Sin título-3 - CapGros.com

MR 52
constructors
PER ÀNGELA GUERRERO
FOTOGRAFIA: SERGIO RUIZ
de somnis
El cartró pedra és una tècni-
ca molt antiga que segueix
tenint resultats espectacu-
lars. Els nombrosíssims i
variats gegants de Mataró,
una de les ciutats de Cata-
lunya que més en té, i els
capgrossos deixen sempre
bocabadats grans i pe-
tits. Sergio Laniado, Xavier
Bonany i Anna Coll són tres
artistes locals que mantenen
viu l’ofici als seus tallers i
que apliquen el paper ma-
ché tant a figures del folklore
popular com a les darreres
invencions escenogràfiques.
MR 53

MR 54
la tècnica
L’artesà Sergio Laniado ha reproduït la figura del
reivindicat burro català.
Per fer un capgròs o qualsevol objecte de cartró cal fer primer una figura
amb fang, amb plastilina o forexpan. Tot seguit es treu el motlle que pot
ser de guix, fibra de vidre o silicona. “El motlle”, explica Xavier Bonany,
“serveix per fer múltiples còpies, però es fan malbé i se n’han de fer d’altres.
Tot i que una figura pot tenir el mateix motlle, totes són peces úniques,
ja que no surten exactes ni es pinten igual”, puntualitza. El farcit
de la figura es fa amb cartró o fibra de vidre en peces que una vegada seques
s’enganxen, es poleixen, s’embatumen
i finalment es pinten. Segons l’artesà, la climatologia
influeix molt en l’assecatge i tot
el procés. Així, una peça banyada en blanc
d’Espanya no es pot deixar assecar en una
estufa ja que s’escardaria, sinó que s’ha de
deixar assecar tota una nit. El mateix passa
amb el pintat o l’envernissat. Són processos
que no es poden industrialitzar.
Xavier Bonany treballa intensament en el seu
taller, en una casa centenària del carrer Beata
Maria, a la part del darrere de l’espai on té la
botiga, envaïda per capses i ninots de cartró,
joguines de llauna i papers de regal. Graduat en
disseny gràfic i il·lustració, ha apostat per viure
d’un ofici molt antic que no sempre és apreciat:
“El cartró està molt submergit. Potser a València,
on hi ha més tradició, està més valorat”. Es
lamenta pel fet que “viure de les arts aplicades és
molt vocacional, ja que has de dedicar-hi moltes
hores i a vegades no surt a compte”. Malgrat tot,
és un enamorat del seu art i amb només catorze
anys es va presentar al taller que en Nona, el ja
desaparegut mestre en l’ofici, tenia al carrer Sant
Benet per oferir-se com a aprenent. “M’atreia el fet
que uns ninots tan grans i voluminosos poguessin
ser tan lleugers”, recorda. Apunta, assenyalant el
piló de cartró fallero que té sobre la taula, la clau
del cartró pedra: “Fer volums amb un material
barat i que no pesa”. A l’habitació del costat hi ha
uns quants capgrossos a mig pintar i unes figures
d’en Tintín que esperen ser disfressades de cowboy,
cuiner o reporter.
El cartró fallero o cartronet esponjós és un cartró
reciclat que es produeix a València i serveix,
barrejat amb cola de conill, per fer la pasta que,
seca, es converteix en cartró pedra. En funció
de l’època de l’any, pot portar incorporat confetti,
paper de caramel, palla o, fins i tot, trossos de
jersei, que s’han d’eliminar del full perquè la pasta
de paper sigui fina. Aquesta pasta es fa malbé de
seguida, per la qual cosa el ritme de treball ha
de ser ràpid quan es farceix la figura. El treball
amb el cartró pedra, però, té un ritme reposat en
general. Es fa tot manualment, des de la figura
en fang fins a la pintura, tot i que ha sorgit una
nova tècnica industrial, explica Bonany, que és el
cartró injectat. Aquesta pasta de paper s’injecta
en un motllo i facilita la reproducció de figures
en sèrie. És una tècnica que es fa servir sobretot
per a figures petites i plaques decoratives.
Xavier Bonany ha reproduït, així com els escultors
Sergio Laniado i Anna Coll, els gegants de la
Família Robafaves i la majoria de capgrossos, nans
i figures del folklore popular mataroní. Laniado,
ànima del taller de cartró i escenografia La Closka
va aprendre la tècnica del cartró pedra també amb
en Nona, quan va arribar d’Israel per instal·larse
a Catalunya. Ell és el dipositari de l’estil del
mestre: “En Nona em va demanar que continués
fent les figures de la Família Robafaves i dels nans
de Mataró; la seva vídua m’ha deixat els motlles
Sobre aquestes línies,
Xavier Bonany
modela un figura
de fang amb la qual
farà el motlle que
donarà forma al ninot
de cartró pedra.
A la dreta, Anna
Coll al seu taller.
i al taller tractem de fer-los i pintar-los com ho
feia ell”. “A més, a sota les peces sempre posem
que el disseny és d’en Nona”, aclareix.
Aquest escultor d’origen sefardita nascut a
Buenos Aires admira el folklore mataroní i no
només ha fet reproduccions de gegants, sinó que
també ha creat el nan En Biada. També ha fet els
motlles de la reproducció de la Momerota i té la
intenció de fer-ho amb tots els personatges que
identifiquin i recordin les tradicions de Mataró.
Una de les seves creacions més innovadores és
la Vella Xaruga. “Se’m va ocórrer que era un
personatge molt popular i que no estava fet amb
cartró, per això vaig pensar que podria ser un
ninot amb set cames que es poguessin treure i
posar; d’aquesta manera es podia guardar en
acabar la Quaresma fins a l’any següent. Ha
tingut molta acceptació”, diu l’artesà complagut.
I així, fruit de la seva imaginació i les seves mans,
sorgeixen multitud de personatges com animals,
llunes i sols, parelles de nuvis o animals mitològics
que ven a la seva botiga del carrer Bonaire, on
també es poden trobar peces d’altres artesans del
cartró. Una de les característiques dels seus ninots
i plaques són els ulls grossos i molt expressius i
una certa caricatura dolça de la realitat.
El cartró pedra i l’escenografia
L’escultor compagina la feina de ninotaire amb
la d’escenògraf i al seu taller –una gran nau in-
dustrial al carrer Herrera– s’acumulen un munt
d’andròmines –un cap de toro enorme, formigues,
figures que recorden el món egipci...–, restes de
les múltiples escenografies que ha preparat durant
anys per a la discoteca Chasis i per a diferents
grups de teatre… “Sempre jugo amb diferents
materials. El cartró pedra, la fibra de vidre, el
ferro, el metall desplegat o la fusta, tot depèn del
que s’ha de fer i del pressupost”, explica Sergio.
Al seu taller també hi treballa Horacio Dessaunet,
artista argentí especialitzat en fornitures i bijuteria
que també l’ajuda a la botiga, on no és estrany
veure’l pintar un nino mentre espera, pacient,
l’arribada d’algun client.
Per la seva banda, Anna Coll, llicenciada en
belles arts, va començar a reproduir les figures
tradicionals de la ciutat quan el Patronat Municipal
de Cultura li va demanar trenta reproduccions de
la Momerota per al 25è aniversari de la creació
de la figura. Primer les va fer en guix i després en
cartró pedra. “Em vaig animar i vaig continuar
fent les figures de la família Robafaves, alguns dels
capgrossos més antics, l’Àliga i el Drac. Però faig
tot el que em demanin amb cartró pedra, sempre
per encàrrec”, explica l’Anna, que té el taller al
camí Ral. No té intenció d’instal·lar una botiga,
ja que el que li interessa és la peça única i no
treballa mai amb cartró injectat. Com Laniado,
col·labora amb grups de teatre amb l’elaboració
MR 55

