Veure en pdf - escola Patufet Sant Jordi

Paraules i dibuixos,
expressions i sentiments,
somnis i idees.
Jocs Florals 2012
Benvinguts. Passeu-hi
Equip de mestres del cicle dels Grans
Juny’12

C ada any escriuen.
R era cada paraula..., una idea
E nguany, fa molts anys que ho fan
A ntic és aquest vici d’escriure.
R era cada paraula..., un sentiment

A casa meva
A casa meva per les nits sempre hi ha sorolls... Jo no sé que és però no em vull
aixecar per saber què és, perquè tinc por.
Són sorolls estranys, de dia ja no hi són...
Els hi dic i els hi torno a dir als meus pares, però ells diuen que no és res, que
només és la meva imaginació.
Un dia vaig decidir sortir de l’habitació a veure què era i una mica abans d’anar
a dormir vaig preparar tot el necessari per descobrir què eren aquells sorolls tant
estranys.
Va arribar l’hora, jo estava molt espantada...
Vaig encendre el llum de l’habitació i vaig anar caminant pel passadís fins arribar
al menjador que era just d’allà d’on venien els sorolls, però no es veia res, vaig
buscar per tota la casa i res, per un moment, vaig pensar que potser sí que seria
la meva imaginació, però després vaig dir:
- Això no és imaginació
meva, què passa aquí!!
Buscant i rebuscant per
la finestra del menjador,
vaig veure un llum que
s’apropava i s’encenia, em
vaig apropar i vaig veure
que era la llum d’un fanal
del carrer espatllada, del
que saltaven guspires que
feien uns sorolls estranys,
com els espetecs...
Inés Chivite Ruano, 9 anys
Il·l.: Denis De Sabre, 11 anys
Maria Herrero Gracia, 11 anys

Camaleó
C ua prènsil
À gil
M imetisme
A les fulles humides beu
L lengua llarga
E ngoleix insectes
O bservador arreu
Alan Peidró Balastegui, 11 anys
Il·l.: Inés Chivite Ruano, 9 anys
Compte
Compte!!!!!!
Amb el comte
que està comptant
mentre li llegeixen un conte
i li passen el compte.
Pol Colomé Cuenca, 10 anys
Il·l.: Albert Puig Rodriguez, 10 anys

Demà es jubila el meu llapis
Sóc el Daniel, un nen bastant simpàtic i tinc un llapis amb el que jo escric, que
ja està bastant vell. Els anys que té són un trimestre i dues setmanes, per un
llapis és molt de temps d’escriure i, per això, demà s’ha de jubilar.
Jo me l’estimava molt el meu llapis, junts hem passat moltes estones bones
escrivint poesies, històries, contes i també hem fet feines i feines i més feines
junts. Però... bé ja és hora de què et jubilis. I llapis nou estrenaré!!
Daniel Luque García, 9 anys
Il·l.: Martí Rivero Garcia, 10 anys
Pablo Galván Calderón, 10 anys
Detectiu
Misteriós,
de vegades porta un gos.
Intrigat,
ha de descobrir un cas.
Intel·ligent,
té molt bona ment.
Interrogant,
ha de preguntar.
Discret,
mai no se sap el que està fent.
Oportú,
ara et toca a tu.
Sílvia Alcón López, 10 anys
Il·l.: Marina Tejedor Ruiz, 11 anys

El Cartell
C ada vegada,
A la paret enganxat,
R aro i divertit,
T ’ho mires,
E l mires una vegada més,
L a foto és molt divertida i
L es paraules també.
Marc Díaz Barbé, 10 anys
Il·l.: Bernat Canet, 12 anys
Eloi Roig, 11 anys
El Cèrcol
Sóc una rodona mal feta,
alguns diuen que no serveixo per a res,
però al costat de l’u,
sóc un deu.
Qui sóc?
Valèria Benitez Enciso, 10 anys
Il·l.: Miquel Garcia Garcia, 11 anys

