El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

fundaciocatalunya.lapedrera.com
from fundaciocatalunya.lapedrera.com More from this publisher
26.04.2013 Views

90 El retorn de la llúdriga Fotografia 7.18. Portada d’un dels Butlletins dels Grups Llúdriga. Fotografia 7.19. Part frontal de la instal·lació de llúdrigues, que permet observar-les nedant, pescant i jugant sota l’aigua. © FTP/Marga Viza Fotografia 7.20. Inauguració de la instal·lació per llúdrigues del Parc Zoològic de Barcelona. © FTP/Marga Viza driga i dels rius. Les dues pàgines centrals feien referència als Premis Llúdriga, a alguna festa o alliberament de transcendència i la darrera plana, titulada “coneguem els veïns del riu” era un petit article, simple i de lectura amena, sobre una espècie o grup que viu als rius, amb un dibuix central. . 7.2.11. Llúdrigues en captivitat Un cop vam comprovar l’efectivitat de convidar als escolars als alliberaments de les llúdrigues, i de la profunda petja que els deixava, base de la seducció ambiental, vam pensar que seria molt positiu disposar d’algun exemplar que es deixés veure fàcilment, ja que el nombre d’alliberaments era limitat i l’oportunitat d’assistir limitada a uns pocs grups d’escolars. Així, l’any 1998 vam adquirir la Sidra i en Teix, femella i mascle, nascudes en captivitat al parc zoològic Faunastur (Astúries). La seva dotació genètica no era ben coneguda, semblava que procedia de llúdrigues angleses, i per això no era convenient alliberar-les, a part que tota la seva vida havia transcorregut en captivitat. Inicialment, es va construir una instal·lació per albergar-les al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, on escolars i altres visitants podien contemplar, a ple dia, una espècie que difícilment podien veure en llibertat a causa de la seva discreció i els seus hàbits nocturns. L’any 1999, la Fundació Territori i Paisatge va finançar una instal·lació pensada especialment per llúdrigues al Parc Zoològic de Barcelona, on els visitants podien observar-les fora i dins de l’aigua, i on es recreaven els trams alt, mig i baix del riu. Aquesta va ser la nova llar d’en Teix i la Sidra, que aviat es van convertir en un dels animals més observats. Uns plafons col·locats al costat de la instal·lació informaven del projecte de reintroducció al milió de visitants que cada any visiten el Zoo de Barcelona.

8. Què pots fer per ajudar a conservar la llúdriga? La conservació de la llúdriga no és només el resultat d’unes actuacions aïllades per part de grups concrets de persones o de l’administració. La llúdriga millora la seva situació a Catalunya gràcies també a que els ciutadans hem millorat el nostre comportament respecte als rius i a la fauna en general. Ara som conscients que algunes actuacions que eren habituals en d’altres temps, com llençar les escombraries a la vora del riu o caçar qualsevol espècie depredadora, no tenen raó de ser i espatllen un patrimoni del que tots volem gaudir. En aquest breu capítol, adjuntem algunes recomanacions que afavoreixen el retorn de la llúdriga als nostres rius i aiguamolls. Han estat escrites en els diversos tríptics editats dins del Projecte Llúdriga i del Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya, i val la pena no deixar que s’oblidin. Sense informació no pot haver-hi sensibilització, i menys encara educació. Pagesos • Utilitzeu els pesticides en les dosis descrites al recipient. • No vesseu mai els pesticides sobrants als cursos d’aigua o al terra. • Deixeu els cinc metres de domini públic entre el riu i el vostre camp sense treballar, de forma que pugui créixer vegetació de ribera. Caçadors • Les vores dels rius són un important refugi per a molts animals, per això estan considerades com a refugi de caça. Si no caceu en aquests indrets, la llúdriga tindrà la tranquil·litat que necessita per viure. Pescadors • Penseu que la llúdriga captura els peixos dèbils i malalts, i és una important controladora de les plagues que afecten els nostres peixos, i no una terrible competidora com es deia abans. Responsables i tècnics municipals • Vetlleu per mantenir i augmentar la qualitat ambiental de les masses d’aigua del vostre municipi. Considereu la presència de llúdrigues com una mena de “estrelles Michelin” de qualitat que recompensen la feina ben feta. Mestres • Realitzeu activitats de descoberta d’un tram de riu proper a la vostra escola. Els rius són un recurs pedagògic inesgotable. • Utilitzeu els materials pedagògics del Projecte Llúdriga i d’altres entitats, com el Projecte Rius, com a eines per fer arribar la conservació dels rius i la seva fauna als escolars. Ciutadans en general • Organitzeu o col·laboreu en plantades populars o recollides d’escombraries que es facin als rius i rieres. • Conduïu a poc a poc per les carreteres properes als rius i aiguamolls, sobretot si és de nit, per evitar atropellar una llúdriga o qualsevol altra de les espècies que surten de nit. El retorn de la llúdriga 91

