You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Número 698 · Abril 2011 · Any LXVIII · <strong>Cassà</strong> de la Selva · Preu de l'exemplar: 4 euros<br />
Llumiguia<br />
Revista cassanenca fundada el 1944<br />
Els sis candidats<br />
Els sis candidats<br />
Entrevistes i tests als aspirants a l'alcaldia a les eleccions del 22 de maig<br />
També, en aquest número:<br />
- Distinció mediambiental a Francisco Oller SA<br />
- Debat municipal per la gestió dels serveis socials<br />
- Extraordinari recital de Susanna del Saz<br />
- El Club d'Escacs <strong>Cassà</strong> puja a segona divisió<br />
... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques
2<br />
En aquest número 698 de LLUMIGUIA, corresponent al mes d'abril de 2011, hi podeu trobar:<br />
Espai d'opinió:<br />
3 Editorial<br />
6 A punt de solfa<br />
7 - 10 Diuen els lectors<br />
11 Economia recreativa<br />
12 Multiculturalitat<br />
13 Apunts de l'últim<br />
quadern<br />
El ple municipal:<br />
14 -15 La gestió del conveni<br />
de serveis socials enfronta<br />
govern i oposició<br />
15 El carrer Major, a punt<br />
per la reobertura<br />
<strong>Cassà</strong> al dia. Notícies:<br />
16 Els botiguers de<br />
<strong>Cassà</strong> fan parada al carrer<br />
31 Reconeixement a la<br />
política mediambiental de<br />
Francisco Oller, SA<br />
32 - 33 Gran recital de la<br />
cantant Susanna del Saz al<br />
programa Això és la rehòstia<br />
34 Residència Geriàtrica<br />
35 Activitats dels<br />
alumnes de la Casa d'Oficis<br />
36 Meteorològiques<br />
37 Policia Local<br />
Especial Municipals 2011<br />
17 - 30<br />
Presentació de les sis<br />
candidatures<br />
Entrevistes i tests als sis<br />
caps de de llista<br />
Espai d'entitats:<br />
39 Parròquia<br />
40 - 41 Sardanes<br />
42 - 43 Llar Taps<br />
44 - 48 Escola. Puig<br />
d'Arques<br />
49 Biblioteca<br />
49 Pineda Fosca<br />
50 - 52 Escola Aldric<br />
53 Geganters i grallers<br />
54 - 60 La Salle<br />
61 Colla Excursionista<br />
62 - 66 AEG La Claca<br />
67 Teatre<br />
68 - 71 Institut de <strong>Cassà</strong><br />
Esports<br />
72 - 74 Futbol<br />
75 - 77 Bàsquet<br />
78 - 79 Escacs: el CE<br />
<strong>Cassà</strong> puja a 2a divisió<br />
80 - 81 Patinatge<br />
82 - 83 Taekwondo<br />
84 - 85 Hoquei patins<br />
86 Tennis<br />
I les seccions habituals:<br />
4 - 5 Agenda<br />
38 Estadística<br />
Salut i vida sana:<br />
87 Fem salut!<br />
88 Higiene dental<br />
89 Entre el somni...<br />
90 Entreteniments<br />
91 Foto nostàlgica<br />
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a<br />
www.cassadigital.cat<br />
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)<br />
Preu al número: 4 euros. Subscripció anual (12 números), 45 euros<br />
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847<br />
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur<br />
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com<br />
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet, Isabel<br />
Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau, Foto Oliveras,<br />
Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez,<br />
Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Olga morote,Joan Mundet, Eduard Nadal,<br />
Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó,<br />
Arcadi Sitjà, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.<br />
Impressió: Ducform, S.A. - <strong>Cassà</strong> de la Selva - Tel. 972 46 30 50<br />
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots<br />
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen<br />
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.<br />
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:<br />
Diputació<br />
de Girona<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011
La salut democràtica de <strong>Cassà</strong><br />
Si el nombre de persones que intenten entrar al<br />
consistori és símbol de salut democràtica, a <strong>Cassà</strong> estem<br />
ben sans. Si tenim en compte que es presenten sis<br />
candidatures a les eleccions del proper 22 de maig,<br />
això vol dir que prop de cent persones (com a mínim<br />
han de ser tretze per llista) s’han mostrat interessades<br />
en la vida local i creuen que poden dir-hi la seva a l’hora<br />
de decidir com ha de funcionar <strong>Cassà</strong> en els propers<br />
quatre anys.<br />
D’entrada sobta una mica aquest important nombre<br />
de llistes que no s’havia assolit mai al nostre poble; és<br />
un increment que també es nota en altres municipis,<br />
però que d’entrada planteja alguns dubtes a la<br />
ciutadania. Vet aquí uns quants.<br />
- El primer, és tal com dèiem a l’entrada, realment hi<br />
ha tanta gent interessada en la vida política local? Com<br />
és que als plens no hi va ningú? Els escolten per la<br />
ràdio? És una possibilitat... però realment sorprèn que<br />
en una època en la que l’economia ens presenta un<br />
programa gens engrescador hi hagi tantes persones que<br />
tinguin interès a treballar pel poble.<br />
- Tots aquesta gent que de sobte apareix a la vida<br />
política local, amb quina finalitat ho fan? Quina és la<br />
motivació inicial que els impulsa a presentar-se? Cal<br />
confiar que realment siguin uns interessos locals els que<br />
rauen en el fos de cada projecte d’aquestes municipals<br />
i que tots els integrants de les llistes intenten treballar<br />
pel millor de <strong>Cassà</strong> com a principal objectiu No podem<br />
oblidar que n alguns casos els interessos<br />
supramunicipals poden ser superiors als purament locals.<br />
De dilluns a dissabte, obert matí i tarda.<br />
Diumenge matí, obert.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Els partits volen tenir com més llistes millor i es<br />
presenten arreu sense importar gaire quines són les<br />
persones que les integren. Tot sigui per tenir més vots<br />
per a la Diputació o al consell comarcal. Encara sort<br />
que a <strong>Cassà</strong> tots els caps de llista són del poble i no<br />
cal patir per aquesta possibilitat.<br />
Una altra possible finalitat seria la de pura ambició<br />
personal ja sigui per aspirar a algun càrrec polític més<br />
important (tornem a pensar en el consell comarcal o la<br />
Diputació) una opció ben digna però que pot causar<br />
més d’una desil·lusió al votant de bona fe que creu en<br />
els polítics que diuen que només es presenten per al bé<br />
del poble.<br />
- Un tercer dubte que es pot crear al futur votant és la<br />
valoració de dels mèrits de cada candidat per dur a<br />
terme la tasca que se li pensa encomanar. Serà molt<br />
important que al llarg de la campanya electoral els<br />
candidats ofereixin garanties sobre aquest punt, ja que<br />
a més de ganes i il·lusió, els candidats hauran<br />
d’evidenciar capacitat i un gran entusiasme per superar<br />
uns moments que no són els millors.<br />
En tot cas, cal pensar sempre el millor i confiar que<br />
tots els homes i dones (per cert.,on són les candidates<br />
a alcaldessa?) es postulen per entrar a l’Ajuntament amb<br />
la ferma voluntat de servir a <strong>Cassà</strong> com a primer objectiu.<br />
Només pel fet d’haver fet el pas de ser candidat tots els<br />
integrants de les llistes es mereixen el reconeixement<br />
públic i l’agraïment dels convilatans.<br />
Després ja arribarà el moment de jutjar-los; primer<br />
amb el vot i després en la crítica a la seva acció política.<br />
1 de maig,<br />
dia de la Mare<br />
Floristeria<br />
C/ C/ C/ Molí, Molí, 44 44 - - 46<br />
46<br />
Tel. el. 972 972 46 46 18 18 83<br />
83<br />
17244 17244 17244 CASSÀ CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA SEL<br />
3
Agrella o vinagrella<br />
Aquesta abundant herba que creix a gairebé tot l´hemisferi nord<br />
és una de les fonts més importants en vitamines i minerals. La<br />
seva abundor és deguda a que cada planta fa centenars de<br />
llavors que en caure a terra neixen i per si aixó era poc, les<br />
seves arrels van a molt poca fondària. Aixó provoca que brotin<br />
noves plantes a gairebé cada centímetre d´arrel. Doncs , ja que<br />
la tenim, aprofitem-la!.<br />
Ës tant antiga que els romans i els egipcis ja la utilitzaven com<br />
a digestiu. Es recullen les fullles tendres abans de que espiguin,<br />
generalment a la primavera. El seu sabor força àcid conté una<br />
important quantitat de substàncies indispensables per a<br />
l´organisme, per la qual cosa és millor no abusar-ne i compensar<br />
la seva ingesta amb aliments làctics. Així mateix les persones<br />
que pateixen de pedres al ronyó és millor que se n´abstinguin.<br />
Les fulles contenen més vitamina C que les llimones. Es poden<br />
barrejar crues a les amanides, a les sopes, picades als guisats,<br />
i en definitiva com si fossin bledes o espinacs. A Rússia és típic<br />
de fer-ne sopa. A Anglaterra, en fan la salsa verda anglesa per<br />
acompanyar carns i també la posen en un brou de peix.<br />
És molt bó el puré d'agrella, simplement ofegades a la paella<br />
amb una mica d´oli o en truita.<br />
De les fulles seques se´n pot fer una infusió d´una culleradeta<br />
d´herba per tassa d´aigua i prendre´n una tassa al dia per<br />
problemes de la pell i per inflamacions buco-faringees.<br />
LA CRISI<br />
Sembla que és tema de moda, tothom parla de la crisi. Posem-<br />
nos les piles, ja! A l´hort ja es pot plantar gairebé de tot, és una<br />
època de molta feina. S,ha de treure herba, plantar, regar... però<br />
no tothom té hort.<br />
Podem aprofitar els recursos que ens dóna la naturalesa,<br />
Anem a fer una caminada, així de passada farem esport, i si ens<br />
fixem una mica en el mostre entorn, podem recollir pixallits,<br />
agrella i cosconilles que ens aniran de perles per fer una<br />
amanida verda, un bon grapat d´ortigues per fer una sopa, amb<br />
brots de romaguera i verdelagues farem una boníssima truita.<br />
També agafarem una mica de fonoll per fer una infusió, i si trobem<br />
algun espàrrec o algun bolet podrem posar-lo per acompanyar<br />
el plat, tot plegat adornat amb floretes de borraja, que a més de<br />
ser decoratives són molt bones i per postres podrem posar-hi<br />
Debat electoral<br />
DIMECRES 18 DE MAIG A LES 19.30 h. des del<br />
Teatre Municipal Puig d’Arques de <strong>Cassà</strong> de la Selva,<br />
retransmissió en directe del debat electoral (prèvia<br />
autorització de la Junta Electoral Provincial) amb els<br />
caps de llista de les candidatures que es presenten<br />
a les eleccions municipals del dia 22 de maig de<br />
2011.<br />
Organitzen: Ràdio Municipal de <strong>Cassà</strong> de la Selva i<br />
Diari El Punt.<br />
Especial eleccions municipals<br />
DIUMENGE 22 DE MAIG A LES 20.00 h., programa<br />
especial «Eleccions Municipals 2011» en directe des<br />
de la Sala de Plens de l’Ajuntament de <strong>Cassà</strong> de la<br />
Selva. Tertúlia política abans dels resultats, els<br />
resultats en temps real, i l’anàlisi després de conèixer<br />
el resultat de les votacions.<br />
Direcció i presentació: Narcís Carreras i Enric Puig.<br />
4 NÚM. 698 - ABRIL 2011
mores, cireres d´arboç, maduixetes,<br />
depenent de la data i el lloc.<br />
En poca estona hem aconsseguit un<br />
àpat sa, ric en clorofil.la, vitamines de tota<br />
classe, una gran quantitat de minerals i el<br />
mès bo de tot és que no ens ha costat ni<br />
un duro i que a més fem esport. Que més<br />
volem!<br />
Hauríem de saber aprofitar una mica<br />
més tots els béns que ens ofereix la<br />
naturalesa, productes sans, sense<br />
additius ni conservants, rics en sabor i en<br />
components, que els tenim a l´abast de<br />
la mà i moltes vegades no els veiem.<br />
AGENDA<br />
Hem deixat el mes amb la festa literària<br />
i comencem el nou amb la fira de<br />
Campllong.<br />
El dia 8 tenim la marxa de primavera i a<br />
final de mes la diada del joc.<br />
El dia 1 de maig d´aquest any,<br />
coincideix amb el dia del treball i el dia de<br />
la mare. També és el mes de les<br />
comunions. Esperem que no s'acompleixi<br />
la dita de que pel maig cada dia un raig i<br />
tothom pugui gaudir de les seves festes .<br />
Rosa i Dolors<br />
Per molt llarga que sigui la tempesta el<br />
sol sempre tornarà a brillar (Khalil<br />
Gibran)<br />
BIBLIOTECA MUNICIPAL<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Agenda maig<br />
- Dilluns 2 fins al dissabte 14 de maig: Exposició<br />
dels participants del VIII Concurs de punts de llibre, en horari<br />
de la Biblioteca.<br />
- Divendres 6 de maig: Biblionadons amb la Carmina<br />
Rabassedas, a les 18h.<br />
- Dilluns 16 fins al dimarts 31 de maig: Tots els<br />
participants del VIII Concurs de punts de llibre, ja podeu<br />
venir a recollir els vostres punts de llibre en l’horari de la<br />
Biblioteca.<br />
(2,50e)<br />
(7e)<br />
TROBADA D’ASSOCIACIONS<br />
ESPERANTISTES A CASSÀ DE LA SELVA<br />
El cap de setmana del 14 de maig tindrà lloc a la nostra Vila, amb el<br />
suport de la regidoria de cultura del nostre Ajuntament, la trobada<br />
que es fa cada any de les diferents associacions esperantistes de<br />
Catalunya, Espanya, Portugal i Occitània.<br />
Per motius d’espai la concentració es farà a la Casa de Colònies<br />
«Can Maiol» de Sant Andreu Salou i està previst que el dissabte, al<br />
captard, hi hagi un concert de música i danses populars a la plaça<br />
de La Coma.<br />
5
L'acordió<br />
Normalment, els músics ens acabem estimant els<br />
nostres instruments. Tantes hores de dedicació,<br />
tants esforços i tantes emocions compartides fan<br />
que aquell estri que els altres veuen simplement<br />
com un objecte, als nostres ulls esdevingui una<br />
icona que venerem, cuidem i estimem. Tant es<br />
així, que he de confessar que he fet més d’una<br />
manyaga al meu piano i, en determinades<br />
ocasions molt emotives, fins i tot algun petó. Potser<br />
deveu pensar que estic llampat, però considerant<br />
que el piano és el millor aliat que tinc en la meva<br />
dèria d’anar més enllà de ser un aprenent de<br />
músic, tal vegada comprendreu que tanta<br />
complicitat acabi desembocant en aquest afecte,<br />
si voleu potser un xic antinatural, però<br />
definitivament real.<br />
En algunes ocasions, aquesta relació músicinstrument<br />
fins i tot es pot veure influenciada per<br />
determinades circumstàncies de la vida que la fan<br />
encara més entranyable. Mireu si no, el cas del meu acordió:<br />
El meu acordió i jo ens vàrem conèixer, ja fa anys, en un sopar<br />
a cal Parigüelo. L’hi va portar en Francesc Rossell perquè m’hi<br />
familiaritzés i així pogués acompanyar les cançons dels Trefins.<br />
Va ser com un amor a primera vista. M’estimava aquell instrument<br />
perquè es va convertir en l’excusa perfecta per participar<br />
activament en la gresca i, a mesura que li vaig anar traient partit,<br />
en el complement ideal del nostre grup. Tant va ser així que al<br />
cap d’un temps vaig decidir fer-li una proposta al mestre Rossell:<br />
«Noi, m’has de vendre l’acordió.» La resposta va ser d’allò més<br />
taxativa: «Ni pensar-hi. És com si fos de la família i no me’n<br />
despendria a cap preu.» Com que en els successius intents el<br />
resultat va ser exactament el mateix, no vaig tenir altre remei<br />
que resignar-me a utilitzar aquell instrument manllevat i a<br />
acceptar que mai no seria meu.<br />
Vet aquí però que un dia es va presentar l’amic Rossell a casa<br />
meva amb una acti-tud que em va deixar absolutament<br />
bocabadat: «Vinc per dir-te que et vull regalar l’acordió» -em va<br />
etzibar. I abans que em pogués refer de la sorpresa hi va afegir:<br />
«Quan escriguis alguna sardana, me la dediques i, a canvi, et<br />
quedes l’acordió.» «Però escolta...» -vaig intentar raonar jo. «Res!<br />
no se’n parli més.» L’home anava tan decidit que em vaig desdir<br />
de demanar més explicacions de per què, de cop i volta, em<br />
venia a regalar aquell instrument que, malgrat tants intents, mai<br />
L'Avi L'Avi Manel<br />
Manel<br />
Fleca<br />
Pastisseria<br />
Cafeteria<br />
Gelats sense sucre<br />
C/ Bonavista, 15<br />
Tel. 972 46 35 98<br />
17244 <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
Menjar:<br />
Crêpes<br />
Amanides<br />
Plats combinats<br />
Pizzes<br />
Etc.<br />
L'autor de l'article, amb el seu protagonista, Francesc Rossell<br />
no m’havia volgut vendre.<br />
Al cap d’un temps vaig començar a escriure la sardana.<br />
Considerant que en Rossell és molt apreciat pels seus alumnes<br />
(la qual cosa, tenint en compte com sol ser d’esquerp el jovent,<br />
ja és dir), vaig decidir que es diria «Mestre i amic». Anava fent,<br />
sense presses, fins que un dia algú em va comentar que en<br />
Rossell patia una malaltia greu. Aquella mala notícia va fer que<br />
ràpidament em muntés la pel·lícula que explicava el regal de<br />
l’acordió: «En Rossell s’ha vist la mala i, per si de cas, vol que el<br />
seu estimat instrument quedi en mans amigues i, de passada,<br />
tenir una sardana dedicada al seu record.» -em vaig imaginar.<br />
Ràpidament vaig anar per feina, en uns dies ja tenia la sardana<br />
acabada i, d’acord amb els Amics de la Sardana, el dia destinat<br />
per a l’estrena.<br />
Però vaig fer tard. Pocs dies abans de la data prevista, em va<br />
trucar la mare d’en Rossell per dir-me que les coses no anaven<br />
bé i que el seu fill es trobava ingressat en una clínica de<br />
Pamplona. Us he de dir que em va impressionar la serenitat<br />
d’aquella dona que, malgrat la situació tant desagradosa, encara<br />
patia per nosaltres. «No aneu malament, estreneu igualment la<br />
sardana.»-em va dir. Jo li vaig contestar, procurant donar èmfasi<br />
a les meves paraules per amagar un cert temor, que ja la<br />
guardaríem per al dia que el seu fill estigués en condicions<br />
d’acudir-hi.<br />
Sortosament, aquella pel·lícula que fa un moment us deia que<br />
m’havia imaginat estava destinada a tenir un final feliç. Al cap<br />
d’un temps, el meu amic va experimentar una millora gairebé<br />
miraculosa i uns mesos més tard del previst vàrem poder estrenar<br />
la sardana amb la consegüent alegria de tots plegats. «Ara ja et<br />
puc tornar l’acordió.», que li vaig dir. «De cap manera.»-em va<br />
contestar. «Tractes fan lleis. Jo em quedaré la teva dedicatòria i<br />
tu el meu acordió.» I així va ser com aquell instrument va esdevenir<br />
testimoni de la feliç curació del meu amic i penyora de la nostra<br />
amistat.<br />
Precisament ara que en Francesc Rossell m’ha dit que d’aquí<br />
a uns mesos pensa jubilar-se i tornar-se’n cap a Manresa, us he<br />
volgut contar aquesta història per fer-li un senzill homenatge i<br />
agrair-li les moltes coses bones que deixarà al nostre poble. A<br />
banda del meu acordió, és clar.<br />
Antoni Mas i Bou<br />
6 NÚM. 698 - ABRIL 2011
LA FEINA DE L’ALTERNATIVA<br />
Crec que Alternativa ha fet un bon paper,<br />
una bona feina, els tres anys que ha<br />
compartit el govern municipal amb ERC i<br />
el PSC. Amb el seu vot va fer possible<br />
que la moció de censura a la minoria de<br />
CiU fos possible i que el tripartit cassanenc<br />
assumís el govern municipal. Crec<br />
que ha estat una experiència positiva;<br />
entre d’altres raons perquè s’ha donat una<br />
lliçó a tots els que estan en contra dels<br />
pactes de govern entre diferents partits; i<br />
aquests tres van assumir, des del primer<br />
moment, que abans que els partits era el<br />
poble de <strong>Cassà</strong> de la Selva. I així ho han<br />
fet. I és obvi que arribar a acords entre<br />
tres opcions que han presentat diferents<br />
programes de govern no és fàcil; però ells<br />
han demostrat que és possible.<br />
A la plana «El balcó» de l’últim butlletí<br />
municipal La Coma ha l’escrit d’Alternativa<br />
en què comunica als cassanencs la seva<br />
decisió de no presentar-se i hi escriu «...cal<br />
deixar entrar aire fresc a l’Ajuntament...»<br />
Permeteu-me que us digui que si aquest<br />
és l’únic motiu pel qual no us torneu a<br />
presentar, feu un favor molt petit al nostre<br />
poble. Hi ha el perill que l’aire es torni a<br />
enrarir. Sincerament, un grup de joves que<br />
heu demostrat voler i saber assumir les<br />
responsabilitats a què us havìeu<br />
compromès crec que hauríeu hagut<br />
d’aguantar més temps en la gestió<br />
municipal. Sí, sí, ja sé que heu estat fidels<br />
al compromís contret; però és també cert<br />
que deixareu molta feina a mig fer, i suposo<br />
que molta encara no començada. És una<br />
llàstima.<br />
Un any en què els avis s’han tornat a<br />
apuntar a les llistes, i, com a caps, no crec<br />
que tingui gaire sentit que els néts se<br />
n’hagin esborrat.<br />
De veritat no hi ha cap més motiu?<br />
De totes maneres us desitjo sort, i<br />
esperem altres opcions, com Alternativa,<br />
per a properes eleccions.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
E.S.P.<br />
25È ANIVERSARI DELS<br />
GEGANTS DE LA SALLE<br />
Portàvem mig any preparant-ho i en unes<br />
hores va haver passat. Ho vam gaudir,<br />
però alhora va passar volant. I és que els<br />
gegants de La Salle han fet 25 anys! I ho<br />
hem celebrat com Déu mana: amb<br />
cercavila, convidats, bons amics i un bon<br />
sopar.<br />
Us n’expliquem breument la història.<br />
Era l’any 1986 que el mestre Francesc<br />
Rossell va construir 2 gegants per La Salle<br />
de <strong>Cassà</strong> de la Selva. Per ell era un repte<br />
i a la vegada una manera d’obsequiar a<br />
l’escola amb un regal especial i poc comú.<br />
Inicialment els gegants anaven<br />
caracteritzats de pagesos, però amb el<br />
temps van accedir a la noblesa i es van<br />
convertir en el que són ara: en Guifré i<br />
l’Ermessenda. L’any 2002 el mestre<br />
Rossell va incrementar la família<br />
gegantera amb en Galceran, el gegantó. I<br />
qui dies passa, anys empeny, i ens<br />
plantem al 2011 quan en Guifré i<br />
l’Ermessenda fan 25 anys.<br />
La celebració dels 25 anys comença al<br />
pati de l’escola el passat dissabte 19 de<br />
març, on en Guifré i l’Ermessenda reben<br />
els convidats: els gegants de <strong>Cassà</strong><br />
(l’Aldric, la Isaura i l’Isis), el gegant de<br />
l’escola Puig d’Arques (en Darquet) i el<br />
gegant de Campllong (en Quirze). Als<br />
nostres gegants els acompanya una nova<br />
adquisició, en carbassot, el gegantó que<br />
hem construït la Colla Gegantera de La<br />
Salle aquest passat hivern, i que hem<br />
caracteritzat de bufó. Diuen que ha quedat<br />
molt bé, diuen, ja que no estaria bé que<br />
ho diguèssim nosaltres que en som el<br />
pares. Gran part del mèrit és de la<br />
Dharma, professora de La Salle <strong>Cassà</strong>,<br />
que n’ha pintat la cara amb molt d’encert.<br />
Comença la festa amb una cercavila pel<br />
poble, passant per La Coma i el Passeig,<br />
i acabant al pati de l’escola, on es fa la<br />
clausura de la festa. Però hi ha noves<br />
sorpreses, els gegants de La Salle<br />
estrenen el seu nou ball de plaça, amb<br />
música del mestre Antoni Mas i coreografia<br />
de’n Jandro Lloveras. Tot seguit<br />
s’entreguen records de la jornada a les 4<br />
colles participants, representades pels<br />
caps de colla; a l’Ajuntament de <strong>Cassà</strong>,<br />
representat pel seu alcalde; al mestre<br />
Antoni Mas, que ha composat la música<br />
del ball de plaça i finalment al mestre<br />
Francesc Rossell, constructor dels<br />
gegants i raó per la qual estem escrivint<br />
aquestes ratlles. Acabem la jornada amb<br />
un bon sopar de tots els participants en<br />
aquests 25 anys dels nostres gegants.<br />
Volem agrair, una vegada més, la<br />
presència de la Colla Gegantera de<br />
<strong>Cassà</strong>, de la Colla Gegantera del Puig<br />
D’Arques i de la Colla Gegantera de<br />
Campllong a la nostra festa. Molt<br />
especialment, agraim al mestre Antoni<br />
Mas que ens hagi obsequiat amb una<br />
música pròpia pel nostre ball de plaça,<br />
que serà embaixadora dels gegants de<br />
La Salle <strong>Cassà</strong> arreu on vagin. I<br />
evidentment, les nostres felicitacions al<br />
mestre Francesc Rossell, en el 25<br />
aniversari dels seus fills, per molts anys<br />
per la part que li toca.<br />
Colla Gegantera de La Salle <strong>Cassà</strong><br />
A LA FUNDACIÓ PATRONAT<br />
DE LES ESCOLES<br />
CRISTIANES<br />
Benvolguts tots els que vareu contribuir a<br />
l’esplendor de la Festa del dia 20/03/<br />
2011.<br />
Gràcies, moltes gràcies a totes aquelles<br />
persones, grans i petites que varen<br />
col·laborar perquè la Festa fos un èxit!<br />
Feia anys que no havia vist a tants<br />
antics companys de la classe, dels anys<br />
40.Els que faltaven devia ser per malaltia,<br />
indisposició o bé per haver passat a viure<br />
en l’eterna companyia del Senyor Déu.<br />
A la cita per d’aquí a 5 anys, vaig<br />
recordar que en la última visita mèdica<br />
d’una exploració cardiovascular i<br />
intel·lectual em varen dir que també em<br />
farien una nova exploració corporal<br />
després de passar 5 anys i jo els vaig<br />
prometre també que faria el possible per<br />
no fallar!<br />
Els records d’infantesa venen al<br />
pensament d’una manera intensa- «Te’n<br />
recordes?» ens dèiem. «Me’n recordo!»<br />
ens contestàvem, i venien a la memòria<br />
aquelles dites, aquells fets.<br />
Al viure fora de <strong>Cassà</strong>, ja fa més de 30<br />
anys; i de treballar també farà més de 60<br />
Xavier Pla i Buscató<br />
7
anys. Això fa que no te’n recordis de<br />
l’aspecte de moltes persones i que no<br />
reconeguis algun company de col·legi. A<br />
pesar que la meva connexió amb <strong>Cassà</strong><br />
va continuar a través del Grup de Teatre<br />
Cassanenc, fins fa pocs anys. I és que<br />
<strong>Cassà</strong> me l’estimo com si sempre hi<br />
hagués viscut, perquè hi tinc tant de la<br />
meva vida: els meus fills, néts i besnéts.<br />
Joan Carrera i Triola<br />
EL NOU CARRER MAJOR,<br />
UN PROBLEMA?<br />
Sincerament, em sembla que si tot el<br />
problema fos que no es pot circular a més<br />
de 20 quilòmetres per hora en la zona del<br />
carrer Major (és que avui s’hi va més de<br />
pressa?), que l’aparcament ha de ser com<br />
una immobilització breu..., i que no<br />
signifiqui perill..., que no sobrepassin els<br />
dos minuts... (avui hi ha possibilitat<br />
d’aparcament?); els vianants poden<br />
utilitzar tota la zona, sempre que no<br />
destorbin… (tinc entès que s’habilitarà<br />
una zona preferencial per als vianants...<br />
que no molestarà la circulació dels<br />
cotxes). Repeteixo: si tot això és el<br />
problema, penso modestament que no hi<br />
ha problema!<br />
Quan els nostres avantpassats van<br />
dissenyar el poble tots anaven a peu, hi<br />
havia algun cavall i alguns traginant un<br />
carro. Ningú no es pensava que amb els<br />
anys la vida faria un gir tan espectacular i<br />
que les necessitats de convivència, en<br />
temes de circulació, fossin tan diferents.<br />
Us recomano llegir als<br />
Llumiguianúmeros 326, 327 i 328 el tema<br />
sobre les «Consideracions sobre dos<br />
plans parcials», els dos primers emesos<br />
per la Comissió Informativa de l’O.D.C., i<br />
el tercer referent a la impugnació feta pel<br />
Col·legi d’Aparelladors. Si s’hagués<br />
permès l’execució del pla parcial que<br />
proposava l’obertura d’un carrer des de<br />
la plaça de la Coma «on avui hi ha Correus<br />
fins al Passeig Vilaret, a l’indret entre el<br />
cinema i l’estanc» s’hauria produït un<br />
desastre arquitectònic-urbanísticcirculatori<br />
irreparable. El problema d’avui<br />
pel que fa al carrer Major i la Coma seria<br />
una minúcia.<br />
De solució, possibilitat de solució, n’hi<br />
ha. És viable?... Ja es va plantejar en<br />
aquells anys 1976, però donada<br />
l’envergadura ni es va considerar. I quina<br />
és?<br />
A fi de rebaixar la densitat circulatòria a<br />
la plaça de la Coma, una solució, potser<br />
l’única, seria obrir un carrer seguint la<br />
direcció del carrer Industria i el carrer de<br />
l’Hospital. Sí, sí: travessant les<br />
Barraquetes i el Puigcugul. Carrer en una<br />
sola direcció, cap a la Rambla. Busqueu<br />
un mapa de la vila de <strong>Cassà</strong> i plantegeuvos-ho.<br />
El fet és treure trànsit de la plaça de la<br />
Coma. I com a primera sortida és fer<br />
entendre al poble cassanenc que hi ha<br />
alternatives, ja avui, d’aparcament,<br />
encara que cada vegada són més<br />
escasses, a l’entorn del poble a menys<br />
de deu minuts, a peu, del centre de la vila.<br />
(Molts aparcaments d’aquests són els<br />
mateixos particulars de les cases, els del<br />
mateix barri on vivim, i que no cal agafar<br />
el cotxe per anar al banc, a correus, a<br />
comprar…). Aquesta és una mini solució,<br />
la de la conscienciació d’actitud<br />
cívicociutadana. Però una sortida, des<br />
d’un punt de vista d’infraestructura és la<br />
que aquells anys es va plantejar.<br />
Econòmicament no era possible, i avui<br />
crec que tampoc: o es tracta de prioritzar?.<br />
Si no és possible, no ens queda altra<br />
alternativa que assumir l’herència que<br />
tenim, conformar-nos-en, carregar-nos de<br />
paciència, deixar el cotxe a casa tant com<br />
puguem i fer servir les cames, que a més<br />
farem salut.<br />
Cassanenc<br />
DIADA DEL SOCI D'AMICS<br />
DE LA SARDANA<br />
Ja som a la Pineda Fosca, on<br />
acampa tothom qui vol.<br />
Hi ha ombra, no hi toca gaire el sol<br />
i a la riera Verneda hi canta el<br />
rossinyol.<br />
Hi hem arribat de moltes contrades<br />
per gaudir de la diada del soci.<br />
Participant en totes les activitats<br />
que la Comissió, entusiasta,<br />
amb molt d’afecte ens ha preparat.<br />
Gaudirem de la missa cantada per la<br />
Coral Bell Ressò.<br />
Farem rotllanes saltironant les<br />
boniques sardanes,<br />
tot respirant aquesta olor que fa el<br />
sofregit de l’arrossada.<br />
Tothom s’ha entaulat pel dinar<br />
fet pels arrossaires de <strong>Cassà</strong>.<br />
Una becaina o algun badallot,<br />
el cafè i algunes gotes, però amb<br />
moderació:<br />
no les hi posem totes.<br />
Per tota la Pineda Fosca se sent la<br />
flaire del cremat<br />
i el repertori d’Els Panxuts ja ha<br />
començat.<br />
J. Busquets (maig 2007)<br />
DINAR DE GERMANOR DE<br />
VEÏNATS<br />
Per dinovè any consecutiu els veïns de<br />
Mosqueroles, Llebrés i Sangosta es<br />
reuniren a L’Alzina per celebrar el dinar<br />
de germanor.<br />
Ens hi vàrem aplegar unes vuitanta-cinc<br />
persones. Mossén Pere Casals oficià la<br />
Missa a la capella del Remei. Amistat i<br />
bona harmonia compaginaren amb la<br />
gràcia d’Els Panxuts. Com cada any, el<br />
discurs de benvinguda inaugurà l’àpat. I<br />
deia així:<br />
Hola i benvinguts a tots!<br />
Anem sempre a contrarellotge en una<br />
jornada atapeïda de feina. Ara que no<br />
tenim temps per a res, que ens omplim<br />
les agendes amb tota mena d’activitats,<br />
que ens aboquem a l’estrès i ens allunyem<br />
d’una vida tranquil·la, ens aturem a<br />
pensar un moment i deduïm que la millor<br />
teràpia és arribar a un bon diumenge.<br />
Els de la comissió entenem que els<br />
veïns de Mosqueroles, Llebres i Sangosta<br />
acompanyats de l’alcalde de <strong>Cassà</strong>, el Sr.<br />
Carles Casanovas, de mossèn Pere<br />
Casals i de mossèn Enric Plantés respectivament,<br />
són la base d’aquest dinar de<br />
germanor. I sovint és al voltant de la taula<br />
on ens solem trobar. Aquí aprenem<br />
convivència, respecte, a compartir emocions<br />
i alegries explicant-nos mútuament<br />
vivències del veïnatge, etc.<br />
Des de la satisfacció i l’agraïment més<br />
sincer, tinc el gust de felicitar i donar les<br />
GRÀCIES, en majúscules, a tothom que,<br />
d’alguna manera o altra, segueix, col·labora<br />
o simplement s’ha interessat per la<br />
festa del Remei. I que puguem celebrarho<br />
molts més anys, perquè serà senyal<br />
que aquest valor que es diu amistat hi és<br />
present i segueix funcionant, en un temps<br />
que tot o quasi tot sembla trontollar, durar<br />
poc o desenvolupar un interès migrat.<br />
Aquest any hem fet parada aquí, a<br />
l’Alzina, un lloc a prop dels nostres destins,<br />
i de ben segur que ens hi trobarem com a<br />
casa. Aquí ens oferiran unes propostes<br />
gastronòmiques, aptes per a tots els<br />
gustos i per als paladars més exigents.<br />
El grup Els Panxuts, amb la seva gràcia<br />
i les seves cançons de taverna ens faran<br />
passar una tarda inoblidable. Ens faran<br />
riure i de ben segur la majoria de<br />
nosaltres, per una estona, ens oblidarem<br />
dels maldecaps i problemes que<br />
arrosseguem durant la setmana.<br />
Un bon profit encetarà l’àpat i Els<br />
Panxuts hi posaran el punt i final. Gràcies,<br />
per molts anys, salut i endavant!<br />
Irene Vives i Albertí<br />
8 NÚM. 698 - ABRIL 2011
NO EM FAS UN PETÓ?<br />
Fa molt poc va morir l’Otília. Em va deixar<br />
tocat tot i no ser, ni de bon tros, un dels<br />
seus millors amics. Això sí, em sentia<br />
apreciat per ella. Tot sovint ens<br />
creuàvem pel carrer i, quasi sempre,<br />
després d’una salutació afectuosa, em<br />
solia dir «No em fas un petó?» i jo, sol·lícit,<br />
m’apressava a fer-n’hi no un, sinó dos de<br />
ben sonors. En aquell moment em sentia<br />
apreciat i alhora content.<br />
Tots tenim, en la nostra història, punts<br />
negres o complicats que no hi voldríem<br />
tenir. Ella, l’Otília, malauradament n’hi<br />
tenia més del compte. De totes maneres,<br />
donava poc marge perquè la gent la<br />
pogués plànyer.<br />
Em va agradar molt veure a<br />
l’enterrament l’església plena de gom a<br />
gom i, sobretot, veure-hi tanta gent jove.<br />
Em consta que en l’època que l’Otília va<br />
formar part de la junta del Club Bàsquet<br />
Sant Narcís, on jugaven els seus fills, hi<br />
va fer una molt bona tasca i era molt<br />
estimada per tots.<br />
Ha estat un plaer conèixer-te Otília, de<br />
debò. Gràcies per apreciar-me.<br />
I des d’aquí també el meu<br />
reconeixement més sincer a en Joaquim<br />
Roca. Em considero el teu amic i n’estic<br />
orgullós.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Josep M. Martí<br />
UN MAL COSTUM<br />
El diumenge passat, 10 d'abril, vaig anar<br />
al teatre a veure l'obra "Un mal dia". Vull<br />
fer notar que la interpretació em va<br />
semblar bona tirant a molt bona i m'agrada<br />
molt que sigui el jovent el que faci<br />
funcionar aquest aspecte de la cultura.<br />
Precisament el teatre n'era ple. Vaig<br />
quedar gratament sorpresa.<br />
Hi va haver un detall, res a veure amb<br />
l'obra ni amb els protagonistes, un costum,<br />
que ja seria hora que entre tots<br />
erradiquéssim, que és el de guardar lloc<br />
a persones que vénen a l'hora que els<br />
dóna la gana perquè ja tenen els millors<br />
seients assegurats, mentre que els que<br />
hem entrat abans ens hem de preocupar<br />
d'anar buscant un seient que ens<br />
complagui, cosa impossible perquè els<br />
que ens complauen seran per a aquells<br />
que tenen més barra.<br />
Em sembla bé que es guardi un lloc per<br />
a una persona gran a qui costa de fer<br />
arribar al teatre o per un marit o muller<br />
que ve de lluny i ha de aparcar el cotxe.<br />
Coses concretes, vaja. Però n'hi ha que<br />
col·loquen una o dues persones de<br />
sentinella i reserven la resta de la fila, o<br />
quasi, per a totes les seves amistats<br />
tocatardanes. Ja m'estaria bé si en<br />
comptes de cinc euros els en costés deu,<br />
però posats a pagar el mateix, hauríem<br />
de fer com a la carnisseria, qui arriba<br />
primer és primer.<br />
fotos d'estudi<br />
fotos d'exterior<br />
books fotogràfics<br />
llibres digitals<br />
acabats en tela<br />
marcs<br />
punts de llibre<br />
recordatoris<br />
postals<br />
imants<br />
detalls Sí!<br />
Aquest ha estat un costum arrelat durant<br />
molt de temps, però ja comença a ser hora<br />
que deixem de fer el pagès, perquè és<br />
injust i perquè provoca emprenyades<br />
solemnes, com la meva.<br />
R. B.<br />
TORNEM A GAUDIR DEL<br />
BÀSQUET A CASSÀ<br />
El diumenge dia 3 d’abril vaig anar al<br />
pavelló del Foment Deportiu Cassanenc<br />
de <strong>Cassà</strong> de la Selva,a veure dos partits<br />
de bàsquet. A 2/4 de 5 de la tarda varen<br />
jugar en categoria júnior femení nivell A<br />
els equips F.D.Cassanenc-Restaurant Mas<br />
Ros i el G.E. i E.G. B, i a les 6 de la tarda<br />
el partit de 3a preferent Sènior masculi,<br />
F.D.Cassanenc i el Bisbal Bàsquet. Els dos<br />
partits els van guanyar els cassanencs,<br />
amb molt bons partits.<br />
El més important,va ser veure el pavelló,<br />
ple de gom a gom (300 persones), com<br />
feia temps que no vèiem, animant als seus<br />
respectius equips amb una esportivitat<br />
digna de tot elogi. Estem demostrant, una<br />
vegada més, que el bàsquet a <strong>Cassà</strong> està<br />
ben viu i que els socis i simpatitzants<br />
d’aquest esport el tornem a gaudir.<br />
Visca el bàsquet i visca el Foment<br />
Deportiu Cassanenc!<br />
Xavier Carrera / Soci de l'F.D.C.<br />
9
ENTRE SOSPIR I SOSPIR<br />
(En Jordi i la princesa)<br />
En Jordi encara galopa, que no ha parat des d'ahir;<br />
va a la caça d'una fera que té al poble atemorit.<br />
El cavaller arriba a un bosc on hi passarà la nit;<br />
descavalca del cavall - més que una bèstia, un amic -<br />
i el deixa que corri a beure d' una font que hi ha per'llí.<br />
En Jordi està decebut, esgotat i defallit. Demà serà un altre<br />
dia, però per ara... "bona nit".<br />
* * *<br />
A palau una donzella es mou, inquieta, en el llit;<br />
fa dies que no descansa pres el seu cor d' un neguit.<br />
La nena ja té quinze anys i son pare, el rei Felip,<br />
ha convocat la noblesa per a trobar-li marit.<br />
La princesa està amoïnada: "Jo no em casaré - li ha dit -si<br />
no trobo qui m' agradi i qui em pugui fer feliç".<br />
"Et casaràs perquè ho mano, amb algun noble ben ric que<br />
és el que convé al meu regne, cada cop més empobrit."<br />
La princesa plora i plora entre sospir i sospir. Com que està<br />
tan desvetllada, s'aixeca, es posa un vestit,<br />
surt de palau de puntetes i travessa ei gran jardí tot sortint<br />
per un portal que no està mai protegit.<br />
La donzella es posa a córrer cap a uns arbres envellits;<br />
el bosc serà el seu refugi... almenys per a aquesta nit.<br />
La lluna, que es veu inmensa, ja fa estona que ha sortit.<br />
Al peu d' un roure les fulles, faran l'efecte d' un llit.<br />
La princesa va i s'hi ajaça amb el cos ben arraulit. Al cap<br />
d'una curta estona... la noieta s' ha adormit.<br />
* * *<br />
En Jordi es lleva a trenc d' alba amb posat enfredolit;<br />
Puja al cavall i es prepara per a continuar camí. Al passar<br />
sota un gran roure...L'animal no vol seguir.<br />
"Arri, arri, cavallet, que no em vull aturar aquí, que anem a<br />
cercar a aquell drac que a tanta gent ha ferit."<br />
De sobte el brau cavaller queda mut...i embadalit: una<br />
