El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

94 El retorn de la llúdriga científica en aquest projecte ha estat ingent, com ho demostra la seva tesi sobre els aspectes veterinaris de la reintroducció de la llúdriga. També vull agrair especialment la col·laboració de Ferran Costa, Conrad Ensenyat, Salvador Filella, Justo Rodríguez i Esteve Tomàs. El Dr. Jordi Ruiz-Olmo, Cap de Servei de Protecció de la Fauna del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i un dels més reconeguts investigadors de la llúdriga a nivell europeu, em va introduir en l’apassionant món d’aquesta espècie. Juntament amb el Dr. Ramon Moreno-Amich, catedràtic d’ecologia i vicerector primer de la Universitat de Girona, van dirigir la tesi sobre la reintroducció de la llúdriga que vaig presentar el 2003, i que és la base de moltes de les dades presentades en aquest llibre. En la preparació de l’estudi de viabilitat vaig poder comptar amb l’ajut inestimable dels doctors Rafa Mateo, del Departament de Toxicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la monitorització de la contaminació dels peixos, i Lluís Zamora, del Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona, en l’avaluació de les poblacions íctiques. En la realització del treball de camp (sobretot les inoblidables pesques elèctriques) van participar Lluís Colomer, Bernat Garrigós i Sergi Romero. Haig d’agrair d’una forma molt especial la col·laboració de l’amic Ponç Feliu. Amb la seva activitat frenètica i imparable ha estat sempre disposat a donar un cop de mà i va participar en les captures de llúdrigues, en els radioseguiments i, un cop llicenciat, va portar a terme la campanya de sensibilització ambiental del Projecte Llúdriga, juntament amb Toni Batet i Toni Llobet. Precisament en Toni Llobet, a més, ha estat “l’il·lustrador oficial” del Projecte Llúdriga, sempre amb una disponibilitat i entusiasme sense límits. Es obra seva el logotip del projecte, el conte de la llúdriga i molts altres materials que apareixen fotorgrafiats en aquest llibre. El Projecte Llúdriga es va iniciar des del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Vull creure que tot el personal va viure amb il·lusió el projecte i moltes d’aquestes persones van ajudar en les feines més diverses. Vull esmentar a Elisabet Brunsó, Maria Carbó, Alejo Ceballos, Carlos Ceballos, Anna Colomer, els Agents Rurals (Delta62), Josep Espigulé, Ramon Font, Pep Garcia, Rosa Llinàs, Núria Palomares, Gabriel Pujades, Sergi Romero, Teresa Rosell i Ernest Sagué. Després el projecte es va executar des de l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE) i mereix un agraïment especial el suport constant de la Marta Julià, fins fa poc gerent, així com el de la Junta Directiva. La translocació de les llúdrigues va poder ser portada a terme gràcies als acords de col·laboració que la Generalitat de Catalunya va signar amb la Junta de Extremadura, el Principado de Asturies i el Governo de Portugal. Darrera aquests acords polítics s’amaguen magnífics tècnics, amb autèntic interès en la conservació de la llúdriga, que van ajudar a aconseguir els permisos i a fer més fàcil la nostra feina. Em refereixo a Ángel Sánchez (Junta de Extremadura), Juan Carlos del Campo (Principado de Asturies) i Anabela Trindade (Governo de Portugal). El treball de camp a les zones de captura sempre es va veure facilitat per les orientacions de guardes i investigadors locals, entre els que vull destacar especialment a Carlos Dávila (Junta de Extremadura), Ginés Armando González. (Principado de Asturies) i Teresa Sales i Nuno Pedroso (Universidade de Lisboa). Una constant en el Projecte Llúdriga és la participació de nombrosos voluntaris en molts treballs. Si totes aquestes feines s’haguessin hagut de pagar, la reintroducció de la llúdriga mai hagués estat possible. Les captures no van ser una excepció, i per Extremadura, Astúries i Portugal van passar mol-
tes persones: Maria Àngels Argelés, Laura Arjona, Alba Argerich, Emili Bassols, Toni Batet, Mayte Blasco, Enric Capdevila, Francesc Capdevila, Teresa Colomer, Xavi Díaz, Ponç Feliu, Pablo Garcia, Àstrid Geis, Marta Julià, Toni Llobet, Sisco Mañas, Raimon Mariné, Ferran Martí, Berto Minobis, Santi Palazón, Alejo de Pallejà, Alejandro Pascual, Maria Josep Pérez “Rati”, Jaume Piera, Simon Pinder, Elena Rafart, Sergi Romero, Carme Rosell, Joan Ramon Sanz “J”, Jaume Solé, Marian Vila i Josep Vilanova “Nino”. El radioseguiment de les llúdrigues reintroduïdes va comportar centenars d’hores de feina i la gran majoria de les vegades vaig comptar amb l’ajuda de voluntaris, gràcies als quals es van poder completar molts seguiments intensius de 24 hores (i les fredes nits d’hivern es van fer més divertides). De les moltes persones que van participar, vull esmentar especialment a Laura Arjona, Munsa Badia, David Caselles (Kape), Martí Cortey, Toni Costa, Ponç Feliu, Pablo Garcia, Àstrid Geis, Maribel Pérez, Maria Sàbat i Jaume Targa. Tots ells van