Baixar - Cassà Digital

Número 698 · Abril 2011 · Any LXVIII · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 4 euros
Llumiguia
Revista cassanenca fundada el 1944
Els sis candidats
Els sis candidats
Entrevistes i tests als aspirants a l'alcaldia a les eleccions del 22 de maig
També, en aquest número:
- Distinció mediambiental a Francisco Oller SA
- Debat municipal per la gestió dels serveis socials
- Extraordinari recital de Susanna del Saz
- El Club d'Escacs Cassà puja a segona divisió
... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

2
En aquest número 698 de LLUMIGUIA, corresponent al mes d'abril de 2011, hi podeu trobar:
Espai d'opinió:
3 Editorial
6 A punt de solfa
7 - 10 Diuen els lectors
11 Economia recreativa
12 Multiculturalitat
13 Apunts de l'últim
quadern
El ple municipal:
14 -15 La gestió del conveni
de serveis socials enfronta
govern i oposició
15 El carrer Major, a punt
per la reobertura
Cassà al dia. Notícies:
16 Els botiguers de
Cassà fan parada al carrer
31 Reconeixement a la
política mediambiental de
Francisco Oller, SA
32 - 33 Gran recital de la
cantant Susanna del Saz al
programa Això és la rehòstia
34 Residència Geriàtrica
35 Activitats dels
alumnes de la Casa d'Oficis
36 Meteorològiques
37 Policia Local
Especial Municipals 2011
17 - 30
Presentació de les sis
candidatures
Entrevistes i tests als sis
caps de de llista
Espai d'entitats:
39 Parròquia
40 - 41 Sardanes
42 - 43 Llar Taps
44 - 48 Escola. Puig
d'Arques
49 Biblioteca
49 Pineda Fosca
50 - 52 Escola Aldric
53 Geganters i grallers
54 - 60 La Salle
61 Colla Excursionista
62 - 66 AEG La Claca
67 Teatre
68 - 71 Institut de Cassà
Esports
72 - 74 Futbol
75 - 77 Bàsquet
78 - 79 Escacs: el CE
Cassà puja a 2a divisió
80 - 81 Patinatge
82 - 83 Taekwondo
84 - 85 Hoquei patins
86 Tennis
I les seccions habituals:
4 - 5 Agenda
38 Estadística
Salut i vida sana:
87 Fem salut!
88 Higiene dental
89 Entre el somni...
90 Entreteniments
91 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a
www.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)
Preu al número: 4 euros. Subscripció anual (12 números), 45 euros
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet, Isabel
Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau, Foto Oliveras,
Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez,
Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Olga morote,Joan Mundet, Eduard Nadal,
Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó,
Arcadi Sitjà, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.
Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
de Girona
NÚM. 698 - ABRIL 2011

La salut democràtica de Cassà
Si el nombre de persones que intenten entrar al
consistori és símbol de salut democràtica, a Cassà estem
ben sans. Si tenim en compte que es presenten sis
candidatures a les eleccions del proper 22 de maig,
això vol dir que prop de cent persones (com a mínim
han de ser tretze per llista) s’han mostrat interessades
en la vida local i creuen que poden dir-hi la seva a l’hora
de decidir com ha de funcionar Cassà en els propers
quatre anys.
D’entrada sobta una mica aquest important nombre
de llistes que no s’havia assolit mai al nostre poble; és
un increment que també es nota en altres municipis,
però que d’entrada planteja alguns dubtes a la
ciutadania. Vet aquí uns quants.
- El primer, és tal com dèiem a l’entrada, realment hi
ha tanta gent interessada en la vida política local? Com
és que als plens no hi va ningú? Els escolten per la
ràdio? És una possibilitat... però realment sorprèn que
en una època en la que l’economia ens presenta un
programa gens engrescador hi hagi tantes persones que
tinguin interès a treballar pel poble.
- Tots aquesta gent que de sobte apareix a la vida
política local, amb quina finalitat ho fan? Quina és la
motivació inicial que els impulsa a presentar-se? Cal
confiar que realment siguin uns interessos locals els que
rauen en el fos de cada projecte d’aquestes municipals
i que tots els integrants de les llistes intenten treballar
pel millor de Cassà com a principal objectiu No podem
oblidar que n alguns casos els interessos
supramunicipals poden ser superiors als purament locals.
De dilluns a dissabte, obert matí i tarda.
Diumenge matí, obert.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Els partits volen tenir com més llistes millor i es
presenten arreu sense importar gaire quines són les
persones que les integren. Tot sigui per tenir més vots
per a la Diputació o al consell comarcal. Encara sort
que a Cassà tots els caps de llista són del poble i no
cal patir per aquesta possibilitat.
Una altra possible finalitat seria la de pura ambició
personal ja sigui per aspirar a algun càrrec polític més
important (tornem a pensar en el consell comarcal o la
Diputació) una opció ben digna però que pot causar
més d’una desil·lusió al votant de bona fe que creu en
els polítics que diuen que només es presenten per al bé
del poble.
- Un tercer dubte que es pot crear al futur votant és la
valoració de dels mèrits de cada candidat per dur a
terme la tasca que se li pensa encomanar. Serà molt
important que al llarg de la campanya electoral els
candidats ofereixin garanties sobre aquest punt, ja que
a més de ganes i il·lusió, els candidats hauran
d’evidenciar capacitat i un gran entusiasme per superar
uns moments que no són els millors.
En tot cas, cal pensar sempre el millor i confiar que
tots els homes i dones (per cert.,on són les candidates
a alcaldessa?) es postulen per entrar a l’Ajuntament amb
la ferma voluntat de servir a Cassà com a primer objectiu.
Només pel fet d’haver fet el pas de ser candidat tots els
integrants de les llistes es mereixen el reconeixement
públic i l’agraïment dels convilatans.
Després ja arribarà el moment de jutjar-los; primer
amb el vot i després en la crítica a la seva acció política.
1 de maig,
dia de la Mare
Floristeria
C/ C/ C/ Molí, Molí, 44 44 - - 46
46
Tel. el. 972 972 46 46 18 18 83
83
17244 17244 17244 CASSÀ CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA SEL
3

Agrella o vinagrella
Aquesta abundant herba que creix a gairebé tot l´hemisferi nord
és una de les fonts més importants en vitamines i minerals. La
seva abundor és deguda a que cada planta fa centenars de
llavors que en caure a terra neixen i per si aixó era poc, les
seves arrels van a molt poca fondària. Aixó provoca que brotin
noves plantes a gairebé cada centímetre d´arrel. Doncs , ja que
la tenim, aprofitem-la!.
Ës tant antiga que els romans i els egipcis ja la utilitzaven com
a digestiu. Es recullen les fullles tendres abans de que espiguin,
generalment a la primavera. El seu sabor força àcid conté una
important quantitat de substàncies indispensables per a
l´organisme, per la qual cosa és millor no abusar-ne i compensar
la seva ingesta amb aliments làctics. Així mateix les persones
que pateixen de pedres al ronyó és millor que se n´abstinguin.
Les fulles contenen més vitamina C que les llimones. Es poden
barrejar crues a les amanides, a les sopes, picades als guisats,
i en definitiva com si fossin bledes o espinacs. A Rússia és típic
de fer-ne sopa. A Anglaterra, en fan la salsa verda anglesa per
acompanyar carns i també la posen en un brou de peix.
És molt bó el puré d'agrella, simplement ofegades a la paella
amb una mica d´oli o en truita.
De les fulles seques se´n pot fer una infusió d´una culleradeta
d´herba per tassa d´aigua i prendre´n una tassa al dia per
problemes de la pell i per inflamacions buco-faringees.
LA CRISI
Sembla que és tema de moda, tothom parla de la crisi. Posem-
nos les piles, ja! A l´hort ja es pot plantar gairebé de tot, és una
època de molta feina. S,ha de treure herba, plantar, regar... però
no tothom té hort.
Podem aprofitar els recursos que ens dóna la naturalesa,
Anem a fer una caminada, així de passada farem esport, i si ens
fixem una mica en el mostre entorn, podem recollir pixallits,
agrella i cosconilles que ens aniran de perles per fer una
amanida verda, un bon grapat d´ortigues per fer una sopa, amb
brots de romaguera i verdelagues farem una boníssima truita.
També agafarem una mica de fonoll per fer una infusió, i si trobem
algun espàrrec o algun bolet podrem posar-lo per acompanyar
el plat, tot plegat adornat amb floretes de borraja, que a més de
ser decoratives són molt bones i per postres podrem posar-hi
Debat electoral
DIMECRES 18 DE MAIG A LES 19.30 h. des del
Teatre Municipal Puig d’Arques de Cassà de la Selva,
retransmissió en directe del debat electoral (prèvia
autorització de la Junta Electoral Provincial) amb els
caps de llista de les candidatures que es presenten
a les eleccions municipals del dia 22 de maig de
2011.
Organitzen: Ràdio Municipal de Cassà de la Selva i
Diari El Punt.
Especial eleccions municipals
DIUMENGE 22 DE MAIG A LES 20.00 h., programa
especial «Eleccions Municipals 2011» en directe des
de la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cassà de la
Selva. Tertúlia política abans dels resultats, els
resultats en temps real, i l’anàlisi després de conèixer
el resultat de les votacions.
Direcció i presentació: Narcís Carreras i Enric Puig.
4 NÚM. 698 - ABRIL 2011

mores, cireres d´arboç, maduixetes,
depenent de la data i el lloc.
En poca estona hem aconsseguit un
àpat sa, ric en clorofil.la, vitamines de tota
classe, una gran quantitat de minerals i el
mès bo de tot és que no ens ha costat ni
un duro i que a més fem esport. Que més
volem!
Hauríem de saber aprofitar una mica
més tots els béns que ens ofereix la
naturalesa, productes sans, sense
additius ni conservants, rics en sabor i en
components, que els tenim a l´abast de
la mà i moltes vegades no els veiem.
AGENDA
Hem deixat el mes amb la festa literària
i comencem el nou amb la fira de
Campllong.
El dia 8 tenim la marxa de primavera i a
final de mes la diada del joc.
El dia 1 de maig d´aquest any,
coincideix amb el dia del treball i el dia de
la mare. També és el mes de les
comunions. Esperem que no s'acompleixi
la dita de que pel maig cada dia un raig i
tothom pugui gaudir de les seves festes .
Rosa i Dolors
Per molt llarga que sigui la tempesta el
sol sempre tornarà a brillar (Khalil
Gibran)
BIBLIOTECA MUNICIPAL
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Agenda maig
- Dilluns 2 fins al dissabte 14 de maig: Exposició
dels participants del VIII Concurs de punts de llibre, en horari
de la Biblioteca.
- Divendres 6 de maig: Biblionadons amb la Carmina
Rabassedas, a les 18h.
- Dilluns 16 fins al dimarts 31 de maig: Tots els
participants del VIII Concurs de punts de llibre, ja podeu
venir a recollir els vostres punts de llibre en l’horari de la
Biblioteca.
(2,50e)
(7e)
TROBADA D’ASSOCIACIONS
ESPERANTISTES A CASSÀ DE LA SELVA
El cap de setmana del 14 de maig tindrà lloc a la nostra Vila, amb el
suport de la regidoria de cultura del nostre Ajuntament, la trobada
que es fa cada any de les diferents associacions esperantistes de
Catalunya, Espanya, Portugal i Occitània.
Per motius d’espai la concentració es farà a la Casa de Colònies
«Can Maiol» de Sant Andreu Salou i està previst que el dissabte, al
captard, hi hagi un concert de música i danses populars a la plaça
de La Coma.
5

L'acordió
Normalment, els músics ens acabem estimant els
nostres instruments. Tantes hores de dedicació,
tants esforços i tantes emocions compartides fan
que aquell estri que els altres veuen simplement
com un objecte, als nostres ulls esdevingui una
icona que venerem, cuidem i estimem. Tant es
així, que he de confessar que he fet més d’una
manyaga al meu piano i, en determinades
ocasions molt emotives, fins i tot algun petó. Potser
deveu pensar que estic llampat, però considerant
que el piano és el millor aliat que tinc en la meva
dèria d’anar més enllà de ser un aprenent de
músic, tal vegada comprendreu que tanta
complicitat acabi desembocant en aquest afecte,
si voleu potser un xic antinatural, però
definitivament real.
En algunes ocasions, aquesta relació músicinstrument
fins i tot es pot veure influenciada per
determinades circumstàncies de la vida que la fan
encara més entranyable. Mireu si no, el cas del meu acordió:
El meu acordió i jo ens vàrem conèixer, ja fa anys, en un sopar
a cal Parigüelo. L’hi va portar en Francesc Rossell perquè m’hi
familiaritzés i així pogués acompanyar les cançons dels Trefins.
Va ser com un amor a primera vista. M’estimava aquell instrument
perquè es va convertir en l’excusa perfecta per participar
activament en la gresca i, a mesura que li vaig anar traient partit,
en el complement ideal del nostre grup. Tant va ser així que al
cap d’un temps vaig decidir fer-li una proposta al mestre Rossell:
«Noi, m’has de vendre l’acordió.» La resposta va ser d’allò més
taxativa: «Ni pensar-hi. És com si fos de la família i no me’n
despendria a cap preu.» Com que en els successius intents el
resultat va ser exactament el mateix, no vaig tenir altre remei
que resignar-me a utilitzar aquell instrument manllevat i a
acceptar que mai no seria meu.
Vet aquí però que un dia es va presentar l’amic Rossell a casa
meva amb una acti-tud que em va deixar absolutament
bocabadat: «Vinc per dir-te que et vull regalar l’acordió» -em va
etzibar. I abans que em pogués refer de la sorpresa hi va afegir:
«Quan escriguis alguna sardana, me la dediques i, a canvi, et
quedes l’acordió.» «Però escolta...» -vaig intentar raonar jo. «Res!
no se’n parli més.» L’home anava tan decidit que em vaig desdir
de demanar més explicacions de per què, de cop i volta, em
venia a regalar aquell instrument que, malgrat tants intents, mai
L'Avi L'Avi Manel
Manel
Fleca
Pastisseria
Cafeteria
Gelats sense sucre
C/ Bonavista, 15
Tel. 972 46 35 98
17244 Cassà de la Selva
Menjar:
Crêpes
Amanides
Plats combinats
Pizzes
Etc.
L'autor de l'article, amb el seu protagonista, Francesc Rossell
no m’havia volgut vendre.
Al cap d’un temps vaig començar a escriure la sardana.
Considerant que en Rossell és molt apreciat pels seus alumnes
(la qual cosa, tenint en compte com sol ser d’esquerp el jovent,
ja és dir), vaig decidir que es diria «Mestre i amic». Anava fent,
sense presses, fins que un dia algú em va comentar que en
Rossell patia una malaltia greu. Aquella mala notícia va fer que
ràpidament em muntés la pel·lícula que explicava el regal de
l’acordió: «En Rossell s’ha vist la mala i, per si de cas, vol que el
seu estimat instrument quedi en mans amigues i, de passada,
tenir una sardana dedicada al seu record.» -em vaig imaginar.
Ràpidament vaig anar per feina, en uns dies ja tenia la sardana
acabada i, d’acord amb els Amics de la Sardana, el dia destinat
per a l’estrena.
Però vaig fer tard. Pocs dies abans de la data prevista, em va
trucar la mare d’en Rossell per dir-me que les coses no anaven
bé i que el seu fill es trobava ingressat en una clínica de
Pamplona. Us he de dir que em va impressionar la serenitat
d’aquella dona que, malgrat la situació tant desagradosa, encara
patia per nosaltres. «No aneu malament, estreneu igualment la
sardana.»-em va dir. Jo li vaig contestar, procurant donar èmfasi
a les meves paraules per amagar un cert temor, que ja la
guardaríem per al dia que el seu fill estigués en condicions
d’acudir-hi.
Sortosament, aquella pel·lícula que fa un moment us deia que
m’havia imaginat estava destinada a tenir un final feliç. Al cap
d’un temps, el meu amic va experimentar una millora gairebé
miraculosa i uns mesos més tard del previst vàrem poder estrenar
la sardana amb la consegüent alegria de tots plegats. «Ara ja et
puc tornar l’acordió.», que li vaig dir. «De cap manera.»-em va
contestar. «Tractes fan lleis. Jo em quedaré la teva dedicatòria i
tu el meu acordió.» I així va ser com aquell instrument va esdevenir
testimoni de la feliç curació del meu amic i penyora de la nostra
amistat.
Precisament ara que en Francesc Rossell m’ha dit que d’aquí
a uns mesos pensa jubilar-se i tornar-se’n cap a Manresa, us he
volgut contar aquesta història per fer-li un senzill homenatge i
agrair-li les moltes coses bones que deixarà al nostre poble. A
banda del meu acordió, és clar.
Antoni Mas i Bou
6 NÚM. 698 - ABRIL 2011

LA FEINA DE L’ALTERNATIVA
Crec que Alternativa ha fet un bon paper,
una bona feina, els tres anys que ha
compartit el govern municipal amb ERC i
el PSC. Amb el seu vot va fer possible
que la moció de censura a la minoria de
CiU fos possible i que el tripartit cassanenc
assumís el govern municipal. Crec
que ha estat una experiència positiva;
entre d’altres raons perquè s’ha donat una
lliçó a tots els que estan en contra dels
pactes de govern entre diferents partits; i
aquests tres van assumir, des del primer
moment, que abans que els partits era el
poble de Cassà de la Selva. I així ho han
fet. I és obvi que arribar a acords entre
tres opcions que han presentat diferents
programes de govern no és fàcil; però ells
han demostrat que és possible.
A la plana «El balcó» de l’últim butlletí
municipal La Coma ha l’escrit d’Alternativa
en què comunica als cassanencs la seva
decisió de no presentar-se i hi escriu «...cal
deixar entrar aire fresc a l’Ajuntament...»
Permeteu-me que us digui que si aquest
és l’únic motiu pel qual no us torneu a
presentar, feu un favor molt petit al nostre
poble. Hi ha el perill que l’aire es torni a
enrarir. Sincerament, un grup de joves que
heu demostrat voler i saber assumir les
responsabilitats a què us havìeu
compromès crec que hauríeu hagut
d’aguantar més temps en la gestió
municipal. Sí, sí, ja sé que heu estat fidels
al compromís contret; però és també cert
que deixareu molta feina a mig fer, i suposo
que molta encara no començada. És una
llàstima.
Un any en què els avis s’han tornat a
apuntar a les llistes, i, com a caps, no crec
que tingui gaire sentit que els néts se
n’hagin esborrat.
De veritat no hi ha cap més motiu?
De totes maneres us desitjo sort, i
esperem altres opcions, com Alternativa,
per a properes eleccions.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
E.S.P.
25È ANIVERSARI DELS
GEGANTS DE LA SALLE
Portàvem mig any preparant-ho i en unes
hores va haver passat. Ho vam gaudir,
però alhora va passar volant. I és que els
gegants de La Salle han fet 25 anys! I ho
hem celebrat com Déu mana: amb
cercavila, convidats, bons amics i un bon
sopar.
Us n’expliquem breument la història.
Era l’any 1986 que el mestre Francesc
Rossell va construir 2 gegants per La Salle
de Cassà de la Selva. Per ell era un repte
i a la vegada una manera d’obsequiar a
l’escola amb un regal especial i poc comú.
Inicialment els gegants anaven
caracteritzats de pagesos, però amb el
temps van accedir a la noblesa i es van
convertir en el que són ara: en Guifré i
l’Ermessenda. L’any 2002 el mestre
Rossell va incrementar la família
gegantera amb en Galceran, el gegantó. I
qui dies passa, anys empeny, i ens
plantem al 2011 quan en Guifré i
l’Ermessenda fan 25 anys.
La celebració dels 25 anys comença al
pati de l’escola el passat dissabte 19 de
març, on en Guifré i l’Ermessenda reben
els convidats: els gegants de Cassà
(l’Aldric, la Isaura i l’Isis), el gegant de
l’escola Puig d’Arques (en Darquet) i el
gegant de Campllong (en Quirze). Als
nostres gegants els acompanya una nova
adquisició, en carbassot, el gegantó que
hem construït la Colla Gegantera de La
Salle aquest passat hivern, i que hem
caracteritzat de bufó. Diuen que ha quedat
molt bé, diuen, ja que no estaria bé que
ho diguèssim nosaltres que en som el
pares. Gran part del mèrit és de la
Dharma, professora de La Salle Cassà,
que n’ha pintat la cara amb molt d’encert.
Comença la festa amb una cercavila pel
poble, passant per La Coma i el Passeig,
i acabant al pati de l’escola, on es fa la
clausura de la festa. Però hi ha noves
sorpreses, els gegants de La Salle
estrenen el seu nou ball de plaça, amb
música del mestre Antoni Mas i coreografia
de’n Jandro Lloveras. Tot seguit
s’entreguen records de la jornada a les 4
colles participants, representades pels
caps de colla; a l’Ajuntament de Cassà,
representat pel seu alcalde; al mestre
Antoni Mas, que ha composat la música
del ball de plaça i finalment al mestre
Francesc Rossell, constructor dels
gegants i raó per la qual estem escrivint
aquestes ratlles. Acabem la jornada amb
un bon sopar de tots els participants en
aquests 25 anys dels nostres gegants.
Volem agrair, una vegada més, la
presència de la Colla Gegantera de
Cassà, de la Colla Gegantera del Puig
D’Arques i de la Colla Gegantera de
Campllong a la nostra festa. Molt
especialment, agraim al mestre Antoni
Mas que ens hagi obsequiat amb una
música pròpia pel nostre ball de plaça,
que serà embaixadora dels gegants de
La Salle Cassà arreu on vagin. I
evidentment, les nostres felicitacions al
mestre Francesc Rossell, en el 25
aniversari dels seus fills, per molts anys
per la part que li toca.
Colla Gegantera de La Salle Cassà
A LA FUNDACIÓ PATRONAT
DE LES ESCOLES
CRISTIANES
Benvolguts tots els que vareu contribuir a
l’esplendor de la Festa del dia 20/03/
2011.
Gràcies, moltes gràcies a totes aquelles
persones, grans i petites que varen
col·laborar perquè la Festa fos un èxit!
Feia anys que no havia vist a tants
antics companys de la classe, dels anys
40.Els que faltaven devia ser per malaltia,
indisposició o bé per haver passat a viure
en l’eterna companyia del Senyor Déu.
A la cita per d’aquí a 5 anys, vaig
recordar que en la última visita mèdica
d’una exploració cardiovascular i
intel·lectual em varen dir que també em
farien una nova exploració corporal
després de passar 5 anys i jo els vaig
prometre també que faria el possible per
no fallar!
Els records d’infantesa venen al
pensament d’una manera intensa- «Te’n
recordes?» ens dèiem. «Me’n recordo!»
ens contestàvem, i venien a la memòria
aquelles dites, aquells fets.
Al viure fora de Cassà, ja fa més de 30
anys; i de treballar també farà més de 60
Xavier Pla i Buscató
7

anys. Això fa que no te’n recordis de
l’aspecte de moltes persones i que no
reconeguis algun company de col·legi. A
pesar que la meva connexió amb Cassà
va continuar a través del Grup de Teatre
Cassanenc, fins fa pocs anys. I és que
Cassà me l’estimo com si sempre hi
hagués viscut, perquè hi tinc tant de la
meva vida: els meus fills, néts i besnéts.
Joan Carrera i Triola
EL NOU CARRER MAJOR,
UN PROBLEMA?
Sincerament, em sembla que si tot el
problema fos que no es pot circular a més
de 20 quilòmetres per hora en la zona del
carrer Major (és que avui s’hi va més de
pressa?), que l’aparcament ha de ser com
una immobilització breu..., i que no
signifiqui perill..., que no sobrepassin els
dos minuts... (avui hi ha possibilitat
d’aparcament?); els vianants poden
utilitzar tota la zona, sempre que no
destorbin… (tinc entès que s’habilitarà
una zona preferencial per als vianants...
que no molestarà la circulació dels
cotxes). Repeteixo: si tot això és el
problema, penso modestament que no hi
ha problema!
Quan els nostres avantpassats van
dissenyar el poble tots anaven a peu, hi
havia algun cavall i alguns traginant un
carro. Ningú no es pensava que amb els
anys la vida faria un gir tan espectacular i
que les necessitats de convivència, en
temes de circulació, fossin tan diferents.
Us recomano llegir als
Llumiguianúmeros 326, 327 i 328 el tema
sobre les «Consideracions sobre dos
plans parcials», els dos primers emesos
per la Comissió Informativa de l’O.D.C., i
el tercer referent a la impugnació feta pel
Col·legi d’Aparelladors. Si s’hagués
permès l’execució del pla parcial que
proposava l’obertura d’un carrer des de
la plaça de la Coma «on avui hi ha Correus
fins al Passeig Vilaret, a l’indret entre el
cinema i l’estanc» s’hauria produït un
desastre arquitectònic-urbanísticcirculatori
irreparable. El problema d’avui
pel que fa al carrer Major i la Coma seria
una minúcia.
De solució, possibilitat de solució, n’hi
ha. És viable?... Ja es va plantejar en
aquells anys 1976, però donada
l’envergadura ni es va considerar. I quina
és?
A fi de rebaixar la densitat circulatòria a
la plaça de la Coma, una solució, potser
l’única, seria obrir un carrer seguint la
direcció del carrer Industria i el carrer de
l’Hospital. Sí, sí: travessant les
Barraquetes i el Puigcugul. Carrer en una
sola direcció, cap a la Rambla. Busqueu
un mapa de la vila de Cassà i plantegeuvos-ho.
El fet és treure trànsit de la plaça de la
Coma. I com a primera sortida és fer
entendre al poble cassanenc que hi ha
alternatives, ja avui, d’aparcament,
encara que cada vegada són més
escasses, a l’entorn del poble a menys
de deu minuts, a peu, del centre de la vila.
(Molts aparcaments d’aquests són els
mateixos particulars de les cases, els del
mateix barri on vivim, i que no cal agafar
el cotxe per anar al banc, a correus, a
comprar…). Aquesta és una mini solució,
la de la conscienciació d’actitud
cívicociutadana. Però una sortida, des
d’un punt de vista d’infraestructura és la
que aquells anys es va plantejar.
Econòmicament no era possible, i avui
crec que tampoc: o es tracta de prioritzar?.
Si no és possible, no ens queda altra
alternativa que assumir l’herència que
tenim, conformar-nos-en, carregar-nos de
paciència, deixar el cotxe a casa tant com
puguem i fer servir les cames, que a més
farem salut.
Cassanenc
DIADA DEL SOCI D'AMICS
DE LA SARDANA
Ja som a la Pineda Fosca, on
acampa tothom qui vol.
Hi ha ombra, no hi toca gaire el sol
i a la riera Verneda hi canta el
rossinyol.
Hi hem arribat de moltes contrades
per gaudir de la diada del soci.
Participant en totes les activitats
que la Comissió, entusiasta,
amb molt d’afecte ens ha preparat.
Gaudirem de la missa cantada per la
Coral Bell Ressò.
Farem rotllanes saltironant les
boniques sardanes,
tot respirant aquesta olor que fa el
sofregit de l’arrossada.
Tothom s’ha entaulat pel dinar
fet pels arrossaires de Cassà.
Una becaina o algun badallot,
el cafè i algunes gotes, però amb
moderació:
no les hi posem totes.
Per tota la Pineda Fosca se sent la
flaire del cremat
i el repertori d’Els Panxuts ja ha
començat.
J. Busquets (maig 2007)
DINAR DE GERMANOR DE
VEÏNATS
Per dinovè any consecutiu els veïns de
Mosqueroles, Llebrés i Sangosta es
reuniren a L’Alzina per celebrar el dinar
de germanor.
Ens hi vàrem aplegar unes vuitanta-cinc
persones. Mossén Pere Casals oficià la
Missa a la capella del Remei. Amistat i
bona harmonia compaginaren amb la
gràcia d’Els Panxuts. Com cada any, el
discurs de benvinguda inaugurà l’àpat. I
deia així:
Hola i benvinguts a tots!
Anem sempre a contrarellotge en una
jornada atapeïda de feina. Ara que no
tenim temps per a res, que ens omplim
les agendes amb tota mena d’activitats,
que ens aboquem a l’estrès i ens allunyem
d’una vida tranquil·la, ens aturem a
pensar un moment i deduïm que la millor
teràpia és arribar a un bon diumenge.
Els de la comissió entenem que els
veïns de Mosqueroles, Llebres i Sangosta
acompanyats de l’alcalde de Cassà, el Sr.
Carles Casanovas, de mossèn Pere
Casals i de mossèn Enric Plantés respectivament,
són la base d’aquest dinar de
germanor. I sovint és al voltant de la taula
on ens solem trobar. Aquí aprenem
convivència, respecte, a compartir emocions
i alegries explicant-nos mútuament
vivències del veïnatge, etc.
Des de la satisfacció i l’agraïment més
sincer, tinc el gust de felicitar i donar les
GRÀCIES, en majúscules, a tothom que,
d’alguna manera o altra, segueix, col·labora
o simplement s’ha interessat per la
festa del Remei. I que puguem celebrarho
molts més anys, perquè serà senyal
que aquest valor que es diu amistat hi és
present i segueix funcionant, en un temps
que tot o quasi tot sembla trontollar, durar
poc o desenvolupar un interès migrat.
Aquest any hem fet parada aquí, a
l’Alzina, un lloc a prop dels nostres destins,
i de ben segur que ens hi trobarem com a
casa. Aquí ens oferiran unes propostes
gastronòmiques, aptes per a tots els
gustos i per als paladars més exigents.
El grup Els Panxuts, amb la seva gràcia
i les seves cançons de taverna ens faran
passar una tarda inoblidable. Ens faran
riure i de ben segur la majoria de
nosaltres, per una estona, ens oblidarem
dels maldecaps i problemes que
arrosseguem durant la setmana.
Un bon profit encetarà l’àpat i Els
Panxuts hi posaran el punt i final. Gràcies,
per molts anys, salut i endavant!
Irene Vives i Albertí
8 NÚM. 698 - ABRIL 2011

NO EM FAS UN PETÓ?
Fa molt poc va morir l’Otília. Em va deixar
tocat tot i no ser, ni de bon tros, un dels
seus millors amics. Això sí, em sentia
apreciat per ella. Tot sovint ens
creuàvem pel carrer i, quasi sempre,
després d’una salutació afectuosa, em
solia dir «No em fas un petó?» i jo, sol·lícit,
m’apressava a fer-n’hi no un, sinó dos de
ben sonors. En aquell moment em sentia
apreciat i alhora content.
Tots tenim, en la nostra història, punts
negres o complicats que no hi voldríem
tenir. Ella, l’Otília, malauradament n’hi
tenia més del compte. De totes maneres,
donava poc marge perquè la gent la
pogués plànyer.
Em va agradar molt veure a
l’enterrament l’església plena de gom a
gom i, sobretot, veure-hi tanta gent jove.
Em consta que en l’època que l’Otília va
formar part de la junta del Club Bàsquet
Sant Narcís, on jugaven els seus fills, hi
va fer una molt bona tasca i era molt
estimada per tots.
Ha estat un plaer conèixer-te Otília, de
debò. Gràcies per apreciar-me.
I des d’aquí també el meu
reconeixement més sincer a en Joaquim
Roca. Em considero el teu amic i n’estic
orgullós.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Josep M. Martí
UN MAL COSTUM
El diumenge passat, 10 d'abril, vaig anar
al teatre a veure l'obra "Un mal dia". Vull
fer notar que la interpretació em va
semblar bona tirant a molt bona i m'agrada
molt que sigui el jovent el que faci
funcionar aquest aspecte de la cultura.
Precisament el teatre n'era ple. Vaig
quedar gratament sorpresa.
Hi va haver un detall, res a veure amb
l'obra ni amb els protagonistes, un costum,
que ja seria hora que entre tots
erradiquéssim, que és el de guardar lloc
a persones que vénen a l'hora que els
dóna la gana perquè ja tenen els millors
seients assegurats, mentre que els que
hem entrat abans ens hem de preocupar
d'anar buscant un seient que ens
complagui, cosa impossible perquè els
que ens complauen seran per a aquells
que tenen més barra.
Em sembla bé que es guardi un lloc per
a una persona gran a qui costa de fer
arribar al teatre o per un marit o muller
que ve de lluny i ha de aparcar el cotxe.
Coses concretes, vaja. Però n'hi ha que
col·loquen una o dues persones de
sentinella i reserven la resta de la fila, o
quasi, per a totes les seves amistats
tocatardanes. Ja m'estaria bé si en
comptes de cinc euros els en costés deu,
però posats a pagar el mateix, hauríem
de fer com a la carnisseria, qui arriba
primer és primer.
fotos d'estudi
fotos d'exterior
books fotogràfics
llibres digitals
acabats en tela
marcs
punts de llibre
recordatoris
postals
imants
detalls Sí!
Aquest ha estat un costum arrelat durant
molt de temps, però ja comença a ser hora
que deixem de fer el pagès, perquè és
injust i perquè provoca emprenyades
solemnes, com la meva.
R. B.
TORNEM A GAUDIR DEL
BÀSQUET A CASSÀ
El diumenge dia 3 d’abril vaig anar al
pavelló del Foment Deportiu Cassanenc
de Cassà de la Selva,a veure dos partits
de bàsquet. A 2/4 de 5 de la tarda varen
jugar en categoria júnior femení nivell A
els equips F.D.Cassanenc-Restaurant Mas
Ros i el G.E. i E.G. B, i a les 6 de la tarda
el partit de 3a preferent Sènior masculi,
F.D.Cassanenc i el Bisbal Bàsquet. Els dos
partits els van guanyar els cassanencs,
amb molt bons partits.
El més important,va ser veure el pavelló,
ple de gom a gom (300 persones), com
feia temps que no vèiem, animant als seus
respectius equips amb una esportivitat
digna de tot elogi. Estem demostrant, una
vegada més, que el bàsquet a Cassà està
ben viu i que els socis i simpatitzants
d’aquest esport el tornem a gaudir.
Visca el bàsquet i visca el Foment
Deportiu Cassanenc!
Xavier Carrera / Soci de l'F.D.C.
9