90 <strong>El</strong> <strong>retorn</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong><br />

Fotografia 7.18.<br />

Portada d’un <strong>de</strong>ls Butlletins <strong>de</strong>ls Grups Llúdriga.<br />

Fotografia 7.19. Part frontal <strong>de</strong> <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció<br />

<strong>de</strong> llúdrigues, que permet observar-les nedant,<br />

pescant i jugant sota l’aigua. © FTP/Marga Viza<br />

Fotografia 7.20. Inauguració <strong>de</strong> <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció<br />

per llúdrigues <strong>de</strong>l Parc Zoològic <strong>de</strong> Barcelona.<br />

© FTP/Marga Viza<br />

driga i <strong>de</strong>ls rius. Les dues pàgines centrals feien referència als Premis Llúdriga,<br />

a alguna festa o alliberament <strong>de</strong> transcendència i <strong>la</strong> darrera p<strong>la</strong>na, titu<strong>la</strong>da<br />

“coneguem els veïns <strong>de</strong>l riu” era un petit article, simple i <strong>de</strong> lectura amena,<br />

sobre una espècie o grup que viu als rius, amb un dibuix central.<br />

.<br />

7.2.11. Llúdrigues en captivitat<br />

Un cop vam comprovar l’efectivitat <strong>de</strong> convidar als esco<strong>la</strong>rs als alliberaments<br />

<strong>de</strong> les llúdrigues, i <strong>de</strong> <strong>la</strong> profunda petja que els <strong>de</strong>ixava, base <strong>de</strong> <strong>la</strong> seducció<br />

ambiental, vam pensar que seria molt positiu disposar d’algun exemp<strong>la</strong>r que<br />

es <strong>de</strong>ixés veure fàcilment, ja que el nombre d’alliberaments era limitat i l’oportunitat<br />

d’assistir limitada a uns pocs grups d’esco<strong>la</strong>rs. Així, l’any 1998<br />

vam adquirir <strong>la</strong> Sidra i en Teix, femel<strong>la</strong> i mascle, nascu<strong>de</strong>s en captivitat al<br />

parc zoològic Faunastur (Astúries). <strong>La</strong> seva dotació genètica no era ben coneguda,<br />

semb<strong>la</strong>va que procedia <strong>de</strong> llúdrigues angleses, i per això no era convenient<br />

alliberar-les, a part que tota <strong>la</strong> seva vida havia transcorregut en<br />

captivitat.<br />

Inicialment, es va construir una instal·<strong>la</strong>ció per albergar-les al Parc Natural<br />

<strong>de</strong>ls Aiguamolls <strong>de</strong> l’Empordà, on esco<strong>la</strong>rs i altres visitants podien contemp<strong>la</strong>r,<br />

a ple dia, una espècie que difícilment podien veure en llibertat a<br />

causa <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva discreció i els seus hàbits nocturns.<br />

L’any 1999, <strong>la</strong> <strong>Fundació</strong> Territori i Paisatge va finançar una instal·<strong>la</strong>ció<br />

pensada especialment per llúdrigues al Parc Zoològic <strong>de</strong> Barcelona, on els<br />

visitants podien observar-les fora i dins <strong>de</strong> l’aigua, i on es recreaven els trams<br />

alt, mig i baix <strong>de</strong>l riu. Aquesta va ser <strong>la</strong> nova l<strong>la</strong>r d’en Teix i <strong>la</strong> Sidra, que<br />

aviat es van convertir en un <strong>de</strong>ls animals més observats. Uns p<strong>la</strong>fons col·locats<br />

al costat <strong>de</strong> <strong>la</strong> instal·<strong>la</strong>ció informaven <strong>de</strong>l projecte <strong>de</strong> reintroducció al milió<br />

<strong>de</strong> visitants que cada any visiten el Zoo <strong>de</strong> Barcelona.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!