El gat
Sóc el gat
que es passeja pel terrat,
el que va pels carrerons
i el que es fica pels racons,
i el que passeja pels jardins
i el que caça ratolins,
el que persegueix ocellets
i el que persegueixen els gossets.
Berta Fernàndez Colomé, 9 anys
Il·l.: Alba Perez, 10 anys
El gos
El gos és preciós
i molt eixerit,
si tu estàs trist
ell et fa feliç.
Si jugues amb ell,
t’ho passaràs bé.
Si tu estàs malalt,
s’ho passa fatal.
Francesc Cristóbal Alcantud, 9 anys
Il·l.: Eduard Duch Gonzalez, 10 anys

Il·l.: Joana Girona, 11 anys
El llapis
Un llapis
Un llapis groc
Un llapis groc i negre
Un llapis groc i negre molt llarg
Un llapis groc i negre molt llarg
que es trenca per la meitat.
Dídac Dot Huertas, 10 anys
El llibre
É s divertit.
L legir és emocionant.
L a imaginació.
L aberint de lletres.
I nvenció.
B osc d’imatges.
R ellegir.
É s per aprendre.
Lúcia Mateos Solís, 9 anys
Il·l.: Alba Puig Rodriguez, 10 anys

El temps
Abandonem el passat,
vivim el present,
i ara pensem en el futur.
Quines sorpreses ens esperen,
per viure més enllà,
d’aquest present???
Toni Belenguer Farrerons, 12 anys
Il·l.: Andrea Garcia Ruiz-Alejos, 9anys
Els objectes
Els objectes són directes,
veus una taula i no et fiques a rumiar,
potser et serveix per esmorzar, dinar i sopar.
Els objectes no s’han d’adormir,
no els has de seguir,
si els segueixes et pots atordir.
Per això dic, que no has de pensar!
Un llit és per dormitar
i no se li ha de donar
més voltes sense parar.
Carlos Larrosa Mújico, 11 anys
Il·l.: Alex Lopez, 10 anys

Els petons
Hi ha petons molt amargs,
són els de cada dia,
aquells que estàs obligat a fer.
També estan els més dolços,
els que fas sense voler.
Després està el petó tímid,
aquell que no goses fer,
estàs al costat i
no et vols ni apropar
per por de fer-ho malament.
El petó que no t’esperes
és aquell més ignorant,
te’l fan sense adonar-te
i no el pots ni aprofitar.
Helena Font Vilàs, 12 anys
Il·l.: Alba Coloma Pajares, 9 anys
Estimar
Estranya sensació,
plena d’il·lusió.
Amb timidesa i tendresa,
et fan el primer petó.
Clàudia Cabezos Ruiz, 10 anys
Il·l.: Síereia Alcón López, 11 anys

Futur
F utur
Un misteri
T u no ho saps
Únic en el seu moment
R es no ha passat, encara....
Tamara Lozano Díaz, 11 anys
Il·l.: Anna Venegas Mangas, 9 anys
Instrucciones per a riure
Riure és fàcil, tot i que a primera vista pot ser complicat.
Primer de tot recordi el que necessita:
Agafi un mocador per si durant el projecte, els seus ulls produeixen unes gotes
d’aigua que també es poden dir llàgrimes i busqui un lloc acollidor.
Abans de començar recordi que si té mals de boca o alguna cosa semblant ha de
consultar el seu metge abans de provar a riure.
Ara el que necessita és un professional
que l’ajudi amb el projecte.
A continuació agafi una gravadora per
gravar la seva primera rialla ja que la
pot vendre per molts diners. Demani
al professional que faci coses “tontes”,
sense sentit i molt divertides que també
es poden dir “ tonteries”.
Ara , mentre el professional treballa,
mogui la boca poc a poc i pensi en coses
bones. Segurament es deu preguntar
si fa mal pensar. No , senyors, no
és difícil, és dir-se coses a un mateix.
No es preocupi, no semblarà “ tonto” i
a més és molt útil ja que pot dir coses
dels demés.
Ja té el primer pas: el principi de la seva
rialla. Bé, ara no pari fins que senti mal
de panxa.
Aquesta forma d’expressar-se que li podem
dir “rialla” és molt útil per riure’s
d’una altra persona o del que es desitgi.
Si veu que aquest projecte no funciona
ha de tornar a començar.
Per saber que ha fet totes les passes bé,
quan rigui se li han de veure les dents i
si és possible la campaneta.
Clàudia Gomàriz Querol, 11 anys
Il·l.: Aaaaa Aaaaa Aaaaa, 9 anys