MR 56
de l’escenografia o el vestuari, tot i que últimament
dedica el seu esforç a l’aparadorisme. En
aquest camp, treballa en un taller que ofereix
serveis de decoració a botiguers i discoteques:
“Amb els aparadors tinc feina tot l’any”, explica.
Per ella, l’aparador d’una botiga és “com el vestit
de cadascú.
En l’aparadorisme, l’Anna aplica totes aquelles
tècniques artístiques que coneix i hi utilitza força
el cartró pedra, ja que fer volums amb aquest
material resulta fàcil i barat. Tot i que els motllos
els destrueix, en no voler dedicar-se a fer peces en
sèrie, en conserva alguns, tots amb el segell local:
el del Tramvia de Mataró –que, segons explica,
reprodueix en exclusiva–, i els de la Família Robafaves
i els capgrossos. MR
«Se’m va ocórrer
que la Vella Xaruga
podia tenir molta
acceptació», explica
Sergio Laniado
Nona, el
mestre
Una de les creacions
elaborades
per les mans de
l’il·lustrador i
dissenyador Xavier
Bonany.
Josep Cardona, conegut com Nona, arriba a Mataró a principis dels
anys vuitanta. Nascut a Sant Genís de Palafolls el 1955 i fill d’una
família pagesa, decideix ser artista i deixar enrere la seva vida de
comptable i professor d’autoescola en conèixer Els Comediants de
Canet i el grup de cercaviles mataroní El Dimoni Brut. Es converteix
en acròbata i fa bolos per tot Catalunya. Un dia té un accident i amb
la seva dona, Elena Hortós, decideix viure a Mataró i instal·lar un
taller de cartró pedra i escenografia. Nona segueix els suggeriments
del propietari de la botiga El Ingenio de Barcelona, i comença a fer
capgrossos i d’altres figures amb cartró pedra. A Vilanova i la Geltrú
coneix l’historiador Bienve Moya, que l’alliçona en el folklore popular
català. Al llarg dels anys va creant una troupe de ninos imaginaris i peces
decoratives per a colles geganteres, grups de teatre i comerços. El
1999 es trasllada a viure a Santa Coloma de Farners, però el novembre
del 2000 mor a causa d’una malaltia. De l’Ajuntament de Mataró
li dolia que no li haguessin encarregat cap gegant i el fet que, en la seva
opinió, no promocionés la cultura popular. Així ho manfestava en una
entrevista del juliol del 1997 a MATARÓ REPORT: “Cada cop més es fan
activitats a cop de taló, s’inverteix més en activitats puntuals que en
reconvertir el que tens o generar artistes o artesans de cara al futur,
quan el camí lògic seria aquest darrer”.
MR 57