Baixar - Cassà Digital

NÚM. 698 - ABRIL 2011
De museus (1)
Havíem anat a Barcelona per qüestions
burocràtiques i decidírem dedicar la tarda
a visitar algun museu. Ens havien parlat
molt bé del Museu del vestit o «el cos vestit»
com se’n diu ara. Aquest Museu s’havia
instal.lat l’any 1969 en un l’antic palauet
dels comtes de Llió al c/ Moncada gràcies
al llegat que un tal Sr. Rocamora havia fet
de la seva col.lecció particular. Ara els
vestits es troben al Palau reial de
Pedralbes i al carrer Moncada hi ha
quedat el museu tèxtil.
Hi anàrem i si, si, tot molt interessant,
molt ben muntat i ordenat i explicat. El que
ara diré sé que fa riure -i crieu que en
aquests moments no tinc gens de ganes
de riure i moltes de plorar- però, seguim:
Va haver-hi unes quantes coses que,
pel fet de semblar-me més eïnes de tortura
que no elements estètics, em van deixar
perplexa. Per què a una Sra. que es deia
Mary Phelps li va passar pel cap l’any 1914
inventar els sostenidors? Per estètica, per
pudor? Feia poc havia passat per
l’expositor on hi havien els sumptuosos
vestits de les dames de Creta i resulta que
«el no va més» de la moda de les dames
riques era que els pits els hi sortissin pel
damunt de l’escot en la seva totalitat. Per
estètica? Per manca de pudor?
Però quan vaig arribar davant d’aquell
terrible invent del Renaixement que va ser
la cotilla ja vaig començar a pensar que o
les dones havíem estat sempre o tontes o
instrumentalitzades o totes dues coses
alhora.
Diuen certs historiadors que primer les
feren per evitar la diferència morfològica
entre homes i dones (o sigui com una
closca moral) però al segle XIX ho
capgiraren tot i la convertiren en una eïna
al servei de l’erotisme.
Els filòsofs higienistes varen emprendre
una croada en contra, en particular
Rousseau i Buffon que la varen qualificar
com «espremedora de cossos»
En el segle XX els enemics de
la cotilla es van multiplicar:
metges, feministes, moralistes i
autoritats religioses que van
comptar amb el suport de les
mares de família preocupades
per la salut de les seves filles.
Què se li reprotxava? la
constricció dels òrgams interns,
La capacitat pulmonar i
estomacal disminuïdes, ptosi i
prolapse (no sé què vol dir) en
els casos més greus; atròfia
muscular i irritacions de pell. Fins
se la va culpar de malalties com
la tuberculosi, el tifus, la cirrosi,
la histèria...I sabeu quina se’n van inventar
els clerges? Que moltes dones feien
servir la cotilla per avortar i «les dones no
podien ser mestresses del seu cos
destinat per Déu a la procreació»!!
Però com que no n’hi havia prou amb
marejar el cos de cintura per amunt, el
1830 s’inventà el mirinyac que consistia
en donar cada vegada més amplada a
les faldilles. Primer foren sols enagos
normals, després vingueren els de crin
que eren mes dusos i durant els propers
25 anys fou qüestió d’anar afegint i afegint
uns enagos damunt els altres fins arribar
a portar-ne com a mínim set a més del de
crinolina que feia que quasi no poguessin
caminar-
Solució??? L’any 1856 es va inventar el
mirinyac gàbia fet amb cèrcols de barnilla
o de vímet lligats a un cinturó. Llavors
només calien uns enagos al damunt per
tal que no es marquessin les barnilles al
vestit i un altre d’estret a sota per preservar
el pudor femení si un cop de vent massa
fort o un giravolt de vals massa potent feia
aixecar el mirinyac enlaire.
Jo suposo que es degueren engrandir
les portes i fer més amples els sillons i
moltes altres coses doncs cada dona
devia ocupar un espai impossible
d’imaginar en un pis de 40m2.
I del mirinyac es va passar al polissó
amb el qual es pretenia que la part
posterior (per dir-ho delicadament) fos
cada vegada més prominent –nous
problemes a l’hora de seure?- El 1881 ja
tenia unes formes exagerades però al
1885 més que exagerades ja eren
absurdes i per sort va anar desapareixent
cap el 1890.
Bé, no intentava fer un escrit explicantvos
la història de la vestimenta que a fi de
comptes podeu trobar en les wikipedies
d’internet en les quals jo m’havia
documentat abans de la visita. Això era
només la introducció, l’inici de la fatalitat
que m’esperava al cap d’una estona i que
intentaré fer-vos arribar a través d’algun
amic o parent que tingui internet. Perquè,
per sort, he vist per aquí algun ordinador.
És tan gros! Tan terrorífic!
Encara no me’n he refet i us ho explicaré
properament. Ara no se m’acut res més
que plorar i plorar...però us ho explicaré,
ho pometo.
M. Dolors Godoy
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
89