El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

80 El retorn de la llúdriga
Fotografia 7.3.
El “Joc dels Rius” va ser dissenyat i fabricat pels
educadors del Projecte Llúdriga. Més tard, seria
la base del CD-Rom Súper-Rius.
© Toni Llobet
te entre els educadors, els mestres i els alumnes,
que de vegades continuava amb la formació
d’un Grup Llúdriga.
En una sessió habitual, tot començava amb
una primera part, per a “trencar el gel”, que
tenia com a eix unes preguntes generals sobre
la llúdriga i el seu medi, que responien aleatòriament
els alumnes.
Tot seguit es passava el vídeo de la llúdriga,
per ajudar a situar-se, a observar la llúdriga i
conèixer les seves característiques, alimentació,
comportament, amenaces, causes d’extinció...
explicades per l’educador amb música de
fons. El vídeo constava d’una segona part, explicativa
del projecte de reintroducció de l’espècie
a les conques Muga i Fluvià.
Acabat el vídeo, es realitzava el “Joc dels Rius”, amb plafons metàl·lics que
representaven les conques Muga i Fluvià i sobre el qual s’havien d’ubicar
fitxes imantades d’accions positives (depuradores, plantades d’arbres...) i
negatives (abocaments, tales d’arbres...) que afecten la llúdriga, en base als
coneixements propis i adquirits durant la visió del vídeo.
La sessió acabava amb el “Joc del radioseguiment”, on els alumnes utilitzaven
un receptor i una antena per a trobar d’altres companys amagats en
algun punt de l’escola amb l’emissor, talment com es fa amb les llúdrigues
alliberades. Servia com a part lúdica final i alhora com a aprenentatge de
aquesta activitat científica.
Finalment, en algunes escoles, es feia una darrera projecció de diapositives
on es mostraven activitats portades a terme per alguns dels Grups Llúdriga
existents en altres pobles, per a animar als alumnes a formar-ne un.
7.2.2. Sortides al riu amb les escoles
Les sortides al riu tenien la intenció de completar els coneixements adquirits
a l’aula durant la xerrada dels educadors del Projecte Llúdriga i que els
nens i nenes descobrissin les meravelles que tenen al costat mateix de casa
seva, sigui un riu, una bassa o un bosc. Fer veure que de natura n’hi ha arreu,
i no només als parcs naturals. També s’intentava crear prou interès i il·lusió
perquè amb altra gent del poble s’animessin a crear un Grup Llúdriga.
Aquesta activitat es realitzava amb l’ajut d’un dossier de la sortida, elaborat
en forma de fitxes que tracten sobre els principals animalons del riu
(sobretot insectes aquàtics i amfibis, a més dels abundants ocells aquàtics i
de la protagonista, la llúdriga), de la vegetació i de les característiques pròpies
dels boscos de ribera, dels rius i de les actuacions humanes en els cursos
fluvials i àrees humides en general.
També es va elaborar un quadern de camp, un llibret educatiu amb les
principals espècies animals i vegetals, il·lustrades, dels nostres rius. Comptava
amb uns annexos on es podien anotar les espècies que s’han vist, el lloc,
la data i una fitxa especial amb les observacions o deteccions de rastres de
llúdriga (excrements, petjades), els quals podien ser d’utilitat pel vessant tècnic
del projecte, a partir de les observacions d’aquests joves naturalistes.
La sortida al riu constituïa el vessant més pràctic del projecte educatiu.
Durant la sessió teòrica es tractaven molts temes que els alumnes oblidaven
fàcilment o que s’entenen molt millor palpant-los en directe per ells
mateixos, de forma que la sortida es feia necessària, i demanada per la majoria
de professors dels centres escolars visitats.