donzella l'esguarda tot mirant-lo fit a fit.<br />
Qui sou, vos, formosa dama...i què hi feu, sola, per a qui..?<br />
"Sóc.. .una noieta trista... que no acepta el seu destí"<br />
"Què puc fer, per vos, senyora..? " La princesa, amb veu<br />
molt dolça, li contesta tot seguit:<br />
"Si us plau... caseu-vos amb mi!" En Jordi se'n meravella<br />
del què la noia li ha dit.<br />
"Casar-me amb vos, damisel.la? No puc, que he fet<br />
compromís<br />
d' alliberar a tot un poble que pel drac viu aterrit;<br />
però quan tot això s'acabi i al malson hi posi fi,<br />
us prometo, aimada meva, amb la mà damunt del pit<br />
que tornaré per cercar-vos... i serem muller i marit.<br />
Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91<br />
Mai un home de la Terra s' ha vist tan afavorit per la nina<br />
més formosa que una mare hagi parit."<br />
La princesa se l'escolta amb el somriure entendrit.<br />
"Aneu-vos-en, amor meu, i compliu el què m' heu dit;<br />
i mateu aviat al drac...i retorneu, tot seguit<br />
que vos estaré esperant plena d'il·lusió i desig<br />
per a fer-vos lloc al cor que em batega dins el pit<br />
tant com a la meva vida, i en la cambra...i al meu llit.<br />
Preneu aquest mocador...que en ell hi va el meu esperit."<br />
* * *<br />
El cavall i el cavaller ja tornen a fer camí;<br />
serà demà quan en Jordi s'enfronti al seu enemic<br />
i li clavi al coll la llança... enfontsant-hi tots els dits.<br />
Però abans de que el drac es mori, el jove (que va ferit),<br />
eixuga la mà malmesa en el mocador de lli<br />
que li donà la donzella la matinada d' ahir;<br />
quatre ditades vermelles.. .embruten el mantellí;<br />
quatre barres de sang fresca sobre un groc pàlid molt fi.<br />
* * *<br />
El cavaller torna al bosc.-i en veure el què ha vist allí...<br />
el rostre es queda de cera i un esglai se li fa a dins.<br />
La princesa, estesa a terra, sembla que estigui dormint...<br />
però els seus ulls, oberts com taronges, esguarden a l'infinit.<br />
Ha sigut avui mateix que s' ha mort, de bon matí,<br />
quan algú-mal informat - lï ha dit que ...al seu bon amic<br />
un drac l' havia matat amb les urpes i el verí.<br />
La donzella enamorada.. .no ho ha pogut resistir i amb<br />
fermesa s'ha clavat un petit punyal, al pit.<br />
* * *<br />
Des de llavors que el bon Jordi viu tan sols per a assistir<br />
a aquelles pobres donzelles que no fan més que sofrir;<br />
per ell... totes son princeses, com era la que morí.<br />
* * *<br />
D' això ja fera uns quants segles, però tan avui com ahir hi<br />
ha molta gent que assegura que aquell cavaller eixerit<br />
va trotant per Catalunya amb el mocador de lli tacat amb les<br />
quatre barres d' intens color vermellí.<br />
És per'xó que al nostre poble, tan justament agraït, l'hem<br />
triat com a patró d'aquest país, tan petit.<br />
* *<br />
Vine, Jordi, a casa meva, sigui de dia o de nit,<br />
que al mocador de la dama jo em comprometo a cosir<br />
una rosa, ben brodada, entre sospir i sospir.<br />
Aquest poema és un poti-poti de llegendes catalanes que en la<br />
meva particular versió s’entortolliguen en la trama fantàstica i<br />
romàntica que he ordit pel Jordi de la meva invenció. Que em<br />
perdonin la gosadia els fidels seguidors de les llegendes<br />
tradicionals.<br />
D.B.<br />
10 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Economia d’estar per casa (3)<br />
Primer de tot hauria de definir el concepte<br />
d’inversió en l’àmbit domèstic. Invertir és<br />
retornar al sistema econòmic aquells fons<br />
que s’han obtingut, propis o aliens, per<br />
obtenir una finalitat productiva.<br />
Això que dit així sona més aviat a «xino»<br />
cal exposar-ho de manera més planera.<br />
Retornar al sistema econòmic fons<br />
obtinguts; com els hem obtingut? Doncs<br />
mitjançant l’estalvi (fons propis) o<br />
mitjançant el préstec (fons aliens). També<br />
pot ser la combinació d’ambdós sistemes.<br />
En tot cas, sí que es fonamental que<br />
disposem dels fons.<br />
Una finalitat productiva pot anar des<br />
de l’obtenció d’uns resultats per accions<br />
(dividends) a la possibilitat d’incrementar<br />
el volum de vendes del nostre negoci (per<br />
obtenir un major benefici) o bé, en el cas<br />
més domèstic, satisfer una necessitat. El<br />
cas més evident és el de l’habitatge.<br />
He de dir que una inversió en l’aspecte<br />
més purista ha de ser segura, rendible i<br />
liquida; si no, no és una inversió. Podrà<br />
ser una despesa, una compra, un estoc<br />
de material o un caprici, però mai una<br />
inversió.<br />
Per què una inversió ha de ser segura?<br />
En aquest cas pesa tant la garantia del<br />
lloc on posem els nostres fons com la<br />
necessitat i l’oportunitat (el moment) de<br />
fer-ho.<br />
Ha de ser rendible. Efectivament, ja<br />
sabem que aquest argument tot sovint<br />
està contraposat al de la seguretat. En el<br />
primer capítol dels mercats dèiem que a<br />
major risc major rendibilitat; per tant, és<br />
molt important saber contrapesar els dos<br />
conceptes.<br />
Finalment, ha de ser líquida, o, el que<br />
es el mateix, amb capacitat de convertirla<br />
en diners amb facilitat o sense gaires<br />
entrebancs.<br />
També aquest concepte va lligat als<br />
anteriors i amb un factor nou que és la<br />
permanència o la durada de la inversió.<br />
Tal com deia, a escala domèstica el que<br />
ens interessa prioritzar són els tres<br />
conceptes; és a dir, una inversió ha de<br />
ser segura, rendible i liquidable.<br />
Parlem amb exemples, que potser es<br />
faran més entenedors. Si disposem d’uns<br />
fons ens podem plantejar satisfer una<br />
necessitat; la més corrent és un habitatge.<br />
Ens caldrà possiblement obtenir fons<br />
aliens complementaris, la sacrosanta<br />
hipoteca. És segura aquesta inversió?<br />
Probablement; si trobem l’immoble<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Invertir, quant i en quin moment<br />
adequat a les nostres necessitats, a un<br />
preu adient i el podem finançar sense<br />
problemes, hem de dir que és segura.<br />
Serà rendible?, doncs sí, perquè amb<br />
tota probabilitat obtindrem uns beneficis,<br />
materials i immaterials (confort,<br />
tranquil·litat, qualitat de vida, estalvi de<br />
lloguers, etc.) que conformarien el paquet<br />
de la rendibilitat.<br />
I finalment, serà líquida? Potser aquest<br />
és el punt més feble, però cal pensar que<br />
la destinació és un ús propi, no de<br />
revenda inmediata. El que sí que és clar<br />
és que un immoble sempre és un valor<br />
segur i que en el pitjor dels escenaris és<br />
una garantia real que ens podrà permetre<br />
obtenir crèdit,i per tant, diner.<br />
En canvi, si ens plantegem «invertir» en<br />
un cotxe veurem que això pot ser fals.<br />
Potser sí que en podré justificar la<br />
necessitat (argument a favor), però la<br />
seguretat quedarà en suspens donat el<br />
tipus de bé que podem adquirir.Tots<br />
sabem quin és el grau de depreciació d’un<br />
vehicle des del moment en què el traiem<br />
del concessionari.<br />
Aquest mateix argument ratlla el dubte<br />
pel que fa a la rendibilitat, tot i que podem<br />
tenir arguments addicionals si el cotxe,<br />
per exemple, el fem servir per al negoci i<br />
per a l’ús privat.<br />
Finalment, la liquiditat. Existeix un<br />
mercat de segona mà, més o menys<br />
elàstic, que permetria obtenir fons per la<br />
venda del vehicle.<br />
És una inversió que acompleix els<br />
requisits? En tot cas cal valorar l’ús que<br />
se’n farà i la finalitat. Com més decantats<br />
estiguem cap al «no», més vol dir que és<br />
una despesa.<br />
Queda un apartat que també es molt<br />
comú: la inversió en béns mobles<br />
(entenent com a tal accions, valors, bons,<br />
lletres del tresor, etc.). En aquest cas la<br />
inversió és mès «purista», ja que els tres<br />
elements esmentats són molt importants.<br />
Tothom entén, i només cal rellegir els<br />
diaris, que posar els diners en un lloc poc<br />
segur, encara que sigui molt rendible, po<br />
fer que la liquidesa sigui nul·la i el risc<br />
massa elevat.<br />
És notori que disposem d’infinitat de<br />
productes al nostre abast, jo fins i tot diria<br />
que la quantitat és excessiva, però<br />
permet triar el perfil exacte que volem per<br />
a satisfer els nostres desitjos.<br />
Bé sigui individualment a través de la<br />
Borsa o col·lectivament, mitjançant els fons<br />
d’inversió que ofereixen bancs, caixes,<br />
asseguradores i mediadors financers, el<br />
ventall de productes és tan ampli que<br />
mareja. Immediatament sorgeix un dubte:<br />
quina quantitat hi he de posar? La resposta<br />
sembla senzilla però cal mesurar-la.<br />
Podríem dir que la quantitat que cal invertir<br />
«alguns en diuen jugar» hauria de ser igual<br />
a la que podem disposar de manera<br />
immediata (líquida) per la suma de les<br />
inversions. És natural que el perfil de<br />
l’inversor tingui tantes característiques com<br />
individus, però sempre parlo a escala<br />
domèstica, la prudència ha de ser una<br />
bandera que mai hem de perdre de vista.<br />
M’explico: si disposàvem de 100 € i n’hem<br />
invertit 45 en lletres del tresor i 15 en una<br />
máquina per al nostre petit taller, el que<br />
ens resta, o sigui 40 €, els podríem<br />
col·locar, però sempre en un producte en<br />
el qual al menys 15€fossin líquids tot<br />
seguit, sense restriccions. Per què, això?<br />
Doncs perquè si la màquina es trenca en<br />
necessitarem una altra per seguir la<br />
nostra activitat.<br />
Pel que fa a la rendibilitat de les<br />
inversions, el factor comparatiu és el que<br />
anomenem «cost d’oportunitat», és a dir<br />
aquell rendiment que podem obtenir amb<br />
certesa sense cap risc. Habitualment,<br />
aquest comparatiu es feia amb els bons i<br />
lletres del Tresor estatal. Ara mateix és<br />
qüestionable el risc, però com a referència<br />
pot ser vàlid.<br />
M’explico: Si volem invertir en un negoci<br />
o fons d’inversió en què la rendibilitat està<br />
per sota del tipus d’interès de les lletres<br />
del Tresor entenem que el cost<br />
d’oportunitat és negatiu; d’alguna manera<br />
estem arriscant fons en una operació per<br />
obtenir un rendiment inferior al que<br />
podríem tenir comprant lletres del Tresor<br />
sense cap risc.<br />
És evident que no és l’únic factor que<br />
s’ha de mesurar, però sí que s’ha de tenir<br />
en compte.<br />
Per concloure, la inversió és el<br />
complement natural de l’estalvi i és<br />
financerament el que tanca el cercle.<br />
Paral·lelament al que deia el mes passat,<br />
si sense estalvi no hi ha finançament,<br />
sense inversió no hi ha producció ni<br />
creació de riquesa.<br />
J. H.<br />
Proper capítol: productes financers i<br />
fons d’ inversió<br />
11
La convulsió juvenil (1959). Una joventut<br />
apàtica (1960). La joventut (1971)<br />
Quan tens un bon mestre, i l’escoltes, no<br />
hi ha dia que, del que et diu, no aprenguis<br />
coses noves. Quan tens un bon mestre,<br />
l’escoltes i hi coincideixes amb algun dels<br />
seus arguments et poses molt content:<br />
“Penso igual que el mestre!”, i això et<br />
satisfà.<br />
Els tres escrits, de referència al títol, fa<br />
un munt d’anys que van ser publicats i<br />
penso que, potser, avui estan d’una<br />
actualitat més exagerada. I perquè? Doncs<br />
per què, crec que les condicions educacionals<br />
entre fills, pares i escola no han<br />
millorat sinó que s’han anat refredant amb<br />
el pas dels anys fins arribar a un “tantsemenfotisme”<br />
total. La prova la tenim en<br />
els nivells baixíssims de les valoracions<br />
que es donen a l’eficàcia en els estudis<br />
dels alumnes d’avui als diferents centres<br />
d’ensenyament, i a tots els nivells. Els estudis<br />
demostren que els resultats són dels<br />
més baixos d’Europa. I fins a quin punt la<br />
culpa dels mateixos la tenen les relacions<br />
entre pares-fills, alumnes-professorat.,<br />
pares-professorat? Els plans d’estudi<br />
estan adaptats a la realitat? Hi ha<br />
convergència entre les noves tecnologies,<br />
la seva utilització, el professorat, l’alumnat,<br />
els pares? Se’n fa ús o abús? Se’n<br />
controla la seva utilització o hi ha un descontrol<br />
exagerat? Cal aplicar-les amb rigorositat<br />
o donar temps al temps ensenyant,<br />
els primers anys, “a fer les sumes amb el<br />
cervell: un llapis i un paper” deixant les<br />
màquines de calcular i/o els sistemes informàtics<br />
pels cursos superiors? ... Tot plegat<br />
és molt complex, però la realitat és una:<br />
que, una vegada acabats els estudis primaris,<br />
secundaris i superiors, els resultats<br />
no són els desitjables i el percentatge de<br />
joves que s’han quedat pel camí tampoc:<br />
és exagerat.<br />
Extret de l’escrit “Convulsió juvenil”<br />
1959. “... jo crec, modestament, que,<br />
davant els seus pares, els fills han de tenir<br />
una forma o altra d’educació, unes determinades<br />
maneres, un llenguatge verídic,<br />
un to espontani i permanent. Però, com el<br />
podrien tenir si fan tanta gràcia als seus<br />
progenitors, si davant d’ells es queden<br />
bocabadats, si els consideren tan<br />
diferents dels altres, tan intel.ligents?”<br />
“...l’anomenada camaraderia, la companyonia<br />
entre pares i fills, ha creat una<br />
considerable confusió que es projecta,<br />
quan arriba el moment , en l’educació, en<br />
la instrucció i, a la llarga, en els negocis<br />
en tots els seus aspectes. A base de tant<br />
d’amor, de tanta efusió i de tantes facilitats,<br />
els joves acaben per creure que els seus<br />
papàs són uns perfectes i amables imbècils,<br />
sobretot quan han començat a tenir<br />
un cert emergent, a la universitat, per<br />
exemple, amb els companys i les seves<br />
amigues i s’han iniciat les primeres converses,<br />
que poden ser tímides i acaben<br />
essent d’un realisme cínic, que era<br />
precisament el que havien tractat de<br />
desviar els avis...”<br />
“... la cosa em sembla més aviat clara:<br />
sobre el que passa en la joventut d’avui,<br />
que és enorme, gairebé tota la culpa recau<br />
en els papàs indefectiblement. Parlo,<br />
és clar, en general. No hi ha altra manera<br />
de fer-ho.”<br />
“Aquests joves passen per les escoles...<br />
així ho decidiren els papàs, amb l’objecte,<br />
primer, de no tenir-los sempre a sobre, i<br />
després amb l’objecte d’obtenir un títol<br />
acadèmic... aquests joves, en general, no<br />
tenen cap curiositat, ni aspiren a saber<br />
res de res, són formes de vegetabilitat inescriptibles...<br />
quan arriba un examen<br />
qualsevol, els demanen la cosa més elemental,<br />
i , com que no la saben, els professors,<br />
fent el cor fort, els han de suspendre.”<br />
“...aquest xicots passen per la<br />
Universitat, no arriben a tenir títol - per<br />
incapacitat manifesta – i acaben per seure<br />
en una o altra cadira del despatx familiar<br />
i sense el més petit interès per arribar a la<br />
més mínima experiència. Són éssers<br />
absolutament parasitaris, amb la innocuitat<br />
típica del ramat humà , però sempre,<br />
naturalment, al volant del seu cotxe” “...<br />
sota una aparença d’una bullanga perma-<br />
nent i d’una inconsciència absoluta, son<br />
grisos, vegetals, ganduls i discrets.” Em<br />
permeto afegir-hi que avui, 2011, crec que<br />
la majoria no en són massa de discrets.<br />
“Hi ha una altra joventut – naturalment<br />
minoritària – que sembla més preocupada,<br />
per no dir angoixada. Comprenen que les<br />
coses no són tan senzilles com semblen...<br />
Comprenen molt bé que ser fill de fabricant,<br />
o de comerciant, o de banquer, o de<br />
constructor, o de botiguer, o de paleta, és<br />
aproximadament no res...”<br />
D’aquests també en coneixem, i en<br />
podriem fer un bon llistat.<br />
Extret de l’escrit “Una joventut apàtica –<br />
1960.” “Vostès coneixen aquests joves.<br />
Són els qui trobant-se al seu despatx ,<br />
situat a l’ombra del seu papà, es passen<br />
les hores fent sortir per la màniga de la<br />
seva americana, el rellotge de polsera,<br />
de bona marca suïssa i dient o almenys<br />
pensant:<br />
-Encara falta una hora! Que és pesat!.”<br />
“És la joventut de l’apatia. És la joventut<br />
del Déu dirà; però, com que Déu no té<br />
gaire loquocitat , s’entén que el qui dirà<br />
serà el papà, o el soci del papà, o aquell<br />
senyor tan gris, que val un imperi, que<br />
dirigeix les coses del papà i que sempre<br />
sap el que s’ha de fer...”<br />
Aquests xicots dels anys seixanta són<br />
els que avui porten, o portaven, les<br />
empreses heretades dels seus pares, dels<br />
seus avis, i que moltes han tancat. Són<br />
els que no han escoltat , que no han tingut<br />
orelles ni voluntat de seguir els camins<br />
de l’experiència, lluny d’interessos<br />
econòmics, per reorientar les empreses i<br />
treballar per aconseguir salvar-les en<br />
aquests moments difícils. Moltes s’haurien<br />
aguantat si hi hagués hagut la voluntat i<br />
la valentia, vomitant l’orgull a la paperera,<br />
de cedir-ne la direcció a un equip que<br />
treballés per enfortir-la i no, com s’ha fet<br />
moltes vegades, deixant la direcció a qui<br />
treballarà per acabar-la d’enfonsar i<br />
tancar-la. Malgrat pesi, avui, aquesta és<br />
la crua realitat “aquí, allà i acullà”.<br />
Extret de l’escrit “La joventut – 1971”<br />
“Per a arribar a saber el que s’ha de fer<br />
en la vida es necessita una mica de<br />
tradició, de discreció, de paciència,<br />
d’humilitat. Ens trobem en un moment de<br />
domini de tots els factors contraris...”<br />
Joan Maymí Coloreu<br />
[1] “Articles amb cua” Josep Pla. Edicions<br />
Destino. número 31. Pàgines 399, 440, 604.<br />
12 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Apunts de l’últim quadern<br />
Vides i vivènces a l'entorn<br />
d'un llibre ressuscitat<br />
La intimitat de les reflexions es perd amb<br />
les explicacions, però encara que sigui<br />
així, una raríssima casualitat m’empeny,<br />
aquest mes, a parlar d’un altre abril de<br />
cinquanta (o quaranta-nou o cinquantau)<br />
anys endarrere, lligat a una sèrie de<br />
vivències que em costa deixar al tinter i<br />
que, per altra banda, harmonitzen de tal<br />
manera amb la ja històrica festa del llibre,<br />
que és bo comentar-les, per celebrar-la<br />
millor. Almenys amb mi mateix.<br />
El nucli del relat és precisament un llibre<br />
concret, d’edició molt antiga, titulat: Los<br />
exploradores españoles del siglo XVI, del<br />
famós hispanista nord-americà Charles<br />
F. Lummis. L’exemplar que tenia a casa,<br />
desaparegut fa molts i molts anys, ha<br />
ressuscitat miraculosament ara. En realitat<br />
és una reencarnació: la mateixa ànima<br />
amb un altre cos.<br />
No m’atreveixo a fer-ne un resum de tot<br />
el que ha passat últimament, però el cas<br />
és que em varen assabentar que a Alacant,<br />
en un establiment de llibres de segona<br />
mà, quedava l’únic volum a tot Espanya<br />
d’un llibre vell de seixanta anys, amb les<br />
quatre edicions esgotades i fora de circulació,<br />
de la col·lecció Austral com aquell<br />
que tenia, i sobre els colonitzadors d’Amèrica.<br />
No vaig perdre el temps… I ensopegat!<br />
Es tracta d’una recuperació paral·lela<br />
enormement satisfactòria. És cert que desprès<br />
de tants anys, m’impressiona –no<br />
m’ho pensava- el petit i pobre aspecte<br />
d’aquelles publicacions d’altres temps de<br />
més penúria, amb paper dolent i lletra<br />
menuda ben apretada per estalviar. Tanta<br />
investigació i lloable erudició, reconcentrades<br />
fins al sacrifici dels lectors, fan meditar,<br />
una vegada més, sobre com han canviat<br />
les coses, al davant de l’ostentosa presentació<br />
de qualsevol novel·la d’avui dia.<br />
L’altre llibre, l’apreciat predecesor<br />
desaparegut, me’l va regalar el meu<br />
company Jaume Gispert de can Serinyà,<br />
flequer amb el seu pare, a la cantonada<br />
on el seu fill Pere regeix la corredoria<br />
d’assegurances que prové de l’avi i del<br />
pare. En Jaume, mort sobtadament ja fa<br />
molts anys, era un excel·lent amic amb qui<br />
compartia les lectures més selectes i les<br />
bones pel·lícules d’aquella època. Cal dir<br />
que escrivia al Luz i Guiauna irònica<br />
secció sobre temes locals i que era un<br />
home especialment devot. Recordo<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
curiosament que era un amant impertèrrit<br />
del ciclisme.<br />
Aquell exemplar del qual jo era<br />
posseïdor era tan ben considerat que va<br />
desaparèixer molt aviat, perquè, a aquells<br />
temps, que eren uns altres, era obligat<br />
estalviar per més que gaudíssim de la<br />
pruïja per «enllustrar-nos», i per això, entre<br />
els coneguts a qui ens agradava llegir,<br />
ens passàvem mútuament les obres<br />
importants, de manera que els bons llibres<br />
donaven voltes i més voltes, fins que,<br />
lògicament, es perdien. En aquest cas, el<br />
nostre inoblidable amic, meu i del meu<br />
germà Esteve, Ròmul Riera «tots dos finats<br />
ja fa anys», veterinari, gran afeccionat a la<br />
lectura i a la pintura, va recomanar l’obra<br />
que tenia a les mans a un parent una mica<br />
distret, naturalment avui també difunt, al<br />
cel sigui i amén... Ho dic també pel llibre.<br />
Un dia d’aquell abril que estic evocant,<br />
com deia al principi «o bé devia ser a finals<br />
de març», em va venir a veure Manel<br />
Bosch, aleshores director de La Caixa, per<br />
demanar-me que fes una conferència el<br />
dia de Sant Jordi, com les que la institució<br />
tenia per norma oferir als cassanencs<br />
cada any per aquella diada, a la biblioteca.<br />
Ja ho he dit: de tot això fa mig segle i aquí<br />
tothom és mort, però en Manel resideix a<br />
Girona amb la família i encara ha de<br />
travessar l’Onyar «que res té a veure amb<br />
l’Aqueront» tantes vegades com li sigui<br />
convenient. Referent a mi, recordo que,<br />
de jove, aquell temps era la meva època<br />
d’utilitat pública, i donava conferències<br />
sorprenentment sol·licitades, fins i tot a<br />
extramurs, de la mateixa manera que,<br />
anys abans, jugava a futbol a l’equip de<br />
<strong>Cassà</strong> i poc després formava part de<br />
l’Ajuntament i d’altres entitats. En aquells<br />
moments de la visita, un servidor estava<br />
casualment rellegint entusiasmat el llibret<br />
sobre el qual versa l’escrit i vaig trobar<br />
adient explicar les aventures que llegia.<br />
Quina millor manera de dignificar els<br />
llibres, el dia de la seva festa, que exaltarne<br />
un? Al senyor director li va semblar bé<br />
i els programes per al dia 23 a la<br />
biblioteca, anunciaven: «Els exploradors<br />
espanyols del segle XVI».<br />
L’obra inspiradora de la convocatòria<br />
era una reedició de l’originària, traduïda<br />
de l’anglès a principis del segle XX,<br />
llargament prorrogada per l’eminent<br />
polígraf Rafael Altamira. L’autor fou una<br />
mostra de tants i tants hispanistes de la<br />
gran i nova nació americana, allunyada<br />
dels ressentiments propis dels vells<br />
antagonismes europeus. Precisament<br />
coincidí el naixement dels EEUU amb la<br />
desintegració de l’imperi espanyol i,<br />
prescindint dels encara recents litigis de<br />
Cuba i les Filipines, els seus historiadors<br />
admiraven la grandiositat de l’epopeia<br />
hispànica que reconeixien infinitament<br />
superior a la del propi Far-West, com a<br />
compendi de les virtuts que el poble<br />
americà més valorava, i que ha sigut tema<br />
recurrent del cine projectat arreu del món,<br />
sense final previst.<br />
A l’hora de preparar la xerrada, veia clar<br />
que tot allò, força ignorat, que a mi em<br />
captivava, havia de ser el que més<br />
interessaria als oients. Sobrepassades les<br />
meritòries travessies atlàntiques i a part<br />
de la glòria dels grans conquistadors, vaig<br />
anar per l’heroïcitat dels subalterns,<br />
exploradors i descobridors, acompanyats<br />
d’un nombre immens d’intrèpids desconeguts<br />
en el transcurs de dos segles de<br />
penoses lluites. Les proeses de soldats,<br />
frares i gent de tota mena a través de sacrificats<br />
itineraris de milers de quilòmetres i<br />
anys de durada, tot ben emmarcat amb<br />
noms, dades, dates i fites per l’autor. I,<br />
com en el llibre, mai vaig fer història<br />
d’ultratges ni de cap aversió prèvia als<br />
indígenes, per incivilitzats, cruels i<br />
ferotges que fossin, a la vegada que<br />
repetia d’ell, que l’èpica colonització de<br />
les amèriques deixava fora de competició<br />
totes les conquistes posteriors, ja amb<br />
altres mitjans, dels imperis o les metròpolis<br />
europees.<br />
Revisc l’acte amb aquella expectació de<br />
l’auditori que emplenava la sala, entre el<br />
qual recordo moltes cares atentes que<br />
avui, naturalment, ja no hi són. Per cert,<br />
que el Luz y Guia ’aquell temps en<br />
prengué nota amb molt bona crítica.<br />
J. Barceló B.<br />
13
A les imatges, Antoni Baulida (CiU) i Carles Casanova (ERC) i Miquel Chamorro (PSC) escolten la intervenció de Sergi<br />
Baulida al ple del mes de març.<br />
Sergi Baulida (CiU) defensa el Consorci<br />
del Gironès en el litigi amb l'Ajuntament<br />
El regidor de CiU a l’Ajuntament de <strong>Cassà</strong><br />
Sergi Baulida va defensar la postura del<br />
Consorci de Benestar Ssocial del Gironès<br />
enfront la de l’Ajuntament de <strong>Cassà</strong> en el<br />
ple ordinari del mes de març passat.<br />
Baulida va dir que l’Ajuntament havia de<br />
respectar el pacte verbal subscrit amb<br />
l’organisme comarcal a l’hora de concordar<br />
la prestació dels serveis socials; la<br />
regidora de l’àrea, Helga Nuell va defensar<br />
que l’Ajuntament de <strong>Cassà</strong> mai no<br />
havia estat d’acord amb la proposta de<br />
conveni presentada pel consorci per la<br />
qual cosa s’havien negat a signar el<br />
conveni i no es consideraven lligats a la<br />
proposta de finançament de l’organisme<br />
supramunicipal. El debat ja fa uns mesos<br />
que dura a partir de la postura de l’ajuntament<br />
de <strong>Cassà</strong> de no abonar 120.000€<br />
pels serveis socials quan en realitat<br />
consideren que només han d’abonar els<br />
40.000 que costen els treballadors socials<br />
que fan la seva tasca a <strong>Cassà</strong>.<br />
En aquesta sessió, la penúltima ordinària<br />
de l’actual legislatura, Helga Nuell va<br />
esgrimir un dictamen jurídic de l’ACM que<br />
defensa la postura municipal de pagar<br />
només 40.000 euros anuals pels serveis<br />
socials a <strong>Cassà</strong>, que és el que s’havia<br />
acordat inicialment. Segons Nuell, el<br />
dictamen dóna validesa a la seva postura,<br />
ja que està clar que l’Ajuntament mai no<br />
s’ha adherit a Consorci per la qual cosa<br />
difícilment se li pot reclamar que aboni la<br />
quota acordada de manera unilateral per<br />
aquell ens. La regidora de benestar social<br />
creu que l’Ajuntament ha de pagar només<br />
l’import que els correspon per la prestació<br />
dels serveis socials bàsics i aquesta és la<br />
postura que defensen, per defensar els<br />
interessos dels ciutadans de <strong>Cassà</strong>.<br />
Sergi Baulida va al·legar que encara<br />
aque no s’hagi signat el conveni existia<br />
un acord tàcit per incloure <strong>Cassà</strong> al<br />
consorci de benestar social, ja que el<br />
principi d’unió dels ajuntamnets per<br />
prestar els serveis socials és el que preveu<br />
la llei i el s’havia acordat per totes les parts<br />
En aquest punt l’alcalde va destacar els<br />
esforços fets per intentar trobar sortides<br />
al conflicte, negociant amb el consorci del<br />
Gironès, sense resultats positius.<br />
Casanova va dir que el que no podia fer<br />
<strong>Cassà</strong> era abonar uns imports que no<br />
havien pogut negociar i que havien de<br />
defensar els interessos de <strong>Cassà</strong> davant<br />
una reclamació que consideraven lesiva<br />
pels interessos locals<br />
SUBSEU DE L’ICS<br />
En el mateix ple del mes de març el<br />
14 NÚM. 698 - ABRIL 2011
consistori va provar per unanimitat un<br />
conveni de col·laboració entre<br />
l’Ajuntament amb Mas Bassets per tal que<br />
aquesta finca sigui subseu de l’Institut<br />
Català del Suro. El conveni que té una<br />
durada de 20 anys preveu que aquesta<br />
finca cassanenca sigui un centre d’estudi<br />
i divulgació relacionat amb el procés<br />
d’extracció del suro i contribuirà a enfortir<br />
el paper que <strong>Cassà</strong> té en aquest àmbit.<br />
Segons va anunciar l’alcalde, en un<br />
proper ple es portaria el model de conveni<br />
amb l’Institut Català del suro per<br />
formalitzar aquest acord que pot tenir un<br />
impacte molt positiu per a <strong>Cassà</strong> i la seva<br />
indústria.<br />
Altrament el ple va provar, amb<br />
l’absetenció dels regidros de l’oposició el<br />
reglament per l’ús del shorts públics que<br />
l’Ajuntament ha construït a la zona opn hi<br />
havia els barracons del col·legi Aldric. En<br />
total hi ha 24 parcel·les que es distribuiran<br />
entre els que ho sol·licitin, els quals<br />
hauran de pagar una tarifa simbòlica de<br />
50€ l’any. Emili Rebugent (CiU) va dir que<br />
aquesta iniciativa no tenia sentit, ja que a<br />
<strong>Cassà</strong> hi ha molts horts particulars que<br />
no es treballen i hagués estat millor primer<br />
intentar que aquestes parcel·les es<br />
poguessin fer servir per als que ho<br />
volguessinabans de crear-ne de noves<br />
UN MILIÓ D’EUROS EN<br />
FACTURES EN UN CALAIX<br />
En el torn obert de paraules, el regidor<br />
de l’oposió Sergi Baulida va denunciar<br />
Nova Col·lecció Primavera<br />
Maria Negre i Teixidor / C/ Barraquetes, 29 / Tel. 972 46 01 84<br />
gammacassa@gmail.com / 17244 CASSÀ DE LA SELVA<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Racó de les ofertes:<br />
Tot al 50%<br />
EL CARRER MAJOR HA COMPLERT ELS TERMINIS<br />
L’alcalde de <strong>Cassà</strong> va explicar al ple de març que les obres del carrer Major<br />
complien els terminis previstos i que passat Setmana Santa la zona s’obriria al<br />
trànsit. En principi està previst que el carrer tingui un sol sentit, d’entrada a la plaça<br />
de la Coma però com que s’hi ha posat la preinstal·lació, si cal s’hi podrà posar un<br />
semàfor que reguli el sentit de circulació per la zona.<br />
que l’ajuntament té gairebé un milió d’euros<br />
en factures per pagar «en un calaix».<br />
Baulida va manifestar que la liquidació<br />
del pressupost presentada pel regidor<br />
d'hisenda €"era la pitjor en la història de<br />
la democràcia al nostre poble" i va dir<br />
que encara que teòricament hi havia un<br />
romanent de tresoreria de més de setcents<br />
mil euros, en realitat existia un<br />
dèficit de gairebé tres-cents mil ja que hi<br />
havia factures per pagar de gairebé un<br />
milió d'euros.<br />
Segons el regidor de CiU aquesta gestió<br />
del responsable d'hisenda exigiria la<br />
presentació d€funa moció de reprovació.<br />
Malgrat les crítiques, el regidor<br />
d'hisenda, Josep Hernandez, no va<br />
respondre als atacs de Sergi Baulida,<br />
recordant que abans de parlar de la<br />
liquidació cal que el tema passi per la<br />
comissió de comptes i que després se€fn<br />
parlarà en el ple. €"Se'n quedarà amb les<br />
ganes, perquè avui no toca", va concloure<br />
el regidor de l'equip de govern.<br />
Text i fotos: Joan Carles Codolà<br />
15
La botiga<br />
torna a sortir<br />
al carrer<br />
El diumenge 13 d'abril es va celebrar una<br />
nova edició de la botiga al carrer a la plaça<br />
de la Coma. De les 10 del matí a les 7 de<br />
la tarda, més d’una vintena de botigues i<br />
comerços de <strong>Cassà</strong> van parar al carrer<br />
per vendre els seus productes. El temps<br />
va acompanyar durant tota la jornada, i<br />
molts visitants van anat passejant per la<br />
plaça. Segons fonts municipals, centenars<br />
de persones van passar durant tot el<br />
diumenge per les diferents activitats que<br />
es van organitzar, juntament amb la botiga<br />
al carrer.<br />
Com a novetat aquest any, es va<br />
incorporar una fira artesanal que fou un<br />
èxit, amb prop d’una vintena d’artesans.<br />
A 2/4 de 12 del migdia, es va oferir una<br />
degustació de macedònia organitzada per<br />
l’Entitat Gastronòmica de <strong>Cassà</strong> a la plaça<br />
de la Coma, en la que els assistents van<br />
pogut gaudir del cocktail de fruites<br />
Tel. 972 46 34 79<br />
Diverses imatges de la jornada<br />
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h<br />
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30<br />
preparat per l’entitat local.<br />
A ¼ d’1 del migdia va tienir lloc la mostra<br />
de danses tradicionals a càrrec de l’Esbart<br />
dansaire de <strong>Cassà</strong> de la Selva. Els<br />
membres més joves de l’Esbart i diversos<br />
dansaires de l’entitat, van oferir un variat<br />
repertori de danses tradicionals.<br />
A les 5 de la tarda, es va celebrar la<br />
trobada infantil de sardanistes amb més<br />
d’una desena de colles sardanistes de les<br />
comarques gironines que van demostrar<br />
la seva destresa en el ball de la sardana<br />
sota les notes de la cobla La Principal de<br />
<strong>Cassà</strong>, que enguany ha celebrat els seus<br />
101 anys d’existència.<br />
La botiga al carrer és una festa organitzada<br />
pel la Unió de Botiguers de <strong>Cassà</strong>,<br />
juntament amb l’ajuntament de <strong>Cassà</strong> de<br />
la Selva.<br />
Fotos: Joan Muñoz<br />
16 NÚM. 698 - ABRIL 2011
70,00% Evolució del vot a les eleccions municipals a <strong>Cassà</strong> de la Selva PSC<br />
CiU<br />
PP<br />
ERC<br />
60,00%<br />
Altres<br />
50,00%<br />
40,00%<br />
30,00%<br />
20,00%<br />
10,00%<br />
0,00%<br />
1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 Totals<br />
PSC CiU PP ERC altres<br />
Comicis Vots - regidors Vots - reg. Vots - reg. Vots - reg. Vots - regidors % participació<br />
1979 1.678 6 1.204 5 0 0 0 0 519 (1) 2 68,24%<br />
1983 946 3 1.604 6 119 0 0 0 1.080 (2) 4 74,61%<br />
1987 932 3 2.231 9 0 0 0 0 420 (3) 1 68,63%<br />
1991 813 3 1.913 9 0 0 0 0 402 (4) 1 58,36%<br />
1995 481 1 2.004 7 0 0 1.493 5 0 68,16%<br />
1999 609 2 1.048 3 134 0 2.127 8 0 65,77%<br />
2003 579 1 2069 7 0 0 1488 5 0 69,51%<br />
2007 710 2 1631 6 96 0 1249 4 410 (5) 1 63,99%<br />
(1): UCD. (2): Unitat CI, 106 vots; Ind. per un <strong>Cassà</strong> millor, 974 vots i 4 regidors. (3): PDP. (4): IDC-CDS. (5): L'Alternativa<br />
Per primer cop, sis candidats a l'alcaldia<br />
Per primer cop d’ençà la restauració de la<br />
democràcia, <strong>Cassà</strong> tindrà en els propers<br />
comicis electorals sis candidats a<br />
l’alcaldia del poble. A les eleccions<br />
municipals del proper 22 de maig es<br />
presenten sis llistes amb intenció d’entrar<br />
a l’Ajuntament i deixen el panorama més<br />
obert que mai a les opcions dels votants.<br />
Com es pot veure en els quadres<br />
superiors, només hi ha dues formacions<br />
que han estat presents en els comicis<br />
locals d’ençà el 1979, CiU i el PSC, que<br />
al llarg dels anys han obtingut diferents<br />
resultats en les conteses electorals amb<br />
un triomf inicial (insuficient per assolir<br />
l’alcaldia) del PSC que posteriorment va<br />
anar baixant en nombre de vots fins fa<br />
quatre anys que va revifar la seva<br />
presència unicipal. CiU ha estat la força<br />
dominadora en global de les vuit<br />
eleccions municipals anteriors al nostre<br />
poble i només va cedir el triomf fa dotze<br />
anys quan ERC, en la seva segona<br />
presència en uns comicis municipals va<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
aconseguir l’alcaldia amb Antoni Baulida<br />
com a alcaldable. Posteriorment, Baulida<br />
passaria a CiU i repetiria la majoria<br />
absoluta fins que fa quatre anys va tenir<br />
una majoria insuficient que el va permetre<br />
mantenir-se a l’alcaldia durant menys d’un<br />
any. CiU va obtenir les seves majories el<br />
1987, 1991 i 1995, amb Josep M. Dausà<br />
com alcaldable i també va ser la força més<br />
votada el 1983 quan el mateix Dausà<br />
governà en pacte amb el PSC.<br />
A més del PSC i CiU també ERC, una<br />
força present a les tres darreres conteses<br />
municipals es presenta a aquests comicis<br />
i, segons les dades històriques, és la<br />
segona força més bon posada en la<br />
mitjana de vots assolits al nostre poble.<br />
Les altres tres forces són la gran incògnita<br />
dels comicis del 22 de maig: una llista de<br />
Solidaritat Catalana per la Independència,<br />
una altra del Partit Popular amb un cap<br />
de llista que havia obtingut uns discrets<br />
resultats fa més de vint anys, i una llista<br />
d’entesa, patrocinada per ICEV que porta<br />
el nom de Tots per un <strong>Cassà</strong> Millor, molt<br />
semblant als Independents per un <strong>Cassà</strong><br />
Millor que de la mà de Josep Mestres van<br />
aconseguir quatre regidors el 1983.<br />
En les pàgines següents us oferim un<br />
ampli reportatge sobre aquests comicis<br />
amb entrevistes als sis candidats, un test<br />
comú per a tots ells i la relació dels<br />
candidats i candidates que integren cada<br />
llista. L'escenari de les entrevistes ha estat<br />
escollit pels propis candidats.<br />
Aquesta informació es podrà veure a<br />
través dels vídeos que a partir d’aquest<br />
mes d’abril s’han incorporat al web<br />
cassadigital.cat, la versió electrònica de<br />
Llumiguia. Els vídeos amb les entrevistes<br />
als candidats seran la capçalera d’una<br />
nova oferta informativa als seguidors del<br />
web cassanenc amb l’objectiu d’anar<br />
ampliant l’oferta de continguts del webque<br />
ha esdevingut el punt de referència de la<br />
informació local a la xarxa.<br />
Text i fotos: Joan Carles Codolà<br />
17
CONVERGÈNCIA I<br />
UNIÓ<br />
1. Enric Bagué i Vilà<br />
2. Eduard Ayach i Mateu<br />
3. Sergi Baulida i Saiz<br />
4. Sandra Maldonado i<br />
Oliver<br />
5. Maria Eleuteria Serrano i<br />
Ramos<br />
6. Josep Mª Mir i Gruart<br />
7. Robert Mundet i Anglada<br />
8. Carles Planas i<br />
Domenech<br />
9. Assumpció Rubirola i<br />
Sitjas<br />
10. Núria Bernatallada i Pla<br />
11. Joan Casabó i Fuguet<br />
12. Gemma Teixidor i Tarrés<br />
13. Alfons Galban i Rey<br />
ESQUERRA REPUBLICANA<br />
DE CATALUNYA<br />
1. Carles Casanova i Martí<br />
2. Helga Noell i Turon<br />
3. David Vila i Ligero<br />
4. Josep Hernández i Batlle<br />
5. Isabel Carbó i Martí<br />
6. Joan Cañigueral i Casellas<br />
7. Norma Camarillas i Teixidó<br />
8. Francesc Izquierdo i Canal<br />
9. Pau Presas i Bertran<br />
10. Simona Croitoru<br />
11. Alba González i Vilahur<br />
12. Xavier Tarrés i Abella<br />
13. Meritxell Rabionet i Frigola<br />
Suplents:<br />
1. Eloi Madrià i Roura<br />
2. Josep Vidal i Nierga<br />
PARTIT DELS SOCIALISTES<br />
DE CATALUNYA<br />
1. Miguel Àngel Chamorro Mediano<br />
