicent Javier Saez
20.a: Mitxel Ormaetxea b:20/4/93
c. València
d: 1 a., 1 m.
e: 9
f: Mili
27.a: David Larrasuaíia
Echaide
b: 26/4/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
28. a: José Ramon Arginariz
b: 28/4/93
c: Pamplona
e: 8
29.a: Oscar Montero
b: 29/4/93
c: Pamplona
e: 8
30.a: Nicolás Torrano
Fernandez
b: 30/4/93
c: Múrcia
d: 2 a., 4 m,, 1d.
e: 5
f: PSS
31.a: Gorka Zabalza Iriarte
b: 5/5/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
32.a: Juan Luís Hernandez
Zubero
b: 5/5/93
c: Pamplona
di 2 a., 4 m., 1d.
e: 8
t: Mili
33.a: Pabci XabierEbíegaray
Garaicoetxea
b: 5/5/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
34.a: Jesus Garrido
Sota un govern que empresona injustament
qualsevol, el lloc adient per a un home just és
també una presó. Henry D. Thoreau

MOCADOR 26 INSUBMISSIÓ 7
b: 20/5/93
c:València
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 9
f: PSS
35.a: Manuel Ariza
b: 19/5/93
c: Madrid
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 12
f: PSS
36.a: Juan Angel
Cantalapiedra
b:28/5/93
c: Valladolid
d:2 a., 4 m., 1d.
e: 13
f: Mili
37.a: Esteban Aizkorbe
b: 14/5/93
c: Pamplona
e: 8
f: Mili
38.a: Miguel Angel Naranjo
b: 28/5/93
c:Valladolid
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 13
f: PSS
39.a: Pedro Javier La Paz
b: 26/5/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 8
f: Mili
e: 8
f: Mili
41.a: Alberto Sevillano
b: 29/5/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
46.a: Juan Montelongo
b: 2/7/93
c: Tenerife
d: 1 a., 6 m.
e: 15
f: Mili
b: 133/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
52.a: David Villanueva
Per qualsevol informació sobre el cens d'insubmisos a l'Estat
espanyol dirigiu-vos a MOC Cantabria: Casa Santa Ana. 39698
Soto-lruz (Cantabria). tfn: 942/59.62.45
e: 8
f: Mili
42.a: Pabd Javier Arana
b: 30/5/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
43.a: Juan Carlos Ancin
b: 30/5/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: PSS
44.a: Juan Luís Zabalza
b: 5/6/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 8
f: Mili
45.a: JuanIgnacioEnriquez
b: 23/93
40.a: Fernando Mendibil c: Les Palmes de Gran
b: 29/5/93 Canària
c: Pamplona d: 2 a., 4 m., 1 d.
d: 2 a., 4 m., 1 d. e:14
f: Mili
47.a: Mikel Basarte
b: 7/7/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 8
f: Mili
48.a: CéndidoMartín
b: 13f7/93
c: Pamplona
d:2 a., 4m., 1d.
e: 8
f: Mili
49.a: Javier Bados Bergara
b: 13/7/93
c: Pamplona
d: 1 a.
e: 8
f: Mili
b: 13/7/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 8
f: Mili
57.a: JoséIgnacio Burusco
b: 15f7/93
c: Pamplona
d: 1 a.
e: 8
f: Mili
58.a: Juan Antonio Galera
b: 20f7/93
c: Pamplona
d: 1 a.
e: 8
f: Mili
59.a: Santiago Vigor
González
b:21/7/93
c: Pamplona
d:2a., 4 m., 1d.
e: 8
53.a: David Guzmán Otano 60.a: Fernando Garcés
b: 13f7/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1d.
e: 8
f: Mili
54.a: Valentín Ibáñez
b: 13/7/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
55.a: Alex Sanz
b: 13f7/93
c: Pamplona
50.a: Francisco Urmeneta d: 1 a.
Tejero e:8
b: 133/93
c: Pamplona
d: 1 a.
e: 8
f: Mili
51.a: David Arrondo Olea
PRESONS
1- Centre Penitenciari La tel: 941-259038 c/ San Roque, 1.
56.a: Alfonso López Cidia
b: 13f7/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
b: 23f7/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
61.a: Fermín Azcona
b: 29/7/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 .
e: 8
f: PSS
62.a: Angel Maria Senar
b: 5/8/93
c: Pamplona
d: 2 a., 4 m., 1 d.
e: 8
f: Mili
63. a: lñigo Imaz
c: Pamplona
Torrecica. fax: 941-258235 31071 Pamplona. 12- Presó de Madrid.
Ctra. de Ayora, km. 72. (Navarra) Av de los Poblados s/n
02071 Albacete. 5- Presó de Múrcia. tel: 948-251995 28071 Madrid
tel: 967-212444
fax: 967-214750
ctra. Palmar a Mazarrón km. 4
30071 Múrcia.
e: 8
fax: 948-275915 tel: 91-4651043
tel: 968-880362 9- Presó Picassent València-2 13- Presó de Valladolid
2- Centre Penitenciari Penal fax: 968-880615 Ctra. Nacional 340 Ctra. Adanero-Xixón km. 94
de "San Antón" 46220 Picassent. 47071 Valladolid
ctra. de Tentegorra. 6- Centre Penitenciari de (L'Horta) tel: 983-560290
Apartat 68 Navalcarnero •
30200 Cartagena Ctrad'Extremadura 10- Presó de Sant Sebastià. 14- Centre Penitenciari Salto
(Múrcia) 28600 Navalcamero c/ Martutene, 55. del Negro
(Madrid) 20071 Sant Sebastià. Apartat 100. Tarifa Alta
3- Presó de Jaén. (Guipúscoa) 35017 Les Palmes de Gran
Pg. de l'Estació, 41. 7- Presód'Oviedo. tel: 943-459359 Canària
23071 Jaén. c/ Arciprest de Hita, 2 fax: 943-459359
tel: 953-255421 33071 Oviedo 15- Centre Penitenciari
fax: 953-255421 (Astúries) 11- Presó de València. Tenerife-2
tel: 985-280627 c/ Castan Tobehas,77 La Esperanza
4- Presó de Logrorio.
fax: 985-296074 46071 València.
c/ Gonzalo de Berceo, 65.
tel: 96-3701900
26071 Logrono 8- Presó de Pamplona. fax: 96-3792917
34001 Tenerife

8 LA INSUBMISSIÓ A DEBAT MOCADOR 26
UN CADÀVER
Recordo un cop, quan vaig anar a una
Trobada estatal de MOC farà uns tres
anys i mig, que un conegut advocat i
membre del MOC-Madrid va dir que la
insubmissió era un cadàver. També
recordo que jo, un insubmís de Bilbo i un
altre de Villena (que portàvem tota la
tarda fumant porros plegats i parlant de
temes diversos, sobretot d'insubmissió)
ens vam indignar bastant amb aquesta
afirmació, que ens va semblar fora de
context, i a més dita per algú dels altres
que també són 'insubmisos i insubmises'.
I de fet en aquell moment estava força
fora de context, doncs aquí a Catalunya,
per exemple, la campanya seguia tenint
empenta, les assemblees d'insubmisos
eren multitudinàries, s'aprofitava la
campanya per estendre un missatge
antimilitarista més general, i lacosaanava
encara bastant bé.
Però com ja sabeu totes i tots (encara
que només sigui perquè us llegiu el
MOCADOR de tant en tant), els temps
han canviat molt ràpidament en aquests
darrers tres anys i mig. Les dinàmiques
de funcionament que en el seu moment
es van adoptar han deixat de tenir el
sentit que tenien, i tot plegat si que fa una
mica de pudor de 'cadàver'. A més, el fet
que a Catalunya no hi hagi de moment
cap insubmísempresonat, i que se sentin
rumors des del Ministeri de Justícia que
apunten que aviat no hi haurà cap
insubmís que hagi de complircondemna
de presó (o s'apliqui el 3r. grau), fan que
els propis insubmisos estiguin
absolutament desmobilitzats. I crec que
ha arribat el moment de canviar
radicalment moltes coses.
En primer lloc, proposo la
dissolució del MOC, i la seva
refundació en una mena de
Moviment Antimilitarista de
Catalunya (el nom és el de
menys), que es dediqui a
tasques d'estudi, denúncia i
accions contra el "militarisme i
l'exèrcit, que vagin molt més
enllàdelfet que gairebépodríem
qualificar com a 'anecdòtic de
si es tracta d'un exèrcit de lleva
obligatòria, voluntària, o
professional. Això no descarta
que es pugui seguir donant
suport a les accions i actes que
pogués proposar l'Assemblea
d'Insubmisos, si és que algun
cop torna a existir.
En segon lloc, proposo la
dissolució de la Comissió
Jurídica. Quan en un moment
donat esvacrearaquesta ialtres
comissions dins de l'Assemblea
d'Insubmisos, es va fer per dinamitzar
algunes tasques i que no s'haguessin de
tractardirectament a l'Assemblea. També
es van crear com a comissions rotatives,
que havien d'anar canviant de gent
perquè no es poguessin convertir en
'màfies de poder' dins de l'assemblea
(aquesta mena de malaltia ja la coneixem
prou, i ja l'hem patit també a altres
nivells, allò de que qui més s'ho curra té
més poder de decisió, i qui, pels motius
que sigui, no s'ho curra tant, sembla que
ja no pugui discutir les decisions que es
prenen amb l'excusa aquellatan vella de
"si no t'agrada com ho fem, fes-ho tu").
Ara mateix, el sol fet que ja no existeixi
l'Assemblea d'Insubmisos fa que no
tingui sentit l'existència de cap Comissió
d'aquesta assemblea. I més quan podem
observar que la comissió jurídica s'ha
convertit en l'únic òrgan de decisió, on
acudeixen els insubmisos com si es
tractés d'un sindicat a que els resolguin
el tema del seu judici, citació, etc. Això,
apart, ja ho han captat alguns grups
(veieu per exemple l'article 'Notes per al
debat de la Insubmissió', al MOCADOR
25) que sembla que vulguin transformar
la Comi Jurídica en una mena de
Plataforma d'Objectors/es per la
Insubmissió. Tots sabem que els temps
passats sempre van ser millors, però és
un error grandíssim intentar reproduir
esquemes del que van ser els temps
‘gloriosos' de la campanya d'insubmissió
sense analitzar perquè resulta que no
eren tan gloriosos, ni perquè és
absolutament inviable intentar tornar a
començar muntant una cúpula quan
resulta que no hi ha base.
Després d'aquestes dues propostes,
suposo que molts fareu la patètica
pregunta: "I què hem de fer, deixar
penjats els insubmisos?". La resposta
sembla evident: "Sl". Potser així se'ls
acudeixi tornar-se a organitzar com a
assemblea (i que no facin la convocatòria
els que sempre les fan) quan vegin que
s'han quedat 'en pilotes'. A Catalunya hi
ha 400 insubmisos (alguns menys segons
la Guàrdia Urbana), i tots ells són prou
grandets per poder muntar la campanya
solets. l si no ho fan, que els facin fotre.
Osel Hita
Osel Hita ésaspiranta Dalai Lama, insubmís'A
Sac', fumador de cannabis sempre que pot,
bevedor mésdel compte, imoltes altres coses
que ara novenen al cas.

MOCADOR 26 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANTLA GUERRA 9
LA LÒGICA D'UNA GUERRA
Políticament, i gairebé fins al darrer
moment, el poder comunista es va
mantenir especialment rígid a Bòsnia i
Hercegovina (BiH). Es trobava molt lluny
de les iniciatives innovadores d'un Milan
Kucan a Eslovènia. Tot i així, el gran
esfondrament de 1989 va produir aquí
els mateixos resultats que arreu. Però no
ens hem de sorprendre que, en el context
d'una cultura políticament pobra, els
partits "nacionals" s'hagin repartit tot el
pastís en les primeres eleccions lliures
del novembre de 1990. Per ells mateixos,
l'SDA (Partit d'Acció Democràtica -
musulmà-), l'SDS (Partit Democràtic
Serbi) i l'HDZ (Comunitat democràtica
Croata, símil bosnià del partit en el poder
a Zagreb) obtenien el 75% dels vots.
L'única sorpresa d'aquestes eleccions
va ser el bon resultat (salvant distàncies)
del Partit dels Canvis, del primer ministre
federal Ante Markovic. Aquest, liberal
convençut, es presentava com l'única
possibilitat de salvació de
lugoslàvia com Estat
unitari. En definitiva,
tampoc éstan sorprenent,
doncs, que el seu
moviment, simbòlicament
fundat a BiH, hagi tret el
seu millor resultat en
aquesta República. Però,
tot i la bona voluntat de
Markovic, el seu intent de
salvar l'Estat federal
fracassà lamentablement,
i el seu moviment ja no
representa res avui dia. L'única oposició
està formada pels tres partits sorgits del
bloc comunista: l'SPD, l'hereu del PC; el
Partit Liberal, sorgit de les Joventuts
Comunistes, com els seus homòlegs en
les altres repúbliques, i la Unió de
Socialistes Demòcrates, els"renovadors"
de l'antic PC, molt oberts als moviments
socials, a temes com l'ecologia i el
feminisme. Però aquests tres partits, als
que s'hi afegí l'Organització Musulmana
Bosniana, escissió "d'esquerres" de
l'SDA, a l'anar separats, tenen un pes
molt reduït davant la coalició de partits
nacionals, que conclouen un pacte a la
libanesa per repartir-se el poder: la
presidència de la República queda
adjudicada al musulmà Alia Izetbegovic,
mentre que el primer ministre és croat i
el president del Parlament, serbi. Aquesta
aliança durà el que vadurarel repartiment
dels llocs. El Govern bosnià, tot i la bona
voluntat d'Izetbegovic i el seu gran talent
com a mitjancer (va ser, conjuntament
amb el president macedoni Gligorov,
l'autor del darrer pla de salvament de
lugoslàvia), es va caracteritzar des del
principi per la incapacitat per
desenvolupar la mínima política.
No es va poder aplicar cap remei a la
ANUNCIADA
situació econòmica i social, realment
crítica. Cal dir, però, que el moviment de
privatització iniciat, perexemple aCroàcia
pel Sr. Markovic, amb el seu pla de rigor
inspirat pel Fons Monetari Internacional,
havia aconseguit reduir la inflació. Però
aquesta va tornar a aparèixer així que
començà la guerra, i BiH, per descomptat,
no va ser una excepció. Aquell hivern,
abans que comencés la guerra a BiH, el
sou mitjà era inferior a 100 marcs
alemanys, i la població, com a Sèrbia i
Montenegro, vivia dels estalvis d'anys
anteriors o de l'ajuda dels parents
emigrats a Occident.
La imperícia del Govern bosnià es va
demostrar àmpliament en iniciar-se la
guerra a Croàcia, quan l'exèrcit iugoslau
concentrà unaenorme quantitatde tropes
en el territori de la República. El dilema
era el següent: refusar aquesta ocupació
facilitava a Belgrad i als nacionalistes
Éssorprenent la miopia criminaldels responsables
europeus, que no van saber comprendre que
s'havia de prendre al peu de la lletra les paraules
de Radovan Karadzic, líder de l'SDS, quan
anunciava que "l'endemà mateix del referèndum, els
serbis de BiH proclamarien la seva autonomia".
serbis el casus bellique esperaven, però
cada nou soldat iugoslauque s'instal.lava
en territori bosnià representava una
amenaça pel futur de la República.
Al mateix temps es desenvolupaven els
grups armats dels partits nacionals,
principalment per part sèrbia i croata.
Tambél'SDA començà a formar milícies,
però tard, sense recursos i a una escala
indiscutiblement inferior. Les boines
verdes que lluïen els joves activistes
musulmans per Sarajevo tenien més un
valor decoratiu que una altra cosa.
Aquesta preparació per la guerra es duia
a terme en un context de violència
generalitzada (...) El pacte
governamental que concedia la
presidència de la República a un
musulmà, el lloc de primer ministre a un
croat i la presidència del Parlament a un
serbi, deixà de funcionar del tot en
abandonar el Parlament els diputats
serbis. El mateix acord croato-musulmà,
que recolzava en bona mesura en les
opcions polítiques del dirigent de l'HDZ
Stjepan Kljujic, va quedar trencat quan
aquest darrer va ser destituït per la
direcció del partit, pel febrer del 92, en
benefici de Mate Boban. L'obstacle en
aquest tema havia estat, naturalment, el
tema de la cantonalització, a la que
s'oposava Stjepan Kljujic, d'acord amb
els seus aliats musulmans.
En aquest context hi va haver el
referèndum sobre la sobirania de la
República, els dies 29 de febrer i 1 de
març. La Comunitat Europea, inspirada
principalment per la Comissió
Investigadora sobre els Drets de les
Minories presidida per Robert Badinter,
havia fet del referèndum una condició
sine qua non per reconèixer BiH. Tot i
així, tothom sabia que el referèndum
significava la guerra. És sorprenent la
miopia criminal dels responsables
europeus, que no van saber comprendre
que s'havia de prendre al peu de la lletra
les paraules de Radovan Karadzic, líder
de l'SDS, quan anunciava que "l'endemà
mateix del referèndum, els serbis de
BiH proclamarien la seva autonomia".
Les posicions de tres
dels quatre actors de
la vida política
bosniana sobre el
referèndum van ser
clares. Els
nacionalistes serbis
van anunciar tot seguit
la seva intenció de
boicotejar-lo; l'SDA i la
presidència de la
República van fer
campanya a favor
d'una BiH independent,
sobirana, democràtica i unitària (tema
dels cartells de la campanya electoral), i
els partits de l'oposició s'afegiren a
aquesta opció, en entendre en general
que la independència de BiH no era en si
una solució de cap dels problemes del
país, però que, com Eslovènia i Croàcia
eren independents i Macedònia anava
pel mateix camí, era impossible que BiH
es quedés sola davant el bloc serbo
montenegrí. Els croats es mostraven
més indecisos: explicaren que estaven
d'acord amb el principi d'una BiH
independent, però al preu de la
cantonalització. La conferència sobre
BiH, presidida pel portuguès José
Cutilheiro, es va reunir els dies anteriors
al referèndum i la Comunitat Europea es
va afegir a aquesta opció de la
cantonalització, però en realitat no es va
decidir res al respecte. El referèndum es
realitzà a les dates previstes. Els
musulmans i croats votaren "sí” per
amplíssima majoria; els serbis el van
boicotejar, com s'esperava, i el 2 de
març al matí esclatà la guerra.
Jean-Arnault Dérens i Thierry Royer
extret de La fragmentación de
Yugoslavia. pàg.: 111 i sq. Talasa
Ediciones S.L.

10 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANTLAGUERRA MOCADOR 26
LES RESPONSABILITATSDAVANT LA
Del llibre La fragmentación de Yugoslavia.
Una visión en perspectiva(1) de Catherine
Samary reproduïm un parell de fragments
que esperem serveixin per clarificar alguns
dels tòpics que corren sobre la guerra a
l'antiga lugoslàvia. L'autora, professora de
la Universitat París-IX, és economista i ha
Tot sovint es fan servir tres explicacions,
que suposadament s'exclouen entre si.
Ara bé, ens sembla que cada una d'elles
per separat és insuficient en si mateixa,
encara que totes elles destaquen fets
reals, importants, dels conflictes que
tenen lloc.
De fet, l'anàlisi d'aquests tres
plantejaments permet aclarir una altre
interpretació possible, que pren els
aspectesconvincents de cada una d'elles.
TESI 1: L'AGRESSIÓ "COMUNISTA" I
GRAN-SERBIA
Segons un primer plantejament la guerra
ésuna agressió comunista i gran-serbia
contra el dret d'autodeterminació primer
a Croàcia i després a Bósnia i
Hercegovina (BiH). Segonsaquestavisió,
l'exèrcit iugoslau, aliat del poder serbi,
desenvolupa en aquest marc un paper
semblant a les forces repressives
soviètiques, que van intentar bloquejar
els processos d'independència de les
repúbliques bàltiques. El conflicte
s'analitza com una guerra d'expansió, o
com la voluntat de mantenir l'antic poder
comunista contra unes democràcies
joves.
Des d'aquest punt de vista, es
considera en bloc als serbis de
BiH com bases al servei del
poder gran-serbi, amb el suport
de l'exèrcit.
Aquest plantejament descriu
aliances de poder real. En altres
llocs, per exemple a Rússia,
trobem en el marc de la fragmentació del
partit-Estat aquest tipus d'apropament
entre una part de l'antic aparell i corrents
nacionalistes de tradició anticomunista.
Tot i així, aquesta explicació continua
essent insatisfactória:
- En
GUERRA
realitzat diversos estudis sobre la lugoslèvia
de Tito. A l'hora d'afrontar la situació actual
ho fa des de diverses perspectives:
econòmica, política, històrica, social... amb
la voluntat de demostrar que totes tenen el
seu paper en l'origen de la guerra.
Per l'ús superficial de l'etiqueta
"comunista", que no permet apreciar
el contingut "chetnik" de la política de
S. Milosevic. Així mateix amaga la
discontinuïtatque hi ha també amb el
"titisme" i la seva política nacional.
abordarel dret d'autodeterminació
dels croats sense plantejar-se cap
qüestió sobre la forma d'exercir
aquest dret, al mateix temps, totes
les comunitats.
El tractar com a simple manipulació
la por dels serbis de Croàcia, sense
fer referència a tots els aspectes de
la política de FranjoTudjman que han
alimentat el record del passat "gran
croat".
El partit de Tudjman, avui en el poder, és
una coalició nacionalista heterogènia que
no pot identificar-se amb els ustatxis,
però que no té res de demòcrata; per
finançar la seva campanya va rebre fons
molt quantiosos de l'extrema dreta
emigrada, cosa que no deixà d'influir en
els símbols i en les primeres mesures
que adoptà el govern, en el sentit de
l'afirmació de l'Estat com a Estat del
poble croat en el sentit ètnic
El partit de Tudjman, avui en el poder, és
una coalició nacionalista heterogènia que
no pot identificar-se amb els ustatxis, però
que no té res de demòcrata; per finançar la
seva campanya va rebre fons molt
quantiosos de l'extrema dreta emigrada.
(anteriorment, el poble serbi i del poble
croat que vivien a Croàcia eren tractats
amb igualtat). Això no era una "resposta"
a la política de Milosevic, sinó una línia
política simétrica; una corresponia a
l'altra.
Els afegits proposats (la nit mateixa de la
declaració d'independència, el 25 de juny
de 1991!) per garantir els drets de les
minories no modifiquen la dinàmica
introduïda i, sobre tot, han estat rebuts
com a paper mullat: contribueixen a
alimentar els temors, actes simbòlics
com el canvi de nom de la "plaça de les
Víctimes de Feixisme" pel de "plaça dels
Grans Croats"; o els escrits nacionalistes
del mateix Tudjman (que forma part del
corrent revisionista que nega la realitat
dels genocidis comesos en el passat
pels croats); o les seves declaracions on
s'alegra que la seva dona no sigui "ni
sèrbia, ni jueva". Les actuacions dels
grups ustatxis integrats en les Forces
Armades en les zones de conflicte no
tenen poc a veure amb els temors serbis.
La interpretació ètnica de la ciutadania
és, per desgràcia, la pràctica vigent des
del reconeixement de la independència.
Aquesta política no és una resposta de
víctima agredida, com tampoc ho és la
imposada a BiH. Utilitza la realitat de
l'agressió sèrbia per afirmar-se entre
bastidors. Els acords patents entre
nacionalistes serbis i croats a esquenes
dels musulmans bosnians i de la població
mixta de les ciutats de BiH il.lustra
trístament la similitud de les polítiques.
TESI 2. LA
CONFRONTACIÓ DE
NACIONALISMES DINS
D'UN MATEIX SAC
Segons un altre
plantejament, es pot basar
en aquestes semblances per
ficar dins d'un mateix sac i
refusar uns nacionalismes tan repulsius
els uns com els altres. Cada un d'ells
manipula la "seva" població, i la fugida
cap endavant de la guerra té la finalitat de
camuflar la indigència dels seus
programes socioeconómics. Els
armisticis no es respecten perquè tots

