Baixar - Cassà Digital

La gran família de la Claca vam celebrar aquest aniversari amb una tribada inoblidable
Els passats 26 i 27 de març ens vam trobar
tots els clacaires i familiars a la casa de
colònies Can Què d’Esponellà per celebrar
el vintè aniversari de l’agrupament.
El temps, tot i molestar-nos una mica en
alguns moments del cap de setmana, es
va comportar i ens va permetre realitzar
totes les activitats preparades: excursió
per veure el saltant de Martís, joc de tarda
entre totes les unitats, jocs de coneixença
per als pares i les mares, joc de nit i bona
nit, cantada de cançons a la vora del foc,
celebració pels vint anys i, per últim, el
dinar de germanor amb un fantàstic pastís
de llaminadures i unes espelmes ben
originals.
A continuació, us adjuntem el text que
Vint anys fent Claca!
va llegir una caravel·la durant el bona nit,
on s’explica què significa per a nosaltres
anar al cau:
«Fa bon dia, un sol esplèndid, tinc son
de migdiada de dissabte i quan penso què
fer avui, sento que al campanar sonen tres
quarts de quatre. Faig un bot i m’adono
que ja vaig tard al cau. D’una revolada
baixo les escales corrent i quan ja sóc al
carrer veig que m’he oblidat el fulard a
dalt. Torno a entrar corrent, perquè per
mi, travessar el poble per anar al cau
sense el fulard el coll no fa de bona clacaire.
Penso, de camí a la plaça de Sant Pere,
que no sé perquè el fulard és gris i groc i
no pas blau i verd, per exemple, i que això
ho hauré de preguntar als meus caps, que
sempre tenen respostes per a tot.
Quan arribo al cau, ja hi ha els caps
que ens esperen a la porta, amb la barana
col·locada i havent obert amb les tan
desitjades claus del cau. Aquí no fem fila,
no estem quiets entrant, sinó que ja és
una festa l’entrada i l’arribada al cau, on
ja comences a fer petar la xerrada amb
uns i altres.
A vegades anar al cau fa mandra, però
sé que allà m’ho passaré bé. Veuré
aquells companys amb els quals no
coincideixo entre setmana i segur que serà
divertit. Sento que els grans sempre
expliquen «batalletes», les que amb tants
anys d’anar junts els han passat. No sé
què de pintar una paret, de cultivar un hort,
62 NÚM. 698 - ABRIL 2011