ENTRE SOSPIR I SOSPIR
(En Jordi i la princesa)
En Jordi encara galopa, que no ha parat des d'ahir;
va a la caça d'una fera que té al poble atemorit.
El cavaller arriba a un bosc on hi passarà la nit;
descavalca del cavall - més que una bèstia, un amic -
i el deixa que corri a beure d' una font que hi ha per'llí.
En Jordi està decebut, esgotat i defallit. Demà serà un altre
dia, però per ara... "bona nit".
* * *
A palau una donzella es mou, inquieta, en el llit;
fa dies que no descansa pres el seu cor d' un neguit.
La nena ja té quinze anys i son pare, el rei Felip,
ha convocat la noblesa per a trobar-li marit.
La princesa està amoïnada: "Jo no em casaré - li ha dit -si
no trobo qui m' agradi i qui em pugui fer feliç".
"Et casaràs perquè ho mano, amb algun noble ben ric que
és el que convé al meu regne, cada cop més empobrit."
La princesa plora i plora entre sospir i sospir. Com que està
tan desvetllada, s'aixeca, es posa un vestit,
surt de palau de puntetes i travessa ei gran jardí tot sortint
per un portal que no està mai protegit.
La donzella es posa a córrer cap a uns arbres envellits;
el bosc serà el seu refugi... almenys per a aquesta nit.
La lluna, que es veu inmensa, ja fa estona que ha sortit.
Al peu d' un roure les fulles, faran l'efecte d' un llit.
La princesa va i s'hi ajaça amb el cos ben arraulit. Al cap
d'una curta estona... la noieta s' ha adormit.
* * *
En Jordi es lleva a trenc d' alba amb posat enfredolit;
Puja al cavall i es prepara per a continuar camí. Al passar
sota un gran roure...L'animal no vol seguir.
"Arri, arri, cavallet, que no em vull aturar aquí, que anem a
cercar a aquell drac que a tanta gent ha ferit."
De sobte el brau cavaller queda mut...i embadalit: una
donzella l'esguarda tot mirant-lo fit a fit.
Qui sou, vos, formosa dama...i què hi feu, sola, per a qui..?
"Sóc.. .una noieta trista... que no acepta el seu destí"
"Què puc fer, per vos, senyora..? " La princesa, amb veu
molt dolça, li contesta tot seguit:
"Si us plau... caseu-vos amb mi!" En Jordi se'n meravella
del què la noia li ha dit.
"Casar-me amb vos, damisel.la? No puc, que he fet
compromís
d' alliberar a tot un poble que pel drac viu aterrit;
però quan tot això s'acabi i al malson hi posi fi,
us prometo, aimada meva, amb la mà damunt del pit
que tornaré per cercar-vos... i serem muller i marit.
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
Mai un home de la Terra s' ha vist tan afavorit per la nina
més formosa que una mare hagi parit."
La princesa se l'escolta amb el somriure entendrit.
"Aneu-vos-en, amor meu, i compliu el què m' heu dit;
i mateu aviat al drac...i retorneu, tot seguit
que vos estaré esperant plena d'il·lusió i desig
per a fer-vos lloc al cor que em batega dins el pit
tant com a la meva vida, i en la cambra...i al meu llit.
Preneu aquest mocador...que en ell hi va el meu esperit."
* * *
El cavall i el cavaller ja tornen a fer camí;
serà demà quan en Jordi s'enfronti al seu enemic
i li clavi al coll la llança... enfontsant-hi tots els dits.
Però abans de que el drac es mori, el jove (que va ferit),
eixuga la mà malmesa en el mocador de lli
que li donà la donzella la matinada d' ahir;
quatre ditades vermelles.. .embruten el mantellí;
quatre barres de sang fresca sobre un groc pàlid molt fi.
* * *
El cavaller torna al bosc.-i en veure el què ha vist allí...
el rostre es queda de cera i un esglai se li fa a dins.
La princesa, estesa a terra, sembla que estigui dormint...
però els seus ulls, oberts com taronges, esguarden a l'infinit.
Ha sigut avui mateix que s' ha mort, de bon matí,
quan algú-mal informat - lï ha dit que ...al seu bon amic
un drac l' havia matat amb les urpes i el verí.
La donzella enamorada.. .no ho ha pogut resistir i amb
fermesa s'ha clavat un petit punyal, al pit.
* * *
Des de llavors que el bon Jordi viu tan sols per a assistir
a aquelles pobres donzelles que no fan més que sofrir;
per ell... totes son princeses, com era la que morí.
* * *
D' això ja fera uns quants segles, però tan avui com ahir hi
ha molta gent que assegura que aquell cavaller eixerit
va trotant per Catalunya amb el mocador de lli tacat amb les
quatre barres d' intens color vermellí.
És per'xó que al nostre poble, tan justament agraït, l'hem
triat com a patró d'aquest país, tan petit.
* *
Vine, Jordi, a casa meva, sigui de dia o de nit,
que al mocador de la dama jo em comprometo a cosir
una rosa, ben brodada, entre sospir i sospir.
Aquest poema és un poti-poti de llegendes catalanes que en la
meva particular versió s’entortolliguen en la trama fantàstica i
romàntica que he ordit pel Jordi de la meva invenció. Que em
perdonin la gosadia els fidels seguidors de les llegendes
tradicionals.
D.B.
10 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Economia d’estar per casa (3)
Primer de tot hauria de definir el concepte
d’inversió en l’àmbit domèstic. Invertir és
retornar al sistema econòmic aquells fons
que s’han obtingut, propis o aliens, per
obtenir una finalitat productiva.
Això que dit així sona més aviat a «xino»
cal exposar-ho de manera més planera.
Retornar al sistema econòmic fons
obtinguts; com els hem obtingut? Doncs
mitjançant l’estalvi (fons propis) o
mitjançant el préstec (fons aliens). També
pot ser la combinació d’ambdós sistemes.
En tot cas, sí que es fonamental que
disposem dels fons.
Una finalitat productiva pot anar des
de l’obtenció d’uns resultats per accions
(dividends) a la possibilitat d’incrementar
el volum de vendes del nostre negoci (per
obtenir un major benefici) o bé, en el cas
més domèstic, satisfer una necessitat. El
cas més evident és el de l’habitatge.
He de dir que una inversió en l’aspecte
més purista ha de ser segura, rendible i
liquida; si no, no és una inversió. Podrà
ser una despesa, una compra, un estoc
de material o un caprici, però mai una
inversió.
Per què una inversió ha de ser segura?
En aquest cas pesa tant la garantia del
lloc on posem els nostres fons com la
necessitat i l’oportunitat (el moment) de
fer-ho.
Ha de ser rendible. Efectivament, ja
sabem que aquest argument tot sovint
està contraposat al de la seguretat. En el
primer capítol dels mercats dèiem que a
major risc major rendibilitat; per tant, és
molt important saber contrapesar els dos
conceptes.
Finalment, ha de ser líquida, o, el que
es el mateix, amb capacitat de convertirla
en diners amb facilitat o sense gaires
entrebancs.
També aquest concepte va lligat als
anteriors i amb un factor nou que és la
permanència o la durada de la inversió.
Tal com deia, a escala domèstica el que
ens interessa prioritzar són els tres
conceptes; és a dir, una inversió ha de
ser segura, rendible i liquidable.
Parlem amb exemples, que potser es
faran més entenedors. Si disposem d’uns
fons ens podem plantejar satisfer una
necessitat; la més corrent és un habitatge.
Ens caldrà possiblement obtenir fons
aliens complementaris, la sacrosanta
hipoteca. És segura aquesta inversió?
Probablement; si trobem l’immoble
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Invertir, quant i en quin moment
adequat a les nostres necessitats, a un
preu adient i el podem finançar sense
problemes, hem de dir que és segura.
Serà rendible?, doncs sí, perquè amb
tota probabilitat obtindrem uns beneficis,
materials i immaterials (confort,
tranquil·litat, qualitat de vida, estalvi de
lloguers, etc.) que conformarien el paquet
de la rendibilitat.
I finalment, serà líquida? Potser aquest
és el punt més feble, però cal pensar que
la destinació és un ús propi, no de
revenda inmediata. El que sí que és clar
és que un immoble sempre és un valor
segur i que en el pitjor dels escenaris és
una garantia real que ens podrà permetre
obtenir crèdit,i per tant, diner.
En canvi, si ens plantegem «invertir» en
un cotxe veurem que això pot ser fals.
Potser sí que en podré justificar la
necessitat (argument a favor), però la
seguretat quedarà en suspens donat el
tipus de bé que podem adquirir.Tots
sabem quin és el grau de depreciació d’un
vehicle des del moment en què el traiem
del concessionari.
Aquest mateix argument ratlla el dubte
pel que fa a la rendibilitat, tot i que podem
tenir arguments addicionals si el cotxe,
per exemple, el fem servir per al negoci i
per a l’ús privat.
Finalment, la liquiditat. Existeix un
mercat de segona mà, més o menys
elàstic, que permetria obtenir fons per la
venda del vehicle.
És una inversió que acompleix els
requisits? En tot cas cal valorar l’ús que
se’n farà i la finalitat. Com més decantats
estiguem cap al «no», més vol dir que és
una despesa.
Queda un apartat que també es molt
comú: la inversió en béns mobles
(entenent com a tal accions, valors, bons,
lletres del tresor, etc.). En aquest cas la
inversió és mès «purista», ja que els tres
elements esmentats són molt importants.
Tothom entén, i només cal rellegir els
diaris, que posar els diners en un lloc poc
segur, encara que sigui molt rendible, po
fer que la liquidesa sigui nul·la i el risc
massa elevat.
És notori que disposem d’infinitat de
productes al nostre abast, jo fins i tot diria
que la quantitat és excessiva, però
permet triar el perfil exacte que volem per
a satisfer els nostres desitjos.
Bé sigui individualment a través de la
Borsa o col·lectivament, mitjançant els fons
d’inversió que ofereixen bancs, caixes,
asseguradores i mediadors financers, el
ventall de productes és tan ampli que
mareja. Immediatament sorgeix un dubte:
quina quantitat hi he de posar? La resposta
sembla senzilla però cal mesurar-la.
Podríem dir que la quantitat que cal invertir
«alguns en diuen jugar» hauria de ser igual
a la que podem disposar de manera
immediata (líquida) per la suma de les
inversions. És natural que el perfil de
l’inversor tingui tantes característiques com
individus, però sempre parlo a escala
domèstica, la prudència ha de ser una
bandera que mai hem de perdre de vista.
M’explico: si disposàvem de 100 € i n’hem
invertit 45 en lletres del tresor i 15 en una
máquina per al nostre petit taller, el que
ens resta, o sigui 40 €, els podríem
col·locar, però sempre en un producte en
el qual al menys 15€fossin líquids tot
seguit, sense restriccions. Per què, això?
Doncs perquè si la màquina es trenca en
necessitarem una altra per seguir la
nostra activitat.
Pel que fa a la rendibilitat de les
inversions, el factor comparatiu és el que
anomenem «cost d’oportunitat», és a dir
aquell rendiment que podem obtenir amb
certesa sense cap risc. Habitualment,
aquest comparatiu es feia amb els bons i
lletres del Tresor estatal. Ara mateix és
qüestionable el risc, però com a referència
pot ser vàlid.
M’explico: Si volem invertir en un negoci
o fons d’inversió en què la rendibilitat està
per sota del tipus d’interès de les lletres
del Tresor entenem que el cost
d’oportunitat és negatiu; d’alguna manera
estem arriscant fons en una operació per
obtenir un rendiment inferior al que
podríem tenir comprant lletres del Tresor
sense cap risc.
És evident que no és l’únic factor que
s’ha de mesurar, però sí que s’ha de tenir
en compte.
Per concloure, la inversió és el
complement natural de l’estalvi i és
financerament el que tanca el cercle.
Paral·lelament al que deia el mes passat,
si sense estalvi no hi ha finançament,
sense inversió no hi ha producció ni
creació de riquesa.
J. H.
Proper capítol: productes financers i
fons d’ inversió
11

La convulsió juvenil (1959). Una joventut
apàtica (1960). La joventut (1971)
Quan tens un bon mestre, i l’escoltes, no
hi ha dia que, del que et diu, no aprenguis
coses noves. Quan tens un bon mestre,
l’escoltes i hi coincideixes amb algun dels
seus arguments et poses molt content:
“Penso igual que el mestre!”, i això et
satisfà.
Els tres escrits, de referència al títol, fa
un munt d’anys que van ser publicats i
penso que, potser, avui estan d’una
actualitat més exagerada. I perquè? Doncs
per què, crec que les condicions educacionals
entre fills, pares i escola no han
millorat sinó que s’han anat refredant amb
el pas dels anys fins arribar a un “tantsemenfotisme”
total. La prova la tenim en
els nivells baixíssims de les valoracions
que es donen a l’eficàcia en els estudis
dels alumnes d’avui als diferents centres
d’ensenyament, i a tots els nivells. Els estudis
demostren que els resultats són dels
més baixos d’Europa. I fins a quin punt la
culpa dels mateixos la tenen les relacions
entre pares-fills, alumnes-professorat.,
pares-professorat? Els plans d’estudi
estan adaptats a la realitat? Hi ha
convergència entre les noves tecnologies,
la seva utilització, el professorat, l’alumnat,
els pares? Se’n fa ús o abús? Se’n
controla la seva utilització o hi ha un descontrol
exagerat? Cal aplicar-les amb rigorositat
o donar temps al temps ensenyant,
els primers anys, “a fer les sumes amb el
cervell: un llapis i un paper” deixant les
màquines de calcular i/o els sistemes informàtics
pels cursos superiors? ... Tot plegat
és molt complex, però la realitat és una:
que, una vegada acabats els estudis primaris,
secundaris i superiors, els resultats
no són els desitjables i el percentatge de
joves que s’han quedat pel camí tampoc:
és exagerat.
Extret de l’escrit “Convulsió juvenil”
1959. “... jo crec, modestament, que,
davant els seus pares, els fills han de tenir
una forma o altra d’educació, unes determinades
maneres, un llenguatge verídic,
un to espontani i permanent. Però, com el
podrien tenir si fan tanta gràcia als seus
progenitors, si davant d’ells es queden
bocabadats, si els consideren tan
diferents dels altres, tan intel.ligents?”
“...l’anomenada camaraderia, la companyonia
entre pares i fills, ha creat una
considerable confusió que es projecta,
quan arriba el moment , en l’educació, en
la instrucció i, a la llarga, en els negocis
en tots els seus aspectes. A base de tant
d’amor, de tanta efusió i de tantes facilitats,
els joves acaben per creure que els seus
papàs són uns perfectes i amables imbècils,
sobretot quan han començat a tenir
un cert emergent, a la universitat, per
exemple, amb els companys i les seves
amigues i s’han iniciat les primeres converses,
que poden ser tímides i acaben
essent d’un realisme cínic, que era
precisament el que havien tractat de
desviar els avis...”
“... la cosa em sembla més aviat clara:
sobre el que passa en la joventut d’avui,
que és enorme, gairebé tota la culpa recau
en els papàs indefectiblement. Parlo,
és clar, en general. No hi ha altra manera
de fer-ho.”
“Aquests joves passen per les escoles...
així ho decidiren els papàs, amb l’objecte,
primer, de no tenir-los sempre a sobre, i
després amb l’objecte d’obtenir un títol
acadèmic... aquests joves, en general, no
tenen cap curiositat, ni aspiren a saber
res de res, són formes de vegetabilitat inescriptibles...
quan arriba un examen
qualsevol, els demanen la cosa més elemental,
i , com que no la saben, els professors,
fent el cor fort, els han de suspendre.”
“...aquest xicots passen per la
Universitat, no arriben a tenir títol - per
incapacitat manifesta – i acaben per seure
en una o altra cadira del despatx familiar
i sense el més petit interès per arribar a la
més mínima experiència. Són éssers
absolutament parasitaris, amb la innocuitat
típica del ramat humà , però sempre,
naturalment, al volant del seu cotxe” “...
sota una aparença d’una bullanga perma-
nent i d’una inconsciència absoluta, son
grisos, vegetals, ganduls i discrets.” Em
permeto afegir-hi que avui, 2011, crec que
la majoria no en són massa de discrets.
“Hi ha una altra joventut – naturalment
minoritària – que sembla més preocupada,
per no dir angoixada. Comprenen que les
coses no són tan senzilles com semblen...
Comprenen molt bé que ser fill de fabricant,
o de comerciant, o de banquer, o de
constructor, o de botiguer, o de paleta, és
aproximadament no res...”
D’aquests també en coneixem, i en
podriem fer un bon llistat.
Extret de l’escrit “Una joventut apàtica –
1960.” “Vostès coneixen aquests joves.
Són els qui trobant-se al seu despatx ,
situat a l’ombra del seu papà, es passen
les hores fent sortir per la màniga de la
seva americana, el rellotge de polsera,
de bona marca suïssa i dient o almenys
pensant:
-Encara falta una hora! Que és pesat!.”
“És la joventut de l’apatia. És la joventut
del Déu dirà; però, com que Déu no té
gaire loquocitat , s’entén que el qui dirà
serà el papà, o el soci del papà, o aquell
senyor tan gris, que val un imperi, que
dirigeix les coses del papà i que sempre
sap el que s’ha de fer...”
Aquests xicots dels anys seixanta són
els que avui porten, o portaven, les
empreses heretades dels seus pares, dels
seus avis, i que moltes han tancat. Són
els que no han escoltat , que no han tingut
orelles ni voluntat de seguir els camins
de l’experiència, lluny d’interessos
econòmics, per reorientar les empreses i
treballar per aconseguir salvar-les en
aquests moments difícils. Moltes s’haurien
aguantat si hi hagués hagut la voluntat i
la valentia, vomitant l’orgull a la paperera,
de cedir-ne la direcció a un equip que
treballés per enfortir-la i no, com s’ha fet
moltes vegades, deixant la direcció a qui
treballarà per acabar-la d’enfonsar i
tancar-la. Malgrat pesi, avui, aquesta és
la crua realitat “aquí, allà i acullà”.
Extret de l’escrit “La joventut – 1971”
“Per a arribar a saber el que s’ha de fer
en la vida es necessita una mica de
tradició, de discreció, de paciència,
d’humilitat. Ens trobem en un moment de
domini de tots els factors contraris...”
Joan Maymí Coloreu
[1] “Articles amb cua” Josep Pla. Edicions
Destino. número 31. Pàgines 399, 440, 604.
12 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Apunts de l’últim quadern
Vides i vivènces a l'entorn
d'un llibre ressuscitat
La intimitat de les reflexions es perd amb
les explicacions, però encara que sigui
així, una raríssima casualitat m’empeny,
aquest mes, a parlar d’un altre abril de
cinquanta (o quaranta-nou o cinquantau)
anys endarrere, lligat a una sèrie de
vivències que em costa deixar al tinter i
que, per altra banda, harmonitzen de tal
manera amb la ja històrica festa del llibre,
que és bo comentar-les, per celebrar-la
millor. Almenys amb mi mateix.
El nucli del relat és precisament un llibre
concret, d’edició molt antiga, titulat: Los
exploradores españoles del siglo XVI, del
famós hispanista nord-americà Charles
F. Lummis. L’exemplar que tenia a casa,
desaparegut fa molts i molts anys, ha
ressuscitat miraculosament ara. En realitat
és una reencarnació: la mateixa ànima
amb un altre cos.
No m’atreveixo a fer-ne un resum de tot
el que ha passat últimament, però el cas
és que em varen assabentar que a Alacant,
en un establiment de llibres de segona
mà, quedava l’únic volum a tot Espanya
d’un llibre vell de seixanta anys, amb les
quatre edicions esgotades i fora de circulació,
de la col·lecció Austral com aquell
que tenia, i sobre els colonitzadors d’Amèrica.
No vaig perdre el temps… I ensopegat!
Es tracta d’una recuperació paral·lela
enormement satisfactòria. És cert que desprès
de tants anys, m’impressiona –no
m’ho pensava- el petit i pobre aspecte
d’aquelles publicacions d’altres temps de
més penúria, amb paper dolent i lletra
menuda ben apretada per estalviar. Tanta
investigació i lloable erudició, reconcentrades
fins al sacrifici dels lectors, fan meditar,
una vegada més, sobre com han canviat
les coses, al davant de l’ostentosa presentació
de qualsevol novel·la d’avui dia.
L’altre llibre, l’apreciat predecesor
desaparegut, me’l va regalar el meu
company Jaume Gispert de can Serinyà,
flequer amb el seu pare, a la cantonada
on el seu fill Pere regeix la corredoria
d’assegurances que prové de l’avi i del
pare. En Jaume, mort sobtadament ja fa
molts anys, era un excel·lent amic amb qui
compartia les lectures més selectes i les
bones pel·lícules d’aquella època. Cal dir
que escrivia al Luz i Guiauna irònica
secció sobre temes locals i que era un
home especialment devot. Recordo
NÚM. 698 - ABRIL 2011
curiosament que era un amant impertèrrit
del ciclisme.
Aquell exemplar del qual jo era
posseïdor era tan ben considerat que va
desaparèixer molt aviat, perquè, a aquells
temps, que eren uns altres, era obligat
estalviar per més que gaudíssim de la
pruïja per «enllustrar-nos», i per això, entre
els coneguts a qui ens agradava llegir,
ens passàvem mútuament les obres
importants, de manera que els bons llibres
donaven voltes i més voltes, fins que,
lògicament, es perdien. En aquest cas, el
nostre inoblidable amic, meu i del meu
germà Esteve, Ròmul Riera «tots dos finats
ja fa anys», veterinari, gran afeccionat a la
lectura i a la pintura, va recomanar l’obra
que tenia a les mans a un parent una mica
distret, naturalment avui també difunt, al
cel sigui i amén... Ho dic també pel llibre.
Un dia d’aquell abril que estic evocant,
com deia al principi «o bé devia ser a finals
de març», em va venir a veure Manel
Bosch, aleshores director de La Caixa, per
demanar-me que fes una conferència el
dia de Sant Jordi, com les que la institució
tenia per norma oferir als cassanencs
cada any per aquella diada, a la biblioteca.
Ja ho he dit: de tot això fa mig segle i aquí
tothom és mort, però en Manel resideix a
Girona amb la família i encara ha de
travessar l’Onyar «que res té a veure amb
l’Aqueront» tantes vegades com li sigui
convenient. Referent a mi, recordo que,
de jove, aquell temps era la meva època
d’utilitat pública, i donava conferències
sorprenentment sol·licitades, fins i tot a
extramurs, de la mateixa manera que,
anys abans, jugava a futbol a l’equip de
Cassà i poc després formava part de
l’Ajuntament i d’altres entitats. En aquells
moments de la visita, un servidor estava
casualment rellegint entusiasmat el llibret
sobre el qual versa l’escrit i vaig trobar
adient explicar les aventures que llegia.
Quina millor manera de dignificar els
llibres, el dia de la seva festa, que exaltarne
un? Al senyor director li va semblar bé
i els programes per al dia 23 a la
biblioteca, anunciaven: «Els exploradors
espanyols del segle XVI».
L’obra inspiradora de la convocatòria
era una reedició de l’originària, traduïda
de l’anglès a principis del segle XX,
llargament prorrogada per l’eminent
polígraf Rafael Altamira. L’autor fou una
mostra de tants i tants hispanistes de la
gran i nova nació americana, allunyada
dels ressentiments propis dels vells
antagonismes europeus. Precisament
coincidí el naixement dels EEUU amb la
desintegració de l’imperi espanyol i,
prescindint dels encara recents litigis de
Cuba i les Filipines, els seus historiadors
admiraven la grandiositat de l’epopeia
hispànica que reconeixien infinitament
superior a la del propi Far-West, com a
compendi de les virtuts que el poble
americà més valorava, i que ha sigut tema
recurrent del cine projectat arreu del món,
sense final previst.
A l’hora de preparar la xerrada, veia clar
que tot allò, força ignorat, que a mi em
captivava, havia de ser el que més
interessaria als oients. Sobrepassades les
meritòries travessies atlàntiques i a part
de la glòria dels grans conquistadors, vaig
anar per l’heroïcitat dels subalterns,
exploradors i descobridors, acompanyats
d’un nombre immens d’intrèpids desconeguts
en el transcurs de dos segles de
penoses lluites. Les proeses de soldats,
frares i gent de tota mena a través de sacrificats
itineraris de milers de quilòmetres i
anys de durada, tot ben emmarcat amb
noms, dades, dates i fites per l’autor. I,
com en el llibre, mai vaig fer història
d’ultratges ni de cap aversió prèvia als
indígenes, per incivilitzats, cruels i
ferotges que fossin, a la vegada que
repetia d’ell, que l’èpica colonització de
les amèriques deixava fora de competició
totes les conquistes posteriors, ja amb
altres mitjans, dels imperis o les metròpolis
europees.
Revisc l’acte amb aquella expectació de
l’auditori que emplenava la sala, entre el
qual recordo moltes cares atentes que
avui, naturalment, ja no hi són. Per cert,
que el Luz y Guia ’aquell temps en
prengué nota amb molt bona crítica.
J. Barceló B.
13

A les imatges, Antoni Baulida (CiU) i Carles Casanova (ERC) i Miquel Chamorro (PSC) escolten la intervenció de Sergi
Baulida al ple del mes de març.
Sergi Baulida (CiU) defensa el Consorci
del Gironès en el litigi amb l'Ajuntament
El regidor de CiU a l’Ajuntament de Cassà
Sergi Baulida va defensar la postura del
Consorci de Benestar Ssocial del Gironès
enfront la de l’Ajuntament de Cassà en el
ple ordinari del mes de març passat.
Baulida va dir que l’Ajuntament havia de
respectar el pacte verbal subscrit amb
l’organisme comarcal a l’hora de concordar
la prestació dels serveis socials; la
regidora de l’àrea, Helga Nuell va defensar
que l’Ajuntament de Cassà mai no
havia estat d’acord amb la proposta de
conveni presentada pel consorci per la
qual cosa s’havien negat a signar el
conveni i no es consideraven lligats a la
proposta de finançament de l’organisme
supramunicipal. El debat ja fa uns mesos
que dura a partir de la postura de l’ajuntament
de Cassà de no abonar 120.000€
pels serveis socials quan en realitat
consideren que només han d’abonar els
40.000 que costen els treballadors socials
que fan la seva tasca a Cassà.
En aquesta sessió, la penúltima ordinària
de l’actual legislatura, Helga Nuell va
esgrimir un dictamen jurídic de l’ACM que
defensa la postura municipal de pagar
només 40.000 euros anuals pels serveis
socials a Cassà, que és el que s’havia
acordat inicialment. Segons Nuell, el
dictamen dóna validesa a la seva postura,
ja que està clar que l’Ajuntament mai no
s’ha adherit a Consorci per la qual cosa
difícilment se li pot reclamar que aboni la
quota acordada de manera unilateral per
aquell ens. La regidora de benestar social
creu que l’Ajuntament ha de pagar només
l’import que els correspon per la prestació
dels serveis socials bàsics i aquesta és la
postura que defensen, per defensar els
interessos dels ciutadans de Cassà.
Sergi Baulida va al·legar que encara
aque no s’hagi signat el conveni existia
un acord tàcit per incloure Cassà al
consorci de benestar social, ja que el
principi d’unió dels ajuntamnets per
prestar els serveis socials és el que preveu
la llei i el s’havia acordat per totes les parts
En aquest punt l’alcalde va destacar els
esforços fets per intentar trobar sortides
al conflicte, negociant amb el consorci del
Gironès, sense resultats positius.
Casanova va dir que el que no podia fer
Cassà era abonar uns imports que no
havien pogut negociar i que havien de
defensar els interessos de Cassà davant
una reclamació que consideraven lesiva
pels interessos locals
SUBSEU DE L’ICS
En el mateix ple del mes de març el
14 NÚM. 698 - ABRIL 2011

consistori va provar per unanimitat un
conveni de col·laboració entre
l’Ajuntament amb Mas Bassets per tal que
aquesta finca sigui subseu de l’Institut
Català del Suro. El conveni que té una
durada de 20 anys preveu que aquesta
finca cassanenca sigui un centre d’estudi
i divulgació relacionat amb el procés
d’extracció del suro i contribuirà a enfortir
el paper que Cassà té en aquest àmbit.
Segons va anunciar l’alcalde, en un
proper ple es portaria el model de conveni
amb l’Institut Català del suro per
formalitzar aquest acord que pot tenir un
impacte molt positiu per a Cassà i la seva
indústria.
Altrament el ple va provar, amb
l’absetenció dels regidros de l’oposició el
reglament per l’ús del shorts públics que
l’Ajuntament ha construït a la zona opn hi
havia els barracons del col·legi Aldric. En
total hi ha 24 parcel·les que es distribuiran
entre els que ho sol·licitin, els quals
hauran de pagar una tarifa simbòlica de
50€ l’any. Emili Rebugent (CiU) va dir que
aquesta iniciativa no tenia sentit, ja que a
Cassà hi ha molts horts particulars que
no es treballen i hagués estat millor primer
intentar que aquestes parcel·les es
poguessin fer servir per als que ho
volguessinabans de crear-ne de noves
UN MILIÓ D’EUROS EN
FACTURES EN UN CALAIX
En el torn obert de paraules, el regidor
de l’oposió Sergi Baulida va denunciar
Nova Col·lecció Primavera
Maria Negre i Teixidor / C/ Barraquetes, 29 / Tel. 972 46 01 84
gammacassa@gmail.com / 17244 CASSÀ DE LA SELVA
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Racó de les ofertes:
Tot al 50%
EL CARRER MAJOR HA COMPLERT ELS TERMINIS
L’alcalde de Cassà va explicar al ple de març que les obres del carrer Major
complien els terminis previstos i que passat Setmana Santa la zona s’obriria al
trànsit. En principi està previst que el carrer tingui un sol sentit, d’entrada a la plaça
de la Coma però com que s’hi ha posat la preinstal·lació, si cal s’hi podrà posar un
semàfor que reguli el sentit de circulació per la zona.
que l’ajuntament té gairebé un milió d’euros
en factures per pagar «en un calaix».
Baulida va manifestar que la liquidació
del pressupost presentada pel regidor
d'hisenda €"era la pitjor en la història de
la democràcia al nostre poble" i va dir
que encara que teòricament hi havia un
romanent de tresoreria de més de setcents
mil euros, en realitat existia un
dèficit de gairebé tres-cents mil ja que hi
havia factures per pagar de gairebé un
milió d'euros.
Segons el regidor de CiU aquesta gestió
del responsable d'hisenda exigiria la
presentació d€funa moció de reprovació.
Malgrat les crítiques, el regidor
d'hisenda, Josep Hernandez, no va
respondre als atacs de Sergi Baulida,
recordant que abans de parlar de la
liquidació cal que el tema passi per la
comissió de comptes i que després se€fn
parlarà en el ple. €"Se'n quedarà amb les
ganes, perquè avui no toca", va concloure
el regidor de l'equip de govern.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
15

La botiga
torna a sortir
al carrer
El diumenge 13 d'abril es va celebrar una
nova edició de la botiga al carrer a la plaça
de la Coma. De les 10 del matí a les 7 de
la tarda, més d’una vintena de botigues i
comerços de Cassà van parar al carrer
per vendre els seus productes. El temps
va acompanyar durant tota la jornada, i
molts visitants van anat passejant per la
plaça. Segons fonts municipals, centenars
de persones van passar durant tot el
diumenge per les diferents activitats que
es van organitzar, juntament amb la botiga
al carrer.
Com a novetat aquest any, es va
incorporar una fira artesanal que fou un
èxit, amb prop d’una vintena d’artesans.
A 2/4 de 12 del migdia, es va oferir una
degustació de macedònia organitzada per
l’Entitat Gastronòmica de Cassà a la plaça
de la Coma, en la que els assistents van
pogut gaudir del cocktail de fruites
Tel. 972 46 34 79
Diverses imatges de la jornada
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
preparat per l’entitat local.
A ¼ d’1 del migdia va tienir lloc la mostra
de danses tradicionals a càrrec de l’Esbart
dansaire de Cassà de la Selva. Els
membres més joves de l’Esbart i diversos
dansaires de l’entitat, van oferir un variat
repertori de danses tradicionals.
A les 5 de la tarda, es va celebrar la
trobada infantil de sardanistes amb més
d’una desena de colles sardanistes de les
comarques gironines que van demostrar
la seva destresa en el ball de la sardana
sota les notes de la cobla La Principal de
Cassà, que enguany ha celebrat els seus
101 anys d’existència.
La botiga al carrer és una festa organitzada
pel la Unió de Botiguers de Cassà,
juntament amb l’ajuntament de Cassà de
la Selva.
Fotos: Joan Muñoz
16 NÚM. 698 - ABRIL 2011

70,00% Evolució del vot a les eleccions municipals a Cassà de la Selva PSC
CiU
PP
ERC
60,00%
Altres
50,00%
40,00%
30,00%
20,00%
10,00%
0,00%
1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 Totals
PSC CiU PP ERC altres
Comicis Vots - regidors Vots - reg. Vots - reg. Vots - reg. Vots - regidors % participació
1979 1.678 6 1.204 5 0 0 0 0 519 (1) 2 68,24%
1983 946 3 1.604 6 119 0 0 0 1.080 (2) 4 74,61%
1987 932 3 2.231 9 0 0 0 0 420 (3) 1 68,63%
1991 813 3 1.913 9 0 0 0 0 402 (4) 1 58,36%
1995 481 1 2.004 7 0 0 1.493 5 0 68,16%
1999 609 2 1.048 3 134 0 2.127 8 0 65,77%
2003 579 1 2069 7 0 0 1488 5 0 69,51%
2007 710 2 1631 6 96 0 1249 4 410 (5) 1 63,99%
(1): UCD. (2): Unitat CI, 106 vots; Ind. per un Cassà millor, 974 vots i 4 regidors. (3): PDP. (4): IDC-CDS. (5): L'Alternativa
Per primer cop, sis candidats a l'alcaldia
Per primer cop d’ençà la restauració de la
democràcia, Cassà tindrà en els propers
comicis electorals sis candidats a
l’alcaldia del poble. A les eleccions
municipals del proper 22 de maig es
presenten sis llistes amb intenció d’entrar
a l’Ajuntament i deixen el panorama més
obert que mai a les opcions dels votants.
Com es pot veure en els quadres
superiors, només hi ha dues formacions
que han estat presents en els comicis
locals d’ençà el 1979, CiU i el PSC, que
al llarg dels anys han obtingut diferents
resultats en les conteses electorals amb
un triomf inicial (insuficient per assolir
l’alcaldia) del PSC que posteriorment va
anar baixant en nombre de vots fins fa
quatre anys que va revifar la seva
presència unicipal. CiU ha estat la força
dominadora en global de les vuit
eleccions municipals anteriors al nostre
poble i només va cedir el triomf fa dotze
anys quan ERC, en la seva segona
presència en uns comicis municipals va
NÚM. 698 - ABRIL 2011
aconseguir l’alcaldia amb Antoni Baulida
com a alcaldable. Posteriorment, Baulida
passaria a CiU i repetiria la majoria
absoluta fins que fa quatre anys va tenir
una majoria insuficient que el va permetre
mantenir-se a l’alcaldia durant menys d’un
any. CiU va obtenir les seves majories el
1987, 1991 i 1995, amb Josep M. Dausà
com alcaldable i també va ser la força més
votada el 1983 quan el mateix Dausà
governà en pacte amb el PSC.
A més del PSC i CiU també ERC, una
força present a les tres darreres conteses
municipals es presenta a aquests comicis
i, segons les dades històriques, és la
segona força més bon posada en la
mitjana de vots assolits al nostre poble.
Les altres tres forces són la gran incògnita
dels comicis del 22 de maig: una llista de
Solidaritat Catalana per la Independència,
una altra del Partit Popular amb un cap
de llista que havia obtingut uns discrets
resultats fa més de vint anys, i una llista
d’entesa, patrocinada per ICEV que porta
el nom de Tots per un Cassà Millor, molt
semblant als Independents per un Cassà
Millor que de la mà de Josep Mestres van
aconseguir quatre regidors el 1983.
En les pàgines següents us oferim un
ampli reportatge sobre aquests comicis
amb entrevistes als sis candidats, un test
comú per a tots ells i la relació dels
candidats i candidates que integren cada
llista. L'escenari de les entrevistes ha estat
escollit pels propis candidats.
Aquesta informació es podrà veure a
través dels vídeos que a partir d’aquest
mes d’abril s’han incorporat al web
cassadigital.cat, la versió electrònica de
Llumiguia. Els vídeos amb les entrevistes
als candidats seran la capçalera d’una
nova oferta informativa als seguidors del
web cassanenc amb l’objectiu d’anar
ampliant l’oferta de continguts del webque
ha esdevingut el punt de referència de la
informació local a la xarxa.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
17

CONVERGÈNCIA I
UNIÓ
1. Enric Bagué i Vilà
2. Eduard Ayach i Mateu
3. Sergi Baulida i Saiz
4. Sandra Maldonado i
Oliver
5. Maria Eleuteria Serrano i
Ramos
6. Josep Mª Mir i Gruart
7. Robert Mundet i Anglada
8. Carles Planas i
Domenech
9. Assumpció Rubirola i
Sitjas
10. Núria Bernatallada i Pla
11. Joan Casabó i Fuguet
12. Gemma Teixidor i Tarrés
13. Alfons Galban i Rey
ESQUERRA REPUBLICANA
DE CATALUNYA
1. Carles Casanova i Martí
2. Helga Noell i Turon
3. David Vila i Ligero
4. Josep Hernández i Batlle
5. Isabel Carbó i Martí
6. Joan Cañigueral i Casellas
7. Norma Camarillas i Teixidó
8. Francesc Izquierdo i Canal
9. Pau Presas i Bertran
10. Simona Croitoru
11. Alba González i Vilahur
12. Xavier Tarrés i Abella
13. Meritxell Rabionet i Frigola
Suplents:
1. Eloi Madrià i Roura
2. Josep Vidal i Nierga
PARTIT DELS SOCIALISTES
DE CATALUNYA
1. Miguel Àngel Chamorro Mediano
2. Eduard Cienfuegos Bou
3. Carmina Puig Bargas
4. José Herrero Alba
5. Verònica Salguero Tirado
6. Marià Montsunyer González
7. Ester Vilà Pisa
8. Agustí Pajares Alonso
9. Xavier Carrera Bosch
10. Mercè Zamora Jaen
11. Amador Repiso Morales
12. Roxana Padilla Morillo
13. Gilda Hollenberg Pulver
Suplent:
1. Josep Xavier Romero Rodríguez
Suplents:
1. Xavier (Xevi) Subirana i Rabell
2. Maria Merè Casadevall i Molas
3. Assumpció Vilahur i Godoy
4. Martí Vallès i Prats
5. Dolors Esteva i Dausà
6. Maria Rosa Costa i Vidal
3. Xavier Casabó i Rabassedas
4. Antoni Baulida i Casadella
5. Josefina Alsina i Falgàs
7. Emili Mató i Palós
8. Neus Bugalló i Garcia
9. Antoni Mas i Bou
10. Marc Pinsach i Rubirola
18 NÚM. 698 - ABRIL 2011