2. Eduard Cienfuegos Bou<br />
3. Carmina Puig Bargas<br />
4. José Herrero Alba<br />
5. Verònica Salguero Tirado<br />
6. Marià Montsunyer González<br />
7. Ester Vilà Pisa<br />
8. Agustí Pajares Alonso<br />
9. Xavier Carrera Bosch<br />
10. Mercè Zamora Jaen<br />
11. Amador Repiso Morales<br />
12. Roxana Padilla Morillo<br />
13. Gilda Hollenberg Pulver<br />
Suplent:<br />
1. Josep Xavier Romero Rodríguez<br />
Suplents:<br />
1. Xavier (Xevi) Subirana i Rabell<br />
2. Maria Merè Casadevall i Molas<br />
3. Assumpció Vilahur i Godoy<br />
4. Martí Vallès i Prats<br />
5. Dolors Esteva i Dausà<br />
6. Maria Rosa Costa i Vidal<br />
3. Xavier Casabó i Rabassedas<br />
4. Antoni Baulida i Casadella<br />
5. Josefina Alsina i Falgàs<br />
7. Emili Mató i Palós<br />
8. Neus Bugalló i Garcia<br />
9. Antoni Mas i Bou<br />
10. Marc Pinsach i Rubirola<br />
18 NÚM. 698 - ABRIL 2011
SOLIDARITAT CATALANA PER<br />
LA INDEPENDÈNCIA (SI)<br />
Orden Nombre y apellidos<br />
1. Marc Mascort Bou<br />
2. Ricard Hospital Planas<br />
3. Ester Marin Gavilan<br />
4. David Vila Carreras<br />
5. Montserrat Riera Trias<br />
6. Marc Puigmole Sola<br />
7. Valentin Mestres Pozo<br />
8. Alex Font Rico<br />
9. Marta Miquel Marti<br />
10. Maria dels Angels Carbo Jimenez<br />
11. Josuè Perez Segarra<br />
12. Cristina Felip Casals<br />
13. Cristina Lopez Rodriguez<br />
Suplents:<br />
1. Joaquim Roqueta Miralles<br />
2. Oriol Ingles Basuldo<br />
3. Angela Palomeras Figueras<br />
4. Marta Pérez Segarra<br />
PARTIT<br />
POPULAR<br />
(PP)<br />
1. José Uño<br />
Cabot<br />
2. Francisco<br />
Lisarte Vacas<br />
3. Josep Pozo<br />
Amores<br />
4. María Murgui<br />
Romero<br />
5. Pilar Alonso<br />
Amigo<br />
6. Sónia Villa<br />
Benavente<br />
7. José Antonio<br />
Monllor Pérez<br />
8. Luís Miguel<br />
Pérez Fernández<br />
9. José María<br />
Cremades Vicente<br />
10. María Gómez Olmos<br />
11. José Lifante Vidal<br />
12. María Concepción Luna Bonet<br />
13. Vicente Castelló Roselló<br />
A la foto superiorels tres primers de la llista la qual encapçala<br />
el Sr. Josep Uño i Cabot per al PARTIT POPULAR de Catalunya<br />
per a l’Ajuntament de <strong>Cassà</strong> de la Selva.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
TOTS PER UN CASSÀ MILOR- ENTESA<br />
(TCM)<br />
1. Juan Jimenez<br />
Llamas<br />
2. Manuel Mora<br />
Reyes<br />
3. Bernardo<br />
Recasens Artigues<br />
4. Regina Duran<br />
Serrano<br />
5. Sandra Lloveras<br />
Gimbernart<br />
6. Miquel Font Bellot<br />
7. Rafael Jiménez<br />
Jiménez<br />
8. Ivan Rojas Rueda<br />
9. Maria Dolores<br />
Nogué Pérez<br />
10. Mireia Mestres<br />
Cantalosella<br />
11. Raquel Tenllado<br />
Cubarsí<br />
12. Susana Nuez<br />
Trullenque<br />
13. Javier Gómez<br />
Alberto<br />
Llibreria<br />
Can Karlus,<br />
Us esperem al carrer del Remei<br />
19
TEST ALS CANDIDATS<br />
Com a introducció a l'entrevista més política hem sotmès els<br />
candidats a un test de 38 preguntes, les mateixes a cada un.<br />
Cada un d'ells ha acceptat la proposta de sotmetre's a un test<br />
que reflecteix en diversos àmbits la personalitat de l'entrevistat.<br />
No es tractava de valorar els coneixements dels candidats, tot i<br />
que hi havia algunes "preguntes trampa" en el qüestionari, sinó<br />
simplement de donar un cop d'ull a l'aspecte més humà dels<br />
polítics amb unes preguntes diferents a les que es podrien pensar<br />
o haver preparat i potser han donat a conèixer alguns aspectes<br />
menys coneguts de la seva persona.<br />
1. Quants barris de pagès hi ha a <strong>Cassà</strong>?<br />
2. Quants amics teniu al facebook?<br />
3. Un esport<br />
4. Mar o muntanya?<br />
5. Una cançó<br />
6. Pit o cuixa?<br />
7. Una virtut<br />
8. Un defecte<br />
9. Un color<br />
10. Quant ha costat la piscina de <strong>Cassà</strong><br />
11. Qui era en Cobi?<br />
12. On és el carrer del Pelegrí?<br />
13. Capital de Brasil?<br />
14. Quantes seccions té el F. D. Cassanenc?<br />
15. Quin pressupost destina l’Ajuntament de<br />
<strong>Cassà</strong> a pagar els treballadors municipals?<br />
16. De quin estil arquitectònic és l’església de<br />
Sant Martí?<br />
17. Quin percentatge d’immigrats hi ha a <strong>Cassà</strong>?<br />
18. Com és l’escut de <strong>Cassà</strong><br />
19. Com es fa un sofregit?<br />
20. Quin dia és la Festa Major de <strong>Cassà</strong>?<br />
21. Què és un Quercus suber?<br />
22. Quina és l’empresa més important del<br />
municipi?<br />
23. Un hobby?<br />
24. Un somni<br />
25. Manel o Amics de les Arts<br />
26. Heu anat mai al Puig del Castell?<br />
27. Vau anar a votar al referèndum per la<br />
independència el novembre de 2009 a <strong>Cassà</strong>?<br />
28. Quin noi i noia van ser escollits hereu i<br />
pubilla de <strong>Cassà</strong> del 2010?<br />
29. Esteu inscrits a la piscina de <strong>Cassà</strong>?<br />
30. Quin llibre recomanaríeu per llegir?<br />
31. La pel·lícula de la vostra vida...<br />
32. El primer que faig després de llevar-me és...<br />
33. Un paisatge cassanenc<br />
34. Una flor<br />
35. Un nom de dona<br />
36. La millor hora del dia/nit<br />
37. Un lema per viure feliç...<br />
38. Un eslògan per <strong>Cassà</strong>...<br />
Enric Bagué (CiU) Carles Casanova (ERC)<br />
1. Ara m'has mort! no ho<br />
sabria dir<br />
2. Bastants; molts exalumnes<br />
i els que s'hi van afegint<br />
3. Atletisme, abans, i tennis<br />
4. Tots dos<br />
5. Final de Galdiator<br />
6. Pit<br />
7. Amistat<br />
8. Debilitat<br />
9. Groc<br />
10. Ara no ho puc dir<br />
11. El dels JJOO<br />
12. No me'n recordo<br />
13. Brasília<br />
14. Tres o quatre<br />
15. 40%: 3,4 milions d'euros<br />
16. Gòtica<br />
17. No ho sé exactament<br />
18. No puc dir<br />
19. Ceba, tomata, oli i anar<br />
fent<br />
20. Diumenge abans de<br />
Corpus<br />
21. Una cosa vegetal..<br />
22. Depèn; si és pel nombre<br />
de treballadors que hi ha,<br />
l'Ajuntament<br />
23. Música, cinema<br />
24. La felicitat<br />
25. Amics de les Arts (un<br />
dels meus exalumnes hi<br />
canta)<br />
26. Sí<br />
27. No<br />
28. No me'n recordo<br />
29. No. Em costa nedar<br />
30. El viejo y el mar<br />
31.Cinema Paradiso<br />
32. Esmorzo torrades,<br />
melmelada i suc de taronja<br />
33. El del veïnat de les<br />
Serres<br />
34. La tulipa<br />
35. Els de les meves filles:<br />
Emma i Cèlia<br />
36. El capvespre<br />
37. Les coses que facis les<br />
has d'estimar<br />
38. Benestar i identitat<br />
1. Nou<br />
2. Trenta i "pico"<br />
3. Bàsquet<br />
4. Mar<br />
5. Paraules d'amor<br />
6. Pit<br />
7. Honradesa<br />
8. Ambició<br />
9. Taronja<br />
10. 3,4 milions d'euros<br />
11. Mascota de BCN 92<br />
12. Davant la llar infantil<br />
13. Brasília<br />
14. Quatre<br />
15. Al voltant de 3 milions<br />
16. Neogòtica<br />
17. Oficialment, entre el 13 i el<br />
14%<br />
18. Té forma de punta a baix amb<br />
una corona, i diferents parts, un<br />
caçador, un arbre...<br />
19.Depèn de per a què sigui; pot<br />
ser amb ceba i tomata; all i<br />
tomata, ceba sola.. depèn del<br />
plat<br />
20. Va variant cada any<br />
21. El suro<br />
22. Actualment, pel nombre de<br />
treballadors, l'Ajuntament<br />
23. Anar a còrrer<br />
24. Poder fer una nova<br />
legislatura<br />
25. Manel<br />
26. Sí<br />
27. Sí<br />
28. En Marc Vidal i... mmm la<br />
Carla Trallero<br />
29. Sí<br />
30. La catedral del mar,<br />
d'Ildefonso Falcones<br />
31. E la nave va.. de Fellini<br />
32. Dutxar-me<br />
33. Les gavarres<br />
34. La rosa<br />
35. Carme<br />
36. ha, ha,ha... mmm el moment<br />
de seure amb els fills a taula per<br />
sopar o esmorzar<br />
37. Un que no compleixo gaire:<br />
prendre'm les coses amb calma<br />
38. <strong>Cassà</strong>, terra de músics i de<br />
convivència<br />
20 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Miquel A. Chamorro (PSC) Josep Uñó (PP) Marc Mascort (SI) Joan Jiménez (EPM)<br />
1. Cinc<br />
2. 1.280<br />
3. Futbol<br />
4. Mar<br />
5. Loca, loca, loca, de Shakira<br />
6. Pit<br />
7. Constància<br />
8.En tinc molts...<br />
9. vermell<br />
10. 3,6 milions d'euros<br />
11.La mascota del JJOO de<br />
Barcelona<br />
12. no hi caic<br />
13. Brasília<br />
14. Tres<br />
15. Quasi dos milions<br />
d'euros... exactament no ho<br />
puc dir<br />
16. Em smebla que barroc<br />
17. Un 13, 14 per cent<br />
18. Romboidal, amb les<br />
quatre barres a sota i un<br />
caçador a dalt. A sobre hi té<br />
una corona.<br />
19. Cal posar ceba, all, perot,<br />
tomata i atmetlla i que vagi<br />
benpoc a poc<br />
20. El juny... no sé quin dia<br />
21. Alsina surera<br />
22. L'Ajuntament<br />
23. El teatre<br />
24. Formar part d'un grup de<br />
teatre cassanenc<br />
25. Amics de les Arts<br />
26. No<br />
27. No<br />
28. No recordo els noms,<br />
però els conec<br />
29. Sóc l'abonat núm. 3<br />
30. Un que em va impactar al<br />
seu dia: Un mundo feliz<br />
31. Telma i Louise<br />
32. Deixar la nena a l'escola i<br />
venir a la piscina<br />
33. El que hi ha des de la<br />
piscina cap a la zona<br />
esportiva<br />
34. Rosa vermella<br />
35. Roxanna, la meva dona<br />
36.Mitja nit<br />
37.<br />
38.Generem futur<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
1. Si mal no recordo, cinc<br />
2. Vuit-cents<br />
3. Tennis<br />
4. Muntanya<br />
5. Una d'en Julio Iglesias<br />
6. Pit<br />
7. Puntualitat<br />
8. Massa puntualitat<br />
9. Vermell<br />
10. Uns quatre milions d'euros<br />
11. Un còmic per al nens<br />
12. No... m'equivocaria<br />
13. Sao Paulo<br />
14. Quatre<br />
15. Ho 'he demanat i encara<br />
no m'ho han passat<br />
16. Gòtica<br />
17. Hi deu haver un tres per<br />
cent<br />
18. No m'en recordo<br />
19. Primer hi posem l'oli, la<br />
ceba, una mica de sal perquè<br />
es desfaci .../... sobretot a poc<br />
a poc perquè surti ben melós.<br />
20. A mitjans juny. Aquest any<br />
va tard.<br />
21. no<br />
22. Abans era Francisco Oller<br />
23. Els cotxes antics<br />
24. Poder fer alguna cosa<br />
bona pel poble de <strong>Cassà</strong><br />
25. Amics de les Arts<br />
26. No<br />
27. No<br />
28. No<br />
29. No encara<br />
30. El d'en Mario Conde<br />
31. La del meu casament<br />
32. Esmorzar de forquilla i<br />
ganivet, cada dia<br />
33. La plaça de la Coma.. i<br />
després la piscina<br />
34. Rosa<br />
35. Irene<br />
36. Nou del vespre<br />
37. Tenir ganes de fer coses i<br />
intentar fer-les<br />
38. <strong>Cassà</strong> neta i que millori en<br />
tot allò que ens fa falta que<br />
millori.<br />
1. Sis, set?<br />
2. 520<br />
3. Hoquei<br />
4. Muntanya<br />
5. L'estaca<br />
6. Pit<br />
7. Coherència<br />
8. Una mica de mala llet, a<br />
vegades... en tinc molts<br />
9. Blau<br />
10. Tres milions<br />
11. Mascota del JJOO<br />
12. No<br />
13.Rio de Janeiro<br />
14. Hoquei, bàsquet, tennis<br />
taula.... tres<br />
15. No t'oh sé dir però és un pèl<br />
desorbitat<br />
16. Diversos estils .. la construcció<br />
va durar molts anys<br />
17. No ho podem saber del cert<br />
perquè no estan tots apuntats al<br />
cens.<br />
18. De memoria no ho sé<br />
19.La base és la ceba i depèn de<br />
que hi vulguis posar<br />
20. Depèn de la lluna. Aquest any<br />
molt tard<br />
21.Ni idea<br />
22. Abans era Inecsa, potser<br />
Francisco Oller, o poliuretanos,<br />
potser<br />
23. Sóc informàtic i treballo en el<br />
meu hobby<br />
24. La independència<br />
25. Amics de les arts<br />
26. Sí<br />
27. Sí<br />
28. No hi vaig poder anar i no me'n<br />
recordo<br />
29. No<br />
30.Mecanoscrit de segon origen<br />
31.La vida de Brian<br />
32. Dutxar-me, rentar-me les<br />
dents... i anar a treballar<br />
33. Les Gavarres<br />
34. Margarita<br />
35. Mireia<br />
36. Les quatre de la tarda<br />
37. Respecta i seràs respectat<br />
38. Un bon municipi per venir a<br />
viure-hi<br />
1. Nou<br />
2. Jo no en tinc; al Remei en<br />
tinc 200 i escaig<br />
3. Futbol<br />
4. Mar<br />
5. Una d'en Joan Manuel<br />
Serrat<br />
6. Pit<br />
7. Honestedat<br />
8. Fumar<br />
9. Verd<br />
10. Cap a quatre milions<br />
d'euros<br />
11. El còmic de BCN 92<br />
12. No sé on és<br />
13. Brasília. O és Rio de<br />
Janeiro?<br />
14. Tres, no?<br />
15. Cap a 4 milios d'euros<br />
16. Gòtic<br />
17. Entre un 12 i un 15%<br />
18. Hi ha les quatre barres,<br />
amb un arbre... no m'en<br />
recordo<br />
19. Amb ceba, tomata, all i<br />
oli i alguna cosa més que hi<br />
vulguis posar<br />
20. 17 de juny<br />
21. El suro<br />
22. Poliuretanos<br />
23. Veure el futbol<br />
24. Que <strong>Cassà</strong> tingués 5<br />
milions d'euros a la caixa i<br />
cap aturat<br />
25. No els conec<br />
26. Quan era molt petit...<br />
27. No<br />
28. No m'en recodro<br />
29. No<br />
30. Alejandro Magno<br />
31. Lo que el viento se llevó<br />
32. Un traguinyol d'aigua<br />
33. Aquest, a l'entrada del<br />
poble per la carretera de<br />
Riudellots<br />
34. Una rosa<br />
35. Dolors<br />
36. L'hora d'esmorzar<br />
37. Viu i deixa viure<br />
38. Tots per un <strong>Cassà</strong> millor<br />
21
Els candidats un per un: Enric Bagué (CiU)<br />
"<strong>Cassà</strong> es mereix que sigui alguna<br />
cosa més del que és actualment"<br />
Enric Bagué i Vila després de quatre anys<br />
allunyat de la política local torna «amb<br />
molta il·lusió i ganes» d’entrar a<br />
l’Ajuntament, com a cap de llista de CiU<br />
als comicis del 22 de maig. Bagué, amb<br />
un llarg historial, com a regidor<br />
«especialista»en les àrees de cultura i<br />
educació, ha estat quatre anys allunyat<br />
del govern municipal i reconeix que torna<br />
amb una especial il·lusió per encapçalar<br />
el projecte de CiU en aquests comicis i<br />
revitalitzar <strong>Cassà</strong>. Militant d’Unió<br />
democràtica de Catalunya, Enric Bagué<br />
és professor als Maristes de Girona i tindrà<br />
el repte de substituir Antoni Baulida com<br />
a alcaldable de CiU després de les dues<br />
victòries consecutives assolides pel seu<br />
antecessor<br />
Com és que uns presenteu com a cap<br />
de llista de CiU?<br />
Jo la veritat és que havia estat quatre<br />
anys allunyat de la política i em va fins i tot<br />
sorprendre que des de CiU pensessin en<br />
mi com a cap de llista. Primer tenia una<br />
funció d’ajudar-los en la preparació de les<br />
llistes i el programa i quan em van dir si<br />
volia ser el cap ho vaig valorar i vaig dir<br />
que sí, perquè crec que personalment puc<br />
assumir aquest repte. I també ho vaig<br />
acceptar perquè crec que <strong>Cassà</strong> és una<br />
de les poblacions més importants de la<br />
comarca del Gironès i ara li cal un impuls<br />
per millorar. Sincerament crec que <strong>Cassà</strong><br />
es mereix alguna cosa més del que és<br />
actualment.<br />
Serà una llista renovada en relació<br />
amb la de fa quatre anys?<br />
(A l’hora de fer l’entrevista) encara no<br />
tenim la llista ben tancada però sí que puc<br />
dir que hi haurà gent nova, que no ha estat<br />
a l’Ajuntament; persones que han integrat<br />
el govern municipal i en l’oposició en els<br />
darrers anys i gent que havia estat a<br />
l’Ajuntament en períodes anteriors. Per<br />
tant és una barreja d’innovació i<br />
experiència<br />
Quin és el principal problema que<br />
penseu que té <strong>Cassà</strong> en aquests<br />
moments?<br />
La conjuntura actual i la problemàtica<br />
econòmica que ens afecta serà present<br />
lògicament en aquest procés electoral<br />
però també crec que cal saber-ne<br />
prescindir i afrontar els temes locals que<br />
Enric Bagué aposta per tenir més contacte amb les empreses per avançar en la<br />
recuperació de l'economia local<br />
interessen el poble. A <strong>Cassà</strong> s’han fet<br />
coses interessants i ara cal que tot el que<br />
tenim ho posem en plenes condicions, tant<br />
en infraestructura com en serveis. Abans<br />
fins i tot abans de ser alcaldable jo recollia<br />
el sentir del poble i la impressió general<br />
que en treia era que hi a <strong>Cassà</strong> hi falta un<br />
cert ambient, que la gent pensa que les<br />
coses es poden fer millor, que podem tenir<br />
un sentiment de poble més enfortit. Cal<br />
que quan els cassanencs surtin a fora<br />
puguem parlar ben fort del nom de <strong>Cassà</strong><br />
i el defensem. Abans ho fèiem. Potser ara<br />
no ho fem tan fort.<br />
El lema de la campanya anirà per aquí?<br />
Serà una barreja de tot plegat. Jo estic<br />
en forma però seguiré el meu estil i no em<br />
passaré l’estona criticant el passat o allò<br />
que han fet malament els altres.<br />
Evidentment que caldrà dir si en veritat hi<br />
ha coses que no s’han fet malament. Cal<br />
tirar endavant i mirar de sortir endavant<br />
en una situació complexa, i jo crec que<br />
entre tots ens n’hem de sortir.<br />
Un acord de tots els regidors?<br />
Més enllà de les idees polítiques a<br />
defensar durant la campanya hi ha d’haver<br />
un acord de tothom. En aquests comicis<br />
hi ha molta gent que es presenta, i el<br />
ciutadà ha de valorar les diverses opcions<br />
i votar. Pot haver-hi majories o no, però<br />
passi el que passi els regidors hem de<br />
ser sensats i sobretots els caps de llista<br />
ens hem d’asseure per tenir clar quines<br />
coses es poden fer i quines es poden<br />
replantejar, perquè tothom té un punt de<br />
raó; però cal que en parlem amb<br />
honestedat i tenint ben clara la situació<br />
real del poble.<br />
Teniu pensat algun projecte o acció<br />
concreta per als propers quatre anys<br />
El primer tema que em preocupa és el<br />
benestar de les persones entès en el nivell<br />
ampli, com un sentiment d’estar bé en el<br />
poble, que sentis que el que pagues amb<br />
els impostos està ben invertit. També cal<br />
treballar aquest sentiment d’identitat que<br />
en tenim i cal potenciar-lo per fer-nos sentir<br />
més cassanens.I un altre tema bàsic serà<br />
la promoció econòmica; hi haurem<br />
d’esmerçar creativitat i esforços... tothom<br />
em diu el mateix: que és el gran tema... tot<br />
va lligat<br />
I què pot fer l’Ajuntament per<br />
aconseguir superar la crisi i per ajudar<br />
els empresaris?<br />
Quan parles amb els empresaris ja t’ho<br />
diuen: ja sabem que l’Ajuntament no hi<br />
podeu fer gaire res, però cal que els<br />
escoltem. El que em va sorprendre és que<br />
22 NÚM. 698 - ABRIL 2011
empresari potent de <strong>Cassà</strong>, de les millors<br />
i primeres empreses del poble i de<br />
Catalunya em digués, que jo era el primer<br />
alcaldable que l’anava a veure. No<br />
demanen diners volen que donem<br />
confiança i possibilitats de futur... Que<br />
quan un inversor vingui a <strong>Cassà</strong> hi vegi<br />
possibilitats a llarg termini. I ara es veu<br />
que això no passa... cal que el futur<br />
inversor hi vegi possibilitats al poble.<br />
Una altra cosa és l’empresariat local.<br />
Hi ha gent que ha obert comerços i<br />
botigues al nostre poble i són establiments<br />
de qualitat amb una relació qualitat-preu<br />
superior a la que pots trobar a Girona ja<br />
que la relació humana també comptae. I<br />
hi ha gent que se’n surt i hi ha gent que no<br />
tant, però si vas pel poble i la cosa està<br />
bé, perfecte. La gent s’anima.<br />
Per altra banda, no podem amagar la<br />
veritat a la gent. No podem fer grans<br />
inversions, perquè no està la situació per<br />
fer grans obres, tampoc no podem dir que<br />
baixarem impostos perquè seria ridícul si<br />
tampoc no els hem d’apujar; però el que<br />
tenim ha de ser perfecte.<br />
Un exemple? L’asfaltatge dels carrers.<br />
Cal fer-lo i s’ha d’anar fent de mica en<br />
mica que 150 metres valen 30.000 euros,<br />
però no podem deixar els carrers sense<br />
asfaltar. Una altra prioritat: tots els serveis<br />
han d’arribar a tothom des dels nadons<br />
fins als avis de 80 anys...<br />
Esteu d’acord en continuar el projecte<br />
de destinar Can Trinxeria a museu de la<br />
Cobla i centre d’informació turística<br />
Jo vaig viure el procés inicial de Can<br />
Trinxeria des de l’Ajuntament. El principal<br />
patrimoni era la façana i, fent història, cal<br />
recordar que es va fer un gran esforç per<br />
comprar i arranjar la façana que va servir<br />
per embellir l’exterior i contribuir a millorar<br />
la plaça de la Coma.. Personalment em<br />
sembla que can Trinxeria no està clar que<br />
hagi de ser un museu de la cobla. Els<br />
museus tenen problemes econòmics<br />
greus i crec que no té sentit fer-ne un de<br />
petit, ja que no tindria viabilitat econòmica.<br />
Cal dotar-lo amb més continguts i<br />
atractius.<br />
I un punt d’informació turístic?<br />
Comencem la casa per la teulada.<br />
Primer cal que hi hagi els atractius i<br />
potenciar que hi hagi alguna cosa que<br />
comenci a atraure la gent, i tenir oferta<br />
turística a <strong>Cassà</strong>. Després podem posarhi<br />
l’oficina d’informació. En aquests<br />
moments sense tenir res per oferir al<br />
turisme és absurd muntar l’oficina. En els<br />
moments en què estem ho veig poc<br />
prudent però també haig de dir que si entro<br />
al govern municipal ho revisarem perquè<br />
tampoc no tinc tota la informació<br />
necessària. Tinc clar que can Trinxeria ha<br />
de ser un espai lúdic cultural, ja que és<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
QUAN HI PENJÀVEM PILOTES..<br />
Enric Bagué va escollir els jardins de can Nadal per fer l'entrevista recordant que<br />
"quan era petit jugàvem a futbol al carrer i alguna pilota ens anava al jardí. Em feia<br />
molta impressió anar a trucar el timbre per recollir la pilota...Ara és la casa de tots els<br />
cassanencs"<br />
patrimoni de l’ajuntament; però igualment<br />
cal cercar fons de finançament que el<br />
permetin funcionar sense incrementar la<br />
despesa ordinària de l’Ajuntament.<br />
I com penseu que ha de quedar el<br />
trànsit de vehicles al carrer Major?<br />
Crec que la plaça de la Coma és el<br />
centre del poble i com a tal ha de ser el<br />
punt de trobada i de concentració de molta<br />
part de l’activitat cultural, social,<br />
econòmica... de la vila. Per tant quan es<br />
decideix actuar en una via de circulació<br />
tan vital cal que hi hagi una solució que<br />
sigui consensuada i que gaudeixi de la<br />
màxima complicitat entre tots els implicats.<br />
Caldrà revisar-ho entre tots, prescindint<br />
de partits i d’ideologia. Crec que tots<br />
coincidiríem que el millor seria que tota la<br />
zona de la Coma fos de vianants. El que<br />
no té sentit és fer les obres i després<br />
plantejar-nos què hi hem de fer.<br />
I com afrontareu el tema del Centre<br />
d’Arts Escèniques?<br />
Cal pensar que el projecte actual no es<br />
correspon a <strong>Cassà</strong> i sortiria més econòmic<br />
fer-ho d’una altra manera i amb unes<br />
dimensions adequades a les nostres<br />
necessitats. Jo crec que hi ha necessitats<br />
més peremptòries com ara dignificar<br />
l’accés a la piscina coberta, que és una<br />
zona que dóna imatge al poble i es troba<br />
en un estat lamentable; cal que al futbol<br />
tinguin uns vestidors com cal, cal que el<br />
poble estigui millor en determinats carrers.<br />
No és urgent tirar endavant el nou Centre<br />
d’Arts Escèniques.<br />
<strong>Cassà</strong> és un poble net?<br />
En els darrers mesos cal dir que s’ha<br />
incrementat la neteja del poble però<br />
també s’ha incrementat molt la despesa<br />
en aquest àmbit. Abans no estava tan net,<br />
Jo crec que caldria una brigada d’intervenció<br />
directa que podés actuar en zones<br />
determinades del poble amb problemes<br />
concrets i això ens ajudaria a tenir un<br />
poble molt més net i de manera immediata.<br />
Ara la policia fa l’informe i abans no<br />
s’arranja poden passar mesos. Si es fa<br />
de pressa la gent quedarà més satisfeta<br />
del rendiment dels seus impostos<br />
Quina valoració feu de la seguretat a<br />
<strong>Cassà</strong>?<br />
Jo havia estat regidor de la policia<br />
durant un temps i la previsió i actuacions<br />
es feien amb coherència. Estem a punt<br />
d’arribar als deu mil habitants i és un tema<br />
cabdal garantir la seguretat de les<br />
persones i les empreses.<br />
Com ha de ser la relació amb les<br />
entitats i associacions locals?<br />
Quan jo era regidor de cultura haig de<br />
reconèixer que durant uns anys havia<br />
tingut un punt de dirigisme. Ara he vist<br />
que la millor inversió és en cultura i tinc<br />
claríssim que el pressupost de cultura ha<br />
d’anar adreçat a les entitats. I la segona<br />
part al centre cultural Sala Galà, que no<br />
dic que hagi anat enrere sinó que ha<br />
quedat una mica estancat; cal donar-li un<br />
nou impuls i ha de ser un centre de<br />
centralització i d’informació cultural.<br />
Quin resultat us deixaria satisfet el 22<br />
de maig?<br />
El que em deixaria satisfet... amb set<br />
seria un bon resultat, i tant!.<br />
Veieu doncs possible una majoria<br />
absoluta?<br />
Complicat.<br />
23
Els candidats un per un: Carles Casanova (ERC)<br />
"Tenim tres anys d'experiència que volem<br />
rendibilitzar en els pròxims quatre"<br />
Carles Casanova i Martí, de 50 anys,<br />
repeteix com a cap de llista d’ERC en<br />
aquestes eleccions municipals amb una<br />
llista de continuïtat amb els actuals quatre<br />
regidors que té el partit en els quatre<br />
primers llocs de la llista. Té clar que<br />
l’experiència en política és un grau i<br />
manifesta que aquests tres anys que han<br />
estat al govern municipal fruit de pacte<br />
amb el PSC i l’Alternativa poden ser un<br />
valor important a l’hora d’aconseguir la<br />
confiança dels ciutadans i poder repetir<br />
com alcalde de <strong>Cassà</strong> i rendibilitzar<br />
aquesta experiència. Casanova, actual<br />
alcalde de <strong>Cassà</strong>, per Esquerra<br />
Republicana de Catalunya considera que<br />
el seu projecte de govern no s'ha pogut<br />
completar en els tres anys que ha pogut<br />
governar i per això es torna a presentar<br />
en aquests comicis i juntament amb Miquel<br />
Chamorro és l'altra "cara coneguda" del<br />
panorama electoral local del proper 22<br />
de maig.<br />
Per què us torneu a presentar com a<br />
cap de llista d’ERC?<br />
Per tirar endavant un projecte que no<br />
s’ha acabat. Tenim ganes d’acabar el<br />
projecte i donar-li continuïtat una<br />
temporada més per poder completar el<br />
nostre model de poble... I quan dic nosaltres<br />
em refereixo tant als regidors que hem<br />
estat a l’Ajuntament com a tota la gent que<br />
tenim al darrera ajudant-nos a dibuixar<br />
un model de poble que ens agradi.<br />
Casanova ha presidit un Ajuntament<br />
que en els darrers tres anys ha afrontat<br />
inversions importants que possiblement<br />
atesa la situació econòmica general no<br />
es podran repetir en els propers anys...<br />
Efectivament hem pogut fer obra amb<br />
subvencions gràcies al FEDER al PUOSC<br />
i amb l’esforç del propi ajuntament s'han<br />
pogut fer obres importants per planificar<br />
el model de poble que ens agradi. Els<br />
quatre anys que ve continuarem buscant<br />
per tirar endavant nous projectes per al<br />
poble i anar avançant. Cal tenir present el<br />
nivell d’endeutament que està limitat al<br />
75%; nosaltres, a <strong>Cassà</strong>, ara estem al 78%<br />
i això no ens ho permetria, però volem<br />
reduir en els primers anys aquest<br />
endeutament i per poder tirar endavant<br />
projectes que fan falta per al poble.<br />
Quin serà el lema bàsic de la<br />
campanya d'ERC en les properes<br />
Carles Casanova<br />
eleccions?<br />
El lema bàsic serà donar continuïtat a<br />
un projecte ja iniciat. Tenim a més una<br />
experiència que cal valorar. Portem tres<br />
anys d’aprenentatge i experiència i crec<br />
que això ens serveix i el poble ho pot<br />
valorar: tenim una experiència i un<br />
coneixement i no ens caldrà esperar un<br />
temps per aprendre, com seria si no<br />
haguéssim esta governant. És un actiu<br />
que tenim dins el nostre partit: continuïtat<br />
i experiència.<br />
En aquests moments quin és el dèficit<br />
més important de <strong>Cassà</strong>?<br />
La viabilitat i la mobilitat. <strong>Cassà</strong> no es<br />
va crear per moure-s'hi en cotxe i tampoc<br />
per compartir cotxe i vianant, Per això vam<br />
elaborar un pla de viabilitat i mobilitat.<br />
Aquest és un tema important per<br />
aconseguir que cotxes i vianants puguin<br />
compartir. Segur que hi haurà una nova<br />
convocatòria de pla de barris, cosa que<br />
ens permetria tirar endavant aquesta idea<br />
de fer compatible el cotxe i el vianant a la<br />
part cèntrica del poble en convivència<br />
pacífica i amb seguretat.<br />
Quin suport ha de donar l’Ajuntament<br />
a les entitats i associacions locals?<br />
Cal que les diferents comunitats de<br />
veïns puguin treballar per encaixar tots<br />
plegats. Hi ha una situació econòmica<br />
important complicada que ens mediatitzarà.<br />
Per tant, a més caldrà controlar la<br />
depesa corrent de la millor manera<br />
possible.<br />
La crisi hi és i nosaltres valorem les<br />
tasques de les entitats però s'ha de ser<br />
conscient de les limitacions que hi ha. No<br />
podem prometre que ningú no notarà res,<br />
haurà de ser amb l'esforç de tothom per<br />
tirar endavant si bé sense que afecti<br />
excessivament les entitats. Cal col·laborar<br />
entre tots per tirar endavant i superar la<br />
crisi amb l’esforç conjunt.<br />
Entre els projectes engegats i encara<br />
no finalitzats per l'equip de govern hi ha<br />
el de can Trinxeria, penseu continuar<br />
amb la idea de construir-hi un Museu de<br />
la Cobla i una oficina de turisme?<br />
I tant que sí; a banda de les subvencions<br />
que tenim del FEDER i del PUOSC<br />
disposem a més de l'1 per cent cultural de<br />
l'any 2012 que serviran per la posada en<br />
marxa d'aquest museu de la cobla i de<br />
l'oficina de Promoció Econòmica i<br />
Turística. Els fons que hi haurà d'aportar<br />
l'Ajuntament no seran excessius. Pensem<br />
que és un projecte singular que posarà<br />
<strong>Cassà</strong> en el mapa de Catalunya i del món<br />
per un element que no existeix en cap<br />
altre punt i pot ser un centre atractiu per a<br />
la gent que vulgui venir a veure’l.<br />
I <strong>Cassà</strong> té altres atractius com les<br />
Gavarres que poden portar turisme i<br />
visitants; ja hem fet uns itineraris que<br />
poden potenciar aquesta atracció.<br />
24 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Recentment, amb la creació de la subseu<br />
forestal de l’Institut Català del Suro s’ha<br />
creat un altre element atractiu per al<br />
visitant en estudiar i conèixer el món del<br />
suro. Estem convençuts que el turisme és<br />
una via per explotar i <strong>Cassà</strong> té atractius<br />
suficients per convertir-se en un pol<br />
d fatracció en el que també hi pot<br />
intervenir la empresa privada. <strong>Cassà</strong> en<br />
el futur ha de poder ser un poble amb<br />
potencial industrial i també turístic.<br />
Com quedarà el carrer Major<br />
finalment pel que fa ala circulació de<br />
vehicles?<br />
Arran de les sessions de participació<br />
dels veïns vam deixar una precanalització<br />
per si algú vol posar-hi un semàfor i fer-lo<br />
de doble sentit. Aquesta no és la nostra<br />
opció; la nostra opció és la de que sigui<br />
d'un sol sentit d'entrada a la Coma i<br />
aquesta és la proposta amb que<br />
començarà a obrir-se el carrer Major; un<br />
cop es faci la prova després es veurà com<br />
s'acaba concretant.<br />
Continuareu el projecte de Centre<br />
d’Arts Escèniques embastat aquesta<br />
legislatura?<br />
És important tenir projectes i aquest el<br />
tenim; quan vam entrar a l’Ajuntament no<br />
hi havia projectes al calaix i ara en tenim<br />
d’importants com aquest. Però recordem<br />
que sempre hem dit que si no teníem<br />
finançament per al Centre d’Art Escèniques<br />
no el tiraríem endavant, ja que és un<br />
projecte que el poble tot sol no pot assumir.<br />
El que és bo és que tinguem el<br />
projecte i quan el Pla d'Equipaments<br />
Culturals de Catalunya es pugui tirar<br />
endavant <strong>Cassà</strong> serà un poble amb el<br />
projecte apunt i el podrà posar en marxa.<br />
<strong>Cassà</strong> es un poble net i segur?<br />
Es un poble net degut a la priorització<br />
que s'ha fet des d’aquest equip de govern.<br />
Hem fet un ple de clàusules per una<br />
adjudicació del servei de neteja que<br />
millorava l’anterior i això s’ha notat. Ara<br />
<strong>Cassà</strong> és un poble més net, amb una major<br />
freqüència d’actuacions i uns equips més<br />
eficients. Era una preocupació que teníem<br />
i que hem resolt.<br />
Espai gastronòmic<br />
Devissy<br />
vinoteca<br />
rebost<br />
tastets<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Enregistrament de l'entrevista, que es pot veure a www.cassadigital.cat, als<br />
jardins de can Nadal.<br />
Pel que fa a la segona part de la<br />
pregunta... <strong>Cassà</strong> és un poble segur i així<br />
ho avalen els informes dels Mossos<br />
d’Esquadra i policia local; hem fet una<br />
despesa important en prevenció i en<br />
policia local i és bo treballar en els dos<br />
àmbits. També és important disposar d'un<br />
equip destinat a mediació entre les<br />
diferents comunitats que conviuen al<br />
poble, ja que això dóna uns bons resultats<br />
de convivència i pau social.<br />
Quins resultats aspireu a obtenir en<br />
els comicis del dia 22 de maig?<br />
Home... Tenir la majoria absoluta seria<br />
el màxim; penso que tothom quan es<br />
presenta a unes eleccions no renuncia a<br />
aquesta possibilitat. Entenc que ens<br />
sentiríem satisfets si hi hagués una opció<br />
de poder continuar governant -encara que<br />
sigui amb pactes- com hem fet aquest tres<br />
anys.<br />
Hi haurà pactes?<br />
El grup d'Esquerra és un grup dialogant<br />
i a partir dels resultats veurem què pot<br />
passar. Nosaltres tenim les portes obertes<br />
per parlar i dialogar per aconseguir un<br />
govern de <strong>Cassà</strong> estable i fort.<br />
El fet que en els comicis hi hagi sis<br />
llistes com pot afectar al vot d 'ERC?<br />
El nostre vot es veurà afectat en tant<br />
que les propostes dels altres grups<br />
sedueixin els ciutadans. Nosaltres el que<br />
farem és esforçar-nos per presentar el<br />
nostre programa i explicar-lo als<br />
ciutadans.<br />
Perquè heu triat els jardins de can<br />
Nadal, la seu de l’Ajuntament, per fer<br />
l’entrevista?<br />
En principi havia preferit el parc de<br />
darrera el Reliable, que és un parc que<br />
d'alguna manera és la manifestació d'una<br />
línia d'inversions de la legislatura: acostar<br />
el gaudi i el lleure a la població. Però per<br />
qüestions tècniques no ho hem pogut fer<br />
i penso que l'Ajuntament és un bon lloc<br />
per diverses raons: ha sigut casa nostra<br />
durant aquests tres anys de govern,<br />
perquè ha estat un dels edificis que ha<br />
pogut ser rehabilitat gràcies a la recerca<br />
de subvencions externes diverses. També<br />
pensava en anar a can Trinxeria, un<br />
projecte que hem iniciat i no hem acabat i<br />
que ens agradaria poder acabar en els<br />
propers quatre anys.<br />
C/de la Mel, 8 baixos<br />
17244 <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
Tel. 972 46 50 58<br />
25
Els candidats un per un: Miquel À. Chamorro (PSC)<br />
"La necessitat més prioritària per <strong>Cassà</strong><br />
és construir una nova llar d'infants"<br />
Miquel Àngel Chamorro i Mediano<br />
finalment torna a ser el cap de llista del<br />
PSC a les eleccions del 22 de maig<br />
proper. Inicialment el que en els darrers<br />
tres anys havia estat regidor d’Educació i<br />
governació, gràcies al pacte amb ERC i<br />
l’Alternativa, havia desestimat aquesta<br />
opció, al·legant motius de salut. La Dra.<br />
Geli va obrar el miracle i va convèncer<br />
per la via política i la sanitària al professor<br />
jubilat que reconsiderés la seva posició i<br />
Chamorro torna a presentar-se al<br />
capdavant d’una llista amb alguns noms<br />
ja coneguts de les files socialistes i algun<br />
altre que ha passat a altres formacions<br />
Perquè us torneu a presentar?<br />
Per acabar la feina que hem començat<br />
els grups amb els que hem estat<br />
governant aquests tres anys darrers; en<br />
tres anys no hi ha temps de fer tota la feina<br />
que teníem pensat fer i per això volem<br />
quatre anys més per completar els<br />
projectes que ens queda per fer.<br />
Quin serà el lema bàsic de la<br />
campanya del PSC?<br />
Generem futur o mirem al futur, encara<br />
hem d’acabar de decidir... En tot cas en el<br />
nostre programa hi haurà tres línies<br />
d’actuació bàsiques que seran l’eix del<br />
nostre programa: educació serveis<br />
socials i seguretat.<br />
Quin és el principal dèficit que penseu<br />
que té <strong>Cassà</strong> en aquests moments?<br />
El dèficit més important està en<br />
educació. Durant molt temps l’educació<br />
ha estat marginada en les atuacions<br />
municipals i encara que en els darrers tres<br />
anys hem intentat reconduir aquest tema,<br />
ens falten més anys de govern per posar<br />
l’educació de Csasà en el lloc que li<br />
pertoca.<br />
En quin sentit considereu que no s’ha<br />
fet prou per l’educació a <strong>Cassà</strong>?<br />
En la dedicació de recursos... s’han<br />
dedicat molts diners a altres àmbits com<br />
esports i nosaltres pensem que cal invertir<br />
en educació ja que fer-ho és invertir en<br />
futur.<br />
Pel que fa als serveis socials i la<br />
seguretat...<br />
Nosaltres volem desencallar el tema<br />
dels recursos de serveis socials i negociar<br />
amb el consorci per resoldre el litigi que<br />
tenim en aquests moments i aconseguir<br />
L'entrevista amb Miquel Chamorro, amb la piscina coberta de fons.<br />
que <strong>Cassà</strong> arribi a un nivell de prestacions<br />
socials adequat a les característiques<br />
i dimensions del municipi.<br />
Pel que fa a seguretat penso que la<br />
policia local necessita més mitjans per<br />
poder garantir la seguretat al poble i per<br />
això farem inversions per millorar la<br />
formació dels agents i per modernitzar els<br />
mitjans i la tecnologia del cos.<br />
Els pròxims quatre anys seran difícils<br />
econòmicament. Afectarà la gestió<br />
municipal?<br />
Aquests darrers tres anys han estat<br />
difícils i hem tirat endavant gràcies a què<br />
s’ha fet una bona gestió i els tres grups<br />
hem sabut governar tot i que els recursos<br />
eren minvats. Els pròxims anys veiem que<br />
caldrà continuar amb la contenció i no<br />
podrem fer grans projectes però n’hi ha<br />
alguns que són inel·ludibles com construir<br />
una nova llar d’infants.<br />
Ho veieu un projecte factible?<br />
L’actual llar s’ha hagut d’ampliar tres<br />
vegades i ara ja no dóna per més. Caldrà<br />
fer-ne una altra i farem tot el possible<br />
perquè això es pugui fer en aquest nou<br />
