El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

92 El retorn de la llúdriga Figura 8.1. La majoria dels atropellaments de llúdrigues es produeixen durant la nit en carreteres properes a rius i aiguamolls. © Toni Llobet • Ensenyeu aquest llibre als vostres amics i veïns. La conscienciació de la gent és el millor instrument per aconseguir uns rius nets i plens de vida. • Si teniu ganes de posar-vos mans a l’obra i realitzar activitats de descoberta o conservació del vostre riu, rierol o bassa més proper, poseu-vos en contacte amb la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya o a l’APNAE.
9.Agraïments Ja s’ha dit en diversos apartats d’aquest llibre, però no em cansaré de repetir-ho: el Projecte Llúdriga mai hagués estat un èxit, més encara, mai hagués ni tan sols començat, si no fos pel suport i col·laboració de moltes persones. Com tots sabem, generalment la conservació de la natura no és percebuda pels poders públics com una prioritat i, a diferència d’altres projectes lligats a la construcció i a l’obra pública, per posar un exemple prou explícit, és molt difícil mobilitzar una gran quantitat de recursos econòmics perquè la protecció d’una espècie es faci amb els mitjans humans i tècnics necessaris. El més habitual és que la conservació de la fauna es basi en tècnics que cobren poc, que a sobre posen el seu cotxe a disposició, i en molta gent que ajuda de forma voluntària per cobrir els dèficits pressupostaris. Però aquesta precarietat té un efecte positiu: fa els projectes participatius, compartits, de forma que no són vistos per la població local com una ingerència externa de quatre científics o d’una administració. No puc ni vull justificar la nímia dotació pressupostària per la conservació de la nostra fauna, però sí subratllar la paradoxa, que en el cas del Projecte Llúdriga va ser ben manifesta. El meu paper, com a coordinador del projecte de reintroducció, ha estat liderar el conjunt d’esforços i aguantar ben fort el timó per tal de no errar el rumb desitjat. Per tota la resta d’activitats que han conformat el Projecte Llúdriga, el mèrit és ben compartit i atomitzat, pel que es fa inevitable que el capítol d’agraïments sigui ben extens i que, ben segur, oblidi a moltes persones que també hi van posar el seu gra de sorra perquè la tornada de la llúdriga fos una realitat. Vagi aquest primer agraïment a totes elles. Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, ex-director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i gran amic, ha estat l’autèntic pare del Projecte Llúdriga. A en Jordi dec la meva implicació en la defensa de la natura, la meva formació als Aiguamolls i els meus inicis professionals com a biòleg. Quan, el 1993, em va proposar que iniciéssim aquesta incerta aventura, no m’ho vaig pensar ni un sol moment i – com en les altres “aventures incertes” en les que ens hem embarcat – mai he hagut de penedir-me. Els primers diners pel Projecte Llúdriga van ser generosament aportats per Jorge de Pallejà el 1993. A l’any següent, gràcies al suport de l’Albert Vilalta, en aquells moments conseller de Medi Ambient i de Cristòfol Jordà, llavors director general de Patrimoni Natural, la Junta de Sanejament va finançar l’estudi de viabilitat i els primers alliberaments de llúdrigues. A partir de 1996, l’Obra Social de Caixa Catalunya primer (dirigida en aquell moment per Joaquim Llach), i la Fundació Territori i Paisatge - pertanyent a la mateixa entitat - després, es van fer càrrec del patrocini del projecte. També es va obtenir una subvenció del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que durant alguns anys va cedir a més l’ús dels vehicles propis. Estic segur que el Projecte Llúdriga no hagués pogut tirar mai endavant sense el suport incondicional de l’equip tècnic del Zoo de Barcelona, a qui vam demanar que portessin tots els aspectes veterinaris del projecte. Els mitjans humans i materials que van posar a la nostra disposició van ser tants i de tanta qualitat que mai els haguéssim pogut pagar. En Jesús Fernández, veterinari del Zoo, ha estat un gran amic i un gran professional, sempre disposat a dedicar un munt d’hores extres a les llúdrigues. La seva activitat El retorn de la llúdriga 93
Page 1 and 2:
El retorn de la llúdriga Història
Page 3 and 4:
Índex Presentació . . . . . . . .
Page 5 and 6:
El retorn de la llúdriga 9 reintro
Page 7 and 8:
1. La llúdriga Sí, la llúdriga!
Page 9 and 10:
ment abundant. La llúdriga, com d
Page 11 and 12:
consideraven unes competidores. Ere
Page 13 and 14:
2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
Page 15 and 16:
La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
Page 17 and 18:
La restauració artificial d’una
Page 19 and 20:
Sant Pau de Seguries Castellfollit
Page 21 and 22:
3. L’hàbitat de les llúdrigues
Page 23 and 24:
peixos, si són bioacumulables? D
Page 25 and 26:
Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
Page 27 and 28:
ga en d’altres regions, com són
Page 29 and 30:
34 El retorn de la llúdriga Taula
Page 31 and 32:
36 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 33 and 34:
38 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 35 and 36: 40 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 43 and 44: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
Page 57 and 58: 36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
Page 59 and 60: 64 El retorn de la llúdriga 5.5.3.
Page 61 and 62: 66 El retorn de la llúdriga Figura
Page 63 and 64: 68 El retorn de la llúdriga Olot B
Page 65 and 66: 70 El retorn de la llúdriga • La
Page 67 and 68: 72 El retorn de la llúdriga % Figu
Page 69 and 70: 74 El retorn de la llúdriga Figura
Page 71 and 72: 7. Seducció ambiental a través de
Page 73 and 74: enjogassats i activitat contínua.
Page 75 and 76: En definitiva, es tractava de fer-l
Page 77 and 78: d’adequació i conservació dels
Page 79 and 80: Neteja del riu Llobregat d’Empord
Page 81 and 82: dia, alliberem a Olot a la Llum, fe
Page 83 and 84: tors (contractats durant el temps d
Page 85: 8. Què pots fer per ajudar a conse
Page 89 and 90: tes persones: Maria Àngels Argelé
Page 91 and 92: 10. Bibliografia Andrews, E.M., How
Page 93 and 94: Gosálbez, J.; Serra, J. & Velasco,
Page 95 and 96: Palomo, L.J. i Gisbert, J. (2002).
Page 97 and 98: Northeast Section of the Wildlife S
Page 99 and 100: http://www.projecterius.org (Inicia
Page 101 and 102: 108 El retorn de la llúdriga 5.6.
Page 103: 110 El retorn de la llúdriga 7.9.
show all

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?