SOLIDARITAT CATALANA PER
LA INDEPENDÈNCIA (SI)
Orden Nombre y apellidos
1. Marc Mascort Bou
2. Ricard Hospital Planas
3. Ester Marin Gavilan
4. David Vila Carreras
5. Montserrat Riera Trias
6. Marc Puigmole Sola
7. Valentin Mestres Pozo
8. Alex Font Rico
9. Marta Miquel Marti
10. Maria dels Angels Carbo Jimenez
11. Josuè Perez Segarra
12. Cristina Felip Casals
13. Cristina Lopez Rodriguez
Suplents:
1. Joaquim Roqueta Miralles
2. Oriol Ingles Basuldo
3. Angela Palomeras Figueras
4. Marta Pérez Segarra
PARTIT
POPULAR
(PP)
1. José Uño
Cabot
2. Francisco
Lisarte Vacas
3. Josep Pozo
Amores
4. María Murgui
Romero
5. Pilar Alonso
Amigo
6. Sónia Villa
Benavente
7. José Antonio
Monllor Pérez
8. Luís Miguel
Pérez Fernández
9. José María
Cremades Vicente
10. María Gómez Olmos
11. José Lifante Vidal
12. María Concepción Luna Bonet
13. Vicente Castelló Roselló
A la foto superiorels tres primers de la llista la qual encapçala
el Sr. Josep Uño i Cabot per al PARTIT POPULAR de Catalunya
per a l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
TOTS PER UN CASSÀ MILOR- ENTESA
(TCM)
1. Juan Jimenez
Llamas
2. Manuel Mora
Reyes
3. Bernardo
Recasens Artigues
4. Regina Duran
Serrano
5. Sandra Lloveras
Gimbernart
6. Miquel Font Bellot
7. Rafael Jiménez
Jiménez
8. Ivan Rojas Rueda
9. Maria Dolores
Nogué Pérez
10. Mireia Mestres
Cantalosella
11. Raquel Tenllado
Cubarsí
12. Susana Nuez
Trullenque
13. Javier Gómez
Alberto
Llibreria
Can Karlus,
Us esperem al carrer del Remei
19

TEST ALS CANDIDATS
Com a introducció a l'entrevista més política hem sotmès els
candidats a un test de 38 preguntes, les mateixes a cada un.
Cada un d'ells ha acceptat la proposta de sotmetre's a un test
que reflecteix en diversos àmbits la personalitat de l'entrevistat.
No es tractava de valorar els coneixements dels candidats, tot i
que hi havia algunes "preguntes trampa" en el qüestionari, sinó
simplement de donar un cop d'ull a l'aspecte més humà dels
polítics amb unes preguntes diferents a les que es podrien pensar
o haver preparat i potser han donat a conèixer alguns aspectes
menys coneguts de la seva persona.
1. Quants barris de pagès hi ha a Cassà?
2. Quants amics teniu al facebook?
3. Un esport
4. Mar o muntanya?
5. Una cançó
6. Pit o cuixa?
7. Una virtut
8. Un defecte
9. Un color
10. Quant ha costat la piscina de Cassà
11. Qui era en Cobi?
12. On és el carrer del Pelegrí?
13. Capital de Brasil?
14. Quantes seccions té el F. D. Cassanenc?
15. Quin pressupost destina l’Ajuntament de
Cassà a pagar els treballadors municipals?
16. De quin estil arquitectònic és l’església de
Sant Martí?
17. Quin percentatge d’immigrats hi ha a Cassà?
18. Com és l’escut de Cassà
19. Com es fa un sofregit?
20. Quin dia és la Festa Major de Cassà?
21. Què és un Quercus suber?
22. Quina és l’empresa més important del
municipi?
23. Un hobby?
24. Un somni
25. Manel o Amics de les Arts
26. Heu anat mai al Puig del Castell?
27. Vau anar a votar al referèndum per la
independència el novembre de 2009 a Cassà?
28. Quin noi i noia van ser escollits hereu i
pubilla de Cassà del 2010?
29. Esteu inscrits a la piscina de Cassà?
30. Quin llibre recomanaríeu per llegir?
31. La pel·lícula de la vostra vida...
32. El primer que faig després de llevar-me és...
33. Un paisatge cassanenc
34. Una flor
35. Un nom de dona
36. La millor hora del dia/nit
37. Un lema per viure feliç...
38. Un eslògan per Cassà...
Enric Bagué (CiU) Carles Casanova (ERC)
1. Ara m'has mort! no ho
sabria dir
2. Bastants; molts exalumnes
i els que s'hi van afegint
3. Atletisme, abans, i tennis
4. Tots dos
5. Final de Galdiator
6. Pit
7. Amistat
8. Debilitat
9. Groc
10. Ara no ho puc dir
11. El dels JJOO
12. No me'n recordo
13. Brasília
14. Tres o quatre
15. 40%: 3,4 milions d'euros
16. Gòtica
17. No ho sé exactament
18. No puc dir
19. Ceba, tomata, oli i anar
fent
20. Diumenge abans de
Corpus
21. Una cosa vegetal..
22. Depèn; si és pel nombre
de treballadors que hi ha,
l'Ajuntament
23. Música, cinema
24. La felicitat
25. Amics de les Arts (un
dels meus exalumnes hi
canta)
26. Sí
27. No
28. No me'n recordo
29. No. Em costa nedar
30. El viejo y el mar
31.Cinema Paradiso
32. Esmorzo torrades,
melmelada i suc de taronja
33. El del veïnat de les
Serres
34. La tulipa
35. Els de les meves filles:
Emma i Cèlia
36. El capvespre
37. Les coses que facis les
has d'estimar
38. Benestar i identitat
1. Nou
2. Trenta i "pico"
3. Bàsquet
4. Mar
5. Paraules d'amor
6. Pit
7. Honradesa
8. Ambició
9. Taronja
10. 3,4 milions d'euros
11. Mascota de BCN 92
12. Davant la llar infantil
13. Brasília
14. Quatre
15. Al voltant de 3 milions
16. Neogòtica
17. Oficialment, entre el 13 i el
14%
18. Té forma de punta a baix amb
una corona, i diferents parts, un
caçador, un arbre...
19.Depèn de per a què sigui; pot
ser amb ceba i tomata; all i
tomata, ceba sola.. depèn del
plat
20. Va variant cada any
21. El suro
22. Actualment, pel nombre de
treballadors, l'Ajuntament
23. Anar a còrrer
24. Poder fer una nova
legislatura
25. Manel
26. Sí
27. Sí
28. En Marc Vidal i... mmm la
Carla Trallero
29. Sí
30. La catedral del mar,
d'Ildefonso Falcones
31. E la nave va.. de Fellini
32. Dutxar-me
33. Les gavarres
34. La rosa
35. Carme
36. ha, ha,ha... mmm el moment
de seure amb els fills a taula per
sopar o esmorzar
37. Un que no compleixo gaire:
prendre'm les coses amb calma
38. Cassà, terra de músics i de
convivència
20 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Miquel A. Chamorro (PSC) Josep Uñó (PP) Marc Mascort (SI) Joan Jiménez (EPM)
1. Cinc
2. 1.280
3. Futbol
4. Mar
5. Loca, loca, loca, de Shakira
6. Pit
7. Constància
8.En tinc molts...
9. vermell
10. 3,6 milions d'euros
11.La mascota del JJOO de
Barcelona
12. no hi caic
13. Brasília
14. Tres
15. Quasi dos milions
d'euros... exactament no ho
puc dir
16. Em smebla que barroc
17. Un 13, 14 per cent
18. Romboidal, amb les
quatre barres a sota i un
caçador a dalt. A sobre hi té
una corona.
19. Cal posar ceba, all, perot,
tomata i atmetlla i que vagi
benpoc a poc
20. El juny... no sé quin dia
21. Alsina surera
22. L'Ajuntament
23. El teatre
24. Formar part d'un grup de
teatre cassanenc
25. Amics de les Arts
26. No
27. No
28. No recordo els noms,
però els conec
29. Sóc l'abonat núm. 3
30. Un que em va impactar al
seu dia: Un mundo feliz
31. Telma i Louise
32. Deixar la nena a l'escola i
venir a la piscina
33. El que hi ha des de la
piscina cap a la zona
esportiva
34. Rosa vermella
35. Roxanna, la meva dona
36.Mitja nit
37.
38.Generem futur
NÚM. 698 - ABRIL 2011
1. Si mal no recordo, cinc
2. Vuit-cents
3. Tennis
4. Muntanya
5. Una d'en Julio Iglesias
6. Pit
7. Puntualitat
8. Massa puntualitat
9. Vermell
10. Uns quatre milions d'euros
11. Un còmic per al nens
12. No... m'equivocaria
13. Sao Paulo
14. Quatre
15. Ho 'he demanat i encara
no m'ho han passat
16. Gòtica
17. Hi deu haver un tres per
cent
18. No m'en recordo
19. Primer hi posem l'oli, la
ceba, una mica de sal perquè
es desfaci .../... sobretot a poc
a poc perquè surti ben melós.
20. A mitjans juny. Aquest any
va tard.
21. no
22. Abans era Francisco Oller
23. Els cotxes antics
24. Poder fer alguna cosa
bona pel poble de Cassà
25. Amics de les Arts
26. No
27. No
28. No
29. No encara
30. El d'en Mario Conde
31. La del meu casament
32. Esmorzar de forquilla i
ganivet, cada dia
33. La plaça de la Coma.. i
després la piscina
34. Rosa
35. Irene
36. Nou del vespre
37. Tenir ganes de fer coses i
intentar fer-les
38. Cassà neta i que millori en
tot allò que ens fa falta que
millori.
1. Sis, set?
2. 520
3. Hoquei
4. Muntanya
5. L'estaca
6. Pit
7. Coherència
8. Una mica de mala llet, a
vegades... en tinc molts
9. Blau
10. Tres milions
11. Mascota del JJOO
12. No
13.Rio de Janeiro
14. Hoquei, bàsquet, tennis
taula.... tres
15. No t'oh sé dir però és un pèl
desorbitat
16. Diversos estils .. la construcció
va durar molts anys
17. No ho podem saber del cert
perquè no estan tots apuntats al
cens.
18. De memoria no ho sé
19.La base és la ceba i depèn de
que hi vulguis posar
20. Depèn de la lluna. Aquest any
molt tard
21.Ni idea
22. Abans era Inecsa, potser
Francisco Oller, o poliuretanos,
potser
23. Sóc informàtic i treballo en el
meu hobby
24. La independència
25. Amics de les arts
26. Sí
27. Sí
28. No hi vaig poder anar i no me'n
recordo
29. No
30.Mecanoscrit de segon origen
31.La vida de Brian
32. Dutxar-me, rentar-me les
dents... i anar a treballar
33. Les Gavarres
34. Margarita
35. Mireia
36. Les quatre de la tarda
37. Respecta i seràs respectat
38. Un bon municipi per venir a
viure-hi
1. Nou
2. Jo no en tinc; al Remei en
tinc 200 i escaig
3. Futbol
4. Mar
5. Una d'en Joan Manuel
Serrat
6. Pit
7. Honestedat
8. Fumar
9. Verd
10. Cap a quatre milions
d'euros
11. El còmic de BCN 92
12. No sé on és
13. Brasília. O és Rio de
Janeiro?
14. Tres, no?
15. Cap a 4 milios d'euros
16. Gòtic
17. Entre un 12 i un 15%
18. Hi ha les quatre barres,
amb un arbre... no m'en
recordo
19. Amb ceba, tomata, all i
oli i alguna cosa més que hi
vulguis posar
20. 17 de juny
21. El suro
22. Poliuretanos
23. Veure el futbol
24. Que Cassà tingués 5
milions d'euros a la caixa i
cap aturat
25. No els conec
26. Quan era molt petit...
27. No
28. No m'en recodro
29. No
30. Alejandro Magno
31. Lo que el viento se llevó
32. Un traguinyol d'aigua
33. Aquest, a l'entrada del
poble per la carretera de
Riudellots
34. Una rosa
35. Dolors
36. L'hora d'esmorzar
37. Viu i deixa viure
38. Tots per un Cassà millor
21

Els candidats un per un: Enric Bagué (CiU)
"Cassà es mereix que sigui alguna
cosa més del que és actualment"
Enric Bagué i Vila després de quatre anys
allunyat de la política local torna «amb
molta il·lusió i ganes» d’entrar a
l’Ajuntament, com a cap de llista de CiU
als comicis del 22 de maig. Bagué, amb
un llarg historial, com a regidor
«especialista»en les àrees de cultura i
educació, ha estat quatre anys allunyat
del govern municipal i reconeix que torna
amb una especial il·lusió per encapçalar
el projecte de CiU en aquests comicis i
revitalitzar Cassà. Militant d’Unió
democràtica de Catalunya, Enric Bagué
és professor als Maristes de Girona i tindrà
el repte de substituir Antoni Baulida com
a alcaldable de CiU després de les dues
victòries consecutives assolides pel seu
antecessor
Com és que uns presenteu com a cap
de llista de CiU?
Jo la veritat és que havia estat quatre
anys allunyat de la política i em va fins i tot
sorprendre que des de CiU pensessin en
mi com a cap de llista. Primer tenia una
funció d’ajudar-los en la preparació de les
llistes i el programa i quan em van dir si
volia ser el cap ho vaig valorar i vaig dir
que sí, perquè crec que personalment puc
assumir aquest repte. I també ho vaig
acceptar perquè crec que Cassà és una
de les poblacions més importants de la
comarca del Gironès i ara li cal un impuls
per millorar. Sincerament crec que Cassà
es mereix alguna cosa més del que és
actualment.
Serà una llista renovada en relació
amb la de fa quatre anys?
(A l’hora de fer l’entrevista) encara no
tenim la llista ben tancada però sí que puc
dir que hi haurà gent nova, que no ha estat
a l’Ajuntament; persones que han integrat
el govern municipal i en l’oposició en els
darrers anys i gent que havia estat a
l’Ajuntament en períodes anteriors. Per
tant és una barreja d’innovació i
experiència
Quin és el principal problema que
penseu que té Cassà en aquests
moments?
La conjuntura actual i la problemàtica
econòmica que ens afecta serà present
lògicament en aquest procés electoral
però també crec que cal saber-ne
prescindir i afrontar els temes locals que
Enric Bagué aposta per tenir més contacte amb les empreses per avançar en la
recuperació de l'economia local
interessen el poble. A Cassà s’han fet
coses interessants i ara cal que tot el que
tenim ho posem en plenes condicions, tant
en infraestructura com en serveis. Abans
fins i tot abans de ser alcaldable jo recollia
el sentir del poble i la impressió general
que en treia era que hi a Cassà hi falta un
cert ambient, que la gent pensa que les
coses es poden fer millor, que podem tenir
un sentiment de poble més enfortit. Cal
que quan els cassanencs surtin a fora
puguem parlar ben fort del nom de Cassà
i el defensem. Abans ho fèiem. Potser ara
no ho fem tan fort.
El lema de la campanya anirà per aquí?
Serà una barreja de tot plegat. Jo estic
en forma però seguiré el meu estil i no em
passaré l’estona criticant el passat o allò
que han fet malament els altres.
Evidentment que caldrà dir si en veritat hi
ha coses que no s’han fet malament. Cal
tirar endavant i mirar de sortir endavant
en una situació complexa, i jo crec que
entre tots ens n’hem de sortir.
Un acord de tots els regidors?
Més enllà de les idees polítiques a
defensar durant la campanya hi ha d’haver
un acord de tothom. En aquests comicis
hi ha molta gent que es presenta, i el
ciutadà ha de valorar les diverses opcions
i votar. Pot haver-hi majories o no, però
passi el que passi els regidors hem de
ser sensats i sobretots els caps de llista
ens hem d’asseure per tenir clar quines
coses es poden fer i quines es poden
replantejar, perquè tothom té un punt de
raó; però cal que en parlem amb
honestedat i tenint ben clara la situació
real del poble.
Teniu pensat algun projecte o acció
concreta per als propers quatre anys
El primer tema que em preocupa és el
benestar de les persones entès en el nivell
ampli, com un sentiment d’estar bé en el
poble, que sentis que el que pagues amb
els impostos està ben invertit. També cal
treballar aquest sentiment d’identitat que
en tenim i cal potenciar-lo per fer-nos sentir
més cassanens.I un altre tema bàsic serà
la promoció econòmica; hi haurem
d’esmerçar creativitat i esforços... tothom
em diu el mateix: que és el gran tema... tot
va lligat
I què pot fer l’Ajuntament per
aconseguir superar la crisi i per ajudar
els empresaris?
Quan parles amb els empresaris ja t’ho
diuen: ja sabem que l’Ajuntament no hi
podeu fer gaire res, però cal que els
escoltem. El que em va sorprendre és que
22 NÚM. 698 - ABRIL 2011

empresari potent de Cassà, de les millors
i primeres empreses del poble i de
Catalunya em digués, que jo era el primer
alcaldable que l’anava a veure. No
demanen diners volen que donem
confiança i possibilitats de futur... Que
quan un inversor vingui a Cassà hi vegi
possibilitats a llarg termini. I ara es veu
que això no passa... cal que el futur
inversor hi vegi possibilitats al poble.
Una altra cosa és l’empresariat local.
Hi ha gent que ha obert comerços i
botigues al nostre poble i són establiments
de qualitat amb una relació qualitat-preu
superior a la que pots trobar a Girona ja
que la relació humana també comptae. I
hi ha gent que se’n surt i hi ha gent que no
tant, però si vas pel poble i la cosa està
bé, perfecte. La gent s’anima.
Per altra banda, no podem amagar la
veritat a la gent. No podem fer grans
inversions, perquè no està la situació per
fer grans obres, tampoc no podem dir que
baixarem impostos perquè seria ridícul si
tampoc no els hem d’apujar; però el que
tenim ha de ser perfecte.
Un exemple? L’asfaltatge dels carrers.
Cal fer-lo i s’ha d’anar fent de mica en
mica que 150 metres valen 30.000 euros,
però no podem deixar els carrers sense
asfaltar. Una altra prioritat: tots els serveis
han d’arribar a tothom des dels nadons
fins als avis de 80 anys...
Esteu d’acord en continuar el projecte
de destinar Can Trinxeria a museu de la
Cobla i centre d’informació turística
Jo vaig viure el procés inicial de Can
Trinxeria des de l’Ajuntament. El principal
patrimoni era la façana i, fent història, cal
recordar que es va fer un gran esforç per
comprar i arranjar la façana que va servir
per embellir l’exterior i contribuir a millorar
la plaça de la Coma.. Personalment em
sembla que can Trinxeria no està clar que
hagi de ser un museu de la cobla. Els
museus tenen problemes econòmics
greus i crec que no té sentit fer-ne un de
petit, ja que no tindria viabilitat econòmica.
Cal dotar-lo amb més continguts i
atractius.
I un punt d’informació turístic?
Comencem la casa per la teulada.
Primer cal que hi hagi els atractius i
potenciar que hi hagi alguna cosa que
comenci a atraure la gent, i tenir oferta
turística a Cassà. Després podem posarhi
l’oficina d’informació. En aquests
moments sense tenir res per oferir al
turisme és absurd muntar l’oficina. En els
moments en què estem ho veig poc
prudent però també haig de dir que si entro
al govern municipal ho revisarem perquè
tampoc no tinc tota la informació
necessària. Tinc clar que can Trinxeria ha
de ser un espai lúdic cultural, ja que és
NÚM. 698 - ABRIL 2011
QUAN HI PENJÀVEM PILOTES..
Enric Bagué va escollir els jardins de can Nadal per fer l'entrevista recordant que
"quan era petit jugàvem a futbol al carrer i alguna pilota ens anava al jardí. Em feia
molta impressió anar a trucar el timbre per recollir la pilota...Ara és la casa de tots els
cassanencs"
patrimoni de l’ajuntament; però igualment
cal cercar fons de finançament que el
permetin funcionar sense incrementar la
despesa ordinària de l’Ajuntament.
I com penseu que ha de quedar el
trànsit de vehicles al carrer Major?
Crec que la plaça de la Coma és el
centre del poble i com a tal ha de ser el
punt de trobada i de concentració de molta
part de l’activitat cultural, social,
econòmica... de la vila. Per tant quan es
decideix actuar en una via de circulació
tan vital cal que hi hagi una solució que
sigui consensuada i que gaudeixi de la
màxima complicitat entre tots els implicats.
Caldrà revisar-ho entre tots, prescindint
de partits i d’ideologia. Crec que tots
coincidiríem que el millor seria que tota la
zona de la Coma fos de vianants. El que
no té sentit és fer les obres i després
plantejar-nos què hi hem de fer.
I com afrontareu el tema del Centre
d’Arts Escèniques?
Cal pensar que el projecte actual no es
correspon a Cassà i sortiria més econòmic
fer-ho d’una altra manera i amb unes
dimensions adequades a les nostres
necessitats. Jo crec que hi ha necessitats
més peremptòries com ara dignificar
l’accés a la piscina coberta, que és una
zona que dóna imatge al poble i es troba
en un estat lamentable; cal que al futbol
tinguin uns vestidors com cal, cal que el
poble estigui millor en determinats carrers.
No és urgent tirar endavant el nou Centre
d’Arts Escèniques.
Cassà és un poble net?
En els darrers mesos cal dir que s’ha
incrementat la neteja del poble però
també s’ha incrementat molt la despesa
en aquest àmbit. Abans no estava tan net,
Jo crec que caldria una brigada d’intervenció
directa que podés actuar en zones
determinades del poble amb problemes
concrets i això ens ajudaria a tenir un
poble molt més net i de manera immediata.
Ara la policia fa l’informe i abans no
s’arranja poden passar mesos. Si es fa
de pressa la gent quedarà més satisfeta
del rendiment dels seus impostos
Quina valoració feu de la seguretat a
Cassà?
Jo havia estat regidor de la policia
durant un temps i la previsió i actuacions
es feien amb coherència. Estem a punt
d’arribar als deu mil habitants i és un tema
cabdal garantir la seguretat de les
persones i les empreses.
Com ha de ser la relació amb les
entitats i associacions locals?
Quan jo era regidor de cultura haig de
reconèixer que durant uns anys havia
tingut un punt de dirigisme. Ara he vist
que la millor inversió és en cultura i tinc
claríssim que el pressupost de cultura ha
d’anar adreçat a les entitats. I la segona
part al centre cultural Sala Galà, que no
dic que hagi anat enrere sinó que ha
quedat una mica estancat; cal donar-li un
nou impuls i ha de ser un centre de
centralització i d’informació cultural.
Quin resultat us deixaria satisfet el 22
de maig?
El que em deixaria satisfet... amb set
seria un bon resultat, i tant!.
Veieu doncs possible una majoria
absoluta?
Complicat.
23

Els candidats un per un: Carles Casanova (ERC)
"Tenim tres anys d'experiència que volem
rendibilitzar en els pròxims quatre"
Carles Casanova i Martí, de 50 anys,
repeteix com a cap de llista d’ERC en
aquestes eleccions municipals amb una
llista de continuïtat amb els actuals quatre
regidors que té el partit en els quatre
primers llocs de la llista. Té clar que
l’experiència en política és un grau i
manifesta que aquests tres anys que han
estat al govern municipal fruit de pacte
amb el PSC i l’Alternativa poden ser un
valor important a l’hora d’aconseguir la
confiança dels ciutadans i poder repetir
com alcalde de Cassà i rendibilitzar
aquesta experiència. Casanova, actual
alcalde de Cassà, per Esquerra
Republicana de Catalunya considera que
el seu projecte de govern no s'ha pogut
completar en els tres anys que ha pogut
governar i per això es torna a presentar
en aquests comicis i juntament amb Miquel
Chamorro és l'altra "cara coneguda" del
panorama electoral local del proper 22
de maig.
Per què us torneu a presentar com a
cap de llista d’ERC?
Per tirar endavant un projecte que no
s’ha acabat. Tenim ganes d’acabar el
projecte i donar-li continuïtat una
temporada més per poder completar el
nostre model de poble... I quan dic nosaltres
em refereixo tant als regidors que hem
estat a l’Ajuntament com a tota la gent que
tenim al darrera ajudant-nos a dibuixar
un model de poble que ens agradi.
Casanova ha presidit un Ajuntament
que en els darrers tres anys ha afrontat
inversions importants que possiblement
atesa la situació econòmica general no
es podran repetir en els propers anys...
Efectivament hem pogut fer obra amb
subvencions gràcies al FEDER al PUOSC
i amb l’esforç del propi ajuntament s'han
pogut fer obres importants per planificar
el model de poble que ens agradi. Els
quatre anys que ve continuarem buscant
per tirar endavant nous projectes per al
poble i anar avançant. Cal tenir present el
nivell d’endeutament que està limitat al
75%; nosaltres, a Cassà, ara estem al 78%
i això no ens ho permetria, però volem
reduir en els primers anys aquest
endeutament i per poder tirar endavant
projectes que fan falta per al poble.
Quin serà el lema bàsic de la
campanya d'ERC en les properes
Carles Casanova
eleccions?
El lema bàsic serà donar continuïtat a
un projecte ja iniciat. Tenim a més una
experiència que cal valorar. Portem tres
anys d’aprenentatge i experiència i crec
que això ens serveix i el poble ho pot
valorar: tenim una experiència i un
coneixement i no ens caldrà esperar un
temps per aprendre, com seria si no
haguéssim esta governant. És un actiu
que tenim dins el nostre partit: continuïtat
i experiència.
En aquests moments quin és el dèficit
més important de Cassà?
La viabilitat i la mobilitat. Cassà no es
va crear per moure-s'hi en cotxe i tampoc
per compartir cotxe i vianant, Per això vam
elaborar un pla de viabilitat i mobilitat.
Aquest és un tema important per
aconseguir que cotxes i vianants puguin
compartir. Segur que hi haurà una nova
convocatòria de pla de barris, cosa que
ens permetria tirar endavant aquesta idea
de fer compatible el cotxe i el vianant a la
part cèntrica del poble en convivència
pacífica i amb seguretat.
Quin suport ha de donar l’Ajuntament
a les entitats i associacions locals?
Cal que les diferents comunitats de
veïns puguin treballar per encaixar tots
plegats. Hi ha una situació econòmica
important complicada que ens mediatitzarà.
Per tant, a més caldrà controlar la
depesa corrent de la millor manera
possible.
La crisi hi és i nosaltres valorem les
tasques de les entitats però s'ha de ser
conscient de les limitacions que hi ha. No
podem prometre que ningú no notarà res,
haurà de ser amb l'esforç de tothom per
tirar endavant si bé sense que afecti
excessivament les entitats. Cal col·laborar
entre tots per tirar endavant i superar la
crisi amb l’esforç conjunt.
Entre els projectes engegats i encara
no finalitzats per l'equip de govern hi ha
el de can Trinxeria, penseu continuar
amb la idea de construir-hi un Museu de
la Cobla i una oficina de turisme?
I tant que sí; a banda de les subvencions
que tenim del FEDER i del PUOSC
disposem a més de l'1 per cent cultural de
l'any 2012 que serviran per la posada en
marxa d'aquest museu de la cobla i de
l'oficina de Promoció Econòmica i
Turística. Els fons que hi haurà d'aportar
l'Ajuntament no seran excessius. Pensem
que és un projecte singular que posarà
Cassà en el mapa de Catalunya i del món
per un element que no existeix en cap
altre punt i pot ser un centre atractiu per a
la gent que vulgui venir a veure’l.
I Cassà té altres atractius com les
Gavarres que poden portar turisme i
visitants; ja hem fet uns itineraris que
poden potenciar aquesta atracció.
24 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Recentment, amb la creació de la subseu
forestal de l’Institut Català del Suro s’ha
creat un altre element atractiu per al
visitant en estudiar i conèixer el món del
suro. Estem convençuts que el turisme és
una via per explotar i Cassà té atractius
suficients per convertir-se en un pol
d fatracció en el que també hi pot
intervenir la empresa privada. Cassà en
el futur ha de poder ser un poble amb
potencial industrial i també turístic.
Com quedarà el carrer Major
finalment pel que fa ala circulació de
vehicles?
Arran de les sessions de participació
dels veïns vam deixar una precanalització
per si algú vol posar-hi un semàfor i fer-lo
de doble sentit. Aquesta no és la nostra
opció; la nostra opció és la de que sigui
d'un sol sentit d'entrada a la Coma i
aquesta és la proposta amb que
començarà a obrir-se el carrer Major; un
cop es faci la prova després es veurà com
s'acaba concretant.
Continuareu el projecte de Centre
d’Arts Escèniques embastat aquesta
legislatura?
És important tenir projectes i aquest el
tenim; quan vam entrar a l’Ajuntament no
hi havia projectes al calaix i ara en tenim
d’importants com aquest. Però recordem
que sempre hem dit que si no teníem
finançament per al Centre d’Art Escèniques
no el tiraríem endavant, ja que és un
projecte que el poble tot sol no pot assumir.
El que és bo és que tinguem el
projecte i quan el Pla d'Equipaments
Culturals de Catalunya es pugui tirar
endavant Cassà serà un poble amb el
projecte apunt i el podrà posar en marxa.
Cassà es un poble net i segur?
Es un poble net degut a la priorització
que s'ha fet des d’aquest equip de govern.
Hem fet un ple de clàusules per una
adjudicació del servei de neteja que
millorava l’anterior i això s’ha notat. Ara
Cassà és un poble més net, amb una major
freqüència d’actuacions i uns equips més
eficients. Era una preocupació que teníem
i que hem resolt.
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Enregistrament de l'entrevista, que es pot veure a www.cassadigital.cat, als
jardins de can Nadal.
Pel que fa a la segona part de la
pregunta... Cassà és un poble segur i així
ho avalen els informes dels Mossos
d’Esquadra i policia local; hem fet una
despesa important en prevenció i en
policia local i és bo treballar en els dos
àmbits. També és important disposar d'un
equip destinat a mediació entre les
diferents comunitats que conviuen al
poble, ja que això dóna uns bons resultats
de convivència i pau social.
Quins resultats aspireu a obtenir en
els comicis del dia 22 de maig?
Home... Tenir la majoria absoluta seria
el màxim; penso que tothom quan es
presenta a unes eleccions no renuncia a
aquesta possibilitat. Entenc que ens
sentiríem satisfets si hi hagués una opció
de poder continuar governant -encara que
sigui amb pactes- com hem fet aquest tres
anys.
Hi haurà pactes?
El grup d'Esquerra és un grup dialogant
i a partir dels resultats veurem què pot
passar. Nosaltres tenim les portes obertes
per parlar i dialogar per aconseguir un
govern de Cassà estable i fort.
El fet que en els comicis hi hagi sis
llistes com pot afectar al vot d 'ERC?
El nostre vot es veurà afectat en tant
que les propostes dels altres grups
sedueixin els ciutadans. Nosaltres el que
farem és esforçar-nos per presentar el
nostre programa i explicar-lo als
ciutadans.
Perquè heu triat els jardins de can
Nadal, la seu de l’Ajuntament, per fer
l’entrevista?
En principi havia preferit el parc de
darrera el Reliable, que és un parc que
d'alguna manera és la manifestació d'una
línia d'inversions de la legislatura: acostar
el gaudi i el lleure a la població. Però per
qüestions tècniques no ho hem pogut fer
i penso que l'Ajuntament és un bon lloc
per diverses raons: ha sigut casa nostra
durant aquests tres anys de govern,
perquè ha estat un dels edificis que ha
pogut ser rehabilitat gràcies a la recerca
de subvencions externes diverses. També
pensava en anar a can Trinxeria, un
projecte que hem iniciat i no hem acabat i
que ens agradaria poder acabar en els
propers quatre anys.
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
25

Els candidats un per un: Miquel À. Chamorro (PSC)
"La necessitat més prioritària per Cassà
és construir una nova llar d'infants"
Miquel Àngel Chamorro i Mediano
finalment torna a ser el cap de llista del
PSC a les eleccions del 22 de maig
proper. Inicialment el que en els darrers
tres anys havia estat regidor d’Educació i
governació, gràcies al pacte amb ERC i
l’Alternativa, havia desestimat aquesta
opció, al·legant motius de salut. La Dra.
Geli va obrar el miracle i va convèncer
per la via política i la sanitària al professor
jubilat que reconsiderés la seva posició i
Chamorro torna a presentar-se al
capdavant d’una llista amb alguns noms
ja coneguts de les files socialistes i algun
altre que ha passat a altres formacions
Perquè us torneu a presentar?
Per acabar la feina que hem començat
els grups amb els que hem estat
governant aquests tres anys darrers; en
tres anys no hi ha temps de fer tota la feina
que teníem pensat fer i per això volem
quatre anys més per completar els
projectes que ens queda per fer.
Quin serà el lema bàsic de la
campanya del PSC?
Generem futur o mirem al futur, encara
hem d’acabar de decidir... En tot cas en el
nostre programa hi haurà tres línies
d’actuació bàsiques que seran l’eix del
nostre programa: educació serveis
socials i seguretat.
Quin és el principal dèficit que penseu
que té Cassà en aquests moments?
El dèficit més important està en
educació. Durant molt temps l’educació
ha estat marginada en les atuacions
municipals i encara que en els darrers tres
anys hem intentat reconduir aquest tema,
ens falten més anys de govern per posar
l’educació de Csasà en el lloc que li
pertoca.
En quin sentit considereu que no s’ha
fet prou per l’educació a Cassà?
En la dedicació de recursos... s’han
dedicat molts diners a altres àmbits com
esports i nosaltres pensem que cal invertir
en educació ja que fer-ho és invertir en
futur.
Pel que fa als serveis socials i la
seguretat...
Nosaltres volem desencallar el tema
dels recursos de serveis socials i negociar
amb el consorci per resoldre el litigi que
tenim en aquests moments i aconseguir
L'entrevista amb Miquel Chamorro, amb la piscina coberta de fons.
que Cassà arribi a un nivell de prestacions
socials adequat a les característiques
i dimensions del municipi.
Pel que fa a seguretat penso que la
policia local necessita més mitjans per
poder garantir la seguretat al poble i per
això farem inversions per millorar la
formació dels agents i per modernitzar els
mitjans i la tecnologia del cos.
Els pròxims quatre anys seran difícils
econòmicament. Afectarà la gestió
municipal?
Aquests darrers tres anys han estat
difícils i hem tirat endavant gràcies a què
s’ha fet una bona gestió i els tres grups
hem sabut governar tot i que els recursos
eren minvats. Els pròxims anys veiem que
caldrà continuar amb la contenció i no
podrem fer grans projectes però n’hi ha
alguns que són inel·ludibles com construir
una nova llar d’infants.
Ho veieu un projecte factible?
L’actual llar s’ha hagut d’ampliar tres
vegades i ara ja no dóna per més. Caldrà
fer-ne una altra i farem tot el possible
perquè això es pugui fer en aquest nou
període.
Esteu d'acord en destinar Can
Trinxeria a museu de la Cobla i centre
d'informació turística?
Hi estem absolutament d’acord i com a
membres de l’equip de govern hi hem
donat d’acord. No estava dins el nostre
programa però hi hem donat tot el suport
més enllà de la política de partit i hem
pensat que això era una cosa boa per
Cassà.
Quin suport hauria de donar
l'Ajuntament a les entitats del poble?
Hi ha d’haver una simbiosi, un suport
mutu entre ajuntament i entitats; però cal
mirar que l’ajut no sigui sempre
l’econòmic sinó que hi hagi altres
alternatives amb suport logístic o
organitzatiu. La situació actual és difícil i
continuarà els propers anys per la qual
cosa no cal pensar sempre que
l’Ajuntament ha de pagar sinó que pot
donar altres tipus d’ajudes que permetin
les activitats de les entitats.
I com penseu que ha de quedar el
trànsit de vehicles al carrer Major?
Nosaltres sempre hem pensat que
havia de ser en una sola direcció i en el
sentit de sortida de la Coma; pensem que
aquesta era la millor sortida, però veurem
com acaba el tema, encara està per
acabar de decidir
L’actual Ajuntament ha redactat el
projecte de Centre d'Arts Escèniques;
el tirareu endavant si governeu a Cassà?
Sempre per darrera de la segona lar
d’infants. Pensem que la necessitat
imperiosa és la llar però pensem també
26 NÚM. 698 - ABRIL 2011

que el Centre d’Arts Escèniques és un
gran projecte que el regidor Aureli
Hernàndez ha dut a terme molt bé però
que la retallada ens ha impedit de poder
arribar més enllà en el que teníem previst.
Cassà és un poble net o brut?
En aquests moments és un poble
netíssim, és un dels pobles més nets de
la comarca encara que alguns regidors
no opinen igual...
Pel que dieu esteu molt content del
funcionament del pacte de govern;
firmaríeu per tornar a governar quatre
anys més amb aquesta estructura?
Abans de les eleccions no es pot parlar
de pactes però sí, estem molt contents de
com ha funcionat el pacte entre les tres
forces que hem governat l’Ajuntament.
Cadascú ha ocupat el lloc que li
corresponia, i sempre hem donat suport
al nostre alcalde des de la nostra posició.
Ara, però abans d’unes eleccions parlem
com a grup que aspira a tot i un cop
passades les eleccions parlarem amb
tothom i amb qui es lligui més i es tingui
una millor idea de conjunt es podria
arribar a un pacte.
Per fer l’entrevista heu escollit la
piscina coberta que s’ha inaugurat fa
pocs dies. Quina valoració feu d’aquest
equipament?
Personalment i com a regidor d’esports
penso que és un equipament magnífic i
NÚM. 698 - ABRIL 2011
que dóna un servei de gran qualitat.
Encara que des de l’oposició s’ha valorat
dient que era petit, crec que s’ha
demostrat que té qualitat i que respon a
les nostres necessitats. La gent l’ha acollit
molt bé i dóna resposta a les necessitats
locals.
Com està econòmicament
l’Ajuntament de Cassà?
Cassà no està ni més bé i més
malament que la resta de pobles del
voltant i d’arreu. Si em pregunteu respecte
a les afirmacions fetes des de l’oposició
sobre les factures que hi ha impagades a
l’Ajuntament, haig de dir que el que ha fet
l’equip de govern ha estat coherent i
transparent: posar sobre la taula la
situació real sense enganyar ningú
explicant el que hi ha de romanent i el
que està pendent de pagar. El que passa
és que en altres legislatures aquesta
actuació no era l’habitual i les factures que
hi havia pendents es quedaven al calaix i
no es deia. Nosaltres hem dit la realitat.
Quin resultat us deixaria satisfet la nit
del 22 de maig?
Si féssim un petit pas endavant estaríem
més que contents. En la legislatura
anterior el PSC va fer un petit pas
endavant en una tendència municipal que
havia anat sempre de davallada. Fa quatre
anys d’un regidor vam passar a dos i vam
fer aquest pas endavant. esperem
consolidar aquesta tendència i fer un pas
endavant. Farem allò que el poble ens
demani: estarem a l’equip de govern o a
l’oposició depenent d’allò que opini el
ciutadà.
Com seran les persones de la llista
del PSC?
Presentem un perfil molt variat de
persones amb mestres, advocats,
operaris, directius... un perfil professional
molt variat amb un terç de la llista amb
gent nova.
CONSTRUCCIONS FUSTÉ SA
Ctra Provincial, 337
Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 61
17244 Cassà de la Selva (Girona)
FORMIGONS CASSÀ SL
Polígon industrial de Cassà de la Selva
PREFABRICATS VIBRATS SA
Polígon Industrial de Riudellots de la Selva
FUSTÉ INVERSIONS SL
Tels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61
27