Il·l.: Miranda Ricart Lopez, 10 anys
La clau
D’entrar a casa ets la mestressa,
d’obrir portes la deesa.
Amb dents petites i afilades
però sense donar mossegades.
André Espelt Camps, 11 anys
La diversitat d’un text
Un text pot ser molt divers. Pot tenir vàries frases i cada frase pot tenir varis temes
i cada tema es pot escriure d’una manera diferent.
Ara us explicaré unes maneres d’escriure un text:
Hi havia una vegada una manera d’escriure textos llargs o curts, siguin de por o
de riure, com:
Còmic: Dibuixos en vinyetes, poca lletra i normalment, de manga.
Novel·la: Un llibre intrigant de romanços o misteris i també pot ser de por.
Revista: En realitat, una revista pot ser qualsevol cosa de les que us he dit i diré.
Contes clàssics: És clar els contes més coneguts; qui no coneix la Caputxeta
Vermella o els Tres Porquets?
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
Il·l.: Júlia Sobrino Vigara, 10 anys

Hi ha una altra manera d’escriure i rimar, la poesia:
Curtes petitetes o molt grandetes,
sobre l’aigua, sobre el cel,
sobre llibres o mosquetes,
pot anar de compartir o de tenir molta gelosia,
va de riure, de tragèdies o tristeses,
molt boniques, és clar,
però algun dia, s’havia d’acabar.
A ra veureu com fer un bon acròstic. Què és?
C açar lletres i dominar-les és fonamental.
R es! No us ho he explicat i ja heu començat
Ò ndia, molt bé! Així es tracta de posar una lletra rera l’altra,
S ense una bona motivació no es pot completar.
T ic, tac, ràpid acaba, que ja quasi és l’hora.
I ntentem acabar-lo, ja quasi està.
C aram, hem aconseguit fer-ho. Visca!!!!!!
Sí, un acròstic perfecte.
Mireu aquesta frase i digues el més curiós:
AMOR A ROMA
Intenteu-lo llegir de dreta a esquerra.
Sorpresa!... es llegeix igual d’un costat que de l’altre.
Les coses també es poden fer en forma de carta.
Espanya
Catalunya
Hospitalet
Escola Patufet Sant Jordi
2/2/2012
Hola a qui estigui llegint,
aquesta carta, digueu: no pot resultar
divertit un text curt en
forma de carta?
Adéu ens veiem a la propera lliçó.
Mireu això pot resultar divertit de llegir!:
Els
Els textos
Els textos es poden
Els textos es poden escriure
Els textos es poden escriure així.
O una recepta divertida:
Recepta de textos:
Ingredients: Poesia, conte, mig, acròstic i un paper fresc.
Preparació: Es barreja la poesia, el conte i l’acròstic i es suca amb paper fresc.
Recomanació: Depèn de com t’agradin els llibres pots triar el tema.
També hi ha acudits i endevinalles, per exemple:
Què s’ha d’endevinar quan et plantegen una endevinalla? Què és el que et
pregunten quan et fan una endevinalla? Una endevinalla
També us ensenyaré un cal·ligrama:
cal·ligrama, cal·ligrama, cal·ligrama, cal·ligrama, cal·ligrama
Sí, és un cal·ligrama que hi posa: cal·ligrama. Però no sé a que ve la forma.
M’agradaria dedicar aquest text als 25 anys de Patunyetes, anant a correfocs i
petant petards i també als 25 anys d’escola pública.
Visca els Patunyetes i visca els 25 anys d’escola pública!!! Us he ensenyat
tot tipus de text: contes, poesies, acròstics, endevinalles, cal·ligrames, cartes,
receptes... També es poden explicar coses que saps, com he fet ara. Encara
existeixen molts més textos per descobrir. Fins els propers Jocs Florals.
Pol Colomé Cuenca, 10 anys