període.<br />
Esteu d'acord en destinar Can<br />
Trinxeria a museu de la Cobla i centre<br />
d'informació turística?<br />
Hi estem absolutament d’acord i com a<br />
membres de l’equip de govern hi hem<br />
donat d’acord. No estava dins el nostre<br />
programa però hi hem donat tot el suport<br />
més enllà de la política de partit i hem<br />
pensat que això era una cosa boa per<br />
<strong>Cassà</strong>.<br />
Quin suport hauria de donar<br />
l'Ajuntament a les entitats del poble?<br />
Hi ha d’haver una simbiosi, un suport<br />
mutu entre ajuntament i entitats; però cal<br />
mirar que l’ajut no sigui sempre<br />
l’econòmic sinó que hi hagi altres<br />
alternatives amb suport logístic o<br />
organitzatiu. La situació actual és difícil i<br />
continuarà els propers anys per la qual<br />
cosa no cal pensar sempre que<br />
l’Ajuntament ha de pagar sinó que pot<br />
donar altres tipus d’ajudes que permetin<br />
les activitats de les entitats.<br />
I com penseu que ha de quedar el<br />
trànsit de vehicles al carrer Major?<br />
Nosaltres sempre hem pensat que<br />
havia de ser en una sola direcció i en el<br />
sentit de sortida de la Coma; pensem que<br />
aquesta era la millor sortida, però veurem<br />
com acaba el tema, encara està per<br />
acabar de decidir<br />
L’actual Ajuntament ha redactat el<br />
projecte de Centre d'Arts Escèniques;<br />
el tirareu endavant si governeu a <strong>Cassà</strong>?<br />
Sempre per darrera de la segona lar<br />
d’infants. Pensem que la necessitat<br />
imperiosa és la llar però pensem també<br />
26 NÚM. 698 - ABRIL 2011
que el Centre d’Arts Escèniques és un<br />
gran projecte que el regidor Aureli<br />
Hernàndez ha dut a terme molt bé però<br />
que la retallada ens ha impedit de poder<br />
arribar més enllà en el que teníem previst.<br />
<strong>Cassà</strong> és un poble net o brut?<br />
En aquests moments és un poble<br />
netíssim, és un dels pobles més nets de<br />
la comarca encara que alguns regidors<br />
no opinen igual...<br />
Pel que dieu esteu molt content del<br />
funcionament del pacte de govern;<br />
firmaríeu per tornar a governar quatre<br />
anys més amb aquesta estructura?<br />
Abans de les eleccions no es pot parlar<br />
de pactes però sí, estem molt contents de<br />
com ha funcionat el pacte entre les tres<br />
forces que hem governat l’Ajuntament.<br />
Cadascú ha ocupat el lloc que li<br />
corresponia, i sempre hem donat suport<br />
al nostre alcalde des de la nostra posició.<br />
Ara, però abans d’unes eleccions parlem<br />
com a grup que aspira a tot i un cop<br />
passades les eleccions parlarem amb<br />
tothom i amb qui es lligui més i es tingui<br />
una millor idea de conjunt es podria<br />
arribar a un pacte.<br />
Per fer l’entrevista heu escollit la<br />
piscina coberta que s’ha inaugurat fa<br />
pocs dies. Quina valoració feu d’aquest<br />
equipament?<br />
Personalment i com a regidor d’esports<br />
penso que és un equipament magnífic i<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
que dóna un servei de gran qualitat.<br />
Encara que des de l’oposició s’ha valorat<br />
dient que era petit, crec que s’ha<br />
demostrat que té qualitat i que respon a<br />
les nostres necessitats. La gent l’ha acollit<br />
molt bé i dóna resposta a les necessitats<br />
locals.<br />
Com està econòmicament<br />
l’Ajuntament de <strong>Cassà</strong>?<br />
<strong>Cassà</strong> no està ni més bé i més<br />
malament que la resta de pobles del<br />
voltant i d’arreu. Si em pregunteu respecte<br />
a les afirmacions fetes des de l’oposició<br />
sobre les factures que hi ha impagades a<br />
l’Ajuntament, haig de dir que el que ha fet<br />
l’equip de govern ha estat coherent i<br />
transparent: posar sobre la taula la<br />
situació real sense enganyar ningú<br />
explicant el que hi ha de romanent i el<br />
que està pendent de pagar. El que passa<br />
és que en altres legislatures aquesta<br />
actuació no era l’habitual i les factures que<br />
hi havia pendents es quedaven al calaix i<br />
no es deia. Nosaltres hem dit la realitat.<br />
Quin resultat us deixaria satisfet la nit<br />
del 22 de maig?<br />
Si féssim un petit pas endavant estaríem<br />
més que contents. En la legislatura<br />
anterior el PSC va fer un petit pas<br />
endavant en una tendència municipal que<br />
havia anat sempre de davallada. Fa quatre<br />
anys d’un regidor vam passar a dos i vam<br />
fer aquest pas endavant. esperem<br />
consolidar aquesta tendència i fer un pas<br />
endavant. Farem allò que el poble ens<br />
demani: estarem a l’equip de govern o a<br />
l’oposició depenent d’allò que opini el<br />
ciutadà.<br />
Com seran les persones de la llista<br />
del PSC?<br />
Presentem un perfil molt variat de<br />
persones amb mestres, advocats,<br />
operaris, directius... un perfil professional<br />
molt variat amb un terç de la llista amb<br />
gent nova.<br />
CONSTRUCCIONS FUSTÉ SA<br />
Ctra Provincial, 337<br />
Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 61<br />
17244 <strong>Cassà</strong> de la Selva (Girona)<br />
FORMIGONS CASSÀ SL<br />
Polígon industrial de <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
PREFABRICATS VIBRATS SA<br />
Polígon Industrial de Riudellots de la Selva<br />
FUSTÉ INVERSIONS SL<br />
Tels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61<br />
27
Els candidats un per un: Josep Uñó (PPC)<br />
"Hem de disminuir els impostos i donar<br />
suport a les empreses i l'economia local"<br />
Josep Uñó, de 68 anys torna a la política<br />
com a cap de llista del PP. Per fer<br />
l'entrevitsa ha escollit la plaça de la Coma<br />
"perquè el PP és un partit de centredreta<br />
i la Coma és el centre del poble; he escolit<br />
de fons l'església, perquè és una vista<br />
que m'agrada molt, característica de<br />
<strong>Cassà</strong>".<br />
Per què us presenteu?<br />
Fa quaranta anys ja havia estat a<br />
l’Ajuntament i després quan vag entrar de<br />
jutge vaig decidir que no volia estar en<br />
política; ara que ja no sóc jutge crec que<br />
puc tornar a treballar pel poble i tinc força<br />
temps; per això m’he presentat. I per això<br />
ens presentem els homes i dones que<br />
integraran la meva llista que abracen un<br />
ventall ampli de ciutadans del poble.<br />
Quin és el lema bàsic de la vostra<br />
campanya?<br />
Nosaltres anem a treballar pel poble; no<br />
volem atacar ningú, ans al contrari, volem<br />
ajudar a millorar aquelles coses que es<br />
poden millorar amb ànims d’ajudar <strong>Cassà</strong><br />
Quines són aquestes coses que cal millorar?<br />
La part econòmica és la que cal mirar més; estem en una crisi<br />
econòmica internacional però hem de vetllar pel poble i si ho<br />
fem bé a <strong>Cassà</strong> no notarem tant la crisi<br />
Això es pot fer a nivell local?<br />
Sí, que es pot fer. Per exemple, hi ha impostos que es poden<br />
abaixar; des de PP pensem que la baixada d’impostos pot ajudar<br />
els negocis i lluitarem per donar aquest suport a les empreses<br />
Esteu d’acord en que Can Trinxeria sigui un museu i un<br />
centre de promoció turística?<br />
Hi ha altres coses tant o més importants que s’haurien de fer a<br />
<strong>Cassà</strong> i no pas dedicar-nos a fer el museu.<br />
Per tant, tampoc no continuaríeu el projecte d’Arts<br />
Escèniques?<br />
No; hi faria una altra cosa molt més necessària per al poble<br />
Com ara?<br />
Anant al que conec jo aniria per arranjar el jutjat de <strong>Cassà</strong> de<br />
la Selva que té moltes mancances i impedeix que la gent amb<br />
disminucions físiques hi pugui anar, ja que no hi ha ascensor. Jo<br />
arranjaria el jutjat, que <strong>Cassà</strong> ja s’ho mereix<br />
Quin sentit de circulació hauria de tenir el carrer Major?<br />
Hauria de ser amb semàfor intel·ligent i de doble sentit.<br />
Quin suport ha de donar l’Ajuntament a les entitats i activitats<br />
locals?<br />
L’Ajuntament ha de donar suport perquè les entitats no poden<br />
funcionar; i això vol dir facilitar-los locals per reunir-se i fer-hi<br />
activitat; i evidentment donant-los suport econòmic; el que no es<br />
pot fer es gastar diners en coses que no serien necessàries si<br />
evitar donar-lo a les entitats que els necessiten<br />
<strong>Cassà</strong> és un poble brut?<br />
No. <strong>Cassà</strong> és un poble net i en els darrers temps, més; però sí<br />
que cal tenir més cura dels parcs sobretot pèl que fa referència<br />
als excrements de gossos que no es vigila prou?<br />
Si entréssiu a l’Ajuntament per governar, que els diríeu als<br />
treballadors municipals?<br />
A l’Ajuntament sembla que l’ambient no és prou satisfactori;<br />
buscaria les petites discrepàncies per mirar d’arranjar-ho per tal<br />
que el que treballa a l’ajuntament ho faci amb ganes i il·lusió.<br />
Quin resultat -del vostre grup- us deixaria satisfet el dia 22<br />
de maig?<br />
Naturalment, una majoria, però ja sabem que no és possible;<br />
però crec que entre dos i tres regidors els podem treure<br />
perfectament. Podem ser una força equilibrant i que si no hi ha<br />
majoria pot ajudar el governar el poble d’una manera diferent.<br />
28 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Els candidats un per un: Marc Mascort (SI)<br />
"Abans de posar en marxa grans<br />
projectes, cal sanejar l'economia local"<br />
Marc Mascort i Bou, cap de Llista<br />
de Solidaritat Catalana per la<br />
Independència és una de les<br />
cares noves al panorama polític<br />
local i precisament una de les<br />
raons esgrimides per presentarse<br />
és la necessitat d’un canvi:»hi<br />
ha massa repetició de persones<br />
que ja porten temps a<br />
l’Ajuntament i cal renovar la<br />
casa de la vila», explica.<br />
Per què us presenteu?<br />
Al nostre grup hem trobat que<br />
hi ha mancances a l’Ajuntament i<br />
gràcies a Solidaritat per la<br />
Independència hem tingut<br />
l’oportunitat de poder entrar-hi i<br />
intentar resoldre aquestes<br />
mancances»<br />
Per la vostra edat o perfil hi ha<br />
qui us qualifica com el relleu de<br />
l’Alternativa. Ho sou?<br />
La gent s’equivoca i encara que<br />
la mitjana d’edat dels membres de la la llista sigui baixa hi ha<br />
gent gran al nostre grup, de trenta i quaranta anys; nosaltres no<br />
volem substituir ningú, som de diferents edats i de diferents<br />
àmbits laborals, amb estudiants, treballadors, aturats, gerents<br />
d’empresa i no anem a representar els joves exclusivament<br />
Quin és el lema bàsic de la vostra campanya?<br />
No està del tot definit, però el que està clar és que busquem<br />
un canvi dins l’Ajuntament. Hi falta un aire fresc i noves cares<br />
amb noves iniciatives. Això és el que volem representar i en<br />
aquesta línia anirà la nostra campanya.<br />
Quin creieu que és el dèficit més important de <strong>Cassà</strong>?<br />
<strong>Cassà</strong> està perdent el potencial industrial que tenia fa anys i<br />
això no es pot permetre, Cal recuperar aquesta indústria com a<br />
pas fonamental per aconseguir una recuperació econòmica.<br />
I això com es fa?<br />
Tenim pensades diverses fórmules, una d’elles és contactar<br />
amb els empresaris locals per saber quins problemes tenen i<br />
cercar solucions perquè aquestes empreses no tanquin i donar<br />
facilitats perquè noves empreses s’instal·lin al poble. També<br />
volem crear un viver d’empreses per ajudar els joves<br />
emprenedors a crear noves empreses al nostre poble.<br />
Que penseu fer per <strong>Cassà</strong> si assoliu el govern municipal?<br />
Encara no hem tancat el nostre programa electoral però el<br />
que tenim clar que els propers quatre anys seran complicats i el<br />
bàsic serà primer pagar les factures<br />
Quin suport ha de donar l’Ajuntament a les entitats locals?<br />
Molt més gran que el que hi ha actualment,. No hi ha<br />
comunicació de les entitats amb l’ajuntament i per això demanem<br />
en el nostre programa més comunicació i més facilitats a les<br />
entitats<br />
Esteu d’acord en que Can Trinxeria sigui un museu i un<br />
centre de promoció turística?<br />
Per sort és una actuació subvencionada pel FEDER però s’ha<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
de mirar a llarg termini i cal<br />
pensar en el seu manteniment.<br />
El projecte és positiu pel poble i<br />
caldrà tirar-lo endavant.<br />
Quin sentit de circulació<br />
hauria de tenir el carrer Major?<br />
En comptes de decidir<br />
nosaltres, haurien de fer-ho els<br />
afectats, els botiguers i els veïns<br />
de la zona.<br />
L’Ajuntament va fer un<br />
procés participatiu...<br />
Nosaltres no tenim tan clar<br />
que s’hagin tingut en compte i<br />
hem rebut queixes per la qual<br />
cosa mirarem d’arribar a una<br />
entesa per trobar la millor solució<br />
Continuaríeu el Centre d’Arts<br />
Escèniques?<br />
Sempre seria interessant ja<br />
que és un projecte cultural bo<br />
per al poble... però estem en una<br />
època d’austeritat i primer<br />
hauríem de pagar les factures pendents i guardar el projecte en<br />
el calaix fins que hi hagi una situació econòmica millor.<br />
Penseu que la crisi econòmica general del país ho permetrà<br />
en el futur?<br />
Catalunya estaria molt més bé si fos independent d’Espanya<br />
i això repercutiria positivament en el municipi<br />
Com es defensa la independència des del municipi?<br />
La independència es defensa des de cada casa i encara que<br />
som al Parlament que és el que compta a nivell de país, trobem<br />
molt bo que es pugui defensar també des dels ajuntaments per<br />
donar suport a un projecte de país independent d’Espanya.<br />
<strong>Cassà</strong> és un poble brut?<br />
En alguns carrers, a les zones més cèntriques, és força net;<br />
en canvi hi ha zones que no tant; als veïnats ara s’ha començat<br />
a pagar la quota d’escombraries però el servei és escàs, els<br />
contenidors solen estar plens...<br />
I és un poble segur?<br />
No. Han augmentat el furts dins el poble i seria una bona<br />
opció poder tenir una comissaria de mossos a <strong>Cassà</strong>. Donaria<br />
més seguretat i ens estalviaria diners en policia local.<br />
Quina valoració feu dels tres anys de govern tripartit?<br />
Per algunes coses s’ha treballat bé i per altres no, especialment<br />
en l’àmbit econòmic; s’han apujat els impostos i no ho trobem<br />
correcte; és la solució més fàcil, però no la millor per als<br />
ciutadans. I nosaltres ens presentem perquè hi ha aquest i altres<br />
temes que no ens han agradat. Cal dir que prefereixo que hi<br />
hagi un pacte més que no pas majoria absoluta; però no ha<br />
estat una gestió prou bona... per això hi som nosaltres.<br />
Quin resultat -del vostre grup- us deixaria satisfet el dia 22<br />
de maig?<br />
És complicat veure que pot fer un grup nou amb tantes llistes<br />
com hi ha a <strong>Cassà</strong>. Tenim esperances d’entrar a l’Ajuntament<br />
però és complicat avançar cap pronòstic.<br />
29
Els candidats un a un: Juan Jiménez (ICV-EV)<br />
"Volem posar càmeres als carrers per<br />
millorar la seguretat ciutadana"<br />
Joan Jiménez i Llamas, de 54 anys, és<br />
el cap de llista de la nova candidatura<br />
Entesa de progrés Municipal<br />
propiciada per ICV-EV que per primer<br />
cop es presenta a <strong>Cassà</strong>. Jiménez,<br />
empresari del món de l’hostaleria, fa<br />
quatre anys havia anat de número tres<br />
a la llista del PSC i recorda que "ja al<br />
2007 Iniciativa m’havia proposat anar<br />
per fer una llista però no em vaig<br />
decidir; aquest cop com que des del<br />
PSC hi havia dubtes i Chamorro<br />
dubtava entre presentar-se o no, al<br />
final vaig acceptar l’oferta de fer<br />
aquesta nova llista d’Entesa<br />
Municipal que per primer cop serà en<br />
unes eleccions a l’Ajuntament de<br />
<strong>Cassà</strong>”.<br />
Ha costat molt fer una llista<br />
totalment nova i inèdita a <strong>Cassà</strong>?<br />
No m’ha costat. Vaig parlar amb els<br />
dirigents del partit a Girona, em van<br />
donar carta blanca per poder muntar el<br />
grup, amb una independència absoluta<br />
sobre els temes municipals i vaig<br />
començar a treballar per trobar gent i<br />
tothom ha respost molt bé i hem fet una<br />
llista que crec molt completa.<br />
Quin perfil integrarà aquesta<br />
candidatura?<br />
Hi ha de tots tipus amb homes i dones<br />
de diverses professions i perfils, des d’estudiants<br />
i gent amb carrera a empresaris i<br />
treballadors de diferents àmbits..<br />
Feia falta una llista d’aquest tipus?<br />
Encara que sembla que sis candidatures<br />
són moltes, particularment crec que és bo<br />
que hi hagi gent que aporti coses noves,<br />
que tingui idees i que vulgui portar-les a<br />
la pràctica a l’Ajuntament, que és el que<br />
volem fer nosaltres.<br />
Quin és el principal problema que té<br />
<strong>Cassà</strong> en aquests moments?<br />
A mi actualment em preocupen molt els<br />
800 aturats que hi ha al poble, les<br />
empreses que se’n van, les empreses que<br />
no poden continuar... Des de l’Ajuntament<br />
penso que cal afrontar amb valentia<br />
aquest problema. També em preocupa la<br />
seguretat del poble, ja que no n’hi ha prou.<br />
A mi mateix m’han entrat a robar diverses<br />
vegades i altres empreses i domicilis. Cal<br />
incidir en aquest temas. I també tenim<br />
propostes per fer un major ús de les<br />
energies alternatives i ser un poble<br />
ecològicament més equilibrat.<br />
Lema de campanya?<br />
Per un treball digne. Pensem que amb<br />
el dèficit industrial que tenim falten idees<br />
per donar embranzida al poble. Per<br />
exemple cal aprofitar que tenim la Universitat<br />
de Girona i el Parc Tecnològic a<br />
sis quilòmetres, per aconseguir que <strong>Cassà</strong><br />
se’n beneficiï. Ara és com si no hi fos.<br />
Entrar en aquests moments a<br />
l’Ajuntament, amb la crisi que ens afecta<br />
a tots nivells, no temeu que sigui allò<br />
que es diu anar a gestionar la misèria?<br />
Exactament. Alguns m’ho han dit: com<br />
podeu ser tan bojos de voler entrar a<br />
l’Ajuntament amb la situació actual.. però<br />
a mi m’agraden les coses difícils, si fossin<br />
fàcils ja no m’interessaria<br />
Com valoreu l’economia local?<br />
Fins que no tingui dades reals no puc<br />
opinar, però la impressió general que he<br />
copsat no em fa ser gaire optimista<br />
Quin suport hauria de donar<br />
l’Ajuntament a les entitats del poble?<br />
Tot el que pugui. Les entitats son el pilar<br />
fonamental del poble i tots els polítics hi<br />
hem d’estar implicats en aconseguir que<br />
tinguin el màxim suport de l’Ajuntament<br />
tant en infraestructures com en l’àmbit<br />
econòmic i cal tenir-les totes en compte ja<br />
siguin culturals, esportives o socials..<br />
Esteu d’acord en destinar Can<br />
Trinxeria a museu de la Cobla i centre<br />
d’informació turística<br />
No hi estic d’acord. Com ja s’havia<br />
plantejat en el seu dia, Can Trinxeria<br />
hauria de ser un hotel d’entitats<br />
precisament per donar suport a les<br />
associacions locals<br />
I com penseu que ha de quedar el<br />
trànsit de vehicles al carrer Major?<br />
Les obres eren necessàries i em<br />
semblen molt bé, ja que una mare amb<br />
cotxet no hi podia passar i les voreres<br />
eren insuficients. Per això crec que la<br />
circulació de vehicles ha de ser en un<br />
sol sentit... Quin? que els tècnics ho<br />
estudiïn i diguin com ha de ser...<br />
L'actual Ajuntament ha redactat el<br />
projecte de Centre d’Arts<br />
Escèniques; el tirareu endavant si<br />
governeu a <strong>Cassà</strong>?<br />
Jo crec que és innecessari, ja que<br />
l'actual pavelló polivalent fa unes<br />
funcions per acollir festes i<br />
celebracions i és molt agraït per tothom.<br />
<strong>Cassà</strong> és un poble segur?<br />
Jo crec que és insegur; molta gent em<br />
comenta que té problemes de seguretat<br />
als seus establiments. Un dels meus<br />
projecte és que hi hagi càmeres al poble<br />
per millorar la seguretat i que als polígons<br />
hi hagi vigilants de nit; a més, és clar<br />
potenciar la policia municipal donant-hi<br />
els mitjans que necessiti.<br />
<strong>Cassà</strong> és un poble net?<br />
<strong>Cassà</strong> ha millorat una mica, però no és<br />
prou net; pot millorar<br />
Què hi falta a <strong>Cassà</strong>?<br />
Falten serveis per al jovent, a banda de<br />
l'escorxador, que s'acaba d'estrenar, hi<br />
hauria d'haver més espais per als joves.<br />
Quin resultat us deixaria satisfet la nit<br />
del 22 de maig<br />
Aquesta és una pregunta... que puguem<br />
governar; ja que ens presentem, que<br />
puguem treballar ple poble.. No faig<br />
previsions, la gent que miri els programes<br />
i després el vot decidirà. El que no<br />
m'agradaria és que hi hagués majoria<br />
absoluta, ja que a vegades això es pot<br />
traduir en dictadura.<br />
Perquè heu escollit aquest indret per<br />
fer-vos l'entrevista?<br />
El monument a la sardana m'agrada ja<br />
que simbolitza la unió de persones i de<br />
convilatans; a més està a l'entrada del<br />
poble i nosaltres entrem també a la<br />
política... com un símbol, no?<br />
30 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Francisco Oller SA obté la màxima<br />
garantia forestal amb el certificat FSC<br />
Francisco Oller, S.A., empresa<br />
cassanenca líder en la fabricació i<br />
comercialització de taps de suro, ha<br />
obtingut el Certificat FSC de Cadena<br />
de Custòdia. Aquest segell defensa<br />
el treball d’aquest material natural<br />
en el tapament de caves i vins,<br />
garantint als consumidors la<br />
conservació de les sureres<br />
mitjançant els estàndards de gestió<br />
forestal responsable més exigents<br />
del mercat.<br />
Joan Puig, director general de<br />
Francisco Oller, va presidir l’acte<br />
anunciant que l’empresa<br />
incorporaria de forma progressiva el<br />
volum de suro certificat FSC en el<br />
seu procés de producció, convertintse<br />
en un referent de futur.<br />
Segons el director general, "el<br />
compromís d’Oller per les<br />
generacions futures és ferma,<br />
treballem respectuosament amb<br />
el medi ambient des de fa més de<br />
100 anys. El passat exercici 2010<br />
va ser un any molt positiu, obtenint<br />
un volum de negoci per sobre dels 20<br />
milions d’euros, un 30% més del que<br />
s’havia registrat el 2009. En aquest<br />
mateix any, es va consolidar fermament<br />
l’expansió internacional - França, Itàlia,<br />
Alemanya, Suïssa, Estats Units,<br />
Argentina, Austràlia, Nova Zelanda,<br />
Rússia, Sud Àfrica... - i la cartera de<br />
clients actuals supera llargament la dels<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
darrers anys. Amb aquestes dades és<br />
impossible que Oller no apostés per<br />
aquest segell forestal tant exigent, FSC,<br />
doncs pretenem preservar els boscos<br />
durant 100 anys més".<br />
El sector surer català concentra el 75%<br />
de les empreses de l’Estat espanyol i<br />
fabrica 2.700 milions de taps, 1.300<br />
milions corresponen a taps de cava, un<br />
60% a nivell mundial i 1.400 milions<br />
corresponen a vins tranquils, un 10%<br />
a nivell mundial.<br />
Félix Romero - a la imatge amb<br />
Joan Puig-, nou president de FSC<br />
Espanya, va fer entrega de forma<br />
simbòlica del certificat al director<br />
general d’Oller, i li va donar<br />
l’enhorabona pel seu compromís<br />
amb la gestió forestal responsable.<br />
Va insistir també, en «la importància<br />
del certificat FSC en defensa del tap<br />
de suro, com impuls al medi rural i<br />
forestal a Catalunya», instat a altres<br />
fabricants de taps, distribuïdors de<br />
cava i vins espumosos i a grans<br />
cadenes comercials, que segueixin<br />
l’exemple de Francisco Oller, i que<br />
integrin els productes forestals<br />
tradicionals en un nou màrqueting<br />
empresarial mitjançant el segell FSC.<br />
Espanya compta actualment de<br />
25.820 hectàrees de sureres<br />
certificades FSC. Les sureres, a més<br />
de ser un dels ecosistemes de més<br />
valor en termes de biodiversitat a<br />
Europa també, suposen una font<br />
d’ingressos molt important en el medi<br />
rural. No obstant, tot i la seva importància<br />
ambiental, econòmica i social, estan<br />
amenaçades per l’absència de gestió de<br />
recursos i el declivi del mercat del suro<br />
afavorit per l’ús d’altres materials sintètics,<br />
com metalls i plàstics.<br />
Dimarts, tancat per<br />
descans setmanal<br />
31
Susanna del Saz fa honor<br />
al títol del programa<br />
Això és la rehòstia<br />
Més que mai, el títol del nostre programa ha estat una veritat<br />
com un temple. La nostra gravació en directe i de cara al públic<br />
a l’auditori de la Sala Galà, el passat 22 de març, va superar<br />
totes les expectatives de qualitat musical.<br />
Tant en Claudi com en Rafel i el Xapo vàrem fer tot el possible<br />
perquè els oients i fans incondicionals del nostre programa i tota<br />
la gent de <strong>Cassà</strong> pogués gaudir d’una boníssima gravació.<br />
Ho vàrem aconseguir. Va ser un èxit extraordinari. La veritat és<br />
que tot ens va sortir rodó.<br />
La gran artista i cantant Susanna del Saz va ser la convidada<br />
d’honor del nostre programa. Va ser la gran estrella musical que<br />
va tenir el simpàtic i agraït detall de presentar aquí a <strong>Cassà</strong> les<br />
cançons del seu nou Fantasyi un sensacional i escollit repertori<br />
que va captivar i emocionar el nombrós públic, que va omplir de<br />
gom a gom el nostre auditori i que estava il·lusionat i ansiós de<br />
poder escoltar i veure un gran espectacle, que va fer posar pell<br />
de gallina a tothom.<br />
La Susanna, amb la seva reconeguda categoria, la seva classe,<br />
la seva prodigiosa veu, el seu estil, la seva sensibilitat i la seva<br />
simpatia, ens va delectar amb un ram de cançons precioses i<br />
variades: La paloma, El Virolai, Cae la nieve, La vie en rose,<br />
Nessun dorma, La vida es bella, La mare, Evita, Habanera de los<br />
ojos cerrados, etc.<br />
A la primera cançó, la Susanna ja es va posar el públic a la<br />
butxaca, i tothom va respondre amb forts aplaudiments a cada<br />
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.<br />
Correduria d'assegurances<br />
Bon humor i bona música al programa enregistrat en<br />
directe a la Sala Galà<br />
un dels seus èxits.<br />
Però no tot s’acaba aquí. En Rafel i en Mariano ens guardaven<br />
unes sorpreses, que encara varen fer pujar més el llistó de<br />
qualitat de la vetllada. Amb unes presentacions molt alegres,<br />
simpàtiques i originals, van fer pujar a l’escenari en Josep<br />
Bastons, el rei de les havaneres i els boleros, per acompanyar<br />
amb la guitarra i cantar a duet amb la Susanna la boníssima i<br />
coneguda cançó d’en J. M. Serrat Es caprichoso el azar.<br />
L’èxit va ser total. Tots dos artistes en van fer una sensacional<br />
creació, davant d’un públic cada cop més entregat i entusiasmat.<br />
Tot seguit, amb una divertida collonada d’en Rafel tocant el<br />
piano, vàrem fer pujar a l’escenari l’Antoni Mas perquè<br />
acompanyés la Susanna en un parell de peces maquíssimes:<br />
La gavinai Cucurrucucu, que van fer les delícies d’un públic que<br />
no es creia el que estava veient i escoltant.<br />
Però això tampoc va acabar aquí. Encara ens faltava la gran<br />
ASSESSORIA FISCAL<br />
COMPTABLE I LABORAL<br />
ASSEGURANCES<br />
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)<br />
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com<br />
32 NÚM. 698 - ABRIL 2011
sorpresa de veure dalt de l’escenari un gran<br />
artista, un gran cantant, un gran showman:<br />
l’Ulises Orduñez, molt conegut i estimat a <strong>Cassà</strong><br />
per les seves actuacions en els últims anys amb<br />
l’Orquesta Selvatana.<br />
L’Ulises, íntim amic de la Susanna, la va<br />
acompanyar en dues precioses cançons: El país<br />
petiti ’Ave Maria, que van fer gaudir, vibrar i<br />
emocionar a tothom.<br />
Per acabar-ho d’arrodonir, l’Ulises com a<br />
solista va interpretar el famós i conegut tango<br />
Volveri la cançó mexicana que està de moda:<br />
Mátalas.<br />
El final va ser apoteòsic. La Susanna i l’Ulises,<br />
acompanyats per l’Antoni Mas al piano, van<br />
cantar Paraules d’amor. La gent, totalment<br />
emocionada i entregada, va aplaudir amb força els artistes que<br />
públicament van agrair l’atenció i el silenci durant la vetllada.<br />
Cal remarcar, també, el bon rotllo, el boníssim ambient i el bon<br />
caliu creat entre els presentadors, els artistes i el públic. Va ser<br />
irrepetible, va ser meravellós.<br />
A la sortida de l’espectacle, en Quirze ens va preparar un<br />
ressopó de collons, que se’ns va posar al moll de l’os.<br />
Amb el menjador a topei tal com ja estava previst, a l’hora dels<br />
carajillosencara ens van quedar forces per fer una cantada<br />
informal de taverna, que va acabar d’arrodonir la gran tarda nit<br />
musical.<br />
Finalment, un altra 10 per a Ràdio <strong>Cassà</strong>, que, junt amb en<br />
Claudi, en Rafel, el Xapo, la direcció i el personal de l’Auditori,<br />
van saber estar a l’altura de les circumstàncies perquè tot<br />
funcionés tal com teníem preparat i la gent de <strong>Cassà</strong> gaudís<br />
d’aquesta extraordinària, única i sensacional gravació.<br />
En fi..., una vetllada de criadillas.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Això és la rehòstia<br />
MATERIALS<br />
CASSÀ<br />
Exposició Exposició i venda: venda:<br />
Ctra. de Girona Girona a<br />
Sant Feliu, Feliu, km 14<br />
17244 17244 <strong>Cassà</strong> <strong>Cassà</strong> de la Selva Selva<br />
Tel. 972 46 37 86<br />
Dissabtes Dissabtes tarda, tarda,<br />
OBERT OBERT<br />
www.materialscassa.com<br />
www.materialscassa.com<br />
Ulisses Orduñez, convidat d'honor al programa.<br />
33
Reconeixement a la tasca d'inserció social<br />
Guardó per a la Residència Geriàtrica<br />
El passat 31 de març la Residència va rebre el premi «Empresa Inclusiva»<br />
atorgat per les entitats socials que conformen el grup INCORPORA de Girona,<br />
amb el qual premien tres empreses gironines que es destaquen pel seu<br />
treball de cara a la inclusió de col·lectius en situació de risc social.<br />
El premi va ser lliurat pel delegat territorial del Departament d'Empresa i<br />
Innovació de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Christian Sasarols.<br />
El centre vol dedicar aquest premi a totes i cada una de les persones que hi<br />
treballen. Aquí reproduïm part del text de l'agraïment públic que es va fer en el<br />
seu moment:<br />
«Aquest premi té un treball, i això l'equip humà de la Residència ho sap.<br />
Fa uns cinc anys la Residència va fer una aposta clara per un canvi. Aquest<br />
canvi tenia com a objectiu l'acostament de la Residència a l'entorn social del<br />
poble de <strong>Cassà</strong>, buscant les inquietuts i les necessitats dels seus habitants,<br />
donant-nos a conèixer, participant en el teixit social del poble i collaborant-hi.<br />
Vam marcar-nos uns plans de treball, a vegades realment feixucs i dificils,<br />
amb molta il·lusió i una gran cohesió del personal per tirar-los endavant.<br />
La confiança en nosaltres mateixos a l’hora de fer les coses bé i de buscar<br />
l'excel·lència del nostre treball creiem que ens ha beneficiat com a empres;<br />
ens hem consolidat internament i hem creat una cultura organitzativa sòlida<br />
que està basada en els valors socials i que prioritza la persona per damunt de<br />
tot.<br />
Tot i això, tenim molt clar que no acabarem aquí, que hi ha molta feina per fer<br />
i per redescobrir, i estem treballant en noves línies d'estratègia i plans de<br />
millora per superar-nos en el dia a dia.<br />
Per acabar, volíem dedicar aquest premi a dues persones molt importants,<br />
que realment són les protagonistes d’aquest projecte. Són la Sandra Albertí i<br />
en Dani Fernández. A tots dos, moltes gràcies pel que ens heu aportat».<br />
L'alcalde de <strong>Cassà</strong>, amb la Sandra i en Dani<br />
34 NÚM. 698 - ABRIL 2011
La Casa d'oficis completa la fase teòrica<br />
Salutacions des de la Casa d’Oficis de <strong>Cassà</strong> de la Selva. En<br />
aquest número de Llumiguia, us volem explicar com s’ha<br />
desenvolupat el darrer mes a la nostra escola. Com ja ho vam<br />
fer en el darrer número, començarem parlant de la sortida cultural<br />
i educativa que hem fet durant aquest mes.<br />
El dia 15 de març de 2011, vam assistir a la conferencia oferta<br />
per la Fundació La Caixa, a Girona, sota el títol «La guerra no es<br />
un espectáculo», a càrrec del prestigiós fotògraf Gervasio<br />
Sánchez.Vam poder veure diverses fotografies en diferents<br />
indrets del món, on durant èpoques diferents han succeït terribles<br />
guerres, que han afectat la població, i vam comprovar el patiment<br />
de les persones mitjançant les imatges que el mateix Gervasio<br />
Sánchez fet durant la seva vida. Vam tenir el privilegi de ser els<br />
únics assistents, amb la qual cosa vam gaudir de l’experiència i<br />
les situacions viscudes pel fotògraf en primera persona. Es va<br />
obrir un debat i es van fer preguntes de manera molt<br />
personalitzada, com podeu comprovar en la imatge que<br />
s’adjunta.<br />
Com ja us vam comentar en el darrer número de Llumiguia, el<br />
proper 13 d’abril finalitzarà la part de formació, per donar pas a<br />
la part pràctica. És per aquest motiu que durant aquest darrer<br />
més hem estat realitzant un curs de prevenció de riscos laborals<br />
que s’ha compost de trenta hores en matèries generals i també<br />
específiques de les nostres futures feines. A la finalització<br />
d’aquest curs hem realitzat un examen, que ens permetrà obtenir<br />
el títol de Prevenció en Riscos Laborals Bàsics. Amb aquest títol<br />
podrem tenir més coneixements, a més de poder ampliar el<br />
nostre currículum per a quan finalitzi la Casa d’Oficis i comencem<br />
la recerca activa de feina.<br />
Ja per últim us volem mostrar, en la segona imatge d’aquest<br />
mes, el resultat final de l’aula de jardineria. Com ja us vam<br />
suggerir el darrer mes, si teniu l’oportunitat de comparar la<br />
fotografia d’aquesta aula amb la de la publicació del Llumiguiadel<br />
mes de novembre, podreu comprovar el canvi i les millores que<br />
també s’han fet en aquesta aula.<br />
I fins aquí les novetats de la nostra i vostra Casa d’Oficis de<br />
<strong>Cassà</strong> de la Selva. Ens acomiadem fins a la propera!<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
35
METEOROLÒGIQUES<br />
MARÇ 2011<br />
Temperatures:<br />
Mitjana del mes: 9,76ºC (La mitjana<br />
de març és de 11,01ºC)<br />
Màxima absoluta: 23,7ºC el dia 31 a<br />
les 4 i 4 minuts de la tarda<br />
Mínima absoluta: 0,6ºC el dia 7 a les<br />
6 i 5 de la matinada.<br />
Mitjana de les màximes: 15,60ºC<br />
Mitjana de les mínimes: 3,92ºC<br />
Cap dia amb glaçada.<br />
Pluges:<br />
11 dies de precipitació significativa:<br />
Dia 2: 2,3 litres<br />
Dia 3: 5,7 litres<br />
Dia 4: 16,3 litres<br />
Dia 12: 52,8 litres<br />
Dia 13: 0,9 litres<br />
Dia 14: 14,4 litres<br />
Dia 15: 23,7 litres<br />
Dia 16: 8,6 litres<br />
Dia 27: 1,6 litres<br />
Dia 29: 3,5 litres<br />
Dia 31: 0,9 litres<br />
Precipitació total: 133,1 litres (la<br />
A les imatges, aspecte que oferien la Resclosa de Verneda i voltants, el dia 16.<br />
mitjana global de tots els mesos de febrer<br />
és de 54,32 litres)<br />
Vent dominant: SE durant 6 dies<br />
Ràfega més forta de vent : SSE, dia 15<br />
a 2/4 de 5 de la tarda : 48,3 Km/h. (Dates<br />
tretes del Meteocat)<br />
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,<br />
Mútua General de Catalunya, CASER<br />
36 NÚM. 698 - ABRIL 2011
MARÇ MOLT HUMIT<br />
Del març destacarem el temporal de<br />
Llevant que a mitjans de mes, amb cinc<br />
dies, va donar més de 100 litres, fent una<br />
espectacular regada i provocant la<br />
revinguda dels nostres recs i rieres. Sens<br />
dubte una bona notícia pels sembrats i per<br />
les reserves d’aigua de l’estiu. Ha caigut<br />
dues vegades i mitja més del que és<br />
habitual en aquest període. Coses del<br />
clima mediterrani.<br />
Pel que fa a les temperatures han estat<br />
una mica fresquetes, si bé no ha glaçat en<br />
cap ocasió.<br />
POLICIA LOCAL<br />
ACCIDENTS MES DE<br />
MARÇ DE 2011<br />
Dia 10: C/ Provincial amb Castellflorit.<br />
Vehicles implicats: Honda Cívic i Nissan<br />
Terrano.<br />
Dia 14: C/ Ample, 6. Vehicle implicat:<br />
Camió Mercedes-Benz.<br />
- C/ Marçal de Trinxeria. Vehicles<br />
implicats: Ford Fiesta i Citroën-AZL.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
Màximes, mínimes i pluges de MARÇ de 2011<br />
Temp. mitjana : 9,76 ºC Pluja total : 133,1litres<br />
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31<br />
- Plaça de la Coma (davant Centre<br />
Recreatiu). Vehicle implicat: Nissan Micra.<br />
Dia 20: C/ Provincial, 180. Vehicle<br />
implicat: Rover-25 amb la tanca d’una<br />
casa.<br />
Dia 23: Passeig Vilaret. Vehicle<br />
implicats: AUDI A-3 i Opel Corsa.<br />
Dia 24: C/ Primitiu Artigues, s/n:<br />
Vehicles implicats: Daewoo Lanos i Ford<br />
Fiesta.<br />
Dia 25: C/ Provincial, 56. Vehicles<br />
implicats: Citroën C-2, Opel Corsa i Seat<br />
Ibiza.<br />
Accidents amb ferits:<br />
Dia 2: C/ Músic Coll amb C/ Bassegoda.<br />
Vehicles implicats: Peugeot Partner i<br />
Citroën Berlingo resulten ferits lleus tan<br />
el copilot de la Peugeot Partner com el<br />
conductor de la Citroën Berlingo.<br />
Dia 12: C-250a (davant Inecsa). Vehicle<br />
implicat: Hyundai Coupé. Resulta ferit lleu<br />
el conductor d’aquest vehicle.<br />
37
Sóc la Gina<br />
Carbó Paez,<br />
filla de Sandra<br />
i Oriol, vaig<br />
néixer el dia<br />
14 de març<br />
del 2011.<br />
L'Albí Rueda Mias i la Rebeca Escalona Castellón es van casar a Cayo Guillermo<br />
(Cuba) l'11 de febrer d'enguany. Els pares, germans, àvies i nebots els van<br />
acompanyar en aquesta data tan assenyalada<br />
Moltes felicitats!<br />
Neteja de boscos<br />
38 NÚM. 698 - ABRIL 2011
130 anys del col·legi<br />
La Salle <strong>Cassà</strong><br />
Homilia que pronuncià el bisbe emèrit<br />
de Girona, Carles, en l’Eucaristia<br />
concelebrada, a l’església parroquial<br />
de <strong>Cassà</strong> de la Selva, el passat dia 20<br />
de març.<br />
Avui, en aquesta Eucaristia, com<br />
hem dit en la salutació inicial, donem<br />
gràcies a Déu pels cent trenta anys<br />
de l’Escola La Salle a <strong>Cassà</strong>. Un grup<br />
d’antics alumnes, que ja han complert<br />
els vuitanta anys, reconeixent el bé<br />
rebut a l’Escola, es volen unir a l’acció<br />
de gràcies i nosaltres, ben de cor, els<br />
felicitem i els retem afectuós<br />
homenatge.<br />
Entre tots els mitjans d’educació, l’escola té una importància particular, ja que en<br />
virtut de la seva missió, alhora que cultiva amb dedicació constant a les facultats<br />
intel·lectuals, ella desplega la capacitat de judicar amb encert, introdueix en el patrimoni<br />
