El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

En definitiva, es tractava de fer-los descobrir un medi desconegut per la
majoria d’escolars, fins i tot als pobles petits. El que interessava és que fossin
ells qui demanessin el nom d’aquell grup d’ànecs que nedaven discretament
a un racó de riu o que capturessin una granota i se’ls escapés de les
mans tot saltant; que s’esgarrinxessin amb l’esbarzer o que tornessin enfangats,
però alhora apassionants i sorpresos de la descoberta. Que aprenguessin
tot divertint-se, encara que a ells els semblés que només havien fet la segona
cosa.
7.2.3. Els Grups Llúdriga
Les activitats dels educadors a les escoles de les conques Muga i Fluvià tenien
una finalitat molt clara: que la població local, sobretot la dels pobles propers
als rius o aiguamolls principals, veiés la llúdriga i la reintroducció amb
bons ulls, com una millora per la natura de la zona, i no com un fre a les
seves activitats o una imposició feta per gent de fora.
Així, després de la visita a l’escola i la sortida al riu, el següent pas era
aconseguir la formació d’un Grup Llúdriga a la població. Formació sovint
informal, ja que el realment importava era que fos efectiva. Els Grups Llúdriga
fomentaven directament la participació activa dels habitants de les
conques de la Muga i del Fluvià en el retorn de la llúdriga, millorant-ne
l’hàbitat o col·laborant en tasques del projecte.
Aquests grups realitzaven sortides de descoberta, plantaven arbres, recollien
escombraries, arreglaven antics molins per convertir-los en observatoris
del riu o assistien a alliberaments de llúdrigues, de forma que se sentien
part integrant del Projecte Llúdriga. Com a tot col·lectiu de voluntaris, alguns
van funcionar més temps que d’altres, alguns van realitzar moltes activitats
i d’altres poques, alguns van continuar funcionant de forma autònoma en
acabar el Projecte Llúdriga i altres es van anar desfent, però creiem que la petjada
de la llúdriga va quedar ben marcada en les poblacions amb Grups Llúdriga,
entre les que podem destacar El Far d’Empordà, La Jonquera, Lladó,
Ordis, Peralada, Pont de Molins, Sant Mori, Serinyà, Vilafant o Vilamalla.
Cada membre d’un Grup Llúdriga rebia un carnet, amb el nom, el número
de “soci” i la localitat del grup. Servia per a què els nois i noies s’identifiquessin
amb el grup i se sentissin part d’un engranatge més gran de defensa
de la natura, una mena de “joves guardes” del “seu” tram de riu, ja que
el carnet no tenia més validesa que la que hi volgués donar cadascú.
El retorn de la llúdriga 81
Fotografia 7.4. La sortida al riu era
el complement pràctic a la visita dels
educadors a l’escola. © Ponç Feliu
Fotografia 7.5. Exposició de la feina feta pel
Grup Llúdriga de Sant Mori, a la festa dels Grups
Llúdriga de Figueres. © Ponç Feliu