Els candidats un per un: Josep Uñó (PPC)
"Hem de disminuir els impostos i donar
suport a les empreses i l'economia local"
Josep Uñó, de 68 anys torna a la política
com a cap de llista del PP. Per fer
l'entrevitsa ha escollit la plaça de la Coma
"perquè el PP és un partit de centredreta
i la Coma és el centre del poble; he escolit
de fons l'església, perquè és una vista
que m'agrada molt, característica de
Cassà".
Per què us presenteu?
Fa quaranta anys ja havia estat a
l’Ajuntament i després quan vag entrar de
jutge vaig decidir que no volia estar en
política; ara que ja no sóc jutge crec que
puc tornar a treballar pel poble i tinc força
temps; per això m’he presentat. I per això
ens presentem els homes i dones que
integraran la meva llista que abracen un
ventall ampli de ciutadans del poble.
Quin és el lema bàsic de la vostra
campanya?
Nosaltres anem a treballar pel poble; no
volem atacar ningú, ans al contrari, volem
ajudar a millorar aquelles coses que es
poden millorar amb ànims d’ajudar Cassà
Quines són aquestes coses que cal millorar?
La part econòmica és la que cal mirar més; estem en una crisi
econòmica internacional però hem de vetllar pel poble i si ho
fem bé a Cassà no notarem tant la crisi
Això es pot fer a nivell local?
Sí, que es pot fer. Per exemple, hi ha impostos que es poden
abaixar; des de PP pensem que la baixada d’impostos pot ajudar
els negocis i lluitarem per donar aquest suport a les empreses
Esteu d’acord en que Can Trinxeria sigui un museu i un
centre de promoció turística?
Hi ha altres coses tant o més importants que s’haurien de fer a
Cassà i no pas dedicar-nos a fer el museu.
Per tant, tampoc no continuaríeu el projecte d’Arts
Escèniques?
No; hi faria una altra cosa molt més necessària per al poble
Com ara?
Anant al que conec jo aniria per arranjar el jutjat de Cassà de
la Selva que té moltes mancances i impedeix que la gent amb
disminucions físiques hi pugui anar, ja que no hi ha ascensor. Jo
arranjaria el jutjat, que Cassà ja s’ho mereix
Quin sentit de circulació hauria de tenir el carrer Major?
Hauria de ser amb semàfor intel·ligent i de doble sentit.
Quin suport ha de donar l’Ajuntament a les entitats i activitats
locals?
L’Ajuntament ha de donar suport perquè les entitats no poden
funcionar; i això vol dir facilitar-los locals per reunir-se i fer-hi
activitat; i evidentment donant-los suport econòmic; el que no es
pot fer es gastar diners en coses que no serien necessàries si
evitar donar-lo a les entitats que els necessiten
Cassà és un poble brut?
No. Cassà és un poble net i en els darrers temps, més; però sí
que cal tenir més cura dels parcs sobretot pèl que fa referència
als excrements de gossos que no es vigila prou?
Si entréssiu a l’Ajuntament per governar, que els diríeu als
treballadors municipals?
A l’Ajuntament sembla que l’ambient no és prou satisfactori;
buscaria les petites discrepàncies per mirar d’arranjar-ho per tal
que el que treballa a l’ajuntament ho faci amb ganes i il·lusió.
Quin resultat -del vostre grup- us deixaria satisfet el dia 22
de maig?
Naturalment, una majoria, però ja sabem que no és possible;
però crec que entre dos i tres regidors els podem treure
perfectament. Podem ser una força equilibrant i que si no hi ha
majoria pot ajudar el governar el poble d’una manera diferent.
28 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Els candidats un per un: Marc Mascort (SI)
"Abans de posar en marxa grans
projectes, cal sanejar l'economia local"
Marc Mascort i Bou, cap de Llista
de Solidaritat Catalana per la
Independència és una de les
cares noves al panorama polític
local i precisament una de les
raons esgrimides per presentarse
és la necessitat d’un canvi:»hi
ha massa repetició de persones
que ja porten temps a
l’Ajuntament i cal renovar la
casa de la vila», explica.
Per què us presenteu?
Al nostre grup hem trobat que
hi ha mancances a l’Ajuntament i
gràcies a Solidaritat per la
Independència hem tingut
l’oportunitat de poder entrar-hi i
intentar resoldre aquestes
mancances»
Per la vostra edat o perfil hi ha
qui us qualifica com el relleu de
l’Alternativa. Ho sou?
La gent s’equivoca i encara que
la mitjana d’edat dels membres de la la llista sigui baixa hi ha
gent gran al nostre grup, de trenta i quaranta anys; nosaltres no
volem substituir ningú, som de diferents edats i de diferents
àmbits laborals, amb estudiants, treballadors, aturats, gerents
d’empresa i no anem a representar els joves exclusivament
Quin és el lema bàsic de la vostra campanya?
No està del tot definit, però el que està clar és que busquem
un canvi dins l’Ajuntament. Hi falta un aire fresc i noves cares
amb noves iniciatives. Això és el que volem representar i en
aquesta línia anirà la nostra campanya.
Quin creieu que és el dèficit més important de Cassà?
Cassà està perdent el potencial industrial que tenia fa anys i
això no es pot permetre, Cal recuperar aquesta indústria com a
pas fonamental per aconseguir una recuperació econòmica.
I això com es fa?
Tenim pensades diverses fórmules, una d’elles és contactar
amb els empresaris locals per saber quins problemes tenen i
cercar solucions perquè aquestes empreses no tanquin i donar
facilitats perquè noves empreses s’instal·lin al poble. També
volem crear un viver d’empreses per ajudar els joves
emprenedors a crear noves empreses al nostre poble.
Que penseu fer per Cassà si assoliu el govern municipal?
Encara no hem tancat el nostre programa electoral però el
que tenim clar que els propers quatre anys seran complicats i el
bàsic serà primer pagar les factures
Quin suport ha de donar l’Ajuntament a les entitats locals?
Molt més gran que el que hi ha actualment,. No hi ha
comunicació de les entitats amb l’ajuntament i per això demanem
en el nostre programa més comunicació i més facilitats a les
entitats
Esteu d’acord en que Can Trinxeria sigui un museu i un
centre de promoció turística?
Per sort és una actuació subvencionada pel FEDER però s’ha
NÚM. 698 - ABRIL 2011
de mirar a llarg termini i cal
pensar en el seu manteniment.
El projecte és positiu pel poble i
caldrà tirar-lo endavant.
Quin sentit de circulació
hauria de tenir el carrer Major?
En comptes de decidir
nosaltres, haurien de fer-ho els
afectats, els botiguers i els veïns
de la zona.
L’Ajuntament va fer un
procés participatiu...
Nosaltres no tenim tan clar
que s’hagin tingut en compte i
hem rebut queixes per la qual
cosa mirarem d’arribar a una
entesa per trobar la millor solució
Continuaríeu el Centre d’Arts
Escèniques?
Sempre seria interessant ja
que és un projecte cultural bo
per al poble... però estem en una
època d’austeritat i primer
hauríem de pagar les factures pendents i guardar el projecte en
el calaix fins que hi hagi una situació econòmica millor.
Penseu que la crisi econòmica general del país ho permetrà
en el futur?
Catalunya estaria molt més bé si fos independent d’Espanya
i això repercutiria positivament en el municipi
Com es defensa la independència des del municipi?
La independència es defensa des de cada casa i encara que
som al Parlament que és el que compta a nivell de país, trobem
molt bo que es pugui defensar també des dels ajuntaments per
donar suport a un projecte de país independent d’Espanya.
Cassà és un poble brut?
En alguns carrers, a les zones més cèntriques, és força net;
en canvi hi ha zones que no tant; als veïnats ara s’ha començat
a pagar la quota d’escombraries però el servei és escàs, els
contenidors solen estar plens...
I és un poble segur?
No. Han augmentat el furts dins el poble i seria una bona
opció poder tenir una comissaria de mossos a Cassà. Donaria
més seguretat i ens estalviaria diners en policia local.
Quina valoració feu dels tres anys de govern tripartit?
Per algunes coses s’ha treballat bé i per altres no, especialment
en l’àmbit econòmic; s’han apujat els impostos i no ho trobem
correcte; és la solució més fàcil, però no la millor per als
ciutadans. I nosaltres ens presentem perquè hi ha aquest i altres
temes que no ens han agradat. Cal dir que prefereixo que hi
hagi un pacte més que no pas majoria absoluta; però no ha
estat una gestió prou bona... per això hi som nosaltres.
Quin resultat -del vostre grup- us deixaria satisfet el dia 22
de maig?
És complicat veure que pot fer un grup nou amb tantes llistes
com hi ha a Cassà. Tenim esperances d’entrar a l’Ajuntament
però és complicat avançar cap pronòstic.
29

Els candidats un a un: Juan Jiménez (ICV-EV)
"Volem posar càmeres als carrers per
millorar la seguretat ciutadana"
Joan Jiménez i Llamas, de 54 anys, és
el cap de llista de la nova candidatura
Entesa de progrés Municipal
propiciada per ICV-EV que per primer
cop es presenta a Cassà. Jiménez,
empresari del món de l’hostaleria, fa
quatre anys havia anat de número tres
a la llista del PSC i recorda que "ja al
2007 Iniciativa m’havia proposat anar
per fer una llista però no em vaig
decidir; aquest cop com que des del
PSC hi havia dubtes i Chamorro
dubtava entre presentar-se o no, al
final vaig acceptar l’oferta de fer
aquesta nova llista d’Entesa
Municipal que per primer cop serà en
unes eleccions a l’Ajuntament de
Cassà”.
Ha costat molt fer una llista
totalment nova i inèdita a Cassà?
No m’ha costat. Vaig parlar amb els
dirigents del partit a Girona, em van
donar carta blanca per poder muntar el
grup, amb una independència absoluta
sobre els temes municipals i vaig
començar a treballar per trobar gent i
tothom ha respost molt bé i hem fet una
llista que crec molt completa.
Quin perfil integrarà aquesta
candidatura?
Hi ha de tots tipus amb homes i dones
de diverses professions i perfils, des d’estudiants
i gent amb carrera a empresaris i
treballadors de diferents àmbits..
Feia falta una llista d’aquest tipus?
Encara que sembla que sis candidatures
són moltes, particularment crec que és bo
que hi hagi gent que aporti coses noves,
que tingui idees i que vulgui portar-les a
la pràctica a l’Ajuntament, que és el que
volem fer nosaltres.
Quin és el principal problema que té
Cassà en aquests moments?
A mi actualment em preocupen molt els
800 aturats que hi ha al poble, les
empreses que se’n van, les empreses que
no poden continuar... Des de l’Ajuntament
penso que cal afrontar amb valentia
aquest problema. També em preocupa la
seguretat del poble, ja que no n’hi ha prou.
A mi mateix m’han entrat a robar diverses
vegades i altres empreses i domicilis. Cal
incidir en aquest temas. I també tenim
propostes per fer un major ús de les
energies alternatives i ser un poble
ecològicament més equilibrat.
Lema de campanya?
Per un treball digne. Pensem que amb
el dèficit industrial que tenim falten idees
per donar embranzida al poble. Per
exemple cal aprofitar que tenim la Universitat
de Girona i el Parc Tecnològic a
sis quilòmetres, per aconseguir que Cassà
se’n beneficiï. Ara és com si no hi fos.
Entrar en aquests moments a
l’Ajuntament, amb la crisi que ens afecta
a tots nivells, no temeu que sigui allò
que es diu anar a gestionar la misèria?
Exactament. Alguns m’ho han dit: com
podeu ser tan bojos de voler entrar a
l’Ajuntament amb la situació actual.. però
a mi m’agraden les coses difícils, si fossin
fàcils ja no m’interessaria
Com valoreu l’economia local?
Fins que no tingui dades reals no puc
opinar, però la impressió general que he
copsat no em fa ser gaire optimista
Quin suport hauria de donar
l’Ajuntament a les entitats del poble?
Tot el que pugui. Les entitats son el pilar
fonamental del poble i tots els polítics hi
hem d’estar implicats en aconseguir que
tinguin el màxim suport de l’Ajuntament
tant en infraestructures com en l’àmbit
econòmic i cal tenir-les totes en compte ja
siguin culturals, esportives o socials..
Esteu d’acord en destinar Can
Trinxeria a museu de la Cobla i centre
d’informació turística
No hi estic d’acord. Com ja s’havia
plantejat en el seu dia, Can Trinxeria
hauria de ser un hotel d’entitats
precisament per donar suport a les
associacions locals
I com penseu que ha de quedar el
trànsit de vehicles al carrer Major?
Les obres eren necessàries i em
semblen molt bé, ja que una mare amb
cotxet no hi podia passar i les voreres
eren insuficients. Per això crec que la
circulació de vehicles ha de ser en un
sol sentit... Quin? que els tècnics ho
estudiïn i diguin com ha de ser...
L'actual Ajuntament ha redactat el
projecte de Centre d’Arts
Escèniques; el tirareu endavant si
governeu a Cassà?
Jo crec que és innecessari, ja que
l'actual pavelló polivalent fa unes
funcions per acollir festes i
celebracions i és molt agraït per tothom.
Cassà és un poble segur?
Jo crec que és insegur; molta gent em
comenta que té problemes de seguretat
als seus establiments. Un dels meus
projecte és que hi hagi càmeres al poble
per millorar la seguretat i que als polígons
hi hagi vigilants de nit; a més, és clar
potenciar la policia municipal donant-hi
els mitjans que necessiti.
Cassà és un poble net?
Cassà ha millorat una mica, però no és
prou net; pot millorar
Què hi falta a Cassà?
Falten serveis per al jovent, a banda de
l'escorxador, que s'acaba d'estrenar, hi
hauria d'haver més espais per als joves.
Quin resultat us deixaria satisfet la nit
del 22 de maig
Aquesta és una pregunta... que puguem
governar; ja que ens presentem, que
puguem treballar ple poble.. No faig
previsions, la gent que miri els programes
i després el vot decidirà. El que no
m'agradaria és que hi hagués majoria
absoluta, ja que a vegades això es pot
traduir en dictadura.
Perquè heu escollit aquest indret per
fer-vos l'entrevista?
El monument a la sardana m'agrada ja
que simbolitza la unió de persones i de
convilatans; a més està a l'entrada del
poble i nosaltres entrem també a la
política... com un símbol, no?
30 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Francisco Oller SA obté la màxima
garantia forestal amb el certificat FSC
Francisco Oller, S.A., empresa
cassanenca líder en la fabricació i
comercialització de taps de suro, ha
obtingut el Certificat FSC de Cadena
de Custòdia. Aquest segell defensa
el treball d’aquest material natural
en el tapament de caves i vins,
garantint als consumidors la
conservació de les sureres
mitjançant els estàndards de gestió
forestal responsable més exigents
del mercat.
Joan Puig, director general de
Francisco Oller, va presidir l’acte
anunciant que l’empresa
incorporaria de forma progressiva el
volum de suro certificat FSC en el
seu procés de producció, convertintse
en un referent de futur.
Segons el director general, "el
compromís d’Oller per les
generacions futures és ferma,
treballem respectuosament amb
el medi ambient des de fa més de
100 anys. El passat exercici 2010
va ser un any molt positiu, obtenint
un volum de negoci per sobre dels 20
milions d’euros, un 30% més del que
s’havia registrat el 2009. En aquest
mateix any, es va consolidar fermament
l’expansió internacional - França, Itàlia,
Alemanya, Suïssa, Estats Units,
Argentina, Austràlia, Nova Zelanda,
Rússia, Sud Àfrica... - i la cartera de
clients actuals supera llargament la dels
NÚM. 698 - ABRIL 2011
darrers anys. Amb aquestes dades és
impossible que Oller no apostés per
aquest segell forestal tant exigent, FSC,
doncs pretenem preservar els boscos
durant 100 anys més".
El sector surer català concentra el 75%
de les empreses de l’Estat espanyol i
fabrica 2.700 milions de taps, 1.300
milions corresponen a taps de cava, un
60% a nivell mundial i 1.400 milions
corresponen a vins tranquils, un 10%
a nivell mundial.
Félix Romero - a la imatge amb
Joan Puig-, nou president de FSC
Espanya, va fer entrega de forma
simbòlica del certificat al director
general d’Oller, i li va donar
l’enhorabona pel seu compromís
amb la gestió forestal responsable.
Va insistir també, en «la importància
del certificat FSC en defensa del tap
de suro, com impuls al medi rural i
forestal a Catalunya», instat a altres
fabricants de taps, distribuïdors de
cava i vins espumosos i a grans
cadenes comercials, que segueixin
l’exemple de Francisco Oller, i que
integrin els productes forestals
tradicionals en un nou màrqueting
empresarial mitjançant el segell FSC.
Espanya compta actualment de
25.820 hectàrees de sureres
certificades FSC. Les sureres, a més
de ser un dels ecosistemes de més
valor en termes de biodiversitat a
Europa també, suposen una font
d’ingressos molt important en el medi
rural. No obstant, tot i la seva importància
ambiental, econòmica i social, estan
amenaçades per l’absència de gestió de
recursos i el declivi del mercat del suro
afavorit per l’ús d’altres materials sintètics,
com metalls i plàstics.
Dimarts, tancat per
descans setmanal
31

Susanna del Saz fa honor
al títol del programa
Això és la rehòstia
Més que mai, el títol del nostre programa ha estat una veritat
com un temple. La nostra gravació en directe i de cara al públic
a l’auditori de la Sala Galà, el passat 22 de març, va superar
totes les expectatives de qualitat musical.
Tant en Claudi com en Rafel i el Xapo vàrem fer tot el possible
perquè els oients i fans incondicionals del nostre programa i tota
la gent de Cassà pogués gaudir d’una boníssima gravació.
Ho vàrem aconseguir. Va ser un èxit extraordinari. La veritat és
que tot ens va sortir rodó.
La gran artista i cantant Susanna del Saz va ser la convidada
d’honor del nostre programa. Va ser la gran estrella musical que
va tenir el simpàtic i agraït detall de presentar aquí a Cassà les
cançons del seu nou Fantasyi un sensacional i escollit repertori
que va captivar i emocionar el nombrós públic, que va omplir de
gom a gom el nostre auditori i que estava il·lusionat i ansiós de
poder escoltar i veure un gran espectacle, que va fer posar pell
de gallina a tothom.
La Susanna, amb la seva reconeguda categoria, la seva classe,
la seva prodigiosa veu, el seu estil, la seva sensibilitat i la seva
simpatia, ens va delectar amb un ram de cançons precioses i
variades: La paloma, El Virolai, Cae la nieve, La vie en rose,
Nessun dorma, La vida es bella, La mare, Evita, Habanera de los
ojos cerrados, etc.
A la primera cançó, la Susanna ja es va posar el públic a la
butxaca, i tothom va respondre amb forts aplaudiments a cada
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
Bon humor i bona música al programa enregistrat en
directe a la Sala Galà
un dels seus èxits.
Però no tot s’acaba aquí. En Rafel i en Mariano ens guardaven
unes sorpreses, que encara varen fer pujar més el llistó de
qualitat de la vetllada. Amb unes presentacions molt alegres,
simpàtiques i originals, van fer pujar a l’escenari en Josep
Bastons, el rei de les havaneres i els boleros, per acompanyar
amb la guitarra i cantar a duet amb la Susanna la boníssima i
coneguda cançó d’en J. M. Serrat Es caprichoso el azar.
L’èxit va ser total. Tots dos artistes en van fer una sensacional
creació, davant d’un públic cada cop més entregat i entusiasmat.
Tot seguit, amb una divertida collonada d’en Rafel tocant el
piano, vàrem fer pujar a l’escenari l’Antoni Mas perquè
acompanyés la Susanna en un parell de peces maquíssimes:
La gavinai Cucurrucucu, que van fer les delícies d’un públic que
no es creia el que estava veient i escoltant.
Però això tampoc va acabar aquí. Encara ens faltava la gran
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
ASSEGURANCES
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com
32 NÚM. 698 - ABRIL 2011

sorpresa de veure dalt de l’escenari un gran
artista, un gran cantant, un gran showman:
l’Ulises Orduñez, molt conegut i estimat a Cassà
per les seves actuacions en els últims anys amb
l’Orquesta Selvatana.
L’Ulises, íntim amic de la Susanna, la va
acompanyar en dues precioses cançons: El país
petiti ’Ave Maria, que van fer gaudir, vibrar i
emocionar a tothom.
Per acabar-ho d’arrodonir, l’Ulises com a
solista va interpretar el famós i conegut tango
Volveri la cançó mexicana que està de moda:
Mátalas.
El final va ser apoteòsic. La Susanna i l’Ulises,
acompanyats per l’Antoni Mas al piano, van
cantar Paraules d’amor. La gent, totalment
emocionada i entregada, va aplaudir amb força els artistes que
públicament van agrair l’atenció i el silenci durant la vetllada.
Cal remarcar, també, el bon rotllo, el boníssim ambient i el bon
caliu creat entre els presentadors, els artistes i el públic. Va ser
irrepetible, va ser meravellós.
A la sortida de l’espectacle, en Quirze ens va preparar un
ressopó de collons, que se’ns va posar al moll de l’os.
Amb el menjador a topei tal com ja estava previst, a l’hora dels
carajillosencara ens van quedar forces per fer una cantada
informal de taverna, que va acabar d’arrodonir la gran tarda nit
musical.
Finalment, un altra 10 per a Ràdio Cassà, que, junt amb en
Claudi, en Rafel, el Xapo, la direcció i el personal de l’Auditori,
van saber estar a l’altura de les circumstàncies perquè tot
funcionés tal com teníem preparat i la gent de Cassà gaudís
d’aquesta extraordinària, única i sensacional gravació.
En fi..., una vetllada de criadillas.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Això és la rehòstia
MATERIALS
CASSÀ
Exposició Exposició i venda: venda:
Ctra. de Girona Girona a
Sant Feliu, Feliu, km 14
17244 17244 Cassà Cassà de la Selva Selva
Tel. 972 46 37 86
Dissabtes Dissabtes tarda, tarda,
OBERT OBERT
www.materialscassa.com
www.materialscassa.com
Ulisses Orduñez, convidat d'honor al programa.
33

Reconeixement a la tasca d'inserció social
Guardó per a la Residència Geriàtrica
El passat 31 de març la Residència va rebre el premi «Empresa Inclusiva»
atorgat per les entitats socials que conformen el grup INCORPORA de Girona,
amb el qual premien tres empreses gironines que es destaquen pel seu
treball de cara a la inclusió de col·lectius en situació de risc social.
El premi va ser lliurat pel delegat territorial del Departament d'Empresa i
Innovació de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Christian Sasarols.
El centre vol dedicar aquest premi a totes i cada una de les persones que hi
treballen. Aquí reproduïm part del text de l'agraïment públic que es va fer en el
seu moment:
«Aquest premi té un treball, i això l'equip humà de la Residència ho sap.
Fa uns cinc anys la Residència va fer una aposta clara per un canvi. Aquest
canvi tenia com a objectiu l'acostament de la Residència a l'entorn social del
poble de Cassà, buscant les inquietuts i les necessitats dels seus habitants,
donant-nos a conèixer, participant en el teixit social del poble i collaborant-hi.
Vam marcar-nos uns plans de treball, a vegades realment feixucs i dificils,
amb molta il·lusió i una gran cohesió del personal per tirar-los endavant.
La confiança en nosaltres mateixos a l’hora de fer les coses bé i de buscar
l'excel·lència del nostre treball creiem que ens ha beneficiat com a empres;
ens hem consolidat internament i hem creat una cultura organitzativa sòlida
que està basada en els valors socials i que prioritza la persona per damunt de
tot.
Tot i això, tenim molt clar que no acabarem aquí, que hi ha molta feina per fer
i per redescobrir, i estem treballant en noves línies d'estratègia i plans de
millora per superar-nos en el dia a dia.
Per acabar, volíem dedicar aquest premi a dues persones molt importants,
que realment són les protagonistes d’aquest projecte. Són la Sandra Albertí i
en Dani Fernández. A tots dos, moltes gràcies pel que ens heu aportat».
L'alcalde de Cassà, amb la Sandra i en Dani
34 NÚM. 698 - ABRIL 2011

La Casa d'oficis completa la fase teòrica
Salutacions des de la Casa d’Oficis de Cassà de la Selva. En
aquest número de Llumiguia, us volem explicar com s’ha
desenvolupat el darrer mes a la nostra escola. Com ja ho vam
fer en el darrer número, començarem parlant de la sortida cultural
i educativa que hem fet durant aquest mes.
El dia 15 de març de 2011, vam assistir a la conferencia oferta
per la Fundació La Caixa, a Girona, sota el títol «La guerra no es
un espectáculo», a càrrec del prestigiós fotògraf Gervasio
Sánchez.Vam poder veure diverses fotografies en diferents
indrets del món, on durant èpoques diferents han succeït terribles
guerres, que han afectat la població, i vam comprovar el patiment
de les persones mitjançant les imatges que el mateix Gervasio
Sánchez fet durant la seva vida. Vam tenir el privilegi de ser els
únics assistents, amb la qual cosa vam gaudir de l’experiència i
les situacions viscudes pel fotògraf en primera persona. Es va
obrir un debat i es van fer preguntes de manera molt
personalitzada, com podeu comprovar en la imatge que
s’adjunta.
Com ja us vam comentar en el darrer número de Llumiguia, el
proper 13 d’abril finalitzarà la part de formació, per donar pas a
la part pràctica. És per aquest motiu que durant aquest darrer
més hem estat realitzant un curs de prevenció de riscos laborals
que s’ha compost de trenta hores en matèries generals i també
específiques de les nostres futures feines. A la finalització
d’aquest curs hem realitzat un examen, que ens permetrà obtenir
el títol de Prevenció en Riscos Laborals Bàsics. Amb aquest títol
podrem tenir més coneixements, a més de poder ampliar el
nostre currículum per a quan finalitzi la Casa d’Oficis i comencem
la recerca activa de feina.
Ja per últim us volem mostrar, en la segona imatge d’aquest
mes, el resultat final de l’aula de jardineria. Com ja us vam
suggerir el darrer mes, si teniu l’oportunitat de comparar la
fotografia d’aquesta aula amb la de la publicació del Llumiguiadel
mes de novembre, podreu comprovar el canvi i les millores que
també s’han fet en aquesta aula.
I fins aquí les novetats de la nostra i vostra Casa d’Oficis de
Cassà de la Selva. Ens acomiadem fins a la propera!
NÚM. 698 - ABRIL 2011
35

METEOROLÒGIQUES
MARÇ 2011
Temperatures:
Mitjana del mes: 9,76ºC (La mitjana
de març és de 11,01ºC)
Màxima absoluta: 23,7ºC el dia 31 a
les 4 i 4 minuts de la tarda
Mínima absoluta: 0,6ºC el dia 7 a les
6 i 5 de la matinada.
Mitjana de les màximes: 15,60ºC
Mitjana de les mínimes: 3,92ºC
Cap dia amb glaçada.
Pluges:
11 dies de precipitació significativa:
Dia 2: 2,3 litres
Dia 3: 5,7 litres
Dia 4: 16,3 litres
Dia 12: 52,8 litres
Dia 13: 0,9 litres
Dia 14: 14,4 litres
Dia 15: 23,7 litres
Dia 16: 8,6 litres
Dia 27: 1,6 litres
Dia 29: 3,5 litres
Dia 31: 0,9 litres
Precipitació total: 133,1 litres (la
A les imatges, aspecte que oferien la Resclosa de Verneda i voltants, el dia 16.
mitjana global de tots els mesos de febrer
és de 54,32 litres)
Vent dominant: SE durant 6 dies
Ràfega més forta de vent : SSE, dia 15
a 2/4 de 5 de la tarda : 48,3 Km/h. (Dates
tretes del Meteocat)
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
36 NÚM. 698 - ABRIL 2011

MARÇ MOLT HUMIT
Del març destacarem el temporal de
Llevant que a mitjans de mes, amb cinc
dies, va donar més de 100 litres, fent una
espectacular regada i provocant la
revinguda dels nostres recs i rieres. Sens
dubte una bona notícia pels sembrats i per
les reserves d’aigua de l’estiu. Ha caigut
dues vegades i mitja més del que és
habitual en aquest període. Coses del
clima mediterrani.
Pel que fa a les temperatures han estat
una mica fresquetes, si bé no ha glaçat en
cap ocasió.
POLICIA LOCAL
ACCIDENTS MES DE
MARÇ DE 2011
Dia 10: C/ Provincial amb Castellflorit.
Vehicles implicats: Honda Cívic i Nissan
Terrano.
Dia 14: C/ Ample, 6. Vehicle implicat:
Camió Mercedes-Benz.
- C/ Marçal de Trinxeria. Vehicles
implicats: Ford Fiesta i Citroën-AZL.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
25
20
15
10
5
0
Màximes, mínimes i pluges de MARÇ de 2011
Temp. mitjana : 9,76 ºC Pluja total : 133,1litres
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
- Plaça de la Coma (davant Centre
Recreatiu). Vehicle implicat: Nissan Micra.
Dia 20: C/ Provincial, 180. Vehicle
implicat: Rover-25 amb la tanca d’una
casa.
Dia 23: Passeig Vilaret. Vehicle
implicats: AUDI A-3 i Opel Corsa.
Dia 24: C/ Primitiu Artigues, s/n:
Vehicles implicats: Daewoo Lanos i Ford
Fiesta.
Dia 25: C/ Provincial, 56. Vehicles
implicats: Citroën C-2, Opel Corsa i Seat
Ibiza.
Accidents amb ferits:
Dia 2: C/ Músic Coll amb C/ Bassegoda.
Vehicles implicats: Peugeot Partner i
Citroën Berlingo resulten ferits lleus tan
el copilot de la Peugeot Partner com el
conductor de la Citroën Berlingo.
Dia 12: C-250a (davant Inecsa). Vehicle
implicat: Hyundai Coupé. Resulta ferit lleu
el conductor d’aquest vehicle.
37

Sóc la Gina
Carbó Paez,
filla de Sandra
i Oriol, vaig
néixer el dia
14 de març
del 2011.
L'Albí Rueda Mias i la Rebeca Escalona Castellón es van casar a Cayo Guillermo
(Cuba) l'11 de febrer d'enguany. Els pares, germans, àvies i nebots els van
acompanyar en aquesta data tan assenyalada
Moltes felicitats!
Neteja de boscos
38 NÚM. 698 - ABRIL 2011

130 anys del col·legi
La Salle Cassà
Homilia que pronuncià el bisbe emèrit
de Girona, Carles, en l’Eucaristia
concelebrada, a l’església parroquial
de Cassà de la Selva, el passat dia 20
de març.
Avui, en aquesta Eucaristia, com
hem dit en la salutació inicial, donem
gràcies a Déu pels cent trenta anys
de l’Escola La Salle a Cassà. Un grup
d’antics alumnes, que ja han complert
els vuitanta anys, reconeixent el bé
rebut a l’Escola, es volen unir a l’acció
de gràcies i nosaltres, ben de cor, els
felicitem i els retem afectuós
homenatge.
Entre tots els mitjans d’educació, l’escola té una importància particular, ja que en
virtut de la seva missió, alhora que cultiva amb dedicació constant a les facultats
intel·lectuals, ella desplega la capacitat de judicar amb encert, introdueix en el patrimoni
cultural adquirit per les generacions passades, fomenta el sentit dels valors, prepara a
la vida professional i afavoreix les disposicions a la comprensió mútua, creant una
amical companyonia entre alumnes de personalitat i classe social diverses; constitueix,
de més a més, com un centre, en l’activitat i el progrés del qual han de participar
conjuntament les famílies, els mestres, les associacions per a la promoció de la vida
cultural, cívica i religiosa.
La presència de l’Església en el camp escolar resulta particularment clara per mitjà
de l’escola catòlica. No pas menys que les altres, aquesta escola contribueix als objectius
culturals i de formació humana del jovent. Però la seva característica pròpia és la de
crear un espai de comunitat escolar animat per l’esperit evangèlic de llibertat i de
caritat; d’ajudar els joves a fi que amb el desplegament de la pròpia persona també
creixin pel camí de la nova criatura, que han esdevingut pel Baptisme; i procurar que
el coneixement que els alumnes gradualment adquireixen del món, de la vida i de
l’home sigui il·luminat per la fe en Jesucrist i arreli i maduri en ells els valors evangèlics
del Regne de Déu. Dels mestres depèn sobretot que l’escola catòlica pugui portar a la
pràctica els seus objectius.
Sant Joan Baptista de La Salle, en fundar l’Escola Cristiana, volia una escola on s’hi
aprengués una manera de sentir i de viure el veritable esperit del cristianisme. Per a
Sant Joan B. de La Salle, educació humana i cristiana van sempre juntes. Per això, en
unes Regles de Cortesia i Educació Cristiana, que va escriure, considera la cortesia o
urbanitat com una virtut en relació amb Déu, amb els altres i en relació amb un mateix
i no solament com una qualitat humana o mundana. La Regla dels Germans de les
Escoles Cristianes de l’any 1705, definia l’escola lassaliana com un seminari de cristians.
En el nostre món occidental i en el nostre país s’han produït molts canvis i molt
significatius, al llarg d’aquests cent trenta anys. Ha sorgit una nova cultura pragmàtica,
marcadament hedonista, tancada a tota transcendència, relativista i en el fons nihilista,
que abasta tots els indrets i ambients. Ens la proclamen constantment els mitjans de
comunicació social, amb els seus poderosos i seductors mitjans àudio-visuals i la
moderna tecnologia. La joventut creix, és instruïda i educada en aquest medi cultural,
malgrat els esforços potser, no pas sempre, de la família i del col·legi per contrarestarla.
Nosaltres mateixos la respirem i ens l’empassem sense adonar-nos-en.
Necessitem, potser com mai, examinar-nos, per prendre consciència de la nostra
realitat, de cap on ens porten les onades que ens arrosseguen d’aquesta cultura
dominant. I confiar, pregar per veure-hi clar a la llum de la mirada amorosa de Déu i
obtenir els dons de l’Esperit Sant, per emprendre amb decisió i coratge el camí de la
vida cristiana ferma i coherent. L’Eucaristia que celebrem, Pa dels forts i Vi de l’alegria,
n’és penyora segura.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Carles Soler i Perdigó / Bisbe
39

