Baixar - Cassà Digital

Encetem les activitats del tercer trimestre
Al llarg del mes de març s’han seguit
realitzant algunes activitats a l’INS de
Cassà, però no tantes com al mes de
febrer perquè ja hem gaudit de la Setmana
Blanca i calia fer els exàmens i treballs
corresponents al segon trimestre que va
acabar (a efectes d’hores lectives) el 18
de març passat, divendres Així, doncs, des
del dilluns 21, hem començat el tercer
trimestre. El tercer trimestre! I sembla que
fou ahir que vam començar un nou curs…
Tot i que parlarem bàsicament de les
activitats del mes de març, cal fer esment
de dues portades a terme a mitjan febrer,
per la seva importància i significació.
EL SINCOTRÓ ALBA
El dijous 10 de febrer es va visitar la
font de llum de sincotró ALBA. Ens ha fet
la crònica l’alumne Joan Crous Masó, de
1r Bat.:
El 10 de febrer pasta, una vintena
d’alumnes dels batxillerats de ciències de
l’Institut vàrem tenir el privilegi de visitar
la font de llum de sincrotró ALBA, la
infraestructura científica més important de
l’estat espanyol, construïda a Cerdanyola
del Vallès. I bé..., no ens enganyem: jo
(imagino que també fou el cas dels meus
companys) em vaig sentir com un infiltrat
en l’immens plató d’una pel·lícula de
ciència-ficció. La magnificència del
complex, juntament amb les explicacions
teòriques que ens varen donar, ens van
deixar bocabadats.
En primer lloc, ens sorprengué la
rigorosa seguretat externa que requereix
l’edifici, donat que els guàrdies i un parell
de màquines d’identificació ens
entretingueren uns vint minuts en una
espai annex. Seguidament, una física
(que, curiosament, havia estudiat a Cassà)
ens guià per passadissos i escales fins a
Sincotró ALBA. Un món «de ficció».
una sofisticada sala d’actes, on ella
mateixa s’acompanyà d’una presentació
digital per explicar-nos la logística i el
funcionament de les instal·lacions, el
manteniment, les futures aplicacions i
altres aspectes d’interès. En poques
paraules: a l’ALBA s’acceleren electrons,
els quals assoleixen el 99’99% de la
velocitat de la llum. Això s’aconsegueix
en progressió en el buit existent dintre del
Linnac (accelerador lineal), el Booster
(accelerador propulsor) i l’anell
d’emmagatzematge, de 90 metres de
diàmetre. La trajectòria circular en els dos
últims és possible gràcies a un conjunt de
dispositius d’inserció (electroimants) com
els wigglers (ja que les partícules no giren
per si mateix), i de la velocitat constant
dels electrons durant hores a l’anell
d’emmagatzematge se n’encarreguen les
cavitats de radiofreqüència. Una font de
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
llum de sincrotró «que encara que utilitzi
un sincrotró té objectius totalment diferents
als d’aquest», aprofita l’elevada radiació
electromagnètica despresa pels electrons
en ser obligats a girar (raigs gamma:
màxima freqüència i mínima longitud
d’ona). Aquesta llum tan intensa es capta
en les trenta-tres bifurcacions que té l’anell
més exterior, set de les quals surten de la
cavitat que cobreix el sincrotró i es
dirigeixen cap als respectius laboratoris
contigus (cabina òptica, cabina
experimental i estació de treball). Allà, els
fotons es focalitzen per tal d’”il·luminar”
la matèria sotmesa a anàlisi en un
microscopi. Evidentment, en el cas concret
d’una mostra biològica, aquesta es
destrueix a l’instant a causa de la
temperatura «així, per guanyar algun
segon, és conservada en nitrogen líquid».
Sigui com sigui, no s’examina la mostra
68 NÚM. 698 - ABRIL 2011