cultural adquirit per les generacions passades, fomenta el sentit dels valors, prepara a<br />
la vida professional i afavoreix les disposicions a la comprensió mútua, creant una<br />
amical companyonia entre alumnes de personalitat i classe social diverses; constitueix,<br />
de més a més, com un centre, en l’activitat i el progrés del qual han de participar<br />
conjuntament les famílies, els mestres, les associacions per a la promoció de la vida<br />
cultural, cívica i religiosa.<br />
La presència de l’Església en el camp escolar resulta particularment clara per mitjà<br />
de l’escola catòlica. No pas menys que les altres, aquesta escola contribueix als objectius<br />
culturals i de formació humana del jovent. Però la seva característica pròpia és la de<br />
crear un espai de comunitat escolar animat per l’esperit evangèlic de llibertat i de<br />
caritat; d’ajudar els joves a fi que amb el desplegament de la pròpia persona també<br />
creixin pel camí de la nova criatura, que han esdevingut pel Baptisme; i procurar que<br />
el coneixement que els alumnes gradualment adquireixen del món, de la vida i de<br />
l’home sigui il·luminat per la fe en Jesucrist i arreli i maduri en ells els valors evangèlics<br />
del Regne de Déu. Dels mestres depèn sobretot que l’escola catòlica pugui portar a la<br />
pràctica els seus objectius.<br />
Sant Joan Baptista de La Salle, en fundar l’Escola Cristiana, volia una escola on s’hi<br />
aprengués una manera de sentir i de viure el veritable esperit del cristianisme. Per a<br />
Sant Joan B. de La Salle, educació humana i cristiana van sempre juntes. Per això, en<br />
unes Regles de Cortesia i Educació Cristiana, que va escriure, considera la cortesia o<br />
urbanitat com una virtut en relació amb Déu, amb els altres i en relació amb un mateix<br />
i no solament com una qualitat humana o mundana. La Regla dels Germans de les<br />
Escoles Cristianes de l’any 1705, definia l’escola lassaliana com un seminari de cristians.<br />
En el nostre món occidental i en el nostre país s’han produït molts canvis i molt<br />
significatius, al llarg d’aquests cent trenta anys. Ha sorgit una nova cultura pragmàtica,<br />
marcadament hedonista, tancada a tota transcendència, relativista i en el fons nihilista,<br />
que abasta tots els indrets i ambients. Ens la proclamen constantment els mitjans de<br />
comunicació social, amb els seus poderosos i seductors mitjans àudio-visuals i la<br />
moderna tecnologia. La joventut creix, és instruïda i educada en aquest medi cultural,<br />
malgrat els esforços potser, no pas sempre, de la família i del col·legi per contrarestarla.<br />
Nosaltres mateixos la respirem i ens l’empassem sense adonar-nos-en.<br />
Necessitem, potser com mai, examinar-nos, per prendre consciència de la nostra<br />
realitat, de cap on ens porten les onades que ens arrosseguen d’aquesta cultura<br />
dominant. I confiar, pregar per veure-hi clar a la llum de la mirada amorosa de Déu i<br />
obtenir els dons de l’Esperit Sant, per emprendre amb decisió i coratge el camí de la<br />
vida cristiana ferma i coherent. L’Eucaristia que celebrem, Pa dels forts i Vi de l’alegria,<br />
n’és penyora segura.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Carles Soler i Perdigó / Bisbe<br />
39
A dalt, dos moments de la Trobada Infantil de <strong>Cassà</strong>. A la foto gran, el grup de participants al curset de sardanes.<br />
XXV trobada sardanista infantil<br />
El dia 3 d’abril, va tenir lloc a les 5 de la<br />
tarda, a la plaça de la Coma la XXV<br />
TROBADA SARDANISTA INFANTIL que<br />
coincidia amb la festa de la Botiga al<br />
Carrer. El temps va ser esplèndid i l’acte<br />
es va poder fer amb tota normalitat.<br />
En aquesta trobada hi varen ésser<br />
representats els pobles de Bonmatí,<br />
L’Escala, Sant Feliu, Torroella, Sant Pere<br />
Pescador i naturalment, CASSÀ. De la<br />
nostra vila, a més dels alumnes del curset<br />
d’Ensenyament, hi havia una<br />
representació de la colla Estel de les<br />
Gavarres, campiona de Catalunya i dels<br />
alumnes del Ceip Puig d’Arques que<br />
enguany participen a la campanya de la<br />
Sardana a l’Escola. Sumaven exactament<br />
un total de 119 dansaires i 24 monitors.<br />
Tot va començar amb el Galop<br />
d’Entrada “El meu promès” interpretat per<br />
la cobla La Principal de <strong>Cassà</strong>, al compàs<br />
del qual, anaren desfilant els dansaires<br />
dels pobles esmentats. Després es varen<br />
interpretar les sardanes per a la mainada:<br />
LA MEVA SALTIRONA, de Josep Capell,<br />
NENS I NENES de l’Antoni Mas, i per<br />
finalitzar la de germanor: CAP DE CREUS,<br />
d'en Cabrisas, que és l´"himne" del Curset<br />
i de la majoria de les trobades. Aquesta<br />
estava integrada per tots els participants<br />
que envoltaven als de <strong>Cassà</strong>, que<br />
dansaven al mig.<br />
Aquest acte, adherit a l’Agrupació de<br />
Trobades Sardanistes Infantils de les<br />
Comarques Gironines,comptava amb el<br />
suport del Departament de Cultura de la<br />
Generalitat, la Diputació de Girona ,<br />
l´Ajuntament local, i amb la inestimable<br />
col·laboració de Caixa del Penedès,<br />
40 NÚM. 698 - ABRIL 2011
A les fotografies: trobada Infantil de<br />
Sant Feliu; al Curset d’Ensenyament hi<br />
ha sessions de “música en viu”. En<br />
Quim i en Martí ens varen ensenyar<br />
alguns secrets de la tenora i el tible.<br />
L’Esbart es va lluir en la festa de la<br />
Botiga al Carrer.<br />
Embotits La Selva, Pastisseria Cristià ,<br />
Magatzems Tàlia i Copisteria <strong>Cassà</strong>.<br />
CLOENDA DEL CURSET<br />
D’ENSENYAMENT<br />
Es va celebrar el dia 2 d’abril al Col·legi<br />
Puig d’Arques. Després d’una “miniballada”<br />
de sardanes, amb el punt final<br />
als sons de l’himne del curset, va haverhi<br />
un refrigeri per a tots els participants. Al<br />
final, lliurament de diplomes acreditatius i<br />
obsequis.<br />
En aquest curset hi ha participat un total<br />
de 18 nens i nenes i 5 adults.<br />
TROBADA DE SANT FELIU<br />
Vuit dies més tard els nois i noies del<br />
curset es varen desplaçar, acompanyats<br />
de llurs monitors, a la Trobada Infantil de<br />
Sant Feliu de Guíxols<br />
Enguany els menuts de <strong>Cassà</strong> també<br />
tenen prevista la presència a les de Sant<br />
Pere Pescador i Girona, els dies 8 i 29 de<br />
maig respectivament.<br />
ESBART DANSAIRE<br />
L’Esbart va tenir una magnífica<br />
acutuació el matí del 3 d’abril, coincidint<br />
amb la festa de la Botiga al Carrer a la<br />
plaça de la Coma.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Va ser una hora amb un variat i renovat<br />
repertori que va enstusiasmar al nombrós<br />
públic assistent.<br />
Alguns components de l’Esbart també<br />
varen participar el dia 13 d’abril, a l’Escola<br />
Aldric a la Trobada de Danses organitzada<br />
pels col·legis de primària de la vila.<br />
TORNEM A TENIR CINC<br />
COLLES DE COMPETICIÓ<br />
La bona notícia és que aquest 2011 es<br />
tornarà a comptar amb cinc colles<br />
sardanistes de competició. Reapareix<br />
Il·lusions, que sortirà com a aleví, Estel de<br />
les Gavarres serà infantil, hi haurà dues<br />
colles grans : Mans amigues i Celístia i<br />
continua la incombustible veterana Amics<br />
dansaires.<br />
Totes les colles ja han emprès la recta<br />
final de llurs entrenaments, ja que a<br />
principis de maig comença la temporada<br />
oficial.<br />
FESTA D’ANIVERSARI<br />
D’AMICS DANSAIRES<br />
La colla veterana Amics dansaires va<br />
celebrar el seu desè aniversari amb sopar<br />
al restaurant l’Alzina. Va ser un acte que,<br />
en tot moment hi va regnar l’alegria i el<br />
bon humor.<br />
AL MAIG, ARROSSADA<br />
POPULAR<br />
La 1a part de la diada del soci es farà el<br />
dia 15 a la Pineda Fosca (Polivalent en<br />
cas de mal temps). Com de costum hi<br />
haurà Missa oficiada per mossèn Pere i<br />
cantada per la Coral Bell Ressò,<br />
Arrossada Popular a cura dels Arrossaires<br />
de <strong>Cassà</strong>, Sardanes amb la Cobla Baix<br />
Empordà, Havaneres amb els Panxuts...<br />
Una jornada ben complerta.<br />
41
Les perruqueres ens van deixar així de guapos i guapes!<br />
La primavera ha arribat<br />
Per fi sembla que la primavera... ja és<br />
aquí! El sol ja ha arribat i amb ell un munt<br />
d’activitats i visites dins la nostra Llar! Tot<br />
seguit us en farem cinc cèntims:<br />
Els nens/es de P1 han treballat el sentit<br />
del tacte. Han fet unes bosses màgiques<br />
amb diferents materials, aigua amb<br />
purpurina i colorant, cigrons, llenties i<br />
farina, aquestes bosses van enganxades<br />
al vidre i les poden manipular lliurement.<br />
També han treballat l’estora de les<br />
mans. Les educadores han fet uns petits<br />
plafons de cartró ,que han enganxat a<br />
sobre un moble, amb materials com pals<br />
de fusta, palles, roba, paper de vidre,<br />
gespa artificials... entre altres. Poden<br />
manipular-los amb les mans i sentir<br />
múltiples sensacions.<br />
Un altre dia, van fer plastilina casolana,<br />
amb la qual poden jugar sense perills si<br />
se la posen a la boca.<br />
Ai! ens n'oblidàvem, també han fet un<br />
42 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Hem treballat amb aliments i<br />
ens han vingut a veure<br />
infermers i infermeres<br />
mural estampant carxofes amb<br />
pintura de color vermell! Uff!<br />
Quina feinada aquests petits!<br />
Els nens/es de P2 no ens hem<br />
quedat curts. Hem començat a<br />
fer els racons en els quals hi<br />
trobem: el del mecànic, el de la<br />
botiga, el del conte, el del metge,<br />
el del pintor, el de les disfresses,<br />
el de la música, el de<br />
perruqueria, el del restaurant i<br />
el de les titelles! Heu vist quina<br />
varietat? Cada dues setmanes<br />
canviem de racó, així totes les<br />
classes hi podran jugar!<br />
A part han rebut la visita d’uns<br />
infermers i infermeres que ens<br />
han ensenyat com és el seu<br />
ofici. Ens han embolicat les<br />
mans, el cap , les cames, ens<br />
han posat trites, han escoltat el<br />
batec del nostre cor.... un munt<br />
de coses molt interessants! Els<br />
donem les gràcies per aquesta<br />
estona tan interessant que ens han fet<br />
passar i per el « kit» de primers auxilis que<br />
ens van regalar a cada nen/a.<br />
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Ei! Que aquí no s’acaba... també van<br />
venir unes perruqueres que ens van<br />
pentinar i ens van deixar molt i molt guapos<br />
i guapes! MOLTÍSSIMES GRÀCIES!!!<br />
Quin mes més complert! Però encara<br />
tenim piles per molt més! Fins aviat!<br />
43
Un mes molt verd<br />
CONCURS DE MASCOTES<br />
Aquest trimestre des de l’àrea d’escoles verdes de l’escola s’han<br />
engegat diverses propostes. Entre les destacades s’ha fet un<br />
concurs de fotos de denúncia ecològica i el guanyador ha estat<br />
en Pol Masgrau de cicle mitjà. Un dels altres concursos ha estat<br />
el concurs de dibuix per escollir la mascota de les escoles verdes,<br />
en aquest cas la guanyador ha estat la Yaël Fibla amb el dibuix<br />
d’una balena molt original.<br />
D’altre banda hem iniciat un projecte amb un empresa «Solvent»<br />
que a través de material reciclat construeixen diferent mobles i<br />
joguines. Els alumnes participarem d’aquesta iniciativa i amb<br />
l’assessorament d’aquest empresa construirem les nostre pròpies<br />
joguines. De moment tenim les maquetes per començar a ferles.<br />
Des de la comissió d’escoles verdes pensem que totes<br />
aquestes iniciatives creatives ajuden que l’alumne prengui<br />
consciència sobre la cura que cal tenir del medi ambient.<br />
P-3, ENTRE VAQUES, VEDELLS I<br />
CARGOLS<br />
El passat 21 de març els més petits de l’escola vam fer la<br />
nostra primera excursió!!! Una sortida a Sant Andreu Salou.<br />
L’autobús ens va venir a recollir ben puntual a l’escola i ens va<br />
dur fins a Sant Andreu. Un cop vam arribar vam esmorzar i vam<br />
anar a veure els cargols.<br />
A la granja de cargols ens van explicar que es dediquen al<br />
desenvolupament del cargol bover des que és un ou fins que es<br />
Dues imatges de les activitats d'aquest mes. A la imatge<br />
de dalt, els alumnes de p4 davant de les maduixeres; a la<br />
inferior, els alumnes de quart al Parc Güell.<br />
44 NÚM. 698 - ABRIL 2011
A dalt, els<br />
alumnes de p3<br />
observant els<br />
vedells i els<br />
cargols<br />
atentament. A la<br />
dreta, els<br />
alumnes de p4<br />
observant les<br />
maduixeres i les<br />
diferents<br />
hortalisses al<br />
mercat.<br />
recull per ser venut i entrar a la cuina. Disposen de diferents<br />
espais, la zona de reproductors: és aquell espai on s’aparellen<br />
els cargols. Unes gàbies gegants amb un espai reservat per<br />
pondre els ous. L’hivernacle: un llarg i ample hivernacle acull 8<br />
taules on s’intenta crear la humitat i vegetació ideal pel cargol.<br />
L’umbracle: L’espai on trobem els cargols més grossos. Purgat<br />
i selecció: Els cargols necessiten purgar-se abans d’entrar dins<br />
una càmera frigorífica i separar-los per mides.<br />
Un cop acabada la visita vam anar a dinar i jugar una estoneta.<br />
Ja amb la panxa plena i descansats vam visitar una granja de<br />
Sant Andreu per a veure vaques, vedells i porcs.<br />
Va ser un dia molt ben aprofitat!!!<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
L'HORT DE L’AVI D’EN ROGER<br />
Amb la primavera els nens i nenes de p-4 hem volgut conèixer<br />
una mica més el món de les plantes. Per això, hem anat al mercat<br />
per veure de ben a prop tota mena de verdures que potser no<br />
coneixíem.<br />
Hem comprat maduixeres i cadascú s’ha plantat la seva, de<br />
manera que...qui sap, potser en podrem menjar alguna d’aquí a<br />
unes setmanes!<br />
També, aprofitant que els avis d’en Roger de la classe dels<br />
cavallers tenen un hort, hi hem volgut anar per veure en primera<br />
45
fila des de com es planten les patates, a<br />
les rases fetes amb un tràmec, a com<br />
creixen els enciams, les escaroles, les<br />
bledes, els alls, les cebes, els pèsols, les<br />
faves i un munt de verdures!<br />
Estem aprenent que no n’ hi ha prou en<br />
plantar les llavors , que també les hi fa falta<br />
la llum del sol i l’ aigua per créixer.<br />
Ho hem vist i constatat plantant diferents<br />
llavors de mongetes, fesolets, cigrons,<br />
meló,síndria, llenties, pèsols i faves.<br />
Així hem vist que a l‘anar passant els<br />
dies han sortit les tiges i les fulles i que no<br />
n’ hi ha cap d’igual.<br />
"La primavera és alegre i les flors de mil<br />
colors ens ajuden a estar més contents i a<br />
veure que els dies són més clars".<br />
CONCURS DE LA COLLA<br />
Els nens i nenes de l'escola Puig<br />
d'Arques han participat un altre any al<br />
concurs de la Colla de Contes Manel<br />
Tolosà i Surroca. Aquest any el tema era<br />
lliure, però vam anar a veure una pel·lícula<br />
per inspirar-nos. Després va arribar el dia<br />
esperat i tots vàrem anar a escriure la<br />
nostra redacció al menjador de l'escola.<br />
Ara només cal esperar que el jurat<br />
determini qui són els guanyadors<br />
d'enguany.<br />
ELS DE PRIMER VAN A<br />
PÚBOL<br />
Els nens i nenes de primer hem anat a<br />
Púbol a descobrir el Castell de la Gala i en<br />
Dalí.<br />
Ens van explicar moltes coses, vam<br />
veure les habitacions, el bany, el menjador, i els<br />
preciosos jardins que tant van enamorar a la Gala.<br />
També vam poder estar a la piscina de pedres que hi<br />
ha i vam comprovar que l’aigua era glaçada.<br />
El que ens va agradar més va ser els elefants que<br />
rodegen el castell i vam comprovar que si els cantem<br />
una cançó d’elefants ens ruixen amb la seva trompa.<br />
Ens ho vam passar genial!<br />
A LA FÀBRICA DE TAPS<br />
Avui tots els nens de 3er de l’escola Puig d’Arques<br />
hem anat a una fàbrica de taps de suro. Ens hem<br />
repartit en dos grups. La fàbrica es deia Manel Serra.<br />
Ens han ensenyat com es fa un tap de vi. Primer es<br />
pela l’arbre, l’alzina surera, després es fan fardells i<br />
els bullen, després els porten a les llescadores i se’n<br />
fan llesques, després les porten a les metralladores,<br />
netegen els taps i després els marquen. Finalment,<br />
els compten i els fiquen en una bossa, els porten a la bodega<br />
que fan vi i el tapen, el compren i els pares o les mares se’l<br />
beuen. A la foto, un moment de la visita que m’ha agradat molt<br />
EL PARE DE L’ADRIÀ ENS PARLA SOBRE RALLIS<br />
Aquest mes d’abril ens ha vingut a veure el pare de l’Adrià, de P5, acompanyat<br />
d’en Sisu per explicar-nos la seva afició per el mon del Ralli.<br />
El motiu de la visita era enriquir el projecte en el que estem treballant els nens/es<br />
de P5. En Jaume, el pare de l’Adrià, per sorpresa nostra, ens va venir a veure amb<br />
el seu cotxe de ralli. Ens va ensenyar les diferències amb un turisme convencional<br />
i tots els extres que duu per seguretat, les barres, els arnesos, l’extintor, un sistema<br />
d’aigua intern etc...<br />
Ens va explicar que per fer les curses han de ser dues persones en el cotxe, el<br />
pilot i el copilot. Dins el cotxe van equipats amb un casc amb micròfon per poder<br />
comunicar-se entre ells perquè el copilot va guiant el pilot durant la cursa.<br />
El cotxe estava ple d’adhesius, algunes dels diferents rallis en els que havien<br />
participat i altres de publicitat.<br />
Agraïm la visita a en Jaume i a en Sisu. Ens va agradar molt!!!<br />
perquè ens han ensenyat moltes coses del tap de vi.<br />
Eduard Massegur<br />
46 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Els alumnes de primer escoltant les explicacions de la<br />
monitora als jardins del castell de Púbol<br />
ELS DE QUART ANEM A L’AUDITORI<br />
El dimarts 15 de març, els alumnes de 4t A i 4t B de l’escola<br />
Puig d’Arques varem anar d’excursió a l’auditori de Barcelona a<br />
escoltar el concert músiques d’arbres.<br />
Va ser un espectacle molt divertit i tocaven molts instruments.<br />
També ballaven balls.<br />
Quan varem sortir de l’auditori plovia a bots i barrals i varem<br />
estar una hora aproximadament a sota un teulat que hi havia a<br />
la sortida de l’auditori.<br />
Quan va parar una mica de ploure varem pujar a l’autocar i<br />
varem anar a veure el parc Güell per s’hi podíem anar a dinar o<br />
no. Pel camí varem veure diferents monuments de l’Antoni Gaudí:<br />
La Sagrada Família, La Pedrera, la casa Batlló,...<br />
Quan les senyoretes van baixar ens van dir que sí, que podríem<br />
dinar.<br />
Com que era una mica d’hora varem<br />
anar a fer un vol per allà a prop .<br />
A l’hora de dinar ens varem posar amb<br />
uns grups.<br />
Quan varem acabar de dinar varem jugar<br />
una mica i llavors varem pujar a l’autocar i<br />
varem anar cap a la escola<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Maria Pugibet<br />
ELS DE SISÈ, D’EXCURSIÓ<br />
A GIRONA<br />
El dia 22 de Març els alumnes de 6è<br />
varem fer una sortida a la Girona Medieval,<br />
sortint de l’escola varem pujar a l’autobús,<br />
i tots contents varem anar tirant, fins arribar<br />
a Girona. A prop del riu Onyar ens<br />
esperaven els dos guies.<br />
Eren uns guies molt bons que ens<br />
explicaven moltes històries. Al principi de<br />
la ruta ens van explicar una història sobre<br />
«el cul de la lleona». Quan va acabar li<br />
varem fer un petó.<br />
Més tard varem travessar el Barri Vell de Girona on ens varem<br />
parar a veure l’Església de St. Narcís. De dins és molt maca, hi<br />
AL MUSEU DE PESCA DE PALAMÓS<br />
Avui els de trecer hem anat al museu de la pesca de<br />
Palamós. Hem anat amb autocar i hem tardat 30 min.<br />
Hem entrat al museu de la pesca i ens han presentat a la<br />
monitora que es diu Anna. Hem entrat en una sala per<br />
veure una pel·lícula de la pesca i quan ha acabat s’ha<br />
obert una porta i hem anat a una altra sala. Ens han explicat<br />
que hi havia dos classes de peixos:els blaus i els blancs.<br />
També ens han dit que el cranc era crustaci i el pop era<br />
cefalòpode. Després hem fet un joc i l’Anna ens ha dit que<br />
si no encertàvem les 3 preguntes tornàvem a començar, i<br />
les hem encertat. Hem dinat i després hem jugat al parc i a<br />
la platja.<br />
M’ha agradat molt perquè hem jugat molt i perquè he<br />
après molt sobre la pesca.<br />
Lucas Moreno<br />
havia uns vitralls preciosos; era de l’estil gòtic. La història de<br />
Sant Narcís és molt interessant.<br />
47
A dalt, una<br />
guitarra<br />
reciclada feta<br />
per l’empresa<br />
SOLVENT i la<br />
mascota<br />
guanyadora del<br />
concurs de les<br />
escoles verdes.<br />
A la dreta, un<br />
grup d'alumnes<br />
de sisè davant<br />
de la porta de la<br />
Catedral i una<br />
alumna fent el<br />
típic petó al cul<br />
de la lleona.<br />
Tot xino-xano varem anar a veure una escultura que tenia un llibre a la mà. Era<br />
la «majordoma de St. Narcís «. Al principi era dolenta i quan en Narcís la va castigar<br />
tothom la menyspreava i es va quedar al carrer. De mica en mica es va anar tornant<br />
bona.<br />
Després, varem anar als Banys Àrabs on varem veure com i a on es banyaven<br />
els rics d’aquell temps. També ens van explicar que hi havia tres sales: la de<br />
l’aigua freda, la de l’aigua tèbia i per últim la sala d’aigua calenta .<br />
Llavors varem anar a l’Església de St. Pere de Galligants on en el claustre hi<br />
havia com un capitell amb una sirena que tenia dues cues. Dintre l’església hi<br />
havia una rosassa molt gran per on entra tota la llum. Quan varem acabar varem<br />
caminar fins la muralla on ens quedàrem a dinar i a jugar una bona estona. Era<br />
molt bonic i un lloc molt gran.<br />
Quan ja estàvem ben tips i havent descansat una mica ens varen agrupar en<br />
grups de 4 o 5 persones per fer una gimcana que consistia en resoldre enigmes i<br />
proves que havíem de solucionar passejant pels llocs que havíem visitat el matí..<br />
Ja ens van avisar del premi que tindrien els guanyadors; ens van deixar ½ hora per<br />
fer-la. Varem anar a l’església de St. Narcís, a l’escultura de la majordoma de<br />
Narcís, en els jardins de la francesa i a la catedral.<br />
Les guanyadores varen ser el grup de l’Aida, l’Èlia G, l’Ona, la Carla i l’Estefania.<br />
Els hi van donar un diploma i llavors varem anar a l’autobús i ens varem dirigir cap<br />
a <strong>Cassà</strong> tot contents d’haver après moltes coses sobre la Girona Medieval.<br />
Ens ho varem passar molt bé, tot i que a Girona hi hem anat molts cops!<br />
Èlia Gasull /Carla Masgrau (6èB)<br />
48 NÚM. 698 - ABRIL 2011
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
NOU WEB DE<br />
LA BIBLIOTECA<br />
CLUB DE LECTURA INFANTIL<br />
Estrenem un Club de lectura infantil per apropar la lectura als<br />
més petits i aconseguir que es diverteixin amb un llibre a les<br />
mans. Parlarem de llibres, d’autors, jugarem amb les paraules,<br />
riurem, ens endinsarem en mil i una aventures i ens ho passarem<br />
molt bé! Anima’t i vine a passar una bona estona entre llibres!<br />
El 3 d'abril a les 10 en punt, es va començar a jugar, a la<br />
Pineda Fosca,la jornada de Bitlles Catalanes corresponent a<br />
la lliga provincial, i on el nostre equip, els Pirates de la Pineda<br />
intentaran guanyar per mantenir-se en la categoria obtinguda<br />
aquesta temporada, després d'haver guanyat els dos últims<br />
partits.<br />
Una vegada acabades les partides, vam fer un pica-pica i<br />
un dinar de germanor.<br />
L'expectació va ser excepcional, i molta gent ens va<br />
acompanyar a dinar i, aprofitant el bon temps que ens ha<br />
obsequiat l'entrada d'aquesta primavera, vam gaudir de una<br />
bona jornada fins ben entrada la tarda, on tothom que volia<br />
podia practicar i iniciar-se a les Bitlles Catalanes tot gaudint<br />
d'aquest paratge.<br />
Hi podreu trobar totes<br />
les fotografies de les<br />
activitats que es fan a la<br />
Biblioteca, les guies per<br />
l’usuari, la normativa<br />
d’adults i infantil, els<br />
horaris, podreu<br />
consultar al catàleg, et<br />
podràs fer el carnet, anar<br />
a la sala infantil, sabràs<br />
les pròximes activitats,<br />
les lectures del club de<br />
lectura... ENTRA A http<br />
://www.bibgirona.cat/<br />
cassa i consulta-la! L'HORA DEL CONTE<br />
El passat 7 d’abril a les 6 de la tarda, a la Biblioteca hi va haver<br />
l’hora del conte d’Històries de Sant Jordi i altres cavallers i dracs<br />
de pega amb la Sessi Sitjà. Hi van participar 38 nens/es i 26<br />
adults.<br />
Actualitat de la Pineda Fosca<br />
49
Tres moments de la sortida dels alumnes de l'Aldric a Can Vilallonga.<br />
Vivim l'arribada de la primavera<br />
El divendres 25 de març l’alumnat de 1r i<br />
2n de primària (tot el cicle inicial) va fer<br />
una sortida a Can Vilallonga a <strong>Cassà</strong> de<br />
la Selva. L’excursió va durar tot el dia. I<br />
vam anar amb l’autobús. A l’arribar a la<br />
casa vam deixar les motxilles a dins de la<br />
casa i els nens i les nenes vam fer una<br />
mica d’esbarjo per un indret realment<br />
fantàstic, en plena natura. Davant la casa<br />
hi havia uns paratges amb uns prats<br />
verdosos que invitaven a córrer i a jugar<br />
per aquella zona. Cap a les 10 del matí<br />
vam esmorzar en unes taules de pícnic<br />
que hi havia a davant de la casa. I més<br />
tard van arribar els monitors per començar<br />
a fer els tallers que duien preparats.<br />
Els alumnes van realitzar un taller<br />
d’anellament d’ocells i un joc. Va ser molt<br />
interessant veure com posaven una anella<br />
amb una numeració a un ocell perquè<br />
pugui ésser identificat posteriorment. Ens<br />
van explicar que mitjançant unes xarxes<br />
podien capturar els ocells que després<br />
deixaven anar una vegada identificats i<br />
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700<br />
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es<br />
17244 <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
50 NÚM. 698 - ABRIL 2011
VISITA A LA DEIXALLERIA<br />
El dimecres 16 de febrer a la tarda els nens i nenes de<br />
primer curs de primària van fer una sortida a la deixalleria<br />
de <strong>Cassà</strong> situada a prop de l’escola, ja que treballen el<br />
reciclatge com a projecte de Medi. Allà, la Míriam de<br />
l’empresa Tirgi de Celrà (Tècniques i Recuperacions del<br />
Gironès) amb molta amabilitat i paciència ens va ensenyar<br />
els diferents contenidors que podem trobar-hi: el de<br />
matalassos, el de fusta, neveres, runa, poda, olis vegetals<br />
i minerals, electrònica... i així van poder entendre que cada<br />
cosa va a un contenidor diferent. Va ser molt divertit i tota<br />
una experiència.<br />
anellats. D’aquesta manera en tenien un control sobre les<br />
espècies, podien estudiar-los i fer-los un seguiment. També ens<br />
van ensenyar com es mesuraven, pesaven, etc. A més cada<br />
nen/a va poder tocar l’ocell anellat que tenia el monitor.<br />
Posteriorment el monitor el va deixar en llibertat, tornant-lo<br />
d’aquesta manera al seu hàbitat natural.<br />
Acabat aquest taller un altre monitor ens va realitzar un joc pel<br />
bosc. Uns nens/es amagaven uns ocells pel bosc i uns altres els<br />
havien de trobar. Va ser molt divertit, tot i que va costar de trobarlos.<br />
A més van poder escoltar el cant de molts ocells.<br />
Va arribar l’hora de dinar. Ben asseguts a les taules de pícnic<br />
vam degustar el dinar que els pares i mares ens havien preparat.<br />
Després de dinar els alumnes van jugar una bona estona fins<br />
que l’autobús ens va venir a recollir per tornar-nos cap a l’escola.<br />
L’excursió a Can Vilallonga va ser molt interessant i educativa.<br />
De ben segur que vam aprendre moltes coses.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
PUNTS DE LLIBRE<br />
Enguany, els alumnes de primària de l’escola Aldric participen<br />
al 8è concurs de punts de llibre que organitza el Centre Cultural<br />
Sala Galà. Té per objectiu editar uns punts de llibre que serveixin<br />
de punts habituals en<br />
els préstecs de la<br />
Biblioteca pública de<br />
<strong>Cassà</strong> de la Selva. La<br />
temàtica del punt de<br />
llibre és la sardana i la<br />
cobla en motiu del<br />
Centenari de la<br />
Principal de <strong>Cassà</strong>. Els<br />
FESTA DE CARNAVAL<br />
El divendres 25 de febrer l’escola l’Aldric va celebrar el<br />
Carnaval, activitat que va estar organitzada per l’AMPA<br />
de l’escola. Tot i que el Rei Carnestoltes no va arribar a<br />
l’escola i les consignes no es van realitzar. Els nens i<br />
nenes van vestir amb les seves millors disfresses.<br />
El divendres durant el matí es va fer classe amb<br />
normalitat. A la tarda, després de dinar, va arribar el<br />
moment tant esperat i finalment tots els alumnes es van<br />
veure les disfresses. Tot alumnat de l’escola va celebrar<br />
la festa del Carnestoltes amb música i molta gresca al<br />
pati de l’escola de primària. Petits i grans van gaudir<br />
d’aquesta festa popular, on es va menjar xocolata desfeta<br />
i galetes.<br />
En aquesta festa es van convidar pares, mares i familiars<br />
dels alumnes, qui van poder entrar a les 16:15 a veure<br />
els seus fills i els amics. Alguns dels pares es van animar<br />
i van venir disfressats.<br />
A les 16:45 els alumnes van tornar a les seves aules<br />
amb les respectives tutores, quan a les 17:00 van sortir<br />
de l’escola i la festa es va donar per acabada. Des d’aquí<br />
es vol donar les gràcies a l’AMPA per la seva col·laboració.<br />
El Carnaval es va celebrar aquest dia perquè la setmana<br />
del 28 al 4 de març va ser Setmana Blanca i els nens i<br />
nenes no van venir a l’escola.<br />
51
A dalt, alumnes de cicle mitjà i superior pels carrers del poble fent l’enquesta. A sota, concurs de balls de saló pels<br />
alumnes de cicle mitjà i superior.<br />
alumnes de primària s’ho han passat d’allò més bé elaborant<br />
aquest punt de llibre amb tot tipus de dibuixos referents a la<br />
sardana i a la cobla.<br />
SORTIDA PEL POBLE<br />
El passat dimarts 22 de març els alumnes de 3r, 4t i 5è van fer<br />
una sortida al matí per <strong>Cassà</strong>.<br />
Es van agrupar internivell per tal de realitzar un estudi de<br />
reciclatge.<br />
Cada grup portava un mapa del poble per seguir l’itinerari<br />
proposat pels docents, l’enquesta a emplenar i la llista de<br />
contenidors per tal de complimentar-la durant el recorregut.<br />
Van anar tots junts caminant fins a la Plaça de la Coma, que va<br />
ser el punt de partida per tots els grups. Des d’allà cada grup va<br />
seguir un itinerari concret fins trobar-nos a la Plaça de l’Estació<br />
per tornar junts a l’escola.<br />
Durant el recorregut l’alumnat realitzava l’enquesta preparada<br />
prèviament a l’escola als vianants que trobaven pel carrer. A<br />
més a més, comptaven els contenidors que s’anaven trobant.<br />
Aquesta activitat ens ha servit per a dur a terme l’eix transversal<br />
que, enguany, és el món verd. Hem aprofundit en el tema del<br />
reciclatge i som més conscients de la obligació i deure que tenim<br />
com a ciutadans de cuidar i preservar el medi ambient.<br />
BALLS DE SALÓ<br />
El dimecres 23 de març els alumnes de cicle mitjà i superior<br />
han celebrat un concurs de balls de saló com a conseqüència<br />
d’un taller realitzat durant el segon trimestre. En aquest taller<br />
han après a ballar el txà-txà-txà i el twist, i com a cloenda han fet<br />
el concurs. Els alumnes anaven per parelles, molt ben vestits i<br />
mudats . Portaven un número com a dorsal a l’esquena. Es van<br />
fer dos torns. La mestra de música i els tutors/es feien de jurat. La<br />
decisió final del concurs va ser molt ajustada i va costar molt<br />
prendre una decisió. Al final es van donar tres premis i quatre<br />
accèssits: al més treballador/a, al més elegant, al més carismàtic/<br />
a i al més engrescat/da.<br />
52 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Pel març, inici de<br />
temporada al poble<br />
Desprès d’estar uns mesos reposant, com cada any, els nostres<br />
gegants ja han tornat a sortir. Hem començat la temporada<br />
«carregant motors» amb dues cercaviles celebrades al nostre<br />
poble:<br />
La primera durant la Fira de la Caça, una mini-cercavila que<br />
cada any ens permet comprovar si el nou repertori musical que<br />
hem preparat funcionarà correctament per fer ballar els gegants<br />
i agradarà al públic assistent a les sortides. Aquest any hem<br />
incorporat temes populars, començant pel Ball de la Civada, el<br />
Tren Pinxo de Banyoles i fins i tot el «Yellow Submarine» dels<br />
Beatles pels més nostàlgics, temes coneguts per tothom que<br />
esperem animin d’allò més a petits i grans.<br />
La següent cercavila ha estat la celebració dels 25 anys dels<br />
gegants de La Salle de <strong>Cassà</strong>, la primera sortida de l’any en què<br />
hem participat totes les colles del poble i del poble veí<br />
(Campllong), una cercavila per recordar, tant pel motiu de la<br />
celebració com per l’estrena musical, al final de la rua, del nou<br />
ball dels gegants de La Salle que va aconseguir emocionar a<br />
tots els qui hi erem presents. Un cop més: Fel.liçitats companys!!!<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Colla Gegantera de <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
53
130 anys del col·legi La Salle <strong>Cassà</strong>,<br />
25 dels gegants... i algunes coses més<br />
Dinou de març de 1881, aquí comença la<br />
història. Dinou de març de 2011, el centre<br />
compleix cent trenta anys. El Patronat i<br />
l’escola ho van voler celebrar amb una<br />
missa concelebrada pel bisbe emèrit de<br />
Girona, Carles Soler, i alguns capellans<br />
antics alumnes de la Salle. La coral Bell<br />
Ressò fou l’encarregada de donar més<br />
solemnitat a la celebració amb els seus<br />
cants.<br />
A la sortida, els gegants de l’escola ens<br />
esperaven a tots per acompanyar-nos fins<br />
al pati del col·legi on s’hi celebraria l’acte<br />
d’homenatge als antics alumnes de més<br />
de 80 anys, al voltant d’un centenar.<br />
Les personalitats i autoritats assistents<br />
foren les encarregades de pronunciar els<br />
discursos protocol·laris i de repartir els<br />
diplomes a cadascun d’ells. El germà Joan<br />
com a director de l’escola i el sr. Lluís<br />
Maymí com a president del Patronat<br />
donaren la benvinguda als assistents tot<br />
agraint-los la seva assistència. El Director<br />
General de Centres Concertats i Privats<br />
de Catalunya en representació de la<br />
Consellera sra Irene Rigau, felicità al<br />
Centre per aquest aniversari i per la seva<br />
tasca educativa i de transmissió dels valors<br />
tradicionals que tant escassegen en<br />
A dalt, els gegants que han complert 25 anys amb la colla que els acomboia; a<br />
sota sortida de missa en la festa dels 130 anys del col·legi<br />
l’actualitat. L’alcalde del nostre poble<br />
recordà, com antic alumne de l’escola,<br />
algunes de les seves vivències i es felicità<br />
de que <strong>Cassà</strong> tingués una oferta educativa<br />
tant plural. El germà Salvador Fargas ,antic<br />
director del Centre i, en representació<br />
del germà Visitador, va cloure l’acte.<br />
Abans de l’entrega dels records el germà<br />
director ens llegí una carta del Superior<br />
General felicitant a l’escola en aquest<br />
54 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Imatges de la festa dels 130 anys<br />
amb reconeixement als exalumnes<br />
més antics; a sota, una cercavila dels<br />
gegants de la Salle.<br />
aniversari.<br />
Posteriorment i a l’hora d’entrega de<br />
diplomes, tots de matrícula d’honor, els<br />
antics alumnes anaven recollint el seu<br />
amb les ganes pròpies de rebre un record<br />
de la que fou la seva escola durant uns<br />
quants anys. Alguns d’ells rememoraven<br />
amb alegria que la seva descendència<br />
continua al centre i que ara tenen a<br />
l’escola nens i nenes de la seva tercera<br />
generació.<br />
Un acte amenitzat per un grup<br />
d’alumnes d’ESO que oferiren tres peces<br />
musicals i que es va acabar amb un<br />
aperitiu que va servir perquè els<br />
homenatjats revisquessin enyorats<br />
records de la seva estada al col·legi dels<br />
«Hermanos».<br />
PER MOLTS ANYS,<br />
GEGANTS!<br />
Fou els anys en què el germà Carmel<br />
Pocorull era el director de l’escola quan<br />
el mestre Rosell, amb la seva parla fàcil i<br />
engrescadora, aconseguí del director el<br />
permís per tirar endavant un projecte que<br />
feia temps li barrinava pel cap: fer uns<br />
gegants per la nostra escola. Dit i fet. Amb<br />
el permís concedit i la il·lusió com a norma<br />
començaren a agafar forma els que<br />
després serien en Baldiri i la Caterineta.<br />
Un gegant i una geganta ben catalans.<br />
Lògicament el pas del temps i les<br />
cercaviles fetes arreu de molts pobles van<br />
anar malmetent els gegants fins que el<br />
mestre Rossell va fer un canvi de «look»<br />
total als dos personatges. Com si fos en<br />
una clínica d’estètica de les més<br />
prestigioses, els nostres gegants van<br />
canviar la seva fesomia i també el seu<br />
posat. D’humils pagesos es convertiren<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
en nobles catalans, en els actuals Guifré i<br />
Ermessenda.<br />
Amb els anys i amb el seu enamorament<br />
va néixer un xicot petitó i entremaliat,: en<br />
Galceran, que ara els acompanya arreu<br />
on van.<br />
Difícilment mai no veurem uns gegants<br />
sols en una cercavila. Els nostres tampoc<br />
55
podien ser menys. D’aquesta manera va<br />
néixer ara fa un parell d’anys la colla<br />
gegantera, molt nombrosa i amb molta<br />
gresca al damunt; per allà on passen es<br />
nota amb escreix l’empenta que porten.<br />
Ja només faltava que els gegants<br />
tinguessin el seu ball amb la seva música<br />
i lletra. D’això s’encarregà l’Antoni Mas,<br />
sempre col·laborador quan se li demana,<br />
al qual agraïm sincerament la seva tasca.<br />
Els nostres gegants han complert ja els<br />
seus primers vint-i-cinc anys, que sigui<br />
PER MOLTS ANYS!<br />
DIADA DE L'ESPORT A<br />
EDUCACIÓ INFANTIL<br />
Trencar la rutina sempre és bo i ens<br />
agrada fer activitats diferents. Per això<br />
quan arriba la Diada de l’esport, -a banda<br />
que ens porta, com cada any, aire de<br />
primavera, aquest any val a dir que va fer<br />
un dia excel·lent-, ens permet gaudir d’una<br />
diada d’activitats a l’aire lliure.<br />
A la nostra Etapa hem fet tant jocs<br />
competitius com tradicionals, agrupats<br />
heterogèniament. Quin matí tan atapeït!<br />
La tarda ha continuat igual de moguda i<br />
aprofitant l’empenta que portem hem ballat<br />
i dansat fins acabar força cansats de tant<br />
de ritme.<br />
Tot seguit hem fet el berenar, per<br />
recuperar forces i reposar una miqueta<br />
abans d’anar cap a casa. Les piles se’ns<br />
havien gastat una miqueta…, de fet, ens<br />