A dalt, dos moments de la Trobada Infantil de Cassà. A la foto gran, el grup de participants al curset de sardanes.
XXV trobada sardanista infantil
El dia 3 d’abril, va tenir lloc a les 5 de la
tarda, a la plaça de la Coma la XXV
TROBADA SARDANISTA INFANTIL que
coincidia amb la festa de la Botiga al
Carrer. El temps va ser esplèndid i l’acte
es va poder fer amb tota normalitat.
En aquesta trobada hi varen ésser
representats els pobles de Bonmatí,
L’Escala, Sant Feliu, Torroella, Sant Pere
Pescador i naturalment, CASSÀ. De la
nostra vila, a més dels alumnes del curset
d’Ensenyament, hi havia una
representació de la colla Estel de les
Gavarres, campiona de Catalunya i dels
alumnes del Ceip Puig d’Arques que
enguany participen a la campanya de la
Sardana a l’Escola. Sumaven exactament
un total de 119 dansaires i 24 monitors.
Tot va començar amb el Galop
d’Entrada “El meu promès” interpretat per
la cobla La Principal de Cassà, al compàs
del qual, anaren desfilant els dansaires
dels pobles esmentats. Després es varen
interpretar les sardanes per a la mainada:
LA MEVA SALTIRONA, de Josep Capell,
NENS I NENES de l’Antoni Mas, i per
finalitzar la de germanor: CAP DE CREUS,
d'en Cabrisas, que és l´"himne" del Curset
i de la majoria de les trobades. Aquesta
estava integrada per tots els participants
que envoltaven als de Cassà, que
dansaven al mig.
Aquest acte, adherit a l’Agrupació de
Trobades Sardanistes Infantils de les
Comarques Gironines,comptava amb el
suport del Departament de Cultura de la
Generalitat, la Diputació de Girona ,
l´Ajuntament local, i amb la inestimable
col·laboració de Caixa del Penedès,
40 NÚM. 698 - ABRIL 2011

A les fotografies: trobada Infantil de
Sant Feliu; al Curset d’Ensenyament hi
ha sessions de “música en viu”. En
Quim i en Martí ens varen ensenyar
alguns secrets de la tenora i el tible.
L’Esbart es va lluir en la festa de la
Botiga al Carrer.
Embotits La Selva, Pastisseria Cristià ,
Magatzems Tàlia i Copisteria Cassà.
CLOENDA DEL CURSET
D’ENSENYAMENT
Es va celebrar el dia 2 d’abril al Col·legi
Puig d’Arques. Després d’una “miniballada”
de sardanes, amb el punt final
als sons de l’himne del curset, va haverhi
un refrigeri per a tots els participants. Al
final, lliurament de diplomes acreditatius i
obsequis.
En aquest curset hi ha participat un total
de 18 nens i nenes i 5 adults.
TROBADA DE SANT FELIU
Vuit dies més tard els nois i noies del
curset es varen desplaçar, acompanyats
de llurs monitors, a la Trobada Infantil de
Sant Feliu de Guíxols
Enguany els menuts de Cassà també
tenen prevista la presència a les de Sant
Pere Pescador i Girona, els dies 8 i 29 de
maig respectivament.
ESBART DANSAIRE
L’Esbart va tenir una magnífica
acutuació el matí del 3 d’abril, coincidint
amb la festa de la Botiga al Carrer a la
plaça de la Coma.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Va ser una hora amb un variat i renovat
repertori que va enstusiasmar al nombrós
públic assistent.
Alguns components de l’Esbart també
varen participar el dia 13 d’abril, a l’Escola
Aldric a la Trobada de Danses organitzada
pels col·legis de primària de la vila.
TORNEM A TENIR CINC
COLLES DE COMPETICIÓ
La bona notícia és que aquest 2011 es
tornarà a comptar amb cinc colles
sardanistes de competició. Reapareix
Il·lusions, que sortirà com a aleví, Estel de
les Gavarres serà infantil, hi haurà dues
colles grans : Mans amigues i Celístia i
continua la incombustible veterana Amics
dansaires.
Totes les colles ja han emprès la recta
final de llurs entrenaments, ja que a
principis de maig comença la temporada
oficial.
FESTA D’ANIVERSARI
D’AMICS DANSAIRES
La colla veterana Amics dansaires va
celebrar el seu desè aniversari amb sopar
al restaurant l’Alzina. Va ser un acte que,
en tot moment hi va regnar l’alegria i el
bon humor.
AL MAIG, ARROSSADA
POPULAR
La 1a part de la diada del soci es farà el
dia 15 a la Pineda Fosca (Polivalent en
cas de mal temps). Com de costum hi
haurà Missa oficiada per mossèn Pere i
cantada per la Coral Bell Ressò,
Arrossada Popular a cura dels Arrossaires
de Cassà, Sardanes amb la Cobla Baix
Empordà, Havaneres amb els Panxuts...
Una jornada ben complerta.
41

Les perruqueres ens van deixar així de guapos i guapes!
La primavera ha arribat
Per fi sembla que la primavera... ja és
aquí! El sol ja ha arribat i amb ell un munt
d’activitats i visites dins la nostra Llar! Tot
seguit us en farem cinc cèntims:
Els nens/es de P1 han treballat el sentit
del tacte. Han fet unes bosses màgiques
amb diferents materials, aigua amb
purpurina i colorant, cigrons, llenties i
farina, aquestes bosses van enganxades
al vidre i les poden manipular lliurement.
També han treballat l’estora de les
mans. Les educadores han fet uns petits
plafons de cartró ,que han enganxat a
sobre un moble, amb materials com pals
de fusta, palles, roba, paper de vidre,
gespa artificials... entre altres. Poden
manipular-los amb les mans i sentir
múltiples sensacions.
Un altre dia, van fer plastilina casolana,
amb la qual poden jugar sense perills si
se la posen a la boca.
Ai! ens n'oblidàvem, també han fet un
42 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Hem treballat amb aliments i
ens han vingut a veure
infermers i infermeres
mural estampant carxofes amb
pintura de color vermell! Uff!
Quina feinada aquests petits!
Els nens/es de P2 no ens hem
quedat curts. Hem començat a
fer els racons en els quals hi
trobem: el del mecànic, el de la
botiga, el del conte, el del metge,
el del pintor, el de les disfresses,
el de la música, el de
perruqueria, el del restaurant i
el de les titelles! Heu vist quina
varietat? Cada dues setmanes
canviem de racó, així totes les
classes hi podran jugar!
A part han rebut la visita d’uns
infermers i infermeres que ens
han ensenyat com és el seu
ofici. Ens han embolicat les
mans, el cap , les cames, ens
han posat trites, han escoltat el
batec del nostre cor.... un munt
de coses molt interessants! Els
donem les gràcies per aquesta
estona tan interessant que ens han fet
passar i per el « kit» de primers auxilis que
ens van regalar a cada nen/a.
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Ei! Que aquí no s’acaba... també van
venir unes perruqueres que ens van
pentinar i ens van deixar molt i molt guapos
i guapes! MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!
Quin mes més complert! Però encara
tenim piles per molt més! Fins aviat!
43

Un mes molt verd
CONCURS DE MASCOTES
Aquest trimestre des de l’àrea d’escoles verdes de l’escola s’han
engegat diverses propostes. Entre les destacades s’ha fet un
concurs de fotos de denúncia ecològica i el guanyador ha estat
en Pol Masgrau de cicle mitjà. Un dels altres concursos ha estat
el concurs de dibuix per escollir la mascota de les escoles verdes,
en aquest cas la guanyador ha estat la Yaël Fibla amb el dibuix
d’una balena molt original.
D’altre banda hem iniciat un projecte amb un empresa «Solvent»
que a través de material reciclat construeixen diferent mobles i
joguines. Els alumnes participarem d’aquesta iniciativa i amb
l’assessorament d’aquest empresa construirem les nostre pròpies
joguines. De moment tenim les maquetes per començar a ferles.
Des de la comissió d’escoles verdes pensem que totes
aquestes iniciatives creatives ajuden que l’alumne prengui
consciència sobre la cura que cal tenir del medi ambient.
P-3, ENTRE VAQUES, VEDELLS I
CARGOLS
El passat 21 de març els més petits de l’escola vam fer la
nostra primera excursió!!! Una sortida a Sant Andreu Salou.
L’autobús ens va venir a recollir ben puntual a l’escola i ens va
dur fins a Sant Andreu. Un cop vam arribar vam esmorzar i vam
anar a veure els cargols.
A la granja de cargols ens van explicar que es dediquen al
desenvolupament del cargol bover des que és un ou fins que es
Dues imatges de les activitats d'aquest mes. A la imatge
de dalt, els alumnes de p4 davant de les maduixeres; a la
inferior, els alumnes de quart al Parc Güell.
44 NÚM. 698 - ABRIL 2011

A dalt, els
alumnes de p3
observant els
vedells i els
cargols
atentament. A la
dreta, els
alumnes de p4
observant les
maduixeres i les
diferents
hortalisses al
mercat.
recull per ser venut i entrar a la cuina. Disposen de diferents
espais, la zona de reproductors: és aquell espai on s’aparellen
els cargols. Unes gàbies gegants amb un espai reservat per
pondre els ous. L’hivernacle: un llarg i ample hivernacle acull 8
taules on s’intenta crear la humitat i vegetació ideal pel cargol.
L’umbracle: L’espai on trobem els cargols més grossos. Purgat
i selecció: Els cargols necessiten purgar-se abans d’entrar dins
una càmera frigorífica i separar-los per mides.
Un cop acabada la visita vam anar a dinar i jugar una estoneta.
Ja amb la panxa plena i descansats vam visitar una granja de
Sant Andreu per a veure vaques, vedells i porcs.
Va ser un dia molt ben aprofitat!!!
NÚM. 698 - ABRIL 2011
L'HORT DE L’AVI D’EN ROGER
Amb la primavera els nens i nenes de p-4 hem volgut conèixer
una mica més el món de les plantes. Per això, hem anat al mercat
per veure de ben a prop tota mena de verdures que potser no
coneixíem.
Hem comprat maduixeres i cadascú s’ha plantat la seva, de
manera que...qui sap, potser en podrem menjar alguna d’aquí a
unes setmanes!
També, aprofitant que els avis d’en Roger de la classe dels
cavallers tenen un hort, hi hem volgut anar per veure en primera
45

fila des de com es planten les patates, a
les rases fetes amb un tràmec, a com
creixen els enciams, les escaroles, les
bledes, els alls, les cebes, els pèsols, les
faves i un munt de verdures!
Estem aprenent que no n’ hi ha prou en
plantar les llavors , que també les hi fa falta
la llum del sol i l’ aigua per créixer.
Ho hem vist i constatat plantant diferents
llavors de mongetes, fesolets, cigrons,
meló,síndria, llenties, pèsols i faves.
Així hem vist que a l‘anar passant els
dies han sortit les tiges i les fulles i que no
n’ hi ha cap d’igual.
"La primavera és alegre i les flors de mil
colors ens ajuden a estar més contents i a
veure que els dies són més clars".
CONCURS DE LA COLLA
Els nens i nenes de l'escola Puig
d'Arques han participat un altre any al
concurs de la Colla de Contes Manel
Tolosà i Surroca. Aquest any el tema era
lliure, però vam anar a veure una pel·lícula
per inspirar-nos. Després va arribar el dia
esperat i tots vàrem anar a escriure la
nostra redacció al menjador de l'escola.
Ara només cal esperar que el jurat
determini qui són els guanyadors
d'enguany.
ELS DE PRIMER VAN A
PÚBOL
Els nens i nenes de primer hem anat a
Púbol a descobrir el Castell de la Gala i en
Dalí.
Ens van explicar moltes coses, vam
veure les habitacions, el bany, el menjador, i els
preciosos jardins que tant van enamorar a la Gala.
També vam poder estar a la piscina de pedres que hi
ha i vam comprovar que l’aigua era glaçada.
El que ens va agradar més va ser els elefants que
rodegen el castell i vam comprovar que si els cantem
una cançó d’elefants ens ruixen amb la seva trompa.
Ens ho vam passar genial!
A LA FÀBRICA DE TAPS
Avui tots els nens de 3er de l’escola Puig d’Arques
hem anat a una fàbrica de taps de suro. Ens hem
repartit en dos grups. La fàbrica es deia Manel Serra.
Ens han ensenyat com es fa un tap de vi. Primer es
pela l’arbre, l’alzina surera, després es fan fardells i
els bullen, després els porten a les llescadores i se’n
fan llesques, després les porten a les metralladores,
netegen els taps i després els marquen. Finalment,
els compten i els fiquen en una bossa, els porten a la bodega
que fan vi i el tapen, el compren i els pares o les mares se’l
beuen. A la foto, un moment de la visita que m’ha agradat molt
EL PARE DE L’ADRIÀ ENS PARLA SOBRE RALLIS
Aquest mes d’abril ens ha vingut a veure el pare de l’Adrià, de P5, acompanyat
d’en Sisu per explicar-nos la seva afició per el mon del Ralli.
El motiu de la visita era enriquir el projecte en el que estem treballant els nens/es
de P5. En Jaume, el pare de l’Adrià, per sorpresa nostra, ens va venir a veure amb
el seu cotxe de ralli. Ens va ensenyar les diferències amb un turisme convencional
i tots els extres que duu per seguretat, les barres, els arnesos, l’extintor, un sistema
d’aigua intern etc...
Ens va explicar que per fer les curses han de ser dues persones en el cotxe, el
pilot i el copilot. Dins el cotxe van equipats amb un casc amb micròfon per poder
comunicar-se entre ells perquè el copilot va guiant el pilot durant la cursa.
El cotxe estava ple d’adhesius, algunes dels diferents rallis en els que havien
participat i altres de publicitat.
Agraïm la visita a en Jaume i a en Sisu. Ens va agradar molt!!!
perquè ens han ensenyat moltes coses del tap de vi.
Eduard Massegur
46 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Els alumnes de primer escoltant les explicacions de la
monitora als jardins del castell de Púbol
ELS DE QUART ANEM A L’AUDITORI
El dimarts 15 de març, els alumnes de 4t A i 4t B de l’escola
Puig d’Arques varem anar d’excursió a l’auditori de Barcelona a
escoltar el concert músiques d’arbres.
Va ser un espectacle molt divertit i tocaven molts instruments.
També ballaven balls.
Quan varem sortir de l’auditori plovia a bots i barrals i varem
estar una hora aproximadament a sota un teulat que hi havia a
la sortida de l’auditori.
Quan va parar una mica de ploure varem pujar a l’autocar i
varem anar a veure el parc Güell per s’hi podíem anar a dinar o
no. Pel camí varem veure diferents monuments de l’Antoni Gaudí:
La Sagrada Família, La Pedrera, la casa Batlló,...
Quan les senyoretes van baixar ens van dir que sí, que podríem
dinar.
Com que era una mica d’hora varem
anar a fer un vol per allà a prop .
A l’hora de dinar ens varem posar amb
uns grups.
Quan varem acabar de dinar varem jugar
una mica i llavors varem pujar a l’autocar i
varem anar cap a la escola
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Maria Pugibet
ELS DE SISÈ, D’EXCURSIÓ
A GIRONA
El dia 22 de Març els alumnes de 6è
varem fer una sortida a la Girona Medieval,
sortint de l’escola varem pujar a l’autobús,
i tots contents varem anar tirant, fins arribar
a Girona. A prop del riu Onyar ens
esperaven els dos guies.
Eren uns guies molt bons que ens
explicaven moltes històries. Al principi de
la ruta ens van explicar una història sobre
«el cul de la lleona». Quan va acabar li
varem fer un petó.
Més tard varem travessar el Barri Vell de Girona on ens varem
parar a veure l’Església de St. Narcís. De dins és molt maca, hi
AL MUSEU DE PESCA DE PALAMÓS
Avui els de trecer hem anat al museu de la pesca de
Palamós. Hem anat amb autocar i hem tardat 30 min.
Hem entrat al museu de la pesca i ens han presentat a la
monitora que es diu Anna. Hem entrat en una sala per
veure una pel·lícula de la pesca i quan ha acabat s’ha
obert una porta i hem anat a una altra sala. Ens han explicat
que hi havia dos classes de peixos:els blaus i els blancs.
També ens han dit que el cranc era crustaci i el pop era
cefalòpode. Després hem fet un joc i l’Anna ens ha dit que
si no encertàvem les 3 preguntes tornàvem a començar, i
les hem encertat. Hem dinat i després hem jugat al parc i a
la platja.
M’ha agradat molt perquè hem jugat molt i perquè he
après molt sobre la pesca.
Lucas Moreno
havia uns vitralls preciosos; era de l’estil gòtic. La història de
Sant Narcís és molt interessant.
47

A dalt, una
guitarra
reciclada feta
per l’empresa
SOLVENT i la
mascota
guanyadora del
concurs de les
escoles verdes.
A la dreta, un
grup d'alumnes
de sisè davant
de la porta de la
Catedral i una
alumna fent el
típic petó al cul
de la lleona.
Tot xino-xano varem anar a veure una escultura que tenia un llibre a la mà. Era
la «majordoma de St. Narcís «. Al principi era dolenta i quan en Narcís la va castigar
tothom la menyspreava i es va quedar al carrer. De mica en mica es va anar tornant
bona.
Després, varem anar als Banys Àrabs on varem veure com i a on es banyaven
els rics d’aquell temps. També ens van explicar que hi havia tres sales: la de
l’aigua freda, la de l’aigua tèbia i per últim la sala d’aigua calenta .
Llavors varem anar a l’Església de St. Pere de Galligants on en el claustre hi
havia com un capitell amb una sirena que tenia dues cues. Dintre l’església hi
havia una rosassa molt gran per on entra tota la llum. Quan varem acabar varem
caminar fins la muralla on ens quedàrem a dinar i a jugar una bona estona. Era
molt bonic i un lloc molt gran.
Quan ja estàvem ben tips i havent descansat una mica ens varen agrupar en
grups de 4 o 5 persones per fer una gimcana que consistia en resoldre enigmes i
proves que havíem de solucionar passejant pels llocs que havíem visitat el matí..
Ja ens van avisar del premi que tindrien els guanyadors; ens van deixar ½ hora per
fer-la. Varem anar a l’església de St. Narcís, a l’escultura de la majordoma de
Narcís, en els jardins de la francesa i a la catedral.
Les guanyadores varen ser el grup de l’Aida, l’Èlia G, l’Ona, la Carla i l’Estefania.
Els hi van donar un diploma i llavors varem anar a l’autobús i ens varem dirigir cap
a Cassà tot contents d’haver après moltes coses sobre la Girona Medieval.
Ens ho varem passar molt bé, tot i que a Girona hi hem anat molts cops!
Èlia Gasull /Carla Masgrau (6èB)
48 NÚM. 698 - ABRIL 2011

NÚM. 698 - ABRIL 2011
NOU WEB DE
LA BIBLIOTECA
CLUB DE LECTURA INFANTIL
Estrenem un Club de lectura infantil per apropar la lectura als
més petits i aconseguir que es diverteixin amb un llibre a les
mans. Parlarem de llibres, d’autors, jugarem amb les paraules,
riurem, ens endinsarem en mil i una aventures i ens ho passarem
molt bé! Anima’t i vine a passar una bona estona entre llibres!
El 3 d'abril a les 10 en punt, es va començar a jugar, a la
Pineda Fosca,la jornada de Bitlles Catalanes corresponent a
la lliga provincial, i on el nostre equip, els Pirates de la Pineda
intentaran guanyar per mantenir-se en la categoria obtinguda
aquesta temporada, després d'haver guanyat els dos últims
partits.
Una vegada acabades les partides, vam fer un pica-pica i
un dinar de germanor.
L'expectació va ser excepcional, i molta gent ens va
acompanyar a dinar i, aprofitant el bon temps que ens ha
obsequiat l'entrada d'aquesta primavera, vam gaudir de una
bona jornada fins ben entrada la tarda, on tothom que volia
podia practicar i iniciar-se a les Bitlles Catalanes tot gaudint
d'aquest paratge.
Hi podreu trobar totes
les fotografies de les
activitats que es fan a la
Biblioteca, les guies per
l’usuari, la normativa
d’adults i infantil, els
horaris, podreu
consultar al catàleg, et
podràs fer el carnet, anar
a la sala infantil, sabràs
les pròximes activitats,
les lectures del club de
lectura... ENTRA A http
://www.bibgirona.cat/
cassa i consulta-la! L'HORA DEL CONTE
El passat 7 d’abril a les 6 de la tarda, a la Biblioteca hi va haver
l’hora del conte d’Històries de Sant Jordi i altres cavallers i dracs
de pega amb la Sessi Sitjà. Hi van participar 38 nens/es i 26
adults.
Actualitat de la Pineda Fosca
49

Tres moments de la sortida dels alumnes de l'Aldric a Can Vilallonga.
Vivim l'arribada de la primavera
El divendres 25 de març l’alumnat de 1r i
2n de primària (tot el cicle inicial) va fer
una sortida a Can Vilallonga a Cassà de
la Selva. L’excursió va durar tot el dia. I
vam anar amb l’autobús. A l’arribar a la
casa vam deixar les motxilles a dins de la
casa i els nens i les nenes vam fer una
mica d’esbarjo per un indret realment
fantàstic, en plena natura. Davant la casa
hi havia uns paratges amb uns prats
verdosos que invitaven a córrer i a jugar
per aquella zona. Cap a les 10 del matí
vam esmorzar en unes taules de pícnic
que hi havia a davant de la casa. I més
tard van arribar els monitors per començar
a fer els tallers que duien preparats.
Els alumnes van realitzar un taller
d’anellament d’ocells i un joc. Va ser molt
interessant veure com posaven una anella
amb una numeració a un ocell perquè
pugui ésser identificat posteriorment. Ens
van explicar que mitjançant unes xarxes
podien capturar els ocells que després
deixaven anar una vegada identificats i
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
50 NÚM. 698 - ABRIL 2011

VISITA A LA DEIXALLERIA
El dimecres 16 de febrer a la tarda els nens i nenes de
primer curs de primària van fer una sortida a la deixalleria
de Cassà situada a prop de l’escola, ja que treballen el
reciclatge com a projecte de Medi. Allà, la Míriam de
l’empresa Tirgi de Celrà (Tècniques i Recuperacions del
Gironès) amb molta amabilitat i paciència ens va ensenyar
els diferents contenidors que podem trobar-hi: el de
matalassos, el de fusta, neveres, runa, poda, olis vegetals
i minerals, electrònica... i així van poder entendre que cada
cosa va a un contenidor diferent. Va ser molt divertit i tota
una experiència.
anellats. D’aquesta manera en tenien un control sobre les
espècies, podien estudiar-los i fer-los un seguiment. També ens
van ensenyar com es mesuraven, pesaven, etc. A més cada
nen/a va poder tocar l’ocell anellat que tenia el monitor.
Posteriorment el monitor el va deixar en llibertat, tornant-lo
d’aquesta manera al seu hàbitat natural.
Acabat aquest taller un altre monitor ens va realitzar un joc pel
bosc. Uns nens/es amagaven uns ocells pel bosc i uns altres els
havien de trobar. Va ser molt divertit, tot i que va costar de trobarlos.
A més van poder escoltar el cant de molts ocells.
Va arribar l’hora de dinar. Ben asseguts a les taules de pícnic
vam degustar el dinar que els pares i mares ens havien preparat.
Després de dinar els alumnes van jugar una bona estona fins
que l’autobús ens va venir a recollir per tornar-nos cap a l’escola.
L’excursió a Can Vilallonga va ser molt interessant i educativa.
De ben segur que vam aprendre moltes coses.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
PUNTS DE LLIBRE
Enguany, els alumnes de primària de l’escola Aldric participen
al 8è concurs de punts de llibre que organitza el Centre Cultural
Sala Galà. Té per objectiu editar uns punts de llibre que serveixin
de punts habituals en
els préstecs de la
Biblioteca pública de
Cassà de la Selva. La
temàtica del punt de
llibre és la sardana i la
cobla en motiu del
Centenari de la
Principal de Cassà. Els
FESTA DE CARNAVAL
El divendres 25 de febrer l’escola l’Aldric va celebrar el
Carnaval, activitat que va estar organitzada per l’AMPA
de l’escola. Tot i que el Rei Carnestoltes no va arribar a
l’escola i les consignes no es van realitzar. Els nens i
nenes van vestir amb les seves millors disfresses.
El divendres durant el matí es va fer classe amb
normalitat. A la tarda, després de dinar, va arribar el
moment tant esperat i finalment tots els alumnes es van
veure les disfresses. Tot alumnat de l’escola va celebrar
la festa del Carnestoltes amb música i molta gresca al
pati de l’escola de primària. Petits i grans van gaudir
d’aquesta festa popular, on es va menjar xocolata desfeta
i galetes.
En aquesta festa es van convidar pares, mares i familiars
dels alumnes, qui van poder entrar a les 16:15 a veure
els seus fills i els amics. Alguns dels pares es van animar
i van venir disfressats.
A les 16:45 els alumnes van tornar a les seves aules
amb les respectives tutores, quan a les 17:00 van sortir
de l’escola i la festa es va donar per acabada. Des d’aquí
es vol donar les gràcies a l’AMPA per la seva col·laboració.
El Carnaval es va celebrar aquest dia perquè la setmana
del 28 al 4 de març va ser Setmana Blanca i els nens i
nenes no van venir a l’escola.
51

A dalt, alumnes de cicle mitjà i superior pels carrers del poble fent l’enquesta. A sota, concurs de balls de saló pels
alumnes de cicle mitjà i superior.
alumnes de primària s’ho han passat d’allò més bé elaborant
aquest punt de llibre amb tot tipus de dibuixos referents a la
sardana i a la cobla.
SORTIDA PEL POBLE
El passat dimarts 22 de març els alumnes de 3r, 4t i 5è van fer
una sortida al matí per Cassà.
Es van agrupar internivell per tal de realitzar un estudi de
reciclatge.
Cada grup portava un mapa del poble per seguir l’itinerari
proposat pels docents, l’enquesta a emplenar i la llista de
contenidors per tal de complimentar-la durant el recorregut.
Van anar tots junts caminant fins a la Plaça de la Coma, que va
ser el punt de partida per tots els grups. Des d’allà cada grup va
seguir un itinerari concret fins trobar-nos a la Plaça de l’Estació
per tornar junts a l’escola.
Durant el recorregut l’alumnat realitzava l’enquesta preparada
prèviament a l’escola als vianants que trobaven pel carrer. A
més a més, comptaven els contenidors que s’anaven trobant.
Aquesta activitat ens ha servit per a dur a terme l’eix transversal
que, enguany, és el món verd. Hem aprofundit en el tema del
reciclatge i som més conscients de la obligació i deure que tenim
com a ciutadans de cuidar i preservar el medi ambient.
BALLS DE SALÓ
El dimecres 23 de març els alumnes de cicle mitjà i superior
han celebrat un concurs de balls de saló com a conseqüència
d’un taller realitzat durant el segon trimestre. En aquest taller
han après a ballar el txà-txà-txà i el twist, i com a cloenda han fet
el concurs. Els alumnes anaven per parelles, molt ben vestits i
mudats . Portaven un número com a dorsal a l’esquena. Es van
fer dos torns. La mestra de música i els tutors/es feien de jurat. La
decisió final del concurs va ser molt ajustada i va costar molt
prendre una decisió. Al final es van donar tres premis i quatre
accèssits: al més treballador/a, al més elegant, al més carismàtic/
a i al més engrescat/da.
52 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Pel març, inici de
temporada al poble
Desprès d’estar uns mesos reposant, com cada any, els nostres
gegants ja han tornat a sortir. Hem començat la temporada
«carregant motors» amb dues cercaviles celebrades al nostre
poble:
La primera durant la Fira de la Caça, una mini-cercavila que
cada any ens permet comprovar si el nou repertori musical que
hem preparat funcionarà correctament per fer ballar els gegants
i agradarà al públic assistent a les sortides. Aquest any hem
incorporat temes populars, començant pel Ball de la Civada, el
Tren Pinxo de Banyoles i fins i tot el «Yellow Submarine» dels
Beatles pels més nostàlgics, temes coneguts per tothom que
esperem animin d’allò més a petits i grans.
La següent cercavila ha estat la celebració dels 25 anys dels
gegants de La Salle de Cassà, la primera sortida de l’any en què
hem participat totes les colles del poble i del poble veí
(Campllong), una cercavila per recordar, tant pel motiu de la
celebració com per l’estrena musical, al final de la rua, del nou
ball dels gegants de La Salle que va aconseguir emocionar a
tots els qui hi erem presents. Un cop més: Fel.liçitats companys!!!
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Colla Gegantera de Cassà de la Selva
53

130 anys del col·legi La Salle Cassà,
25 dels gegants... i algunes coses més
Dinou de març de 1881, aquí comença la
història. Dinou de març de 2011, el centre
compleix cent trenta anys. El Patronat i
l’escola ho van voler celebrar amb una
missa concelebrada pel bisbe emèrit de
Girona, Carles Soler, i alguns capellans
antics alumnes de la Salle. La coral Bell
Ressò fou l’encarregada de donar més
solemnitat a la celebració amb els seus
cants.
A la sortida, els gegants de l’escola ens
esperaven a tots per acompanyar-nos fins
al pati del col·legi on s’hi celebraria l’acte
d’homenatge als antics alumnes de més
de 80 anys, al voltant d’un centenar.
Les personalitats i autoritats assistents
foren les encarregades de pronunciar els
discursos protocol·laris i de repartir els
diplomes a cadascun d’ells. El germà Joan
com a director de l’escola i el sr. Lluís
Maymí com a president del Patronat
donaren la benvinguda als assistents tot
agraint-los la seva assistència. El Director
General de Centres Concertats i Privats
de Catalunya en representació de la
Consellera sra Irene Rigau, felicità al
Centre per aquest aniversari i per la seva
tasca educativa i de transmissió dels valors
tradicionals que tant escassegen en
A dalt, els gegants que han complert 25 anys amb la colla que els acomboia; a
sota sortida de missa en la festa dels 130 anys del col·legi
l’actualitat. L’alcalde del nostre poble
recordà, com antic alumne de l’escola,
algunes de les seves vivències i es felicità
de que Cassà tingués una oferta educativa
tant plural. El germà Salvador Fargas ,antic
director del Centre i, en representació
del germà Visitador, va cloure l’acte.
Abans de l’entrega dels records el germà
director ens llegí una carta del Superior
General felicitant a l’escola en aquest
54 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Imatges de la festa dels 130 anys
amb reconeixement als exalumnes
més antics; a sota, una cercavila dels
gegants de la Salle.
aniversari.
Posteriorment i a l’hora d’entrega de
diplomes, tots de matrícula d’honor, els
antics alumnes anaven recollint el seu
amb les ganes pròpies de rebre un record
de la que fou la seva escola durant uns
quants anys. Alguns d’ells rememoraven
amb alegria que la seva descendència
continua al centre i que ara tenen a
l’escola nens i nenes de la seva tercera
generació.
Un acte amenitzat per un grup
d’alumnes d’ESO que oferiren tres peces
musicals i que es va acabar amb un
aperitiu que va servir perquè els
homenatjats revisquessin enyorats
records de la seva estada al col·legi dels
«Hermanos».
PER MOLTS ANYS,
GEGANTS!
Fou els anys en què el germà Carmel
Pocorull era el director de l’escola quan
el mestre Rosell, amb la seva parla fàcil i
engrescadora, aconseguí del director el
permís per tirar endavant un projecte que
feia temps li barrinava pel cap: fer uns
gegants per la nostra escola. Dit i fet. Amb
el permís concedit i la il·lusió com a norma
començaren a agafar forma els que
després serien en Baldiri i la Caterineta.
Un gegant i una geganta ben catalans.
Lògicament el pas del temps i les
cercaviles fetes arreu de molts pobles van
anar malmetent els gegants fins que el
mestre Rossell va fer un canvi de «look»
total als dos personatges. Com si fos en
una clínica d’estètica de les més
prestigioses, els nostres gegants van
canviar la seva fesomia i també el seu
posat. D’humils pagesos es convertiren
NÚM. 698 - ABRIL 2011
en nobles catalans, en els actuals Guifré i
Ermessenda.
Amb els anys i amb el seu enamorament
va néixer un xicot petitó i entremaliat,: en
Galceran, que ara els acompanya arreu
on van.
Difícilment mai no veurem uns gegants
sols en una cercavila. Els nostres tampoc
55

podien ser menys. D’aquesta manera va
néixer ara fa un parell d’anys la colla
gegantera, molt nombrosa i amb molta
gresca al damunt; per allà on passen es
nota amb escreix l’empenta que porten.
Ja només faltava que els gegants
tinguessin el seu ball amb la seva música
i lletra. D’això s’encarregà l’Antoni Mas,
sempre col·laborador quan se li demana,
al qual agraïm sincerament la seva tasca.
Els nostres gegants han complert ja els
seus primers vint-i-cinc anys, que sigui
PER MOLTS ANYS!
DIADA DE L'ESPORT A
EDUCACIÓ INFANTIL
Trencar la rutina sempre és bo i ens
agrada fer activitats diferents. Per això
quan arriba la Diada de l’esport, -a banda
que ens porta, com cada any, aire de
primavera, aquest any val a dir que va fer
un dia excel·lent-, ens permet gaudir d’una
diada d’activitats a l’aire lliure.
A la nostra Etapa hem fet tant jocs
competitius com tradicionals, agrupats
heterogèniament. Quin matí tan atapeït!
La tarda ha continuat igual de moguda i
aprofitant l’empenta que portem hem ballat
i dansat fins acabar força cansats de tant
de ritme.
Tot seguit hem fet el berenar, per
recuperar forces i reposar una miqueta
abans d’anar cap a casa. Les piles se’ns
havien gastat una miqueta…, de fet, ens
costa molt d’acabar-les.
Celebració de la diada de l'esport a Infantil i sortida a
Girona
EL PLORAMIQUES
Era una sortida esperada per tots.
Havíem d’anar al teatre a Salt per veure
la representació d’una obra infantil: El
Ploramiques.
AUTOCARS MAYNAU, S.L.
(CAN MURALLET)
Servei de taxi, microbús i autocars
Línia regular
Excursions i viatges organitzats
C/ Pirineus, 6
CASSÀ DE LA SELVA
Per a més informació: Rossend o Maria
Telèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53
629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19
56 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Activitats de primària: a dalt, a can Maiol; a sota, la sortida a Sant Pere de Rodes.
Només pujar a l’autobús i fer el curt
trajecte fins a la ciutat ja és un
esdeveniment diferent per a tots ells.
L’obra en si resultà engrescadora i
divertida i els alumnes s’ho van passar
molt bé i van riure molt.
Els de P5, els més grandets, es
quedaren a Girona a dinar i a la tarda
feren una volta amb el trenet pels llocs
més característics de la ciutat. Els agradà
molt ja que la majoria d’ells no hi havia
pujat mai.
DIA ESPORTIU A PRIMÀRIA
Com cada any, pels voltants de St.
Josep, celebrem la Diada de l’Esport.
Enguany ha estat el dia abans del patró
de l’escola ,un divendres assoleiat, amb
caloreta, que ens ha permès fer totes les
activitats que teníem programades. Tots
els alumnes des dels més petits fins als
més grans estaven preparats i disposats
a passar un dia molt actiu.
Les activitats van ser molt variades. Els
alumnes de C. Inicial van marxar al pavelló
NÚM. 698 - ABRIL 2011
polivalent a fer diverses activitats i jocs.
Els alumnes de C. Mitjà es quedaren al
pati de l’escola i també feren diferents jocs
i esports. A la tarda anaren a la zona verda
que hi ha davant del recinte de la Festa
major i feren un gimcana molt
entretinguda. Els alumnes de C. Superior
feren una caminada fins a Campllong.
Allà, després de recuperar forces amb un
bon esmorzar, es dividiren en grups per
fer diferents activitats. De tornada anaren
a dinar a l’escola o a casa i per la tarda
feren diferents esports al pati de l’escola.
Un dia diferent, molt esportiu, força
cansat i amb ganes de tornar-hi. Tothom
s’ho va passar molt bé.
ANEM A CAN MAIOL
Les sortides trimestrals sempre són de
les activitats més esperades pels nens i
nenes de l’escola. Gaudir d’un entorn
diferent al de l’aula i amb els companys
de classe sempre és engrescador.
L’estada a Can Maiol, a Sant Andreu
Salou ens va permetre aprendre i
vivenciar el món dels animals domèstics,
l’aviram,… i també vam poder realitzar un
taller de marqueteria i fer un clauer.
L’estada a la casa va anar molt bé i els
alumnes a més de gaudir d’un dia diferent
aprengueren moltes més coses fent les
activitats que havien desenvolupat . Ara
amb il·lusió esperarem la sortida del tercer
trimestre.
EXCURSIÓ A SANT PERE
DE RODES
Els alumnes de cinquè i sisè vam anar
a Sant Pere de Rodes a visitar el monestir.
Quan vam arribar esmorzàrem en un
paratge que tenia una bona vista al Port
de la Selva. Després vam anar caminant
fins a l’església de Sta.Helena on vam
veure un arc de triomf i ruïnes.
La monitora ens va preparar un joc i ens
va explicar els vots dels monjos. El més
Important era «Ora et labora»que vol dir
resar i treballar. Després anàrem a veure
el monestir. Quan vam acabar la visita
del monestir dinàrem,vam jugar una mica
57