Il·l.: Khushi Espelt, 10 anys
La lluna
A la nit em vaig despertar,
quan vaig sentir la lluna plorar.
Jo amoïnat li vaig preguntar:
per què plores? per molestar?
Ella va dir que estava de dol,
perquè s´havia anat
el seu amic sol.
Adrià Sánchez Puig, 12 anys
La porta
Segurament quan vas a casa teva, no trobes cap orifici per entrar-hi dins!!!
Un senyor molt intel·ligent va inventar una paret mòbil, que es podia moure
cap endavant i cap endarrera, que priva a la demés gent de no entrar a casa
teva.
Usualment la paret mòbil té una obertura on pots introduir un objecte allargat
amb unes formes diverses a la punta que al treure’l, la paret, es bloqueja
de moviment.
És un objecte útil, perquè a l’arribar al llindar només has de buscar entre
el bolso o butxaca i intentar trobar l’objecte allargat. Quan el trobis has
d’allargar l’extremitat superior preferida i introduir l’objecte per l’obertura
corresponent, i després girar cap a la dreta i estirar enèrgicament cap a dins
o cap a enfora deixant passar el cos a l’interior.
Adrià Sánchez Puig, 12 anys
Il·l.: Laia Niubó Perelló, 10 anys

La soledat
És una sensació
que m’envaeix quan estic sola.
No la puc evitar,
s’uneix
com si fos part de mi,
em controla.
Quan està al meu costat
ho veig tot borrós,
gris,
com si la llum
es suprimís sense deixar rastre.
El cel s’ennuvola i
l’únic que veuen els meus ulls
són ombres,
ombres que s’allunyen de mi
i em deixen sola
al costat de la soledat.
Un sentiment que em corca el cor,
el destrueix,
deixant-me així,
sense alè.
Sara Díaz Costas, 12 anys
Il·l.: Anna Venegas Mangas, 10 anys
La Z
En Zacaries va al zoo.
En Zefirin troba un tros de zinc.
En Zenobi mira el zodíac del dia.
En Zenon escolta el zumzeig de les ones
En Zoé estudia zoologia.
En Zailo mira una zebra en zona prohibida.
La zeta...
Helena Centelles Gil ,12 anys
Il·l.: Pol Colomé Cuenca, 10 anys

L’amor
L’amor no s’oblida
i sempre viurà.
M’encanta la vida
amb la mort,
res puc fer.
La vida és tendra
però l’amor ho és més.
Carla Tejedor Arruga , 9 anys
Il·l.: Brithman Joel Vélez, 10 anys
L’assassinat del pallasso
Hi havia una vegada un pare i un fill a París que anaven a veure el gran circ de
Lluneil (havien guanyat les entrades en un sorteig de la tele) i quan van veure
la quantitat de gent que ni havia a la carpa van al·lucinar.
Allò semblava la Rambla fusionada amb un partit de Barça vs Madrid. Haurien
d’haver-hi unes 500 persones per fila i això que hi havia 28 files total, en
conclusió, i perquè quedi clar, el circ (que estava just davant de la Torre Eiffel)
estava ple de gom a gom menys 3 seients de la primera fila que eren els seus.
Just quan es van seure va sortir el presentador i va dir:
- Senyors i senyores, nois i noies, us
presento el circ de Lluneil!!!!.
I, llavors, van començar
a sortir pallassos,
equilibristes,
domadors de
lleons, senyors amb
monocicle, senyors
llença-flames i quan va
sortir l’últim personatge
va explotar una bomba
de confetti i el presentador
es va transformar en un
pallasso, però aquest pallasso
era diferent: tenia els colors
més vius que els altres pallassos
i en comptes de tenyir el nyas de
color vermell, el tenia blau i llavors va
dir:
- Hola a tots, em dic el Gran Pallasso
Talabilú i avui veuran...
En aquell moment tots els artistes
se’n van anar de la pista i en
Talabilú va començar a explicar
Il·l.: Carlos Larrosa Mújico, 12 anys

