El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera
El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera
12 El retorn de la llúdriga Taula 1.1. Espècies de llúdriga al món (extret de Foster- Turley et al., 1990 i IUCN, 2006). Figura 1.2. Mapa de distribució de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra), segons Foster-Turley et al. (1990). Nom científic Distribució Longitud (m) Status Aonyx capensis Àfrica 1,2-1,6 LC Aonyx congicus Àfrica occidental i central 1,2-1,6 DD Aonyx cinereus Àsia 0,6-0,9 NT Enhydra lutris NE Àsia, NO Amèrica 0,7-1,6 EN Pteronura brasiliensis Amèrica del Sud 1,4-2,0 EN Lontra canadensis Amèrica del Nord 1,0-1,5 LC Lontra felina W Amèrica del Sud 0,9-1,2 EN Lontra longicaudis Amèrica 0,9-1,4 DD Lontra provocax Amèrica del Sud 1,0-1,2 EN Lutra maculicollis Àfrica 0,9-1,2 LC Lutra perspicillata SE Àsia 1,1-1,3 VU Lutra sumatrana SE Àsia 1,0-1,3 DD Lutra lutra Europa, Àsia i N Àfrica 0,9-1,4 NT Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extingida), CR (en perill crític), EN (en perill), VU (vulnerable), NT (quasi amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients). ques és la llúdriga marina (Enhydra lutris), que menja, dorm i desenvolupa tota la reproducció al mar, fins i tot el naixement de les cries. El pes de les diferents espècies, en canvi, varia molt, entre 4 i 40 quilos. Recentment, s’ha proposat la denominació de Lutra nippon per la població de llúdriga eurasiàtica del Japó, però aquesta nova espècie encara no ha estat acceptada. 1.2. La llúdriga eurasiàtica L’espècie de llúdriga que viu a casa nostra és l’anomenada llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra). La seva distribució geogràfica és enorme, de fet, major que el de les altres 12 espècies conjuntament. Viu a Europa, Àfrica del Nord, Rússia, Xina, Japó, Indonèsia, Malàisia i part de l’Índia, encara que ha desaparegut de grans zones de la seva àrea de distribució històrica degut a l’actuació de l’home. Amb poblacions vivint en una àrea tan vasta, trobem importants diferències de mida. Les llúdrigues ibèriques són més petites que les del centre i nord d’Europa. Per exemple, els mascles de la població britànica pesen, de mitjana, 2,6 kg més que els ibèrics, un terç del seu pes total. El pes màxim al nord d’Europa és de 14 kg, mentre que a la Península Ibèrica mai sobrepassen els 10 kg. Les llúdrigues també presenten diferències substancials segons el sexe, essent les femelles sempre més petites que els mascles. A les llúdrigues ibèriques, les femelles adultes mesuren entre 95 i 110 cm des del musell fins a l’extrem de la cua i pesen entre 4,5 i 7 kg. Els mascles mesuren entre 105 i 120 cm i pesen entre 6,5 i 10 kg. La llúdriga eurasiàtica assoleix la maduresa sexual als dos o tres anys d’edat. Les femelles pareixen d’una a quatre cries després de dos mesos de gestació. Les cries viuen amb la mare fins que s’independitzen, habitualment abans de complir l’any d’edat. La base de la dieta de la llúdriga eurasiàtica a la Península Ibèrica és el peix. Tanmateix, un nouvingut, el cranc americà (Procambarus clarkii) ha colonitzat molts rius, embassaments i aiguamolls ibèrics, fent-se increïble-
ment abundant. La llúdriga, com d’altres espècies, ha après ràpidament a explotar aquest nou recurs alimentari i l’ha incorporat a la seva dieta, arribant a ser l’aliment principal en alguns llocs i èpoques de l’any. Per últim, la llúdriga també es pot alimentar de serps d’aigua, granotes, rates d’aigua, ocells, mamífers o insectes. La llúdriga eurasiàtica habita en una àmplia varietat d’ecosistemes aquàtics: rius, torrents, rieres, embassaments, zones humides i, fins i tot, àrees costaneres, pescant fins i tot al mar, tot i que necessiten que hi hagi aigua dolça disponible de forma permanent. Encara que la imatge típica d’un hàbitat bo per la llúdriga és un riu de muntanya amb abundant bosc de ribera, diversos estudis apunten que, en les zones mediterrànies, la disponibilitat d’aliment és més important que el tipus de vegetació de les ribes. Així, l’hàbitat preferit de les llúdrigues a Catalunya coincidiria amb els trams mig i baix del riu, ja que són més productius, tot i que també estan habitualment més degradats. La llúdriga eurasiàtica és una espècie protegida. A nivell internacional, està classificada com a Quasi Amenaçada al Llibre Vermell de la UICN (Unió Figura 1.3. Dieta de la llúdriga (dibuix extret del conte “El retorn de la llúdriga”). © Toni Llobet La llúdriga 13
- Page 1 and 2: El retorn de la llúdriga Història
- Page 3 and 4: Índex Presentació . . . . . . . .