Diada esportiva i bicletada dels alumnes d'ESO
i vam agafar l’autocar per tornar cap a
casa. Va ser molt divertit!
Gemma Miralles / 5è
El divendres 25 de març els alumnes
de cinquè i sisè de la Salle van anar a
visitar el monestir de Sant Pere de Rodes.
Aquest és d’estil romànic. Ens vam parar
a esmorzar i al cap d’una estona vam anar
caminant fins al monestir. Allà, els
monitors ens van fer un joc i ens van
explicar les normes que tenien els monjos
que hi vivien. Vam visitar el monestir per
dins i vam veure una pel·lícula en la qual
ens explicava com ha anat evolucionant
al llarg dels anys. Vam dinar, ens van
deixar jugar una mica i vam tornar cap a
Cassà.
Elsa Xifre / 6è
DIADA DE L'ESPORT A
ESO
El divendres divuit de març vam fer la
diada de l’esport, que consisteix a
practicar diferents esports durant tot el dia.
Es podia triar entre: bàsquet, futbol, ruta
amb bicicleta, beisbol, equitació i tennis.
Aquestes activitats es van fer al matí, a
cada esport hi havia un o dos professors
que s’encarregaven de controlar que tot
funcionés adequadament. Els esports es
practicaven a diferents llocs: el bàsquet
dins el pavelló polivalent, el futbol al camp
de gespa del pavelló (a l’exterior), el
beisbol al camp de sorra del pavelló (a
l’exterior), la ruta amb bicicleta fins a
Llagostera...
A la tarda, dins el pavelló polivalent,
continuàrem practicant diferents tipus
d’esports: rocòdrom, lluita, aeròbic,
bàdminton i tennis taula. Per acabar la
diada es van entregar uns premis als tres
primers classificats de cada un dels
esports d’equip. Tothom va poder fer un
tastet dels esports que va voler i fou un
dia molt divertit.
Pau Puertas i Elisabet Augustin /
1r ESO
BICICLETADA
Tot i que el temps dies abans
amenaçava a no deixar realitzar la sortida,
finalment el divendres ens llevàrem amb
un dia molt assolellat. Varem sortir a les
09:15 h a causa d’un petit incident.
Després d’anar pel carril bici fins a
58 NÚM. 698 - ABRIL 2011

NÚM. 698 - ABRIL 2011
Un
inoblidable
viatge a
Roma
Llagostera, agafàrem la via verda. Estava molt plena d’aigua a
causa de les últimes pluges però va ser molt divertit. A continuació
agafàrem un altre cop el carril bici per arribar fins a la Font Picant
de Romanyà, on vam tenir una estona d’esbarjo. Més tard
tornarem cap a Cassà. Va ser una jornada sense incidents a
destacar. Per acabar agraïm a totes les persones que ens van
ajudar a que la bicicletada fos possible.
Rubén, Nil, Xabier i Jordi /4t ESO
VIATGE A ROMA
Molts de nosaltres ja vam començar a venir a l’escola des de
P-3 i al llarg dels anys diversos companys s’han anat a afegint a
la classe. Junts hem viscut grans experiències i tots guardem un
bon record del que ha estat la nostra etapa a l’escola. Aquest
any, en l’últim any a l’escola com a alumnes de 4t d’ESO i finalistes
de la Salle ens tocava anar de viatge de final de curs. La
destinació va ser la capital italiana: Roma, una de les ciutats que
59

Treballs de síntesi i de recerca dels alumnes d'ESO
proposàvem ja a començament de curs i
on la majoria de nosaltres desitjava anar.
La nostra proposta i l’acceptació dels
mestres no va decepcionar. La ciutat de
Roma, plena d’encant, va ser una de les
millors destinacions. La visita als
monuments més característics de la ciutat
ens deixava entusiasmats. Les quatre
esglésies majors de Roma (entre elles el
Vaticà), la fontana de Trevi, el Colisseu, el
Fòrum romà, la visita a les ruïnes de
Pompeia, l’ambient pels carrers, les
pizzes, les places i moltes altres coses
remarcables van fer del nostre viatge un
gran viatge. També ens quedem amb
aquelles petites experiències que faran
que en guardem un bon record. Aquelles
caminades eternes durant la nit, el
problema que vam tenir un dels dos grups
un dia, i demés, són coses que quedaran
a la memòria. Així doncs, vam viure uns
dies on tots vam gaudir molt i, de ben
segur, tornaríem a repetir.
Albert Cadanet, 4t ESO B
PROJECTE DE RECERCA
La novetat a 4t era que els alumnes
podien escollir el tema que més els
agradava. Això, pel que es desprèn de
les opinions personals, ho agraïren molt,
ja que els facilitava la feina i feia que la
fessin amb més entusiasme. La veritat és
que, en línies generals, els treballs foren
molt interessants i ben realitzats en tots
els seus aspectes: bibliogràfic, de recerca
i exposició oral. Els temes foren tan variats
com el rock, la música metal, l’actual, la
immigració, l’arribada de l’home a la Lluna,
els Mossos d’esquadra, l’equinoteràpia,
el tabac i la salut, els bombers, els forestals,
l’ànima, la fatiga crònica, el futur del suro,
les drogues, el sacrifici i matança del porc,
els somnis, els videojocs, el cànnabis com
a teràpia, l’anorèxia, la diàlisi, els toros, la
violència de gènere, la publicitat, les
caixes negres dels avions, el farratge dels
cavalls i l’anirídia.
Gamma
comercial
TREBALL DE SÍNTESI
El treball d’enguany versava sobre els
costums i les tradicions catalanes. Des
dels diferents crèdits es plantejaven tot
un seguit de qüestions a resoldre sobre
aquest tema, que suposà per a l’alumnat
l’adquisició, o si més no l’enfortiment,
d’uns coneixements d’un món que, tot i
ser el de casa, a vegades el tenim una
mica oblidat: els gegants, les sardanes,
la gastronomia, les llegendes, la religió,
els jocs de tota la vida, els refranys i dites
populars, les plantes remeieres, els
contes, les múltiples i variades unitats de
mesura (moltes d’elles en desús avui en
dia), etc. Malgrat la globalització de la
societat actual, creiem que no ha estat
gens malament donar un cop d’ull al
passat (i també al present) per tal de no
perdre l’essència d’allò que ens identifica
com a poble català.
60 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Pas pel Formigat, amb Cassà al fons i fent el tram més costerut de la pujada
Matinal infantil al puig de les Miloques
El diumenge 10 del mes passat la Matinal
infantil de la Colla va fer camí fins el cim de
les Miloques, situat a llevant del nucli urbà,
en el primers contraforts de les Gavarres,
a 268 metres sobre el nivell del mar. Es va
sortir a peu des de l’Estació i malgrat un
sol de justícia la pujada era curta i sense
dificultat de manera que tot i alguna queixa
tothom hi va fer cap. La panoràmica des
del cim era extraordinària sobretot en
aquests dies d’abril que els camps de colza
estan en plena florida.
A dalt es va explicar quin és l’ocell que
respon al nom de miloca i malgrat que
comunament s’associa a les òlives o
xibeques, en realitat pot correspondre a
una varietat mes gran de la família dels
rapinyaires, que són els ocells carnívors o
carronyaires . De fet, a Ses Illes als aufranys
(mena de voltors) se’ls diu també miloques.
Es va esmorzar al coll de la Bicicleta,
just sota les Miloques, on des de fa molts
anys una bicicleta penjada en un suro ha
acabat donant nom a la contrada.
Procedent possiblement d’un abocament
incontrolat, algun aficionat a la BTT la
deuria penjar i ara és un referent i un lloc
de pas obligat.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Foto de grup des del coll de la Bicicleta
Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obra
SERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS
C/ Pla de l'Estany, 4
Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Visiteu la nostra exposició
61

La gran família de la Claca vam celebrar aquest aniversari amb una tribada inoblidable
Els passats 26 i 27 de març ens vam trobar
tots els clacaires i familiars a la casa de
colònies Can Què d’Esponellà per celebrar
el vintè aniversari de l’agrupament.
El temps, tot i molestar-nos una mica en
alguns moments del cap de setmana, es
va comportar i ens va permetre realitzar
totes les activitats preparades: excursió
per veure el saltant de Martís, joc de tarda
entre totes les unitats, jocs de coneixença
per als pares i les mares, joc de nit i bona
nit, cantada de cançons a la vora del foc,
celebració pels vint anys i, per últim, el
dinar de germanor amb un fantàstic pastís
de llaminadures i unes espelmes ben
originals.
A continuació, us adjuntem el text que
Vint anys fent Claca!
va llegir una caravel·la durant el bona nit,
on s’explica què significa per a nosaltres
anar al cau:
«Fa bon dia, un sol esplèndid, tinc son
de migdiada de dissabte i quan penso què
fer avui, sento que al campanar sonen tres
quarts de quatre. Faig un bot i m’adono
que ja vaig tard al cau. D’una revolada
baixo les escales corrent i quan ja sóc al
carrer veig que m’he oblidat el fulard a
dalt. Torno a entrar corrent, perquè per
mi, travessar el poble per anar al cau
sense el fulard el coll no fa de bona clacaire.
Penso, de camí a la plaça de Sant Pere,
que no sé perquè el fulard és gris i groc i
no pas blau i verd, per exemple, i que això
ho hauré de preguntar als meus caps, que
sempre tenen respostes per a tot.
Quan arribo al cau, ja hi ha els caps
que ens esperen a la porta, amb la barana
col·locada i havent obert amb les tan
desitjades claus del cau. Aquí no fem fila,
no estem quiets entrant, sinó que ja és
una festa l’entrada i l’arribada al cau, on
ja comences a fer petar la xerrada amb
uns i altres.
A vegades anar al cau fa mandra, però
sé que allà m’ho passaré bé. Veuré
aquells companys amb els quals no
coincideixo entre setmana i segur que serà
divertit. Sento que els grans sempre
expliquen «batalletes», les que amb tants
anys d’anar junts els han passat. No sé
què de pintar una paret, de cultivar un hort,
62 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Un pastís d'aniversari -era imprecindible- i la sortida al salt d'aigua
d'Esponellà
d’alimentar ànecs...
Ja va sent hora d’entrar i veig la meva
sisenera que s’ha torçat el peu i li costa
caminar, i penso que l’haig d’ajudar, que
el cau també és això, la bona
companyonia. Ella a vegades em mana,
però també es preocupa perquè a la nostra
sisena no ens falti de res i, per tant, ara
em toca ajudar-la a mi.
Els caps sempre ens expliquen que el
servei és molt important. Ajudar els altres
amb els nostres recursos. Podem ajudar
a escombrar un poblet de Cantabria, a
recollir aliments per la campanya del quilo,
a fer un pessebre a l’Església, ser monitors
de nens sahrauís, a organitzar una
Trucada (trobada de trucaires)..., hi ha
tantes coses a fer si es vol ajudar!
Ara bé, a mi el que m’agrada del cau
són els amics. Conèixer gent d’altres
escoles, d’altres pobles, d’altres cursos...
Som nens i nenes barrejats de diferents
NÚM. 698 - ABRIL 2011
edats i això et fa sentir que formes part
d’un grup. I he sentit a dir que, al cau, fins
i tot hi pots trobar parella.
Al cau ens espavilem molt. Sempre
recollim diners, fem extrajobs per finançarnos
els projectes i perquè els campaments
surtin més barats als nostres pares.
D’extrajobs a La Claca se n’han fet de ben
diversos: lligar salsitxes i botifarres, venda
de calendaris, camisetes, creps, coca i
cafè a mercat, manualitats...
Però és clar, tot això ho fem per un motiu.
Ho fem perquè hem pres un compromís
amb La Claca. No el simbolitzem amb la
promesa escolta, però sí anant cada
dissabte al cau, treballant en grup,
traslladant els valors que a La Claca ens
ensenyen a la nostra vida diària... Aquest
compromís el treballem amb diversos
gestos, diferents a cada etapa, però a
ràngers, per exemple, ens emociona molt
l’últim any, a Campaments, que ens
Tel. 972 46 34 74
col·loquin un passafulard. Vol dir que
estem a punt per passar a pioners i que
ens comprometem a seguir a
l’agrupament.
Al cau també ens destaquem per no
parar mai quiets. Els jocs, tinguem l’edat
que tinguem, ens agraden molt. I sempre
ens lliguem de mans,de peus, ens tapem
els ulls..., juguem al submarí, a caus i
conills, al pistoler, als pistons, a fer la creu,
al tot s’hi val..., quins mítics!
I què dir dels campaments i les rutes?
Tot bon clacaire té una carmanyola, una
motxilla, unes xiruques... i un piló de
records al cap dels següents
campaments: Santa Seclina, Can
Carcassés, Estany de l’Orri, Camp de
l’Ocell, Ruta Pirineus lleidatans, la Pobla
de Lillet, Camino de Santiago, Santa Maria
de Basora, Sant Pere de Torelló, Ruta
Pirineus gironins, Culleraforca, Vilaller,
Meranges, Ruta Costa Brava, Picos de
63

Europa, La Vall de Bianya, Kandersteg,
Bagà, Griébal, Poblenou del Delta,
Estana, Eurojam, Beget, Le Lot (a França),
Toses, Carros de Foc, Vallfogona del
Ripollès, Sort, Andorra, Terracina (a Itàlia),
ruta Camprodon-Oix, Camino del norte...
I per molt que siguem ambaixadors per
tot el territori, a vegades fins i tot a
l’estranger, no oblidem que som catalans,
els nostres costums i la nostra història. El
país sempre ha estat un pilar de
l’escoltisme, i per nosaltres sempre ho
serà. Per molt que els nostres veïns a un
camp internacional mengin xili o raviolis,
nosaltres els ensenyarem a menjar pa
amb tomata.
I em sembla que us estic explicant la
vida, eh? Miro enrere i em sento gran,
perquè és clar, jo he passat per totes les
unitats del cau. A llops cridant allò de «Tant
com puc» iniciant-me en el món de
l’escoltisme. A ràngers ja era més
grandeta i començàvem a fer projectes
més sonats. A pioners estàvem una mica
a l’edat del pavo, però allò que ens
proposàvem ho aconseguíem, perquè ja
teníem idea i recursos. I a truc, tot era un
camí planer, preparant-nos per ser caps.
Els clacaires són i han estat tots aquells
infants i joves que han cregut que
l’escoltisme era una manera de créixer i
de viure i que al llarg de vint anys han
gaudit amb La Claca.
Els caps, amb la seva dedicació i
preparació, cada dissabte passen el seu
temps amb nosaltres, i alguns caps de
setmana sencers… les vacances a
l’estiu... Els veus sempre amb llibretes
amunt i avall, on apunten els jocs que
després fem.
La Claca, però, no seria res sense els
Dos moments de la sortida
clacaires, ni sense els caps, però tampoc
sense les famílies que deixen els seus
fills, els seus béns més preuats, perquè
els eduquin.
Així doncs, passen els anys i aprenem
coses com que la Claca és… (aquí va
aparèixer un cap amb un mirall i va donar
una volta per tota la sala on estàvem
reunits). Perquè La Claca són tots els
infants i joves que la formen i sense els
quals res no tindria sentit. Per molts anys!
Comitè vintè aniversari
TOTS ELS CLACAIRES
Els llops i les daines, els més joves de
l’agrupament, també vam assistir a la
sortida conjunta amb tot l’agrupament.
Com hem dit, som els més menuts i com a
molt fa tres anys que som dintre
l’agrupament i els vint anys que ja hem
complert ens semblen una eternitat, però
no per això vam gaudir menys de la
sortida.
Ens vam trobar el dissabte de bon matí
a l’estació i vam enfilar el camí que ens
portaria fins a Can Què, a Esponellà. Un
cop arribats a la casa vam descarregar
motxilles, material i guitarres dels cotxes i
vam fer una petita excursió tot
l’agrupament junt, inclosos pares i castors;
sí, sí, castors, un grup de noiets més petits
que els llops i les daines, i és que aquest
grupet ja s’està preparant per formar part
del nostre agrupament. Tots junts vam fer
el camí a peu, a poc a poc però sense
gaires parades, fins arribar al costat d’un
salt d’aigua on vam dinar. Després de dinar
vam estar fent jocs allà mateix mentre amb
petits grups anàvem a veure
l’espectacular salt d’aigua que
afortunadament per nosaltres portava un
gran cabal. Quan tots el vam tenir vist vam
tornar cap a la casa seguint la mateixa
tònica, tranquil·lament però sense
descans. Aquesta vegada vam seguir un
camí diferent per arribar fins a la casa. Un
cop hi vam ser tots ens vam repartir amb
diferents grups, tots barrejats, de castors
a trucs, i vam començar una gimcana que
es va veure frustrada per la pluja tot just
començar. Vam haver de córrer per no
mullar-nos, tot i que va ser força inútil. En
veure que no parava la pluja vam decidir
que ens canviàvem de roba, berenàvem
tranquil·lament i ens posàvem a fer la
gimcana per dintre la casa. Vam armar un
bon rebombori però va valer la pena. Un
cop acabada la gimcana vam tenir temps
per dedicar-lo a la nostra unitat. Teníem
un tema pendent, el nostre projecte.
L’havíem triat uns dissabtes abans, però
calia aclarir moltes coses, i si el que volíem
fer era un bon telenotícies, primer de tot
havíem d’escollir les notícies que volíem
explicar i així ho vam fer. En tenim de tots
tipus: d’esports i del cau, d’inventades i
de reals. Ara toca posar el projecte en
marxa. Després d’una tarda tan atapeïda
d’activitats era el torn d’anar a sopar i
seguidament fer la vetllada que els
pioners i els trucs ens havien preparat;
per cert, molt divertida. Tot l’agrupament
junt vam estar cantant, ballant, rient i
saltant fins que va arribar el moment de la
reflexió, el Bona Nit. Aquell moment en
què ens posem seriosos. I aquesta
vegada, vam fer una reflexió sobre el cau
i els anys que hi passem tot encenent les
espelmes d’un pastís d’aniversari, el pastís
64 NÚM. 698 - ABRIL 2011

dels nostres vint anys.
Era l’hora d’anar a dormir i feia estona
que ja no plovia, però la pluja ens havia
jugat una mala passada, dormíem en
tendes i vam tenir algun ensurt amb la
pluja, res que no es pogués solucionar, i
ens vam posar a dormir.
L’endemà el dia es despertava amb el
cel més clar, però no del tot. Quatre gotes
ens van donar un bon ensurt, tot i que no
van esdevenir pluja.
Durant el matí vam desmuntar les
tendes i vam estar preparant un teatre que
hauríem de representar durant la
celebració del diumenge al migdia, tant
els Llid’s com els Ring’s, però tots per
separat amb la nostra unitat. Vam repartir
papers i guions, ens vam preparar les
disfresses i després d’assajar-ho una
mica, vam anar cap a la celebració on hi
havia molts exclacaires, caps dels nostres
caps, que van venir per no perdre’s ni
detall d’aquest vintè aniversari. La
celebració va començar amb una petita
projecció d’un «power point», on ens vam
trobar uns extraterrestres que parlaven
Tot en aliances
de casament
C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 29
17244 CASSÀ DE LA SELVA
NÚM. 698 - ABRIL 2011
entre ells, i sort en vam tenir d’uns
traductors que ens van desxifrar la
conversa, amb més o menys traça.
Seguidament cada unitat va fer la part de
celebració que havia preparat. La
representació dels llops i les daines
tractava sobre un picapedrer que portat
per l’enveja volia esdevenir més ric i
poderós fins que la mateixa enveja el va
portar a entendre que aquest camí no el
portaria a ser més feliç i que havia de
gaudir del que tenia per aconseguir la
felicitat.
En tot moment vam estar acompanyats
amb les guitarres i els cants de tots els
clacaires, i vam concloure l’acte amb una
segona projecció visual, aquesta vegada
de fotos dels vint anys d’història, on vam
poder veure tota la gent que ha format
part del cau o que actualment en forma
part fent activitats, sortides, celebracions,
campaments i mil coses més, típiques dels
escoltes.
La sortida va finalitzar amb un dinar de
germanor amb tots els que ens van voler
acompanyar i amb un bufada d’espelmes
dels caps a l’hora de les postres però amb
un pastís ben especial... un pastís de
llaminadures per repartir-nos després
entre tots!
Tot plegat va ser una experiència molt
bona ja que tothom va disfrutar de passar
un temps tots junts. Va ser un cap de
setmana molt especial per a tots els que
sentim La Claca amb nosaltres cada dia i
que estem formant part d’un moviment
com aquest!
Gràcies a tots els que ho vau poder fer
possible i esperem fer molts més anys tots
junts!
Tots els clacaires
TRUCADA 2011
Ja ha arribat el mes clau per als Trucs,
el mes de març! El nostre superprojecte
d’aquesta ronda, la Trucada, va tenir lloc
els dies 19 i 20 d’aquest mes. Les dues
setmanes abans havíem anat molt
atrafegats acabant de lligar-ho tot per fer
que tot fos un gran èxit. Havíem acabat de
Tot per a les
comunions
65

Trobada de TRUC's
planejar totes les activitats, havíem anat a
explorar l’ermita de Sant Mer, on faríem la
Trucada, per veure una mica com ho
organitzaríem tot... Estàvem molt
nerviosos i emocionats per veure com
sortia el projecte en què havíem esmerçat
molts esforços. El dia 18 a la tarda ja ens
vam dirigir cap a Sant Mer per acabar de
fer els darrers preparatius sobre el terreny
i ens hi vam quedar a dormir. L’endemà al
matí, entre les 9 i les 10, van començar a
arribar els nombrosos agrupaments de la
demarcació que hi participaven. En total,
43 trucs i 15 animadors dels caus de Sant
Pere (Figueres), Pinya de Rosa (Blanes),
Les Gavarres (La Bisbal), Roca Guillera
(Santa Coloma), Sant Narcís i Joan Pons
(Girona), Malgrat de Mar (Sant Nicolau),
Montpalau (Pineda de Mar), Sant Cugat
(Salt) i Flors i Calcat (Arenys de Mar). L’eix
d’animació de la Trucada era un viatge
d’avió a l’illa de Brownsea amb terrorista
infiltrat inclòs. En arribar els participants,
els Trucs de la Claca ens vam convertir
en treballadors de la companyia aèria
Clacairs. Vam indicar-los on aparcar els
cotxes a l’aeroport internacional de Sant
Mer i vam guiar-los fins al taulell de control
de passatgers, on vam passar llista. Un
estricte control de seguretat els esperava
después; hi va haver alguns incidents
musicals amb guitarres que feien pitar l’arc
detector, però no va ser res que no tingués
solució. Un cop tothom escorcollat, vam
fer un esmorzar amb totes les coses que
havien portat.
En acabat, el viatge començava; l’avió
de Clacairs s’enlairava cap a Brownsea.
Després de llegir unes quantes normes
per tal que a bord tot anés com havia
d’anar, vam fer uns quants jocs de
coneixença per anar aprenent-nos els
noms de tots. Penseu que érem molts! El
matí va ser molt divertit i va passar ràpid
fins a l’hora de dinar. Ens vam asseure
tots en rotllana per dinar i després vam
tenir una estona lliure per xerrar, passejar,
tocar la guitarra... A la tarda va venir una
activitat molt riallera, la risoteràpia. Dues
noies de la companyia Son Sonríe van
venir a fer-nos riure amb les seves
activitats. Per exemple, ens van fer
presentar a tots amb la llengua a fora, hi
va haver una batalla de globus i moltes
altres coses. La veritat és que a tots ens
van fer riure molt!
Llavors tocava una cosa més tranquil·la:
cada unitat Truc de cada agrupament
havia de presentar a la resta el seu
projecte, i aleshores, per votació popular,
es triarien els tres que agradessin més.
Tots eren molt interessants; per exemple,
els de Blanes tenien pensat treure’s el títol
de submarinista per ajudar a netejar el
fons marí, els de Sant Narcís volien anar
a Nicaragua a fer un casal per a nens, els
de la Bisbal, anar a descobrir llocs de
l’entorn... Tots van fer una presentació molt
ben feta.
Amb tot això, ja havíem gastat moltes
energies i teníem un budell buit, era l’hora
de sopar. Era de nit, però no era gaire
fosc perquè aquella nit la lluna es trobava
molt més a prop de la terra del que és
normal, i això es notava; podíem veure
clarament que menjàvem una deliciosa
sopa i un tall de carn a la brasa que ens
havien preparat alguns pares de La Claca
que s’havien ofert a cuinar els àpats durant
la Trucada. Gràcies a ells vam poder
menjar molt bé cada dia! En acabat de
sopar, la Teresa Maria va venir a fer-nos
el bona nit. Ens vam anar a estirar en un
prat i, tot mirant la gran lluna i amb música
de fons, vam pensar una mica sobre la
nostra situació i sobre què representa ser
del cau. Va ser molt relaxant. Després, ens
esperava un animat concert a càrrec d’en
Guillem Bitlloch, que ens va fer ballar molt
amb les seves cançons. Una mica de
gresca i ja va arribar l’hora d’anar a
dormir; durant la nit ja aterraríem a l’illa
de Brownsea i l’endemà al matí ens
esperava un joc d’orientació per l’illa. Ens
vam dividir en quatre grups i, amb
brúixoles i seguint les indicacions que els
vam donar, cadascun havia d’anar pels
boscos i camps fent unes pistes que
estaven amagades. Els camins estaven
enfangats i alguns van tenir més
problemes que d’altres per arribar al final
del joc, però va ser molt divertit. A l’última
pista, vam descobrir que el tresor de Baden
Powell que es trobava a l’illa de Brownsea
estava amagat dins de la casa de Sant
Mer. Efectivament, a dins hi havia el cofre
del tresor, però estava ben buit; el
terrorista se l’havia emportat abans! Per
descobrir-lo vam jugar a un joc anomenat
El Lobo, en què el terrorista anava matant
gent d’amagat i llavors tots havíem de
deduir qui era. Ens va costar, però al final
vam acabar descobrint qui era! Ell tenia
el tresor de Baden Powell, que era un
magnífic escrit sobre els valors de
l’escoltisme.
Ben tranquils i amb el terrorista
descobert, vam anar a fer l’últim àpat del
nostre viatge a l’illa de Brownsea. Després
vam fer l’avaluació de tot el cap de
setmana, per saber quines activitats
havien agradat més que les altres. En
general, tots els Trucs i animadors s’ho
van passar d’allò més bé participant-hi, i
nosaltres organitzant-ho. Ens va portar
molta feina, però va ser una experiència
molt gratificant i estem molt satisfets
d’haver-la pogut dur a terme. Només ens
queda donar els nostres agraïments a tots
els agrupaments que hi van participar, als
pares que ens van cuinar, i a tothom que
ha fet possible aquesta gran Trucada
2011.
Els Truc’s
Els Truc’s
66 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Èxits de Guspira Teatre i Grup de Teatre
Cassanec al certamen Rafael Anglada
La dissetena edició del Concurs de
Teatre Amateur Rafael Anglada ha
comptat amb la participació dels
grups de teatre locals Guspira
Teatre i Grup de Teatre Cassanenc.
El concurs, organitzat per
l’Associació Teatral La Clau, de
Santa Coloma de Farners, premiava
diverses categories d’un total de set
obres prèviament seleccionades
d’entre les propostes presentades.
Durant set diumenges, un jurat
format per diverses personalitats del
poble o vinculades al món del teatre
va avaluar les diferents
representacions.
El passat 12 de març es va
celebrar, al Teatre Catalunya de
Santa Coloma, la gala de lliurament
de premis del concurs. Els grups
cassanencs van obtenir diversos
premis i nominacions. Per part de
Guspira Teatre, Carmina Rabassedas va
obtenir el segon premi a la millor actriu
principal pel seu paper de Sor Maria dels
Àngels a l’obra Préssec enalmívar. Una
altra component del grup, Marta Tarrés,
es va endur el segon premi a la millor
actriu secundària pel seu paper de Sra.
Pilar Morell a la mateixa obra. A més, Sara
Blanquera, també integrant de la
companyia Guspira Teatre, va estar
PRÉSSEC EN ALMÍVAR, A
CALDES
El passat dissabte 2 d’abril,
Guspira Teatre vam portar la nostra
obra «Préssec en almívar» a Caldes
de Malavella, dins el cicle de teatre
d’aquesta localitat. Malgrat la
competència que sempre suposa la
transmissió d’un partit del Barça a la
mateixa hora, vam comptar amb
l’assistència d’un públic nombrós i
disposat des del principi a posar-se
en situació. Les rialles provinents del
pati de butaques van fer, una vegada
més, que gaudíssim de l’actuació i
ens quedéssim amb ganes de seguir
fent el préssec. Literalment!
Gràcies a tots els que ens vàreu
acompanyar, per primera o segona
vegada, i esperem veure-us en
properes interpretacions.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Els grups de tatre locals, reconeguts a Santa Coloma de Farners
nominada al premi de millor actriu
principal. Pel que fa a l’altre grup de teatre
local, el Grup de Teatre Cassanenc, Albert
Frayle va obtenir el primer premi al millor
actor secundari pel seu personatge de
Pep a l’obra Un Mal Dia. A més a més, el
grup va obtenir quatre nominacions:
Carme Rodríguez i Carles Alsina van estar
nominats en la categoria de millor direcció,
Carles Xirgu, en la de millor actor
secundari pel seu paper de Sr. Josep, i
Dolors Llinàs i Emma Martí es van endur
una nominació a la millor actriu
secundària pels seus papers de Maria
Victòria i Ramona, respectivament.
Els guardons obtinguts, i sobretot la
feina feta per tots dos grups, certifiquen el
bon moment pel qual passa el teatre al
nostre poble. Volem agrair al nostre públic
el suport i els ànims que ens transmeteu.
Això ens anima a seguir fent el que tant
ens agrada.
Salut i teatre!
Guspira Teatre i Grup de Teatre
Cassanenc
67

Encetem les activitats del tercer trimestre
Al llarg del mes de març s’han seguit
realitzant algunes activitats a l’INS de
Cassà, però no tantes com al mes de
febrer perquè ja hem gaudit de la Setmana
Blanca i calia fer els exàmens i treballs
corresponents al segon trimestre que va
acabar (a efectes d’hores lectives) el 18
de març passat, divendres Així, doncs, des
del dilluns 21, hem començat el tercer
trimestre. El tercer trimestre! I sembla que
fou ahir que vam començar un nou curs…
Tot i que parlarem bàsicament de les
activitats del mes de març, cal fer esment
de dues portades a terme a mitjan febrer,
per la seva importància i significació.
EL SINCOTRÓ ALBA
El dijous 10 de febrer es va visitar la
font de llum de sincotró ALBA. Ens ha fet
la crònica l’alumne Joan Crous Masó, de
1r Bat.:
El 10 de febrer pasta, una vintena
d’alumnes dels batxillerats de ciències de
l’Institut vàrem tenir el privilegi de visitar
la font de llum de sincrotró ALBA, la
infraestructura científica més important de
l’estat espanyol, construïda a Cerdanyola
del Vallès. I bé..., no ens enganyem: jo
(imagino que també fou el cas dels meus
companys) em vaig sentir com un infiltrat
en l’immens plató d’una pel·lícula de
ciència-ficció. La magnificència del
complex, juntament amb les explicacions
teòriques que ens varen donar, ens van
deixar bocabadats.
En primer lloc, ens sorprengué la
rigorosa seguretat externa que requereix
l’edifici, donat que els guàrdies i un parell
de màquines d’identificació ens
entretingueren uns vint minuts en una
espai annex. Seguidament, una física
(que, curiosament, havia estudiat a Cassà)
ens guià per passadissos i escales fins a
Sincotró ALBA. Un món «de ficció».
una sofisticada sala d’actes, on ella
mateixa s’acompanyà d’una presentació
digital per explicar-nos la logística i el
funcionament de les instal·lacions, el
manteniment, les futures aplicacions i
altres aspectes d’interès. En poques
paraules: a l’ALBA s’acceleren electrons,
els quals assoleixen el 99’99% de la
velocitat de la llum. Això s’aconsegueix
en progressió en el buit existent dintre del
Linnac (accelerador lineal), el Booster
(accelerador propulsor) i l’anell
d’emmagatzematge, de 90 metres de
diàmetre. La trajectòria circular en els dos
últims és possible gràcies a un conjunt de
dispositius d’inserció (electroimants) com
els wigglers (ja que les partícules no giren
per si mateix), i de la velocitat constant
dels electrons durant hores a l’anell
d’emmagatzematge se n’encarreguen les
cavitats de radiofreqüència. Una font de
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
llum de sincrotró «que encara que utilitzi
un sincrotró té objectius totalment diferents
als d’aquest», aprofita l’elevada radiació
electromagnètica despresa pels electrons
en ser obligats a girar (raigs gamma:
màxima freqüència i mínima longitud
d’ona). Aquesta llum tan intensa es capta
en les trenta-tres bifurcacions que té l’anell
més exterior, set de les quals surten de la
cavitat que cobreix el sincrotró i es
dirigeixen cap als respectius laboratoris
contigus (cabina òptica, cabina
experimental i estació de treball). Allà, els
fotons es focalitzen per tal d’”il·luminar”
la matèria sotmesa a anàlisi en un
microscopi. Evidentment, en el cas concret
d’una mostra biològica, aquesta es
destrueix a l’instant a causa de la
temperatura «així, per guanyar algun
segon, és conservada en nitrogen líquid».
Sigui com sigui, no s’examina la mostra
68 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Una tasca diferent fora de les aules: Plantem la Pau!
després de rebre el flaix lumínic, sinó que
es compara el feix de llum inicial amb les
partícules de llum que han impactat en
una placa darrere de la mostra; d’aquí
s’obtenen els resultats. Consisteix en una
mena de radiografia. En darrer terme,
qualsevol procés que impliqui tal
mobilització de partícules subatòmiques
és automatitzat des d’una sala de control
i múltiples mesures de seguretat
protegeixen els científics, exposats a
possibles radiacions perjudicials.
Havent abandonat la sala d’actes, a
través d’una porta vàrem passar d’aquells
passadissos aparentment normals a
l’enorme nau on en els propers mesos
s’iniciaran les investigacions. Perquè, de
fet, ara mateix s’està enllestint la
construcció de les primeres set línies de
llum i s’estan realitzant les comprovacions
i assajos pertinents. Amb la física que ens
acompanyava, férem una volta per les
passarel·les penjants que rodegen les
parets del donut en què es perfila la nau.
Des de semblant altura, poguérem
estimar les dimensions de la caixa (parets
de formigó revestides amb plom,
aixecades sobre capes d’argila, grava i
formigó) que cobreix els esmentats
conductes, per on corren els electrons. Així
mateix, veiérem una bona colla d’aparells
força sorollosos (alguns fins i tot treien
fum) encarregats del sistema de
refrigeració, del flux d’electrons, de la
temperatura estable (23ºC) i dels més
minuciosos exàmens realitzats quan el
sincrotró està en funcionament. A
continuació, vàrem baixar a tocar de peus
a terra i ens varen ensenyar un imant
«gegant», una habitació amb instruments
de molta precisió on s’augmentava la
pressió de l’aire per tal que no hi entrés la
NÚM. 698 - ABRIL 2011
pols, etc. No ens varen permetre d’entrar
al receptacle que conté els tubs del
sincrotró, ja que al matí havia estat actiu i
hi romanien restes de radiació, nefastes
per als éssers vius (les quals
desapareixen al cap d’un dia). Tanmateix,
amb un altre físic vàrem entrar en una
estació de treball i en una cabina
experimental en fase de muntatge, on ens
detallà el recorregut que fa la llum fins
que arriba al microscopi, i ens aclarí el fet
que tapin alguns aparells amb el quotidià
paper d’alumini de supermercat
(d’aquesta forma s’evita la dilatació de les
peces), entre d’altres curiositats.
Les preguntes que intercalàvem amb les
explanacions dels científics foren la causa
probable que la visita s’allargués
lleugerament. En sortir, després de
retornar el passi als guàrdies de seguretat,
ja era fosc i el conductor de l’autobús ens
esperava impacient. Sens dubte, la visita
a la font de llum del sincrotró va reforçar
aquella idea de veure que la investigació
científica avança cap a un futur pròsper i
innovador (en tal cas, podrà ser emprat
des d’un àmbit biològic fins a la fabricació
de nous materials...) i ens va fer percebre,
alhora, la sensació col·lectiva que tot és
molt abstracte i allunyat de les nostres
simples accions del dia a dia «o, fins i tot,
la sensació de no comprendre gairebé
res. I és que la ciència és molt complexa.
MEDI AMBIENT
El dijous 17 de febrer es va celebrar
una altra reunió dels delegats de Medi
ambient per parlar de l’estalvi d’aigua al
centre així com de la plantada d’un
ametller en un dels espais exteriors, com
a símbol de la pau, que va ser donat pels
Amics de la Unesco de Girona a tots els
instituts que van participar en la Cantata
per la Pau «UAP’1•celebrada el dijous 27
de gener i de la qual ja es va informar
àmpliament en el Llumiguia de febrer. Ens
ho explica amb més detall la professora
Isa Pont, responsable de Medi ambient a
l‘INS.
PLANTEM LA PAU
El 17 de febrer d’enguany vam fer la
reunió de Medi ambient, a la qual van
assistir els delegats i subdelegats de Medi
ambient. En aquesta reunió es va informar
dels resultats pràctics d’estalvi d’aigua de
la proposta mediambiental guanyadora
del premi Sant Jordi 2010, en què es
proposava la col·locació de brides a les
aixetes i una ampolla de 0,5 litre a la
cisterna del lavabos de l’institut. Aquest
petit gest ha suposat un estalvi de 1,5 litres
d’aigua cada vegada que anem al lavabo.
De mitjana hem calculat que estalviem 400
litres d’aigua diàriament.
També aquest dia va tenir lloc la
plantada d’un ametller amb els alumnes
de 1r d’ESO. El nostre centre ha participat
per segon any consecutiu en la Cantata
per la Pau UAP ’11, juntament amb altres
instituts de les comarques gironines. Per
la seva banda, els Amics de la Unesco de
Girona celebren cada any la Plantada per
la Pau. Enguany es van unir les dues
iniciatives i els Amics de la Unesco van
regalar a cada institut participant a la UAP
’11 un ametller per plantar-lo a cada centre
i així commemorar el Dia Escolar de la No
Violència i la Pau. Vam acompanyar la
plantada amb uns poemes breus.
69