MOCADOR 26 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANTLA GUERRA 1 1
estan interessats en la guerra; uns per
aconseguir el reconeixement de la seva
independència "demostrant" la
impossibilitat de laconvivència; elsaltres,
per intentar mitjançant la guerra d'imposar
les fronteres d'una Gran-Sèrbia,
justificada per la pretesa "impossibilitat"
de conviure.
Aquesta visió destaca
uns paral.lelismes
reals, però segueix
essent insatisfactória
en obviar una qüestió
política i una asimetria
evident: les bombes no
han caigut en territori
serbi.
Darrera d'aquest fet hi
ha la lògica particular
de l'exèrcit: conservar els seus propis
privilegis aparellats al manteniment d'un
Estat iugoslau que elsserbiss'han quedat
sols defensant després de les
separacions croata i eslovena. La
diferència de la correlació de forces
(armament, etc.) va cobrir les actuacions
dels grups nacionalistes serbis, que van
imposar la seva "solució" gran-sèrbia,
fins i tot als seus compatriotes
desconfiats. A més, hi ha un centralisme
polític serbi, que dóna a l'evolució
reaccionària del seu règim un pes especial
en el mecanisme general.
TESI 3. LA RESPONSABILITATDELS
NACIONALISMES SEPARATISTES
Les autoritats de Sèrbia responen a això
que si els eslovens o elscroats tenen dret
a voler abandonar lugoslàvia, el serbis
tenen dret a no estat en l'Estat croat, que
no els reconeix com a nació; tenen dret
a mantenir-se en una lugoslàvia
conservada (o en una gran Sèrbia)
Des d'aquest punt de vista, l'exèrcit es
presenta com a guardià dels drets iguals
per a tots, en l'anar a auxiliar la víctima:
la pròpia Sèrbia contra els albanesos
de Kosovo.
En el cas de BiH, contràriament al que ha passat a
Croàcia, no hi va haver un canvi constitucional que
deteriorés la posició del poble serbi ni el posés sota
lamenaça d'un integrisme", doncs aquest no
domina entre els musulmans, la majoria dels quals
no són ni creients.
els serbis, perquè estan amenaçats per
una lògica que nega la seva identitat en
benefici de la formació d'un Estat sobre
un territori que "no pertany" tan sols als
croats. Aquest plantejament denuncia
una visió satànica de l'exèrcit i destaca la
incoherència de la política de Tudjman
respecte a aquest (signatures d'alto el
foc que estipulaven el seu retorn a les
casernes, seguides d'atacs contra
aquestes casernes, justificant la seva
defensa per l'Estat Major).
Aquesta perspectiva posa l'èmfasi en
una de les dimensions del conflicte. Però
és inacceptable:
En adjudicar tan sols als
nacionalismes independentistes la
responsabilitat de la guerra, quan la
primera guerra va ser la llançada en
En atribuir a l'exèrcit motius
desinteressats i un paper equitatiu i
benefactor. tot i que hi ha hagut una
evolució temporal del paper de
l'exèrcit ide la seva naturalesa, aquest
acceptà que es delimités a laforça un
mapa de la Gran Sèrbia
en contra de la
coexistència pacífica
que existiaen lesciutats
mixtes o sense majoria
sèrbia; va ser la base
de rereguàrdia d'uns
grups txetnicks que
imposen les seves
concepcions de
l'autodeterminació
sèrbia mitjançant
pràctiques terroristes, i els hiva deixar
un armament pesat en retirar-se de
les repúbliques, el que els permet
bombardejar Sarajevo com ho fan.
En el cas de BiH, contràriament al
que ha passat a Croàcia, no hi va
haver un canvi constitucional que
deteriorés la posició del poble serbi ni
el posés sota lamenaça d'un
integrisme", doncs aquest no domina
entre els musulmans, la majoria dels
quals no són ni creients. Si bé és cert
que el principi de ciutadania
indiferenciada no era suficient en el
nou ordre constitucional, les diverses
comunitats podien quedarprotegides
de qualsevol mecanisme majoritari
mitjançant proposicions de la Cambra
de les Nacionalitats. En lloc de discutir
això, les forces paramilitars del partit
de R. Karadzic, aliat de Milosèvic en
un principi, van defensarfanàticament
el projecte de "República autònoma
sèrbia". L'armament pesat heretat de
l'exèrcit iugoslau va permetre que
aquest projecte s'imposés, mentre
que perpartcroata, el doble llenguatge
del president Tudjman
(reconeixement de BiH, però
negociacions secretes pel seu
repartiment) estimulà in situ una
convergència, de fet, de les pràctiques
dels nacionalistes croats i serbis per
dividir la República i la destrucció de
Sarajevo, símbol de la resistència
multiètnica.
(1): La fragmentaciónde YugosLàvia. Una visión
en perspectiva. Catherine Samary. 136 pàg.
1250 ptes. TalasaEdiciones. c/ Clavel 7,2. Of.
2:28004 Madrid. 1993

12 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 26
DEBATA CROÀCIA SOBRE LES ZONES
DE PROTECCIÓ DE LES NN.UU.
Un dels conflictes pendents de solució com a
resultat de la guerra a l'antiga lugoslàvia que les
converses sobre la divisió de Bòsnia sembla que
no contempla-és el dels territoris que han quedat
ocupats per les milícies sèrbies dins Croàcia
(ben bé un 30% del total del territori). En part
d'aquestes regions la poblaciósèrbia era majoria.
Però tot plegat, el que avui s'autoanomena
República Sèrbia de la Krajina, és el resultat
A iniciativa de l'Assemblea de Ciutadans
d'Helsinki (HCA), la Campanya Contra la
Guerra de Croàciava organitzar aZagreb
una taula rodona el trenta d'octubre de
l'any passat per tal de debatre sobre el
tema "Drets Humans, la protecció de les
minories i la possibilitat d'una reintegració
pacífica de les Zones Protegides de les
Nacions Unides (UNPAS)". Pacifistes i
defensors dels Drets Humans, periodistes
i intel.lectuals independents,
representants del Fòrum Democràtic
Serbi, polítics, científics, advocats i
d'altres van ser convidats a prendre-hi
part.
Dos aspectes van determinar la tria del
tema; Primer, la discussió al voltant de
les UNPAS en l'opinió pública croata que
ha estat dominada per una línia de
pensament: establir el poder i l'autoritat
de l'Estat Croala en la totalitat del seu
territori reconegut internacionalment. A
banda de les declaracions i la retòrica
oficial, aquest és el punt devistadominant
en la major part del reportat9es i
comentaris dels mitjans de comunicació
croates (que, d'altra banda són
majoritàriament controlats per l'Estat).
La major part dels altres aspectes són
negligits o manipulats.
Segon: que la resolució del problema de
les UNPAS no és unacondició necessària
per a la desmilitarització de la vida civil i
política de Croàcia en ella mateixa. En
altres paraules, el problema no és
merament "tecnicn: no es tracta de com
estendre la política existent per a un
reconeixement internacional de les
fronteres, i superar la resistència que
segurament es plantejarà. El veritable
problema és més aviat la capacitat de la
societat i la política croates d'adoptar i
integrar les grans diferències curturals,
polítiques i ètniques, incloent totes les
tensions i conflictes que no han aparegut
a nivell d'hostilitats. Això significarà
necessàriament resoldre de manera
efectiva conflictes, i establir relacions
civilitzades. Un dels participants va
qüestionar si era possible distiguir dues
menes de zones que ara no són sota
control del Govern croata: les zones
ocupades perl'Exèrcit Nacional lugoslau
on els serbis no són majoria, i les zones
que van aparèixer arran dela rebel.lió
dels serbis del 1990 i on els serbis són
majoria.
Fins que aquests problemes poguessin
ser vistos a través de la posició de la
minoria sèrbia a Croàcia, la taula rodona
va discutirles possibles maneres d'arribar
a un acord entre els serbis i l'Estat croata.
Es va proposar que un acord es podria
iniciar en les bases del reconeixement
mutu de Croàcia i la nova lugoslàvia,
incloent-hi el dret dels dos estats a la
protecció dels drets de les seves
respectives minories que viuen a l'altre
estat. Croàcia hauria de reconèixer que
els serbis a Croàcia tindrien una política
i que establirien el contingut de la seva
pròpia autonomia política. També es
necessari la garantia del retorn de tots
els refugiats i persones desplaçades a
les seves llars, incidint en que això fos
real per als membres de totes les
nacionalitats.
D'altres es van mostrar en desacord i
van ressaltar que el tema havia de ser
examinat des de dos nivells:
l'internacional/legal i el polític. Al primer
nivell, és irreal i il.legítim esperar de
Croàcia que reconegui l'estat que ha
iniciat i continua una guerra agressiva
contra Croàcia i que, a més, no és
reconegut internacionalment. Al mateix
nivell, no és pertinent de distingir entre
els territoris ocupats i els que van ser
separats per la rebel.lió de 1990 perquè,
segons les lleis internacionals, Croàcia
té el dret de recuperar tots els territoris
inclosos dintre de les seves fronteres
reconegudes internacionalment. Al segon
nivell, el polític, seria per descomptat útil
de fer alguns pactes amb el govern de
Belgrad. Però amb això es plantegen
dos problemes: el primer és que l'actual
govern de lugoslàvia difícilment pot ser
pres seriosament, fins que no controli
res (perquè lugoslàvia per ella mateixa
és la ruïna d'un estat). Segon: Perquè la
negociació que afecta la vida en el futur
a les UNPAS ha de tenir lloc entre els
líders croates i els serbis en l'autodeclarat
estat de la Krajina, i no -o no només
mitjançant Belgrad.
En comptes de laprotecció de la minoria
sèrbia com a tal, el que s'ha de protegir
són els drets humans individuals amb
d'accions militars al llarg de l'any 1991.
Internacionalment no té cap mena de
reconeixement i Croàcia té clar que forma part de
la seva república tot i que no hi pot exercir cap
mena de control. Des de l'alto el foc, a principis de
1992, les Nacions Unides hi tenen destinades
unes forces d'interposició, les UNPROFOR(1),
que no han pogut impedir que eventualment es
repeteixin enfrontaments armats.
molt més de compromís. L'única solució
és estendre el sistema legal de Croàcia
a aquesta àrea, però havent-lo refor9at
amb membres civils neutrals que haurien
de ser proporcionats per la comunitat
internacional com un complement al
servei militar de la UNPROFOR (Una
proposta suggeria introduir monitors
legals com a primer pas). Això podria
proporcionar una possibilitat de restablir
les comunitats tal i com eren abans de la
guerra. De tota manera, és altament
improbable que molts refugiats vulguin
tornar, o que es restauri la situació
multiétnica d'abans de la guerra.
El debat es va traslladar cap a la sortida
n
de protegir la "majoria a Croàcia i es va
enfocar el tema dels refugiats i dels Drets
Humans arreu de Croàcia. Per una
banda, és el problema del paper de la llei
sota unes condicions polítiques
determinades, i per altra banda hi ha el
patiment de centenars de milers de
refugiats que a vegades viuen sense les
condicions mínimesbàsiques.Per bé que
les autoritats reconeixen aquesta
frustració en les seves intencions
polítiques, com a forma de pressió a la
UNPROFOR, realment necessiten
protecció, deixant de banda el fet que
siguin part de la majoria nacional.
El primer aspecte de "protecció de la
i el rol efectiu de la llei com a
majoria n
garantia dels Drets Humans crida molt
més l'atenció. Advocats amb experiència
en casos de violació dels drets varen
exposar diferents buits legals en el
sistema legal croata. Això es fa realment
evident en la darrera acta d'Amnistia
Internacional i pel recentment establert,
però encara no actiu, Defensor del Poble.
Com que la concessió d'Amnistia no
anava acompanyada per un catàleg de
crims de guerra pels que no hi ha amnistia,
això va deixar una porta oberta a judicis
arbitraris i a la politització de decisions
legals, demostrant el buit de la llei croata
per a establir controls i fer valoracions i
una incapacitat per resoldre afers de
conflictes i agressions interètniques.
Srdan Dvornik és el coordinador de HCA
a Croàcia.
(1): Forcesde Protecció de les Nacions Unides

MOCADOR 26 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA 13
EL PACIFISME NO POT SER NEUTRAL
Al llarg del darrer mes d'agost una
caravana composada per prop de dues
mil persones europees i americanes va
intentar arribar a Sarajevo. Es tracta
d'una marxa principalment política, no
humanitària -si és que es pot fer aquesta
diferenciació- i per això els nostres
objectius van ser coberts gairebé en la
seva totalitat tot i no haver aconseguit
entrar en al ciutat assetjada.
Efectivament, no aconseguirem arribar.
La caravana s'aturà a cent quilòmetres
de Sarajevo, a les portes de Gorni Vakuf,
i allà va aguantar dos dies i dues nits
mentre la ciutat era bombardejada.
Després de diversos intents infructuosos
de negociació per poder atravessar-la;
desprès de rebre un ultimatumde l'exèrcit
irredemptista croat per que
abandonéssim aquell lloc; desprès de
patir el robatori -comés per soldats
irregulars de la localitat- de dos cotxes de
l'organització, un d'ells a punta de
metralleta dins del mateix campament
de la caravana; desprès de molta tensió
diverses esgotadores assemblees es
decidí, contra l'opinió de l'expedició
espanyola, que el risc de patir pèrdues
humanes era massa alt i que calia tornar.
Mentre el gruix de la caravana enfilava el
camí de casa, unes poques persones
que tenien mitjans de transport propi es
dirigiren cap a Sarajevo. En els seus
vehicles s'afegiren en el darrer moment
set espanyols. Aquestes cinquanta vuit
persones sí que van aconseguir entrar a
la ciutat assetjada.
De molt abans de començar el viatge
érem plenament conscients de les
dificultats que representava arribar a
Sarajevo per carretera. Nosaltres no hi
anàvem amb la seguretat de que
entraríem a la capital de Bòsnia
Herzegovina. Nosaltres anàvem a
"intentar-ho".
El simple intent de tal iniciativa realitzada
per quasi dos mil civils en el cor d'una
zona en guerra tenia sentit per ell mateix.
He de recordar, altre cop, que la nostra
acció va ser plantejada des d'un principi
com una acció política, i tan sols
secundàriament humanitària. Anàvem
allàa llançar dos crits mentre ens filmaven
les càmeres de televisió: el primer, un crit
de solidaritat i suport al govern bosnià i a
la població de Sarajevocom a paradigma
de la tolerància: suport als defensors de
la convivència pacifica entre les diverses
cultures bosnianes. El segon, un crit
d'indignació i vergonya cap els nostres
governs, que han permès i continuen
donant suport al repartimentd'un territori,
notan sols per la força de les armes, sinó
amb el greuge afegit de que es fa sota el
criteri ideològic de la puresa ètnica.
Ambdós missatges han arribat als seus
destins, tot i que si haguéssim arribat a
entrar a Sarajevo la seva difusió hauria
estat, evidentment, molt major.
El valor d'una iniciativa com la Caravana
per la Pau a Sarajevo era precisament el
seu caràcter polític, perquè l'únic que
habien rebut els ciutadans i ciutadanes
de Sarajevo, Gorazde, Tuzla,
Srebrenica... al llarg d'aquests mesos ha
estat molttreball en el terreny humanitari.
La tasca enorme, magnífica i callada de
grups com SOS Balcanes o la Asociación
de Amistad Hispano-Bosniaha tracta
sempre de mantenir-los una mica més
en vida. Fins i tot alguns governs han
enviat cargaments propis. Es més, la
comunitat internacional no ha fet altra
cosa per Bòsnia durant aquest temps
que netejar la seva imatge i calmar la
nostra mala consciència amb el treball
humanitari de l'ACNUR, com han
denunciat valerosament els propis
funcionaris de l'ACNUR!, amb José María
Mendiluce al davant.
Però en el terreny polític, res de res. El
gruix de l'esquerra occidental ha estat
amagat rera l'excusa del suposat garbuix
d'un conflicte en el que l'únic obscur era
que no hi eren els nord-americans per
simplificar-nos lescoses i que poguéssim
saber, d'aquesta manera, contra qui
s'havia d'estar. Els pocs i minúsculs grups
que s'han esforçat per sensibilitzar i
mobilitzar a l'opinió pública ho han hagut
de fer en la més absoluta soledat i amb
resultats desoladors. Mentre, els que
eren exterminats per apostar per la
convivència multicultural a Bòsnia
Herzegovina s'han cansat d'esperar
alguna gran manifestació a Madrid,
Barcelona, Bilbao, París, Londres, Roma,
Nova York...
És cert que la immensa majoria de les
notícies que hem estat rebent sobre
aquesta guerra han estat confuses i
contradictòries. És veritat que el
periodisme de l'Estat espanyol continua
massivament anomenant "musulmans"
als serbis, croates, musulmans, jueus,
rutens, valacs i gitanos... que viuen junts
en les ciutats assetjades, creuen en la
convivència pacífica entre totes les
cultures i lluiten per ella. És, en efecte, un
fet dramàtic que pocs han entès que
aquesta no és una guerra entre tribus ni
entre religions, sinó la lluita de dos exèrcits
agressors que creuen en la puresaètnica
contra un agredit que defensa la
multiculturalitat. És tràgic que aquesta
incomprensió ens hagi conduit a una
passivitat còmplice.
No podem permetre'ns el luxe de ser
neutrals. Hi ha qui pensa que en aquesta
guerra són tots iguals. S'equivoca. N'hi
ha prou en donar un ràpid cop d'ull a
qualsevol dels llibres publicats sobre el
conflicte, des del de Carlos Taibo fins el
de Misha Glennyo), per donar-se compte
de que no és així. Els crims d'uns són
planificats i sistemàtics, els dels altres,
esporàdics i comesos per incontrolats
radicalitzats; els primers són agressors,
els segons agredits; i, sobretot, uns volen
imposar la puresa ètnica sobre el territori
que conquereixen i controlen mentre que
els altres han volgut, des d'abans de ser
atacats, conviure pacíficament entre sí,
i continuen apostant-hi. En aquesta
guerra els que són anomenats
"musulmans" de forma reduccionista
estan defensant els millors valors de la
nostra civilització, els pocs que valen la
pena. Posar-se de part seva és una
obligació moral i una necessitat política.
S'equivoca qui pensa que prendre partit
i donar suport una intervenció militar són
una mateixa cosa. Ara bé, és cert que en
abandonar la neutralitat covarda i
còmplice es deixa enrera també una
posició molt còmode. Si diem que tots
són igual de criminals, de violents i de
militaristes, això ens allibera d'haver de
presentar solucions. Però si ens posem
decididament de part del govern d'Alia
Izetbegovic, si exigim el retorn a les
seves cases -a les seves de tota la vida,
i no a construir-se una en la zona
étnicament pura on volen enviar-los els
que van guanyant aquesta guerra- dels
dos milions i mig de desplaçats, si donem
suport als respecte de la integritat
territorial de Bòsnia-Herzegovina, llavors
la nostra posició de pacifistes es veu
realment amb problemes. En això
consisteix precisament el comprometre's:
tenir la visió política i el valor suficients
com per assumir posicions difícils quan
l'ocasió ho requereix. S'haurà de fer jocs
de mans amb el militarisme i la no
violència per poder proposar alguna
alternativa viable i eficaç que pugui
substituir una intervenció militar. S'ha de
treballar molt per trobar una proposta
satisfactòria compatible amb el
compromís polític. Aquest hauria de ser
el nostre repte des de fa any i mig de
guerra. Ja comença a ser hora de que
ens hi posem.
Luís Rodríguez Abascal.
Professor Associat de Filosofia
Jurídica, Moral i Política a la
Universitat Autònoma de Madrid.
Va ser un dels organitzadors de la
Caravana per la Pau a Sarajevo del
2 al 17 d'agost.
(1): Carios Taibo. Los conflictos yugoslavos.
Editorial Fundamentos, Madrid 1993
Misha Glenny. The fallof Yugoslavia. The third
Balkan War. Penguin Books. Londres 1992