acudits durant 15 minuts. A en Pere (que era el fill) el que més li va agradar
va ser un que deia:
- En què es diferencien una moto i un wàter? que a la moto et sentes per
córrer i al wàter corres per sentar-te! Però de sobte es va sentir un “PUM!” i
després, un “AGHH” i després, van veure un pallasso estès al terra i amb un
bassal de sang al costat...
Primer, ningú es va moure, però després tothom va anar corrents cap a les
sortides (menys en Pere, el pare i la cunyada que van trucar a la policia que
va venir de seguida) i també a una ambulància que es va endur el pallasso a
l’hospital. Tot i que una hora després van comunicar que el pallasso havia mort.
El primer que va fer la policia va ser precintar la zona i preguntar com havia
passat tot. Després van trobar un forat a la carpa i van deduir que el tir havia
estat des de fora, però de quina paret?
Llavors un policia va esbrinar que el tir s’havia fet des de la Torre Eiffel i van
trobar un tros de pell de lleopard enganxat a un ferro de la Torre i van saber
que l’assassí era l’home forçut perquè no estava entre els artistes i el van
trobar a punt de pujar a un avió amb una pistola Nortaff 5G i una tecnologia
de rajos infrarojos. I va explicar com havia pogut encertar al pallasso i va
confessar que el pallasso l’estava amenaçant de dir a la policia que tenia
una xarxa de narcotraficants al mercat negre i llavors havia decidit matar-lo.
Un cop acabada la investigació van deixar marxar al Pere i al seu pare i van
tornar a casa.
Cesc Almarcha Ruiz , 10 anys
Il·l.: Alan, 11 anys
L’eclipsi
E spectacular
C laríssim
L lunàtic
I maginatiu
P reciós
S orprenent
I mmens
Joan Martínez González, 9 anys
Il·l.: Martí Batallé, 10 anys

Les 4 coses que necessito per viure
Hola! Sóc en......, un nen que em falta alguna cosa, més ben dit em faltava alguna
cosa. Jo cada dia anava a passejar, i sempre seia al mateix banc. Aquí falta alguna
cosa. Falta que us digui quants anys tinc. Va, a veure si ho endevineu! Quants en
tinc??? 8!!!!!
Bé, ara us explico el que va passar...
Com ja us he dit, cada dia anava a passejar i seia sempre al mateix banc. Però un
dia, quan vaig seure, vaig notar un aire molt rar, però vaig pensar que era el vent,
que bufava molt fort. Però això passava cada dia i, és clar, jo al final vaig començar
a sospitar i a sospitar.
Vaig decidir que, potser algú em volia dir alguna cosa. Així que vaig anar al prat
a pensar una mica. Quan vaig ser allà, em vaig estirar, vaig sospirar i ... Em vaig
quedar adormit.
En el meu somni vaig somniar que em faltava alguna cosa per viure. En un instant
va intervenir en el meu somni un tipus de cavall que em va dir:
A tu, el que et fa falta és amor. Amor? Sí, amor!
De sobte, em vaig despertar. Jo no ho acabava d’entendre, així que quan vaig
anar a casa, vaig agafar el diccionari i vaig buscar la paraula amor.
Al diccionari hi posava: sentiment, sentiment bo.
De seguida ho vaig entendre, però tot i tenir amor, em continuava faltant alguna cosa.
Vaig tornar al prat i... aquesta vegada vaig tenir una visió, però en la visió va
sortir un piano i una trompeta que em van dir: A més a més d’amor, per viure,
necessites estimar, confiança i sempre el pensament de què ho superaràs.
Jo em vaig posar a plorar. Ràpidament, vaig anar i vaig començar a fer les quatre
coses que els meus amics cavall, trompeta i piano em van dir.
RECORDEU EL QUE HAN DIT: AMOR. CONFIANÇA I PENSAMENT DE QUÈ
HO SUPERARÀS.
Khushi Espelt Camps, 10 anys
Il·l.: Carme Moncayo Mena, 10 anys
Les persones
Les persones totes són,
de venes, carn i ossos,
tot un món,
però tenim sentiments
i és que tots som diferents.
Tots tenim dificultats
i també moltes habilitats,
i tots ens equivoquem,
i fem coses bé, o malament.
Anna López Saviron i Aida Ballesteros Vives, 9 anys
Il·l.: Helena Romero Estivill, 10 anys