somniar alguna nit amb el monòton bip-bip del receptor... Pels radioseguiments periòdics realitzats des de l’aire en avioneta vaig poder comptar amb l’entusiasme i professionalitat de dos grups magnífics de pilots: Forestals 01, del Cos d’Agents Rurals, i Jaume Comas i el seu equip de l’Aeròdrom d’Empúria-brava. El Projecte Llúdriga ha gaudit d’una gran cobertura mediàtica, la qual cosa ha estat un important recolzament. Encara que vull agrair la feina de tots els periodistes, alguns ens van tractar especialment bé, esforçant-se perquè el projecte tingués un bon ressò. Tinc un especial i molt grat record per Albert Arean, Santi Coll, Marga Pereda i Magda Valls. La realització i publicació d’aquest llibre ha estat una iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Agraeixo a Jordi Sargatal, Miquel Rafa i Marga Viza l’ajuda rebuda i la coordinació amb els dissenyadors i maquetadors de l’obra, Lluc Julià i Toni Llobet. A la Marta, les llúdrigues i jo li devem massa coses com per explicar-les en un paràgraf. I en Pol i l’Alba han tingut el privilegi de néixer i començar a viure en un Empordà amb llúdrigues, que no és poca cosa. Per últim, moltíssimes més persones han col·laborat amb el Projecte Llúdriga, sigui amb els censos visuals (que han mobilitzat molta gent) sigui amb d’altres gestions, potser petites i sense importància, però que, sumades, són les responsables que la llúdriga torni a viure a les comarques gironines. Aquí hi són (espero) quasi totes: Maria Teresa Abelló, Ferran Aguilar, Doris Albert, Xavi Almanza, Neus Andreu, Anna Aragay, Núria Asensio, Rosa Astor, Núria Baldric, Teresa Ballesta, Anna Banet, Manolo Barcells, Íngrid Barceló, Manel Barrios, Agnès Batlle, Joan Batlle, Jordi Baucells, Brais Benítez, Ibrahim Benítez, David Berenguer, Joan Besson, Núria Blesa, Angel Bodas, Olga Boet, Josep Bou, Christine Breitenmoser, Urs Breitenmoser, Joan Budó, Albert Burgas, Dani Burgas, Ivan Bustamante, Juanjo Butrón, Alfons Cabezas, Sean Cahill, Javier Caldera, Antonio Callejo, Marco Campanucci, Jaume Campderrós, Juan Carlos del Campo, Roger Canal, Esther Canturri, Enric Capalleras, Maria Carbó, Carles Carboneras, Helena Casadevall, Rosa Mª Casado, Anna Casanovas, Ariadna Casanovas, David Caselles, Cesca Cassadessús, Pilar Castell, Manuel Castro, Maria Català, Glòria Cazallas, Jordi Claramunt, Roser Colomer, Teresa Colomer, Aleix Comas, José Cordeiro, Francesc Córdoba, Natàlia Corcoll, Esther Cornos, Marta Corretja, Albert Cortada, Eduard Costa, Carles Crespo, Nicanor Cruset, Albert Cufí, Sara Cufí, Josep Maria Dacosta Daco, Miguel Delibes, Natàlia Dewe, Antoni Domènech, Xavier Domingo, Inga Drake, Pere Duran, Carole Durand, Anna Esquerra, Maria Esquerra, Jau- El retorn de la llúdriga 95
Page 1 and 2:
El retorn de la llúdriga Història
Page 3 and 4:
Índex Presentació . . . . . . . .
Page 5 and 6:
El retorn de la llúdriga 9 reintro
Page 7 and 8:
1. La llúdriga Sí, la llúdriga!
Page 9 and 10:
ment abundant. La llúdriga, com d
Page 11 and 12:
consideraven unes competidores. Ere
Page 13 and 14:
2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
Page 15 and 16:
La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
Page 17 and 18:
La restauració artificial d’una
Page 19 and 20:
Sant Pau de Seguries Castellfollit
Page 21 and 22:
3. L’hàbitat de les llúdrigues
Page 23 and 24:
peixos, si són bioacumulables? D
Page 25 and 26:
Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
Page 27 and 28:
ga en d’altres regions, com són
Page 29 and 30:
34 El retorn de la llúdriga Taula
Page 31 and 32:
36 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38: 42 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 43 and 44: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
Page 57 and 58: 36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
Page 59 and 60: 64 El retorn de la llúdriga 5.5.3.
Page 61 and 62: 66 El retorn de la llúdriga Figura
Page 63 and 64: 68 El retorn de la llúdriga Olot B
Page 65 and 66: 70 El retorn de la llúdriga • La
Page 67 and 68: 72 El retorn de la llúdriga % Figu
Page 69 and 70: 74 El retorn de la llúdriga Figura
Page 71 and 72: 7. Seducció ambiental a través de
Page 73 and 74: enjogassats i activitat contínua.
Page 75 and 76: En definitiva, es tractava de fer-l
Page 77 and 78: d’adequació i conservació dels
Page 79 and 80: Neteja del riu Llobregat d’Empord
Page 81 and 82: dia, alliberem a Olot a la Llum, fe
Page 83 and 84: tors (contractats durant el temps d
Page 85 and 86: 8. Què pots fer per ajudar a conse
Page 87: 9.Agraïments Ja s’ha dit en dive
Page 91 and 92: 10. Bibliografia Andrews, E.M., How
Page 93 and 94: Gosálbez, J.; Serra, J. & Velasco,
Page 95 and 96: Palomo, L.J. i Gisbert, J. (2002).
Page 97 and 98: Northeast Section of the Wildlife S
Page 99 and 100: http://www.projecterius.org (Inicia
Page 101 and 102: 108 El retorn de la llúdriga 5.6.
Page 103: 110 El retorn de la llúdriga 7.9.
show all

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?