14 EDUCACIÓ PER LA PAU MOCADOR 26
LA INTENCIONALITAT DEL
LLENGUATGE. REFLEXIONS
Fa temps que volia escriure sobre aquest
tema vers el qual de la meva experiència
personal. Finalment, he tret una conclusió
i és que l'ús demagògic i interessat del
llenguatge per part de certs elements, ens
pot induir a perseguir l'ombra d'una
quimera, és a dir: res, en el camí podem
deixar-nos una part important de la nostra
vida autèntica.
El llenguatge és un fet diferenciador de
l'espècie humana itambé el principal mitjà
de comunicació, d'aquí la seva
importància. En molts casos el llenguatge,
estudiadament intencional transmès per
un bon comunicador, pot esdevenir un
mecanisme de control, de domini, de
poder...
Dins el llenguatge trobem paraules que
tenen un significat precís, volen dir allò
que diuen i res més; n'hi ha altres que
defineixen valors, qualitats o capacitats
de l'home i que, tot i tenir definicions
literals molt específiques en funció de
cada cultura (significat notatiu), de
vegades poden utilitzar-se amb significats
molt diversos (significat connotatiu) fins i
tot espoden deixar sensesignificat quedar
degradades a simples enunciats, de tant
usar-les incorrectament sense donar-los
contingut pràctic o, fins i tot, se'ls dóna un
contingut oposat a allò que volen dir.
Recordo quan vaig començar a treballar
en l'ensenyament en la dècada dels 70;
en aquell temps estaven de moda
conceptes com creativitat, imaginació,
enginy... per una part del col.lectiu. Més
tard, em vaig adonar del joc però,
mentrestant, us puc assegurar que sentir
les a les reunions una i altra vegada em
creava un estat d'ansietat i un complex
d'inferioritat que inhibia la meva
participació, em bloquejava, tenir alguna
d'aquelles qualitats la vivia con una
condició necessària de pertinença a un
grup que es presentava com una classe
superior (no sé si conscientment o
inconscient), em creava ansietat perquè
la situació resultavadesconcertant ja que,
en la majoria del casos (sempre hi ha
excepcions) els que pronunciaven
aquestes paraules amb tanta prodigalitat,
no posseïen o eren força limitats en
aquestes qualitats, per tant es donava
una doble situació: d'una banda no podien
ensenyar res a ningú (amagaven la seva
ignorància darrera d'unes paraules
pomposes) i d'altra perquè es creava la
impressió subjectiva que esperaven, dels
nous que arribàvem, que resolguéssim el
problema i crear així un sentiment de
culpa. De qualsevol manera allò que és
important pel cas que ens ocupa és veure
com aquelles paraules, amb el temps,
van començar a no significar res en aquell
context ni en d'altres, un bon exemple el
constitueixen els polítics en el govern
antics pregoners de "la imaginación al
poder Ara pot passar quelcom semblant
amb els conceptes democràcia, justícia,
solidaritat, pau...
En qualsevol cas dir una cosa i fer una
altra per part dels que es presenten com
un model a seguir, dóna patent de cors a
gent sense escrúpols, iprovoca desencant
en els crèduls. L'experiència hodemostra.
Trobem d'altres paraules o frases que
s'utilitzen per convèncer les persones de
la bondat d'una o altra oferta ies matitzen
en un context segons convingui als
interessats, no cal que el discurs sigui
coherent ni honest ni verídic, l'objectiu és
convèncer. Aquesta fraseologia és
habitual en el discurs polític i en el
publicitari; normalment se'ls dóna a
aquestes paraules un contingutsignificatiu
desitjable, abellidor,... per tant, seran
repetides una i altra vegada des de
qualsevol posició política o ideològica
encara que el temps demostri que les
conseqüències pràctiques són negatives,
en alguns casos nefastesofins itot falses,
normalment ens deixarem entabanar una
vegada darrera l'altra per aquests
discursos.
Hi ha d'altres conceptes quefan referència
a capacitats o qualitat humanes amb una
característica comuna altament important
i és que posseir o no allò que defineixen
serà condició necessària per pertànyer o
no al grup, òbviament minoritari corporatiu,
restringit, dels escollits que, no en va,
tenen el privilegi de poder-les definir i
d'influir en la seva definició.
Pel quefa a això, em ve al cap una historia
recent. Nofa gaire vaig a anar a un concert
gratuït de l'OMB (Orquestra Municipal de
Barcelona). El tríptic que representava el
concert parlava de música culta en referir
se a la música clàssica. Aquesta manera
de definir una música que agrada a pocs
o que pocs se la poden permetre
econòmicament, tot i la seva aparença
inofensiva, té connotacions
corporativistes, fa referència a una elit, fa
important. -ja que pel fet d'agradar-te la
música clàssica- pots considerar-te un
delsescollits que participen del ritual quasi
místic de pertànyer al grup. També li veig
una connotació de prestigi social. Elterme
clàssica és el que defineix millor aquesta
música per oposició al terme moderna
però, posats a divagar, si utilitzem elterme
"culta" per definir la música clàssica
hauríem d'utilitzar el terme "inculta" per a
la moderna o, sifem servir el terme popular
per la música que agrada a una majoria,
amb propietat, hauríem de fer úsdelterme
"impopular per a la música de minories
en lloc d'utilitzar la subtilesa d'anomenar
ne culta una i popular l'altra.
De qualsevol manera el concepte que
m'amoTna més, a causa de l'ús restrictiu
que té iper les repercussions que pot tenir
en la vida d'una persona des dels primers
anys de la seva vida. és
"INTEL.LIGÈNCIA". La intel.ligència està
formada per moltes i molt diverses
habilitats però tradicionalment, quasi
míticament, com diu W.W. Dyer, esmesura
la intel.ligència "per la capacitatde resoldre
problemes complexos; d'escriure, llegir i
computar a certs nivells; de resoldre amb
rapidesa problemes abstractes. És una
visió de la intel.ligència que postula
l'educació formal i el coneixement
acadèmic o la cultura com el veritable
barem de la realització personal. Fomenta
una mena d'esnobisme intel.lectual que
comporta uns resultats molt
desmoralitzadors", jo diria en alguns casos
alienadors.
La nostra societat mesura la intel.ligència
pel nombre de títols acadèmics o per
sobressortir en alguna disciplina
escolàstica (matemàtiques, ciències, etc.)
menyspreatot allóque noquedi emmarcat
dins d'aquesta concepció. El sistema
educatiu és l'encarregat de dur a terme la
tasca de fer dels nens, persones
intel.ligents, per tant, des del moment en
que el nen entri a formar part d'aquesta
institució, haurà d'oblidar-se de les seves
inquietuds, de la seva curiositat, de la
seva creativitat, per acceptar i aprendre
allò, i només allò que el sistema creu que
és important. En aquest sistema només
tenen possibilitat d'èxit aquells nens amb
un predomini de la intel.ligència abstracta
i aquells que, pel que sigui són dòcils de
mena, per a la resta n'hi ha molts,
començ_arà un llarg rosari de problemes
personals, familiars i socials; fracàs
escolar, manca d'autoestima, complexos
diversos, rebel.lia, ràbia, hostilitat,
problemes familiars, inadaptació,...
Paradoxalment aquest concepte
menysprea totes aquelles habilitats
pràctiques (intel.ligència pràctica)
subjacents a la bona marxa d'un país,
aquelles que permeten que un país vagi
endavant; em refereixo a les gents del
camp, als pastors, als pescadors, o als
mecànics, electricistes, escombriaires, o
tants d'altres que, tot i no poder-los
nomenar estríctament intel.ligentsperquè
no s'ajusten a la definició bé perquè no
han tingut la possibilitat de demostrar-ho
en no haver pogut accedir al sistema
educatiu, bé perquè han format par del
segon grup, posseeixen la saviesa de la
vida que, sens dubte, és la que realment
té importància.
Vull deixar clar que amb aquestes
disquisicions-reflexions lingüístiques no
pretenc ni assentarcàtedra idonarconsells
a ningú. Tothom que tingui l'amabilitat i la
paciència de llegir-les. podrà decidir què
fer o què nofer, en qualsevol del casos pot
ser molt i molt important.
M. Teresa Astasio

MOCADOR 26 EDUCACIÓ PER LA PAU 15
CARREGUEM PILES A...
LA UNIVERSITAT PER LA PAU DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
(Juliol '93)
Del 22 al 24 de juliol vàrem treballar a la
Universitat per la Pau de Sant Cugat un
segon bloc anomenat "MEMÒRIA DE 10
ANYS DE TREBALLS PER LA PAU".
Aquest bloc es va enfocar des de tres
nivells, cadascun d'ells, plantejats des
de diferents perspectives concretes:
Apartat A -
ELS
CQNFLICTES EN EL
MON
A 1.- PROBLEMES NORD-SUD 'Ordre
Econòmic Internacional" Luís de
Sebastián.
A2.- ELS NACIONALISMES. Fèlix Martí.
A 3.- SITUACIÓ EN ELS BALCANS.
Carlos Taibo.
A 4.- EVOLUCIÓ DELS CONFLICTES I
TRANSFORMACIÓ DELS PAÏSOS DE
L'EST. Carlos Taibo.
En aquest apartat s'introdu'ien els quatre
temes des d'una perspectiva general, és
a dir, englobada en un context
internacional; ara bé, a mesura que anava
avançant la sessió era inevitable
paral.lelismes concrets de zones
geogràfiques, fet positiu si es veu
d'aquesta manera els aspectes
comentats es vivencien més fàcilment i
de forma més directa.
EN LUÍSDE SEBASTIÁN ensva proposar
un ordre econòmic internacional concret
després d'exposar una cronologia des
d'abans de la meitat del segle XX.
En FÈLIX MARTÍ ens và presentar els
nacionalismes des de tres vessants:
L'antropológica, la del dret i la política.
En CARLOS TAIBO ens va apropar, en
parlar del Balcans, els antecedents
històrics, la relació Nord/Sud dins l'estat
de lugoslàvia, la relació entre la gent de
la ciutat i la gent del camp, la crisi dels
sistema soviètic sobre la federació
lugoslava i del paper de la comunitat
internacional vers el conflicte; a més en
CARLOS TAIBO també ens va parlar de
l'evolució dels conflictes Est/Oest ide les
transformacions dels països de l'Est,
centrant-ho a les Repúbliques Bàltiques.
Apartat B -
L'ESTAT
ESPANYOL I
LA PAU
B 1.- EL 4t. MÓN: POBRESA I
MARGINACIÓ. Àlex Masllorens.
B 2.- LA PARTICIPACIÓ D'ESPANYA
EN PACTESI ALIANCES. Rafael Grasa.
B LA PAU A TRAVES DE LA
JUSTÍCIA IELS DRETS HUMANS. Joan
Gomis.
B 4.- L'ECONOMIA DE
L'ARMAMENTISME. Jordi Molas
En aquest bloc ja vàrem començar a
situar-nos en un context més proper:
l'estat espanyol.
En ÀLEX MASLLORENS ens va
actualitzar els conceptes de pobresa i
marginació, i no nomes des d'un punt de
vista econòmic, si no també cultural,
educatiu, afectiu,... i en tot un ampli
ventall: aturats, tercera edat, infància,
presos i immigrants.
En RAFAEL GRASA ens va donar a
conèixer la cronologia dels pactes i
aliances on ha participat espanya; els
antecedents històrics que s'han de tenir
presents, les ransetapes, lescategories
d'analisi -semi alineament- ielsprocessos
de construcció.
En JOAN GOMIS ens va exposar els
drets humans desglosats en dos punts:
Drets civils i polítics, Dretssocials, cultural
i econòmics i Drets de solidaritat o dels
pobles; i ens els va relacionar el llarg de
la història de l'estat espanyol -bàsicament
des de la dictadura el pas de la situació
actual-.
En JORDI MOLAS ens va mostrat el
camí de l'indústria militar en els últims
anys i les seves possibilitats reals de
camí.
Apartat C- EL TREBALL PER LA
PAU
C 1.- ESTUDI PER LA PAU. Arcadi
Oliveres
C 2.- LES DIFERENTS FORMES
D'OBJECCIÓDECONSCIÈNCIA. Xavier
Rius.
C 3.- ECOLOGIA I MEDI AMBIENT.
Pedro Arrojo.
C 4.- NO VIOLÈNCIA I MOVIMENTS
ALTERNATIUS. Josep de Delàs.
En aquest tercer apartat se'ns va
presentar quatre aspectes concrets -
dels molts que es toquen- del Treball per
la Pau.
En ARCADI OLIVERES, malgrat
confessar no ser un especialista en el
tema, ens va oferir una interessant i
extensa gamma de recursos
d'Investigació per la Pau tant des d'un
sentit ampli, és a dir estudi de situacions
humanes que poden induir a la Pau o a
la guerra, estudis estrategics i estudis de
la prevenció i resolució de conflictes;
com des d'un sentit estricte, es a dir,
estudis directament per la Pau:
dinàmiques d'educació per a la pau,
formes alternatives de resolució,...
En XAVIER RIUS ens va parlar del per
què de l'objecció de consciència i dels
diversos tipus que hi han, ara bé es va
centrar a l'objecció del servei militar i va
anomenar totes les possibilitats que es
porten a terme arreu de l'estat per
realitzar-la i l'evolució en els darrersanys.
En PEDRO ARROYO ens va aproximar
el medi ambient amb una exposició del
seu treball per la Pau des de l'ecologia,
tractant temes globals i alhoraconcretant
los amb exemples molt quotidians.
En JOSEP DE DELÀS ens va presentar
de forma intuïtiva i creativa l'evolució
dels moviments alternatius i de la no
violència al llarg de la història i fa una
crida per que siguin moviments alternatius
reals, és a dir, que proposin propostes
diverses i no únicament siguin moviments
crítics que ofereixen l'elaboració de
matisos.
Així doncs, realment va ser una
MEMÓRIA DE 10 ANYS DE TREBALLS
PER LA PAU, des d'una perspectiva
mundial pensant per la concrecio en un
àmbit més proper, fins arribar a la
presentació d'experiències concretes.
Una memòria, però que continua viva i
que avança, ja que les persones ponents
ens parlaven del seu treball més proper
en eltemps, com a resultat d'una evolució
personal englobada en un context de
Treball per la Pau.
Finalment, afegir que és molt important
i necessari aquest treball i el
désenvolupament personal o del col.lectiu
el que es pot pertànyer; i no només de les
persones que es feien càrrec de les
sessions si no també de la gent que ha
participat en aquest cursos. Aquesta
convivència diària, el conjunt
d'experiències viscudes iels aires que es
respiraven a la Universitat per la Pau de
Sant Cugat probablement a altres
activitats semblants organitzades el llarg
de l'estiu- van força bé per acabar
comentant, com fa un amic de Mèxic que
també va assistir-hi en retornar a casa
seva: "...Regresé muy satisfecho a mi
tierra, con renovados enimos y con
nuevas ideas y motivaciones para
continuarcontribuyendo en las tareas de
promover los valores de la Paz y de los
Derechos Humanos".
Teresa Dalmau

16 UNIVERSITAT PER LA PAU MOCADOR 26
ELS SISTEMES DEFENSIUS EN ELS
PAÏSOS DE L' EST
ENTREVISTA A CARLOS TAIBO
Carlos Taibo és professor de Ciència Política
i Director del Programa d'Estudis Rusos a
l'Institut de Sociologia de la Universitat
Autònoma de Madrid. Membre del col.lectiu
SolidaridadBalcanes autor de mitja dotzena
de llibres, sobretot sobre els canvis a l'antiga
Unió Soviètica.
- Per començar, m'agradaria que
intentessis dibuixar el sistema
defensiu del Bloc de l'Est abans de les
transformacions
Gorbatxov.
iniciades per
Era un model defensiu fonamentat en
l'existència d'una gran potència que
imposava els criteris als països menors
en tots i cada u dels àmbits de la defensa
i que a més a més en els seus processos
interns el que havia perfilat era una
construcció defensiva trenada al voltant
de la idea de l'oposició als EUA. De
manera que havia configurat, també, en
el pla intern unes Forces Armades que
exercien una clarafunció de control sobre
la població. L'agent fonamental
d'implantació internacional era el Pacte
de Varsòvia, que era una estructura
força més heterogènia, tot iel que pogués
semblar, com ho demostra el fet que el
marge de maniobra dels estats membres
que eren a l'Europa Central era molt
reduït. Però en canvi era sensiblement
major en el cas de Romania o Bulgària,
els països meridionals que no estaven
en la primera línia de front amb les
potències occidentals. Per la resta, una
darrera dada era que la política de defensa
de la potència central, l'URSS, es
caracteritzava per ser una potència
envoltada arreu per estats enemics, no
tan sols a Europa. Turquia, Iran,
Paquistan o Xina eren rivals militars de
l'URSS, la qual cosa va contribuir a
reforçar una irracional màquina militar,
amb un creixement visiblement
desmesurat de les despeses i dels valors
militars.
- Així es convindria que els diversos
exèrcits de l'Est configuraven un bloc
absolutament monolític.
Estaven clarament subordinats als
interessos geoestratègics de l'URSS,
sense majors fissures. Fins i tot els
mecanismes de formació de quadres
d'aquests exèrcits, la
pròpia simbologia
externa utilitzada, les
adhesions
ideològiques eren les
que dictaven les
Forces Armades de
l'URSS.
- Posteriorment,
un cop iniciat
procés de canvis, quin ha estat
paper de l'exercit?
El paper ha estat diferent segons els .
països. Hi hauria tres models diferents.
Primer el soviètic. L'exèrcit soviètic s'ha
mantingut més aviat callat, molt
probablement perquè era incapaç
d'entendre els processos que eren en
curs. També perquè en el seu interior hi
havia divisions molt sensibles que
incapacitaven una acció conjunta. La
relativa falta d'activitat de les Forces
Armadestambé s'explica perquè el poder
civil va operar amb alguna intel.ligència,
amb la política del pal i la pastanaga: és
veritat que es reduïen les despeses en
defensa, que es realitzaven reduccions
en els arsenals; però al mateix temps el
punt de partida era d'un enfortiment militar
notori, la qual cosa vol dir que les
reduccions tenien un efecte relatiu, que
no acabava amb minar tota la fortalesa
miIitar.
En el cas dels altres països de l'Europa
de l'Est, tot i que es donava aquesta
situació, hi havia una dada addicional i
era l'escasíssima legitimitat externa
davant la societat civil que tenien les
Forces Armades. En el cas de l'URSS
s'havia construït una societat amb
determinades característiques, però en
el cas de les ForcesArmades dels països
de l'Europa de l'Est Central i Oriental, els
nous règims erenproducte de laimposició
militar soviètica. l això tenia davant dels
ulls de la població un efecte
el
el
deslegitimador de les Forces Armades
mort notori i que ha fet que en molts
d'aquests països les reduccions militars
no simplement han tingut un caràcter
tècnic sinó un caràcter visiblement polític
i de depuració de les cúpules militars,
passant a la reserva bona part dels
quadres d'oficials de les Forces Armades.
Un tercer model seria el dels països
acabats d'independitzar, on no existien
unes Forces Armades pròpies i que s'han
vist amb models molt diferents de
construcció. Unes vegades s'han servit
de les restes de les Forces Armades
soviètiques i d'altres han creat Forces
Armades pròpies fent us de les guàrdies
nacionals existents o forces paramilitars
segons esquemes mort-diferents a cada
lloc.
- En mig del procés de canvi entra en
debat, sobretot en la societat civil, el
model de sistemadefensiu, plantejant
se fins i tot propostes d'estats
desmilitaritzats, com en els països
bàltics. Fins a quin punt va tenir
incidència aquest estat d'opinió?
Hi ha un sentiment general, de tota la
societat- civil, de refús de les Forces
Armades per les vinculacions polítiques.
Hi ha, en segon lloc, un refús que no és
tan estríctament antimilitarista com
empíricament antimilitarista: la despesa
militar és molt alta, la crisi econòmica és
molt aguda. Hi ha, doncs, un acord
general entre totes les forces polítiques
de reduir dràsticament la despesa militar.
hi ha un tercer cas d'alguns països que

MOCADOR 26 UNIVERSITAT PER LA PAU 17
assumeixen amb major o menor vigor la
conveniència d'optar amb models de
defensa molt innovadors. Elcas del Bàltic
és peculiar perquè la prioritat de les
seves societats és que les forces, primer
soviètiques i desprès russes, abandonin
les tres repúbliques. Llavors quan aquest
procés de negociació s'inicia és veritat
que moltes forces polítiques diuen: Ens
estimem més societats absolutament
desmilitaritzades que exercits depenents
d'unapotència exterior. El que passa és
que per desgràcia el procés posterior en
el Bàltic no ha transcorregut per aquest
camí i avui som testimonis, més aviat,
d'un reforçament militar d'exèrcits
nacionals en les tres repúbliques del
Bàltic..
A Eslovènia hi va haver, en el seu moment
tres anys enrera, un projecte d'Eslovènia
independent i desmilitaritzada. Tampoc
ha quallat. Tot i que la deriva dels
esdeveniments iugoslaus no ha estat
particularmentdura amb Eslovènia, s'han
acabat configurant unes Forces Armades
en tota la regla. De manera que, per
desgràcia, no s'ha produït la fusió entre
el que era un discurs col.lectiu acceptat
-la necessitat de restar de bona part del
seu pes a les Forces Armades, a la
despesa militar i als valors militars- i un
discurs polític radical que qüestioni el
paper de les Forces Armades, que avui
per desgràcia és extremadament
minoritari.
És veritat que en el transfons de la crisi
económicaté l'efecte saludable detraduir
se en un pensament que condueix a
qüestionar el fet militar, encara que tan
sols sigui per raons econòmiques i que
per desgràcia el trànsit a un discurs
específicament antimilitarista no s'està
verificant.
- Desprès
de tot aquest procés de
canvis el mapa geo-militar poc tindrà
a veure amb l'original.
Alguna cosa si té a veure. Perquè tinc la
impressió que amb el pas dels anys es
van reiniciant velles relacions en el bo i el
dolent. És veritat que els països de
l'Europa Central i Oriental -Polònia, les
repúbliques txeca i eslovaca, Hungria,...han
iniciat una deriva clarament cap al
bloc militar occidental, reclamant sense
èxit la incorporació a l'OTAN i a l'UEO. En
el Bàltic també hi ha una deriva en aquest
sentit, amb el detall de la tendència al
món escandinau i cap a l'establiment
d'una xarxa regional de seguretat.
En el cas de les velles repúbliques que
integraven l'URSS la situació és molt
més complicada. Una primera lectura du
a pensar que qualsevol tipus de projecte
col.lectiu de seguretat se'n va avall. Per
exemple, pel juny va desaparèixer el
comandament militar conjunt de la CEI,
que era una de les poques estructures
sólidesque encara hiexistien. Però deduir
d'això que no hi ha processos de signe
contrari és oblidar en primer lloc que la
Federació Russa insisteix en assumir el
paper de la vella URSS com a potència
regional i que, a cops per les bones i a
cops per les males, està intentant
demostrar que té dret a actuar com una
mena de gendarme regional actuant en
defensa dels seus propis interessos.
Hi ha un segon procés subterrani molt
incipient que crec que pot acabar per
pendre cos que és l'opció d'una aliança
entre els tres estats eslaus: la Federació
Russa, Ucra'ina i Bielorússia. Una aliança
que avui sobre el paper sembla
inimaginable tenint present
l'enfrontament entre Rúsia i Ucraïna per
la flota en el Mar Negre, o per les armes
nuclears de les que encara disposa
Ucraïna. Però crec que es va perfilant
una mica en el futur i és la idea d'una
nova superpotència regional que tindria
també unes dimensions internacionals
molt clares, en front del que acabo de
comentar d'abandonar els països de la
perifèria i configurar un esforç militar
conjunt.
Però de totes maneres són moltes les
sorpreses que pot comportar el futur. Per
exemple: la política de defensa de les
repúbliques de iAsia Central és molt
nebulosa i tot i que algunes d'elles
semblen apostar amb decisió per una
política de defensa independent, la
majoria està per transferir el gruix de les
seves funcions de defensa a la Federació
Russaacanvi d'ajuteconómic, de manera
que l'exèrcit rus seguirà present en
aquests països i influint la política interna.
I el darrer cas seria el de Romania i
Bulgària, amb un paper no gens fàcil
d'analitzar en aquest esquema.
Probablement segueixin depenent de
vells fluxos històrics que els apropen a la
Federació Russa i elsallunyen de l'Europa
occidental. Però també existeixen
corrents europeistes en aquests països.
- Un altre dels temes és el potencial
militar que s'hereta del Bloc, sobretot
el material nuclear. Fins a quin punt el
programa de desmantellament es
porta a la pràctica, es manté congelat
o hi ha dificultats per executar-lo?
En efecte. Hi ha acords que impliquen la
destrucció d'una part important dels
arsenalsnuclears. Però jo rec que és un
dels cavalls de batalla que hauria de ser
motiu de reflexió per part del moviment
per la pau. És veritat que s'estan verificant
acords interessants de reducció
d'armament. Però això no és el
desarmament. El número de caps
nuclearsque sobreviuran sobre elterreny
segueix essent extremadament alt. He
dit molts cops que el que se'ns està
oferint és una gran trampa. Ens diuen:
Fa deu anys la capacitat destructora de
les armes nuclears existents en elplaneta
podia acabar deu o dotze vegades amb
la vida del planeta. Doncs avui ens estan
dient que tan sols pot acabar-la quatre o
cinc cops i em sembla que aquest és el
nus de la qüestió. Que la Federació
Russa redueixi els seus arsenals des de
30.000 caps nuclears a 3.000 està molt
bé. Però no soluciona el problema de
fons que és el de la dissuasió nuclear.
Així mateix no ens hem d'oblidar que a
l'hora que es redueix el número de les
armes es procedeix a modernitzar les
que queden sobre el terreny, amb la qual
cosa ens podem situar sobre una
paradoxa: Hi ha menys armes, però la
seva capacitat destructiva és molt similar
a la que tenia el conjunt de les armes que
hi havia abans.
Existeix el problema addicional del
repartiment de les armes nuclears entre
les quatre repúbliques: la Federació
Russa, Ucraïna, Bielorússia i Kazajstan.
Tot i que Bielorússia sembla estar
transferint les seves armes a Rússia, no
fan el mateix Ucraïna i Kazajstan i els
problemes de control i supervisió
internacional d'aquestes armes són
molts.
Hi ha, a sobre, el problema de les armes
nuclears tà.ctiques(1). Els mitjans de
comunicació s'ocupen sempre de les
estratègiques, però s'obliden que els
enginys nuclears tàctics són tan
destructius com els estratègics encara
que tinguin un radi d'acció infinitament
menor. I el controlsobre aquestes armes
no és precisament el millor. Això obre
moltes incògnites i dibuixa molts
problemes de cara al futur. La Federació
Russa no està disposada a renunciar al
seu arsenal nuclear per raons òbvies -és
un dels pocs elements de pressió
internacional que queden en el seu poder
. I
els EUA em sembla que tot i les
aparences segueixen apostant per
mantenir un complex industrial militar
molt important. En aquest sentit operaran
per mantenir de peus un enemic que
justifiqui bona part de les seves inversions
militars. Així, doncs, la batalla pel
desarmament no s'ha guanyat, tot i el
que pugui semblar i que el Moviment per
la Pau en bona mesuras'havist desactivat
perquè l'opinió pública havia arribat a la
conclusió que haviacanviat dràsticament
el panorama. Doncs 3.000 caps nuclears
en la Federació Russa són un potencial
destructiu salvatge i molt poderós.
- Una
altra de les conseqüències que
semblava comportar la fi de la guerra
freda era la necessitat de conversió
de la indústria d'armament, fins al
punt que en el cas de l'antiga
Txecoslovàquia es va comprometre a