L’estoig
El meu estoig
no fa pas goig,
està molt desordenat;
no hi trobo ni la goma
ni el llapis ni la ploma.
No puc aguantar,
l’hauré d’ordenar.
Helena Romero Estivill, 10 anys
Il·l.: Martí Solé Gonzalez, 12 anys
L’home de l’àtic
A l’àtic hi viu un home gran, una miqueta llunàtic. He preguntat als veïns de l’escala
la història d’aquell home. Em van dir que havia estat soldat a la guerra de l’Ebre i que
es diu Manel, té vora els 90 anys, viu sol amb el seu gos que li fa companyia, no té
néts ni fills i es passa tot el dia raspallant el gos.
Un dia després de l’escola, com que em picava la curiositat de conèixer-lo, vaig
decidir anar a visitar-lo.
Vaig obrir la porta de l’escala, vaig anar fins a l’ascensor i hi vaig entrar. Vaig pitjar
el botó on hi havia una gran “A”.
Vaig començar a pujar, primer pis..., segon pis..., tercer pis..., quart pis... i àtic.
Vaig sortir, hi havia corrent d’aire, estava fosc, em va agafar una esgarrifança. Vaig
arribar a la porta quer era la porta 3, vaig trucar amb el puny, ja que el timbre no
funcionava, vaig estar esperant una estona, però ningú va obrir.
Aleshores, vaig marxar cap a casa i a la nit vaig pensar en l’home de l’àtic.
Al dia següent, que era dissabte, vaig tornar a veure l’home ...
Vaig pujar a l’àtic altra vegada, hi havia corrent d’aire i la finestra estava tancada,
vaig anar fins la porta 3. Aquesta vegada la porta estava oberta, i de dins sortia
un aire fred. Vaig decidir entrar-hi. De cop vaig notar un aire fred a l’esquena i
PUUUMMM!!!!, la porta es va tancar.
Dins la penombra vaig veure una ombra que es movia, vaig buscar l’interruptor del
llum però no el vaig trobar.
Vaig caminar endavant, vaig caure a terra i vaig notar com si un gos em llepés la cara
i, efectivament, era el gos.
Es va encendre el llum, i l’home em va ajudar a aixecar i em va demanar explicacions,
i li vaig dir que tenia curiositat per conèixer-lo.
A partir d’aquell dia anava cada tarda a veure’l. Fins que
un dia vaig observar una ambulància
al davant de l’edifici. Quan
vaig arribar a casa, la mare em
va dir que l’home s’havia mort.
Vaig estar trist durant dies. A partir
d’aquell dia el gos va viure amb
nosaltres, perquè ell sempre deia
que quan faltés, algú se l’havia de
quedar i jo, per recordar-lo, me’l
vaig voler quedar.
Nil Lluveras Rovira ,12 anys
Il·l.: Lucìa Quiros Casas, 9 anys

Poema per a tú
El teu cor és calent
la teva ànima freda
els teus ulls són plens de tristesa
i també hi són de bellesa.
Alba Coloma Pajares , 9 anys
Il·l.: Cesc, 10 anys
Poesia/Carta
Hola No! sóc en Sí.
T’agradaria anar al cine?
És clar que sí.
Hola No! Sóc en Sí.
T’agradaria adoptar un pingüí?
Sí, també Sí.
Hola, de nou, No!
T’agradaria comprar un pin?
Síííííííííííííí
Il·l.: Marco A. Soares Das Neoés, 9 anys
Il·l.: Nora Gaive Batet, 10 anys

