El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

94 El retorn de la llúdriga
científica en aquest projecte ha estat ingent, com ho demostra la seva tesi
sobre els aspectes veterinaris de la reintroducció de la llúdriga. També vull
agrair especialment la col·laboració de Ferran Costa, Conrad Ensenyat, Salvador
Filella, Justo Rodríguez i Esteve Tomàs.
El Dr. Jordi Ruiz-Olmo, Cap de Servei de Protecció de la Fauna del Departament
de Medi Ambient i Habitatge, i un dels més reconeguts investigadors
de la llúdriga a nivell europeu, em va introduir en l’apassionant món
d’aquesta espècie. Juntament amb el Dr. Ramon Moreno-Amich, catedràtic
d’ecologia i vicerector primer de la Universitat de Girona, van dirigir la
tesi sobre la reintroducció de la llúdriga que vaig presentar el 2003, i que
és la base de moltes de les dades presentades en aquest llibre.
En la preparació de l’estudi de viabilitat vaig poder comptar amb l’ajut
inestimable dels doctors Rafa Mateo, del Departament de Toxicologia de la
Universitat Autònoma de Barcelona, en la monitorització de la contaminació
dels peixos, i Lluís Zamora, del Departament de Ciències Ambientals
de la Universitat de Girona, en l’avaluació de les poblacions íctiques. En la
realització del treball de camp (sobretot les inoblidables pesques elèctriques)
van participar Lluís Colomer, Bernat Garrigós i Sergi Romero.
Haig d’agrair d’una forma molt especial la col·laboració de l’amic Ponç
Feliu. Amb la seva activitat frenètica i imparable ha estat sempre disposat a
donar un cop de mà i va participar en les captures de llúdrigues, en els radioseguiments
i, un cop llicenciat, va portar a terme la campanya de sensibilització
ambiental del Projecte Llúdriga, juntament amb Toni Batet i Toni
Llobet. Precisament en Toni Llobet, a més, ha estat “l’il·lustrador oficial”
del Projecte Llúdriga, sempre amb una disponibilitat i entusiasme sense
límits. Es obra seva el logotip del projecte, el conte de la llúdriga i molts
altres materials que apareixen fotorgrafiats en aquest llibre.
El Projecte Llúdriga es va iniciar des del Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà. Vull creure que tot el personal va viure amb il·lusió el projecte
i moltes d’aquestes persones van ajudar en les feines més diverses. Vull esmentar
a Elisabet Brunsó, Maria Carbó, Alejo Ceballos, Carlos Ceballos, Anna
Colomer, els Agents Rurals (Delta62), Josep Espigulé, Ramon Font, Pep
Garcia, Rosa Llinàs, Núria Palomares, Gabriel Pujades, Sergi Romero, Teresa
Rosell i Ernest Sagué. Després el projecte es va executar des de l’Associació
d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE) i
mereix un agraïment especial el suport constant de la Marta Julià, fins fa
poc gerent, així com el de la Junta Directiva.
La translocació de les llúdrigues va poder ser portada a terme gràcies als
acords de col·laboració que la Generalitat de Catalunya va signar amb la
Junta de Extremadura, el Principado de Asturies i el Governo de Portugal.
Darrera aquests acords polítics s’amaguen magnífics tècnics, amb autèntic
interès en la conservació de la llúdriga, que van ajudar a aconseguir els permisos
i a fer més fàcil la nostra feina. Em refereixo a Ángel Sánchez (Junta
de Extremadura), Juan Carlos del Campo (Principado de Asturies) i Anabela
Trindade (Governo de Portugal).
El treball de camp a les zones de captura sempre es va veure facilitat per
les orientacions de guardes i investigadors locals, entre els que vull destacar
especialment a Carlos Dávila (Junta de Extremadura), Ginés Armando González.
(Principado de Asturies) i Teresa Sales i Nuno Pedroso (Universidade
de Lisboa).
Una constant en el Projecte Llúdriga és la participació de nombrosos voluntaris
en molts treballs. Si totes aquestes feines s’haguessin hagut de pagar,
la reintroducció de la llúdriga mai hagués estat possible. Les captures no
van ser una excepció, i per Extremadura, Astúries i Portugal van passar mol-