,18 UNIVERSITATPER LA PAU MOCADOR 26
renunciar a l'exportació de material
militar, una de les principals fons de
divises.
La reconversió de la indústria militar en
tots els països ha estat un dramàtic
fracàs, sense cap excepció.
Probablement ha estat així perquè
l'entorn econòmic en què es produïa era
molt crític, per la manca de previsió, la
ineficàcia en l'establiment dels plans
corresponents, etc. Però molt més greu
que el fracàs són les seves
conseqüències previsibles. Cada cop són
més les veus i cada cop més les forces
polítiques que aposten per invertir el
procés i arriben a conclusions del tipus:
com que la crisi econòmica és moltaguda
i com que els nostres països l'únic que
poden col.locar en els mercats
internacionals són armes, posem-nos a
produir armes i ens embutxacarem les
divises fortes corresponents. Em sembla
que aquest és el procés que hi ha
objectivament en curs en la majoria
d'aquests països. Ho és a Eslovàquia i
ho ésen particular en la Federació Russa
on la major part dels equips que estan
dirigint processos econòmics avui
aposten per l'enfortiment del sector
militar. Això en gran part és també
responsabilitat d'Occident, que no ha
estat capaç de posar en funcionament
unes altres dinàmiques i que tampoc ha
generat una dinàmica mundial que
aconselli a la majoria dels estats reduir
dràsticament les seves importacions
d'armes, la qual cosa ha generat les
bases perquè aquest renaixement militar
es produeixi.
Aquest renaixement produeix en tercer
lloc un mite: la idea que és una solució als
problemes militars. A l'URSS en diverses
ocasions, en les darreres dècades, s'ha
plantejat aquesta mateixa tessitura i el
sistema soviètic ha optat pel rearmament,
amb el supòsit que seria el motor
tecnològic de l'economia civil. Avui ja
sabem que això és una plena superstició,
que l'economia militar poques vegades
estira de l'economia civil i si ho fa és en
condicions molt específiques i durant un
període de temps molt breu, a més amb
conseqüències col.laterals negatives.
Tinc la impressió que és molt greu el
procés perquè pot tenir conseqüències
polítiques i reforçargoverns creixentment
militaritzats en tots aquests països.
- En
conclusió, en front la visió
optimista, amb lafi de la Guerra Freda,
ens trobem ara amb el procés invertit
i amb la possibilitat d'un nou
rearmament.
Bé, és difícil que s'arribi a nivells de
quinze anys enrera. Però, en efecte,
crec que hi ha una tendència molt sòlida
cap a cert grau de rearmament.
m'interessa destacar que és, a més, una
tendència que bona part dels complexos
militars en els sectors occidentals miren
amb bons ulls. És a dir, una de les
lectures és afirmar que és dolent que hi
hagi un rearmament a l'Europa de l'Est o
que la Federació Russa torni a aparèixer
com a una superpotència. Una altra de
les lectures és que no deixa de beneficiar
nos, doncs si la Federació Russa segueix
invertinten armes, nosaltrestenim motius
perseguirfent elmateix, per desenvolupar
determinadesdinàmiques que han alterat
també profundament la vida econòmica
en les potències occidentals.
Però tal vegada el més interessant és
situaraixò en un context més general i en
el qual aquest rearmament a l'Europa de
l'Est, sumat a altres processos, el que
genera és una situació de dramàtica
tercermundització de la vida de la major
part d'aquestes societats. Ens trobarem
que, tal vegada, el sectormilitar en alguns
d'aquests països -no en tots- i la indústria
de defensa recuperen bona part de la
seva dinàmica. Però ho fan al preu de
ratificar encara més la situació de
postració de la major part de la població
en el marc d'una crisi econòmica
poderossíssima. Crec que aquest
concepte d'arribar a la conclusió que els
països de l'Est prenen el camí de
reconstruir moltes de les estructures
característiques del Tercer Món, és el
concepte clau per entendre el que està
passant.
- Per
acabar una referència a la crisi a
l'antiga lugoslàvia. Quines són, al teu
entendre, les responsabilitats de
l'exèrcit en que el conflicte hagi
degenerat en una guerra oberta?
Durant uns mesos semblava que l'Exèrcit
Popular lugoslau era una força política
més o menys neutral, que podia contribuir
a alleugerir les tensions i a cridar a l'ordre
als agents més disruptors. Però això fou
durant uns mesos. A partir de mitjans de
1991 em sembla que cada cop era més
evident que s'estava verificant una
subordinació de l'Exèrcit i que en la seva
majoria es decantava del cantó de la
fictícia Federació lugoslava constituïda
per Sèrbia i Montenegro. Però crec que
s'ha de disputar amb aquelles tesis que
venen a dir que un dels grans errors del
Govern de Bòsnia va ser de no dotar-se
d'unes Forces Armades pròpies. Crec
que el que demostren els conflictes
iugoslaus, uncop més, és que l'existència
de Forces Armades poderoses és el que
acaba generant dinàmiques
irreconciliables de conflicte. Si l'Exèrcit
Federal lugoslau no hagués existit, sobre
el terreny segurament que s'hagués
adoptat una deriva diferent. l va ser
precisament, entre altres dades
naturalment, la possibilitat de disposar
dels arsenals de la quarta força militar
d'Europa el que va permetre que les
milícies sèrbies hagin desplegat
operacions de neteja ètnica en territoris
tan amplis. Sinó no s'entén la deriva dels
conflictes.
Entrevista: MOCADOR
23 de juliol de 1993
Universitat per laPau de Sant Cugat
(1). Les armes nuclears tàctiques, a diferancia
de les estratagiquesque són de llarg abast, són
aquellesquetenen un radicfaccióde llançament
entre 150 i500 quilòmetres.

MOCADOR 26 UNIVERSITAT PER LA PAU 19
EL PROJECTE MARTIN
El gener de 1990 el Ministre d'Exteriors de
l'antiga República Txeca i Eslovaca anunciava
que el seu país, el setè exportador d'armes del
món, deixaria defer-ho. Això implicava convertir
la indústria militar per ús civil. Una iniciativa
gens senzilla que, tres anys més tard, s'ha vist
capgirada per la crisi econòmica i la demanda
del mercat que segueix requerint els productes
militars. Mesos enrera Vladimir Meciar, Primer
Ministre d'Eslovàquia, parlant als oficials del
nou exèrcit eslovac, comentava les pèrdues
La primera reunió amb la direcció de
l'empresa i els sindicats va tenir lloc a la
ZTS de Martin, a Eslovàquia Central, els
dies 29 i 30 de març de 1993 dins del
marc de la Fundació per les Inicatives de
Desenvolupament Est-Oest (FEWD1), un
projecte conjunt de HCA i l'Institut
d'Estudis Est-Oest. FEWDI busca donar
suport a una sortida per la reconversió de
la indústria d'armament i el
desenvolupament econòmic ajudant els
ciutadans i donant-los eines iprogrames
per tal de diversificar l'economia de la
regióvoltant la ciutat de Martin, depenent
de la producció armamentística. La
trobada de dos dies va consistir en una
sessió descriptiva de la situació a la ZTS
de Martin i en laformació de dos grups de
treball separats que van treballar sota
l'assessorament dels sindicats per tal de
dissenyar idees de desenvolupament de
la regió.
La trobada es va realitzar amb el teló de
fons d'un pessimisme econòmic creixent
a Eslovàquia, agreujat per la ràpida divisió
de l'antiga economia Txecoslovaqua.
Amb una taxa de desocupació d'un 11%,
i amb previsió d'arribar a un 18% a finals
d'any, Eslovàquia experimenta amb
malestar creixent el decliu del seu nivell
de vida i la caiguda de la producció. La
deteriorada situació econòmica i el
trencament de la federació també ha
significat que l'interès en la reconversió
de la indústria d'armament està minvant
mentre que, en una situació desesperada,
busca reiniciar la producció tan aviat
com sigui possible.
El drama de la reconversió de la indústria
d'armament unit al de la crisi econòmica
pot ser evidenciat a Martin. Durant tres
anys, Martin ha lluitat per reconvertir
tancs en tractors (i d'altres productes)
però ha hagut d'enfrontar-se
constantment a mercats tancats i a manca
de capital. La producció militar continua
essent l'única productiva de la fàbrica.
Molta gent de la comunitat remarquen la
dependència de la ciutat de la fàbrica.
Tal i com va dir el dinàmic jove home de
negocis Petr Kuruc: "ZTS és Martin i
Martin és ZTS". La seva empresa, SECO,
està intentant la privatització de la ZTS
enmig de tot el caos de privatitzacions
que en aquest moment hi ha a Eslovàquia.
Així com una part de la directiva de la
ZTS, Kuruc té energia, iniciativa, i la
filosofia d'un home de negocis americà
anomenat Napoleon Hill que diu que
l'únic i senzilla cosa que requereixen les
idees és treball dur.
La direcció ha patit una parcial fuga de
cervells, quan els directius més joves
han optat pel sector privat. Tot i així, es
continuen buscant solucions malgrat les
dificultats de prendre noves iniciatives
donadala incertesaque hi ha a Bratislava
al voltant deltema de les privatitzacions.
Elgrup va decidir dos focus de propostes
per la innovació i la reestructuració que
des del del FEWDI i amb l'ajut
d'institucions financeres de l'Oest es vol
dur a terme.
Com a la major part de les empreses, fins
i tot a l'Oest, la ZTS de Martin pateix
d'una estructura organitzativa que ve
d'antic i que es fa difícil de canviar per
adaptar-se de manera ràpida a les noves
circumstàncies. Els directius de la ZTS
es van aixecar dels seus seients i van
deixar les seves plomes quan George
Burt, un consultor escocés de la
Comunitat Europea, els va parlar del
corrent actual de creació de petites unitats
autoorganitzades a les empreses que
agilitzarien les decicions sobre la
producció. Es va decidir que una de les
línees a seguir en el treball era incloure
un treball sobre les estructures
autoorganitzatives de producció.
Uns sessió molt productiva va ser la que
es va realitzar amb representants del
sindicats en la qual Hikary Wainwright
(de la UNiversitat de Manchester),
Bernanr Harbor (de la Transport and
General Union) iSteve Clemerson (British
econòmiques i socials que ha comportat la
dràstica reducció de la producció militar del
país i anunciava la seva immediata recuperació:
"Això no va servir la causa de la pau. L'únic
resultat va ser que un jugador va quedar fora de
competició... Eslovàquia reviurà la seva
producció militaraixíque sigui possible", afirmà.
L'Assemblea de Ciutadans d'Helsinki (HCA),
conjuntament amb l'Institut d'Estudis Est-Oest,
ha participat en el debat en una d'aquestes
empreses, la ZTS instal.lada a la ciutat de Martin.
Coal Entreprises) van compartir les
experiències britàniques, on elssindicats
van provar de treballar contra la
desocupació i adoptar postures
d'acostament pertal de prevenirla pèrdua
de llocs de treball. Van estar d'acord en
que la pressió més efectiva dels sindicats
era la de desenvolupar noves línies de
producció o oportunitats de treball, alhora
que donant sortides a la desocupació.
Van fer diferents propostes per a la
cooperació il'intercanvi entre elssindicats
anglesos i els de la ZTS de Martin.
Quan es va parlar de la participació dels
treballadors en els decisions de
producció, Mary Kaldor, co- presidenta
de HCA va remarcar que la intenció de
FEWDI és promocionar el dinamisme de
l'empresa allà on pugui existir, entre els
treballadors, els directius, o on sigui.
Com la majoria d'empreses eslovaques
de l'Estat, la ZTS de Martin treballa de
manera deficitària. El Ministeri
d'Economia Eslovac ha decidit
senzillament deixar de subvencionar al
voltant de 80 empreses, deixant que
facin fallida. Afortunadament, la ZTS de
Martin no és una d'aquestes empreses.
La línia d'actuació del Govern eslovac
consisteix en mantenir les grans
empreses, privatitzant-ne la producció
civil iguardant sota control governamental
la part corresponent a la producció militar.
Si això es podrà fer abans que una onada
de fallides empresarials arrasi
Eslovàquia, està per veure. "0 bé es
deixa que tot vagi cap al col.lapse -va dir
Kuruc- o la gent de la regió haura de
treballar conjuntament per torbar una
solució comuna per acabar amb el declivi
econòmic.
Helsinki Citizens Assembly
Panska 7, Praha 1 CZ-116 69
Tel: 07+422 220181
Fax: 07+422 220948
Correu Electronie:
hea@ecn.gn.apc.org

20 UNIVERSITATPER LA PAU MOCADOR 26
L'EVOLUCIÓ DEL MERCAT
D'ARMAMENT
Jordi Molas Gallart és llicenciat en
Econòmiques per la Universitat Autònoma de
Barcelona i actualment és Investigador de
l'Science Policy Research Unita la Universitat
de Sussex (Regne Unit) on ha presentat la
seva tesi sobre Indústria Militar Espanyola i
Innovació Tecnològica.
- Després de la Guerra Freda semblava
que la indústria d'armament entrava
en crisi, però amb els darrers
esdeveniments sembla que s'ha
modificat la situació.
No, la indústria d'armament està en crisi,
no n'hi ha cap dubte. Les pèrdues de
llocs de treball es calculen entre 1987 i
1995 en 2 milions als EUA i 1,5 milions a
Europa. Els pressupostos estan baixant,
amb l'excepció de l'Orient Ilunyà -Corea,
Japó...-. Però pel que ens afecta a l'àmbit
geogràfic nostre no hi ha cap dubte que
la indústria d'armament està en crisi. Els
pressupostos han baixat a uns nivells de
despeses semblants als dels anys 80. I
això, per a qualsevol indústria, vol dir que
s'ha estancat. La qual cosa comporta
que la indústria s'ha de reduir, que no vol
dir que desaparegui. El que llavors s'ha
de veure és coms'adapta en aquest nou
camp, amb moltes diferències entre les
diverses empreses.
Algunes simplement han sortit del mercat,
com la PHILIPS que ha venut totes les
seves divisions d'electrbnica militar. En
canvi hi ha empreses especialitzades
que veuen la possibilitat de menjar-se els
competidors i quedar-se amb el control
del mercat. Aixà seria un procés de
concentració industrial. Per exemple:
cada vegada hi ha menys empreses que
produeixin els grans sistemes
d'armaments. I, finalment, hi ha empreses
que es mouen a nivells més baixos dins
de la cadena de producció, que fan
subsistemes i components i que tenen
una mica més de flexibilitat entre la
producció civil i la militar, de forma que
poden augmentar la primera respecte la
segona. Com es potveure és una situació
molt complexa.
El que pot passar, segur, és que al final
del procés tinguem menys empreses,
però més eficients des d'un punt de vista
ENTREVISTA A JORDI MOLAS•
militar, que produiran
sistemes militars
més mortífers a un
cost més reduït. La
baixada de
pressupostos ha
aixecat la
consciència entre els
planificadors militars
que el tema dels costos,
- Aixes
s'havia d'afrontar.
de l'eficiència,
definiria una mica la situació en
els països rics. Però en el Tercer Món
l'aparició d'una indústria menys
sofisticada és un altre tema...
El TercerMón potser és un lloc on encara
hi ha alguna cosa a fer, en el sentit que
encara ara i avui es creu que latecnologia
militar ofereix una palanca per entrar en
el desenvolupament tecnològic general.
No tan sols s'ho creuen sinó que s'han
vist amb la possibilitat d'implementar-ho.
Com que els mercats han baixat, les
empreses d'armament estan
desesperades per vendre on sigui. Per
tant, el comprador té més poder. Iaixò fa
que sigui més exigent i demani
prestacions més elevades: transferència
de tecnologia; producció en el país
importador; ajuts de qualsevol tipus...
Els països del TercerMón veuen que els
és més fàcil ara importar i adquirir
tecnologia a través de la compra
d'armament.
Tanmateix aquest no és el camíadequat.
Els estudis realitzats demostren que el
desenvolupament industrial llançat per
la indústria militar ha resultat un fracàs,
perquè al final tens una indústria que es
fonamenta en uns sistemes molt
específics i aïllada de la resta d'activitats
industrials. Observem nous països
industrialitzats, com Corea. Té uns
pressupostos de defensa molt elevats,
però ho importava tot. I el
desenvolupament industrial de Corea va
ser en tecnologia civil. Els nous països
desenvolupats que han tingut èxit ho són
havent aixecat una economia potent en
base a productes civils i quan tenen una
posició tecnològica més forta és quan
comencen a interessar-se per la indústria
d'armament. La qual cosa, des d'un punt
de vista de racionalitat industrial, té més
sentit que no intentar l'invers.
• En
aquest context, la indústria
d'armament espanyola té un trist
futur...
Efectivament, des del punt de vista de
ser motor de tecnologia el seu paper ha
estat molt minso. Primer, perquè era
petita; segon, perquè és una tecnologia
molt sofisticada amb pocs lligams amb la
resta de l'economia. Ha Espanya hi havia
una base industrialforta, però el Ministeri
de Defensa va decidir recolzar aquells
sectors on creia que hi havia mancances.
D'aquesta forma s'ha creat una indústria
molt centrada en l'àrea militar o en
produccions pel govern i que no tenen
una relació massa intensa amb la resta
de l'economia. 0 sia, des d'un punt de
vista de motor tecnològic, no s'han de
crear espectatives; i des d'un punt de
vista industrial tan sols han ocasionat
pèrdues sense interrupció. Evidentment
la justificació del recolzament a la
indústria d'armament espanyola no és
econòmica, sinó la creença que són
indústries que operen en sectorson hi ha
mancances i, sobretot, l'argument
estratègic clàssic, de recolzament a la
política de defensa. L'argument económic

MOCADOR 26 UNIVERSITAT PER LA PAU 21
racional afavorde la indústria d'armament
espanyola és més aviat reduït.
- Fins
a quin punt els elements socials
implicats, com els treballadors, són
conscients d'aquesta situació?
Evidentment, l'interès més bàsic és el de
mantenir els llocs de treball. Quan parles
amb els sindicats i els treballadors
normalment et destaquen aquells
aspectes de la indústria que són més
afalagadors. I en certa manera tenen
raó. Per exemple: l'oficina de disseny de
la BAZAN és de les més avançades
d'Europa; CASA, en termes de
tecnologia, de components i nous
materials, és la puntera d'Espanya. Fins
i tot en termes d'oferir serveis a la
investigació: tenen un super ordinador al
qual hi pots accedir des de la Universitat,
per exemple. Llavors et reconeixen que
hi ha elements ineficients dins l'empresa,
però et diuen que s'ha de fer un procés
de reestructuració empresarial per poder
ser més eficients. Però no destruir el que
són nius d'activitattecnológica important.
Aquest és l'argument que es fa des de
les persones implicades. I no diré que
sigui fals. Però evidentment ells hi tenen
un interès que ho explica. S'obliden dels
milers de milions en pèrdues i costos
d'aquesta indústria. Perquè l'atternativa
és el tancament i l'atur...
- No
hi ha possibilitat de conversió?
La conversió no pot absorbir tota la mà
d'obra que s'allibera si es tanca. En
ciutats com el Ferrol, la BAZAN és el
Ferrol. I la BAZAN fa vaixells militars.
Com espodria dibuixar laconversió de la
BAZAN? La gent de la BAZAN et demana
que els deixin fer vaixells civils. Degut a
la reconversió naval no en poden fer.
Però tenen la capacitat tecnològica. Ara
bé, si la BAZAN fa vaixell civils elstraurà
a ASTANO, que és allà mateix. El mercat
de la construcció naval està molt saturat
i no es pot ampliar amb la conversió
d'indústria militar. Es podrà incentivar a
empreses que s'instal.lin, o donar ajuts a
les que hi són. Són elements per amortir
el cop, però no és fàcil. I no tan sols és el
problema de convertir el producte militar
en un de civil, sinó que cal ser competitiu
en la nova àrea que s'entra. És un procés
d'ajut progressiu que necessita temps.
Però això ja no és una conversió sinó
diversificació. La conversió pura i dura,
en el cas de la BAZAN, per exemple, no
serveix: crearia molt atur i no seria
competitiva en uns mercats saturats i
amb empreses navals que fa mots anys
que operen.
- l això és extensible a empreses com
Santa Bàrbara, CASA...
CASA és una mica diferent, perquè fa
una mica de tot i actualment la seva
producció militar representa un 40% del
total. I d'aquesta producció hi ha molts
components. CASA té una estructura
moft diversificada i pot adaptar-se més
bé fent de subcontractista per Airbus o
l'Agència Espacial Europea
Santa Bàrbara, en canvi, és unaempresa
molt especialitzada i ha intentat moure's
cap a la producció de components de
doble ús. Ha muntat una fàbrica de
materialscompostos a Toledo, juntament
amb CASA, amb els treballadors de
l'antiga Fabrica de Armas de Toledo
quan va tancar. Actualment fabriquen
compostos per ús militar i bàsicament
tuberes de míssils, però que tenen una
sortida en aplicacions aeronàutiques. I
d'aquesta manera han aconseguit salvar
els llocs de treball de Toledo. Però aquest
és un cas una mica especial.
Un altre intent ha estat a Oviedo, en un
pla conjunt amb una empresa italianaper
produir ortopèdies. Però ja veurem com
sortirà: s'ha buscat un soci estranger i
s'han traslladat els treballadors d'una
producció a l'altra. Però tot plegat
representa una part dels 4.000
treballadors d'una empresa ineficient i
fragmentada, amb plantes velles al vottant
de tot Espanya amb costos elevats i
sense experiència exitosa en conversió.
Llavors ens trobarem amb alguns
exemples, comelscomentats, que poden
anar endavant i que acolliran una part
delstreballadors; quedaran unes quantes
plantes de Santa Bàrbara que
s'especialitzaran en material militar i la
resta tancarà.
Entrevista: MOCADOR.
23 juliol 1993.
Universitat per la Pau de Sant
Cugat.