Súper Hulk
En l’edat futurista, John Hulk va veure el videojoc “Rayos y Centellas”, i el va
comprar, però quan el va provar, va rebre un tele-missatge d’un home que li va dir:
- Tu ets l’escollit, seràs el nostre conillet d’Índies, hem fet una màquina per
transferir superpoders, i tu la provaràs, ens veiem al laboratori de la ciutat “Cotxe
Volador”.
- Tallem!- i va començar el videojoc, però John Hulk ja no volia jugar, perquè
estava emocionadíssim, ja que li anaven a donar superpoders!.
John Hulk va arribar al laboratori de “Cotxe Volador” i ... un moment, estava
jugant al monopoli!
D’acord, ara de debò, ejem, es va posar dins d’una cabina, i va començar
la transformació, emmmmm, BUM! POW! PUM! KABUM! BAM! PIUUU!
IATATATATA! BUAM! KA... ejem, perdó, m’he entusiasmat, BUUUUUMMMM!
SPI...
Una setmana després, PIU PIU PIU PIU PIU! BUM! BA... UFF, ja està, després
de la transformació, van provar els seus superpoders i es van quedar bocabadats,
van sortir millor del que es pensaven!
- Últimes notícies- deia el presentador.
- Un enorme meteorit es dirigeix a Futura York i ... un moment, què és això?
- És una au?
- És un avió?
- No! És... No sé qui, però, què fa ara?
- S’està dirigint al meteorit! Espera, ho està aconseguint! Ha enviat al meteorit a
la *****!!!!
Ui, perdó, he dit una paraulota XD. Ara entrevistarem al boig que ens ha salvat.
- Ejem, hola a tots- va dir el boig que, en realitat, era John Hulk.
- Ha estat una sort que el meteorit fos petit i...- deia John Hulk, quan l’entrevistador
el va interrompre.
- I com et dius?- va preguntar l’entrevistador, i John Hulk va respondre:
- És un secret, però podeu dir-me...
Ara prepareu-vos que aquí és on comença l’acció...
“Fa molts anys (d’acord, no tants anys), hi havia un nen amb cap de cacauet,
literalment, i quan anava a l’escola, com que aquells nens els encantaven els
cacauets, se l’intentaven menjar.
Quan es va fer gran, es va convertir en un científic malvat, i volia revenjar-se.
El Doctor Cacauet va trucar al timbre de les cases, va reciclar malament, i fins i
tot es va colar a la cua del partit, però res, el món no es destruïa, i l’únic que va
aconseguir era convertir-se en un fugitiu.
Després, va crear un tauró robot gegant, que va utilitzar com a base secreta.
Va planejar tot tipus d’invents malvats però tot sortia malament, fins que va crear
el “transformacacauet 3000”.
Quan de sobte va aparèixer Súper Hulk.
- Tot s’ha acabat Doctor Cacauet!
- Es pot saber què és aquesta
andròmina?
- És el “Transformador cacauet
3000”, ara t’ho explico- deia el
Doctor Cacauet.
- Quan era petit “bla, bla, bla,...”
i ara, transformaré a tothom en
cacauet i me’ls menjaré a tots!
- Buajaja!- va dir el Doctor
Cacauet, i Súper Hulk va dir:
- És el pla més estúpid que he
escoltat.
Però el Doctor Cacauet ja havia
estirat de la maneta, i Súper Hulk
va escapar ràpidament, però
l’invent va explotar i va enviar al
Doctor Cacauet a un altre planeta
i, per falta d’aire, el seu cap va
petar.
Dídac Dot Huertas, 9 anys
Il·l.: Carlos Larrosa Mujico,
Alex Corbella
Joan Tomas

Il·l.: Armand Tortosa, 9 anys
Un secret per a tu
Tinc un secret per a tu
al meu interior
que no li puc dir a ningú.
Potser penses
que és un monstre,
o un cuc,
però el que és en realitat,
és un petó per a tu.
Marina Tejedor Ruiz, 11 anys
Una escalada de 24 kilòmetres i un
monstre de les neus
Hi havia una vegada uns senyors, un es deia Òscar, un altre es deia Màrio i
3 nens: el Biel, el Dani i la Carmeta.
Van anar a una muntanya a buscar flors per l’homeopatia. Van començar a
caminar, pel camí van veure cabres “munteses”, llops i mussols.
Pel camí van agafar 10 plantes Kalium Fosforicum i, al costat d’elles, hi havia
2 relíquies estranyes i les van agafar, els hi van fer fotos i les van enviar a un
laboratori, mentre anaven enviant-les sonava:
- “Detectando imagen perdida!! Brsss!! Detectando! Detectando! Es de un
hombre de las nieves”- va dir el mòbil.
Van seguir caminant fins que es van trobar una cascada, van mirar cap
amunt. Allà hi havia una cova de gel i, des de la
cova de gel cap a dalt, el terra, era ple de neu
i de petjades gegants. Van seguir caminant
i es van trobar la cova i una roca, uns van
entrar i els altres es van quedar darrera la
roca. Els que hi van entrar, van anar fins
al fons i allà hi havia el Monstre de les
Neus, van sortir corrent i el Monstre els va
perseguir i pel camí, uns caçadors li van tirar
una fletxa al braç. Però l’Òscar, el Màrio i els
3 nens: el Biel, la Carmeta i la Daniela li van
donar Kalium fosforicum i es van fer amics
per sempre i, des de llavors, van anar
a buscar plantes homeopàtiques.
Biel Benítez Cano, 9 anys
Il·l.: Nil Beascoechea, 11 anys

