Baixar - Cassà Digital

NO EM FAS UN PETÓ?
Fa molt poc va morir l’Otília. Em va deixar
tocat tot i no ser, ni de bon tros, un dels
seus millors amics. Això sí, em sentia
apreciat per ella. Tot sovint ens
creuàvem pel carrer i, quasi sempre,
després d’una salutació afectuosa, em
solia dir «No em fas un petó?» i jo, sol·lícit,
m’apressava a fer-n’hi no un, sinó dos de
ben sonors. En aquell moment em sentia
apreciat i alhora content.
Tots tenim, en la nostra història, punts
negres o complicats que no hi voldríem
tenir. Ella, l’Otília, malauradament n’hi
tenia més del compte. De totes maneres,
donava poc marge perquè la gent la
pogués plànyer.
Em va agradar molt veure a
l’enterrament l’església plena de gom a
gom i, sobretot, veure-hi tanta gent jove.
Em consta que en l’època que l’Otília va
formar part de la junta del Club Bàsquet
Sant Narcís, on jugaven els seus fills, hi
va fer una molt bona tasca i era molt
estimada per tots.
Ha estat un plaer conèixer-te Otília, de
debò. Gràcies per apreciar-me.
I des d’aquí també el meu
reconeixement més sincer a en Joaquim
Roca. Em considero el teu amic i n’estic
orgullós.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Josep M. Martí
UN MAL COSTUM
El diumenge passat, 10 d'abril, vaig anar
al teatre a veure l'obra "Un mal dia". Vull
fer notar que la interpretació em va
semblar bona tirant a molt bona i m'agrada
molt que sigui el jovent el que faci
funcionar aquest aspecte de la cultura.
Precisament el teatre n'era ple. Vaig
quedar gratament sorpresa.
Hi va haver un detall, res a veure amb
l'obra ni amb els protagonistes, un costum,
que ja seria hora que entre tots
erradiquéssim, que és el de guardar lloc
a persones que vénen a l'hora que els
dóna la gana perquè ja tenen els millors
seients assegurats, mentre que els que
hem entrat abans ens hem de preocupar
d'anar buscant un seient que ens
complagui, cosa impossible perquè els
que ens complauen seran per a aquells
que tenen més barra.
Em sembla bé que es guardi un lloc per
a una persona gran a qui costa de fer
arribar al teatre o per un marit o muller
que ve de lluny i ha de aparcar el cotxe.
Coses concretes, vaja. Però n'hi ha que
col·loquen una o dues persones de
sentinella i reserven la resta de la fila, o
quasi, per a totes les seves amistats
tocatardanes. Ja m'estaria bé si en
comptes de cinc euros els en costés deu,
però posats a pagar el mateix, hauríem
de fer com a la carnisseria, qui arriba
primer és primer.
fotos d'estudi
fotos d'exterior
books fotogràfics
llibres digitals
acabats en tela
marcs
punts de llibre
recordatoris
postals
imants
detalls Sí!
Aquest ha estat un costum arrelat durant
molt de temps, però ja comença a ser hora
que deixem de fer el pagès, perquè és
injust i perquè provoca emprenyades
solemnes, com la meva.
R. B.
TORNEM A GAUDIR DEL
BÀSQUET A CASSÀ
El diumenge dia 3 d’abril vaig anar al
pavelló del Foment Deportiu Cassanenc
de Cassà de la Selva,a veure dos partits
de bàsquet. A 2/4 de 5 de la tarda varen
jugar en categoria júnior femení nivell A
els equips F.D.Cassanenc-Restaurant Mas
Ros i el G.E. i E.G. B, i a les 6 de la tarda
el partit de 3a preferent Sènior masculi,
F.D.Cassanenc i el Bisbal Bàsquet. Els dos
partits els van guanyar els cassanencs,
amb molt bons partits.
El més important,va ser veure el pavelló,
ple de gom a gom (300 persones), com
feia temps que no vèiem, animant als seus
respectius equips amb una esportivitat
digna de tot elogi. Estem demostrant, una
vegada més, que el bàsquet a Cassà està
ben viu i que els socis i simpatitzants
d’aquest esport el tornem a gaudir.
Visca el bàsquet i visca el Foment
Deportiu Cassanenc!
Xavier Carrera / Soci de l'F.D.C.
9