22 ECONOMIA DE DEFENSA MOCADOR 26
ARMANT GUERRES I DEMANANT LA
Assistim amb freqüència a un fenomen
que sens dubte podríem qualificar
d'hipocresia social, si no fos perquè, en
no poques ocasions, transcendeix
aquesta catalogació per apropar-se,
perillosament, a la de col.laboracionisme
o connivència amb la resolució bèl.lica
dels conflictes.
Succeeix d'aquesta manera en l'actual
Guerra dels Balcans i els posicionaments
públics i privats que genera entre la
ciutadania i els governs (posem per cas,
basc i espanyol) en relació a alguna de
les pràctiques que es realitzen des
d'aquests mateixos estaments i
poblacions, en clara contradicció amb
els desitjos de "prompte pacificació,
detenció de la matança i resolució del
conflicte".
Podríem incidir en diversos aspectes
d'això que hem anomenat "hipocresia
social", però anem a centrar-nos en un
dels factors que es repeteixen en
qualsevol procés de guerra, afectant a la
seva gènesi i posterior desenvolupament
(és evident que no és el que provoca el
conflicte, però si determina el seu
abocament a una guerra-genocidi,
impedint que es resolgui d'una forma
pacífica): la fabricació i comerç
d'armament i material bèl.lic.
PUNTS DE PARTIDA
Abans de res dues afirmacions:
1.- La intervenció militar (no equiparar a
l'esclat del conflicte armat) existeix
des de fa anys. Hi ha dades que
demostren que des de 1987, durant
la mal anomenada "època de pau", ja
s'estava preparant el que desprès
seria conegut com Guerra dels
Balcans.
2.- Des d'aquests primers instants,
fàbriques, tant d'Euskadi com de la
resta de l'Estat espanyol, estaven
venent armes a totes les parts en
conflicte, i sembla que segueixen
fent-ho.
ALGUNES DADES PER DEMOSTRAR
AOUESTES AFIRMACIONS
- El
novembre de 1987 un grup de
nacionalistes croates es detingut a
Marbella quan gestionaven l'adquisició
PAU
d'armes lleugeres.
- El
juliol de 1991 Crnovrsanin Harvn,
secretari del Partit d'Acció Democràtica
de la localitat de Novi Pazar (capital de la
província sèrbia de Sandzak, de població
musulmana en un 80%) va assegurar
que membres de la seva comunitat i de
la república de Bbsnia-Herzegovina
s'estaven armant. També declarà que
Novi Pazar era un important centre de
contraban d'armes i que havia arribat
una partida de pistoles de les armes
basques "ASTRA" i "LLAMA"(2). Afirma
que les armes arribaven als ports croates
ierentrasIladades percarretera a Bbsnia
Herzegovina (Croàcia ha mantingut una
posició encobert de suport alsmusulmans
bosnians mentre aquests han combatut
a Sèrbia, doncs amb aquestes accions
han aconseguit una posició avantatjosa
en el repartiment de Bbsnia-Herzegovina
en el "Pla de pau de l'ONU"). Així mateix
confirmà que bona part de les armes
arribaven també per Turquia, que havia
promès ajuda als musulmans.
- L'octubre
de 1991 són detinguts a San
Pedro de Alcantara (que conjuntament
amb Fuengirola són dos punts importants
de la venda internacional de material
bèl.lic de gran tecnologia) a dos croates
i dos austríacs que s'havien entrevistat
amb representats de la companyia
Commerce Intemational Group Ltd. (filial
a l'Estat espanyol d'una companyia
anglesa), amb la intenció d'adquirir
Ilançamíssils, tancs, Ilançagranades i
força munició. Es pensava utilitzar Xile
comatapadora per eludir l'embargament
de la CEE a l'antiga lugoslàvia. El destí
final era la Guardia Nacional de Croacia(3).
Per evitar l'embargament també s'utilitza
a Austria -d'aquí els dós austríacs en
l'operació- com a camí intermig.
Casualment Austria el 1990 (data en la
que el, en aquell moment, President
austríac de Caríntia, Jbrg Haider
manifesta la seva preocupació per la
massiva compra d'armes per part de
iugoslaus en les tendes d'aquest estat)
multiplica per sis el relació a l'any anterior
les seves compres de material bèl.lica
l'Estat espanyol (sense comptar el mercat
negre que augmentaria
considerablement aquesta xifra).
-
Dies més tard es publica a la premsa la
foto de dues pistoles "STAR" (també de
fabricació basca) en mans de la Guàrdia
Nacional Croata, que admeten que tot i
l'embargament internacional, en les
repúbliques de Croàcia, Sèrbia o Bibsnia
Herzegovina, espoden aconseguir armes
de tota mena per un mòdic preu(4).
- És
important destacar així mateix, la
reactivació en la producció d'armes curtes
fabricades en empreses basques,
coincidint amb les notícies indicades que
demostren com han arribat armes en els
diversos fronts de l'antiga lugoslàvia de
les factories d'ASTRA-UNCETA
(Gernika); STAR-BONIFACIO
ECHEVERRIA (Eibar) i LLAMA
GABILONDO (Gasteiz).
PRÀCTICA REITERADA
Però desgraciadament no és una pràctica
nova, doncs en casos anteriors aquestes
i altres fàbriques d'armament i material
bèl.lic d'Euskadi i de la resta de l'Estat
espanyol s'han enriquit mitjançant el
comerç de material bèl.lic amb països en
guerra. Vet aquí alguns exemples:
- Tot
i que des de finals de 1982 es va
decretar per part del govern espanyol
l'embargament d'armes a Iran i Irak,
empreses privades com GAMESA
(Grupo Auxiliar Metalúrgico SA), ECIA
(Esperanza y Cia) o EXPAL (Explosivos
Alaveses), i públiques com SANTA
BARBARA o CASA (Construcciones
Aeronauticas) van seguir venent en
aquests països; en alguns casos
mitjançant operacionstriangular, utilitzant
com a països intermediaris per eludir la
prohibició oficial el Líban, Síria, Jordània
o Aràbia Saudí(5).
- Una investigació realitzada per Nacions
Unides el 1984 a petició d'Iran, demostrà
que les carcasses de les bombes
químiques que van costar la vida a
centenars de persones i més de 8.500
ferits iranians, habien estat fabricades
per EXPAL(6).
- Land
Rover el 1987 va vendre 12.000
unitats a Iran per 21.000 milions. Els
vehicles va anar de Màlaga a Turquia
(port de Sansum) i d'allà a Iran, per
carretera.
-GAMESAvaseracusada en elstribunals
per traslladar a treballadors eventuals,
sota engany, a les proximitats de la línia
de foc de la guerra Iran-lrak, amb la
finalitat de reparar la part mecànica de
dos models de bombes fabricats per una
de les seves filials, l'avui desapareguda

MOCADOR 26 ECONOMIA DE DEFENSA 23
TORNUSA(.
- Pel
maig de 1987 diversos mitjans de
comunicació recullen l'enviament de 32
tones de morters i municions
d'ESPERANZA I CIA. a Sudàfrica, quan
el govern espanyol havia decretat
l'embargament el setembre de 1986
(Sudàfrica era subjecte des de 1977 d'un
embargament d'armes decretat per
l'ONU, que l'Estat espanyol no havia
volgut subscriure)18).
- Entre
1985 i 1987 l'Estat espanyol
concertà vendes militars amb Somàlia,
per un valor 18 vegades superior al total
exportat a aquest país en el període
1980-85, servint-se fins i tot' d'un crèdit
del Fons d'Ajut al Desenvolupament
(FAD) per valor de 10 milions de dòlars.
SUPORT I CONNIVENCIA
Tot i que les dades exposades
anteriorment ens puguin semblar
vergonyoses, el complex militar-industrial
-aquest l'objectiu del qual és simplement
l'enriquiment a base de facilitar la mort
(no ens enganyem, no importa de qui)necessita
per la seva subsistència del
suport institucional (credits i subvencions)
i ciutadà (silenci i mà d'obra). El trist és
que, fins ara, no li ha faltat
- Les
dues terceres parts de les fàbriques
de l'Estat espanyol de producció de
material bèl.lic són públiques la qual
cosa no vol dir altra cosa que la seva
producció i comerç són en mans del
govern espanyol directament.
- Tot i que l'OCDE prohibeix als seus
membres que els crèdits dels Fons d'Ajut
CN-235
El. UNKO AVION
DE TRANSPORTE MILITAR
DE NUEVA GENERACION
YA EN SERVKIO.
01.10
al Desenvolupament (concedits als
països més pobres del planeta) es
concedeixin per altra cosa que no sigui el
contribuir al benestar dels països
destinataris, el govern espanyol ha
atorgat, en els darrers 10 anys, crèdits a
aquests païsosper valorde 50.000milions
amb els que s'han finançat la compra de
material militar espanyolm.
-
Entre ASTRA-UNCETA, ESPERANZA
Y CIA, EXPAL, LLAMA-GABILONDO i
STAR-BONIFACIO ECHEVARRIA (per
posar tan sols lesanomenades en aquest
article) han rebut més de 2.500 milions
del Programa d'Actuació Extraordinari
(més conegut com 3-R) elaborat pel
Govern basc amb el suport financer de
les Diputacions Forals(1°).
- Més
de 4.000 empreses i 100.000
persones treballen en la indústria
espanyola de defensa, segons un informe
realitzat per Jhon Wilkinson, ex-president
de la Comissió científica, tècnica i
aeroespacial de l'Assemblea de la UEO.
Es a dir més de 100.000 treballadors
col.laborant amb la resolució bel.lica dels
conflictes.
- Fins
la data cap organització sindical ha
denunciat aquestes vendes il.legals, ni
impulsat un procés real de conversió de
la indústria d'armament. Tot i així, la
majoria d'elles convoquen a les
mobilitzacions en contra de les guerres i
en solidaritat amb els pobles afectats.
DESARMAR ELS CONFLICTES
Creiem, per tant, que els camins a obrir
per practicar una solidaritatcompromesa
amb els pobles de l'antiga lugoslàvia o
En su categoría no hay otro avión
militar en el mundo como el CN-235.
Es el único de nueva generación. Ya
testado. Con éxito. Ya seleccionado
por las Fuerzas Aéreas de,Arabia
Saudí, Botswana, Chile, Ecuador,
España, Francia, Indonesia y Panam.
La versatilidad que le confiere su
rampa trasera le hace único. Realiza
operaciones LAPES. Posee unas
extraordinarias posibilidades comq
complemento a transportes de gran
tamaho. Y sirve como plataforma para
llevar a cabo operaciones especiales
como patrullaje, observación, vigilan
cia antisubmarina, etc.
Incorpora el nuevo motor CT7-9C
de General Electric, lo que le propor
ciona ms potencia. ivffi velocidad.
Mejores actuaciones en altura y tem
peratura. Y facilidad para aterrizar y
despegar en pistas cortas.
Con el CN-235 estará a la cabeza
amb qualsevol altre poble en guerra
(recordem que tot i que l'ex-lugoslàvia
protagonitza les nostre preocupacions,
ara mateix són més de 100 les guerres
declarades en el món), no haurien de
passar per l'exigència d'armar a les parts
més desarmades dels conflictes, sinó
per denunciar a tots aquells (com hem
intentat demostrar molt més propers del
que pensàvem) que, tot i les seves grans
declaracions i la seva solidaritat
televisada, segueixen interessats en
preparar i impulsar les guerres ijustificar
la necessitat dels exèrcits d'intervenció
(anomenats de manera eufemística de
pacificació).
Perquè avui més que mai hem de tenir
clar que la pau no és l'absència de
conflictes, sinó la pràctica decidida de la
justícia social i que l'autèntica solidaritat
mai podrà exercir-se contribuint a armar
la guerra.
Alberto Benito
Antonio Escalante
Col.lectiu GASTEIZKOAK
(1) El Independiente. 15-10-91
(2) El País. 21-7-91.
(3) Veure nota 1.
(4) El Independiente. 26-10-91.
(5) El País. 5-2-89.
(6) Vicenç Fisas Armengol. Las Armas de la
Democracia.
(7) ElCorreo Espariol-EIPueblo Vasco. 8-6-89.
(8) Fisas. v. Obra citada.
(9) El Mundo. 17-10-92.
(10) Deia. 13-11-92.
La revista RESISTE (Apartat 1673. 01080
Vitòria), en el númerode juny d'aquest any, ha
publicat un monogràfic sobre la indústria militar
elaborat pel col.lectiu GASTEIZKOAK.
de cualquier misión. Porque es
nueva generación. Porque tiene
mucha experiencia.
Canacterkticas Técnicas:
un
Mdx. peso de despegue: 15.100Kg. (33.2951b).
Mds. peso de akrrizaje: 14.200 Kg. (31.305 16).
Mdx. peso sin combustibk: 13.600Kg. (29.938 16).
Mdz. carga de pago: 5.000 1(g. (11.025 16).
Max. capacidad: 52 soldados.
Planta de potencia: 2zGE CT7-9C.
Mdx. potencia en despegue: 1.750 SHP
(1.870 SHP-APR ON).
Ya

24 MOCADOR 26
COMUNICACIÓ TELEMÀTICA
PER AL MÓN ALTERNATIU
Telecomunicacions i informàtica al servei de grups alternatius i
d'organitzacions no governamentals (ONG)
Qualsevol persona de la civilització postindustrial coneix què és una bústia, pateix el
servei de correus, fa servir el telèfon, el fax i, fins i tot, el servei dels eco-missatgers
i intenta informar-se, sense deixar-se enganyar, llegint els diaris, escoltant la radio i
mirant la TV. Aviat, però, haurem de comportar-nos com a autèntics membres de la
civilització de la comunicació i la informació i utilitzar la cara bona de les darreres
tecnologies si no volem romandre al marge del món i pretenem incidir en la seva
transformació cap a un futur sense exèrcits, més just, en equilibri amb l'entorn...
Ens haurem de familiaritzar amb termes com BBS, identificador, telemàtica, mòdem,
xarxa, node i cartellera, correu, adreça i bústia electròniques. En aquest article
s'intenta aclarir alguns d'aquests conceptes i, sobretot, exposar alguns avantatges de
la utilització de la telemàtica pera grups o persones, exemplificant-ho amb experiències
d'actualitat que poden donar una idea de quines altres maneres es poden formular les
estratègies de comunicació i informació.
El desenvolupament de la tecnologia de
la informació i de la comunicació des de
la invenció del telègraf i del telèfon no ha
parat d'evolucionar a una velocitat molt
superior a la que els ciutadans i les
societats les hem pogut anar paint. De
sobte es va passar de l'edat de la
impremta, en la que els llibres i diaris ens
informaven dallo proper, a l'edat de la
televisió i de lacomunicació, en laque els
estats i les grans empreses ens
bombardegen amb la "informació" que
volen.
Paral.lelament, els problemes que
diverses organitzacions i persones
intenten solucionar (militarisme,
armamentisme, racisme, tortura,
contaminació, etc) necessiten solucions
que moltes vegades sobrepassen l'acció
local. Per això, qualsevol entitat que
treballi en l'àmbit de l'antimilitarisme,
l'ecologisme, feminisme, etc. utilitza, des
de ja fa temps, el correu, el telèfon i el fax
percomunicar-se entre els seus membres
i amb altres organitzacions, recull
informació dels mitjans de comunicació
"oficials" (premsa, ràdio i TV); els mitjans
de comunicació alternatius (revistes i
ràdios) també fan la funció d'apropar
col•lectius allunyats geogràficament.
El debat i la coordinació, tan enriquidors
i necessaris en el món alternatiu, es
desenvolupa en mitjans de comunicació
alternatius i també en les assemblees,
trobades jornades on s'aplega gent per
tractar un tema determinat, debatre
estratègies de canvi, planificar
campanyes i accions.
Per altra banda, la informàtica ha
evolucionat tant que qualsevol persona
té a l'abast un ordinador. La conjunció de
l'ús de la informàtica amb el de les
telecomunicacions (telèfon, xarxes de
transmissió de dades, ...) obre un nou
camp, la telemàtica, que podem utiiitzar
al servei de la societat civil i no al servei
•dels interessos d'uns quants. El món de
les telecomunicacions i la informàtica pot
contribuir a millorar l'eficàcia de les
organitzacions i persones millorant
notablement la seva coordinació i l'accés
a la informació, complementant i millorant
alguns dels canals de comunicació
actuals, tal com intentaré exposar
seguidament.
BBS, XARXES, NODES,
Però anem a pams i analitzem on es
comuniquen les persones que utilitzen la
telemàtica. Què és un BBS?, què és una
xarxa telemàtica?, com funciona la
comunicació entre grups i persones en
aquest entorn que ens proporciona les
telecomunicacions i la informàtica?
En general, una persona es comunica
amb altres connectant-se a un únic
ordinador o a un ordinador que està
interconnectat a altres ordinadors,
propers o no en l'espai, i que formen el
que s'anomena xarxa. L'ordinador al que
ens connectem s'anomena servidor, o,
quan és un dels elements d'una xarxa,
node. Un servidor és un ordinador que
comparteix el seu disc dur amb ordinadors
personals, terminals o amb altres
servidors que poden fer servir desenes,
centenars o milers d'usuaris. Una xarxa
és un conjunt de servidors o nodes
connectats entre si. Hi ha xarxes d'àmbit
local (en una empresa, departament,
etc) i xarxes internacionals, amb servidors
(o nodes) a diversos països del món. Els
usuaris poden connectar-se a un únic
servidor o a una xarxa a través d'una
terminal (ordinadors com els que hi ha a
les oficines bancàries, centrals de policia
o departaments universitaris) o a través
de la línia telefònica amb un mòdem i un
ordinador. El mòdem és l'aparell que
s'encarrega de transmetre les senyals
digitals dels ordinadors per les línies
analògiques de les companyies
telefòniques. Els BBS són ordinadors
(servidors) poc potents que estan a la
disposició de pocs usuaris a través de la
línia telefònica i que normalment no estan
connectats a cap altre ordinador:
Funcionen amb un programari (software)
senzill i limitat. En un BBS els seus
usuaris es poden deixar missatges,
programes, discutir temes, consultar
bases de dades, etc. però apetita escala,

MOCADOR 26 fELEMATICA PER A GRUPS ALTERNATIUS I ONG 25
a l'escala d'un únic servidor local petit.
En canvi, en una xarxa s'hi pot fer el
mateix, però hi pot haver molts més
usuaris (milers o desenes de milers), de
diversos paisos, i la capacitat del sistema
vindrà donada per la quantitat i potència
dels ordinadors (servidors) ide les seves
connexions amb altres xarxes. Així doncs
la diferència bàsica entre un BBS i una
xarxa és la seva capacitat i el seu abast
geogràfic. Un BBS local pot servir per
comunicar-se amb persones de la
mateixa ciutat o comarca, mentre que
una xarxa serveix percomunicar-se amb
persones i grups de la mateixa ciutat ó
comarca o amb l'altra punta del món.
Al món hi ha milers de BBS i milers de
xarxes. Algunes són acadèmiques,
d'altres de governamentals (de la policia,
el Pentàgon, la CEE, !'OTAN o la NASA),
i d'altres estan adreçades a la població
en general d'un país. N'hi ha una en
concret que està adreçada a collectius
persones que treballen en els àmbits de
les ONG's la xarxa de l'APC. Aquesta
xarxa és la que ofereix l'Association for
Progressive Communications, que té
servidors (o nodes) i subxarxes, arreu
del món i que alhora està connectada a
altres xarxes. Els seus nodes principals
són: 1GC, peacenet, homeonet,
conflictnet, lEARN (USA), greennet
(Regne Unit), Nicarao (Nicaragua),
GlasNet (Rússia), ComLink (xarxa que
cobreix Alemània i paisos d'influència),
NordNet (Suècia), Pegasus (Austràlia),
Web (Canadà), Alternex (Brasil),
Chasque (Uruguay) 1, des del mes de
setembre, pangea' un servidor situat a
Barce!ona.
Mentre que a les xarxes acadèmiques
els usuaris són els investigadors i
investigadores de les universitats, a les
xarxes governamentals els polítics i
militars, a les xarxes de les multinacionals
el personal tècnic de les empreses, la
xarxa de l'APC hi trobarem la gent i els
grups d'arreu del món que compartim
una manera de veure el món diferent.
Algunes de les més de 100.000 persones
entitats que connecten regularment a
algun dels nodes de la APC són: Amnistia
Internacional (USA), InternationalPeace
Bureau, Comitè Nacionalde Legislació -
FCNL- (USA), Brigades Internacionals
de Pau, Alternativa Verda, Informpal,
Informàticsi electrònicsperla Pau, British
American Security lnformation Council,
Institut Internacional de Recerca sobre
la Pau d'Estocolm -SI PRI-, Nonviolence
Today, Noam Chomsky, Bulletin of the
Atomic Scientists, Campaign for Nuclear
Disarmament (UK), Helsinki Citizens
Assembly, Women's IntemationalLeague
for Peace and Freedom (USA). La War
Resisters Intemacionali diversesde les
seves seccions, membres ipublicacions
associadestambé utilitzen les connexions
de l'APC: Grup per una Suïssa sense
exercit (GSoA), Peace News, Alba Kor
(Moviment No-violent per la Pau
(Hungria), SPAS (Suècia), Fellowship of
Reconciliation (USA), War Resisters
League -WRL- (USA), International
Nonviolent Initiatives -INI- (USA), ACT
for Disarmament (Canadà), Committee
of 100 Finland (Finlàndia), FoGA
(Alemanya) i des d'aquest octubre el
Moviment d'Objecció de Consciencia de
Catalunya.
EsPerem que amb la posada en marxa
del node d'APC a Barcelona (pangea) el
nombre de grups i persones d'aquí
augmenti considerablement.
COM FUNCIONA UNA XARXA?
Una xarxa consta, bàsicament, de
múltiples ordinadors (nodes), connectats
entre si les 24 hores al dia o cada cert
temps, que intercanvien informació,
dades, etc.
Les persones autoritzades a recollir la
informació dels ordinadorso a comunicar
se entre elles són els ususaris, que
comuniquen amb el node més proper a
través del seu ordinador i mòdem,
utilitzant la línia telefònica convencional.
Els usuaris s'identifiquen amb un nom
(identificador) iuna paraula de pas secreta
(password) perquè l'ordinador elsautoritzi
a llegir en el seu disc dur. D'aquesta
manera s'obté la garantia que només les
persones degudament autoritzades de
cada node podran veure i tocar la
informació confidencial que l'ordinador
pot tenir guardada en el seu disc dur.
L'accés a l'ordinador també pot ser per
terminal (si l'ordinador està connectat
permanentment amb un dels nodes (és
el cas dels organismes públics -
organismes oficials, universitats, policia,
grans empreses, etc.-). Un copa dins del
sistema, l'usuari pot recollir informació
de bases de dades, etc. o pot deixar
missatges a altres usuari per mitjà del
correu electronic. En aquest cas utilitza
la xarxa com una missatgeriaelectronica.
Lavantatge principal que ofereix una
xarxa és que connectant a un ordinador
proper (o sigui, fent una trucada local o
interurbana), pots entrar a un ordinador
Ilunyà o enviar irebre missatges d'usuaris
d'altres nodes de la xarxa o, fins i tot,
Mapa dels principals nodes i subxarxes de PAPC (Association for Progressive
(ommunications). IGC inclou peacenet, homeonet, lEARN, econet i conflictnet.