- Page 5 and 6: El retorn de la llúdriga 9 reintro
- Page 7: 1. La llúdriga Sí, la llúdriga!
- Page 11 and 12: consideraven unes competidores. Ere
- Page 13 and 14: 2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
- Page 15 and 16: La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
- Page 17 and 18: La restauració artificial d’una
- Page 19 and 20: Sant Pau de Seguries Castellfollit
- Page 21 and 22: 3. L’hàbitat de les llúdrigues
- Page 23 and 24: peixos, si són bioacumulables? D
- Page 25 and 26: Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
- Page 27 and 28: ga en d’altres regions, com són
- Page 29 and 30: 34 El retorn de la llúdriga Taula
- Page 31 and 32: 36 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 33 and 34: 38 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 35 and 36: 40 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 37 and 38: 42 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 39 and 40: 44 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 41 and 42: 46 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 43 and 44: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
- Page 45 and 46: 50 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 47 and 48: 52 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 49 and 50: 54 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 51 and 52: 56 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
- Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
- Page 57 and 58: 36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
ment abundant. <strong>La</strong> <strong>llúdriga</strong>, com d’altres espècies, ha après ràpidament a<br />
explotar aquest nou recurs alimentari i l’ha incorporat a <strong>la</strong> seva dieta, arribant<br />
a ser l’aliment principal en alguns llocs i èpoques <strong>de</strong> l’any. Per últim,<br />
<strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> també es pot alimentar <strong>de</strong> serps d’aigua, granotes, rates d’aigua,<br />
ocells, mamífers o insectes.<br />
<strong>La</strong> <strong>llúdriga</strong> eurasiàtica habita en una àmplia varietat d’ecosistemes aquàtics:<br />
rius, torrents, rieres, embassaments, zones humi<strong>de</strong>s i, fins i tot, àrees<br />
costaneres, pescant fins i tot al mar, tot i que necessiten que hi hagi aigua<br />
dolça disponible <strong>de</strong> forma permanent.<br />
Encara que <strong>la</strong> imatge típica d’un hàbitat bo per <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> és un riu <strong>de</strong><br />
muntanya amb abundant bosc <strong>de</strong> ribera, diversos estudis apunten que, en<br />
les zones mediterrànies, <strong>la</strong> disponibilitat d’aliment és més important que el<br />
tipus <strong>de</strong> vegetació <strong>de</strong> les ribes. Així, l’hàbitat preferit <strong>de</strong> les llúdrigues a <strong>Catalunya</strong><br />
coincidiria amb els trams mig i baix <strong>de</strong>l riu, ja que són més productius,<br />
tot i que també estan habitualment més <strong>de</strong>gradats.<br />
<strong>La</strong> <strong>llúdriga</strong> eurasiàtica és una espècie protegida. A nivell internacional, està<br />
c<strong>la</strong>ssificada com a Quasi Amenaçada al Llibre Vermell <strong>de</strong> <strong>la</strong> UICN (Unió<br />
Figura 1.3. Dieta <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong><br />
(dibuix extret <strong>de</strong>l conte “<strong>El</strong> <strong>retorn</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong>”). © Toni Llobet<br />
<strong>La</strong> <strong>llúdriga</strong> 13
Change language