Baixar - Cassà Digital

anys. Això fa que no te’n recordis de
l’aspecte de moltes persones i que no
reconeguis algun company de col·legi. A
pesar que la meva connexió amb Cassà
va continuar a través del Grup de Teatre
Cassanenc, fins fa pocs anys. I és que
Cassà me l’estimo com si sempre hi
hagués viscut, perquè hi tinc tant de la
meva vida: els meus fills, néts i besnéts.
Joan Carrera i Triola
EL NOU CARRER MAJOR,
UN PROBLEMA?
Sincerament, em sembla que si tot el
problema fos que no es pot circular a més
de 20 quilòmetres per hora en la zona del
carrer Major (és que avui s’hi va més de
pressa?), que l’aparcament ha de ser com
una immobilització breu..., i que no
signifiqui perill..., que no sobrepassin els
dos minuts... (avui hi ha possibilitat
d’aparcament?); els vianants poden
utilitzar tota la zona, sempre que no
destorbin… (tinc entès que s’habilitarà
una zona preferencial per als vianants...
que no molestarà la circulació dels
cotxes). Repeteixo: si tot això és el
problema, penso modestament que no hi
ha problema!
Quan els nostres avantpassats van
dissenyar el poble tots anaven a peu, hi
havia algun cavall i alguns traginant un
carro. Ningú no es pensava que amb els
anys la vida faria un gir tan espectacular i
que les necessitats de convivència, en
temes de circulació, fossin tan diferents.
Us recomano llegir als
Llumiguianúmeros 326, 327 i 328 el tema
sobre les «Consideracions sobre dos
plans parcials», els dos primers emesos
per la Comissió Informativa de l’O.D.C., i
el tercer referent a la impugnació feta pel
Col·legi d’Aparelladors. Si s’hagués
permès l’execució del pla parcial que
proposava l’obertura d’un carrer des de
la plaça de la Coma «on avui hi ha Correus
fins al Passeig Vilaret, a l’indret entre el
cinema i l’estanc» s’hauria produït un
desastre arquitectònic-urbanísticcirculatori
irreparable. El problema d’avui
pel que fa al carrer Major i la Coma seria
una minúcia.
De solució, possibilitat de solució, n’hi
ha. És viable?... Ja es va plantejar en
aquells anys 1976, però donada
l’envergadura ni es va considerar. I quina
és?
A fi de rebaixar la densitat circulatòria a
la plaça de la Coma, una solució, potser
l’única, seria obrir un carrer seguint la
direcció del carrer Industria i el carrer de
l’Hospital. Sí, sí: travessant les
Barraquetes i el Puigcugul. Carrer en una
sola direcció, cap a la Rambla. Busqueu
un mapa de la vila de Cassà i plantegeuvos-ho.
El fet és treure trànsit de la plaça de la
Coma. I com a primera sortida és fer
entendre al poble cassanenc que hi ha
alternatives, ja avui, d’aparcament,
encara que cada vegada són més
escasses, a l’entorn del poble a menys
de deu minuts, a peu, del centre de la vila.
(Molts aparcaments d’aquests són els
mateixos particulars de les cases, els del
mateix barri on vivim, i que no cal agafar
el cotxe per anar al banc, a correus, a
comprar…). Aquesta és una mini solució,
la de la conscienciació d’actitud
cívicociutadana. Però una sortida, des
d’un punt de vista d’infraestructura és la
que aquells anys es va plantejar.
Econòmicament no era possible, i avui
crec que tampoc: o es tracta de prioritzar?.
Si no és possible, no ens queda altra
alternativa que assumir l’herència que
tenim, conformar-nos-en, carregar-nos de
paciència, deixar el cotxe a casa tant com
puguem i fer servir les cames, que a més
farem salut.
Cassanenc
DIADA DEL SOCI D'AMICS
DE LA SARDANA
Ja som a la Pineda Fosca, on
acampa tothom qui vol.
Hi ha ombra, no hi toca gaire el sol
i a la riera Verneda hi canta el
rossinyol.
Hi hem arribat de moltes contrades
per gaudir de la diada del soci.
Participant en totes les activitats
que la Comissió, entusiasta,
amb molt d’afecte ens ha preparat.
Gaudirem de la missa cantada per la
Coral Bell Ressò.
Farem rotllanes saltironant les
boniques sardanes,
tot respirant aquesta olor que fa el
sofregit de l’arrossada.
Tothom s’ha entaulat pel dinar
fet pels arrossaires de Cassà.
Una becaina o algun badallot,
el cafè i algunes gotes, però amb
moderació:
no les hi posem totes.
Per tota la Pineda Fosca se sent la
flaire del cremat
i el repertori d’Els Panxuts ja ha
començat.
J. Busquets (maig 2007)
DINAR DE GERMANOR DE
VEÏNATS
Per dinovè any consecutiu els veïns de
Mosqueroles, Llebrés i Sangosta es
reuniren a L’Alzina per celebrar el dinar
de germanor.
Ens hi vàrem aplegar unes vuitanta-cinc
persones. Mossén Pere Casals oficià la
Missa a la capella del Remei. Amistat i
bona harmonia compaginaren amb la
gràcia d’Els Panxuts. Com cada any, el
discurs de benvinguda inaugurà l’àpat. I
deia així:
Hola i benvinguts a tots!
Anem sempre a contrarellotge en una
jornada atapeïda de feina. Ara que no
tenim temps per a res, que ens omplim
les agendes amb tota mena d’activitats,
que ens aboquem a l’estrès i ens allunyem
d’una vida tranquil·la, ens aturem a
pensar un moment i deduïm que la millor
teràpia és arribar a un bon diumenge.
Els de la comissió entenem que els
veïns de Mosqueroles, Llebres i Sangosta
acompanyats de l’alcalde de Cassà, el Sr.
Carles Casanovas, de mossèn Pere
Casals i de mossèn Enric Plantés respectivament,
són la base d’aquest dinar de
germanor. I sovint és al voltant de la taula
on ens solem trobar. Aquí aprenem
convivència, respecte, a compartir emocions
i alegries explicant-nos mútuament
vivències del veïnatge, etc.
Des de la satisfacció i l’agraïment més
sincer, tinc el gust de felicitar i donar les
GRÀCIES, en majúscules, a tothom que,
d’alguna manera o altra, segueix, col·labora
o simplement s’ha interessat per la
festa del Remei. I que puguem celebrarho
molts més anys, perquè serà senyal
que aquest valor que es diu amistat hi és
present i segueix funcionant, en un temps
que tot o quasi tot sembla trontollar, durar
poc o desenvolupar un interès migrat.
Aquest any hem fet parada aquí, a
l’Alzina, un lloc a prop dels nostres destins,
i de ben segur que ens hi trobarem com a
casa. Aquí ens oferiran unes propostes
gastronòmiques, aptes per a tots els
gustos i per als paladars més exigents.
El grup Els Panxuts, amb la seva gràcia
i les seves cançons de taverna ens faran
passar una tarda inoblidable. Ens faran
riure i de ben segur la majoria de
nosaltres, per una estona, ens oblidarem
dels maldecaps i problemes que
arrosseguem durant la setmana.
Un bon profit encetarà l’àpat i Els
Panxuts hi posaran el punt i final. Gràcies,
per molts anys, salut i endavant!
Irene Vives i Albertí
8 NÚM. 698 - ABRIL 2011