26 TELEMATICA PER A GRUPS ALTERNATIUS I ONG
d'altres xarxes. Dit d'una altra manera,
entrant a un node d'una xarxa de
Barcelona, pots enviar o rebre missatges
iinformació de Nova Zelandasense pagar
una conferència internacional. Això és
degut a que la informació que va d'un
node a un altre i d'una xarxa a una altra
és una informació digitalitzada que circula
per uns canals especials a una velocitat
molt més elevada de com ho faria per
una línia telefònica convencional.
D'aquesta manera el temps en enviar el
missatge des de l'ordinador de casa al
node pot ser d'uns minuts, però del node
proper a un node situat a l'altra punta del
món pot ser d'uns milisegons.
El Correu electrònic
L'ús d'una xarxa com a missatgeria
electrònica és una de les principals
aplicacions de la telemètica.
Com es fa per enviar un missatge a un
usuari? Primer de tot cal conèixer la seva
adreça electrònica Mentre que en una
cartatradicional hem de posar el nom del
destinatari, el carrer, número i pis i la
població i país, i per enviar un FAX hem
de trucara un número de telèfon iesperar
que hi hagi algú a l'altra costat de la línia,
per enviar un missatge telematic hem de
connectar-nos a un node i dir-li a
l'ordinador l'adreça electrònica (e-mail)
de l'usuan destinatari del missatge. L'e
mail consta de l'identificador de la
persona, organisme o entitat a qui volem
dirigir el missatge i el nom de l'ordinador
on connecta, separats pel símbol @. Per
exemple, el grup Dones de Negre de
Belgrad tenen l'identificador
women belgrade i es connecten a la
màquina zamir-bg.comlink.apc.org. Per
tant el seu e-mail és
women_belgrade@zamir-bg.comlink.
apc.org. Òbviament, després de dir a
quin o quins usuaris volem enviar un
missatge hem d'escriure'l amb l'ordinador
o indicar quin fitxer és el que volem
enviar. Quan l'usuan destinatari es
connecti al seu node trobarà el missatge
que l'hi haurem enviat a la seva bústia
electrònica privada. Com que per enviar
el missatge no cal que el destinatari
estiguiconnectat, això exigeix connectar
se periòdicament a la xarxa.
Si repasseu els darrers números del
MOCADOR podreu veure que alguns
dels responsables d'algun dels articles i
de les activiats anunciades a l'agenda
tenen e-mail. O sigui que, a partir d'ara,
a les agendes personals hi haurem
d'afegir e-mail al costat del número de
telefon i del FAX.
La característica principal del correu
electronic és que és el medi més ràpid,
flexible, confidencial i barat per enviar
documents creats amb ordinador:
MOCADOR 26
Suncrokret (Zàgreb) suncokret zg@zamir-zg.comlink.apc.org
Peace News peacenews@gn.apc.org
Dones de negre women_belgrade@zamir-bg.comlink.apc.org
CAA (Centre Acció Antiguerra, Belgrad) caa_beograd@zamir-bg.comlínk.apc.org
ARK (Campanya Contra la Guerra, Zàgreb) ark_zg@zamir-zg.comlink.apc.org
War Reelsters Internetional WRI (Londres) warresisters@gn.apc.org
MIR (Centre per Ia Pau, Osi)ek) miros@zamir-zg.comlink.apc.org
Dlarl Oslobodenje (edicIó europea) oslobodenje_zg@zamir-zg.comlink.apc.org
CAA (Centre AntIguerra, Sarajevo)
caa_sarajevo@zamir-bg.comlink.apc.org
Green Action 7.agreb za zg@zamir-zg.comlink.apc.org
PeaceNet Balkans Volunteer (USA) pnbalkans@igc.apc.org
Pokret za MirPancevo (VojvodIna, Sarbia) ppm_pancevo@zamir-bg.comlink.apc.org
Center for Women Victims of War womenp_zg@zamir-zg.comlink.apc.org
ZAPO (Org. Anarco-Pacifista, Zàgreb) zapo z'g@zamir-zg.comlink.apc.org
Algunes adreces electròniques que podrien interessaractualment a qualsevol pacifista
antimilitarista-no-violentia interessabda amb els conflictes i la guerra dels Balcans.
Qualsevol usuari d'una xarxa pot sol licitarrebre (de franc) informacions, publicacions,
cròniques, etc. de qualsevol d'aquestes entitats, de l'estat actual dels conflictes,
publicacions electròniques, etc. La majoria d'activistes, com el col-laborador del
MOCADOR Marko Hern, també tenen la seva bústia electrònica.
.immediatesa I multiciplitat de I 'e-mail.
un missatge triga en arribar al seu
destinatari des d'unssegonsauns minuts.
En el pitjor dels casos unes poques
hores, segons si el destinatari és usuari
del mateix node, de la mateixa xarxa o de
si els nodes i les xarxes estan connectats
entre si permanentment o cada cert
temps A més, un mateix missatgees pot
enviar alhora a desenes o centenars
d'usuaris sense que això repercuteixi en
el preu de la trucada local Quin servei de
correus o de missatgers pot enviar un
text d'una forma tan ràpida i a tants
usuaris alhora?
Per exemple, si el govern de Croàcia
decideix tancar un camp de refugiats
expulsardel país tots els refugiats bosnis
musulmans es pot enviar un missatge
sollicitant l'enviament de faxos de
protesta i la difusió de la notícia als
organismes i mitjans de comunicació
pertinents. Com que el missatge arriba a
totel món immediatament, hi hagarantida
la resposta de tots els grups pacifistes i
de solidaritat d'arreu del món en poques
hores. Si la mateixa informació s'hagués
de fer córrer pertelèfono fax, sortiria per
un ull de la cara i ens hi estaríem unes
quantes hores (o dies), i la resposta
trigaria encara més.
.confidencialitatde l'e-mail: una bústia
electrònica no existeix físicament. Els
missatges que t'arriben a la teva bústia
estan guardats en un ordinador d'on
només tu mateix els pots treure. Els
missatges que s'enviendifícilment poden
ser interceptats, ja que es poden enviar
des de qualsevol Iínia telefonica del món.
La confidencialitat pot garantir, en un
-
hipotètic cas, que la convocatòria d'una
acció no arribi allà on no ha d'arribar. Per
exemple, si d'aquí unes setmanes se
sap que un camió ple d'armament sortirà
del País Basc cap al port de Barcelona
per carregar un vaixell en destinació a
Sèrbia, es pot convocar una acció per
llençar-lo daltabaix d'un pont. Si el grup
d'acció directa no-violenta fa la
convocatòria per la via convencional pot
passar qualsevol cosa, en canvi, si es.fa
per mitjà del correu electrònic hi ha la
seguretat absolutade que els accionistes
de l'empresa no se n'assabentaran fins
que les emissores de ràdio i televisió en
parlin
cost redu•t de re-maft Enviar el text
d'aquest article a qualsevol usuari de
qualsevol xarxa important de Girona,
Dallas, E3uenos Aires, a Sydney o a la
redacció del MOCADOR m'ha costat 15
PTA, IVAinclos, de facturaciótèlefonica,
més la part proporcional de la quota de
connexió anual al sistema La connexió
al sistema val unes 12 000 PTA anuals.
Cal pensar, però, que disposar d'un
número de telèfon val unes 15.000 PTA
de quota d'abonament anual.
Les Cartelleres Electròniques
Hi ha xarxes (Internet, APC, Usenet,
Geonet, etc.) que a més d'oferir correu
electrònic als seus usuaris, ofereixen
unes cartelleres elctroniques (també
conferències, fòrums, news, etc). Què
són les cartelleres electròniques? Les
cartelleres electròniques són espais
virtualson tots els usuaris podenescriure
i llegir missatges. Les cartelleres
electròniques es fan servir per distribuir
informació (notícies, calendari d'activitats,
etc.) sobre temàtiques concretes, per
ajudar a comunicar-se entre individuos i
grups, per debatre temes, etc.
_

MOCADOR 26 TELEMÀTICA PER A GRUPS ALTERNATIUS I ONG 27
Les conferències tenen una estructura
que fa que siguin fàcils de fer servir per
a qualsevol usuari de manera que es pot
establir una "conversa" entre desenes o
centenars d'usuaris, donant lloc a una
"conferència" sobre uns temes
determinats. Els usuaris de la xarxa
connecten regularmenta lesconferències
en les que estan interessats, si s'escau,
hi participen.
A la xarxa de l'APC hi ha més de 2.000
cartelleres que tracten des de temes tan
genèrics i diversos com l'ecologia, la
salut, l'educació, el desenvolupament
deltercer món, etc. a tan específics com
la Cimera de Rio. A la pàgina següent hi
ha un llistat de les principals cartelleres
sobre antimilitarisme, pacifisme,
desarmament, resolució de conflictes,
no-violència i desobediència civil que
poden donar una idea del seu abast.
En concret, una conferència consisteix
en una sèrie de missatges anomenats
intervencionsque han enviatels diferents
participants en aquella cartellera. Cada
intervenció és una notícia, tracta d'un
tema, és un anunci d'un acte,
esdeveniment, una pregunta, etc.
Qualsevol participant en la conferència
pot afegir missatges de resposta,
comentaris, rèpliques, etc. a qualsevol
de les intervencions. D'aq uesta manera
es va creant debat i els seus participants
se'n beneficien. Al quadre annex hi ha un
Illistat d'algunes de les intervencions de
la primera quinzena de setembre a la
cartellera yugo.antiwar.
Mentre que el correu electrònic permet
que misatges privats siguin enviats entre
usuarisindividuals a la seva pròpia bústia
electrònica, en les cartelleres els
missatges són enviats pels usuaris a un
espai públic (si tothom hi pot accedir) o
privat (si només uns quants usuaris
autoritzats hi poden accedir), on tothom
hi pot dir la seva. D'aquesta manera
tothom (o els usuaris autoritzats) poden
llegir els missatges i escriure'n de nous.
Hi ha algunes cartelleres que, tot i ser
públiques, són controlades per un grup,
que té la postestat d'acceptar nous
missatges, per tal de conduir la
conferència amb uns objectius molt
concrets o perevitardebats estèrils entre
usuaris. Són les conferències moderades.
Perla manera de funcionar, ja es veu que
el correu i les cartelleres tenen funcions
diferents. El correu s'utilitza per temes
privats, mentre qup les cartelleres es fan
servir per establir contactes amb una
quantitat important d'usuaris (que moltes
vegades no en coneixiem l'existència),
intercanviar informació, sol•licitar ajut,
ferdebats o coordinargrups (en el cas de
conferències privades).
TRES EXPERIENCIES:
1. MOCADOR
Aquesta revista que tens a les mans ho
és una revista qualsevol, això és evident.
Però hi ha coses del seu funcionament
intern que la fan una de les revistes
alternatives més informatitzadesdel país.
Si us fixeu en la segona pagina, veureu
que hi ha moltes redaccions que s'ocupen
de l'elaboració de cada número. Fins
aquí res de nou. En una revista
convencional, cada redacció
s'encarregaria d'una part de la revista i
enviaria la seva partala redacció principal
via FAX, correu, missatger, etc. Però les
redaccions del M OCA DOR esconnecten
entre elles en un BBS anomenat
CALIDOSCOPI. Per exemple, aquest
article l'he fet arribar directament a la
redacció badalonina connectant el meu
ordinador a CALIDOSCOPI i deixant el
fitxer que conté aquestes paraules a la
bústia electrònica de la persona
sacrificada en corregir les múltiples faltes.
ortogràfiques i sintàctiques de l'article.
Després el corrector enviarà, també
tele màticame nt, l'articleal compaginador
de la redacció de l'Empordà. Un cop
s'haurà compaginat tot el número, el
compaginador l'enviarà a la bústia
electrònica de la redacció de Barcelona,
que, a més d'havercoordinat l'elaboració
d'aquest número,s'encarregaràde portar
a la imprempta e Idisq uet que conté totes
les pàgines compaginades (perquè per
ara la impremta no fa servir el correu
electrònic), a partir del qual es faran els
fotolits.
Amb aquest sistema de funcionament
s'aconsegueix que la descentralització
sigui real en elfuncionament de la revista,
i en els resultats i que la feina es pugui
repartir entre més gent. Teòricament
amb aquest sistema s'estalvia temps i
s'hauria de garantir l'actualitat de les
notícies (com el télex en la premsa
convencional).
2. VELI JOZE
Una altra experiènciatelemàtica ha sigut
la que ha girat entorn del projecte
d'educació per la pau als camps de
refugiats de la guerra dels Balcans que
han portat a terme el MOC, TIDOC
PROJECTE i l'SPEP. Com ja deveu
conèxer per altres números del
MOCADOR, uns quants voluntaris
coordinats en aquest projecte han estat
treballant durant sis mesos en un camp
de refugiats de la península d'Ístria
anomenat Veli Joze.
Una de les activitats que va oferir més
bons resultats va ser la connexió
telemàtica del camp de refugiats amb
escoles d'arreu del món. L'invent va
consistir en portar un ordinador, una
impressora i un mòdem al camp de
refugiats. Aquest ordinador es
connectava periòdicament a les xarxes
internacionals, on hi ha connectades uns
quants milers d'escoles d'arreu del món,
ia CALIDOSCOPI, on hi ha connectades
un centenar d'escoles catalanes.
30/8/93 1817 Dratt Resistance in Serbia pnoalkans«drgc.apc.org
1818 Peace education (CroPeaceReport VII 1 ARK ZGAzamir-zg.comlink.apc.org
1819 Bosnian Peace Report 2 (Multicultu ARK ZG6Ozarrir-zg.comlink.apc.org
1820 Bosman Peace Report 3 (University) ARK ZG)zarnir-zg.comlink.apc.org
1 821 Bosnian Peace Report 4 (Exibition) ARK ZG(rOzamir-zg.comlink.apc.org
1822 Bosnian Peace Report 5 (Urgent need 1 ARK ZG@zamir-zg.comlink.apc.org
31/8/93 1823 What Does Washington Want in Balkan ww(Oblythe.org
01/9/93 1824 Al UA299/93 MACEDONIA Refoulement 2 pnbalkans6-4)igc.apc.org
02/9/93 1825 PEACE INITIATIVE -URGENT! ARK ZG(rOzamir-zg.comlink.apc.org
1826 WOMEN'S INTERNATIONAL .PEACE RALLY ARK ZG(Mzamir-zg.comlink.apc.org
1827 Helsinki Citizens Assembly on Bosn SRDJAN.DVORNIK(a)zamir-zg.comlink.apc.org
1828 Ernst Guelcher- Sarajevo 1993 (1) 5 finnad~gn.apc.org
03/9/93 1829 Hudaibija Peacecampaign to Zagreb 1 hdg(Mantenna.n1
1830 More on Hudaibiya Peacecampaign to aktiebnkf,)antenna.nl
1831 Reconstruction Sector West WAM(Mzamir-zg.comfink.apc.org
1832 Pakrac reconstruction Doc WAMMzamir-zg.comhnk.apc.org
1833 Parachute against the war GS0A(Mlink-chl.comünk.apc.org
04/9./93 1834 Sarajevomirsada 3 finnadmo„)gn.apc.org
1835. Zagreb Diary 28 August, 1993 WAMcwzamir.rg.comlink.apc.
1836* Zagreb Diary 29August. 1 993 MIR_OS(Ozamir-zg.comlink.apc.org
1637* Zagreb Diary 30 August, 1 993 MIR_OS(rOzamir-zg.comlink.apc.org
08/9/93 1838 new user adress GS040link-chl.comlink.apc.org
08/9/93 11539 help for a dhld 1 ARK ZG6-0,zamir-zg.comlink.apc.org
- 1840 Communication Aid Report Present COSYSOP(0.zamir-zg.comlink.apc.org
1841 Com Aid: Groups Online in ZaMirNet COSYSOP(Ozamir-zg.combnk.apc.org
1842 Com Aid: the Conlerences on ZaMirNe COSYSOP(Q)zamir-zg.comlinkapc.org
- 1843 Communication Aid Report History COSYSOP(Ozamir-zg.comlink.apc.org
1844 Com Ad: Email in Action, Users Rep COSYSOP(Ozamir-zg.comlink.apc.org
Llistat d'algunes de les intervencionsdel mes de setembre a la conferència yugo antixar.
D'esquerra a dreta trobem el dia de cada intervenció, el número d'ordre, unasterisc que
ens indica si hem llegit la intervenció, el tema, el nombre de possibles respostes
rèpliques i l'adreça electrònica de l'autor de cadascuna de les intervencions.

28 TELEMATICA PER A GRUPS ALTERNATIUS I ONG MOCADOR 26
CONFERÈNCIES ELECTRÒNIQUES QUE TRACTEN DE PACIFISME, ANTIMILITARISME,
DESARMAMENT, NO-VIOLÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
ai.campaigns/ai.general/ai.computer/ai.ideas
ai.students/ai.uan
alerts Cartellera que conté alertes per la pau i el desenvolupament.
Conferències d'Amnistia Internacional. N'hi ha de generals, de coordinació, de l'ús de
tecnologies, d'educació, sobre refugiats, i d'alertes per a accions urgents.
bas.magazine Conté els articles del Bulletin of the Atomic Scientists, especialitzat en qüestions i control d'armes nuclears.
basic.nato Notícies i informació sobre polítiques de l'OTAN, armes estratègiques, reunions importants, activitats de recerca i la
resposta dels moviments pacifistes.
carnet.southpa Cartellera que acull discussions sobre processos de pau a Amèrica Llatina.
cec.dialogue Discussions sobre conversió de la indústria i economia militar a producció de pau.
cec.update Informació de l'estat i esforços locals per superar la dependència militar, revitalitzant-la convertint-la en pau.
cn.calendar/cn.classifieds/cn.dialogue
cn.feedback/cn.general/cn.guide
cn.resources/cn.solutions/cn.training
Conferències públiques promogudes per CONFLICTNET que tracten sobre
esdeveniments en el camp de la resolució de conflictes (rc), treballs relacionat amb rc i
mediació, recursos i materials disponibles, etc.
cnd.press Conté articles de la Campaign for Nuclear Disarmament (UK).
dc.news Conferencia sobre campanyes de desarmament a nivell europeu én general i específicament a Holanda. Inclou el
butlletí IKV (Holanda).
ecp.news Notícies i discussió sobre l'ús d'ordinadors i l'electrónica per la pau, en comptes de pel militarisme.
end.convention Reportatges i discussions sobre les convencions de desarmament nuclear a Europa.
fhit.summary Conté resums d'articles de publicacions internacionals sobre defensa i seguretat, conflictes i les seves causes, així
com disposicions i activitats de les forces militars i desenvolupament de la tecnologia militar.
geo2.peace Cartellera que té notícies i informacions sobre el moviment per la pau.
gn.nuketrans Informació sobre el transport de materials nuclears i caps explosius per carretera, aire, mar, tren, etc. Pot incloure
informació urgent sobre combois de carretera.
gn.peacemedia Conferència en la que hi ha notícies, articles i entrevistes sobre moviments i gent que busca una societat justa amb
mètodes no-violents.
gn.transatlan Conté el Transatlantic Peace Newsletter de la fundació Die Schwelle, oferint una prespectivà europea en les
qüestions de desarmament, treball per la pau, etc. •
ipb .news Publicacions i notícies sobre i de l'International Peace Bureau.
nan.general Punt de trobada dels activistes i grups interessats en el desarmament dels mars i oceans.
nonviolence.to Conté els articles de Nonviolence Today i respostes. Per incrementar el coneixement i ús de la no-violència.
nonviolent.act Informació en la pràctica de la desobediència civil no-violenta, les seves conseqüencies; notícies d'accions, etc.
npc.disarmtalk Conferència sobre negociacions sobre desarmament nuclear i convencional i acords de verificació.
npsg.milflight Informació sobre l'impacte en la salut de les proves i activitats militars a tot el món.
pax.sanctions És un fòrum de notícies i discussió sobre l'ús de les sancions internacionals.
pbi.nevvs Articles i notícies publicats per Brigades Internacionals de Pau i discussions sobre drets humans i moviments no
violents a Amèrica Llatina i Asia.
peace.history Documents i discussions sobre història de la pau, en contrast amb la historia de la guerra i conflictes que és com
s'enfoca normalment la historia.
peace.press Conté notícies del Peace Press International, publicació sobre seguretat i qüestions de desarmament.
peace.studies Conté informació d'estudis sobre la pau.
pn.calendar Anuncis d'esdeveniments, conferències, reunions, assemblees, etc. en relació a la pau i els drets humans.
pns.baltic Inclou.matèries sobre pau i medi ambient, drets humans i desenvolupament per la gent dels paisos bàltics.
psr.bulletins Conferència promoguda pels Physicians for Social Responsibility que tracta sobre les conseqüències mèdiques de les
armes i la guerra nuclears.
sgr.news Conferència en la que es debat sobre temes d'interès pels Scientists for Global Responsibility, Electronics and
Computing for Peace, Psychologists for Peace, i Scientists Against Nuclear Arms.
sipri.informat Informacions del SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute).
sipri.press
Aquesta conferència porta documentació, publicacions, reculls de premsa i fragments de l'informe anual del SIPRI
sobre el desarmament a tot el món.
—.
utne.info Articles de I'Lltne Reader (compilació dels millors articles sobre pau i medi ambient de cada setmana).
wri.news Aquesta conferència conté, principalment, notícies, anuncis i informació escrita per l'oficina de War Resisters'
International a Londres, sobre temes d'antimilitarisme, acció no-violenta arreu del món. També inclou articles sobre
objecció de consciència -
informatitzada del Peace News.
Insubmissió,
servei militar, objecció fiscal i feminisme i no-violència. Conte la versió
-

