El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

88 El retorn de la llúdriga
Fotografia 7.14. Participants en
un cens visual de llúdrigues a la conca
del riu Muga, la primavera del 2002.
© Pablo Garcia
7.2.9. Voluntariat al Projecte Llúdriga
Els voluntaris han estat en tot moment una part fonamental del Projecte
Llúdriga, com es pot veure en l’apartat d’agraïments d’aquest llibre. De fet,
la base de dades de col·laboradors i voluntaris del Projecte Llúdriga contenia
més de 200 registres.
A part de l’importància que els voluntaris van tenir en les captures de
llúdrigues a Extremadura, Astúries i Portugal, un gran grup de persones de
totes les edats ha col·laborat en tasques molt diverses:
Censos visuals de llúdrigues. S’expliquen amb detall a l’apartat 5.1.3.
Per realitzar aquests censos es requereixen un mínim de 15 – 20 observadors,
tot i que alguns van comptar amb 35 voluntaris. Als participants al
cens se’ls obsequiava amb una samarreta i altre material del Projecte Llúdriga,
a més de facilitar-los l’allotjament al Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà. Una mitjana del 10
– 20 % dels observadors tenien el privilegi d’observar
la llúdriga, encara que l’èxit era molt variable: en un
cens de la Muga, prop del 40% va poder-ne observar,
mentre que en diversos censos al Fluvià no se’n va veure
cap.
Sondeigs de llúdriga. Com s’explica a l’apartat 5.1.2,
es realitza un control periòdic de 80 punts de l’àrea de
reintroducció, per a detectar-ne la seva presència o
absència mitjançant rastres. Per la realització dels quatre
sondeigs anuals (un a cada estació de l’any) es va
comptar amb la col·laboració de voluntaris, la majoria
realitzant treballs (universitaris o de batxillerat) i
d’altres per simple curiositat o per conèixer el seu funcionament.
Radiolocalització de les llúdrigues alliberades i radioseguiments de 24
hores. Mai s’hagués pogut realitzar un radioseguiment tan exhaustiu de les
llúdrigues sense l’ajuda de desenes de voluntaris que ens acompanyaven
hores i hores a la recerca d’un exemplar, o mentre seguíem les seves activitats
durant tota la nit. Almenys 20 estudiants universitaris, bàsicament de
la Universitat de Girona, però també d’altres centres, com la Universitat
Autònoma de Barcelona, van realitzar crèdits de lliure elecció en el marc del
Projecte Llúdriga i també van fer estades d’aprenentatge una bona colla d’estudiants
de l’Escola Forestal de Santa Coloma de Farnés.
Construcció de llodrigueres, plantades d’arbres i d’altres actuacions.
A l’estiu, els Camps de Treball realitzats al Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà, per a joves de 15 a 25 anys, realitzaven activitats i col·laboracions
amb el Projecte Llúdriga, dirigides sobretot a millorar l’hàbitat de les
llúdrigues als Aiguamolls. Els educadors del projecte visitaven aquests Camps
i també els Campaments de Natura, amb nens i nenes de 8 a 14 anys, explicant
la reintroducció i fomentant les activitats de descoberta de l’hàbitat
de la llúdriga.
Organitzacions de festes i altres actes. Un altre bon exemple d’activitats
que mai s’haguessin pogut organitzar sense la col·laboració de voluntaris.
Alguns dels esdeveniments més massius, com la Festa dels Grups Llúdriga,
va comptar amb la participació de nombrosos col·lectius. A part dels moni-