Una forta tempesta
Una vegada
en un dia d’estiu a la tarda
estàvem a la piscina.
Se’n va anar el sol
i va començar a ennuvolar-se, núvols, núvols i més.
Quan vaig arribar a casa
vaig mirar pel balcó
i per entre els núvols
vaig veure llamps petits
i va començar a ploure tant
que semblava boira, la pluja.
Va estar tota la nit plovent
i fins i tot va pedregar!
Al dia següent feia un aire
molt fresquet i fins i tot,
alguns arbres...
estaven tirats al terra!
Pau Cañizares López, 9 anys
Il·l.: Jordi San Nicolas Cosano, 10 anys
Una història petita
La Rita és una nena petita, té cinc anys
i la pobra encara no sap obrir panys.
Viu a Badalona,
al costat de la platja de l’ “Ona”.
Li agrada escriure a l’ordinador,
l’únic que la pantalla li fa por.
Ella vol ser escriptora
però els seus pares li diuen: - Encara no és hora!.
Sempre ha desitjat anar a París,
però els seus pares no li donen permís.
El seu peluix preferit és una granota,
però a la pobra no li queda ni una pota.
Li agrada menjar,
l’únic que, el que fa la mare, li dóna ganes de vomitar.
Ella vol aprendre a llegir,
però encara no sap
el llibre com fer-lo servir.
La Rita està molt enfadada,
s’ha anat a l’habitació i
“APA” a fer-se
la defraudada.
Helena Romero Estivill, 10 anys
Il·l.: Irene Vendrell Miras, 11 anys

Xoriços contra lassanya
Hi havia un temps en el que els xoriços, els panellets, la llet i les lassanyes vivien
en pau però tota aquella pau es va trencar quan va arribar l’arròs. Relliscar!
Relliscar! Tot era relliscar amb l’arròs.
Un dia, a l’assemblea menjadenca, es va decidir que l’arròs se’n anés per sempre
del país de la nevera i del rebost. La llet, els panellets i la lassanya estaven d’acord,
però el xoriço no estava d’acord, així es que va començar la guerra: L’arròs i el
xoriço contra la llet, els panellets i la lassanya.
La guerra va durar molts neveradies. Les llets es buidaven, els panellets s’esmicolaven
i a la lassanya se li apropava la data de caducitat; l’arròs es deshidratava i el xoriço
s’acabava i així va seguir tot fins que un dia es va obrir la nevera i es va il·luminar
tot i quan es va tancar la porta es va veure com un cilindre sucós i quan ja es va
poder veure bé es va veure que era un caneló.
El caneló va veure aquella baralla i va cridar ben fort: PROU!!!
I tot es va parar. El caneló va voler una explicació i amb tranquil·litat li van explicar
fins l’últim detall.
El caneló va dir:
- Doncs, tinc una idea. A partir d’ara l’arròs es
posarà un picarol a cada gra.
I així es va fer i a partir d’aquell dia ja no van
haver-hi més relliscades.
Marc Garcia Barber, 11 anys
Il·l.: Francesc Cristòbal Alcantud, 9 anys
PATUNYETES
25è Aniversari

D olents
I ncandescents
A stuts
B usca-raons
L letjos
E nrabiats
S orollosos
Clàudia Gomàriz Querol, 11 anys
Il·l.: Clàudia Gomàriz Querol, 11 anys
Patunyetes
Aquests Patunyetes, com estan,
que els hi corre el ritme per la sang,
mentre pel foc van saltironant.
Amb la Satània van acompanyats,
vint-i-cinc anys i aquí estan,
amb els timbals,
tres visques per
aquests Patunyetes,
i que celebrin
molts més anys!
Aquests Patunyetes, com estan,
que els hi corre el ritme per la sang,
mentre pel foc van saltironant.
Gisela Moreno Martínez, 11 anys
Il·l.: Gisela Moreno Martínez, 11 anys

L’espurna
L’espurna surt de la maça,
l’espurna dóna vida al correfoc,
l’espurna és divertida,
l’espurna fa foc,
quan acaba el correfoc,
l’espurna torna al seu lloc.
Armand Tortosa Beas, 9 anys
Il·l.: Armand Tortosa Beas, 9 anys