Ostres! Què volen dir aquests signes? L’esperit de les Matemàtiques omple les aules
PROVES CANGUR
Tal com dèiem al principi, quant a les
activitats del mes de març, el dijous 17 els
alumnes de 3r, 4t i 1r de Batxillerat van
participar, com ja és habitual en el centre,
en les Proves Cangur de matemàtiques
que cada curs organitza la Universitat de
Girona. Ens ho expliquen tres alumnes
de 3r d’ESO que hi van participar.
El dijous 17 de març, els alumnes de 3r,
4t i 1r de Batxillerat vam anar a la UdG per
participar en les Proves Cangur.
Vam sortir de l’institut a les nou del matí.
Quan vam arribar, no van passar ni deu
minuts que ja havíem d’anar cada curs a
l’aula corresponent. Els de 3r i 4t vam anar
a la mateixa classe i els de Batxillerat a
una altra. A cada aula hi havia diferents
nivells, per tal que dos d’un mateix nivell
no estiguessin de costat.
Quan vam ser a dins de l’aula, cada
alumne s’asseia segons el curs. Els de
tercer teníem el full verd; si eres de 4t
d’ESO, de color blau, i si eres de
batxillerat, groc. Quan vam estar tots al
nostre lloc, ens van repartir un altre full
amb el nom de cadascun per anotar-hi
les respostes de les proves i, llavors,
també ens van donar un tiquet per, quan
acabéssim, poder anar a esmorzar. Com
a obsequi per haver participat, ens van
donar un bolígraf, una brúixola i un pin en
record de les Proves Cangur 2011.
Vam començar a fer la prova a les deu
del matí, i, encara que haguéssim acabat,
fins les 11 en punt no ens podíem aixecar
del nostre lloc. Quan vam acabar, ens van
donar una carpeta de la UdG i llavors
anàrem a esmorzar.
Vam poder estar fins a dos quarts d’una
donant voltes per la Universitat i trobantnos
amb gent d’altres instituts que també
havien participat en les proves. Vam tenir
l’oportunitat de visitar les diferents
Universitats i veure com eren les aules i
els diferents espais que hi ha.
Després, anàrem tots al lloc on ens
havien indicat els professors per tal
d’agafar l’autobús, i tots els alumnes de
l’INS Cassà vam tornar cap a l’institut.
Va ser una bona experiència i esperem
poder tornar-hi el curs vinent.
Laura Busquets, Cristina Costa i
Noelia Díaz / 3rA
SORTIDA A ESCLET
El divendres 25 de març els alumnes
de 1r d’ESO van fer una sortida a Sant
Vicenç d’Esclet, a peu o amb bicicleta.
Ens n’han fet la crònica en català i anglès.
L’excursió a St. Vicenç d’Esclet va ser el
25 de març. Vam marxar de l’INS a dos
quarts de deu. Ens van acompanyar
quatre mestres: la Maria i la Furqui
anaven a peu, i en Pere i en Joan amb
bici. Alguns anaven amb bici i d’altres a
peu. Els que anaven amb bici van anar
fins a l’estació de Llagostera, i els que van
anar a peu van anar directament a St.
Vicenç d’Esclet.
La caminada, pels que van anar a peu,
va durar aproximadament tres quarts
d’hora i pels que van anar amb bici una
mica més.
Quan vam arribar a St. Vicenç, les bicis
encara no havien arribat. Els mestres no
ens van deixar menjar fins que van arribar
els que anaven amb bici.
Vam esmorzar i ens van deixar jugar
una mica. Després d’aquest viatge vam
tornar cap a l’institut.
Laila Mahioui, 1r A
We went to St. Vicens cycling or walking!
Friday, 25th of March, we (1st of ESO)
went to St Vicens d’Esclet cycling or
walking. At eleven o’clock, some students
took their bikes. And the walking students
team got ready for a walk about 1h.-1h.
30. The cycling students team went to
Llagostera, and then Pere Aguilar and
Joan Pagès (our teachers) took photos.
After that, they went to St. Vicens.
When we all arrived , we started to eat
(the 2nd breakfast) and after that we
played «El cementiri» with our teachers:
Maria Gallego, Joan Pagès, la «Furqui»
and Pere Aguilar.
And later we all returned to our school
very tired but it was a great and funny day!
We would like tot repeat it!
Sahar ElYakhlifi, 1st of Eso D
AL PARC EÒLIC
El dimarts 29 de març els alumnes de
1r i 2n de Batxillerat van anar a visitar el
Parc Eòlic de la Serra de Rubió. Ens ho
explica la professora de Tecnologia
Montserrat Llach.
Érem els alumnes del Batxillerat
Tecnològic i dos professors
acompanyants (en Quim Nadal i jo). Va
ser un dia molt agradable en què vam
poder veure de prop els aerogeneradors
enmig d’un paisatge espectacular. En
arribar, ens van fer una explicació, de caire
divulgatiu, del parc. Seguidament ens van
donar algunes dades tècniques i vam fer
una caminada fins als aerogeneradors.
El dia era perfecte: els vam poder veure
en funcionament en un dia assolellat i
sense que el vent fos gaire molest. Ens
van impressionar les dimensions i també
el soroll que feien. Així mateix, ens va
cridar l’atenció la quantitat de factors que
tenen en compte abans d’instal·lar un parc
70 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Tres imatges de la sortida a Esclet i, a
sota, la Cantata present en el 25è
aniversari de TV Girona.
eòlic.
En acabar, dinàrem al poble de Rubió i
ja va ser hora de tornar a Cassà per ser a
dos quarts de sis a l’institut.
CANTEM A L’ANIVERSARI
DE TV GIRONA
El dijous 31 de març va tenir lloc, a
l’Auditori de Girona, la celebració del 25è
aniversari de TV Girona. Al llarg de l’acte,
Televisió de Girona va lliurar els premis a
La comunicació, L’esport, La cultura i
L’empresa i innovació. Al final, els alumnes
de l’INS que ja havien participat en la
Cantata per la Pau «UAP’11•al Teatre
Municipal de Girona (27 de gener) també
van formar part de la Cantata que va cloure
l’acte, convidats a participar-hi per TV
Girona, després de la brillant actuació, ja
esmentada, del mes de gener. Hi eren
presents els representants de les diverses institucions, els
mitjans de comunicació i els familiars dels alumnes.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Olga Morote
C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selva
Òscar Alonso - Tel. 609410054
71

David López, autor del gol del Cassà, i Mussa, en el partit contra el Canyelles
Bones sensacions, però sense victòries
Semblava que l’equip, per fi podia sortir
de la cua de la classificació, però no va
poder ser. I és que la bona marxa de
l’equip en les últimes setmanes convidava
a l’optimisme en el partit al Municipal
davant del penúltim classificat, el Palau
Solità i Plegamans. Però recordem que
l’equip ens va fer sentir molt orgullosos a
Manresa. Davant del tercer classificat i
amb algunes baixes importants, el Cassà
va fer una actuació defensiva memorable
i no va deixar desplegar el seu joc al
desconegut Manresa, que es va confiar.
Els jugadors van demostrar del que són
capaços, també, en el partit següent. Al
Municipal, el Canyelles va venir a buscar
petroli, les ganes i l’esforç per jugar la
pilota del Cassà no li ho van permetre.
Taxacions
Certificats d'habitabilitat
Certificats de solidesa i altres...
Molt bon punt amb un dels millors gols de
la temporada inclosos, de David López.
La llàstima és aquesta oportunitat perduda
davant del Palau Solità, però s’ha de
seguir treballant així.
CASSÀ, 1 - P-SOLITÀ, 3
CASSÀ: Cítores, Codolà, Troyano,
Arnau, Adrià, Massegur, Subi (Pérez, 60'),
Mussa (Cavallé, 55'), Salguero, Serra
(Bernat, 70') i López.
PALAU-SOLITÀ: Mora, Toño (Víctor, 52'),
José Mari, Ortiz, Franc, Sergi, Morera, Dani
(Keita, 70'), Miguelito, Ángel i Héctor.
GOLS: 0.1 Morera. 1-1 Salguero. 1-2
Miguelito. 1-3 Héctor.
Davant del Palau-Solità, l’equip tenia
una oportunitat única de reivindicar-se i
deixar la cua de la classificació, però no
va poder ser. L’efectivitat dels del Vallès
Occidental va ser la clau d’un partit avorrit
i poc intens pel clima calurós que hi havia
al Municipal –es va arribar als 25 graus
de temperatura- però amb alternatives per
als dos equips. Morera va avançar els
visitants amb una bona jugada al
contraatac, i poc després Salguero va
igualar el marcador amb un molt bon gol.
Amb l’empat es va arribar al descans. La
segona meitat es va caracteritzar pel
domini local en tots els sentits, però
l’encert dels visitants a l’hora d’avançarse
mitjançant Miguelito va ser fulminant.
72 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Marc Salguero, lluitant per una
pilota al matx contra el Canyelles
El tercer gol va caure pel seu propi pes.
El Cassà, doncs, segueix últim, a tres
punts del Palafgrugell, ara penúltim.
CASSÀ, 1-
CANYELLES,1
CASSÀ: Cito, Rubén, Troyano
(Bernat, 80'), Adri, Massegur, Subi,
Mussa (Pérez, 65'; Quimet, 88'),
Salguero (Caballé, 70'), Serra (Arnau,
60') i López.
CANYELLES: Porcal, Jordi, Melendi,
Luis, Tato (Jonathan, 70'), Marín, Alberto,
Rubi (Fortuny, 66'), Velillas, Silver (Luque,
68') i Cani (Pol, 88').
GOLS: 0.1 (8') Velillas. 1-1 (42') López.
Bon partit del Cassà davant d’un rival
que no va sorprendre al Municipal. I ens
referim a que va fer exactament el que
tothom s’esperava després de l’anada,
esperar el rival al darrere i aprofitar algun
contraatac. A més, el Canyelles no va jugar
ni una pilota des del darrere. Tot el joc el
va posar el conjunt cassanenc. Ben aviat,
però, Velillas feia témer el pitjor marcant
el 0 a 1 (8’), ja que s’esperava una defensa
aferrissada i impenetrable del Canyelles
per endur-se els tres punts, que és a l’únic
que venien. Però el futbol va fer justícia i
López, amb un dels millors gols de la
temporada, va aconseguir empatar el partit
enviant la pilota a l’escaire dret de la
porteria de Porcal (42’). Això sí, la segona
part es va veure marcada per l’expulsió
d’Alberto per part visitant (50’) i de Rubén
per part local, que no va estar llest per
aprofitar la superioritat numèrica (56’).
Amb deu contra deu sobre el terreny de
joc, hi va haver moltes alternatives
per als dos equips.
MANRESA, 0 -
CASSÀ, 0
El Cassà va desplegar a Manresa
el millor entramat defensiu de tota
la temporada. Davant del tercer
classificat i amb tot en contra, la
defensa cassanenca, i no només la
línia de quatre, sinó tot l’equip en
bloc, va fer parar boig el Manresa.
Els del Bages ho van provar tot però
quan no xocaven amb algun
jugador visitant, era Cítores qui
intervenia, com sempre,
providencialment. La pilota va ser
per als manresans, que a mesura
NÚM. 698 - ABRIL 2011
que passaven els minuts s’anaven posant
més nerviosos per la seva urgència amb
els tres punts. A més el Cassà va tenir les
seves opcions de marcar, especialment
en l’última jugada del partit, en què Subi
va rematar una centrada que un defensor
local va rebutjar sota la mateixa línia de
gol. Molt bon resultat i demostració d’orgull
i de força davant d’un equip superior.
2A REGIONAL: LLUITANT
FINS AL FINAL
Ho intentaran fins que no quedin forces.
L’equip de Segona Regional no és
encara matemàticament un equip de la
futura 4a catalana, i sabem que aquest
grup no es rendirà fins que així sigui. Però,
les coses com siguin, dels 21 punts en joc
no se’n pot perdre cap ni un. Últims en la
taula classificatòria, no acaben de trobar
el camí de la victòria. A diferència d’altres
cuers de les diferents lligues, però, el
Cassà B viu una situació inversemblant.
Planten cara, posen més ritme que el
rival, tenen infinitat d’ocasions, però
aquests arguments mai són suficients per
emportar-se els tres punts. Vilartagues,
Quatre Vents i Aro en són l’exemple més
clar. Són equips de la part alta que han
guanyat a l’equip posant molt poc de la
seva part i aprofitant-se dels errors del
rival. En canvi, el segon equip no
aconsegueix materialitzar ocasions i tirar
endavant els partits per molt d’esforç que
hi dediqui. El partit davant del Fornells a
casa es va suspendre per uns incidents
entre els dos equips pels quals l’àrbitre
va considerar que s’havia d’anul·lar.
Resultats:
Quatre Vents 4-1 Cassà B
Cassà B 1-3 Aro
Vilartagues 3-0 Cassà B
Cassà B 0-0 Fornells (s.a.)
73

Dos moments del partit dels juvenils
contra el Blanes; a la dreta, l'alineació
d'aquest matx
JUVENIL A
Sembla que l’equip de Xavi Ruiz rutlla
força bé. I és que s’estan aconseguint, si
més no, resultats de prestigi per a l’equip.
A l’Escala, un mític de la categoria, es van
endur els tres punts sense problemes, i
amb el Blanes l’empat final va ser un cop
dur després d’avançar-se per dos gols a
zero abans de la mitja part. Ara mateix
l’equip té ja 27 punts i és a 4 del descens.
Resultats:
Cassà 2-5 Banyoles
L’Escala 0-2 Cassà
Cassà 2-2 Blanes
E.F. Garrotxa 3-2 Cassà
JUVENIL B
El conjunt juvenil de Síria no té res a
veure amb aquell grup inexpert i innocent
de principi de temporada. L’equip
competeix en cada partit i està
aconseguint molt bons resultats. A més,
quan es perd, ja no és per golejada i hi ha
opcions d’empatar a cada partit. Moltes
felicitats per l’evolució de l’equip.
Resultats:
Coma-cros B 2-1 Cassà B
Cassà B 2-1 Caldes
Bescanó 1-1 Cassà
Farners 2-1 Cassà B
CADET
L’equip cadet de Quimet Boadas
segueix intractable, i és que no hi ha hagut
gairebé cap equip que li hagi fet ombra.
Això sí, s’ha d’anar en compte amb les
faltes de concentració o els excessos de
confiança com al camp del Quart, on
es van escapar tres punts d’or. Tot i
així són segons amb 55 punts i a 4 del
tercer.
Resultats:
Cassà 6-0 La Salle Figueres
Quart B 3-2 Cassà
Cassà 5-3 Palafrugell
INFANTIL A
L’infantil és, sens dubte, la revelació
de la temporada. Ja ho hem dit vàries
vegades, però és que no paren de
sorpendre. L’ensopegada amb
l’Anglès a casa és l’únic que se’ls pot
«retreure», però va ser davant d’un
equip resultadista i no es va perdre la
filosofia en cap moment. Això sí, en
l’últim mes, 9 punts. Ara mateix l’equip
és quart a un sol punt del Guíxols,
tercer.
Resultats:
Figueres B 0-1 Cassà
Cassà 0-3 Anglès
Quart 0-1 Cassà
Cassà 2-0 Aro
INFANTIL B
L’infantil B no rep mai el premi que es
mereix. Els partits começen bé, amb
alternatives per als dos equips, però sempre
s’acaba cedint davant de grups de nens que
són més grans que la majoria dels
cassanencs. Ara mateix, penúltims amb 8
punts. Resultats:
Cassà B 1-8 Cristinenc
Palafrugell 10-6 Cassà B
Base Empordanet 6-1 Cassà B
Pals 9-0 Cassà B
ALEVÍ
Tampoc està sent gaire bona la temporada
de l’Aleví, que juga a la màxima categoria. A
veure si podem veure alguna victòria d’aquí
a final de temporada. Resultats:
Farners 5-3 Cassà
Esplais 7-2 Cassà
Cassà 1-6 Figueres
E.F. Garrotxa 6-1 Cassà
Text: Eduard Llinàs
Fotos: Joan Muñoz i J. M. Fusté
74 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Actualitat del bàsquet cassanenc
Repassem els resultats de les darreres
setmanes del bàsquet del Foment Deportiu
Cassanenc
SÈNIOR MASCULÍ
3A CAT.
Sant Gregori 72 - F.D. Cassanenc 62
Cassanenc: Cazorla(7), Nuell(3),
Morejón(11), D.Xifra(5), Fernández(2),
Frau(6), Bertran(23), Boadella(5), Padrós
Parcials: 9-13, 22-30, 41-44, 72-62
Setmana de carnaval: algun jugador va
preferir anar de carnestoltes abans
d’ajudar l’equip: sabent que hi havia dos
lesionats, demostra falta de solidaritat.
Sobre el partit hem de dir que va ser molt
dolent per part de tots dos equips; els
cassanencs varen anar per davant en el
marcador, fins a l’últim quart. Al darrer
període, els locals varen sortit molt més
forts en defensa, sapigueren portar el
partit al seu ambient, jugant amb més força
i jugant al límit de las personals, cosa que
els va afavorir. Nosaltres no vam saber
jugar al nivell de la primera part, cosa que
va aprofitar el Sant Gregori per remuntar i
assolir la victòria.
F.D. Cassanenc 69 - Llagostera 61
Cassanenc: Cazorla(14), Nuell(2),
Casadevall(4), Morejón(9), Jordi Xifra(7),
Damiá Xifra(4), Fernandez(3), Frau(5),
Bertran(12), Boadella(7)
C.B.Llagostera: Bonmatí(2), Ll.
Jimenez, Fumadó(17), Vila(3), Fernández,
Clara (9), Alberti(10), Sabat(7),
Boadas, De Toros, Sergi Horta(13), Ortiz
Parcials: 16-18, 41-32, 56-48, 69-61
Àrbitres: Sr. Contreras i Sr. López. Molt
malament, per a tots dos equips.
El pavelló va registrar una molt bona
entrada, la millor de la temporada, per
veure el partit de la máxima rivalitat entre
el Cassà i el Llagostera. A més, els
visitants, amb cinc jugadors de Cassà.
El partit va estar igualat als primers deu
minuts (16-18).El segon període, els
cassanencs varen pressionar més en
defensa i varen aconseguir marxar del
marcador al minut 27, (36-23); aquets
tretze punts de diferencia semblava que
donaven més tranquil·litat al joc dels
locals, peró el Llagostera mai no es va
rendir i amb els pivots Sergi Horta i
Fumadó es varen encarregar que el partit
tornés a la igualtat en el marcador. Als 33
m de la segona part el resultat era de 58-
54. En el tram final del partit, els visitans
varen intentar, fent personals, esperar les
NÚM. 698 - ABRIL 2011
L'equip cadet masculí
errades dels tirs lliures dels cassanencs,
peró aquesta vegada el nostre equip va
estar més encertat i va assolir una victória
més que merescuda.
C.B.Salt C 79 - F.D. Cassanenc 78
(amb pròrroga)
Cassanenc: Cazorla, Nuell(5), Casadevall,
Morejón(26), J.Xifra(4), D.Xifra,
Fernández(3), Frau(1), Bertran(27),
Boadella(12). Parcials: 21-21, 37-40, 56-
58, 68-68,79-78.
Arbitres: Carvajal i Gomila. En l’última
jugada, Carvajal va perjudicar els
interessos del F.D. Cassanenc.
Partit molt igualat durant els 45 minuts,
ja que es va haver de jugar la pròrroga
perquè al final dels 40 minuts es va
acabar amb empat a 68. A la pròrroga, a
falta de 25 segons per acabar-se, amb el
resultat de 77-78 a favor dels cassanencs,
una falta no assenyalada al jugador
Fernández, del nostre equip, va provocar
que immediatament el Salt fes l’última
cistella i assolís la victòria per al seu equip.
F.D. Cassanenc 70 - Montessori 69
Cassanenc: Cazorla(5), Noell(3),
Casadevall(2), Morejón(17), J.Xifra(7),
D.Xifra(1), Fernández(5), Bertran(15),
Boadella(8)
Parcials: 24-17, 44-34, 49-53, 70-69
Àrbitres: Vila i Rodriguez. Regulars
L’equip cassanenc va assolir una
victória molt important, que li permet situarse
al cinquè lloc amb 13 victòries i 11 derrotes.
El partit va estar molt igualat, amb
diferències en el marcador a favor de un i
altre equip. Només els cassanencs, al mi-
nut 21 van arribar a tenir un aventatge de
12 punts (48-36), però un parcial d’1 a 17
a favor del Montessori va donar molta
emoció fins als minuts finals. Els jugadors
cassanencs: Bertran, amb tres triples,
Boadella, amb quatre rebots defensius i
Morejón, amb nou punts, es varen possar
las pilas i sapigueren encarrilar bé el
partit. A falta de deu segons per acabar el
partit, un triple de Morejón, 70-66, i un altre
triple del cassanenc Robert Duran, que
juga amb el Montessori, 70-69, varen
possar emoció al que faltava de partit. Al
final, victòria cassanenca ben merescuda.
JÚNIOR MASCULÍ
Sant Gregori 53 - F.D. Cassanenc 43
2a fase: equips participants: C.B.
Adepaf A, C.B. Adepaf B, C.B.Olot A, i
F.D. Cassanenc.
C.B. ADEPAF B 48 - F.D. Cassanenc
67
F.D. Cassanenc 58 - C.B. Adepaf A 56
CADET MASCULÍ
F.D. Cassanenc 68 - Sant Narcís 29
C.B. Hostalric 47 - F.D. Cassanenc 65
Salle G. 64 - F.D. Cassanenc 48
INFANTIL MASCULÍ
St. Josep 111 - F.D. Cassanenc 70
75

A la dreta, els equips infantils
masculí i femení
F.D. Cassanenc 65 - C.B. Quart 86
C.B. Farners 70 - F.D. Cassanenc 51
SÈNIOR FEMENÍ A
St. Gregori A 49 - F.D. Cassanenc A
47
F.D. Cassanenc A 40 - Sta. Eugènia
54
Malgrat 50 - F.D. Cassanenc A 48
SÈNIOR FEMENÍ B
C.B. Quart 44 - F.D. Cassanenc B 42
F.D. Cassanenc B 58 - Bescanó B 42
F.D. Cassanenc B 51 - C.B.Lloret 72
F.D. Cassanenc B 52 - UAT.Bus-bar 24
JÚNIOR FEMENÍ
F.D. Cassanenc 74 - Banyoles 61
Escolàpies 46 - F.D. Cassanenc 69
Fase final. Equips participants:
C.B.Sant Feliu, C.B.Nou Caulés, GEiEG
B i F.D. Cassanenc.
CADET FEMENÍ
2a fase. Equips participants: Pia Olot,
Unió-Uni A, Palamós i F.D. Cassanenc
F.D. Cassanenc 35 - C.E. Palamós 54
UNIÓ-UNI A 72 - F.D. Cassanenc 87
F.D. Cassanenc 50 - C.B. Olot 40
PREINFANTIL MASCULÍ
Sant Josep 89 - F.D. Cassanenc 44
2a fase. Equips participants: C.B.Sant
Feliu, Sant Gregori, Bisbal Bàsquet,
C.B.Escolapies i F.D. Cassanenc.
F.D. Cassanenc 5 8 - Bisbal B. 63
Per informació: ens podeu
trobar al
C/ Esport, 1
o trucar al tel.
o fax 972 46 35 70
St. Gregori 37 - F.D. Cassanenc 58
INFANTIL FEMENÍ
Montessori 68 - F.D. Cassanenc 52
F.D. Cassanenc 53 - GEIEG 67
Escolàpies 20 - F.D. Cassanenc 71
F.D. Cassanenc 83 - U.E. Ripoll 35
MINI MASCULÍ A
C.B. Sant Josep - F.D. Cassanenc A
C.B. St. Josep A - F.D. Cassanenc A
F.D. Cassanenc A - B.C.Torroella
Tot en construcció
d'obra nova i petites
reformes
76 NÚM. 698 - ABRIL 2011

L'equip preinfantil masculí A
Adepaf A - F.D. Cassanenc A
MINI MASCULÍ B
F.D. Cassanenc B - C.B. Farners
F.D. Cassanenc B - C.B. Llagostera
Bisbal bàsquet - F.D. Cassanenc B
MINI FEMENÍ
F.D. Cassanenc - C.B. Sant Gregori
F.D. Cassanenc - C.B. ROSES
GIRONA C.F. - F.D. Cassanenc
F.D. Cassanenc - C.B. Escolàpies
PREMINI MIXT B
F.D. Cassanenc B - B.C. Maçanet
L’àrbitre avui en dia és un personatge que partit a partit es
qüestionat pel seu treball a la pista i que en molts casos està
sotmès a una pressió per part del públic, entrenadors i jugadors,
que en cap cas es mereix, i que simplement intenta aplicar un
reglament que ha hagut d’aprendre a correcuita amb unes
classes teòriques i aprendre la resta sobre la marxa.
Està demostrat que quan un equip perd per un resultat ajustat
és per culpa d’ell, i el que guanya argumenta que, si no hagués
estat per l’àrbitre, el resultat hauria estat més avantatjós. Aquest
personatge només queda ben vist quan al final el resultat és
d’una diferència tan gran que cap equip qüestiona la superioritat
de l’adversari.
Dit això us puc assegurar que un partit vist des de la pista o vist
des de la grada és completament diferent, amb l’experiència
que tinc com a delegat de camp en un munt de partits. Creieume
que noh hi té res a veure. Molts dels que en discrepen,
l’insulten o qüestionen les seves maneres de fer, cridant i
increpant, a part que no ajuden el seu equip, us garanteixo que
no aguantarien ni tan sols dos minuts a la pista.
Cal ser més prudent, simplement per les raons següents:
En primer lloc, i començant per les categories de base.
Normalment són arbitres d’escola i comencen a arbitrar a partir
dels catorze anys d’edat; molts encara juguen a bàsquet en
alguna categoria superior, Cadet, Junior…, i han entrat en aquest
món primer perquè els fa gràcia i segon per recollir alguns
calerons per al cap de setmana. Pocs, això sí. Tingueu en compte
que un partit de mini amb desplaçament inclòs et pot costar uns
20 € de mitjana, i si tenen la sort d’arbitrar un segon partit cobraran
uns 13 € més. S’ha de tenir en compte que són menors d’edat i
que normalment els ha d’acompanyar el pare o la mare, que
també hauran d’esperar que acabi el partit asseguts en mig del
públic i escoltant en molts casos com increpen el seu fill. Podeu
treure’n, doncs, les conclusions que creieu més oportunes.
Som tots el clubs els que ens queixem, que volem un arbitratge
NÚM. 698 - ABRIL 2011
C.B. NOU CAULES - F.D. Cassanenc
B
Masmitjà - F.D. Cassanenc B
F.D. Cassanenc - C.B. Vilafant
L’àrbitre, amic o enemic?
PREMINI MIXT A
Porqueres - F.D. Cassanenc A
B.C.Torroella - F.D. Cassanenc A
F.D. Cassanenc A - C.B. Adepaf
de més qualitat, però cada vegada som més equips, cada vegada
necessitem més arbitres i cada vegada més els àrbitres d’escola
abandonen abans de pujar de categoria. Només un 15% del
àrbitres passen a ser o seran àrbitres de categories superiors; la
resta abandonen per considerar-se maltractats pels diferents
col·lectius. Hem de tenir en compte que l’única manera de
guanyar en qualitat és que als futurs àrbitres els agradi fer aquesta
feina i que arbritin força partits.
En segon lloc, i ja parlant d’àrbitres de comitè, podem veure
que a la majoria els agrada aquest mundilo i que realment
s’esforcen per donar el millor de si mateixos. Són partits on es
cometen errades en l’arbitratge, és veritat, però també són partits
amb jugades molt ràpides i amb una perspectiva molt diferent
de la de la grada; els jugadors realitzen canvis contínuament
l’àrbitre ha de estar quaranta minuts a la pista, i en molts casos
jutjant dos partits seguits, cosa que agraïm el clubs perquè ens
surt més econòmic. Però evidentment el cansament físic es nota
a la pista en el segon partit. L’àrbitre és una persona. Penseu
per un moment en un diumenge a les 16.30, partit Júnior Masculí.
L’arbitre al qual pertoqui serà el segon àrbitre del Sènior Masculí
de les 18:00, dos partits de molta canya, i que l’àrbitre que fa de
parella amb el primer a les 16:00 ha arbitrat un partit a 30 km de
Cassà perquè la Federació no té prou àrbitres per assumir tots
el partits de la jornada.
Però a diferència dels àrbitres d’escola, si se’ls pressiona gaire,
passen factura, esportivament, i en molt casos econòmicament
per sancions.
Dit això no crec que l’àrbitre sigui un enemic, i si volem tenir
arbitratge de qualitat també haurem d’ aportar de la nostra part i
ser més pacients; si no s’aconsegueix una millor formació i
duració, l’arbitratge s’ anirà en detriment de la qualitat de joc.
Són faves comptades!
Arcadi Sitjà i Paradeda
77