MOCADOR 26 TELEMÀTICA PER A GRUPS ALTERNATIUS I ONG 29
El resultats han estat espectaculars. Les
notícies que sortien del camp van arribar
a milers de nois, noies, nens i nenes
d'arreu del món que van començar les
seves pròpies campanyes de
sensibilització i de solidaritat, recollint
diners i material i promovent altres
actuacions. Com a exemple, una escola
de Nova York va enviar escrits inspirats
en les notíciesque teniade VeliJoze a un
senadordels Estats Units... I un professor
de l'Estat de Washington va presentar al
seu parlament un missatge de Veli Joze
que li havia arribat a la seva bústia
electrònica com a prova de que la
telernàtica potservirper eliminarfronteres,
contribuira lacooperació,etc. Però un cas
que il•lustra més clarament el que pot
arribaraferlacomunicaciótelemàticaésel
que va protagonitzar un nen de 12 anys:
quan va conèixerla realitat de la guerra i
de les condicions dels refugiats a través
de l'ordinadorva renunciar als regals de
tipus escolar que Ii havia cagat el tió per
donar-los als nens i nenes que estan als
camps de refugiats. De fet aquest cas
ens ilustra unfet que hauria de preocupar
els comuniceilegs i els que fabriquen les
"tele-notícies". Aquest mateix nen havia
vist desenes de vegades imatges
esgarrifoses d'aquesta guerra, però no
va ser fins que va comunicar-se
telemàticament amb aquestarealitat i les
seves víctimes que no va començar a
actuar.
Arrande la intercomunicació creadaentre
Veli Joze i la resta del món 10 escoles
catalanes i 10 més d'arreu del món (3 a
USA i 2 a Rússia entre d'altres) van
participar en una diada de solidaritat amb
Veli Joze el 26 de febrer, que va incloure
unateleconferènciaiunavideoconferència.
Però el més important ha sigut el treball
d'educació per la pau que, arran de les
connexions telemàtiques amb la realitat
de la guerra dels Balcans, s'ha fet en
totes aquestes escoles, i el fet que els
nens i nenes de Veli Joze s'han sentit
acompanyats, encara que d'una manera
virtual, per milers de nens, nenes, nois i
noies d'arreu del món.
Aquestaexperiència hatingutnomés dos
obstacles: les dificultats que ha posat el
director del camp (que finalment va
prohibir la utilització del mòdem) i la
inexistència d'un node d'una xarxapública
a Barcelona que funcionés bé. Aquest
segon obstacle ja està resolt.
Però malgrat que la comunicació no ha
sigut tan intensa com s'hagués volgut,
aquesta experiència, la primera del món
en un camp de refugiats, està essent
recollida en una tesi doctoral i servirà de
referència per a futures experiències
educatives i de solidaritat.
3. CARTELLERES I MAILING LIST
SOBRE L'ANTIGA IUGOSLAVIA
Per tal de posar a prova el sistema que
s'està muntant a Barcelona, he tingut
accés a diversescarteIleres electròniques
de la APC que tracten temes de l'ex
lugoslàvia i m'he subscrit a diverses
mailing list Subscriure's a una mailing
listve a ser el mateix que subscriure's a
una revista, però telemàtica i gratuïta.
L'editor o editors t'inclouen en una llista
de teledistribució (mailing lisf) i et
comencen a enviar missatges a la teva
bústia privada.
El resultat ha sigut que cada dia he tingut
accés a desenes d'intervencions en les
diferents conferències electròniques i he
rebut a la meva bústia electrònica uns 50
missatges diaris. En total uns 120 fulls
DIN-A4 d'informació cada dia, amb la
possibilitat d'intervenir en les múltiples
conferències electròniques.
La informació que proporcionen les
cartelleres iles mailinglistés mottvariada.
A la pàgina següent hi ha un llistat de les
principals conferències i llistes de
teledistribució que tracten temes
relacionats amb l'ex-lugoslàvia: Els seus
continguts són, entre d'attres:
. Totes
les ressolucions de l'ONU sobre
l'Ex-lugoslàvia.
.
.
Comunicats de premsa de la Casa
Blanca, la CE i l'OTAN.
Escrits de l'ACNUR, la Creu Roja
Internacional i Amnistia Internacional.
La versió electrònica de diverses
publicacions (Vreme, The I ntruder, Yugo
Fax, Oslobodjienjia) i de diverses ràdios
(Belgrad 92, RFE/RL).
diaris de guerra i diaris de
. Butlletins
pacifistes.
. Notíciesaparegudesals diaris iagències
de notcies de mig món (TANJUG, CNN,
UPI, AP, USA TODAY, ROK PRESS,
ABC, CE3S, UPI, REUTER, WASH. POST,
etc.).
. Notícies del Servei Internacional del
New York Times
. Informacions de tots els col•lectius
pacifistes i antimilitaristes de l'es
lugoslàvia ide les campanyes, projectes
i accions que desenvolupen.
. Informacions de la majoria de grups
antimilitaristes i pacifistes d'arreu del
món, els seus projectes i activitats.
. Debats sobre el paper de l'ONU, de la
CE i dels pacifistes iantimilitaristes.
Donant una ullada superficial a alguna
d'aquestes conferències electròniques
qualsevol columnista "creador d'opinió"
podria quedar perplexe i descol•locat.
Mlquel Colomer
- MOC Barcelona
1. pangea és el nom provisional del servei telemirdic
que ofereix Comunicació per a ia Cooperació.
COM ACCEDIR-HI?
Aquesta tardor s'ha creat uhi
federactó d'assoclaclons
porta per noM CoitwnIcaCtópV
• la Coopanwió, amb la fl
de (I) prOMMire l'ús de les teleg::
comutileaCions 11a Inforrnàtk*::,
entre persótleslorganitzaclons
que treballen per reducacló, le
salut, la pau l el
voluparnent d'Indtvidus 1 sodk:
etats amb respecte a l'entorrif
amb prespectIva global (I -10''
oferir els avenços en teleco
municaclona 1 inforrnàfica al
menor cost possIble, faclIttant
al maxlrn l'accés 1 ús d'aquests
servels, amb la flnalltat
d'agilltzariampllarelscontactes
amb persones organitzacions
de l'entorn local I d'àmbit
internaclonal.Elprimerques'ha
fet des de ComunIcacló pera la
Cooperacló ha slgut posar en
marxa pangea, un ordinador I
un entorntelernatleque a partIr
d'aquest setembre estarà
connectat a la xarxa de
Connectant-se a pangea es tIn
drà accésa més de 2.000 confe
réncles electrónIques d'Interès
per les persones 1 entitats
interessades en pacIfIsme,
ecológIsme, resolució de con
ffictea, etc. I es podrà fer correu
electrdnIc amb millons d'usu
arls de la majorla de xarxes
Internaclonals.
Sles téaccésa un PC o MAC, un
mòdem (actualment n'hl ha per
8.000 PTA)luna linla telefónka
prop de I'ordlnador es pot
sol•licItar ser usuari de pangea.
Els requIsits prevls són el
pagament d'una quota (12.000
PTAJany) I segulr unes normes
d'ús de pangea (no s'accepten
pirates informàtics). Segul
darnent esfacillta l'Identlficador
I la paraula depas per accedlral
node de Barcelona de l'APC (en
un futur hl haurà subnodes en
altres localltats).
Per coneixer les poselbIlltats
de pangea, es pot envla r un
dIsquet de3,5" formatejaten un
st:breamb segells I d Irecció de
retorn a alguna de les adreces
Indlcades a la pagIna següent,
obé trucara pangeapermodem
(93)4017002 (N-8-1).En resposta
al mIssatge de benvInguda, cal
escrlure I seguIr
les lnstrucclons.
Us animeu a coordinar-vos en
unentorntelermitIc? usankneu
a comunicar-vos amb món?
Us anbneua explIcarles vostres
idees,carnpanyes...?usanlmeu
stenlr Informacló atternattva de
tot món?

30 TELEMÀTICA PER A GRUPS ALTERNATIUS I ONG MOCADOR 26
CONFERÈNCIES ELECTRÒNIQUES I LLISTES DE TELECORREU QUE TRACTEN TEMES
RELACIONATS AMB ELS CONFLICTES I LA GUERRA DELS BALCANS
CONFERENCIA/LUSTA
DE TELECORREU
CONTINGUTS
cro-news És una llista que inclou notícies de Croacia. Porta articles de Novi Vjesnik, Vecernji List, Croatia Monitor,
Slobodna Dalmacija, Novi Danas, Radio Free Europe/RL, UPI reports, etc. El volum de notícies és
relativament alt. Els idiomes que s'hi utilitzen són el serbo-croat, l'anglès i de tant en tant l'eslovè.
cro-views Cro-Views és un servei d'opinió que consisteix en discussions relacionades amb Croàcia i altres antigues
croatian-news
hrvatski-vjesnik
repúbliques lugoslaves. Els subscriptors poden enviar-hi les seves opinions que seran rebudes per tots els
altres subscriptors. S'hi utilitza un llenguatge d'un cert nivell académic en les discussions.
Notícies de i relacionades amb Croacia. Es tracta de dues llistes moderades, en anglès i en serbo-croat. En
anglès s'hi pot trobar: reportatges de l'oficina de premsa d'af ers estrangers (Zàgreb), notes sobre els països
balcànics de Radio Free Europe/RL, articles relacionats amb les activitats de NU, comunicats de premsa de
la Casa Blanca (USA), alguns articles de temes escolars, articles d'analisi política, etc. En serbo-croat s'hi
poden trobar, entre altres coses, articles de l'Slobodna Dalmacija, i de Globus.
exyugo.refugee conferència que conté notícies sobre i de la gent que ha sigut forçada a refugiar-se.
jugo Jugo distribueix notícies i és un fòrum obert de discussions respecte els esdeveniments a la ex-lugoslàvia.
list.bosnetlbosnet Bosnet és una llista de telecorreu moderada que envia correu electrònic cada dia. Ofereix notícies, articles
list.macedonia/
MAK-NEWS
list.serbia/S// (Serbian
Information Initiative)
d'opinió i discussions sobre Bosnia i Hercegovina. Els idiomes que s'utilitzen són l'anglès i el serbo-croat.
Inclueix, també, notícies i informacions de la premsa internacionals i informes importants relacionats amb
Bósnia. També s'accepten les col-laboracions dels subscriptors. list.bosnet és una cartellera electrònica que
conté tot el correu generat per Bosnet.
MAK-NEWS transmet informació referent a Macedònia. Inclou les notícies del M.I.L.S. (Macedonian
Information Liaison Service), butlletins diaris des de Bruselles, notícies de RFE/RL, comunicats de premsa
de l'OTAN, articles de Macedonian Tribune (USA) i les col-laboracions que envien els mateixos
subscriptors. Els idiomes d'ús de MAK-NEWS són, principalment, el macedoni i l'anglès.
MAK-NEWS inclou MAK-TALK que és un servei paral-lel en el que s'ofereixen els textos de discussions
sobre els temes d'interès de MAK-NEWS. Aquests textos poden ser, a vegades, molt llargs.
Mak-news també ofereix l'accés a fitxers informàtics que contenen dibuixos i esquemes digitalitzats,
programari de fonts ciríliques per a diversos ordinadors, llibres informatitzats, etc.
list.macedonia és una cartellera que conté tot el correu originat per MAK-NEWS.
SII distribueix notícies i informacions i és unfòrum de discussions sobre tota mena d'esdeveniments a l'ex
lugoslàvia, especialment els que afecten els ciutadans serbis. list.serbia és l'equivalent•en cartellera de SII
list.vremelvreme vreme distribueix Vreme (principal periòdic independent a lugoslavia) i VND (selecció d'articles de Vreme
traduits a l'ang)ès). Es publica cada setmana. Normalment la versió electrònica arriba el mateix dia que
arriba la versió impresa al carrer. list. vreme és una cartellera que conté vreme i VND .
reg.exyugoslav Notícies sobre i de l'antiga lugoslàvia.
rok-press RokPress és una llista de telecorreu moderada que dóna informacions d'Eslovenia. L'idioma que es fa servir
principalment és l'eslovè, pero.també d'altres.
soc.culture.bosnia És una cartellera que hauria d'incloure temes sobre la societat i la cultura de Bosnia i Hercegovina, però que
soc.culture.croatial
SCCro-Digest
soc.culture.yugoelavia/
SCYu-Digest
tracta debats sobre la guerra, destrucció del patrimoni i de la cultura. etnocidi, etc.
És una llista de telecorreu moderada que inclou temes sobre la societat i la cultura de Croàcia. Inclou des
de resultats de tennis, futbol i bàsquet, a discussions sobre la guerra.
És una llista de telecorreu moderada que inclou temes sobre la societat i la cultura de lugoslàvia. Inclou des
de resultats de tennis, futbol i bàsquet, a discussions sobre la guerra.
yugo.antiwar És la principal confència pels grups i activistes antimilitaristes i pacifistes. Conté tota mena d'informacions
generades per aquests grups i persones i un debat sobre el paper dels pacifistes en aquesta i altres guerres.
Una ullada superficial a yugo.antiwar podria deixar perplexe i descol-locat qualsevol columnista "creador
d'opinió" dels mitjans de comunicació d'aquí i a la mateixa "opinió pública".
yugo.fax Cartellera que contenia la desapareguda publicació homònima i diversos comentaris i repliques.
Adreces de contacte:
Miquel Colomer
- MOC Barcelona Casal de la Pau de Barcelona
- Cervantes 2, pral-1, 08002 BCN
e-mail: mcolomer@pangea.upc.es
Comunicació per a la Cooperació
UPC-DAC, Mod D6
Gran Capità, s/n, 08071 -
BCN

MOCADOR 26 CUL DE SAC 31
CRÒNICA D'UNA INSUBMISSIÓ
ELECTORAL.
Tot va començar el 15 de març de 1992, quan amb motiu de
les darreres eleccions al Parlament de Catalunya qui escriu
aquest article va ser nomenat Vocal en una Mesa Electoral.
Després de moltes reflexions, el nostre super-heroi va veure
clar que no podia col.laborar participant activament en el
procés electoral com a Vocal, doncs a part de no creure en
aquest sistema de democràcia representativa, veia com els
partits polítics fomentaven o permetien l'empresonament
arbitrari dels objectors insubmisos, entre moltes altres
arbitrarietats, i per tant no s'hi va presentar.
Al cap de poc temps, van començar els tràmits judicials: en
primer lloc una citació en la qual el nostre super-heroi manifesta
les motivacions polítiques de la seva absència a la mesa en
qüestió; al cap d'un temps més, la fiscalia fa la seva petició de
condemna (dos mesos de presó, i30.000 pessetes de multa!!!,
ah, i sis anys d'inhabilitació especial -vol dir que no pot votar ni
ser votat, cosa que no preocupa excessivament al nostre
super-heroi).
A partir d'aquí comences els contactes amb gent interessada
en el tema, entre els qui destaca la gent de la Campanya pel
Des-cens Electoral d'Iruna, que s'ofereixen fins i tot a venir de
testimonis al judici, com finalment va ser
El dia 22 de maig (el mateix dia que jutjaven en Xavi Rivases
per delicte' d'insubmissió) arriba el judici a la sala 10a. de
l'Audiència Provincial de Barcelona. En el judici, la fiscal -que
parlava com un lloro, es tenia la lliçó apresa- manté la petició
inicial, mentre que la defensa demana, és clar, l'absolució amb
tots els pronunciament favorables.
La fiscal presenta com a testimoni a la presidenta de la Mesa,
a la qual li vam girar ràpidament la truita, doncs va quedar clar
que l'absència del nostre super-heroi no va afectar en absolut
el 'bon funcionament' de la Mesa, i en canvi sí que podria haver
afectat la seva presència, tant pel possible dany moral que
pogués haver patit el super-heroi en qüestió com per al
funcionament normal de la Mesa, que podria haver-se vist
afectat per la clara desmotivació del pretès vocal.
La defensa va incloure tot el missatge polític anti-partits i per
una democràcia real, amb la presència d'en Gede d'Iruna, que
va posar l'èmfasi del seu discurs en els continguts de la
campanya. El nostre super-heroi, per la seva banda, s'esplaià
en el discurs anti-partits, als quals va qualificar sense tallar-se
un duro de "màfies de poder". Finalment, l'advocat, que era en
Francesc Arnau (en principi tota la línia de defensa s'havia
treballat amb en Jordi Sala, al qual enviem des d'aquí una
afectuosa salutació, però el Jordi estava en el judici del Xavi,
i va venir en Ciscu Arnau, al qual també saludemdes d'aquestes
ratlles), va fer la part 'legalista', que insistia en què l'actuació de
nostres super-heroi, a part de ser conseqüent, no havia afectat
ni danyat el procés electoral, i en canvi si hi hagués anat sí que
hi hauria hNgut un dany moral per a ell. Tambées va argumentar
que, a més, en cap moment s' havia fet saber a l'encausat que
la no-presència a la Mesa fos un delicte, i que no és estès el
coneixement d'aquest tipus de delicte, la qual cosa també pot
ser un eximent (per dir aquestes dues cosetes el Ciscu es va
estar més de vint minuts!!!).
Finalment, el divuit de maig surt la sentència: 1 mes i un dia, i
30.000 pessetes, que es converteixen en deu dies més donada
la insolvència de l'esmentat super-heroi ( i allò de la inhabilitació
especial). L'argumentació definitiva, entre els 8 folis de la
sentència, diu: "Es por ello que, con independencia de que en
el caso concreto el sistema de suplentes funcionara y no se
diera especial perturbación en la constitución de la Mesa
electoral, el peligro existió y fue grave por la naturaleza del
hecho, por el interés general que se puso en peligro y porque
la reiteración de hechos anàlogos socavaría prolundamente
uno de los pi/ares del sistema democràtico". Doncs res, com
deia en Paco Ibàfiez: "a socavar, a socavar... hasta enterrar/os
en el mar."
Aclariment: el qui escriu aquest article no es considera realment
cap super-heroi, però no vol personalitzar amb noms i cognoms,
i a part el seu estil sempre ha estat més aviat irònic, fins i tot amb
ell mateix. Però el judici i la campanya són seriosos, i com a
prova adjuntem un model d'instància, que podeu fer arribar a
la junta electoral que us correspongui. Si ho feu, agrairé que en
feu arribar una copia al Casal de la Pau, a la "Campanya pel
Des-cens electoral", per poder fer un cens de des-censats.
SOL•LICITUD DE BAIXA DEL CENS
ELECTORAL
En/Na
major d'edat, per tantelector/a iamb domicili a
carrer
amb DNI id'avergonyida nacionalitat catalana
espanyola-europea-occidental.
EXPOSA:
Que és indignant la utilització que es fa del vot per a legitimar les
desigualtats socials i econòmiques presents en aquesta societat.
Que el vot ila delegació de la responsabilitat individual possibiliten
el manteniment d'un sistema basat en el frau, la corrupció, les lleis
injustes i la repressió dels drets illibertats de les persones.
Que amb el nostre votcontribthm a perpetuarun ordre mundial basat
en l'explotació iel desequilibri Nord-Sud, en el terrorisme d'estati les
contínues guerres, fam imassacres del pobles.
Que tots els ciutadans som responsables d'aquesta situacióen dos
sentits: 1) perVOTARa políticsirresponsablesqueuncopapoltronats
als seus parlament atenen més als seus servilismes que a la raó de
rètica idel sentimentdelsciutadans. 2) PerPAGAR IMPOSTOS que
s'inverteixenen militarisme iarmesdestinades al mantenimentde la
injustícia al món.
Per tot això,
SOL.LICITO:
Que se'm donide baixa del CENS ELECTORAL, base de restructura
parlamentaria, que actuad'aquesta manera.
Faig saberque de la mateixa manera seguiré participant en lapolítica
ciutadana per vies més idònies i participatives.
Que no col.laboraré en el pagamentd'Impostos destinats al Ministen
de la Guerra, fent OBJECCIÓ FISCAL
Que seguiré complint amb la resta de deures ciutadans que cregui
justos.
RENUNCIO PER TANT al meu dret al vot, ique no s'utilitzi en cap
sentitel meu no, ni la mevaaquiescència pera legitimarractual estat
de les coses, amb el qual cap persona es pot sentir identificada, sinó
més aviat avergonyida.
,a de de 199
Firma
A la Junta Electoral de:

MOCADOR 26 CUL DE SAC 32
LATRAiCIÓ DELS LIDERS. Lluís Maria
Xirinacs. 446 pàgines. 3300 ptes. Edita
l'Eix Editorial. Plaça Poeta Marquina,
10. 17002 Girona. 1993.
Tal vegada una de les lliçons que en
podríem treure de l'esfondrament del
Bloc de l'Est és el contrast entre els que
optaren per la ruptura amb el passat (els
països bàltics, per exemple) i el calvari
inacabable dels que han emprès el camí
de la reforma (Rúsia, el països caucàsics
i la "nova lugoslàvia" -llegiu Sèrbia i
Montenegro-) amb
intervencionistes contra els que
afrontaven el camí del canvi radical:
Intervencions militars contra algunes de
les repúbliques de l'ex-Unió Soviètica
sobretot, la guerra a l'antiga lugoslàvia.
Itot sovint oblidemque la realitat d'aquest
país és el fruit d'un procés de "canvi
perquè res canviï. El fet biològic del 20
de novembre de 1975 no tan sols
comportà la mort del dictador sinó l'inici
d'un seguit de lluites "tots contra tots" on
participaven les diverses famílies de la
dictadura; la pressió estrangera -Europa
i EUA, sobretot-, conscients que una
Espanya homologada seria un bon
marcat econòmic i, per acabar, els grups
d'oposició al sistema en l'interior:
sindicats, partits, organitzacions
populars, culturals, religioses...
Xirinacs representà, en aquell moment,
l'opció independent que lluny del pactisme
i dels interessos de partit feia valer les
seves conviccions -que eren les de tot un
poble- per sobre d'agressions,
empresonaments itemptacions d'acords
reformistes. Icoma eina la desobediència
civil: negar-se a parlar en espanyol quan
era detingut, oposar resistència passiva,
vagues de fam i de set, etc. Un seguit
d'accions que servien d'estímul per un
lluita popular que es veia condicionada
pels acords que buscava el règim amb
els principals grups de l'oposició. Unes
LLIBRES
converses que garantirien la "unidad de
la patria", que impedirien portar a judici
als qui havien assassinat pocs mesos
abans a Salvador Puig Antich. En fi, que
arraconarien el gruix de les aspiracions
del poble.
En la seva obra Xirinacs ens fa una
anàlisi de la situació del moment
defensant la tesi que amb un règim en
totaf descomposició no hi havia excusa
per renunciar a una ruptura,... si no és
l'interès dels protagonistes en procurar
se la seva poltrona.
A mida que cada cop es fa més evident
la caiguda del règim els partits en
l'oposició comencen a actuar per prendre
posicions i, neguitosos de protagonisme,
es comencen a liquidar les plataformes
unitàries com l'Assemblea de Catalunya.
Per un personatge com Xirinacs,
espectador de primera línia, era constatar
que, al prescindir d'un estament unitari
com l'Assemblea, es renunciava a la
millor eina que el poble tenia per fer valer
les legítimes reivindicacions.
Aquest primer volum posa les bases del
que serà una segona part que ja té nom:
La collita perduda, la consumació de
La traïció dels líders. En la consciència
de cada u queda l'opció de considerar el
pacte de la reforma com un intent d'evitar
una crisi a la lugoslàvia o, altrament,
d'impedir uns processos d'alliberament
a la bàltica. Per l'autor del llibre queda
clar: ni els poders polítics del país ni els
econòmics internacionals podien
permetre que tot plegat se'ls anés de les
mans.
Tad,o 1.4 Carto. Le,haato
Los conflictos yugoslavos
Una introduccIón
FundunentoN
LOS CONFLICTOS YUGOSLAVOS.
UNA INTRODUCCIÓN. Carlos Taibo i
José Carlos Lechado. 160 pàg.
EditorialFundamentos. c/Caracas 15.
28010 Madrid. 1993.
Una de les dificultats per analitzar
situacions com la guerra a l'antiga
lugoslavia és, sobretot pels no
especialistes, haver d'af rontar
l'estupefacció i el desconcert davant dels
fets i la falta de materials que ajudin a
clarificar. Un cop ha transcorregut un
any comencen a aparèixer Ilibres com el
de Catherine Samary -del que en podeu
llegir un fragment en aquest mateix
MOCADOR- o el de Taibo i Lechado.
Moltes vegades aquest tipus de treballs
es veuen condicionats pels mateixos
esdeveniments que se succeeixen sense
fre. Per exemple: a principis d'any, data
limiten lacronologia del llibre, la liquidació
de Bosnia-Herzegovina semblava
llunyana; en el moment de redactar
aquestes línies sembla inevitable tal
vegada, quan apareguin publicades
Bosnia i Herzegovina formi part de la
historia.
Però sense dubte que una de les
aportacions més interessants del llibre
és l'anàlisi que esfa sobre el nacionalisme
serbi i les conseqüències primerenques
sobre Kosovo. Precisament el toc
d'atenció sobre la situació a l'antiga regió
autònoma de Sèrbia, però de majoria
albanesa, i els previsibles cenflictes que
poden esclatar un cop quedin enllestits
els "temes" de les ocupacions sèrbies a
Croàcia i Bosnia-Herzegovina és
l'aspecte més inquietant. I inquietant
perquè comportaria l'extensió dels
enfrontaments armats a una nova zona.
I sobre tot perquè, a diferència del
musulmans de Bosnia i Herzegobina, els
albanesos de Kosovo tenen a les seves
espatlles un estat que pot intervenir,
ampliant d'aquesta manera el conflicte
més enllà de les fronteres de l'antiga
lugoslavia.