costa molt d’acabar-les.<br />
Celebració de la diada de l'esport a Infantil i sortida a<br />
Girona<br />
EL PLORAMIQUES<br />
Era una sortida esperada per tots.<br />
Havíem d’anar al teatre a Salt per veure<br />
la representació d’una obra infantil: El<br />
Ploramiques.<br />
AUTOCARS MAYNAU, S.L.<br />
(CAN MURALLET)<br />
Servei de taxi, microbús i autocars<br />
Línia regular<br />
Excursions i viatges organitzats<br />
C/ Pirineus, 6<br />
CASSÀ DE LA SELVA<br />
Per a més informació: Rossend o Maria<br />
Telèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53<br />
629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19<br />
56 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Activitats de primària: a dalt, a can Maiol; a sota, la sortida a Sant Pere de Rodes.<br />
Només pujar a l’autobús i fer el curt<br />
trajecte fins a la ciutat ja és un<br />
esdeveniment diferent per a tots ells.<br />
L’obra en si resultà engrescadora i<br />
divertida i els alumnes s’ho van passar<br />
molt bé i van riure molt.<br />
Els de P5, els més grandets, es<br />
quedaren a Girona a dinar i a la tarda<br />
feren una volta amb el trenet pels llocs<br />
més característics de la ciutat. Els agradà<br />
molt ja que la majoria d’ells no hi havia<br />
pujat mai.<br />
DIA ESPORTIU A PRIMÀRIA<br />
Com cada any, pels voltants de St.<br />
Josep, celebrem la Diada de l’Esport.<br />
Enguany ha estat el dia abans del patró<br />
de l’escola ,un divendres assoleiat, amb<br />
caloreta, que ens ha permès fer totes les<br />
activitats que teníem programades. Tots<br />
els alumnes des dels més petits fins als<br />
més grans estaven preparats i disposats<br />
a passar un dia molt actiu.<br />
Les activitats van ser molt variades. Els<br />
alumnes de C. Inicial van marxar al pavelló<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
polivalent a fer diverses activitats i jocs.<br />
Els alumnes de C. Mitjà es quedaren al<br />
pati de l’escola i també feren diferents jocs<br />
i esports. A la tarda anaren a la zona verda<br />
que hi ha davant del recinte de la Festa<br />
major i feren un gimcana molt<br />
entretinguda. Els alumnes de C. Superior<br />
feren una caminada fins a Campllong.<br />
Allà, després de recuperar forces amb un<br />
bon esmorzar, es dividiren en grups per<br />
fer diferents activitats. De tornada anaren<br />
a dinar a l’escola o a casa i per la tarda<br />
feren diferents esports al pati de l’escola.<br />
Un dia diferent, molt esportiu, força<br />
cansat i amb ganes de tornar-hi. Tothom<br />
s’ho va passar molt bé.<br />
ANEM A CAN MAIOL<br />
Les sortides trimestrals sempre són de<br />
les activitats més esperades pels nens i<br />
nenes de l’escola. Gaudir d’un entorn<br />
diferent al de l’aula i amb els companys<br />
de classe sempre és engrescador.<br />
L’estada a Can Maiol, a Sant Andreu<br />
Salou ens va permetre aprendre i<br />
vivenciar el món dels animals domèstics,<br />
l’aviram,… i també vam poder realitzar un<br />
taller de marqueteria i fer un clauer.<br />
L’estada a la casa va anar molt bé i els<br />
alumnes a més de gaudir d’un dia diferent<br />
aprengueren moltes més coses fent les<br />
activitats que havien desenvolupat . Ara<br />
amb il·lusió esperarem la sortida del tercer<br />
trimestre.<br />
EXCURSIÓ A SANT PERE<br />
DE RODES<br />
Els alumnes de cinquè i sisè vam anar<br />
a Sant Pere de Rodes a visitar el monestir.<br />
Quan vam arribar esmorzàrem en un<br />
paratge que tenia una bona vista al Port<br />
de la Selva. Després vam anar caminant<br />
fins a l’església de Sta.Helena on vam<br />
veure un arc de triomf i ruïnes.<br />
La monitora ens va preparar un joc i ens<br />
va explicar els vots dels monjos. El més<br />
Important era «Ora et labora»que vol dir<br />
resar i treballar. Després anàrem a veure<br />
el monestir. Quan vam acabar la visita<br />
del monestir dinàrem,vam jugar una mica<br />
57
Diada esportiva i bicletada dels alumnes d'ESO<br />
i vam agafar l’autocar per tornar cap a<br />
casa. Va ser molt divertit!<br />
Gemma Miralles / 5è<br />
El divendres 25 de març els alumnes<br />
de cinquè i sisè de la Salle van anar a<br />
visitar el monestir de Sant Pere de Rodes.<br />
Aquest és d’estil romànic. Ens vam parar<br />
a esmorzar i al cap d’una estona vam anar<br />
caminant fins al monestir. Allà, els<br />
monitors ens van fer un joc i ens van<br />
explicar les normes que tenien els monjos<br />
que hi vivien. Vam visitar el monestir per<br />
dins i vam veure una pel·lícula en la qual<br />
ens explicava com ha anat evolucionant<br />
al llarg dels anys. Vam dinar, ens van<br />
deixar jugar una mica i vam tornar cap a<br />
<strong>Cassà</strong>.<br />
Elsa Xifre / 6è<br />
DIADA DE L'ESPORT A<br />
ESO<br />
El divendres divuit de març vam fer la<br />
diada de l’esport, que consisteix a<br />
practicar diferents esports durant tot el dia.<br />
Es podia triar entre: bàsquet, futbol, ruta<br />
amb bicicleta, beisbol, equitació i tennis.<br />
Aquestes activitats es van fer al matí, a<br />
cada esport hi havia un o dos professors<br />
que s’encarregaven de controlar que tot<br />
funcionés adequadament. Els esports es<br />
practicaven a diferents llocs: el bàsquet<br />
dins el pavelló polivalent, el futbol al camp<br />
de gespa del pavelló (a l’exterior), el<br />
beisbol al camp de sorra del pavelló (a<br />
l’exterior), la ruta amb bicicleta fins a<br />
Llagostera...<br />
A la tarda, dins el pavelló polivalent,<br />
continuàrem practicant diferents tipus<br />
d’esports: rocòdrom, lluita, aeròbic,<br />
bàdminton i tennis taula. Per acabar la<br />
diada es van entregar uns premis als tres<br />
primers classificats de cada un dels<br />
esports d’equip. Tothom va poder fer un<br />
tastet dels esports que va voler i fou un<br />
dia molt divertit.<br />
Pau Puertas i Elisabet Augustin /<br />
1r ESO<br />
BICICLETADA<br />
Tot i que el temps dies abans<br />
amenaçava a no deixar realitzar la sortida,<br />
finalment el divendres ens llevàrem amb<br />
un dia molt assolellat. Varem sortir a les<br />
09:15 h a causa d’un petit incident.<br />
Després d’anar pel carril bici fins a<br />
58 NÚM. 698 - ABRIL 2011
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Un<br />
inoblidable<br />
viatge a<br />
Roma<br />
Llagostera, agafàrem la via verda. Estava molt plena d’aigua a<br />
causa de les últimes pluges però va ser molt divertit. A continuació<br />
agafàrem un altre cop el carril bici per arribar fins a la Font Picant<br />
de Romanyà, on vam tenir una estona d’esbarjo. Més tard<br />
tornarem cap a <strong>Cassà</strong>. Va ser una jornada sense incidents a<br />
destacar. Per acabar agraïm a totes les persones que ens van<br />
ajudar a que la bicicletada fos possible.<br />
Rubén, Nil, Xabier i Jordi /4t ESO<br />
VIATGE A ROMA<br />
Molts de nosaltres ja vam començar a venir a l’escola des de<br />
P-3 i al llarg dels anys diversos companys s’han anat a afegint a<br />
la classe. Junts hem viscut grans experiències i tots guardem un<br />
bon record del que ha estat la nostra etapa a l’escola. Aquest<br />
any, en l’últim any a l’escola com a alumnes de 4t d’ESO i finalistes<br />
de la Salle ens tocava anar de viatge de final de curs. La<br />
destinació va ser la capital italiana: Roma, una de les ciutats que<br />
59
Treballs de síntesi i de recerca dels alumnes d'ESO<br />
proposàvem ja a començament de curs i<br />
on la majoria de nosaltres desitjava anar.<br />
La nostra proposta i l’acceptació dels<br />
mestres no va decepcionar. La ciutat de<br />
Roma, plena d’encant, va ser una de les<br />
millors destinacions. La visita als<br />
monuments més característics de la ciutat<br />
ens deixava entusiasmats. Les quatre<br />
esglésies majors de Roma (entre elles el<br />
Vaticà), la fontana de Trevi, el Colisseu, el<br />
Fòrum romà, la visita a les ruïnes de<br />
Pompeia, l’ambient pels carrers, les<br />
pizzes, les places i moltes altres coses<br />
remarcables van fer del nostre viatge un<br />
gran viatge. També ens quedem amb<br />
aquelles petites experiències que faran<br />
que en guardem un bon record. Aquelles<br />
caminades eternes durant la nit, el<br />
problema que vam tenir un dels dos grups<br />
un dia, i demés, són coses que quedaran<br />
a la memòria. Així doncs, vam viure uns<br />
dies on tots vam gaudir molt i, de ben<br />
segur, tornaríem a repetir.<br />
Albert Cadanet, 4t ESO B<br />
PROJECTE DE RECERCA<br />
La novetat a 4t era que els alumnes<br />
podien escollir el tema que més els<br />
agradava. Això, pel que es desprèn de<br />
les opinions personals, ho agraïren molt,<br />
ja que els facilitava la feina i feia que la<br />
fessin amb més entusiasme. La veritat és<br />
que, en línies generals, els treballs foren<br />
molt interessants i ben realitzats en tots<br />
els seus aspectes: bibliogràfic, de recerca<br />
i exposició oral. Els temes foren tan variats<br />
com el rock, la música metal, l’actual, la<br />
immigració, l’arribada de l’home a la Lluna,<br />
els Mossos d’esquadra, l’equinoteràpia,<br />
el tabac i la salut, els bombers, els forestals,<br />
l’ànima, la fatiga crònica, el futur del suro,<br />
les drogues, el sacrifici i matança del porc,<br />
els somnis, els videojocs, el cànnabis com<br />
a teràpia, l’anorèxia, la diàlisi, els toros, la<br />
violència de gènere, la publicitat, les<br />
caixes negres dels avions, el farratge dels<br />
cavalls i l’anirídia.<br />
Gamma<br />
comercial<br />
TREBALL DE SÍNTESI<br />
El treball d’enguany versava sobre els<br />
costums i les tradicions catalanes. Des<br />
dels diferents crèdits es plantejaven tot<br />
un seguit de qüestions a resoldre sobre<br />
aquest tema, que suposà per a l’alumnat<br />
l’adquisició, o si més no l’enfortiment,<br />
d’uns coneixements d’un món que, tot i<br />
ser el de casa, a vegades el tenim una<br />
mica oblidat: els gegants, les sardanes,<br />
la gastronomia, les llegendes, la religió,<br />
els jocs de tota la vida, els refranys i dites<br />
populars, les plantes remeieres, els<br />
contes, les múltiples i variades unitats de<br />
mesura (moltes d’elles en desús avui en<br />
dia), etc. Malgrat la globalització de la<br />
societat actual, creiem que no ha estat<br />
gens malament donar un cop d’ull al<br />
passat (i també al present) per tal de no<br />
perdre l’essència d’allò que ens identifica<br />
com a poble català.<br />
60 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Pas pel Formigat, amb <strong>Cassà</strong> al fons i fent el tram més costerut de la pujada<br />
Matinal infantil al puig de les Miloques<br />
El diumenge 10 del mes passat la Matinal<br />
infantil de la Colla va fer camí fins el cim de<br />
les Miloques, situat a llevant del nucli urbà,<br />
en el primers contraforts de les Gavarres,<br />
a 268 metres sobre el nivell del mar. Es va<br />
sortir a peu des de l’Estació i malgrat un<br />
sol de justícia la pujada era curta i sense<br />
dificultat de manera que tot i alguna queixa<br />
tothom hi va fer cap. La panoràmica des<br />
del cim era extraordinària sobretot en<br />
aquests dies d’abril que els camps de colza<br />
estan en plena florida.<br />
A dalt es va explicar quin és l’ocell que<br />
respon al nom de miloca i malgrat que<br />
comunament s’associa a les òlives o<br />
xibeques, en realitat pot correspondre a<br />
una varietat mes gran de la família dels<br />
rapinyaires, que són els ocells carnívors o<br />
carronyaires . De fet, a Ses Illes als aufranys<br />
(mena de voltors) se’ls diu també miloques.<br />
Es va esmorzar al coll de la Bicicleta,<br />
just sota les Miloques, on des de fa molts<br />
anys una bicicleta penjada en un suro ha<br />
acabat donant nom a la contrada.<br />
Procedent possiblement d’un abocament<br />
incontrolat, algun aficionat a la BTT la<br />
deuria penjar i ara és un referent i un lloc<br />
de pas obligat.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Foto de grup des del coll de la Bicicleta<br />
Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obra<br />
SERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS<br />
C/ Pla de l'Estany, 4<br />
Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89<br />
17244 CASSÀ DE LA SELVA<br />
Visiteu la nostra exposició<br />
61
La gran família de la Claca vam celebrar aquest aniversari amb una tribada inoblidable<br />
Els passats 26 i 27 de març ens vam trobar<br />
tots els clacaires i familiars a la casa de<br />
colònies Can Què d’Esponellà per celebrar<br />
el vintè aniversari de l’agrupament.<br />
El temps, tot i molestar-nos una mica en<br />
alguns moments del cap de setmana, es<br />
va comportar i ens va permetre realitzar<br />
totes les activitats preparades: excursió<br />
per veure el saltant de Martís, joc de tarda<br />
entre totes les unitats, jocs de coneixença<br />
per als pares i les mares, joc de nit i bona<br />
nit, cantada de cançons a la vora del foc,<br />
celebració pels vint anys i, per últim, el<br />
dinar de germanor amb un fantàstic pastís<br />
de llaminadures i unes espelmes ben<br />
originals.<br />
A continuació, us adjuntem el text que<br />
Vint anys fent Claca!<br />
va llegir una caravel·la durant el bona nit,<br />
on s’explica què significa per a nosaltres<br />
anar al cau:<br />
«Fa bon dia, un sol esplèndid, tinc son<br />
de migdiada de dissabte i quan penso què<br />
fer avui, sento que al campanar sonen tres<br />
quarts de quatre. Faig un bot i m’adono<br />
que ja vaig tard al cau. D’una revolada<br />
baixo les escales corrent i quan ja sóc al<br />
carrer veig que m’he oblidat el fulard a<br />
dalt. Torno a entrar corrent, perquè per<br />
mi, travessar el poble per anar al cau<br />
sense el fulard el coll no fa de bona clacaire.<br />
Penso, de camí a la plaça de Sant Pere,<br />
que no sé perquè el fulard és gris i groc i<br />
no pas blau i verd, per exemple, i que això<br />
ho hauré de preguntar als meus caps, que<br />
sempre tenen respostes per a tot.<br />
Quan arribo al cau, ja hi ha els caps<br />
que ens esperen a la porta, amb la barana<br />
col·locada i havent obert amb les tan<br />
desitjades claus del cau. Aquí no fem fila,<br />
no estem quiets entrant, sinó que ja és<br />
una festa l’entrada i l’arribada al cau, on<br />
ja comences a fer petar la xerrada amb<br />
uns i altres.<br />
A vegades anar al cau fa mandra, però<br />
sé que allà m’ho passaré bé. Veuré<br />
aquells companys amb els quals no<br />
coincideixo entre setmana i segur que serà<br />
divertit. Sento que els grans sempre<br />
expliquen «batalletes», les que amb tants<br />
anys d’anar junts els han passat. No sé<br />
què de pintar una paret, de cultivar un hort,<br />
62 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Un pastís d'aniversari -era imprecindible- i la sortida al salt d'aigua<br />
d'Esponellà<br />
d’alimentar ànecs...<br />
Ja va sent hora d’entrar i veig la meva<br />
sisenera que s’ha torçat el peu i li costa<br />
caminar, i penso que l’haig d’ajudar, que<br />
el cau també és això, la bona<br />
companyonia. Ella a vegades em mana,<br />
però també es preocupa perquè a la nostra<br />
sisena no ens falti de res i, per tant, ara<br />
em toca ajudar-la a mi.<br />
Els caps sempre ens expliquen que el<br />
servei és molt important. Ajudar els altres<br />
amb els nostres recursos. Podem ajudar<br />
a escombrar un poblet de Cantabria, a<br />
recollir aliments per la campanya del quilo,<br />
a fer un pessebre a l’Església, ser monitors<br />
de nens sahrauís, a organitzar una<br />
Trucada (trobada de trucaires)..., hi ha<br />
tantes coses a fer si es vol ajudar!<br />
Ara bé, a mi el que m’agrada del cau<br />
són els amics. Conèixer gent d’altres<br />
escoles, d’altres pobles, d’altres cursos...<br />
Som nens i nenes barrejats de diferents<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
edats i això et fa sentir que formes part<br />
d’un grup. I he sentit a dir que, al cau, fins<br />
i tot hi pots trobar parella.<br />
Al cau ens espavilem molt. Sempre<br />
recollim diners, fem extrajobs per finançarnos<br />
els projectes i perquè els campaments<br />
surtin més barats als nostres pares.<br />
D’extrajobs a La Claca se n’han fet de ben<br />
diversos: lligar salsitxes i botifarres, venda<br />
de calendaris, camisetes, creps, coca i<br />
cafè a mercat, manualitats...<br />
Però és clar, tot això ho fem per un motiu.<br />
Ho fem perquè hem pres un compromís<br />
amb La Claca. No el simbolitzem amb la<br />
promesa escolta, però sí anant cada<br />
dissabte al cau, treballant en grup,<br />
traslladant els valors que a La Claca ens<br />
ensenyen a la nostra vida diària... Aquest<br />
compromís el treballem amb diversos<br />
gestos, diferents a cada etapa, però a<br />
ràngers, per exemple, ens emociona molt<br />
l’últim any, a Campaments, que ens<br />
Tel. 972 46 34 74<br />
col·loquin un passafulard. Vol dir que<br />
estem a punt per passar a pioners i que<br />
ens comprometem a seguir a<br />
l’agrupament.<br />
Al cau també ens destaquem per no<br />
parar mai quiets. Els jocs, tinguem l’edat<br />
que tinguem, ens agraden molt. I sempre<br />
ens lliguem de mans,de peus, ens tapem<br />
els ulls..., juguem al submarí, a caus i<br />
conills, al pistoler, als pistons, a fer la creu,<br />
al tot s’hi val..., quins mítics!<br />
I què dir dels campaments i les rutes?<br />
Tot bon clacaire té una carmanyola, una<br />
motxilla, unes xiruques... i un piló de<br />
records al cap dels següents<br />
campaments: Santa Seclina, Can<br />
Carcassés, Estany de l’Orri, Camp de<br />
l’Ocell, Ruta Pirineus lleidatans, la Pobla<br />
de Lillet, Camino de Santiago, Santa Maria<br />
de Basora, Sant Pere de Torelló, Ruta<br />
Pirineus gironins, Culleraforca, Vilaller,<br />
Meranges, Ruta Costa Brava, Picos de<br />
63
Europa, La Vall de Bianya, Kandersteg,<br />
Bagà, Griébal, Poblenou del Delta,<br />
Estana, Eurojam, Beget, Le Lot (a França),<br />
Toses, Carros de Foc, Vallfogona del<br />
Ripollès, Sort, Andorra, Terracina (a Itàlia),<br />
ruta Camprodon-Oix, Camino del norte...<br />
I per molt que siguem ambaixadors per<br />
tot el territori, a vegades fins i tot a<br />
l’estranger, no oblidem que som catalans,<br />
els nostres costums i la nostra història. El<br />
país sempre ha estat un pilar de<br />
l’escoltisme, i per nosaltres sempre ho<br />
serà. Per molt que els nostres veïns a un<br />
camp internacional mengin xili o raviolis,<br />
nosaltres els ensenyarem a menjar pa<br />
amb tomata.<br />
I em sembla que us estic explicant la<br />
vida, eh? Miro enrere i em sento gran,<br />
perquè és clar, jo he passat per totes les<br />
unitats del cau. A llops cridant allò de «Tant<br />
com puc» iniciant-me en el món de<br />
l’escoltisme. A ràngers ja era més<br />
grandeta i començàvem a fer projectes<br />
més sonats. A pioners estàvem una mica<br />
a l’edat del pavo, però allò que ens<br />
proposàvem ho aconseguíem, perquè ja<br />
teníem idea i recursos. I a truc, tot era un<br />
camí planer, preparant-nos per ser caps.<br />
Els clacaires són i han estat tots aquells<br />
infants i joves que han cregut que<br />
l’escoltisme era una manera de créixer i<br />
de viure i que al llarg de vint anys han<br />
gaudit amb La Claca.<br />
Els caps, amb la seva dedicació i<br />
preparació, cada dissabte passen el seu<br />
temps amb nosaltres, i alguns caps de<br />
setmana sencers… les vacances a<br />
l’estiu... Els veus sempre amb llibretes<br />
amunt i avall, on apunten els jocs que<br />
després fem.<br />
La Claca, però, no seria res sense els<br />
Dos moments de la sortida<br />
clacaires, ni sense els caps, però tampoc<br />
sense les famílies que deixen els seus<br />
fills, els seus béns més preuats, perquè<br />
els eduquin.<br />
Així doncs, passen els anys i aprenem<br />
coses com que la Claca és… (aquí va<br />
aparèixer un cap amb un mirall i va donar<br />
una volta per tota la sala on estàvem<br />
reunits). Perquè La Claca són tots els<br />
infants i joves que la formen i sense els<br />
quals res no tindria sentit. Per molts anys!<br />
Comitè vintè aniversari<br />
TOTS ELS CLACAIRES<br />
Els llops i les daines, els més joves de<br />
l’agrupament, també vam assistir a la<br />
sortida conjunta amb tot l’agrupament.<br />
Com hem dit, som els més menuts i com a<br />
molt fa tres anys que som dintre<br />
l’agrupament i els vint anys que ja hem<br />
complert ens semblen una eternitat, però<br />
no per això vam gaudir menys de la<br />
sortida.<br />
Ens vam trobar el dissabte de bon matí<br />
a l’estació i vam enfilar el camí que ens<br />
portaria fins a Can Què, a Esponellà. Un<br />
cop arribats a la casa vam descarregar<br />
motxilles, material i guitarres dels cotxes i<br />
vam fer una petita excursió tot<br />
l’agrupament junt, inclosos pares i castors;<br />
sí, sí, castors, un grup de noiets més petits<br />
que els llops i les daines, i és que aquest<br />
grupet ja s’està preparant per formar part<br />
del nostre agrupament. Tots junts vam fer<br />
el camí a peu, a poc a poc però sense<br />
gaires parades, fins arribar al costat d’un<br />
salt d’aigua on vam dinar. Després de dinar<br />
vam estar fent jocs allà mateix mentre amb<br />
petits grups anàvem a veure<br />
l’espectacular salt d’aigua que<br />
afortunadament per nosaltres portava un<br />
gran cabal. Quan tots el vam tenir vist vam<br />
tornar cap a la casa seguint la mateixa<br />
tònica, tranquil·lament però sense<br />
descans. Aquesta vegada vam seguir un<br />
camí diferent per arribar fins a la casa. Un<br />
cop hi vam ser tots ens vam repartir amb<br />
diferents grups, tots barrejats, de castors<br />
a trucs, i vam començar una gimcana que<br />
es va veure frustrada per la pluja tot just<br />
començar. Vam haver de córrer per no<br />
mullar-nos, tot i que va ser força inútil. En<br />
veure que no parava la pluja vam decidir<br />
que ens canviàvem de roba, berenàvem<br />
tranquil·lament i ens posàvem a fer la<br />
gimcana per dintre la casa. Vam armar un<br />
bon rebombori però va valer la pena. Un<br />
cop acabada la gimcana vam tenir temps<br />
per dedicar-lo a la nostra unitat. Teníem<br />
un tema pendent, el nostre projecte.<br />
L’havíem triat uns dissabtes abans, però<br />
calia aclarir moltes coses, i si el que volíem<br />
fer era un bon telenotícies, primer de tot<br />
havíem d’escollir les notícies que volíem<br />
explicar i així ho vam fer. En tenim de tots<br />
tipus: d’esports i del cau, d’inventades i<br />
de reals. Ara toca posar el projecte en<br />
marxa. Després d’una tarda tan atapeïda<br />
d’activitats era el torn d’anar a sopar i<br />
seguidament fer la vetllada que els<br />
pioners i els trucs ens havien preparat;<br />
per cert, molt divertida. Tot l’agrupament<br />
junt vam estar cantant, ballant, rient i<br />
saltant fins que va arribar el moment de la<br />
reflexió, el Bona Nit. Aquell moment en<br />
què ens posem seriosos. I aquesta<br />
vegada, vam fer una reflexió sobre el cau<br />
i els anys que hi passem tot encenent les<br />
espelmes d’un pastís d’aniversari, el pastís<br />
64 NÚM. 698 - ABRIL 2011
dels nostres vint anys.<br />
Era l’hora d’anar a dormir i feia estona<br />
que ja no plovia, però la pluja ens havia<br />
jugat una mala passada, dormíem en<br />
tendes i vam tenir algun ensurt amb la<br />
pluja, res que no es pogués solucionar, i<br />
ens vam posar a dormir.<br />
L’endemà el dia es despertava amb el<br />
cel més clar, però no del tot. Quatre gotes<br />
ens van donar un bon ensurt, tot i que no<br />
van esdevenir pluja.<br />
Durant el matí vam desmuntar les<br />
tendes i vam estar preparant un teatre que<br />
hauríem de representar durant la<br />
celebració del diumenge al migdia, tant<br />
els Llid’s com els Ring’s, però tots per<br />
separat amb la nostra unitat. Vam repartir<br />
papers i guions, ens vam preparar les<br />
disfresses i després d’assajar-ho una<br />
mica, vam anar cap a la celebració on hi<br />
havia molts exclacaires, caps dels nostres<br />
caps, que van venir per no perdre’s ni<br />
detall d’aquest vintè aniversari. La<br />
celebració va començar amb una petita<br />
projecció d’un «power point», on ens vam<br />
trobar uns extraterrestres que parlaven<br />
Tot en aliances<br />
de casament<br />
C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 29<br />
17244 CASSÀ DE LA SELVA<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
entre ells, i sort en vam tenir d’uns<br />
traductors que ens van desxifrar la<br />
conversa, amb més o menys traça.<br />
Seguidament cada unitat va fer la part de<br />
celebració que havia preparat. La<br />
representació dels llops i les daines<br />
tractava sobre un picapedrer que portat<br />
per l’enveja volia esdevenir més ric i<br />
poderós fins que la mateixa enveja el va<br />
portar a entendre que aquest camí no el<br />
portaria a ser més feliç i que havia de<br />
gaudir del que tenia per aconseguir la<br />
felicitat.<br />
En tot moment vam estar acompanyats<br />
amb les guitarres i els cants de tots els<br />
clacaires, i vam concloure l’acte amb una<br />
segona projecció visual, aquesta vegada<br />
de fotos dels vint anys d’història, on vam<br />
poder veure tota la gent que ha format<br />
part del cau o que actualment en forma<br />
part fent activitats, sortides, celebracions,<br />
campaments i mil coses més, típiques dels<br />
escoltes.<br />
La sortida va finalitzar amb un dinar de<br />
germanor amb tots els que ens van voler<br />
acompanyar i amb un bufada d’espelmes<br />
dels caps a l’hora de les postres però amb<br />
un pastís ben especial... un pastís de<br />
llaminadures per repartir-nos després<br />
entre tots!<br />
Tot plegat va ser una experiència molt<br />
bona ja que tothom va disfrutar de passar<br />
un temps tots junts. Va ser un cap de<br />
setmana molt especial per a tots els que<br />
sentim La Claca amb nosaltres cada dia i<br />
que estem formant part d’un moviment<br />
com aquest!<br />
Gràcies a tots els que ho vau poder fer<br />
possible i esperem fer molts més anys tots<br />
junts!<br />
Tots els clacaires<br />
TRUCADA 2011<br />
Ja ha arribat el mes clau per als Trucs,<br />
el mes de març! El nostre superprojecte<br />
d’aquesta ronda, la Trucada, va tenir lloc<br />
els dies 19 i 20 d’aquest mes. Les dues<br />
setmanes abans havíem anat molt<br />
atrafegats acabant de lligar-ho tot per fer<br />
que tot fos un gran èxit. Havíem acabat de<br />
Tot per a les<br />
comunions<br />
65
Trobada de TRUC's<br />
planejar totes les activitats, havíem anat a<br />
explorar l’ermita de Sant Mer, on faríem la<br />
Trucada, per veure una mica com ho<br />
organitzaríem tot... Estàvem molt<br />
nerviosos i emocionats per veure com<br />
sortia el projecte en què havíem esmerçat<br />
molts esforços. El dia 18 a la tarda ja ens<br />
vam dirigir cap a Sant Mer per acabar de<br />
fer els darrers preparatius sobre el terreny<br />
i ens hi vam quedar a dormir. L’endemà al<br />
matí, entre les 9 i les 10, van començar a<br />
arribar els nombrosos agrupaments de la<br />
demarcació que hi participaven. En total,<br />
43 trucs i 15 animadors dels caus de Sant<br />
Pere (Figueres), Pinya de Rosa (Blanes),<br />
Les Gavarres (La Bisbal), Roca Guillera<br />
(Santa Coloma), Sant Narcís i Joan Pons<br />
(Girona), Malgrat de Mar (Sant Nicolau),<br />
Montpalau (Pineda de Mar), Sant Cugat<br />
(Salt) i Flors i Calcat (Arenys de Mar). L’eix<br />
d’animació de la Trucada era un viatge<br />
d’avió a l’illa de Brownsea amb terrorista<br />
infiltrat inclòs. En arribar els participants,<br />
els Trucs de la Claca ens vam convertir<br />
en treballadors de la companyia aèria<br />
Clacairs. Vam indicar-los on aparcar els<br />
cotxes a l’aeroport internacional de Sant<br />
Mer i vam guiar-los fins al taulell de control<br />
de passatgers, on vam passar llista. Un<br />
estricte control de seguretat els esperava<br />
después; hi va haver alguns incidents<br />
musicals amb guitarres que feien pitar l’arc<br />
detector, però no va ser res que no tingués<br />
solució. Un cop tothom escorcollat, vam<br />
fer un esmorzar amb totes les coses que<br />
havien portat.<br />
En acabat, el viatge començava; l’avió<br />
de Clacairs s’enlairava cap a Brownsea.<br />
Després de llegir unes quantes normes<br />
per tal que a bord tot anés com havia<br />
d’anar, vam fer uns quants jocs de<br />
coneixença per anar aprenent-nos els<br />
noms de tots. Penseu que érem molts! El<br />
matí va ser molt divertit i va passar ràpid<br />
fins a l’hora de dinar. Ens vam asseure<br />
tots en rotllana per dinar i després vam<br />
tenir una estona lliure per xerrar, passejar,<br />
tocar la guitarra... A la tarda va venir una<br />
activitat molt riallera, la risoteràpia. Dues<br />
noies de la companyia Son Sonríe van<br />
venir a fer-nos riure amb les seves<br />
activitats. Per exemple, ens van fer<br />
presentar a tots amb la llengua a fora, hi<br />
va haver una batalla de globus i moltes<br />
altres coses. La veritat és que a tots ens<br />
van fer riure molt!<br />
Llavors tocava una cosa més tranquil·la:<br />
cada unitat Truc de cada agrupament<br />
havia de presentar a la resta el seu<br />
projecte, i aleshores, per votació popular,<br />
es triarien els tres que agradessin més.<br />
Tots eren molt interessants; per exemple,<br />
els de Blanes tenien pensat treure’s el títol<br />
de submarinista per ajudar a netejar el<br />
fons marí, els de Sant Narcís volien anar<br />
a Nicaragua a fer un casal per a nens, els<br />
de la Bisbal, anar a descobrir llocs de<br />
l’entorn... Tots van fer una presentació molt<br />
ben feta.<br />
Amb tot això, ja havíem gastat moltes<br />
energies i teníem un budell buit, era l’hora<br />
de sopar. Era de nit, però no era gaire<br />
fosc perquè aquella nit la lluna es trobava<br />
molt més a prop de la terra del que és<br />
normal, i això es notava; podíem veure<br />
clarament que menjàvem una deliciosa<br />
sopa i un tall de carn a la brasa que ens<br />
havien preparat alguns pares de La Claca<br />
que s’havien ofert a cuinar els àpats durant<br />
la Trucada. Gràcies a ells vam poder<br />
menjar molt bé cada dia! En acabat de<br />
sopar, la Teresa Maria va venir a fer-nos<br />
el bona nit. Ens vam anar a estirar en un<br />
prat i, tot mirant la gran lluna i amb música<br />
de fons, vam pensar una mica sobre la<br />
nostra situació i sobre què representa ser<br />
del cau. Va ser molt relaxant. Després, ens<br />
esperava un animat concert a càrrec d’en<br />
Guillem Bitlloch, que ens va fer ballar molt<br />
amb les seves cançons. Una mica de<br />
gresca i ja va arribar l’hora d’anar a<br />
dormir; durant la nit ja aterraríem a l’illa<br />
de Brownsea i l’endemà al matí ens<br />
esperava un joc d’orientació per l’illa. Ens<br />
vam dividir en quatre grups i, amb<br />
brúixoles i seguint les indicacions que els<br />
vam donar, cadascun havia d’anar pels<br />
boscos i camps fent unes pistes que<br />
estaven amagades. Els camins estaven<br />
enfangats i alguns van tenir més<br />
problemes que d’altres per arribar al final<br />
del joc, però va ser molt divertit. A l’última<br />
pista, vam descobrir que el tresor de Baden<br />
Powell que es trobava a l’illa de Brownsea<br />
estava amagat dins de la casa de Sant<br />
Mer. Efectivament, a dins hi havia el cofre<br />
del tresor, però estava ben buit; el<br />
terrorista se l’havia emportat abans! Per<br />
descobrir-lo vam jugar a un joc anomenat<br />
El Lobo, en què el terrorista anava matant<br />
gent d’amagat i llavors tots havíem de<br />
deduir qui era. Ens va costar, però al final<br />
vam acabar descobrint qui era! Ell tenia<br />
el tresor de Baden Powell, que era un<br />
magnífic escrit sobre els valors de<br />
l’escoltisme.<br />
Ben tranquils i amb el terrorista<br />
descobert, vam anar a fer l’últim àpat del<br />
nostre viatge a l’illa de Brownsea. Després<br />
vam fer l’avaluació de tot el cap de<br />
setmana, per saber quines activitats<br />
havien agradat més que les altres. En<br />
general, tots els Trucs i animadors s’ho<br />
van passar d’allò més bé participant-hi, i<br />
nosaltres organitzant-ho. Ens va portar<br />
molta feina, però va ser una experiència<br />
molt gratificant i estem molt satisfets<br />
d’haver-la pogut dur a terme. Només ens<br />
queda donar els nostres agraïments a tots<br />
els agrupaments que hi van participar, als<br />
pares que ens van cuinar, i a tothom que<br />
ha fet possible aquesta gran Trucada<br />
2011.<br />
Els Truc’s<br />
Els Truc’s<br />
66 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Èxits de Guspira Teatre i Grup de Teatre<br />
Cassanec al certamen Rafael Anglada<br />
La dissetena edició del Concurs de<br />
Teatre Amateur Rafael Anglada ha<br />
comptat amb la participació dels<br />
grups de teatre locals Guspira<br />
Teatre i Grup de Teatre Cassanenc.<br />
El concurs, organitzat per<br />
l’Associació Teatral La Clau, de<br />
Santa Coloma de Farners, premiava<br />
diverses categories d’un total de set<br />
obres prèviament seleccionades<br />
d’entre les propostes presentades.<br />
Durant set diumenges, un jurat<br />
format per diverses personalitats del<br />
poble o vinculades al món del teatre<br />
va avaluar les diferents<br />
representacions.<br />
El passat 12 de març es va<br />
celebrar, al Teatre Catalunya de<br />
Santa Coloma, la gala de lliurament<br />
de premis del concurs. Els grups<br />
cassanencs van obtenir diversos<br />
premis i nominacions. Per part de<br />
Guspira Teatre, Carmina Rabassedas va<br />
obtenir el segon premi a la millor actriu<br />
principal pel seu paper de Sor Maria dels<br />
Àngels a l’obra Préssec enalmívar. Una<br />
altra component del grup, Marta Tarrés,<br />
es va endur el segon premi a la millor<br />
actriu secundària pel seu paper de Sra.<br />
Pilar Morell a la mateixa obra. A més, Sara<br />
Blanquera, també integrant de la<br />
companyia Guspira Teatre, va estar<br />
PRÉSSEC EN ALMÍVAR, A<br />
CALDES<br />
El passat dissabte 2 d’abril,<br />
Guspira Teatre vam portar la nostra<br />
obra «Préssec en almívar» a Caldes<br />
de Malavella, dins el cicle de teatre<br />
d’aquesta localitat. Malgrat la<br />
competència que sempre suposa la<br />
transmissió d’un partit del Barça a la<br />
mateixa hora, vam comptar amb<br />
l’assistència d’un públic nombrós i<br />
disposat des del principi a posar-se<br />
en situació. Les rialles provinents del<br />
pati de butaques van fer, una vegada<br />
més, que gaudíssim de l’actuació i<br />
ens quedéssim amb ganes de seguir<br />
fent el préssec. Literalment!<br />
Gràcies a tots els que ens vàreu<br />
acompanyar, per primera o segona<br />
vegada, i esperem veure-us en<br />
properes interpretacions.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Els grups de tatre locals, reconeguts a Santa Coloma de Farners<br />
nominada al premi de millor actriu<br />
principal. Pel que fa a l’altre grup de teatre<br />
local, el Grup de Teatre Cassanenc, Albert<br />
Frayle va obtenir el primer premi al millor<br />
actor secundari pel seu personatge de<br />
Pep a l’obra Un Mal Dia. A més a més, el<br />
grup va obtenir quatre nominacions:<br />
Carme Rodríguez i Carles Alsina van estar<br />
nominats en la categoria de millor direcció,<br />
Carles Xirgu, en la de millor actor<br />
secundari pel seu paper de Sr. Josep, i<br />
Dolors Llinàs i Emma Martí es van endur<br />
una nominació a la millor actriu<br />
secundària pels seus papers de Maria<br />
Victòria i Ramona, respectivament.<br />
Els guardons obtinguts, i sobretot la<br />
feina feta per tots dos grups, certifiquen el<br />
bon moment pel qual passa el teatre al<br />
nostre poble. Volem agrair al nostre públic<br />
el suport i els ànims que ens transmeteu.<br />
Això ens anima a seguir fent el que tant<br />
ens agrada.<br />
Salut i teatre!<br />
Guspira Teatre i Grup de Teatre<br />
Cassanenc<br />
67
Encetem les activitats del tercer trimestre<br />
Al llarg del mes de març s’han seguit<br />
realitzant algunes activitats a l’INS de<br />
<strong>Cassà</strong>, però no tantes com al mes de<br />
febrer perquè ja hem gaudit de la Setmana<br />
Blanca i calia fer els exàmens i treballs<br />
corresponents al segon trimestre que va<br />
acabar (a efectes d’hores lectives) el 18<br />
de març passat, divendres Així, doncs, des<br />
del dilluns 21, hem començat el tercer<br />
trimestre. El tercer trimestre! I sembla que<br />
fou ahir que vam començar un nou curs…<br />
Tot i que parlarem bàsicament de les<br />
activitats del mes de març, cal fer esment<br />
de dues portades a terme a mitjan febrer,<br />
per la seva importància i significació.<br />
EL SINCOTRÓ ALBA<br />
El dijous 10 de febrer es va visitar la<br />
font de llum de sincotró ALBA. Ens ha fet<br />
la crònica l’alumne Joan Crous Masó, de<br />
1r Bat.:<br />
El 10 de febrer pasta, una vintena<br />
d’alumnes dels batxillerats de ciències de<br />
l’Institut vàrem tenir el privilegi de visitar<br />
la font de llum de sincrotró ALBA, la<br />
infraestructura científica més important de<br />
l’estat espanyol, construïda a Cerdanyola<br />
del Vallès. I bé..., no ens enganyem: jo<br />
(imagino que també fou el cas dels meus<br />
companys) em vaig sentir com un infiltrat<br />
en l’immens plató d’una pel·lícula de<br />
ciència-ficció. La magnificència del<br />
complex, juntament amb les explicacions<br />
teòriques que ens varen donar, ens van<br />
deixar bocabadats.<br />
En primer lloc, ens sorprengué la<br />
rigorosa seguretat externa que requereix<br />
l’edifici, donat que els guàrdies i un parell<br />
de màquines d’identificació ens<br />
entretingueren uns vint minuts en una<br />
espai annex. Seguidament, una física<br />
(que, curiosament, havia estudiat a <strong>Cassà</strong>)<br />
ens guià per passadissos i escales fins a<br />
Sincotró ALBA. Un món «de ficció».<br />
una sofisticada sala d’actes, on ella<br />
mateixa s’acompanyà d’una presentació<br />
digital per explicar-nos la logística i el<br />
funcionament de les instal·lacions, el<br />
manteniment, les futures aplicacions i<br />
altres aspectes d’interès. En poques<br />
paraules: a l’ALBA s’acceleren electrons,<br />
els quals assoleixen el 99’99% de la<br />
velocitat de la llum. Això s’aconsegueix<br />
en progressió en el buit existent dintre del<br />
Linnac (accelerador lineal), el Booster<br />
(accelerador propulsor) i l’anell<br />
d’emmagatzematge, de 90 metres de<br />
diàmetre. La trajectòria circular en els dos<br />
últims és possible gràcies a un conjunt de<br />
dispositius d’inserció (electroimants) com<br />
els wigglers (ja que les partícules no giren<br />
per si mateix), i de la velocitat constant<br />
dels electrons durant hores a l’anell<br />
d’emmagatzematge se n’encarreguen les<br />
cavitats de radiofreqüència. Una font de<br />
Marc Pagès Ruscalleda<br />
Osteòpata per la<br />
Universitat<br />
E.O.B.(Barcelona) i<br />
per la Universitat<br />
de Maidstone<br />
(Anglaterra)<br />
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93<br />
llum de sincrotró «que encara que utilitzi<br />
un sincrotró té objectius totalment diferents<br />