El Cassà A es proclama campió de
preferent i puja de categoria
El Club Escacs Cassà es troba enmig de
la seva principal competició: el Campionat
Provincial per Equips. Us fem la crònica
de les darreres rondes jugades ronda a
ronda perquè els lectors reprodueixin part
de les emocions que hem viscut des el
club aquest darrer mes respecte els
nostres tres equips.
RONDA 7
Preferent: Olot B - Cassà A, 2.5 - 7.5
S’ha fet la feina. S’havia de guanyar i
s’ha guanyat.
Ja en veure l’acta, la superioritat el
Cassà es reflectia als 10 taulers, amb la
qual cosa només s’havia d’actuar amb
confiança i evitar sorpreses. Però el matx
ha anat de cara des del principi. Hem
començat amb un 0 - 4. Victòries,
relativament ràpides, de Miguel Angel
Alejo, Miquel Mirasol, Pere Clara i Jordi
Álvarez. Aquí en Sergi se li complica la
partida i perd. 1 a 4. Però de seguida
també victòria de Jaume Cañigueral.
Ja amb el matx gairebé assegurat,
cauen 3 taules: en Josep Anton Pérez, en
Carles Otero i Josep Cruañas. El matx ja
estava decidit, i en Ricardo Alejo
arrodoneix el resultat amb la seva victòria
davant el veterà Joaquim Bosch.
1a cat: Cassà B - Lloret, 4 - 4
Important empat del Cassà B, davant
del Lloret que li permet aconseguir la
vuitena posició. Victòria ràpida de Joan
Riera, seguida de tres derrotes també
relativament ràpides de Salvador Masnou
i Joan Carles Capilla. A continuació, també
en Jaume Ventura deixa escapar la seva
posició i perd. 1 a 3. La situació pinta crua.
Però en Jordi Carbó, amb avantatge de
qualitat, culmina la seva victòria i inicia la
remuntada. 2 a 3. El matx agafa una pausa
i als taulers restants es veu un final
desavantatjós (2 peons passats no
semblaven compensació suficient pel
cavall), i en Vicenç Vila i l’Oscar Ortiz
plantejaven finals de peons amb peces
petites. Però, vés per on, tant en Vicenç i
l’Oscar afinen el seu joc i consoliden la
remuntada. 4 a 3. Ja no es pot perdre.
Però finalment, l’Angel Mayor no pot
salvar la seva partida, i abandona. 4 a 4.
Mig punt importantíssim, i queden els dos
rivals que comparteixen la lluita pel
El Cassà A, a Calaf: Carles Otero, Josep Cruañas, Jaume Cañigueral, FX Pérez,
Miquel Mirasol, JA Pérez, MA Alejo, Pere Clara, Ricardo Alejo i Jordi Álvarez.
descens.
3a: Cassà C - Sta. Eugènia F, 2.5 - 1.5
Partida important per continuar al
capdavant de la classificació.
Carlos A. Rodriguez rep un regal d’una
dama, i guanya ràpid. A continuació,
Miquel Donate també aconsegueix la seva
victòria. 2 a 0. La cosa va bé. Però, els
rivals no era tan feble com es pensava.
En Jordi Masnou, després de recuperar
una peça perduda en un error anterior,
aconsegueix firmar unes taules. I
finalment, l’Amador Repiso que lluitava
amb un 1700 «fals» (un jugador estranger,
de bon nivell, que acaba de fitxar per
l’equip gironí), jugava un final de dos
cavalls i peó contra torre. En un moment
de la partida, no aprofita l’oportunitat de
sacrificar la torre pel peó deixant com a
únic material del rival els dos cavalls la
qual cosa assegurava les taules. Un cop
deixada passar aquesta oportunitat, el
rival protegeix correctament el peó i ja no
pot fer res per evitar la derrota.
RONDA 8
Preferent: Cassà A - Salt A, 9 - 1
Sobre el resultat, no hi ha massa res a
comentar. El Salt va presentar l‘equip més
fluix de l’any (i potser l’alineació més fluixa
de tota preferent), i amb tres jugadors de
menys. Amb aquest panorama, els seus
dos únics jugadors titulars van oferir
taules ràpides i la resta de jugadors van
perdre les altres partides en joc, on els
cassanencs simplement van saber estar.
Després d’aquest resultat, som líders
amb 1 punt d’avantatge sobre el segon
classificat a falta d’1 ronda. Som
matemàticament primers? La resposta és
que no encara. Després d’aquesta ronda,
el desempat provisional (en cas que el
Cassà perdés i el Gerunda B guanyés),
ens és favorable (210,75 punts contra
185,5 punts del Gerunda). Un avantatge
considerable, però degut a la gran
variabilitat d’aquest sistema de desempat,
no es pot assegurar que sigui un
avantatge suficient ni molt menys.
Per tant, l’únic resultat que ens assegura
matemàticament el primer lloc és
aconseguir que no es produeixi l’empat.
1a: Salt B - Cassà B 5,5 - 2,5
El motiu de la desfeta del Salt-Girona A
era per reforçar el seu equip B i ens
trobàvem amb un dur rival. Tot i així hi
havia la opció d’atacar «per sota», on les
forces s’igualaven, fins i tot érem
lleugerament favorits als dos últims
taulers. Es van donar, però, massa
facilitats i diversos errors van fer decidir
fins a quatre partides (la majoria per dalt,
on ells eren molt forts) situant un avantatge
de 4-1 al marcador que ja seria definitiu.
Això ens deixa amb un triple empat a
2,5 la cua de la classificació, entre Blanes,
78 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Montgrí i Cassà B. La darrera ronda
juguem amb el Blanes.
L’anàlisi, semblant al del primer equip.
No és matemàtic que descendim encara,
necessitem almenys l’empat per tenir
opcions de mantenir-nos, i una victòria molt
millor (afegeix pressió al Montgrí).
3A: Cassà C - Olot E, 2 - 2
L’Olot E venia com a quart equip del
Grup (equip de joves, i molt competitiu) i
així ho va demostrar, guanyant dues
partides, i perdent altres dues després
d’una ràpida victòria d’en Gerard i una
llarga i treballada victòria d’en Castellà.
La classificació deixa com a primer del
grup al Santa Eugènia C i empatats al
segon lloc el Cassà C i Olot D. El desempat
és ínfimament superior als Olotins (fet que
podria variar la última ronda, o no), per
tant per aspirar al segon lloc els hem de
vèncer a camp contrari.
RONDA 9
Avui era el dia definitiu: el Cassà A
portava un punt d’avantatge sobre el seu
màxim rival el Gerunda B. Per tant, l’únic
resultat que ens anava malament era una
derrota del Cassà i una victòria del
Gerunda B. I així i tot, llavors empatats a
punts, entrava en joc el desempat
(Sonneborn-Berger per equips) que
també ens era força favorable.
Per poder guanyar, si el Cassà perdia
però feria 4.5 punts o 4 punts, ells havien
de fer 9 o 8 punts (segons el cas) davant
d’un rival molt difícil com és el Banyoles.
Per tant, estàvem en posició
privilegiada però no ens podíem adormir.
Per una altra banda, el Cassà B jugava
amb l’altra cuer de la classificació. Els
requeriments demanaven que el resultat
mínim que s’havia d’aconseguir era
l’empat, gràcies a un millor desempat.
Llavors, asseguràvem la 8ena posició, i
només el descens era possible si havia
un daltabaix dels equips gironins de
Segona Divisió.
Finalment, el Cassà C estava ben
classificat i la victòria assegurava la
segona posició al grup, un magnífic
resultat encara que no dóna dret a ascens
directe.
Pref.: Figueres C - Cassà A, 5.5 - 4.5
Hem arribat i el Figueres C presentava
una llista de jugadors lleugerament
inferior (amb ELO) a la nostra. Això ja ens
feia descansar una mica, doncs les baixes
de Sergi Clara i Josep Cruañas a l’equip
titular eren significatives. Però el moment
de descans ha estat breu. Miquel Angel
Alejo, al tauler 10, deixa escapar la seva
posició favorable i perd. A continuació, en
Miquel Mirasol fa taules, amb peça
NÚM. 698 - ABRIL 2011
d’avantatge però posició molt activa del
rival. 1,5 - 0,5. A continuació, en Jaume
Cañigueral, que ha fet una magnífica
temporada, aconsegueix la victòria i
igualar el marcador. 1,5 - 1,5.
Però ja començava a pintar malament.
Carles Otero estava inferior i patia. Josep
Anton igualat. Cauen Angel Mayor i Jordi
Otero. 3,5 -1,5. Carles Otero ja no pot
aguantar i abandona. 4,5 - 1,5. La cosa
està malament, i fins i tot amenaça una
forta derrota. A continuació, Ricardo Alejo
guanya la partida (8,5 de 9 punts possibles)
i Pere Clara aconsegueix derrotar
Eduard Puig (aconseguint la seva primera
norma de Mestre Català). 4,5 - 3,5.
Però la remuntada no és possible. Les
dues partides restants, Jordi Álvarez i
Josep Anton, no donen més de sí i acaben
en dues taules. 5,5 a 4,5. La derrota s’ha
consumat però, com a mal menor, ha estat
per la mínima. Caldrà esperar el resultat
del Gerunda B. Però els mòbils funcionen
ràpidament i ens comuniquen que el
Gerunda B no ha guanyat.
Uf!però... Campions de Preferent!
1a: Cassà B - Blanes 4 - 4
Comença malament el dia. Els germans
Masnou no estan afortunats i perden
ràpid. 0 - 2. A continuació, el Cassà treu la
seva ràbia i remunta el resultat. Les
victòries de Josep Maria Dilmé, Vicenç i
Òscar posen el 3 - 2 al marcador. Al primer
tauler, en Joan Riera ho té molt negre (torre
i peó contra torre i 5 peons). Però lluitant,
corona el seu peó i la partida. 4 - 2. I quan
ja està remuntat, en Xavier Tarrés se li
escapa la seva partida que estava
complicada, i l’Ernest Sánchez s’embolica
i perd una partida que, mitja hora abans,
era clarament guanyadora. Resultat final:
4-4. Objectiu mínim aconseguit. Blanes
queda darrere nostre a la classificació.
3a: Olot D - Cassà C, 0 - 4
El Cassà C anava amb equip de luxe,
amb la presència de Guillem Burset, Jordi
Carbó, Ramon Viñas i Amador Repiso. 4 -
0. Victòria contundent davant l’altre equip
que aspirava a la segona posició, després
de forta lluita a tots els taulers.
Objectiu: Subcampions aconseguit.
FINALS DE CATALUNYA
Com a campions de la Categoria de
Preferent del grup de la Delegació
Territorial de Girona, ens hem classificat
per jugar la Fase Final de Catalunya amb
els guanyadors de la resta de grups de
Catalunya. En total, eren 8 grups.
Aquesta fase es juga per Sistema
Eliminatòria, en 3 rondes (quarts de final,
semi-finals i final). El guanyador queda
campió de la Categoria Preferent del
Campionat de Catalunya per Equips. El
resultat de l’emparellament, ens ha creuat
amb el Calaf, a la seva casa.
Analitzant el nivells dels jugadors que
han presentat durant els partits de la
temporada, en general es troba un equip
lleugerament superior a nosaltres,
principalment en els 2 primers taulers, on
podien alinear jugadors al voltant de
2200. No obstant, el matx es presentava
obert, encara que el factor camp en principi
els beneficiava (no és el mateix jugar a
casa, que haver de desplaçar-se de 3
hores més dinar fora amb tots els
inconvenients familiars que això suposa).
Doncs bé, diumenge hem quedat per
sortir a les 7h 30 del matí. Arribem a l’hora,
i després d’un petit esmorzar, anem a
jugar. L’alineació del Cassà presentava
dues baixes respecte al nostre equip
titular: en Sergi Clara i en Jordi Otero. Han
estat substituïts per en Francesc Xavier
Pérez, que ha vingut a jugar des dels
Pirineus, i en Miquel Angel Alejo.
El matx ha començat igualat. Victòria de
Jaume Cañigueral, seguida de derrota de
Miguel Angel Alejo. 1 a 1. I l’igualtat s’ha
mantingut durant una estona més, amb
les victòries de Jordi Alvarez i Ricardo
Alejo (excepcional campionat amb 8,5 de
9 punts possibles!) però les derrotes de
Carles Otero i Josep Cruañas. 3 a 3.
Queden 4 partides, però les partides
dels taulers davanters (FX Pérez i Pere
Clarà) no pinten bé. Per darrera, Miquel
Mirasol i JA Pérez tenen millors perspectives.
Al final, derrota d’en Francesc Xavier
i en Pere, i la victòria d’en Miquel Mirasol
deixen un resultat de 5 a 4, a falta només
de la partida d’en Josep Anton.
No obstant, el matx ja està decidit. La
derrota als 3 primers taulers produïda fa
que el sistema de desempat els sigui
favorable. En Josep Anton lluita la partida,
però en un final apurat de temps, no troba
la millor continuació en un final
desequilibrat (torre i dos peons contra alfil
i quatre peons). Al final, taules. Resultat
final: 5,5 - 4,5 (s’ha acabat el somni).
Però bé, un bon dinar a Calaf fa que
posem les coses al seu lloc, i que gaudim
del balanç de la temporada: HEM PUJAT
A SEGONA DIVISIÓ. I també ens fa veure
una altra realitat, l’any que bé, patirem de
valent per mantenir-nos. Però això serà
la temporada que vé. Queda un any per
millorar el nostre nivell, buscar algun nou
jugador per reforçar l’equip i treballar la
pedrera. I un any per gaudir de la fita
històrica que ha aconseguit el Club
Escacs Cassà: és la primera vegada que
s’arriba a les categories d‘àmbit català (no
només gironí). Estem contents, i tenim
motius per estar-ho!!!
Josep Anton Pérez
79

80 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Després de quedar-nos a les portes de la
classificació pel campionat de Catalunya,
la Copa Girona de Xou el Foment va poder
pujar al pòdium com els millors classificats
en grups petits amb la coreografia
Insectàrium on l’Alícia Asensio, la
Gemma Borrell, l’Agustí Cantero,
l’Elisabet Cantero, la Cèlia Esteva,
A l'esquerra, els
components de
Mecànica del cor
observant atentament
les coreografies dels
altres clubs abans
de saltar a la pista i
un moment de
l’execució
d'Insectàrium. A
sota, foto conjunta
amb els patinadors
d’Insectàrium i La
Mecànica del cor
amb els seus
entrenadors, Jordi
Dalmau i Laura
Canyet, al final de la
competició.
Medalla d'or a la Copa Girona de xou
l’Emma Garcia, l’Afra Morera, la Paula
Noguerol, la Maria Sureda, l’Eva Torrent,
la Laura Torrent i la Judit Vegas van omplir
d’insectes de mil colors el pavelló de
80 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Els representants cassanencs al
festival de Palafrugell.
Lloret de Mar.
Per l’altra part van tenir el goig de poder
participar en la categoria de grups grans
els nostres patinadors més petits entre 8 i
14 anys, 18 en total, l’Alba Sanchez, en
David Cantero, Emma Casanovas, la Lídia
Casanovas, la Laura Cullell, la Marta
Gironés, la Jinli Huertas, la Cristina Lamiel,
la Carla Masgrau, la Carla Prat, la Clàudia
Rebugent, la Paula Rodríguez, la Iona
Serra, la Neus Serra,l’Anna i la Marta
Sureda, la Marina Tomàs i la Lígia Vegas
que coreografiant Mecànica del cor
enmig de paraigues platejats que
simbolitzen el mecanisme del rellotge van
aconseguir la quarta plaça, a les portes
de pujar el pòdium.
Ambdós grups s’han classificat per la
Copa Catalana. Aquest any es celebrarà
a Girona els propers 11-12 de juny. Bona
sort a tots!!!
PROVES I
FESTIVALS
El 12 i 13 de març al pavelló
de Celrà es va celebrar la prova
de promoció 1 on hi van
participar un nombrós estol de
patinadors del Foment Deportiu
Cassanenc: l’Aina Rodríguez, la
Núria Tomàs, la Júlia Sastre, la
Judit Cullell, la Sílvia Currius,
la Irene Carreras, la Lídia
Candalija, l’Ana Torres i en
Mario Rebugent.
Aquesta temporada els clubs
s’han afanyat a celebrar els
seus festivals i esdeveniments.
Així Insectàrium va
representar al Foment en el II
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Mario Rebugent, Núria Tomàs, Laura Canyet (entr.), Júlia
Sastre i Lídia Candalija, a les proves de promoció.
El pòdium de la Copa Girona de Xou, on Insectàrium va quedar primer, el
Fornells, 2n, amb la coreografia Party of dolls i la U.E la Salle tercer, amb Out!.
memorial Irene Pell Bosch celebrat a
Palau Sacosta el 20 de març contra la
meningitis que organitza el GEiEG per
donar a conéixer aquesta malaltia ,les
seves conseqüències i recaptar fons per
a la investigació. També va participar en
el Festival del Club Patinatge Artístic
Girona celebrat en el mateix pavelló el 3
d’abril.
El mateix dia a Palafrugell també
celebraven el seu festival i ens van
representar la Irene Carreras, la Sílvia
Currius, la Xia Yun Boada, la Judit Cullell,
la Lídia Candalija, l’Ana Torres, en Mario
Rebugent i la Núria Tomàs interpretant
una part de la coreografia: Dins un País
Encantat ( versionant el conte de Lewis
Carrol Alícia en el País de les meravelles)
81

Medalla de bronze per a Aram Muñoz a
l'obert internacional d'Espanya
Els passats 27 i 28 de març es va celebrar
en el centre de tecnificació d’Alacant
l’open internacional d’Espanya en les
categories cadet, júnior, sènior i pumses.
Es van reunir casi dos mil esportistes de
més de 50 països on destaquem les
seleccions de Xina, Turquia, Mèxic… amb
competidors de molt nivell ja que en el
campionat hi participaven tres campiones
olímpiques, sis campions del món i varis
campions continentals.
Del nostre gimnàs van participar-hi
Àngel Tortajada a la categoria master-1
de pumses (41-50 anys) i l’Aram Muñoz
en el pes mig (-87 kg.) de la categoria
sènior de combat. L’Àngel després d’una
molt bona actuació en el pumse taebek
es va classificar en la dotzena posició.
Per altre costat, l’Aram en l’apartat de
combat va lliurar la primera ronda de les
eliminatories, en la segona va guanyar
en el fracés John Trouiller per 5-3.
Seguidament va fer una tercera ronda
eliminatòria contra el valencià Rafael
Gregorio Torres i va guanyar el nostre
esportista 3-1. Ja en les semi-final va
quedar el.liminat pel marroquí Mohamed
Kharzazi per 3-4 aconseguint així la
tercera posició en aquest open
internacional.
ESTADA A MANCHESTER
Des del dia 29 de març i fins el dia 9
d’abril l’Aram està junt amb altres
esportistes de la selecció espanyola
desplaçat a Manchester per realitzar uns
entrenaments amb la selecció de Gran
Cassà es mou
... I ara,
vídeos
www.cassadigital.cat
A dalt, Aram Muñoz, al tercer esglaó
del podi a l'obert estatal; a la dreta,
L'Aram i Angel Tortajada, els dos
participants del gimnàs Jorsan en
aquest campionat.
Bretanya. També hi ha desplaçades les
seleccions titulars de França i Finlandia i
l’equip de la prestigiosa universitat de
Seoul Hankuk Chaedae (Korea) que té
en l’equip varis campions i medallistes
mundials.
A part dels durs entrenaments també
realitzen tres dies de combats arbitrats
com si fos un campionat. En el primer
d’aquests «campionats» es feien assalts
de només seixanta segons a punt d’or i
guanyava el que primer arribava a 10
punts. La selecció espanyola va guanyar
a la selecció de Gran Bretanya per 10-7,
però després va perdre amb l’equip de
82 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Korea per 6-10. També han pogut gaudir de varies visites a la
ciutat on per exemple ha visitat l’estadi del Manchester i van ser
invitats a un partit de la premier. Esperem que aprofitis molt aquest
tranining camp i que gaudeixis molt de l’estada.
NEUS GÓMEZ, BRONZE AL CATALÀ
NÚM. 698 - ABRIL 2011
UNIVERSITARI
Neus Gómez va ser la única representant del gimnàs Jorsan
al campionat de Catalunya universitari, a la categoria superlleuger
(62-67 kg) que es va disputar el 19 de març al pavelló
esportiu de la UPC. Hi podien participar tots els estudiants de
les universitats catalanes que practiquen taekwondo. La Neus
va guanyar les rondes eliminatòries per 8-4, però va quedar
eliminada en la semifinal per Estefanía Almela (membre de la
selecció espanyola i becada al CAR de St. Cugat). La nostra
esportista es va haver de conformar amb una merescuda tercera
posició.
A dalt, Neus Gómez, 3a al camionat català universitari i,
amb pitrall vermell, en un combat; a sota Aram Muñoz,
amb els components de la selecció estatal a Manchester.
83

Actualitat de l'hoquei cassanenc
ESCOLA
Aquest mes de març la Trobada d’Escoles
d’Hoquei Patins es feia en el col·legi Carme
Guasch de Figueres; a causa de la
meteorologia no es va poder realitzar
l’activitat, ja que la pista era descoberta.
Es va posposar per al 10 d’abril.
PREINICIACIÓ
Un excel·lent mes per a aquests
jugadors, les seves qualitats s’han
demostrat a la pista setmana darrere
setmana i s’han aconseguit uns resultats
molt positius.
Olot 0 – 3 Cassà
Cassà 3 – 0 Girona
Salt 0 – 3 Cassà
PREBENJAMINS
El treball constant d’aquests jugadors
en els entrenaments es veu reflectit en
els partits jugats. Fent unes jugades molt
acurades, un gran domini de bola i unes
molt bones parades del porter.
Cassà 3 – 0 Caldes
GEiEG 3 – 1 Cassà
Cassà 2 – 1 Palafrugell
Girona 1 – 2 Cassà
BENJAMINS
Aquests jugadors entrenats per en Quim
Serra estan donant bons resultats en
aquesta competició. Juguen a Preferent i
això fa que es vegin partits de molt nivell.
Olot 3 – 9 Cassà
Cassà 4 – 5 Farners
Jonquera 1 – 4 Cassà
Cassà 4 – 4 Shum
A dalt, l'equip de 2a Catalana: drets: Ariadna(Delegada), Xevi Perez, Bartolí,
Bardera, Joan Barcons (delegat). ajupits: Quico Jansana (entrenador), Tirado
(porter), Quico Serra, Pardo (porter) i Bernat Recasens. a sota, els alevins A.
ALEVINS A
Estan fent un joc pràctic, creant moltes ocasions, fent córrer la
bola, una bona defensa i la porteria molt ben tapada.
Girona 5 – 5 Cassà / GEiEG 5 – 3 Cassà
Cassà 6 – 2 Shum / Cassà 1 – 0 St Celoni
ALEVINS B
L’equip competeix en el grup preferent i obté bons resultats;
saben aprofitar les ocasions, fan un joc seriós, no arrisquen en
atac, però no assumeixen riscos defensius. La portera fa parades
espectaculars.
84 NÚM. 698 - ABRIL 2011

A dalt, Paco López, amb el seu nou
equip, Adrià Piñataro (infantils ) i Xevi
Pérez. A la dreta Matito, Nestu, Laro
(1a Catalana)
Cassà 5 – 0 Ripollet
Vic 4 – 2 Cassà
Cassà 1 – 7 Voltregà
Sentmenat 4 – 3 Cassà
ALEVINS C
Es el primer any que juguen en aquesta
categoria i això és nota en els resultats.
Tenen idees, porten un bon ritme de joc
però els falta una mica de sort de cara a
la porteria contrària.
Cassà 2 – 10 Salt
Blanes 6 – 1 Cassà
Cassà 1 – 9 Lloret
JUVENILS
Els juvenils estan fent una segona volta
espectacular: han guanyat tots els partits
i van primers. Saben portar la iniciativa
del joc, saben pressionar ben amunt per
recuperar la bola el més aviat possible i
saben sortir bé de la pressió del partit.
Cassà 7 – 5 Lloret
Congrès 6 – 7 Cassà
Vilassar 2 – 6 Cassà
Cassà 10 – 2 Laietà
2A CATALANA
Els homes de Quico Jansana fan un joc
NÚM. 698 - ABRIL 2011
ràpid, de conjunt, d’atac, una aposta per
la vistositat. Van a la recerca de la
possessió i la recuperació amb pressió
individual i solidaritat col·lectiva. Tot plegat
dóna bons resultats.
Ripoll 7 – 3 Cassà
Cassà 7 – 7 Girona
Olot 7 – 9 Cassà
Cassà 9 – 7 Breda
PACO LÒPEZ FITXA PEL
C.P.BURGUILLOS
El jugador del nostre club Paco Lòpez
ha fitxat pel CP Burguillos per competir a
la Liga Sur. És un jugador d’una llarga
trajectòria en el món de l’hoquei, ben segur
que serà de gran ajuda per a aquest equip
extremeny que té com a objectiu pujar de
categoria i està entre els grans de l’hoquei
espanyol.
1A CATALANA
Mala ratxa per als homes d’en Quim
Puigvert. La bola no entra. L’equip pateix.
Son seriosos en el joc, creen ocasions
davant la porteria contrària però tenen
una certa dosi d’infortuni que ben segur
desapareixerà ben aviat.
Cassà 3 – 7 St Cugat
Barcino 4 – 3 Cassà
Cassà 4 – 13 Vic
Ripoll 8 – 5 Cassà
E.N.
85

El tennis
femení
La paraula tennisprové de l’anglès i a la
vegada té el seu origen en una paraula
francesa, tenez,que prové del crit del
jugador, el qual en llançar la pilota
exclamava «aquí va» (tenez).
Es va originar a Europa a finals del segle
XIX principalment als països angloparlants
i va ser durant els primers anys un esport
practicat només pels homes, encara que
molt aviat les dones van seguir els seus
passos i començaren a fer les primeres
partides. En aquell temps, sembla, era un
esport practicat bàsicament per la gent
anomenada de «classe alta». Per sort, el
tennis s’ha anat universalitzant i ara és un
dels esports en el qual la classenomés és
a la pista, en cada un dels jugadors o
jugadores que el practiquen.
Alguns tècnics afirmen que el tennis és un dels esports que
més escau al gènere femení. Continuen dient que la plasticitat
dels moviments i el nul contacte que hi ha amb la rival que tens
al davant el fan molt adient.
Al nostre club en podem donar fe ja que hi ha un tant per cent
molt elevat de nenes, noies i dones que el practiquen
assíduament. No ens ha d’estranyar doncs el comentari que fa
poc va fer un dels pares que portava la seva filla a l’entrenament:
«Que no hi ha cap nen que hi jugui?»
Aquestes tennistes que veiem a les fotos han hagut de competir
contra tennistes d’un nivell superior ja que el grup d’or de la
categoria és molt dur. Amb tot, Déu n’hi do la guerra que han
donat.
Enhorabona doncs a la Laia, la Zoè, la Júlia i l’Anna, que han
estat a un bon nivell.
86 NÚM. 698 - ABRIL 2011

Les cames cansades
La insuficiència venosa crònica és una
alteració en la circulació de la sang. I és la
responsable del trastorn de cames
cansades que afecta una gran part de la
població adulta i especialment les dones.
Els problemes sorgeixen quan les
vàlvules venoses que eviten el reflux de
la sang no funcionen correctament o quan
la paret d’una vena cedeix i es debilita
provocant l’aparició de varius, que són la
cara visible de la insuficiència venosa
crònica.
Es pot manifestar de diferents maneres:
* Inflamació a les cames, turmells i peus
* Dolor i rampes a les cames
* Sensació de pesadesa
* Varius
* Pell fràgil amb aparició de ferides
susceptibles d’infectar-se (úlceres)
CONSELLS QUE CAL
SEGUIR
* Utilitzar mitges de compressió
adequades.
* Calçat i roba que no estrenyin. El calçat
ha d’ésser còmode, fresc i amb un taló de
tres a quatre cm d’alçada.
NÚM. 698 - ABRIL 2011
* Exercici físic, com per exemple
caminar de puntetes, caminades, natació,
ioga. Fer moviments circulars i de flexió
dels turnells. A més, estirar els dits dels
peus i fer-hi massatges.
* Mantenir el pes corporal proper al
nostre pes ideal.
* Beure molta aigua, reduir la sal als
àpats i fer una dieta equilibrada.
* Cames amunt!! Dormir amb un coixí
sota els peus o posar un alça sota el
matalàs.
La calor de
l'estiu
Com que s’apropa l’estiu us volem
fer un recordatori d’uns consells per
tal de prevenir el cop de calor:
* Beveu molta aigua durant el dia.
* No sortiu el carrer a les hores de
més sol.
* Tanqueu les persianes quan hi
toca el sol i obriu les finestres a la nit.
* Vigileu els nens, lactants, gent
gran i gent amb patologies cròniques.
* Utilitzeu gorres o barrets per sortir
al carrer.
* No feu exercici físic quan fa calor.
* Alternar dutxes amb aigua calenta i
freda començant pels peus i anar pujant
* Anar canviant de postura; és
recomanable no estar gaire temps
dempeus, assegut o amb les cames
creuades.
* Massatges circulatoris.
* Reduiu al màxim l’estrès i les tensions.
Equip Infermeria ABS Cassà de
la Selva
87

Més sobre els implants dentals
Els implants dentals han
aconseguit una extensa
acceptació per al
reemplaçament de les dents
absents a causa del seu alt
grau d’èxit. Els avenços
científics en el tema
implantològic han contribuït a
l’acceptació del professional
de l’odontologia i del pacient
com a opció del tractament, i
potser com a tractament d’elecció en molts casos. Els nous
procediments i tècniques permeten sovint als clínics aconseguir
la funció i l’estètica en períodes més curts de tractament. Farem
una descripció d’una tècnica que demostra les idees
quirúrgiques i restauratives que proporcionen la integració dels
teixits tous de la boca i l’èxit a llarg termini de l’implant dental
immediat (postextracció).
Els implants endoòssis com a suport de les restauracions
col.locades d’acord amb el protocol tradicional de Branemark
han demostrat ser altament previsibles des de 1965. Aquest
protocol requereix un període curatiu de dotze mesos següents
a l’extracció d’una dent, amb un període curatiu addicional de
sis mesos que segueixen a la col.locació de l’implant en el lloc
que ocupava aquesta peça dental. Ambdós eren considerats un
requisit previ indispensable per a la osseointegració dels
implants dentals al maxil.lar.
L’aplicació d’aquests intervals del temps als plans del
tractament per als casos del sector anterior dels maxil·lars ens
presenta en el pacient una sèrie de limitacions estètiques i
funcionals, així com consideracions emocionals. Al mateix temps,
els clínics han d’enfrontar amb els efectes de reabsorció de l’os
en el lloc de l’extracció, quan una dent s’extreu i no es reemplaça
l’os funcional que ajudava al seu suport es reabsorbeix. Els
protocols més nous s’han centrat en l’eliminació del temps que
transcorre entre l’extracció de la dent i la col.locació de l’implant,
i entre la col.locació de l’implant i la col.locació de la pròtesi
provisional. Hi ha moltes variables que cal considerar en
seleccionar els pacients per als procediments de col locació
d’implants immediats i / o de càrrega immediata, encara aquestes
tècniques no han de ser considerades com «panacees».
La col.locació d’implants en
el maxil.lar, en els alvèols del
sector anterior immediatament
després de l’extracció prevé la
pèrdua de l’os, que ocorre
normalment després de
l’extracció de la dent i de vegades
dificulta a l'implantòleg
l’col.locar els implants en una
posició òptima.
La col.locació immediata
d’implants dentals post extracció és una opció excel·lent que
l'implantòleg pot oferir a aquells pacients que busquen un
tractament rehabilitador amb implants dentals. La incorporació
de la corona provisional durant la col.locació de l’implant proveeix
al pacient d’una restauració temporal estable i estètica. Des d’un
enfocament periodontal la preservació de l’os interdental, la
creació del manteniment dels teixits tous i la formació d’un espai
biològic sa són els avantatges de la restauració immediata
sumada a la disminució del temps de tractament del pacient. Si
perd alguna peça dental natural pot consultar el seu cas sense
compromís en qualsevol dels nostres centres dentals o per email
a girodent@hotmail.com.
Manuel López de Calatayud
Gaio
Llicenciat en Odontologia/ COEC
3800
Màster en implantologiaperiodòncia
i rehabilitació oral
(ESORIB) (New York University -
Université de Paris)
Membre de la SEI. Diplomat en
cirurgia general i implantologia
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web:
www.lopezdecalatayud.com
88 NÚM. 698 - ABRIL 2011

NÚM. 698 - ABRIL 2011
De museus (1)
Havíem anat a Barcelona per qüestions
burocràtiques i decidírem dedicar la tarda
a visitar algun museu. Ens havien parlat
molt bé del Museu del vestit o «el cos vestit»
com se’n diu ara. Aquest Museu s’havia
instal.lat l’any 1969 en un l’antic palauet
dels comtes de Llió al c/ Moncada gràcies
al llegat que un tal Sr. Rocamora havia fet
de la seva col.lecció particular. Ara els
vestits es troben al Palau reial de
Pedralbes i al carrer Moncada hi ha
quedat el museu tèxtil.
Hi anàrem i si, si, tot molt interessant,
molt ben muntat i ordenat i explicat. El que
ara diré sé que fa riure -i crieu que en
aquests moments no tinc gens de ganes
de riure i moltes de plorar- però, seguim:
Va haver-hi unes quantes coses que,
pel fet de semblar-me més eïnes de tortura
que no elements estètics, em van deixar
perplexa. Per què a una Sra. que es deia
Mary Phelps li va passar pel cap l’any 1914
inventar els sostenidors? Per estètica, per
pudor? Feia poc havia passat per
l’expositor on hi havien els sumptuosos
vestits de les dames de Creta i resulta que
«el no va més» de la moda de les dames
riques era que els pits els hi sortissin pel
damunt de l’escot en la seva totalitat. Per
estètica? Per manca de pudor?
Però quan vaig arribar davant d’aquell
terrible invent del Renaixement que va ser
la cotilla ja vaig començar a pensar que o
les dones havíem estat sempre o tontes o
instrumentalitzades o totes dues coses
alhora.
Diuen certs historiadors que primer les
feren per evitar la diferència morfològica
entre homes i dones (o sigui com una
closca moral) però al segle XIX ho
capgiraren tot i la convertiren en una eïna
al servei de l’erotisme.
Els filòsofs higienistes varen emprendre
una croada en contra, en particular
Rousseau i Buffon que la varen qualificar
com «espremedora de cossos»
En el segle XX els enemics de
la cotilla es van multiplicar:
metges, feministes, moralistes i
autoritats religioses que van
comptar amb el suport de les
mares de família preocupades
per la salut de les seves filles.
Què se li reprotxava? la
constricció dels òrgams interns,
La capacitat pulmonar i
estomacal disminuïdes, ptosi i
prolapse (no sé què vol dir) en
els casos més greus; atròfia
muscular i irritacions de pell. Fins
se la va culpar de malalties com
la tuberculosi, el tifus, la cirrosi,
la histèria...I sabeu quina se’n van inventar
els clerges? Que moltes dones feien
servir la cotilla per avortar i «les dones no
podien ser mestresses del seu cos
destinat per Déu a la procreació»!!
Però com que no n’hi havia prou amb
marejar el cos de cintura per amunt, el
1830 s’inventà el mirinyac que consistia
en donar cada vegada més amplada a
les faldilles. Primer foren sols enagos
normals, després vingueren els de crin
que eren mes dusos i durant els propers
25 anys fou qüestió d’anar afegint i afegint
uns enagos damunt els altres fins arribar
a portar-ne com a mínim set a més del de
crinolina que feia que quasi no poguessin
caminar-
Solució??? L’any 1856 es va inventar el
mirinyac gàbia fet amb cèrcols de barnilla
o de vímet lligats a un cinturó. Llavors
només calien uns enagos al damunt per
tal que no es marquessin les barnilles al
vestit i un altre d’estret a sota per preservar
el pudor femení si un cop de vent massa
fort o un giravolt de vals massa potent feia
aixecar el mirinyac enlaire.
Jo suposo que es degueren engrandir
les portes i fer més amples els sillons i
moltes altres coses doncs cada dona
devia ocupar un espai impossible
d’imaginar en un pis de 40m2.
I del mirinyac es va passar al polissó
amb el qual es pretenia que la part
posterior (per dir-ho delicadament) fos
cada vegada més prominent –nous
problemes a l’hora de seure?- El 1881 ja
tenia unes formes exagerades però al
1885 més que exagerades ja eren
absurdes i per sort va anar desapareixent
cap el 1890.
Bé, no intentava fer un escrit explicantvos
la història de la vestimenta que a fi de
comptes podeu trobar en les wikipedies
d’internet en les quals jo m’havia
documentat abans de la visita. Això era
només la introducció, l’inici de la fatalitat
que m’esperava al cap d’una estona i que
intentaré fer-vos arribar a través d’algun
amic o parent que tingui internet. Perquè,
per sort, he vist per aquí algun ordinador.
És tan gros! Tan terrorífic!
Encara no me’n he refet i us ho explicaré
properament. Ara no se m’acut res més
que plorar i plorar...però us ho explicaré,
ho pometo.
M. Dolors Godoy
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
89

90
Mots encreuats 299
1.- () Atiador de carnisser. 1.- () Insecte volador ràpid com
una moto. 2.- Ja no és perquè li fa fàstic. 3.- Imatge fotogràfica
d’un paio que s’ofega. 4.- És bona o dolenta segons el criteri de
l’enòleg que ve del sud. 5.- La flor més emblemàtica de la casa
reial francesa. 6.- Molt fatigades. 7.- Les vocals preferides pel
campió. 8.- Resisteix traginant-ho sense ajuda. 9.- Extensió per
a un fitxer executable. 10.- Dispositiu electrònic dels inicis de la
diacústica. 11.- Amagatall on sempre hi acaba perdent l’equilibri.
12.- Jugada de rugbi practicada sense públic a l’estadi. 13.-
Resistent a modificar el seu estat de moviment. 14.- Un pedestal
acabat en dotze mesos. 15.- Més del que és necessari per al qui
rendeix por sobre del que s’espera d’ell. 16.- Trec profit de
l’espremedora. 17.- No els passava desapercebut que eren a
caçar bolets. 18.- Sensació patològica de debilitat en un paràsit
que porta cua. 19.- Metall heràldic dels manaies. 20.- Cria
desordenadament. 21.- Damunt el cap del gegant. 22.- Manifesti
respecte i submissió a la Caterina. 23.- () Telefonada al mag
Lari. 23.- () Porció de cabells que es porten pentinats enlaire.
24.- La toca l’informàtic per la fira de Cassà. 25.- Dues de dues a
la Unió Europea. 26.- Sempre van al darrere de la tia. 27.-
Comença l’arítmia. 28.- Servei d’Alimentació Ininterrompuda. 29.-
Pinedes. 30.- Un jove que ni estudia ni treballa, de mig cos. 31.-
1 2 3 4 5 6 7 8
9 10 11
12 13
14 15 16 17
18 19
20 21 22
23 24
25 26 27 28
29 30 31 32
33 34
Tiberi abundant per arribar a un acord. 32.- Cent un manaies.
33.- Expatriació per motius polítics. 34.- El cotxe més ben protegit
contra l’oxidació.
T A N C A R E S D
R E N E G A A P I
O R R E B A T R E
P O U A R F U E T
S A F O R C A
V O L V O G I A R
A L L E O A R I
L A R B I T R I
O C D I R I E N
R E S A T O S S I
Solució als mots encreuats 298
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
NÚM. 698 - ABRIL 2011

Les benjamines d'Acció Catòlica (1951)
Al Luz y Guía del novembre del 1951
apareixia aquesta fotografia sota el títol
"Festa gran de les Benjamines". La imatge
recollia un moment de l'acte celebrat el
30 de setembre d'aquell any quan el rector
de Cassà va beneir el banderí del Centre
Local de Benjamines d'Acció Ctaòlica.
A la imatge hi podem veure, d'esquerra
a dreta:
Al davant: Joan Fusté, Fina Dausà,
Montserrat Olivé, Mariona de Puig, Pepita
Rabassedas i M. Gràcia Esteba.
Al darrere, entre altres: Agustí Suñer,
Teresita Fusté i Josep M. Barceló (?).
Foto i treballs identificació: Fina
Dausà
NÚM. 698 - ABRIL 2011
91