Baixar - Cassà Digital

ENTRE SOSPIR I SOSPIR
(En Jordi i la princesa)
En Jordi encara galopa, que no ha parat des d'ahir;
va a la caça d'una fera que té al poble atemorit.
El cavaller arriba a un bosc on hi passarà la nit;
descavalca del cavall - més que una bèstia, un amic -
i el deixa que corri a beure d' una font que hi ha per'llí.
En Jordi està decebut, esgotat i defallit. Demà serà un altre
dia, però per ara... "bona nit".
* * *
A palau una donzella es mou, inquieta, en el llit;
fa dies que no descansa pres el seu cor d' un neguit.
La nena ja té quinze anys i son pare, el rei Felip,
ha convocat la noblesa per a trobar-li marit.
La princesa està amoïnada: "Jo no em casaré - li ha dit -si
no trobo qui m' agradi i qui em pugui fer feliç".
"Et casaràs perquè ho mano, amb algun noble ben ric que
és el que convé al meu regne, cada cop més empobrit."
La princesa plora i plora entre sospir i sospir. Com que està
tan desvetllada, s'aixeca, es posa un vestit,
surt de palau de puntetes i travessa ei gran jardí tot sortint
per un portal que no està mai protegit.
La donzella es posa a córrer cap a uns arbres envellits;
el bosc serà el seu refugi... almenys per a aquesta nit.
La lluna, que es veu inmensa, ja fa estona que ha sortit.
Al peu d' un roure les fulles, faran l'efecte d' un llit.
La princesa va i s'hi ajaça amb el cos ben arraulit. Al cap
d'una curta estona... la noieta s' ha adormit.
* * *
En Jordi es lleva a trenc d' alba amb posat enfredolit;
Puja al cavall i es prepara per a continuar camí. Al passar
sota un gran roure...L'animal no vol seguir.
"Arri, arri, cavallet, que no em vull aturar aquí, que anem a
cercar a aquell drac que a tanta gent ha ferit."
De sobte el brau cavaller queda mut...i embadalit: una
donzella l'esguarda tot mirant-lo fit a fit.
Qui sou, vos, formosa dama...i què hi feu, sola, per a qui..?
"Sóc.. .una noieta trista... que no acepta el seu destí"
"Què puc fer, per vos, senyora..? " La princesa, amb veu
molt dolça, li contesta tot seguit:
"Si us plau... caseu-vos amb mi!" En Jordi se'n meravella
del què la noia li ha dit.
"Casar-me amb vos, damisel.la? No puc, que he fet
compromís
d' alliberar a tot un poble que pel drac viu aterrit;
però quan tot això s'acabi i al malson hi posi fi,
us prometo, aimada meva, amb la mà damunt del pit
que tornaré per cercar-vos... i serem muller i marit.
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
Mai un home de la Terra s' ha vist tan afavorit per la nina
més formosa que una mare hagi parit."
La princesa se l'escolta amb el somriure entendrit.
"Aneu-vos-en, amor meu, i compliu el què m' heu dit;
i mateu aviat al drac...i retorneu, tot seguit
que vos estaré esperant plena d'il·lusió i desig
per a fer-vos lloc al cor que em batega dins el pit
tant com a la meva vida, i en la cambra...i al meu llit.
Preneu aquest mocador...que en ell hi va el meu esperit."
* * *
El cavall i el cavaller ja tornen a fer camí;
serà demà quan en Jordi s'enfronti al seu enemic
i li clavi al coll la llança... enfontsant-hi tots els dits.
Però abans de que el drac es mori, el jove (que va ferit),
eixuga la mà malmesa en el mocador de lli
que li donà la donzella la matinada d' ahir;
quatre ditades vermelles.. .embruten el mantellí;
quatre barres de sang fresca sobre un groc pàlid molt fi.
* * *
El cavaller torna al bosc.-i en veure el què ha vist allí...
el rostre es queda de cera i un esglai se li fa a dins.
La princesa, estesa a terra, sembla que estigui dormint...
però els seus ulls, oberts com taronges, esguarden a l'infinit.
Ha sigut avui mateix que s' ha mort, de bon matí,
quan algú-mal informat - lï ha dit que ...al seu bon amic
un drac l' havia matat amb les urpes i el verí.
La donzella enamorada.. .no ho ha pogut resistir i amb
fermesa s'ha clavat un petit punyal, al pit.
* * *
Des de llavors que el bon Jordi viu tan sols per a assistir
a aquelles pobres donzelles que no fan més que sofrir;
per ell... totes son princeses, com era la que morí.
* * *
D' això ja fera uns quants segles, però tan avui com ahir hi
ha molta gent que assegura que aquell cavaller eixerit
va trotant per Catalunya amb el mocador de lli tacat amb les
quatre barres d' intens color vermellí.
És per'xó que al nostre poble, tan justament agraït, l'hem
triat com a patró d'aquest país, tan petit.
* *
Vine, Jordi, a casa meva, sigui de dia o de nit,
que al mocador de la dama jo em comprometo a cosir
una rosa, ben brodada, entre sospir i sospir.
Aquest poema és un poti-poti de llegendes catalanes que en la
meva particular versió s’entortolliguen en la trama fantàstica i
romàntica que he ordit pel Jordi de la meva invenció. Que em
perdonin la gosadia els fidels seguidors de les llegendes
tradicionals.
D.B.
10 NÚM. 698 - ABRIL 2011