als d’aquest», aprofita l’elevada radiació<br />
electromagnètica despresa pels electrons<br />
en ser obligats a girar (raigs gamma:<br />
màxima freqüència i mínima longitud<br />
d’ona). Aquesta llum tan intensa es capta<br />
en les trenta-tres bifurcacions que té l’anell<br />
més exterior, set de les quals surten de la<br />
cavitat que cobreix el sincrotró i es<br />
dirigeixen cap als respectius laboratoris<br />
contigus (cabina òptica, cabina<br />
experimental i estació de treball). Allà, els<br />
fotons es focalitzen per tal d’”il·luminar”<br />
la matèria sotmesa a anàlisi en un<br />
microscopi. Evidentment, en el cas concret<br />
d’una mostra biològica, aquesta es<br />
destrueix a l’instant a causa de la<br />
temperatura «així, per guanyar algun<br />
segon, és conservada en nitrogen líquid».<br />
Sigui com sigui, no s’examina la mostra<br />
68 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Una tasca diferent fora de les aules: Plantem la Pau!<br />
després de rebre el flaix lumínic, sinó que<br />
es compara el feix de llum inicial amb les<br />
partícules de llum que han impactat en<br />
una placa darrere de la mostra; d’aquí<br />
s’obtenen els resultats. Consisteix en una<br />
mena de radiografia. En darrer terme,<br />
qualsevol procés que impliqui tal<br />
mobilització de partícules subatòmiques<br />
és automatitzat des d’una sala de control<br />
i múltiples mesures de seguretat<br />
protegeixen els científics, exposats a<br />
possibles radiacions perjudicials.<br />
Havent abandonat la sala d’actes, a<br />
través d’una porta vàrem passar d’aquells<br />
passadissos aparentment normals a<br />
l’enorme nau on en els propers mesos<br />
s’iniciaran les investigacions. Perquè, de<br />
fet, ara mateix s’està enllestint la<br />
construcció de les primeres set línies de<br />
llum i s’estan realitzant les comprovacions<br />
i assajos pertinents. Amb la física que ens<br />
acompanyava, férem una volta per les<br />
passarel·les penjants que rodegen les<br />
parets del donut en què es perfila la nau.<br />
Des de semblant altura, poguérem<br />
estimar les dimensions de la caixa (parets<br />
de formigó revestides amb plom,<br />
aixecades sobre capes d’argila, grava i<br />
formigó) que cobreix els esmentats<br />
conductes, per on corren els electrons. Així<br />
mateix, veiérem una bona colla d’aparells<br />
força sorollosos (alguns fins i tot treien<br />
fum) encarregats del sistema de<br />
refrigeració, del flux d’electrons, de la<br />
temperatura estable (23ºC) i dels més<br />
minuciosos exàmens realitzats quan el<br />
sincrotró està en funcionament. A<br />
continuació, vàrem baixar a tocar de peus<br />
a terra i ens varen ensenyar un imant<br />
«gegant», una habitació amb instruments<br />
de molta precisió on s’augmentava la<br />
pressió de l’aire per tal que no hi entrés la<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
pols, etc. No ens varen permetre d’entrar<br />
al receptacle que conté els tubs del<br />
sincrotró, ja que al matí havia estat actiu i<br />
hi romanien restes de radiació, nefastes<br />
per als éssers vius (les quals<br />
desapareixen al cap d’un dia). Tanmateix,<br />
amb un altre físic vàrem entrar en una<br />
estació de treball i en una cabina<br />
experimental en fase de muntatge, on ens<br />
detallà el recorregut que fa la llum fins<br />
que arriba al microscopi, i ens aclarí el fet<br />
que tapin alguns aparells amb el quotidià<br />
paper d’alumini de supermercat<br />
(d’aquesta forma s’evita la dilatació de les<br />
peces), entre d’altres curiositats.<br />
Les preguntes que intercalàvem amb les<br />
explanacions dels científics foren la causa<br />
probable que la visita s’allargués<br />
lleugerament. En sortir, després de<br />
retornar el passi als guàrdies de seguretat,<br />
ja era fosc i el conductor de l’autobús ens<br />
esperava impacient. Sens dubte, la visita<br />
a la font de llum del sincrotró va reforçar<br />
aquella idea de veure que la investigació<br />
científica avança cap a un futur pròsper i<br />
innovador (en tal cas, podrà ser emprat<br />
des d’un àmbit biològic fins a la fabricació<br />
de nous materials...) i ens va fer percebre,<br />
alhora, la sensació col·lectiva que tot és<br />
molt abstracte i allunyat de les nostres<br />
simples accions del dia a dia «o, fins i tot,<br />
la sensació de no comprendre gairebé<br />
res. I és que la ciència és molt complexa.<br />
MEDI AMBIENT<br />
El dijous 17 de febrer es va celebrar<br />
una altra reunió dels delegats de Medi<br />
ambient per parlar de l’estalvi d’aigua al<br />
centre així com de la plantada d’un<br />
ametller en un dels espais exteriors, com<br />
a símbol de la pau, que va ser donat pels<br />
Amics de la Unesco de Girona a tots els<br />
instituts que van participar en la Cantata<br />
per la Pau «UAP’1•celebrada el dijous 27<br />
de gener i de la qual ja es va informar<br />
àmpliament en el Llumiguia de febrer. Ens<br />
ho explica amb més detall la professora<br />
Isa Pont, responsable de Medi ambient a<br />
l‘INS.<br />
PLANTEM LA PAU<br />
El 17 de febrer d’enguany vam fer la<br />
reunió de Medi ambient, a la qual van<br />
assistir els delegats i subdelegats de Medi<br />
ambient. En aquesta reunió es va informar<br />
dels resultats pràctics d’estalvi d’aigua de<br />
la proposta mediambiental guanyadora<br />
del premi Sant Jordi 2010, en què es<br />
proposava la col·locació de brides a les<br />
aixetes i una ampolla de 0,5 litre a la<br />
cisterna del lavabos de l’institut. Aquest<br />
petit gest ha suposat un estalvi de 1,5 litres<br />
d’aigua cada vegada que anem al lavabo.<br />
De mitjana hem calculat que estalviem 400<br />
litres d’aigua diàriament.<br />
També aquest dia va tenir lloc la<br />
plantada d’un ametller amb els alumnes<br />
de 1r d’ESO. El nostre centre ha participat<br />
per segon any consecutiu en la Cantata<br />
per la Pau UAP ’11, juntament amb altres<br />
instituts de les comarques gironines. Per<br />
la seva banda, els Amics de la Unesco de<br />
Girona celebren cada any la Plantada per<br />
la Pau. Enguany es van unir les dues<br />
iniciatives i els Amics de la Unesco van<br />
regalar a cada institut participant a la UAP<br />
’11 un ametller per plantar-lo a cada centre<br />
i així commemorar el Dia Escolar de la No<br />
Violència i la Pau. Vam acompanyar la<br />
plantada amb uns poemes breus.<br />
69
Ostres! Què volen dir aquests signes? L’esperit de les Matemàtiques omple les aules<br />
PROVES CANGUR<br />
Tal com dèiem al principi, quant a les<br />
activitats del mes de març, el dijous 17 els<br />
alumnes de 3r, 4t i 1r de Batxillerat van<br />
participar, com ja és habitual en el centre,<br />
en les Proves Cangur de matemàtiques<br />
que cada curs organitza la Universitat de<br />
Girona. Ens ho expliquen tres alumnes<br />
de 3r d’ESO que hi van participar.<br />
El dijous 17 de març, els alumnes de 3r,<br />
4t i 1r de Batxillerat vam anar a la UdG per<br />
participar en les Proves Cangur.<br />
Vam sortir de l’institut a les nou del matí.<br />
Quan vam arribar, no van passar ni deu<br />
minuts que ja havíem d’anar cada curs a<br />
l’aula corresponent. Els de 3r i 4t vam anar<br />
a la mateixa classe i els de Batxillerat a<br />
una altra. A cada aula hi havia diferents<br />
nivells, per tal que dos d’un mateix nivell<br />
no estiguessin de costat.<br />
Quan vam ser a dins de l’aula, cada<br />
alumne s’asseia segons el curs. Els de<br />
tercer teníem el full verd; si eres de 4t<br />
d’ESO, de color blau, i si eres de<br />
batxillerat, groc. Quan vam estar tots al<br />
nostre lloc, ens van repartir un altre full<br />
amb el nom de cadascun per anotar-hi<br />
les respostes de les proves i, llavors,<br />
també ens van donar un tiquet per, quan<br />
acabéssim, poder anar a esmorzar. Com<br />
a obsequi per haver participat, ens van<br />
donar un bolígraf, una brúixola i un pin en<br />
record de les Proves Cangur 2011.<br />
Vam començar a fer la prova a les deu<br />
del matí, i, encara que haguéssim acabat,<br />
fins les 11 en punt no ens podíem aixecar<br />
del nostre lloc. Quan vam acabar, ens van<br />
donar una carpeta de la UdG i llavors<br />
anàrem a esmorzar.<br />
Vam poder estar fins a dos quarts d’una<br />
donant voltes per la Universitat i trobantnos<br />
amb gent d’altres instituts que també<br />
havien participat en les proves. Vam tenir<br />
l’oportunitat de visitar les diferents<br />
Universitats i veure com eren les aules i<br />
els diferents espais que hi ha.<br />
Després, anàrem tots al lloc on ens<br />
havien indicat els professors per tal<br />
d’agafar l’autobús, i tots els alumnes de<br />
l’INS <strong>Cassà</strong> vam tornar cap a l’institut.<br />
Va ser una bona experiència i esperem<br />
poder tornar-hi el curs vinent.<br />
Laura Busquets, Cristina Costa i<br />
Noelia Díaz / 3rA<br />
SORTIDA A ESCLET<br />
El divendres 25 de març els alumnes<br />
de 1r d’ESO van fer una sortida a Sant<br />
Vicenç d’Esclet, a peu o amb bicicleta.<br />
Ens n’han fet la crònica en català i anglès.<br />
L’excursió a St. Vicenç d’Esclet va ser el<br />
25 de març. Vam marxar de l’INS a dos<br />
quarts de deu. Ens van acompanyar<br />
quatre mestres: la Maria i la Furqui<br />
anaven a peu, i en Pere i en Joan amb<br />
bici. Alguns anaven amb bici i d’altres a<br />
peu. Els que anaven amb bici van anar<br />
fins a l’estació de Llagostera, i els que van<br />
anar a peu van anar directament a St.<br />
Vicenç d’Esclet.<br />
La caminada, pels que van anar a peu,<br />
va durar aproximadament tres quarts<br />
d’hora i pels que van anar amb bici una<br />
mica més.<br />
Quan vam arribar a St. Vicenç, les bicis<br />
encara no havien arribat. Els mestres no<br />
ens van deixar menjar fins que van arribar<br />
els que anaven amb bici.<br />
Vam esmorzar i ens van deixar jugar<br />
una mica. Després d’aquest viatge vam<br />
tornar cap a l’institut.<br />
Laila Mahioui, 1r A<br />
We went to St. Vicens cycling or walking!<br />
Friday, 25th of March, we (1st of ESO)<br />
went to St Vicens d’Esclet cycling or<br />
walking. At eleven o’clock, some students<br />
took their bikes. And the walking students<br />
team got ready for a walk about 1h.-1h.<br />
30. The cycling students team went to<br />
Llagostera, and then Pere Aguilar and<br />
Joan Pagès (our teachers) took photos.<br />
After that, they went to St. Vicens.<br />
When we all arrived , we started to eat<br />
(the 2nd breakfast) and after that we<br />
played «El cementiri» with our teachers:<br />
Maria Gallego, Joan Pagès, la «Furqui»<br />
and Pere Aguilar.<br />
And later we all returned to our school<br />
very tired but it was a great and funny day!<br />
We would like tot repeat it!<br />
Sahar ElYakhlifi, 1st of Eso D<br />
AL PARC EÒLIC<br />
El dimarts 29 de març els alumnes de<br />
1r i 2n de Batxillerat van anar a visitar el<br />
Parc Eòlic de la Serra de Rubió. Ens ho<br />
explica la professora de Tecnologia<br />
Montserrat Llach.<br />
Érem els alumnes del Batxillerat<br />
Tecnològic i dos professors<br />
acompanyants (en Quim Nadal i jo). Va<br />
ser un dia molt agradable en què vam<br />
poder veure de prop els aerogeneradors<br />
enmig d’un paisatge espectacular. En<br />
arribar, ens van fer una explicació, de caire<br />
divulgatiu, del parc. Seguidament ens van<br />
donar algunes dades tècniques i vam fer<br />
una caminada fins als aerogeneradors.<br />
El dia era perfecte: els vam poder veure<br />
en funcionament en un dia assolellat i<br />
sense que el vent fos gaire molest. Ens<br />
van impressionar les dimensions i també<br />
el soroll que feien. Així mateix, ens va<br />
cridar l’atenció la quantitat de factors que<br />
tenen en compte abans d’instal·lar un parc<br />
70 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Tres imatges de la sortida a Esclet i, a<br />
sota, la Cantata present en el 25è<br />
aniversari de TV Girona.<br />
eòlic.<br />
En acabar, dinàrem al poble de Rubió i<br />
ja va ser hora de tornar a <strong>Cassà</strong> per ser a<br />
dos quarts de sis a l’institut.<br />
CANTEM A L’ANIVERSARI<br />
DE TV GIRONA<br />
El dijous 31 de març va tenir lloc, a<br />
l’Auditori de Girona, la celebració del 25è<br />
aniversari de TV Girona. Al llarg de l’acte,<br />
Televisió de Girona va lliurar els premis a<br />
La comunicació, L’esport, La cultura i<br />
L’empresa i innovació. Al final, els alumnes<br />
de l’INS que ja havien participat en la<br />
Cantata per la Pau «UAP’11•al Teatre<br />
Municipal de Girona (27 de gener) també<br />
van formar part de la Cantata que va cloure<br />
l’acte, convidats a participar-hi per TV<br />
Girona, després de la brillant actuació, ja<br />
esmentada, del mes de gener. Hi eren<br />
presents els representants de les diverses institucions, els<br />
mitjans de comunicació i els familiars dels alumnes.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Olga Morote<br />
C/ Molí, 18 - 17244 <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
Òscar Alonso - Tel. 609410054<br />
71
David López, autor del gol del <strong>Cassà</strong>, i Mussa, en el partit contra el Canyelles<br />
Bones sensacions, però sense victòries<br />
Semblava que l’equip, per fi podia sortir<br />
de la cua de la classificació, però no va<br />
poder ser. I és que la bona marxa de<br />
l’equip en les últimes setmanes convidava<br />
a l’optimisme en el partit al Municipal<br />
davant del penúltim classificat, el Palau<br />
Solità i Plegamans. Però recordem que<br />
l’equip ens va fer sentir molt orgullosos a<br />
Manresa. Davant del tercer classificat i<br />
amb algunes baixes importants, el <strong>Cassà</strong><br />
va fer una actuació defensiva memorable<br />
i no va deixar desplegar el seu joc al<br />
desconegut Manresa, que es va confiar.<br />
Els jugadors van demostrar del que són<br />
capaços, també, en el partit següent. Al<br />
Municipal, el Canyelles va venir a buscar<br />
petroli, les ganes i l’esforç per jugar la<br />
pilota del <strong>Cassà</strong> no li ho van permetre.<br />
Taxacions<br />
Certificats d'habitabilitat<br />
Certificats de solidesa i altres...<br />
Molt bon punt amb un dels millors gols de<br />
la temporada inclosos, de David López.<br />
La llàstima és aquesta oportunitat perduda<br />
davant del Palau Solità, però s’ha de<br />
seguir treballant així.<br />
CASSÀ, 1 - P-SOLITÀ, 3<br />
CASSÀ: Cítores, Codolà, Troyano,<br />
Arnau, Adrià, Massegur, Subi (Pérez, 60'),<br />
Mussa (Cavallé, 55'), Salguero, Serra<br />
(Bernat, 70') i López.<br />
PALAU-SOLITÀ: Mora, Toño (Víctor, 52'),<br />
José Mari, Ortiz, Franc, Sergi, Morera, Dani<br />
(Keita, 70'), Miguelito, Ángel i Héctor.<br />
GOLS: 0.1 Morera. 1-1 Salguero. 1-2<br />
Miguelito. 1-3 Héctor.<br />
Davant del Palau-Solità, l’equip tenia<br />
una oportunitat única de reivindicar-se i<br />
deixar la cua de la classificació, però no<br />
va poder ser. L’efectivitat dels del Vallès<br />
Occidental va ser la clau d’un partit avorrit<br />
i poc intens pel clima calurós que hi havia<br />
al Municipal –es va arribar als 25 graus<br />
de temperatura- però amb alternatives per<br />
als dos equips. Morera va avançar els<br />
visitants amb una bona jugada al<br />
contraatac, i poc després Salguero va<br />
igualar el marcador amb un molt bon gol.<br />
Amb l’empat es va arribar al descans. La<br />
segona meitat es va caracteritzar pel<br />
domini local en tots els sentits, però<br />
l’encert dels visitants a l’hora d’avançarse<br />
mitjançant Miguelito va ser fulminant.<br />
72 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Marc Salguero, lluitant per una<br />
pilota al matx contra el Canyelles<br />
El tercer gol va caure pel seu propi pes.<br />
El <strong>Cassà</strong>, doncs, segueix últim, a tres<br />
punts del Palafgrugell, ara penúltim.<br />
CASSÀ, 1-<br />
CANYELLES,1<br />
CASSÀ: Cito, Rubén, Troyano<br />
(Bernat, 80'), Adri, Massegur, Subi,<br />
Mussa (Pérez, 65'; Quimet, 88'),<br />
Salguero (Caballé, 70'), Serra (Arnau,<br />
60') i López.<br />
CANYELLES: Porcal, Jordi, Melendi,<br />
Luis, Tato (Jonathan, 70'), Marín, Alberto,<br />
Rubi (Fortuny, 66'), Velillas, Silver (Luque,<br />
68') i Cani (Pol, 88').<br />
GOLS: 0.1 (8') Velillas. 1-1 (42') López.<br />
Bon partit del <strong>Cassà</strong> davant d’un rival<br />
que no va sorprendre al Municipal. I ens<br />
referim a que va fer exactament el que<br />
tothom s’esperava després de l’anada,<br />
esperar el rival al darrere i aprofitar algun<br />
contraatac. A més, el Canyelles no va jugar<br />
ni una pilota des del darrere. Tot el joc el<br />
va posar el conjunt cassanenc. Ben aviat,<br />
però, Velillas feia témer el pitjor marcant<br />
el 0 a 1 (8’), ja que s’esperava una defensa<br />
aferrissada i impenetrable del Canyelles<br />
per endur-se els tres punts, que és a l’únic<br />
que venien. Però el futbol va fer justícia i<br />
López, amb un dels millors gols de la<br />
temporada, va aconseguir empatar el partit<br />
enviant la pilota a l’escaire dret de la<br />
porteria de Porcal (42’). Això sí, la segona<br />
part es va veure marcada per l’expulsió<br />
d’Alberto per part visitant (50’) i de Rubén<br />
per part local, que no va estar llest per<br />
aprofitar la superioritat numèrica (56’).<br />
Amb deu contra deu sobre el terreny de<br />
joc, hi va haver moltes alternatives<br />
per als dos equips.<br />
MANRESA, 0 -<br />
CASSÀ, 0<br />
El <strong>Cassà</strong> va desplegar a Manresa<br />
el millor entramat defensiu de tota<br />
la temporada. Davant del tercer<br />
classificat i amb tot en contra, la<br />
defensa cassanenca, i no només la<br />
línia de quatre, sinó tot l’equip en<br />
bloc, va fer parar boig el Manresa.<br />
Els del Bages ho van provar tot però<br />
quan no xocaven amb algun<br />
jugador visitant, era Cítores qui<br />
intervenia, com sempre,<br />
providencialment. La pilota va ser<br />
per als manresans, que a mesura<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
que passaven els minuts s’anaven posant<br />
més nerviosos per la seva urgència amb<br />
els tres punts. A més el <strong>Cassà</strong> va tenir les<br />
seves opcions de marcar, especialment<br />
en l’última jugada del partit, en què Subi<br />
va rematar una centrada que un defensor<br />
local va rebutjar sota la mateixa línia de<br />
gol. Molt bon resultat i demostració d’orgull<br />
i de força davant d’un equip superior.<br />
2A REGIONAL: LLUITANT<br />
FINS AL FINAL<br />
Ho intentaran fins que no quedin forces.<br />
L’equip de Segona Regional no és<br />
encara matemàticament un equip de la<br />
futura 4a catalana, i sabem que aquest<br />
grup no es rendirà fins que així sigui. Però,<br />
les coses com siguin, dels 21 punts en joc<br />
no se’n pot perdre cap ni un. Últims en la<br />
taula classificatòria, no acaben de trobar<br />
el camí de la victòria. A diferència d’altres<br />
cuers de les diferents lligues, però, el<br />
<strong>Cassà</strong> B viu una situació inversemblant.<br />
Planten cara, posen més ritme que el<br />
rival, tenen infinitat d’ocasions, però<br />
aquests arguments mai són suficients per<br />
emportar-se els tres punts. Vilartagues,<br />
Quatre Vents i Aro en són l’exemple més<br />
clar. Són equips de la part alta que han<br />
guanyat a l’equip posant molt poc de la<br />
seva part i aprofitant-se dels errors del<br />
rival. En canvi, el segon equip no<br />
aconsegueix materialitzar ocasions i tirar<br />
endavant els partits per molt d’esforç que<br />
hi dediqui. El partit davant del Fornells a<br />
casa es va suspendre per uns incidents<br />
entre els dos equips pels quals l’àrbitre<br />
va considerar que s’havia d’anul·lar.<br />
Resultats:<br />
Quatre Vents 4-1 <strong>Cassà</strong> B<br />
<strong>Cassà</strong> B 1-3 Aro<br />
Vilartagues 3-0 <strong>Cassà</strong> B<br />
<strong>Cassà</strong> B 0-0 Fornells (s.a.)<br />
73
Dos moments del partit dels juvenils<br />
contra el Blanes; a la dreta, l'alineació<br />
d'aquest matx<br />
JUVENIL A<br />
Sembla que l’equip de Xavi Ruiz rutlla<br />
força bé. I és que s’estan aconseguint, si<br />
més no, resultats de prestigi per a l’equip.<br />
A l’Escala, un mític de la categoria, es van<br />
endur els tres punts sense problemes, i<br />
amb el Blanes l’empat final va ser un cop<br />
dur després d’avançar-se per dos gols a<br />
zero abans de la mitja part. Ara mateix<br />
l’equip té ja 27 punts i és a 4 del descens.<br />
Resultats:<br />
<strong>Cassà</strong> 2-5 Banyoles<br />
L’Escala 0-2 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 2-2 Blanes<br />
E.F. Garrotxa 3-2 <strong>Cassà</strong><br />
JUVENIL B<br />
El conjunt juvenil de Síria no té res a<br />
veure amb aquell grup inexpert i innocent<br />
de principi de temporada. L’equip<br />
competeix en cada partit i està<br />
aconseguint molt bons resultats. A més,<br />
quan es perd, ja no és per golejada i hi ha<br />
opcions d’empatar a cada partit. Moltes<br />
felicitats per l’evolució de l’equip.<br />
Resultats:<br />
Coma-cros B 2-1 <strong>Cassà</strong> B<br />
<strong>Cassà</strong> B 2-1 Caldes<br />
Bescanó 1-1 <strong>Cassà</strong><br />
Farners 2-1 <strong>Cassà</strong> B<br />
CADET<br />
L’equip cadet de Quimet Boadas<br />
segueix intractable, i és que no hi ha hagut<br />
gairebé cap equip que li hagi fet ombra.<br />
Això sí, s’ha d’anar en compte amb les<br />
faltes de concentració o els excessos de<br />
confiança com al camp del Quart, on<br />
es van escapar tres punts d’or. Tot i<br />
així són segons amb 55 punts i a 4 del<br />
tercer.<br />
Resultats:<br />
<strong>Cassà</strong> 6-0 La Salle Figueres<br />
Quart B 3-2 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 5-3 Palafrugell<br />
INFANTIL A<br />
L’infantil és, sens dubte, la revelació<br />
de la temporada. Ja ho hem dit vàries<br />
vegades, però és que no paren de<br />
sorpendre. L’ensopegada amb<br />
l’Anglès a casa és l’únic que se’ls pot<br />
«retreure», però va ser davant d’un<br />
equip resultadista i no es va perdre la<br />
filosofia en cap moment. Això sí, en<br />
l’últim mes, 9 punts. Ara mateix l’equip<br />
és quart a un sol punt del Guíxols,<br />
tercer.<br />
Resultats:<br />
Figueres B 0-1 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 0-3 Anglès<br />
Quart 0-1 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 2-0 Aro<br />
INFANTIL B<br />
L’infantil B no rep mai el premi que es<br />
mereix. Els partits começen bé, amb<br />
alternatives per als dos equips, però sempre<br />
s’acaba cedint davant de grups de nens que<br />
són més grans que la majoria dels<br />
cassanencs. Ara mateix, penúltims amb 8<br />
punts. Resultats:<br />
<strong>Cassà</strong> B 1-8 Cristinenc<br />
Palafrugell 10-6 <strong>Cassà</strong> B<br />
Base Empordanet 6-1 <strong>Cassà</strong> B<br />
Pals 9-0 <strong>Cassà</strong> B<br />
ALEVÍ<br />
Tampoc està sent gaire bona la temporada<br />
de l’Aleví, que juga a la màxima categoria. A<br />
veure si podem veure alguna victòria d’aquí<br />
a final de temporada. Resultats:<br />
Farners 5-3 <strong>Cassà</strong><br />
Esplais 7-2 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 1-6 Figueres<br />
E.F. Garrotxa 6-1 <strong>Cassà</strong><br />
Text: Eduard Llinàs<br />
Fotos: Joan Muñoz i J. M. Fusté<br />
74 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Actualitat del bàsquet cassanenc<br />
Repassem els resultats de les darreres<br />
setmanes del bàsquet del Foment Deportiu<br />
Cassanenc<br />
SÈNIOR MASCULÍ<br />
3A CAT.<br />
Sant Gregori 72 - F.D. Cassanenc 62<br />
Cassanenc: Cazorla(7), Nuell(3),<br />
Morejón(11), D.Xifra(5), Fernández(2),<br />
Frau(6), Bertran(23), Boadella(5), Padrós<br />
Parcials: 9-13, 22-30, 41-44, 72-62<br />
Setmana de carnaval: algun jugador va<br />
preferir anar de carnestoltes abans<br />
d’ajudar l’equip: sabent que hi havia dos<br />
lesionats, demostra falta de solidaritat.<br />
Sobre el partit hem de dir que va ser molt<br />
dolent per part de tots dos equips; els<br />
cassanencs varen anar per davant en el<br />
marcador, fins a l’últim quart. Al darrer<br />
període, els locals varen sortit molt més<br />
forts en defensa, sapigueren portar el<br />
partit al seu ambient, jugant amb més força<br />
i jugant al límit de las personals, cosa que<br />
els va afavorir. Nosaltres no vam saber<br />
jugar al nivell de la primera part, cosa que<br />
va aprofitar el Sant Gregori per remuntar i<br />
assolir la victòria.<br />
F.D. Cassanenc 69 - Llagostera 61<br />
Cassanenc: Cazorla(14), Nuell(2),<br />
Casadevall(4), Morejón(9), Jordi Xifra(7),<br />
Damiá Xifra(4), Fernandez(3), Frau(5),<br />
Bertran(12), Boadella(7)<br />
C.B.Llagostera: Bonmatí(2), Ll.<br />
Jimenez, Fumadó(17), Vila(3), Fernández,<br />
Clara (9), Alberti(10), Sabat(7),<br />
Boadas, De Toros, Sergi Horta(13), Ortiz<br />
Parcials: 16-18, 41-32, 56-48, 69-61<br />
Àrbitres: Sr. Contreras i Sr. López. Molt<br />
malament, per a tots dos equips.<br />
El pavelló va registrar una molt bona<br />
entrada, la millor de la temporada, per<br />
veure el partit de la máxima rivalitat entre<br />
el <strong>Cassà</strong> i el Llagostera. A més, els<br />
visitants, amb cinc jugadors de <strong>Cassà</strong>.<br />
El partit va estar igualat als primers deu<br />
minuts (16-18).El segon període, els<br />
cassanencs varen pressionar més en<br />
defensa i varen aconseguir marxar del<br />
marcador al minut 27, (36-23); aquets<br />
tretze punts de diferencia semblava que<br />
donaven més tranquil·litat al joc dels<br />
locals, peró el Llagostera mai no es va<br />
rendir i amb els pivots Sergi Horta i<br />
Fumadó es varen encarregar que el partit<br />
tornés a la igualtat en el marcador. Als 33<br />
m de la segona part el resultat era de 58-<br />
54. En el tram final del partit, els visitans<br />
varen intentar, fent personals, esperar les<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
L'equip cadet masculí<br />
errades dels tirs lliures dels cassanencs,<br />
peró aquesta vegada el nostre equip va<br />
estar més encertat i va assolir una victória<br />
més que merescuda.<br />
C.B.Salt C 79 - F.D. Cassanenc 78<br />
(amb pròrroga)<br />
Cassanenc: Cazorla, Nuell(5), Casadevall,<br />
Morejón(26), J.Xifra(4), D.Xifra,<br />
Fernández(3), Frau(1), Bertran(27),<br />
Boadella(12). Parcials: 21-21, 37-40, 56-<br />
58, 68-68,79-78.<br />
Arbitres: Carvajal i Gomila. En l’última<br />
jugada, Carvajal va perjudicar els<br />
interessos del F.D. Cassanenc.<br />
Partit molt igualat durant els 45 minuts,<br />
ja que es va haver de jugar la pròrroga<br />
perquè al final dels 40 minuts es va<br />
acabar amb empat a 68. A la pròrroga, a<br />
falta de 25 segons per acabar-se, amb el<br />
resultat de 77-78 a favor dels cassanencs,<br />
una falta no assenyalada al jugador<br />
Fernández, del nostre equip, va provocar<br />
que immediatament el Salt fes l’última<br />
cistella i assolís la victòria per al seu equip.<br />
F.D. Cassanenc 70 - Montessori 69<br />
Cassanenc: Cazorla(5), Noell(3),<br />
Casadevall(2), Morejón(17), J.Xifra(7),<br />
D.Xifra(1), Fernández(5), Bertran(15),<br />
Boadella(8)<br />
Parcials: 24-17, 44-34, 49-53, 70-69<br />
Àrbitres: Vila i Rodriguez. Regulars<br />
L’equip cassanenc va assolir una<br />
victória molt important, que li permet situarse<br />
al cinquè lloc amb 13 victòries i 11 derrotes.<br />
El partit va estar molt igualat, amb<br />
diferències en el marcador a favor de un i<br />
altre equip. Només els cassanencs, al mi-<br />
nut 21 van arribar a tenir un aventatge de<br />
12 punts (48-36), però un parcial d’1 a 17<br />
a favor del Montessori va donar molta<br />
emoció fins als minuts finals. Els jugadors<br />
cassanencs: Bertran, amb tres triples,<br />
Boadella, amb quatre rebots defensius i<br />
Morejón, amb nou punts, es varen possar<br />
las pilas i sapigueren encarrilar bé el<br />
partit. A falta de deu segons per acabar el<br />
partit, un triple de Morejón, 70-66, i un altre<br />
triple del cassanenc Robert Duran, que<br />
juga amb el Montessori, 70-69, varen<br />
possar emoció al que faltava de partit. Al<br />
final, victòria cassanenca ben merescuda.<br />
JÚNIOR MASCULÍ<br />
Sant Gregori 53 - F.D. Cassanenc 43<br />
2a fase: equips participants: C.B.<br />
Adepaf A, C.B. Adepaf B, C.B.Olot A, i<br />
F.D. Cassanenc.<br />
C.B. ADEPAF B 48 - F.D. Cassanenc<br />
67<br />
F.D. Cassanenc 58 - C.B. Adepaf A 56<br />
CADET MASCULÍ<br />
F.D. Cassanenc 68 - Sant Narcís 29<br />
C.B. Hostalric 47 - F.D. Cassanenc 65<br />
Salle G. 64 - F.D. Cassanenc 48<br />
INFANTIL MASCULÍ<br />
St. Josep 111 - F.D. Cassanenc 70<br />
75
A la dreta, els equips infantils<br />
masculí i femení<br />
F.D. Cassanenc 65 - C.B. Quart 86<br />
C.B. Farners 70 - F.D. Cassanenc 51<br />
SÈNIOR FEMENÍ A<br />
St. Gregori A 49 - F.D. Cassanenc A<br />
47<br />
F.D. Cassanenc A 40 - Sta. Eugènia<br />
54<br />
Malgrat 50 - F.D. Cassanenc A 48<br />
SÈNIOR FEMENÍ B<br />
C.B. Quart 44 - F.D. Cassanenc B 42<br />
F.D. Cassanenc B 58 - Bescanó B 42<br />
F.D. Cassanenc B 51 - C.B.Lloret 72<br />
F.D. Cassanenc B 52 - UAT.Bus-bar 24<br />
JÚNIOR FEMENÍ<br />
F.D. Cassanenc 74 - Banyoles 61<br />
Escolàpies 46 - F.D. Cassanenc 69<br />
Fase final. Equips participants:<br />
C.B.Sant Feliu, C.B.Nou Caulés, GEiEG<br />
B i F.D. Cassanenc.<br />
CADET FEMENÍ<br />
2a fase. Equips participants: Pia Olot,<br />
Unió-Uni A, Palamós i F.D. Cassanenc<br />
F.D. Cassanenc 35 - C.E. Palamós 54<br />
UNIÓ-UNI A 72 - F.D. Cassanenc 87<br />
F.D. Cassanenc 50 - C.B. Olot 40<br />
PREINFANTIL MASCULÍ<br />
Sant Josep 89 - F.D. Cassanenc 44<br />
2a fase. Equips participants: C.B.Sant<br />
Feliu, Sant Gregori, Bisbal Bàsquet,<br />
C.B.Escolapies i F.D. Cassanenc.<br />
F.D. Cassanenc 5 8 - Bisbal B. 63<br />
Per informació: ens podeu<br />
trobar al<br />
C/ Esport, 1<br />
o trucar al tel.<br />
o fax 972 46 35 70<br />
St. Gregori 37 - F.D. Cassanenc 58<br />
INFANTIL FEMENÍ<br />
Montessori 68 - F.D. Cassanenc 52<br />
F.D. Cassanenc 53 - GEIEG 67<br />
Escolàpies 20 - F.D. Cassanenc 71<br />
F.D. Cassanenc 83 - U.E. Ripoll 35<br />
MINI MASCULÍ A<br />
C.B. Sant Josep - F.D. Cassanenc A<br />
C.B. St. Josep A - F.D. Cassanenc A<br />
F.D. Cassanenc A - B.C.Torroella<br />
Tot en construcció<br />
d'obra nova i petites<br />
reformes<br />
76 NÚM. 698 - ABRIL 2011
L'equip preinfantil masculí A<br />
Adepaf A - F.D. Cassanenc A<br />
MINI MASCULÍ B<br />
F.D. Cassanenc B - C.B. Farners<br />
F.D. Cassanenc B - C.B. Llagostera<br />
Bisbal bàsquet - F.D. Cassanenc B<br />
MINI FEMENÍ<br />
F.D. Cassanenc - C.B. Sant Gregori<br />
F.D. Cassanenc - C.B. ROSES<br />
GIRONA C.F. - F.D. Cassanenc<br />
F.D. Cassanenc - C.B. Escolàpies<br />
PREMINI MIXT B<br />
F.D. Cassanenc B - B.C. Maçanet<br />
L’àrbitre avui en dia és un personatge que partit a partit es<br />
qüestionat pel seu treball a la pista i que en molts casos està<br />
sotmès a una pressió per part del públic, entrenadors i jugadors,<br />
que en cap cas es mereix, i que simplement intenta aplicar un<br />
reglament que ha hagut d’aprendre a correcuita amb unes<br />
classes teòriques i aprendre la resta sobre la marxa.<br />
Està demostrat que quan un equip perd per un resultat ajustat<br />
és per culpa d’ell, i el que guanya argumenta que, si no hagués<br />
estat per l’àrbitre, el resultat hauria estat més avantatjós. Aquest<br />
personatge només queda ben vist quan al final el resultat és<br />
d’una diferència tan gran que cap equip qüestiona la superioritat<br />
de l’adversari.<br />
Dit això us puc assegurar que un partit vist des de la pista o vist<br />
des de la grada és completament diferent, amb l’experiència<br />
que tinc com a delegat de camp en un munt de partits. Creieume<br />
que noh hi té res a veure. Molts dels que en discrepen,<br />
l’insulten o qüestionen les seves maneres de fer, cridant i<br />
increpant, a part que no ajuden el seu equip, us garanteixo que<br />
no aguantarien ni tan sols dos minuts a la pista.<br />
Cal ser més prudent, simplement per les raons següents:<br />
En primer lloc, i començant per les categories de base.<br />
Normalment són arbitres d’escola i comencen a arbitrar a partir<br />
dels catorze anys d’edat; molts encara juguen a bàsquet en<br />
alguna categoria superior, Cadet, Junior…, i han entrat en aquest<br />
món primer perquè els fa gràcia i segon per recollir alguns<br />
calerons per al cap de setmana. Pocs, això sí. Tingueu en compte<br />
que un partit de mini amb desplaçament inclòs et pot costar uns<br />
20 € de mitjana, i si tenen la sort d’arbitrar un segon partit cobraran<br />
uns 13 € més. S’ha de tenir en compte que són menors d’edat i<br />
que normalment els ha d’acompanyar el pare o la mare, que<br />
també hauran d’esperar que acabi el partit asseguts en mig del<br />
públic i escoltant en molts casos com increpen el seu fill. Podeu<br />
treure’n, doncs, les conclusions que creieu més oportunes.<br />
Som tots el clubs els que ens queixem, que volem un arbitratge<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
C.B. NOU CAULES - F.D. Cassanenc<br />
B<br />
Masmitjà - F.D. Cassanenc B<br />
F.D. Cassanenc - C.B. Vilafant<br />
L’àrbitre, amic o enemic?<br />
PREMINI MIXT A<br />
Porqueres - F.D. Cassanenc A<br />
B.C.Torroella - F.D. Cassanenc A<br />
F.D. Cassanenc A - C.B. Adepaf<br />
de més qualitat, però cada vegada som més equips, cada vegada<br />
necessitem més arbitres i cada vegada més els àrbitres d’escola<br />
abandonen abans de pujar de categoria. Només un 15% del<br />
àrbitres passen a ser o seran àrbitres de categories superiors; la<br />
resta abandonen per considerar-se maltractats pels diferents<br />
col·lectius. Hem de tenir en compte que l’única manera de<br />
guanyar en qualitat és que als futurs àrbitres els agradi fer aquesta<br />
feina i que arbritin força partits.<br />
En segon lloc, i ja parlant d’àrbitres de comitè, podem veure<br />
que a la majoria els agrada aquest mundilo i que realment<br />
s’esforcen per donar el millor de si mateixos. Són partits on es<br />
cometen errades en l’arbitratge, és veritat, però també són partits<br />
amb jugades molt ràpides i amb una perspectiva molt diferent<br />
de la de la grada; els jugadors realitzen canvis contínuament<br />
l’àrbitre ha de estar quaranta minuts a la pista, i en molts casos<br />
jutjant dos partits seguits, cosa que agraïm el clubs perquè ens<br />
surt més econòmic. Però evidentment el cansament físic es nota<br />
a la pista en el segon partit. L’àrbitre és una persona. Penseu<br />
per un moment en un diumenge a les 16.30, partit Júnior Masculí.<br />
L’arbitre al qual pertoqui serà el segon àrbitre del Sènior Masculí<br />
de les 18:00, dos partits de molta canya, i que l’àrbitre que fa de<br />
parella amb el primer a les 16:00 ha arbitrat un partit a 30 km de<br />
<strong>Cassà</strong> perquè la Federació no té prou àrbitres per assumir tots<br />
el partits de la jornada.<br />
Però a diferència dels àrbitres d’escola, si se’ls pressiona gaire,<br />
passen factura, esportivament, i en molt casos econòmicament<br />
per sancions.<br />
Dit això no crec que l’àrbitre sigui un enemic, i si volem tenir<br />
arbitratge de qualitat també haurem d’ aportar de la nostra part i<br />
ser més pacients; si no s’aconsegueix una millor formació i<br />
duració, l’arbitratge s’ anirà en detriment de la qualitat de joc.<br />
Són faves comptades!<br />
Arcadi Sitjà i Paradeda<br />
77
El <strong>Cassà</strong> A es proclama campió de<br />
preferent i puja de categoria<br />
El Club Escacs <strong>Cassà</strong> es troba enmig de<br />
la seva principal competició: el Campionat<br />
Provincial per Equips. Us fem la crònica<br />
de les darreres rondes jugades ronda a<br />
ronda perquè els lectors reprodueixin part<br />
de les emocions que hem viscut des el<br />
club aquest darrer mes respecte els<br />
nostres tres equips.<br />
RONDA 7<br />
Preferent: Olot B - <strong>Cassà</strong> A, 2.5 - 7.5<br />
S’ha fet la feina. S’havia de guanyar i<br />
s’ha guanyat.<br />
Ja en veure l’acta, la superioritat el<br />
<strong>Cassà</strong> es reflectia als 10 taulers, amb la<br />
qual cosa només s’havia d’actuar amb<br />
confiança i evitar sorpreses. Però el matx<br />
ha anat de cara des del principi. Hem<br />
començat amb un 0 - 4. Victòries,<br />
relativament ràpides, de Miguel Angel<br />
Alejo, Miquel Mirasol, Pere Clara i Jordi<br />
Álvarez. Aquí en Sergi se li complica la<br />
partida i perd. 1 a 4. Però de seguida<br />
també victòria de Jaume Cañigueral.<br />
Ja amb el matx gairebé assegurat,<br />
cauen 3 taules: en Josep Anton Pérez, en<br />
Carles Otero i Josep Cruañas. El matx ja<br />
estava decidit, i en Ricardo Alejo<br />
arrodoneix el resultat amb la seva victòria<br />
davant el veterà Joaquim Bosch.<br />
1a cat: <strong>Cassà</strong> B - Lloret, 4 - 4<br />
Important empat del <strong>Cassà</strong> B, davant<br />
del Lloret que li permet aconseguir la<br />
vuitena posició. Victòria ràpida de Joan<br />
Riera, seguida de tres derrotes també<br />
relativament ràpides de Salvador Masnou<br />
i Joan Carles Capilla. A continuació, també<br />
en Jaume Ventura deixa escapar la seva<br />
posició i perd. 1 a 3. La situació pinta crua.<br />
Però en Jordi Carbó, amb avantatge de<br />
qualitat, culmina la seva victòria i inicia la<br />
remuntada. 2 a 3. El matx agafa una pausa<br />
i als taulers restants es veu un final<br />
desavantatjós (2 peons passats no<br />
semblaven compensació suficient pel<br />
cavall), i en Vicenç Vila i l’Oscar Ortiz<br />
plantejaven finals de peons amb peces<br />
petites. Però, vés per on, tant en Vicenç i<br />
l’Oscar afinen el seu joc i consoliden la<br />
remuntada. 4 a 3. Ja no es pot perdre.<br />
Però finalment, l’Angel Mayor no pot<br />
salvar la seva partida, i abandona. 4 a 4.<br />
Mig punt importantíssim, i queden els dos<br />
rivals que comparteixen la lluita pel<br />
El <strong>Cassà</strong> A, a Calaf: Carles Otero, Josep Cruañas, Jaume Cañigueral, FX Pérez,<br />
Miquel Mirasol, JA Pérez, MA Alejo, Pere Clara, Ricardo Alejo i Jordi Álvarez.<br />
descens.<br />
3a: <strong>Cassà</strong> C - Sta. Eugènia F, 2.5 - 1.5<br />
Partida important per continuar al<br />
capdavant de la classificació.<br />
Carlos A. Rodriguez rep un regal d’una<br />
dama, i guanya ràpid. A continuació,<br />
Miquel Donate també aconsegueix la seva<br />
victòria. 2 a 0. La cosa va bé. Però, els<br />
rivals no era tan feble com es pensava.<br />
En Jordi Masnou, després de recuperar<br />
una peça perduda en un error anterior,<br />
aconsegueix firmar unes taules. I<br />
finalment, l’Amador Repiso que lluitava<br />
amb un 1700 «fals» (un jugador estranger,<br />
de bon nivell, que acaba de fitxar per<br />
l’equip gironí), jugava un final de dos<br />
cavalls i peó contra torre. En un moment<br />
de la partida, no aprofita l’oportunitat de<br />
sacrificar la torre pel peó deixant com a<br />
únic material del rival els dos cavalls la<br />
qual cosa assegurava les taules. Un cop<br />
deixada passar aquesta oportunitat, el<br />
rival protegeix correctament el peó i ja no<br />
pot fer res per evitar la derrota.<br />
RONDA 8<br />