MOCADOR 26 CUL DE SAC 33
ENÇ FISAS
IA Y SEGURIDAD
EN EL
E0
ECOLOGIA Y SEGURIDAD EN EL
MEDITERRANEO. Vicenç Fisas. 160
pàg. Editorial ICARIA. Comte d'Urgell,
53. 08011 Barcelona. En coedició amb
el Centro de Investigaciónpara la Paz,
el Serninario de Investigación para la
paz, el Centre UNESCO i Greenpeace.
1993.
Al desembre de .1991 en Fisas ja va
publicar un volum sobre, com es titulava
el mateix llibre, El mito de la amenaza del
sur (veure MOCADOR20). Un estudi
sobre el rearmament i el comerç d'armes
a la Mediterrània occidental, on es
desmuntava qualsevol argumentació
sobre el perill que representa el Magreb,
militarment parlant, pels països de la
ribera nord-occidental mediterrània.
Doncs darrerament ha aparegut l'últim
treball de Vicenç Fisas on afronta el tema
de la seguretat en la Mediterrània des
d'una perspectiva global. L'economia,
els drets humans, la cooperació, l'ecologia
per descomptat, el rearmament
s'afronten des d'una dimensió regional a
la recerca d'un equilibri i d'una seguretat
satisfactoris pels diversos països de la
zona. Com en el primer treball de l'any 91
queda àmpliament demostrat que
l'amenaça prové dels països europeus
de la ribera nord. Tant des d'un punt de
vista econòmic, com ecològic, com
d'armament o agressió militar -no hem
d'oblidar el bombardeig sobre Tripoli per
part de l'aviació nord-americana partint
de bases espanyoles- són els països del
Magreb les victimes. Les recomanacions
que fa Fisas en aquest context -com les
que va fer a Defensa 2001, sobre un
proposta de futur per la política de
defensa espanyola- no afronten però un
"petit "
inconvenient: la voluntat
d'intervencionisme cada cop més
manifesta per part dels pafsos rics -on
hauríem d'incloure els de la Mediterrània
nord-occidental-. I per tant, el seu àmbit
de "seguretat regional" s'estén més enllà
LLIBRES
de l'estríctament mediterrani amb una
percepció militar davant de tot.
Ara bé, tan sols pel fet d'ajudar a deixar
les coses en el seu lloc -pel que fa a
l'entorn geogràfic que ens envolta- i per
donar sortida a un conflicte de seguretat,
entès àmpl iament ides d'una perspectiva
pacifista, és untreball de lectura més que
recomenada.
MVICR RIUS SAPCT
SERVEI MILITAR I
OBJECCIÓ DE
CONSCIENCIA
_ _
LUICANOVA
SERVEI MILITAR I OBJECCIÓ DE
CONSCIÈNCIA. Xavier Rius Sant. 126
pàg. 750 ptes. Editorial Barcanova. Pç
Lesseps, 33, entresol. 08023
Barcelona. 1993.
Xavier Rius acaba de publicar un altre
llibre sobre l'objecció de consciència que
ve a ser una versió reduïda i actualitzada
del que esvaeditar l'any 1988 per Integral.
Aquest cop ha estat dins la col.lecció
Biblioteca Cultural-Sèrie "Justícia i
Pau" de la que en vam parlar en el
MOCADOR21 amb motiu del llibre
Desarmament i Desmilitarització d'en
Vicenç Fisas i de la que ens hem de
felicitar pel caire divulgatiu i econòmic.
En el volum de que parlem hi trobem la
inevitable reflexió històrica i filosòfica
sobre el Servei Militar i l'Objecció de
Consciència amb una especial dedicació
als períodes més recents -des de la
transició fins avui- vistos i explicats des
d'una perspectiva personal. Però el
contrast arriba a la part final del llibre.
Mentre que per la descripció dels
esdeveniments dels darrers deu anys
que fa el mateix autor- hom arriba a
assimilar l'oposició al servei militar amb
la insubmissió, en l'apartat de conclusions
es considera tan vàlida, per oposar-se a
la mili, l'opció dels prestacionistes com la
dels insubmisos. Una discutible
consideració que ni el mateix autor
respecta: les darreres planes del volum
són una "Guia Pràctica" que dedica vuit
pàgines al "marc legal" -prestacionista- i
divuit (18) línies a la insubmissió. Crec
que hauriem d'esperar més compromís
d'un persona que escriu la historia de
l'objecció al voltant de la insubmissió i
que -segons la referència biogràfied
lou un dels impulsors de l'objecció a
Catalunya".
-

MOCADOR 26 CUL DE SAC 34
AMB L'ESTIU RESSACA. No és gens gratuït açò si hi ha bon
ambient. Quelcom així com el que varem poder trobar a Villar
del Arzobispo (els Serrans) durant part de la primera i segona
setmana d'agost. Del 6 al 12 d'aquest mes es va celebrar la
Setmana Antimilitarista en aquest poble que, si bé fa algun
temps es va mostrar lluitador amb la resta de la comarca per
no albergar cap cementir de residus radioactius, ara amb
aquesta setmana reivindica la "insumisión churra". Luís, més
conegut com "Porrio", ha estat cridat a la mili el mes de juliol
passat. I en compte d'anar-hi ha volgut organitzar, amb altra
gent del seu poble, una exposició sobre antimilitarisme i
insubmissió, pintar un mural, cine-fòrum i xerrades amb
l'assistència d'Alfons Cervera (escriptor), Jesús Arteaga
(Ràdio Klara), la GLEVA (entitat d'objectors antiprestació), la
Creu Roja (entitat que acolleix prestacionistes), Rafael Calduch
(pintor) i gent del MOC i algun que altre soldat per contar les
seues vivencies personals. I amb els "Maniàtica", 'Transfer",
"Carril Blues" i "Hasta Julio no vengo" concertar un rock pro
insubmissió. Algun que altre problema va tenir el Porrio amb
les autoritat (in)competents del seu poble per això de la
"legalitat" d'uns actes que recolzen la "il.legalitat"... Bé, com no
estem ara per discursos sobre el fet legal, ètic, etc. etc., vos
deixem amb el bon sabor de boca del vinet del "Villar". Ummm!
NO ES POT NOMINAR A BACO INSUBMÍS D'HONOR. Però
tampoc deixar als militars el privilegi de festivitats, patrons (i
patrones) i pendons. Entre una i altra cosa anirem quan de la
comarca dels Serrans ens anem a la Vall d'Albaida, al poble
de Bocairent per xarrar del mateix: "Despertà per
insubmissió". Com que quan s'escriuen aquestes líniesencara
no s'ha celebrat, únicament podem dir-vos que organitza
aquest concert un fum de col.lectius i garitos del poble i que
prometem ser-hi el 11 de setembre per la nit... i passar-ho béi
EN AQUEST RECORREGUT CAP EL SUD ens adonem
d'aires d'insubmissió per la comarca de l'Alacantí i rodalies.
Llevat del col.lectiu existent a Elx per la "insubmissió total" i
BREUS
algun que altre insubmís a Crevillent, aquestes comarques
mostren que els tres insubmisos que hi ha en aquests moments
són una excepció. Més com es tracta de fer insubmissió inclòs
a les regles iexcepcions, benvingut qualsevol aire nou i bufada
de desobediència vinga d'on vinga! (Nota: per qüestions de la
tècnica -sempre la maleïda tècnica- del "relajo" estiuenc no
hem pogut fer-nos amb més dades d'aquests tres companys.
Però prometem posar-vos al corrent en el proper MOCADOR.
"Palabrita del nifío Jesús").
JOAN CARLES CLOS, insubmís jutjat el 22 d'abril passat ja té
sentència: un any. El qual es convertís, si no té antecedents
penals, en el fet de poder accedir directament a la llibertat
condicional sense haver d'anar a la presó.
EL MOC AMB RÀDIO KLARA. En un principi ni recorde com
s'anomenava (no tinc al costat a cap dels avis per preguntar
lis), després Patria Gloriosa i des de finals de 1990 Deixeu
nos en Pau! La veritat és que des dels inicis de Ràdio Klara -
lliure i llibertària- d'una o altra manera sempre hi ha hagut gent
del MOC col.laborant amb els seues ones. A principis de juny
el Deixeu-nos en Pau! va canviar d'horari i de durada. Ara la
gent de la comarca de l'Horta i, depenent de l'aparell de ràdio,
aires i de la punyeteria d'altres emissores (entengas Ràdio 9,
Antena 3 i totes eixes... gens lliures), la gent de comarques de
la rodalia pot compartir dues hores de notícies des de "La veu
de la Caserna", "Històries de la puta mili" (encara que el
genial Ivà ens haja deixat) i entrevistes, articles de fons,
convocatòries i opinions "rebolicades" cada dilluns en directa
a les 11h. del matí. Ens escoltem a Ràdio Klara 102.6 FM
(tfn:96-391.57.21 i 96-391.20.16).
Amand
MOC València
Pça. Manises, 2, 3, porta 15
46003 València (l'Horta)
tfn: 96 3923095
REGALA UNA SUBSCRIPCIÓ, REGALA'T UN SUPLEMENT
Tot sovint ens trobem en el
compromís d'haver de fer regals,
sobretot quan s'acosten les festes
al voltant de Nadal. l no és ni un
cop ni dos que s'ha de recórrer als
objectes inútils per sortir del tràngol.
Et proposem una fórmula màgica
que et permetquedar bé a l'hora de
fer un obsequi manllevant
expressionscomercials, "3 pel preu
d'1": la part "subscripta" rep el
MOCADOR al llarg d'un any; la
part "subscriptora" -tu- un exemplar
de Guerra als Balcans, recull de
documents; i la part "subscrivent"
-nosaltres- un nou client que ens
acosta a aquell dia en el qual en les
reunions de redacció es parlarà de
la revista i no d'economia.
No ho dubtis: una ocasió única en
el mercat!!
nom icognoms
adreça població
codi postal comarca tel.
subscriu a la revista MOCADOR per un període d'UN ANY i un import de 1.100 pessetes (4
números)a:
nom icognoms
adreça població
codi postal comarca tel.
A pagar mitjançant:
o Domiciliació bancària (empleneu butlleta adjunta).
o En efectiu (metàl.lic o txec).
Distingitssenyors:
•
Banc/Caixa Agència Població
Compte/Llibreta-núm
Banc/Caixa domiciliatal carrer núm de
Jo(Nom icognoms)
domiciliatal c/pç núm de
- autoritzo el pagament del rebut que al meu nom presentarà el SIOC Casal de la Pau.
Envia aquest full a: MOCADOR -
de de 199...
(Signatura)
Casal de la Pau. Cervantes, 2, pral-1. 08002-Barcelona

MOCADOR 26 CUL DE SAC 35
15 ANYS DEL COT. El 12 i 13 de juny la gent del Col.lectiu
d'Objectors Tarnesos (COT) d'Occitània commemoraven
els quinze anys d'existènciadel grup amb unaFesta-Acampada
a Ambialet. Al voltant d'un centenar llarg de persones de totes
les edats i origen geogràfic ensvam reunir per celebrar el treball
realitzat fins ara i l'excel.lent estat de salut amb que sembla
comptar el COT. Altres cops hem parlat de les seves activitats
(veure MOCADOR 15 i 19), marcadament allunyada de la línia
prestacionista i sindicalista del Mouvement des Objecteurs
de Consciencie, el grup dominant a l'Estat francès. Però el
COT fa forat i serveix de referència pels insubmisos del país
amb accions i campanyes d'un antimilitarisme clarament radical
-"Que afecta l'arrel mateixa d'una cosa, e! principi d'una cosa",
segons en Fabra-. Una prova d'això és la capacitat de
convocatòria quan hi ha judicis, quan s'organitzen festes o
quan es convoquen Jornades Antimilitaristes com les de la
primavera del 90. O com les que s'estan programant per l'abril
de l'any vinent. Una Trobada on poden comptar amb la nostra
presència. Encara que només sigui per la cassoleta occitana,
pel vi del país, per constatar que la llengua d'oc no tan sols no
és morta sinó que permet una profunda promiscuïtat amb el
català, i pel pilot d'amigues i amics que ens trobem.
CONTRA LA GUERRA. Al llarg dels darrers mesos han anat
succeint-se tota mena d'actes i accions contra la 9uerra a
l'antiga lugoslàvia. Entre altres: un dejuni a Perpinya del 7 al
9 de maig; un seguit d'actes del 8 al 18 de juny organitzats per
FOTOGRAFS PER LA PAU a la Casa de Cultura de Girona
i per recollir fons pel diari Oslobodenje de Sarajevo; un altre
dejuni, aquest cop a Barcelona, del 18 al 20 de juny convocat
per més de 30 entitats i personalitats; l'edició el dia 22 de juny
en diversos diaris d'una reproducció deldiari Oslobodenje a
iniciativa dels PERIODISTES PER BOSNIA i el concert
organitzat per la CRIDA el divendres 25 al Palau St. Jordi amb
la participació de grups bosnians. Per altra part, el darrer cap
de setmana de juliol arribaven a Catalunya un centenar de
refugiats. A diferencia d'aquell grup que arribà a principis d'any
apadrinats per la Generalitat, I acollida d'aquests corre a
carrec de les entitats i persones de la campanya AJUDEM EL
POBLE DE BÒSNIA.
MOC PETRER-ELDA. Hem rebut una carta de la gent de
BREUS
GUERRA ALS BALCANS
Recull de documents
GUERRA ALS BALCANS
Recull de documents
SUPLEMENTS MOCADOR n. 1 • JVIJOI 1903
Acaba de sortir publicat el
número 2 dels
SUPLEMENTS MOCADOR.
Amb un total de disset
articles i un annex amb
adreces i documentació és
un recull d'alguns dels
escrits publicats des de
l'octubre de 1991. En total
52 pàgines d'informació
per ajudar a interpretar la
guerraa l'antiga lugoslàvia
que podeu demanar a
qualsevol de les
redaccions del MOCADOR
a canvi de 200 pessetes.
Petrer-Elda on donen a veure unes renovades ganes de fer
coses. Demanen que se'ls hi faci arribar informació sobre
qualsevol material que s'editi i que els tingueu presents a l'hora
d'organitzar activitats i convocar reunions. Apunteu la nova
adreça: MOC Petrer-Elda. c/ Menéndez Pelayo, 11, 3r.
03600 Elda. tfn: 96-539.97.94
DESARMAMENT UNILATERAL FRANCÉS. El 21 d'abril es va
presentar un projecte de llei al Senat francès presentat per cinc
senadors que prohibeix la fabricació i exportació d'armament
i el seu emmagatzement. Igualment requereix la destrucció o
conversió del material existent i la dissolució dels tres exèrcits.
JORNADES SOBRE OBJECCIÓ DE
CONSCIÈNCIA A PALAFRUGELL
Dimecres 13 d'octubre
- Què cal saber sobre l'objecció de consciència?
Dimecres 20 d'octubre
- Els objectors a la guerra dels Balcans, a càrrec de
Jordi Tolrà.
Dimecres 27 d'octubre
- L'objecció de consciència a debat. Taula rodona amb
la participació de l'AOC, l'APOC, el Mili-kk, un insubmís,
un membre de la tripulació que participà en la Guerra del
Golf i Gerard Quintana del grup Sopa de Cabra.
Tots els actes es realitzaran a Can Genis, c/ Progrés, 13
(Palafrugell) a les 8 del vespre.
Divendres 29 d'octubre
- Concert de cloenda al Pavelló de patinatge a les 22,30h.
Amb els grups Amalgama, Barri Baix i Sui Generis. Amb
punts d'informació dins el recinte de les diverses
associacions que col.laboren.
Organitza. Ajuntamentde Palafrugell. Can Genis, Servei
d'Informació i Recursos Juvenils. tfn: 972-613104
AGENDA
Cadadia. Programa sobre Educació
per la Pau i Objecció de
Consciència a càrrec de Dolors
Sabaté. Ràdio Badalona. 91,4 Mhz.
16-16,30 h.
27 setembre-10 octubre.
Anarquisme: exposició
internacional (Debats
conferències, etc...) al Centre Cívic
de Sants (Barcelona). Informació:
Ronda Sant Antoni, 13, pral. 08001
Barcelona. Tfn./fax: 93 3297556
2-3 octubre. Assemblea
Extraordinària Estatal
d'Insubmissió. Informació: MOC.
c/ Cervantes, 2, pral, 1°. tfn: 93
3183994
23-24 octubre. Assemblea
Ordinària Estatal de MOC.
Informació: MOC. c/ Cervantes, 2,
pral, 11. tfn: 93 3183994

EL KLEENEX
desinformatiu per la lluita anti
militarista
Per què el Kleenex? Perquè el MOCADOR, com s'usa diverses vegades entre rentada i rentada, és una font constant de
contagi. Amb un kleenex, en canvi, els microbis van de cap a les escombraries. Aquest és el principi del kleenex: tots els seus articles
són d'un sol ús, i qualsevol similitud amb personatges de la "moguda" de la insubmissió no només és pura coincidència sinó que
a més a més és casualitat.
- La
Fiscalia General de Catalunya ha obert una nova
investigació sobre una secta. En aquest cas es tracta dels
Mocosos de Déu. Segons ha manifestat la fiscal
encarregada del cas, aquesta secta reuneix totes les
característiques perquè se la pugui considerar com a secta
perillosa'. Preguntada per un periodista del Kleenex, la
fiscal vamanifestar "Els líders de la secta insten als adeptes
a cometre accions il.legals; organitzen actes i xerrades per
aconseguir nous membres per a la secta; estan vinculats
internacionalment i localment amb altres sectes del mateix
tipus; als adeptes que intenten deixar la secta els
persegueixen contínuament perquè tornin a participar a les
seves mises'; fan fer les feines més brutes a menors d'edat,
etc." Preguntada per aquest mateix periodista, la secre del
Casal (que ha preferit mantenir-se en l'anonimat per por a
possibles represàlies) va contestar: "Doncs ja podria ser,
perquè a mi em paguen quatre duros i a més em fan treballar
sense assegurar". Seguirem informant sobre aquestes
investigacions.
- El
sector moderat del Kleenex vol tranquilitzar als seus
lectors assegurant que a partir d'ara intentaran moderar al
sector radical perquè no posi més parides inintel.ligibles.
Tambéaclarir que a11ò de "Pluja Daurada i els cheyennes
bojos" (o alguna cosa semblant, veure MOCADOR 25) no
té res a veure amb cap espectacle porno de Peep Show de
- Atès
les Rambles.
que sembla que la repressió contra la insubmissió
deixarà de sertan dura en els propers temps (amb sentències
que no impliquin presó, o 3r. grau directament per a les que
sí que n' impliquin) l'assemblea d'insubmisos, aplicant
com sempre les darreres tècniques de màrketing,
començarà una nova campanya per difondre la
insubmissió-tampax". A l'anunci per la televisió es
veuran insubmisos muntant a cavall, anant a la piscina, fent
`pónting', etc., i acabarà amb un parell d' insubmisos
somrients dient: "Des que vaig començar a utilitzar la nova
insubmissió, puc seguir fent les mateixes coses que feia
abans, perquè de debò que no es nota res. Fins i tot els dies
de més repressió. Per mi, això és la revolució. Fes-te
insubmís, no passa res!!!.
- D'altra banda, però, ja s'han començat a veure pintades
(amb sprays sense CFC) que proclamen: "Al talego, ni a
dormir. Insubmissió A Sac." Van firmades per un tal
Col.lectiu Àtic.
-
Un cop acabada la 4a. Marxa Antimilitarista, el
repartiment final de premis va quedar aixf:
* Mallot groc al millor venedor de samarretes: Ion.
* Mallot morat per equips: A Sac.
* Mallot a -topos a les joves promeses: Carles i Pau (els
`peques') de Sants.
* Mallot marrón al garrulón: hi havia tants candidats que
el jurat encara delibera.
* Mallot blanc al moreno paleta: Emilio.
* Premi al pinyo individual: Montse.
* Premi al pinyo per equips: Jordiet i Nunile itor (`os bici
sambeiros' ).
* Premi al millor actor: al Marcos, en el paper estelar de
Sargento Morales de la Benemérita.
* Premi al millor alcalde: Mayayo.
* Premi especial a lamillor rebuda: a la gent de Lleida, per
la fruita fresca i altres vegetals'.
* Premi especial a la pitjor rebuda: als amics invisibles de
Boix i Tragó.
* Premi especial a l'etapa més plana': Marsà
- Apareixen
Tourmalet-Luz Ardiden-Montblanc.
noves maneres lúdiques i espectaculars
d'afrontar els judicis per insubmissió: a part de la ja
coneguda del nas de pallasso (veure Stock de Moc' al
MOCADOR 10), ara es planteja el judici Comba del
Jalisco'. Aquesta estratègia consisteix en assistir al judici
nonnalment, i quan el jutge pregunta a l'insubmís si vol
afegir alguna cosa, aquest es posa a cantar la comba del
jaliscoi surt de la sala ballant, amb l'advocatagafata laseva
cintura, i tots els antimilitaristes assistents al darrera, també
agafats. Aleshores es donen unes voltes per Barcelona fins
batre el rècord Guinness de quilometratge ballant aquesta
popular cançó mexicana, i assegurant així que la notícia
surti als diaris (per lo del Guinness, és clar, no perquè fos
un judici d'insubmissió).
Possiblement, estimat lector, convindràs amb la redacció del Kleenex que no es pot aprofitar res de la resta de la revista. Exigeix
que alliberint aquesta secció del MOCADOR retallant la pàgina per la línia de punts i paga l'import proporcional. Finalment el
Kleenex, no tan sols s'ha convertit en un espaifix, sinó que amenaça amb editar-se independentment.