Baixar - Cassà Digital

Economia d’estar per casa (3)
Primer de tot hauria de definir el concepte
d’inversió en l’àmbit domèstic. Invertir és
retornar al sistema econòmic aquells fons
que s’han obtingut, propis o aliens, per
obtenir una finalitat productiva.
Això que dit així sona més aviat a «xino»
cal exposar-ho de manera més planera.
Retornar al sistema econòmic fons
obtinguts; com els hem obtingut? Doncs
mitjançant l’estalvi (fons propis) o
mitjançant el préstec (fons aliens). També
pot ser la combinació d’ambdós sistemes.
En tot cas, sí que es fonamental que
disposem dels fons.
Una finalitat productiva pot anar des
de l’obtenció d’uns resultats per accions
(dividends) a la possibilitat d’incrementar
el volum de vendes del nostre negoci (per
obtenir un major benefici) o bé, en el cas
més domèstic, satisfer una necessitat. El
cas més evident és el de l’habitatge.
He de dir que una inversió en l’aspecte
més purista ha de ser segura, rendible i
liquida; si no, no és una inversió. Podrà
ser una despesa, una compra, un estoc
de material o un caprici, però mai una
inversió.
Per què una inversió ha de ser segura?
En aquest cas pesa tant la garantia del
lloc on posem els nostres fons com la
necessitat i l’oportunitat (el moment) de
fer-ho.
Ha de ser rendible. Efectivament, ja
sabem que aquest argument tot sovint
està contraposat al de la seguretat. En el
primer capítol dels mercats dèiem que a
major risc major rendibilitat; per tant, és
molt important saber contrapesar els dos
conceptes.
Finalment, ha de ser líquida, o, el que
es el mateix, amb capacitat de convertirla
en diners amb facilitat o sense gaires
entrebancs.
També aquest concepte va lligat als
anteriors i amb un factor nou que és la
permanència o la durada de la inversió.
Tal com deia, a escala domèstica el que
ens interessa prioritzar són els tres
conceptes; és a dir, una inversió ha de
ser segura, rendible i liquidable.
Parlem amb exemples, que potser es
faran més entenedors. Si disposem d’uns
fons ens podem plantejar satisfer una
necessitat; la més corrent és un habitatge.
Ens caldrà possiblement obtenir fons
aliens complementaris, la sacrosanta
hipoteca. És segura aquesta inversió?
Probablement; si trobem l’immoble
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Invertir, quant i en quin moment
adequat a les nostres necessitats, a un
preu adient i el podem finançar sense
problemes, hem de dir que és segura.
Serà rendible?, doncs sí, perquè amb
tota probabilitat obtindrem uns beneficis,
materials i immaterials (confort,
tranquil·litat, qualitat de vida, estalvi de
lloguers, etc.) que conformarien el paquet
de la rendibilitat.
I finalment, serà líquida? Potser aquest
és el punt més feble, però cal pensar que
la destinació és un ús propi, no de
revenda inmediata. El que sí que és clar
és que un immoble sempre és un valor
segur i que en el pitjor dels escenaris és
una garantia real que ens podrà permetre
obtenir crèdit,i per tant, diner.
En canvi, si ens plantegem «invertir» en
un cotxe veurem que això pot ser fals.
Potser sí que en podré justificar la
necessitat (argument a favor), però la
seguretat quedarà en suspens donat el
tipus de bé que podem adquirir.Tots
sabem quin és el grau de depreciació d’un
vehicle des del moment en què el traiem
del concessionari.
Aquest mateix argument ratlla el dubte
pel que fa a la rendibilitat, tot i que podem
tenir arguments addicionals si el cotxe,
per exemple, el fem servir per al negoci i
per a l’ús privat.
Finalment, la liquiditat. Existeix un
mercat de segona mà, més o menys
elàstic, que permetria obtenir fons per la
venda del vehicle.
És una inversió que acompleix els
requisits? En tot cas cal valorar l’ús que
se’n farà i la finalitat. Com més decantats
estiguem cap al «no», més vol dir que és
una despesa.
Queda un apartat que també es molt
comú: la inversió en béns mobles
(entenent com a tal accions, valors, bons,
lletres del tresor, etc.). En aquest cas la
inversió és mès «purista», ja que els tres
elements esmentats són molt importants.
Tothom entén, i només cal rellegir els
diaris, que posar els diners en un lloc poc
segur, encara que sigui molt rendible, po
fer que la liquidesa sigui nul·la i el risc
massa elevat.
És notori que disposem d’infinitat de
productes al nostre abast, jo fins i tot diria
que la quantitat és excessiva, però
permet triar el perfil exacte que volem per
a satisfer els nostres desitjos.
Bé sigui individualment a través de la
Borsa o col·lectivament, mitjançant els fons
d’inversió que ofereixen bancs, caixes,
asseguradores i mediadors financers, el
ventall de productes és tan ampli que
mareja. Immediatament sorgeix un dubte:
quina quantitat hi he de posar? La resposta
sembla senzilla però cal mesurar-la.
Podríem dir que la quantitat que cal invertir
«alguns en diuen jugar» hauria de ser igual
a la que podem disposar de manera
immediata (líquida) per la suma de les
inversions. És natural que el perfil de
l’inversor tingui tantes característiques com
individus, però sempre parlo a escala
domèstica, la prudència ha de ser una
bandera que mai hem de perdre de vista.
M’explico: si disposàvem de 100 € i n’hem
invertit 45 en lletres del tresor i 15 en una
máquina per al nostre petit taller, el que
ens resta, o sigui 40 €, els podríem
col·locar, però sempre en un producte en
el qual al menys 15€fossin líquids tot
seguit, sense restriccions. Per què, això?
Doncs perquè si la màquina es trenca en
necessitarem una altra per seguir la
nostra activitat.
Pel que fa a la rendibilitat de les
inversions, el factor comparatiu és el que
anomenem «cost d’oportunitat», és a dir
aquell rendiment que podem obtenir amb
certesa sense cap risc. Habitualment,
aquest comparatiu es feia amb els bons i
lletres del Tresor estatal. Ara mateix és
qüestionable el risc, però com a referència
pot ser vàlid.
M’explico: Si volem invertir en un negoci
o fons d’inversió en què la rendibilitat està
per sota del tipus d’interès de les lletres
del Tresor entenem que el cost
d’oportunitat és negatiu; d’alguna manera
estem arriscant fons en una operació per
obtenir un rendiment inferior al que
podríem tenir comprant lletres del Tresor
sense cap risc.
És evident que no és l’únic factor que
s’ha de mesurar, però sí que s’ha de tenir
en compte.
Per concloure, la inversió és el
complement natural de l’estalvi i és
financerament el que tanca el cercle.
Paral·lelament al que deia el mes passat,
si sense estalvi no hi ha finançament,
sense inversió no hi ha producció ni
creació de riquesa.
J. H.
Proper capítol: productes financers i
fons d’ inversió
11