Preferent: <strong>Cassà</strong> A - Salt A, 9 - 1<br />
Sobre el resultat, no hi ha massa res a<br />
comentar. El Salt va presentar l‘equip més<br />
fluix de l’any (i potser l’alineació més fluixa<br />
de tota preferent), i amb tres jugadors de<br />
menys. Amb aquest panorama, els seus<br />
dos únics jugadors titulars van oferir<br />
taules ràpides i la resta de jugadors van<br />
perdre les altres partides en joc, on els<br />
cassanencs simplement van saber estar.<br />
Després d’aquest resultat, som líders<br />
amb 1 punt d’avantatge sobre el segon<br />
classificat a falta d’1 ronda. Som<br />
matemàticament primers? La resposta és<br />
que no encara. Després d’aquesta ronda,<br />
el desempat provisional (en cas que el<br />
<strong>Cassà</strong> perdés i el Gerunda B guanyés),<br />
ens és favorable (210,75 punts contra<br />
185,5 punts del Gerunda). Un avantatge<br />
considerable, però degut a la gran<br />
variabilitat d’aquest sistema de desempat,<br />
no es pot assegurar que sigui un<br />
avantatge suficient ni molt menys.<br />
Per tant, l’únic resultat que ens assegura<br />
matemàticament el primer lloc és<br />
aconseguir que no es produeixi l’empat.<br />
1a: Salt B - <strong>Cassà</strong> B 5,5 - 2,5<br />
El motiu de la desfeta del Salt-Girona A<br />
era per reforçar el seu equip B i ens<br />
trobàvem amb un dur rival. Tot i així hi<br />
havia la opció d’atacar «per sota», on les<br />
forces s’igualaven, fins i tot érem<br />
lleugerament favorits als dos últims<br />
taulers. Es van donar, però, massa<br />
facilitats i diversos errors van fer decidir<br />
fins a quatre partides (la majoria per dalt,<br />
on ells eren molt forts) situant un avantatge<br />
de 4-1 al marcador que ja seria definitiu.<br />
Això ens deixa amb un triple empat a<br />
2,5 la cua de la classificació, entre Blanes,<br />
78 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Montgrí i <strong>Cassà</strong> B. La darrera ronda<br />
juguem amb el Blanes.<br />
L’anàlisi, semblant al del primer equip.<br />
No és matemàtic que descendim encara,<br />
necessitem almenys l’empat per tenir<br />
opcions de mantenir-nos, i una victòria molt<br />
millor (afegeix pressió al Montgrí).<br />
3A: <strong>Cassà</strong> C - Olot E, 2 - 2<br />
L’Olot E venia com a quart equip del<br />
Grup (equip de joves, i molt competitiu) i<br />
així ho va demostrar, guanyant dues<br />
partides, i perdent altres dues després<br />
d’una ràpida victòria d’en Gerard i una<br />
llarga i treballada victòria d’en Castellà.<br />
La classificació deixa com a primer del<br />
grup al Santa Eugènia C i empatats al<br />
segon lloc el <strong>Cassà</strong> C i Olot D. El desempat<br />
és ínfimament superior als Olotins (fet que<br />
podria variar la última ronda, o no), per<br />
tant per aspirar al segon lloc els hem de<br />
vèncer a camp contrari.<br />
RONDA 9<br />
Avui era el dia definitiu: el <strong>Cassà</strong> A<br />
portava un punt d’avantatge sobre el seu<br />
màxim rival el Gerunda B. Per tant, l’únic<br />
resultat que ens anava malament era una<br />
derrota del <strong>Cassà</strong> i una victòria del<br />
Gerunda B. I així i tot, llavors empatats a<br />
punts, entrava en joc el desempat<br />
(Sonneborn-Berger per equips) que<br />
també ens era força favorable.<br />
Per poder guanyar, si el <strong>Cassà</strong> perdia<br />
però feria 4.5 punts o 4 punts, ells havien<br />
de fer 9 o 8 punts (segons el cas) davant<br />
d’un rival molt difícil com és el Banyoles.<br />
Per tant, estàvem en posició<br />
privilegiada però no ens podíem adormir.<br />
Per una altra banda, el <strong>Cassà</strong> B jugava<br />
amb l’altra cuer de la classificació. Els<br />
requeriments demanaven que el resultat<br />
mínim que s’havia d’aconseguir era<br />
l’empat, gràcies a un millor desempat.<br />
Llavors, asseguràvem la 8ena posició, i<br />
només el descens era possible si havia<br />
un daltabaix dels equips gironins de<br />
Segona Divisió.<br />
Finalment, el <strong>Cassà</strong> C estava ben<br />
classificat i la victòria assegurava la<br />
segona posició al grup, un magnífic<br />
resultat encara que no dóna dret a ascens<br />
directe.<br />
Pref.: Figueres C - <strong>Cassà</strong> A, 5.5 - 4.5<br />
Hem arribat i el Figueres C presentava<br />
una llista de jugadors lleugerament<br />
inferior (amb ELO) a la nostra. Això ja ens<br />
feia descansar una mica, doncs les baixes<br />
de Sergi Clara i Josep Cruañas a l’equip<br />
titular eren significatives. Però el moment<br />
de descans ha estat breu. Miquel Angel<br />
Alejo, al tauler 10, deixa escapar la seva<br />
posició favorable i perd. A continuació, en<br />
Miquel Mirasol fa taules, amb peça<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
d’avantatge però posició molt activa del<br />
rival. 1,5 - 0,5. A continuació, en Jaume<br />
Cañigueral, que ha fet una magnífica<br />
temporada, aconsegueix la victòria i<br />
igualar el marcador. 1,5 - 1,5.<br />
Però ja començava a pintar malament.<br />
Carles Otero estava inferior i patia. Josep<br />
Anton igualat. Cauen Angel Mayor i Jordi<br />
Otero. 3,5 -1,5. Carles Otero ja no pot<br />
aguantar i abandona. 4,5 - 1,5. La cosa<br />
està malament, i fins i tot amenaça una<br />
forta derrota. A continuació, Ricardo Alejo<br />
guanya la partida (8,5 de 9 punts possibles)<br />
i Pere Clara aconsegueix derrotar<br />
Eduard Puig (aconseguint la seva primera<br />
norma de Mestre Català). 4,5 - 3,5.<br />
Però la remuntada no és possible. Les<br />
dues partides restants, Jordi Álvarez i<br />
Josep Anton, no donen més de sí i acaben<br />
en dues taules. 5,5 a 4,5. La derrota s’ha<br />
consumat però, com a mal menor, ha estat<br />
per la mínima. Caldrà esperar el resultat<br />
del Gerunda B. Però els mòbils funcionen<br />
ràpidament i ens comuniquen que el<br />
Gerunda B no ha guanyat.<br />
Uf!però... Campions de Preferent!<br />
1a: <strong>Cassà</strong> B - Blanes 4 - 4<br />
Comença malament el dia. Els germans<br />
Masnou no estan afortunats i perden<br />
ràpid. 0 - 2. A continuació, el <strong>Cassà</strong> treu la<br />
seva ràbia i remunta el resultat. Les<br />
victòries de Josep Maria Dilmé, Vicenç i<br />
Òscar posen el 3 - 2 al marcador. Al primer<br />
tauler, en Joan Riera ho té molt negre (torre<br />
i peó contra torre i 5 peons). Però lluitant,<br />
corona el seu peó i la partida. 4 - 2. I quan<br />
ja està remuntat, en Xavier Tarrés se li<br />
escapa la seva partida que estava<br />
complicada, i l’Ernest Sánchez s’embolica<br />
i perd una partida que, mitja hora abans,<br />
era clarament guanyadora. Resultat final:<br />
4-4. Objectiu mínim aconseguit. Blanes<br />
queda darrere nostre a la classificació.<br />
3a: Olot D - <strong>Cassà</strong> C, 0 - 4<br />
El <strong>Cassà</strong> C anava amb equip de luxe,<br />
amb la presència de Guillem Burset, Jordi<br />
Carbó, Ramon Viñas i Amador Repiso. 4 -<br />
0. Victòria contundent davant l’altre equip<br />
que aspirava a la segona posició, després<br />
de forta lluita a tots els taulers.<br />
Objectiu: Subcampions aconseguit.<br />
FINALS DE CATALUNYA<br />
Com a campions de la Categoria de<br />
Preferent del grup de la Delegació<br />
Territorial de Girona, ens hem classificat<br />
per jugar la Fase Final de Catalunya amb<br />
els guanyadors de la resta de grups de<br />
Catalunya. En total, eren 8 grups.<br />
Aquesta fase es juga per Sistema<br />
Eliminatòria, en 3 rondes (quarts de final,<br />
semi-finals i final). El guanyador queda<br />
campió de la Categoria Preferent del<br />
Campionat de Catalunya per Equips. El<br />
resultat de l’emparellament, ens ha creuat<br />
amb el Calaf, a la seva casa.<br />
Analitzant el nivells dels jugadors que<br />
han presentat durant els partits de la<br />
temporada, en general es troba un equip<br />
lleugerament superior a nosaltres,<br />
principalment en els 2 primers taulers, on<br />
podien alinear jugadors al voltant de<br />
2200. No obstant, el matx es presentava<br />
obert, encara que el factor camp en principi<br />
els beneficiava (no és el mateix jugar a<br />
casa, que haver de desplaçar-se de 3<br />
hores més dinar fora amb tots els<br />
inconvenients familiars que això suposa).<br />
Doncs bé, diumenge hem quedat per<br />
sortir a les 7h 30 del matí. Arribem a l’hora,<br />
i després d’un petit esmorzar, anem a<br />
jugar. L’alineació del <strong>Cassà</strong> presentava<br />
dues baixes respecte al nostre equip<br />
titular: en Sergi Clara i en Jordi Otero. Han<br />
estat substituïts per en Francesc Xavier<br />
Pérez, que ha vingut a jugar des dels<br />
Pirineus, i en Miquel Angel Alejo.<br />
El matx ha començat igualat. Victòria de<br />
Jaume Cañigueral, seguida de derrota de<br />
Miguel Angel Alejo. 1 a 1. I l’igualtat s’ha<br />
mantingut durant una estona més, amb<br />
les victòries de Jordi Alvarez i Ricardo<br />
Alejo (excepcional campionat amb 8,5 de<br />
9 punts possibles!) però les derrotes de<br />
Carles Otero i Josep Cruañas. 3 a 3.<br />
Queden 4 partides, però les partides<br />
dels taulers davanters (FX Pérez i Pere<br />
Clarà) no pinten bé. Per darrera, Miquel<br />
Mirasol i JA Pérez tenen millors perspectives.<br />
Al final, derrota d’en Francesc Xavier<br />
i en Pere, i la victòria d’en Miquel Mirasol<br />
deixen un resultat de 5 a 4, a falta només<br />
de la partida d’en Josep Anton.<br />
No obstant, el matx ja està decidit. La<br />
derrota als 3 primers taulers produïda fa<br />
que el sistema de desempat els sigui<br />
favorable. En Josep Anton lluita la partida,<br />
però en un final apurat de temps, no troba<br />
la millor continuació en un final<br />
desequilibrat (torre i dos peons contra alfil<br />
i quatre peons). Al final, taules. Resultat<br />
final: 5,5 - 4,5 (s’ha acabat el somni).<br />
Però bé, un bon dinar a Calaf fa que<br />
posem les coses al seu lloc, i que gaudim<br />
del balanç de la temporada: HEM PUJAT<br />
A SEGONA DIVISIÓ. I també ens fa veure<br />
una altra realitat, l’any que bé, patirem de<br />
valent per mantenir-nos. Però això serà<br />
la temporada que vé. Queda un any per<br />
millorar el nostre nivell, buscar algun nou<br />
jugador per reforçar l’equip i treballar la<br />
pedrera. I un any per gaudir de la fita<br />
històrica que ha aconseguit el Club<br />
Escacs <strong>Cassà</strong>: és la primera vegada que<br />
s’arriba a les categories d‘àmbit català (no<br />
només gironí). Estem contents, i tenim<br />
motius per estar-ho!!!<br />
Josep Anton Pérez<br />
79
80 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Després de quedar-nos a les portes de la<br />
classificació pel campionat de Catalunya,<br />
la Copa Girona de Xou el Foment va poder<br />
pujar al pòdium com els millors classificats<br />
en grups petits amb la coreografia<br />
Insectàrium on l’Alícia Asensio, la<br />
Gemma Borrell, l’Agustí Cantero,<br />
l’Elisabet Cantero, la Cèlia Esteva,<br />
A l'esquerra, els<br />
components de<br />
Mecànica del cor<br />
observant atentament<br />
les coreografies dels<br />
altres clubs abans<br />
de saltar a la pista i<br />
un moment de<br />
l’execució<br />
d'Insectàrium. A<br />
sota, foto conjunta<br />
amb els patinadors<br />
d’Insectàrium i La<br />
Mecànica del cor<br />
amb els seus<br />
entrenadors, Jordi<br />
Dalmau i Laura<br />
Canyet, al final de la<br />
competició.<br />
Medalla d'or a la Copa Girona de xou<br />
l’Emma Garcia, l’Afra Morera, la Paula<br />
Noguerol, la Maria Sureda, l’Eva Torrent,<br />
la Laura Torrent i la Judit Vegas van omplir<br />
d’insectes de mil colors el pavelló de<br />
80 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Els representants cassanencs al<br />
festival de Palafrugell.<br />
Lloret de Mar.<br />
Per l’altra part van tenir el goig de poder<br />
participar en la categoria de grups grans<br />
els nostres patinadors més petits entre 8 i<br />
14 anys, 18 en total, l’Alba Sanchez, en<br />
David Cantero, Emma Casanovas, la Lídia<br />
Casanovas, la Laura Cullell, la Marta<br />
Gironés, la Jinli Huertas, la Cristina Lamiel,<br />
la Carla Masgrau, la Carla Prat, la Clàudia<br />
Rebugent, la Paula Rodríguez, la Iona<br />
Serra, la Neus Serra,l’Anna i la Marta<br />
Sureda, la Marina Tomàs i la Lígia Vegas<br />
que coreografiant Mecànica del cor<br />
enmig de paraigues platejats que<br />
simbolitzen el mecanisme del rellotge van<br />
aconseguir la quarta plaça, a les portes<br />
de pujar el pòdium.<br />
Ambdós grups s’han classificat per la<br />
Copa Catalana. Aquest any es celebrarà<br />
a Girona els propers 11-12 de juny. Bona<br />
sort a tots!!!<br />
PROVES I<br />
FESTIVALS<br />
El 12 i 13 de març al pavelló<br />
de Celrà es va celebrar la prova<br />
de promoció 1 on hi van<br />
participar un nombrós estol de<br />
patinadors del Foment Deportiu<br />
Cassanenc: l’Aina Rodríguez, la<br />
Núria Tomàs, la Júlia Sastre, la<br />
Judit Cullell, la Sílvia Currius,<br />
la Irene Carreras, la Lídia<br />
Candalija, l’Ana Torres i en<br />
Mario Rebugent.<br />
Aquesta temporada els clubs<br />
s’han afanyat a celebrar els<br />
seus festivals i esdeveniments.<br />
Així Insectàrium va<br />
representar al Foment en el II<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
Mario Rebugent, Núria Tomàs, Laura Canyet (entr.), Júlia<br />
Sastre i Lídia Candalija, a les proves de promoció.<br />
El pòdium de la Copa Girona de Xou, on Insectàrium va quedar primer, el<br />
Fornells, 2n, amb la coreografia Party of dolls i la U.E la Salle tercer, amb Out!.<br />
memorial Irene Pell Bosch celebrat a<br />
Palau Sacosta el 20 de març contra la<br />
meningitis que organitza el GEiEG per<br />
donar a conéixer aquesta malaltia ,les<br />
seves conseqüències i recaptar fons per<br />
a la investigació. També va participar en<br />
el Festival del Club Patinatge Artístic<br />
Girona celebrat en el mateix pavelló el 3<br />
d’abril.<br />
El mateix dia a Palafrugell també<br />
celebraven el seu festival i ens van<br />
representar la Irene Carreras, la Sílvia<br />
Currius, la Xia Yun Boada, la Judit Cullell,<br />
la Lídia Candalija, l’Ana Torres, en Mario<br />
Rebugent i la Núria Tomàs interpretant<br />
una part de la coreografia: Dins un País<br />
Encantat ( versionant el conte de Lewis<br />
Carrol Alícia en el País de les meravelles)<br />
81
Medalla de bronze per a Aram Muñoz a<br />
l'obert internacional d'Espanya<br />
Els passats 27 i 28 de març es va celebrar<br />
en el centre de tecnificació d’Alacant<br />
l’open internacional d’Espanya en les<br />
categories cadet, júnior, sènior i pumses.<br />
Es van reunir casi dos mil esportistes de<br />
més de 50 països on destaquem les<br />
seleccions de Xina, Turquia, Mèxic… amb<br />
competidors de molt nivell ja que en el<br />
campionat hi participaven tres campiones<br />
olímpiques, sis campions del món i varis<br />
campions continentals.<br />
Del nostre gimnàs van participar-hi<br />
Àngel Tortajada a la categoria master-1<br />
de pumses (41-50 anys) i l’Aram Muñoz<br />
en el pes mig (-87 kg.) de la categoria<br />
sènior de combat. L’Àngel després d’una<br />
molt bona actuació en el pumse taebek<br />
es va classificar en la dotzena posició.<br />
Per altre costat, l’Aram en l’apartat de<br />
combat va lliurar la primera ronda de les<br />
eliminatories, en la segona va guanyar<br />
en el fracés John Trouiller per 5-3.<br />
Seguidament va fer una tercera ronda<br />
eliminatòria contra el valencià Rafael<br />
Gregorio Torres i va guanyar el nostre<br />
esportista 3-1. Ja en les semi-final va<br />
quedar el.liminat pel marroquí Mohamed<br />
Kharzazi per 3-4 aconseguint així la<br />
tercera posició en aquest open<br />
internacional.<br />
ESTADA A MANCHESTER<br />
Des del dia 29 de març i fins el dia 9<br />
d’abril l’Aram està junt amb altres<br />
esportistes de la selecció espanyola<br />
desplaçat a Manchester per realitzar uns<br />
entrenaments amb la selecció de Gran<br />
<strong>Cassà</strong> es mou<br />
... I ara,<br />
vídeos<br />
www.cassadigital.cat<br />
A dalt, Aram Muñoz, al tercer esglaó<br />
del podi a l'obert estatal; a la dreta,<br />
L'Aram i Angel Tortajada, els dos<br />
participants del gimnàs Jorsan en<br />
aquest campionat.<br />
Bretanya. També hi ha desplaçades les<br />
seleccions titulars de França i Finlandia i<br />
l’equip de la prestigiosa universitat de<br />
Seoul Hankuk Chaedae (Korea) que té<br />
en l’equip varis campions i medallistes<br />
mundials.<br />
A part dels durs entrenaments també<br />
realitzen tres dies de combats arbitrats<br />
com si fos un campionat. En el primer<br />
d’aquests «campionats» es feien assalts<br />
de només seixanta segons a punt d’or i<br />
guanyava el que primer arribava a 10<br />
punts. La selecció espanyola va guanyar<br />
a la selecció de Gran Bretanya per 10-7,<br />
però després va perdre amb l’equip de<br />
82 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Korea per 6-10. També han pogut gaudir de varies visites a la<br />
ciutat on per exemple ha visitat l’estadi del Manchester i van ser<br />
invitats a un partit de la premier. Esperem que aprofitis molt aquest<br />
tranining camp i que gaudeixis molt de l’estada.<br />
NEUS GÓMEZ, BRONZE AL CATALÀ<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
UNIVERSITARI<br />
Neus Gómez va ser la única representant del gimnàs Jorsan<br />
al campionat de Catalunya universitari, a la categoria superlleuger<br />
(62-67 kg) que es va disputar el 19 de març al pavelló<br />
esportiu de la UPC. Hi podien participar tots els estudiants de<br />
les universitats catalanes que practiquen taekwondo. La Neus<br />
va guanyar les rondes eliminatòries per 8-4, però va quedar<br />
eliminada en la semifinal per Estefanía Almela (membre de la<br />
selecció espanyola i becada al CAR de St. Cugat). La nostra<br />
esportista es va haver de conformar amb una merescuda tercera<br />
posició.<br />
A dalt, Neus Gómez, 3a al camionat català universitari i,<br />
amb pitrall vermell, en un combat; a sota Aram Muñoz,<br />
amb els components de la selecció estatal a Manchester.<br />
83
Actualitat de l'hoquei cassanenc<br />
ESCOLA<br />
Aquest mes de març la Trobada d’Escoles<br />
d’Hoquei Patins es feia en el col·legi Carme<br />
Guasch de Figueres; a causa de la<br />
meteorologia no es va poder realitzar<br />
l’activitat, ja que la pista era descoberta.<br />
Es va posposar per al 10 d’abril.<br />
PREINICIACIÓ<br />
Un excel·lent mes per a aquests<br />
jugadors, les seves qualitats s’han<br />
demostrat a la pista setmana darrere<br />
setmana i s’han aconseguit uns resultats<br />
molt positius.<br />
Olot 0 – 3 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 3 – 0 Girona<br />
Salt 0 – 3 <strong>Cassà</strong><br />
PREBENJAMINS<br />
El treball constant d’aquests jugadors<br />
en els entrenaments es veu reflectit en<br />
els partits jugats. Fent unes jugades molt<br />
acurades, un gran domini de bola i unes<br />
molt bones parades del porter.<br />
<strong>Cassà</strong> 3 – 0 Caldes<br />
GEiEG 3 – 1 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 2 – 1 Palafrugell<br />
Girona 1 – 2 <strong>Cassà</strong><br />
BENJAMINS<br />
Aquests jugadors entrenats per en Quim<br />
Serra estan donant bons resultats en<br />
aquesta competició. Juguen a Preferent i<br />
això fa que es vegin partits de molt nivell.<br />
Olot 3 – 9 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 4 – 5 Farners<br />
Jonquera 1 – 4 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 4 – 4 Shum<br />
A dalt, l'equip de 2a Catalana: drets: Ariadna(Delegada), Xevi Perez, Bartolí,<br />
Bardera, Joan Barcons (delegat). ajupits: Quico Jansana (entrenador), Tirado<br />
(porter), Quico Serra, Pardo (porter) i Bernat Recasens. a sota, els alevins A.<br />
ALEVINS A<br />
Estan fent un joc pràctic, creant moltes ocasions, fent córrer la<br />
bola, una bona defensa i la porteria molt ben tapada.<br />
Girona 5 – 5 <strong>Cassà</strong> / GEiEG 5 – 3 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 6 – 2 Shum / <strong>Cassà</strong> 1 – 0 St Celoni<br />
ALEVINS B<br />
L’equip competeix en el grup preferent i obté bons resultats;<br />
saben aprofitar les ocasions, fan un joc seriós, no arrisquen en<br />
atac, però no assumeixen riscos defensius. La portera fa parades<br />
espectaculars.<br />
84 NÚM. 698 - ABRIL 2011
A dalt, Paco López, amb el seu nou<br />
equip, Adrià Piñataro (infantils ) i Xevi<br />
Pérez. A la dreta Matito, Nestu, Laro<br />
(1a Catalana)<br />
<strong>Cassà</strong> 5 – 0 Ripollet<br />
Vic 4 – 2 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 1 – 7 Voltregà<br />
Sentmenat 4 – 3 <strong>Cassà</strong><br />
ALEVINS C<br />
Es el primer any que juguen en aquesta<br />
categoria i això és nota en els resultats.<br />
Tenen idees, porten un bon ritme de joc<br />
però els falta una mica de sort de cara a<br />
la porteria contrària.<br />
<strong>Cassà</strong> 2 – 10 Salt<br />
Blanes 6 – 1 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 1 – 9 Lloret<br />
JUVENILS<br />
Els juvenils estan fent una segona volta<br />
espectacular: han guanyat tots els partits<br />
i van primers. Saben portar la iniciativa<br />
del joc, saben pressionar ben amunt per<br />
recuperar la bola el més aviat possible i<br />
saben sortir bé de la pressió del partit.<br />
<strong>Cassà</strong> 7 – 5 Lloret<br />
Congrès 6 – 7 <strong>Cassà</strong><br />
Vilassar 2 – 6 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 10 – 2 Laietà<br />
2A CATALANA<br />
Els homes de Quico Jansana fan un joc<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
ràpid, de conjunt, d’atac, una aposta per<br />
la vistositat. Van a la recerca de la<br />
possessió i la recuperació amb pressió<br />
individual i solidaritat col·lectiva. Tot plegat<br />
dóna bons resultats.<br />
Ripoll 7 – 3 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 7 – 7 Girona<br />
Olot 7 – 9 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 9 – 7 Breda<br />
PACO LÒPEZ FITXA PEL<br />
C.P.BURGUILLOS<br />
El jugador del nostre club Paco Lòpez<br />
ha fitxat pel CP Burguillos per competir a<br />
la Liga Sur. És un jugador d’una llarga<br />
trajectòria en el món de l’hoquei, ben segur<br />
que serà de gran ajuda per a aquest equip<br />
extremeny que té com a objectiu pujar de<br />
categoria i està entre els grans de l’hoquei<br />
espanyol.<br />
1A CATALANA<br />
Mala ratxa per als homes d’en Quim<br />
Puigvert. La bola no entra. L’equip pateix.<br />
Son seriosos en el joc, creen ocasions<br />
davant la porteria contrària però tenen<br />
una certa dosi d’infortuni que ben segur<br />
desapareixerà ben aviat.<br />
<strong>Cassà</strong> 3 – 7 St Cugat<br />
Barcino 4 – 3 <strong>Cassà</strong><br />
<strong>Cassà</strong> 4 – 13 Vic<br />
Ripoll 8 – 5 <strong>Cassà</strong><br />
E.N.<br />
85
El tennis<br />
femení<br />
La paraula tennisprové de l’anglès i a la<br />
vegada té el seu origen en una paraula<br />
francesa, tenez,que prové del crit del<br />
jugador, el qual en llançar la pilota<br />
exclamava «aquí va» (tenez).<br />
Es va originar a Europa a finals del segle<br />
XIX principalment als països angloparlants<br />
i va ser durant els primers anys un esport<br />
practicat només pels homes, encara que<br />
molt aviat les dones van seguir els seus<br />
passos i començaren a fer les primeres<br />
partides. En aquell temps, sembla, era un<br />
esport practicat bàsicament per la gent<br />
anomenada de «classe alta». Per sort, el<br />
tennis s’ha anat universalitzant i ara és un<br />
dels esports en el qual la classenomés és<br />
a la pista, en cada un dels jugadors o<br />
jugadores que el practiquen.<br />
Alguns tècnics afirmen que el tennis és un dels esports que<br />
més escau al gènere femení. Continuen dient que la plasticitat<br />
dels moviments i el nul contacte que hi ha amb la rival que tens<br />
al davant el fan molt adient.<br />
Al nostre club en podem donar fe ja que hi ha un tant per cent<br />
molt elevat de nenes, noies i dones que el practiquen<br />
assíduament. No ens ha d’estranyar doncs el comentari que fa<br />
poc va fer un dels pares que portava la seva filla a l’entrenament:<br />
«Que no hi ha cap nen que hi jugui?»<br />
Aquestes tennistes que veiem a les fotos han hagut de competir<br />
contra tennistes d’un nivell superior ja que el grup d’or de la<br />
categoria és molt dur. Amb tot, Déu n’hi do la guerra que han<br />
donat.<br />
Enhorabona doncs a la Laia, la Zoè, la Júlia i l’Anna, que han<br />
estat a un bon nivell.<br />
86 NÚM. 698 - ABRIL 2011
Les cames cansades<br />
La insuficiència venosa crònica és una<br />
alteració en la circulació de la sang. I és la<br />
responsable del trastorn de cames<br />
cansades que afecta una gran part de la<br />
població adulta i especialment les dones.<br />
Els problemes sorgeixen quan les<br />
vàlvules venoses que eviten el reflux de<br />
la sang no funcionen correctament o quan<br />
la paret d’una vena cedeix i es debilita<br />
provocant l’aparició de varius, que són la<br />
cara visible de la insuficiència venosa<br />
crònica.<br />
Es pot manifestar de diferents maneres:<br />
* Inflamació a les cames, turmells i peus<br />
* Dolor i rampes a les cames<br />
* Sensació de pesadesa<br />
* Varius<br />
* Pell fràgil amb aparició de ferides<br />
susceptibles d’infectar-se (úlceres)<br />
CONSELLS QUE CAL<br />
SEGUIR<br />
* Utilitzar mitges de compressió<br />
adequades.<br />
* Calçat i roba que no estrenyin. El calçat<br />
ha d’ésser còmode, fresc i amb un taló de<br />
tres a quatre cm d’alçada.<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
* Exercici físic, com per exemple<br />
caminar de puntetes, caminades, natació,<br />
ioga. Fer moviments circulars i de flexió<br />
dels turnells. A més, estirar els dits dels<br />
peus i fer-hi massatges.<br />
* Mantenir el pes corporal proper al<br />
nostre pes ideal.<br />
* Beure molta aigua, reduir la sal als<br />
àpats i fer una dieta equilibrada.<br />
* Cames amunt!! Dormir amb un coixí<br />
sota els peus o posar un alça sota el<br />
matalàs.<br />
La calor de<br />
l'estiu<br />
Com que s’apropa l’estiu us volem<br />
fer un recordatori d’uns consells per<br />
tal de prevenir el cop de calor:<br />
* Beveu molta aigua durant el dia.<br />
* No sortiu el carrer a les hores de<br />
més sol.<br />
* Tanqueu les persianes quan hi<br />
toca el sol i obriu les finestres a la nit.<br />
* Vigileu els nens, lactants, gent<br />
gran i gent amb patologies cròniques.<br />
* Utilitzeu gorres o barrets per sortir<br />
al carrer.<br />
* No feu exercici físic quan fa calor.<br />
* Alternar dutxes amb aigua calenta i<br />
freda començant pels peus i anar pujant<br />
* Anar canviant de postura; és<br />
recomanable no estar gaire temps<br />
dempeus, assegut o amb les cames<br />
creuades.<br />
* Massatges circulatoris.<br />
* Reduiu al màxim l’estrès i les tensions.<br />
Equip Infermeria ABS <strong>Cassà</strong> de<br />
la Selva<br />
87
Més sobre els implants dentals<br />
Els implants dentals han<br />
aconseguit una extensa<br />
acceptació per al<br />
reemplaçament de les dents<br />
absents a causa del seu alt<br />
grau d’èxit. Els avenços<br />
científics en el tema<br />
implantològic han contribuït a<br />
l’acceptació del professional<br />
de l’odontologia i del pacient<br />
com a opció del tractament, i<br />
potser com a tractament d’elecció en molts casos. Els nous<br />
procediments i tècniques permeten sovint als clínics aconseguir<br />
la funció i l’estètica en períodes més curts de tractament. Farem<br />
una descripció d’una tècnica que demostra les idees<br />
quirúrgiques i restauratives que proporcionen la integració dels<br />
teixits tous de la boca i l’èxit a llarg termini de l’implant dental<br />
immediat (postextracció).<br />
Els implants endoòssis com a suport de les restauracions<br />
col.locades d’acord amb el protocol tradicional de Branemark<br />
han demostrat ser altament previsibles des de 1965. Aquest<br />
protocol requereix un període curatiu de dotze mesos següents<br />
a l’extracció d’una dent, amb un període curatiu addicional de<br />
sis mesos que segueixen a la col.locació de l’implant en el lloc<br />
que ocupava aquesta peça dental. Ambdós eren considerats un<br />
requisit previ indispensable per a la osseointegració dels<br />
implants dentals al maxil.lar.<br />
L’aplicació d’aquests intervals del temps als plans del<br />
tractament per als casos del sector anterior dels maxil·lars ens<br />
presenta en el pacient una sèrie de limitacions estètiques i<br />
funcionals, així com consideracions emocionals. Al mateix temps,<br />
els clínics han d’enfrontar amb els efectes de reabsorció de l’os<br />
en el lloc de l’extracció, quan una dent s’extreu i no es reemplaça<br />
l’os funcional que ajudava al seu suport es reabsorbeix. Els<br />
protocols més nous s’han centrat en l’eliminació del temps que<br />
transcorre entre l’extracció de la dent i la col.locació de l’implant,<br />
i entre la col.locació de l’implant i la col.locació de la pròtesi<br />
provisional. Hi ha moltes variables que cal considerar en<br />
seleccionar els pacients per als procediments de col locació<br />
d’implants immediats i / o de càrrega immediata, encara aquestes<br />
tècniques no han de ser considerades com «panacees».<br />
La col.locació d’implants en<br />
el maxil.lar, en els alvèols del<br />
sector anterior immediatament<br />
després de l’extracció prevé la<br />
pèrdua de l’os, que ocorre<br />
normalment després de<br />
l’extracció de la dent i de vegades<br />
dificulta a l'implantòleg<br />
l’col.locar els implants en una<br />
posició òptima.<br />
La col.locació immediata<br />
d’implants dentals post extracció és una opció excel·lent que<br />
l'implantòleg pot oferir a aquells pacients que busquen un<br />
tractament rehabilitador amb implants dentals. La incorporació<br />
de la corona provisional durant la col.locació de l’implant proveeix<br />
al pacient d’una restauració temporal estable i estètica. Des d’un<br />
enfocament periodontal la preservació de l’os interdental, la<br />
creació del manteniment dels teixits tous i la formació d’un espai<br />
biològic sa són els avantatges de la restauració immediata<br />
sumada a la disminució del temps de tractament del pacient. Si<br />
perd alguna peça dental natural pot consultar el seu cas sense<br />
compromís en qualsevol dels nostres centres dentals o per email<br />
a girodent@hotmail.com.<br />
Manuel López de Calatayud<br />
Gaio<br />
Llicenciat en Odontologia/ COEC<br />
3800<br />
Màster en implantologiaperiodòncia<br />
i rehabilitació oral<br />
(ESORIB) (New York University -<br />
Université de Paris)<br />
Membre de la SEI. Diplomat en<br />
cirurgia general i implantologia<br />
C/ Baixada de la Piscina, 6<br />
Tel. 972 46 18 13<br />
17244 <strong>Cassà</strong> de la Selva<br />
Treballem amb mútues<br />
Visiteu la nostra web:<br />
www.lopezdecalatayud.com<br />
88 NÚM. 698 - ABRIL 2011
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
De museus (1)<br />
Havíem anat a Barcelona per qüestions<br />
burocràtiques i decidírem dedicar la tarda<br />
a visitar algun museu. Ens havien parlat<br />
molt bé del Museu del vestit o «el cos vestit»<br />
com se’n diu ara. Aquest Museu s’havia<br />
instal.lat l’any 1969 en un l’antic palauet<br />
dels comtes de Llió al c/ Moncada gràcies<br />
al llegat que un tal Sr. Rocamora havia fet<br />
de la seva col.lecció particular. Ara els<br />
vestits es troben al Palau reial de<br />
Pedralbes i al carrer Moncada hi ha<br />
quedat el museu tèxtil.<br />
Hi anàrem i si, si, tot molt interessant,<br />
molt ben muntat i ordenat i explicat. El que<br />
ara diré sé que fa riure -i crieu que en<br />
aquests moments no tinc gens de ganes<br />
de riure i moltes de plorar- però, seguim:<br />
Va haver-hi unes quantes coses que,<br />
pel fet de semblar-me més eïnes de tortura<br />
que no elements estètics, em van deixar<br />
perplexa. Per què a una Sra. que es deia<br />
Mary Phelps li va passar pel cap l’any 1914<br />
inventar els sostenidors? Per estètica, per<br />
pudor? Feia poc havia passat per<br />
l’expositor on hi havien els sumptuosos<br />
vestits de les dames de Creta i resulta que<br />
«el no va més» de la moda de les dames<br />
riques era que els pits els hi sortissin pel<br />
damunt de l’escot en la seva totalitat. Per<br />
estètica? Per manca de pudor?<br />
Però quan vaig arribar davant d’aquell<br />
terrible invent del Renaixement que va ser<br />
la cotilla ja vaig començar a pensar que o<br />
les dones havíem estat sempre o tontes o<br />
instrumentalitzades o totes dues coses<br />
alhora.<br />
Diuen certs historiadors que primer les<br />
feren per evitar la diferència morfològica<br />
entre homes i dones (o sigui com una<br />
closca moral) però al segle XIX ho<br />
capgiraren tot i la convertiren en una eïna<br />
al servei de l’erotisme.<br />
Els filòsofs higienistes varen emprendre<br />
una croada en contra, en particular<br />
Rousseau i Buffon que la varen qualificar<br />
com «espremedora de cossos»<br />
En el segle XX els enemics de<br />
la cotilla es van multiplicar:<br />
metges, feministes, moralistes i<br />
autoritats religioses que van<br />
comptar amb el suport de les<br />
mares de família preocupades<br />
per la salut de les seves filles.<br />
Què se li reprotxava? la<br />
constricció dels òrgams interns,<br />
La capacitat pulmonar i<br />
estomacal disminuïdes, ptosi i<br />
prolapse (no sé què vol dir) en<br />
els casos més greus; atròfia<br />
muscular i irritacions de pell. Fins<br />
se la va culpar de malalties com<br />
la tuberculosi, el tifus, la cirrosi,<br />
la histèria...I sabeu quina se’n van inventar<br />
els clerges? Que moltes dones feien<br />
servir la cotilla per avortar i «les dones no<br />
podien ser mestresses del seu cos<br />
destinat per Déu a la procreació»!!<br />
Però com que no n’hi havia prou amb<br />
marejar el cos de cintura per amunt, el<br />
1830 s’inventà el mirinyac que consistia<br />
en donar cada vegada més amplada a<br />
les faldilles. Primer foren sols enagos<br />
normals, després vingueren els de crin<br />
que eren mes dusos i durant els propers<br />
25 anys fou qüestió d’anar afegint i afegint<br />
uns enagos damunt els altres fins arribar<br />
a portar-ne com a mínim set a més del de<br />
crinolina que feia que quasi no poguessin<br />
caminar-<br />
Solució??? L’any 1856 es va inventar el<br />
mirinyac gàbia fet amb cèrcols de barnilla<br />
o de vímet lligats a un cinturó. Llavors<br />
només calien uns enagos al damunt per<br />
tal que no es marquessin les barnilles al<br />
vestit i un altre d’estret a sota per preservar<br />
el pudor femení si un cop de vent massa<br />
fort o un giravolt de vals massa potent feia<br />
aixecar el mirinyac enlaire.<br />
Jo suposo que es degueren engrandir<br />
les portes i fer més amples els sillons i<br />
moltes altres coses doncs cada dona<br />
devia ocupar un espai impossible<br />
d’imaginar en un pis de 40m2.<br />
I del mirinyac es va passar al polissó<br />
amb el qual es pretenia que la part<br />
posterior (per dir-ho delicadament) fos<br />
cada vegada més prominent –nous<br />
problemes a l’hora de seure?- El 1881 ja<br />
tenia unes formes exagerades però al<br />
1885 més que exagerades ja eren<br />
absurdes i per sort va anar desapareixent<br />
cap el 1890.<br />
Bé, no intentava fer un escrit explicantvos<br />
la història de la vestimenta que a fi de<br />
comptes podeu trobar en les wikipedies<br />
d’internet en les quals jo m’havia<br />
documentat abans de la visita. Això era<br />
només la introducció, l’inici de la fatalitat<br />
que m’esperava al cap d’una estona i que<br />
intentaré fer-vos arribar a través d’algun<br />
amic o parent que tingui internet. Perquè,<br />
per sort, he vist per aquí algun ordinador.<br />
És tan gros! Tan terrorífic!<br />
Encara no me’n he refet i us ho explicaré<br />
properament. Ara no se m’acut res més<br />
que plorar i plorar...però us ho explicaré,<br />
ho pometo.<br />
M. Dolors Godoy<br />
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)<br />
89
90<br />
Mots encreuats 299<br />
1.- () Atiador de carnisser. 1.- () Insecte volador ràpid com<br />
una moto. 2.- Ja no és perquè li fa fàstic. 3.- Imatge fotogràfica<br />
d’un paio que s’ofega. 4.- És bona o dolenta segons el criteri de<br />
l’enòleg que ve del sud. 5.- La flor més emblemàtica de la casa<br />
reial francesa. 6.- Molt fatigades. 7.- Les vocals preferides pel<br />
campió. 8.- Resisteix traginant-ho sense ajuda. 9.- Extensió per<br />
a un fitxer executable. 10.- Dispositiu electrònic dels inicis de la<br />
diacústica. 11.- Amagatall on sempre hi acaba perdent l’equilibri.<br />
12.- Jugada de rugbi practicada sense públic a l’estadi. 13.-<br />
Resistent a modificar el seu estat de moviment. 14.- Un pedestal<br />
acabat en dotze mesos. 15.- Més del que és necessari per al qui<br />
rendeix por sobre del que s’espera d’ell. 16.- Trec profit de<br />
l’espremedora. 17.- No els passava desapercebut que eren a<br />
caçar bolets. 18.- Sensació patològica de debilitat en un paràsit<br />
que porta cua. 19.- Metall heràldic dels manaies. 20.- Cria<br />
desordenadament. 21.- Damunt el cap del gegant. 22.- Manifesti<br />
respecte i submissió a la Caterina. 23.- () Telefonada al mag<br />
Lari. 23.- () Porció de cabells que es porten pentinats enlaire.<br />
24.- La toca l’informàtic per la fira de <strong>Cassà</strong>. 25.- Dues de dues a<br />
la Unió Europea. 26.- Sempre van al darrere de la tia. 27.-<br />
Comença l’arítmia. 28.- Servei d’Alimentació Ininterrompuda. 29.-<br />
Pinedes. 30.- Un jove que ni estudia ni treballa, de mig cos. 31.-<br />
1 2 3 4 5 6 7 8<br />
9 10 11<br />
12 13<br />
14 15 16 17<br />
18 19<br />
20 21 22<br />
23 24<br />
25 26 27 28<br />
29 30 31 32<br />
33 34<br />
Tiberi abundant per arribar a un acord. 32.- Cent un manaies.<br />
33.- Expatriació per motius polítics. 34.- El cotxe més ben protegit<br />
contra l’oxidació.<br />
T A N C A R E S D<br />
R E N E G A A P I<br />
O R R E B A T R E<br />
P O U A R F U E T<br />
S A F O R C A<br />
V O L V O G I A R<br />
A L L E O A R I<br />
L A R B I T R I<br />
O C D I R I E N<br />
R E S A T O S S I<br />
Solució als mots encreuats 298<br />
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ<br />
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011
Les benjamines d'Acció Catòlica (1951)<br />
Al Luz y Guía del novembre del 1951<br />
apareixia aquesta fotografia sota el títol<br />
"Festa gran de les Benjamines". La imatge<br />
recollia un moment de l'acte celebrat el<br />
30 de setembre d'aquell any quan el rector<br />
de <strong>Cassà</strong> va beneir el banderí del Centre<br />
Local de Benjamines d'Acció Ctaòlica.<br />
A la imatge hi podem veure, d'esquerra<br />
a dreta:<br />
Al davant: Joan Fusté, Fina Dausà,<br />
Montserrat Olivé, Mariona de Puig, Pepita<br />
Rabassedas i M. Gràcia Esteba.<br />
Al darrere, entre altres: Agustí Suñer,<br />
Teresita Fusté i Josep M. Barceló (?).<br />
Foto i treballs identificació: Fina<br />
Dausà<br />
NÚM. 698 - ABRIL 2011<br />
91