El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

enjogassats i activitat contínua. Alguns autors mantenen que aquest
“appeal”, aquest ganxo que fa que la llúdriga ens caigui bé, està basat en tres
fets principals:
• la llúdriga manipula les seves preses amb les mans, el que li dóna un
aspecte més “humà”.
• la llúdriga s’alimenta de peixos, inexpressius i poc intel·ligents, de forma
que aquesta depredació no causa repulsa com en el cas dels carnívors
que preden sobre animals de sang calenta.
• la llúdriga s’alimenta d’un recurs abundant i energètic, pel que en poques
hores han cobert els seus requeriments alimentaris. Això els deixa temps per
altres activitats, bàsicament el joc i l’exploració, que augmenta la seva
intel·ligència i les seves relacions socials. Aquests jocs i relacions entre individus
és un dels trets que més agrada als humans de la llúdriga.
És veritat que l’observació d’una llúdriga tot capturant peixos, amb capbussades
i capgirells sota l’aigua, és un fet excepcional a casa nostra, on
l’espècie és esquerpa i bàsicament nocturna, però la majoria de la població
ha vist aquestes escenes a la televisió, de forma que sobre aquest pal de paller
es pot muntar el projecte educatiu. D’aquesta imatge, segurament idealitzada,
es pot treure molt de profit per a fer descobrir amb els joves i voluntaris
en general, els rius i boscos de ribera, els hàbitats on viu la llúdriga.
7.2.Activitats realitzades dins del Projecte Llúdriga
Per tant, es tractava d’usar la llúdriga com a eina d’educació ambiental, ja
fos a les escoles, amb d’altres col·lectius locals o, a nivell general, a través
dels mitjans de comunicació. Això és el que anomenem “seducció ambiental”,
la resposta dels nens o adults davant l’espectacle i la bellesa de la Natura,
amb la qual, meravellats, es disposaran a ser-ne receptius, tot permeabilitzant-se
als coneixements ecològics i naturals i defensant-los quan això
sigui necessari. És quelcom no imposat, no preestablert, sinó que la sensibilitat
i inquietud que tots portem a dins, en permetrà desenvolupar el procés
espontani de defensa de l’entorn.
La campanya de sensibilització del Projecte Llúdriga es va posar en pràctica,
entre 1996 i 2000, amb diverses actuacions. Un equip d’educadors va
recórrer les escoles de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa explicant
a més de 3.000 escolars, a través d’activitats amenes i divertides, els problemes
que pateixen els rius i les solucions possibles, tot demanat la implicació
dels nois i noies en el projecte. Es va promoure la creació dels que vam
anomenar Grups Llúdriga, d’abast local i formats per escolars i gent gran,
amb l’objectiu de fer actuacions que possibilitessin la tornada de la llúdriga
al seu terme municipal. Aquests grups realitzaven sortides de descoberta,
plantaven arbres, recollien escombraries, arreglaven antics molins per convertir-los
en observatoris del riu o assistien a alliberaments de llúdrigues, de
forma que se sentien part integrant del Projecte Llúdriga. Els grups estaven
en contacte a través del Butlletí dels Grups Llúdriga, del qual es van repartir
més de 5.000 exemplars. Gràcies a totes aquestes activitats, la llúdriga va ser
el vehicle de transmissió del respecte als rius i a la natura en general.
A continuació repassarem algunes activitats de tot tipus realitzades dins
d’aquesta campanya de sensibilització, des de la visita a l’escola a la recollida
de deixalles del riu, des de les festes a l’edició de material pedagògic.
7.2.1. Visites a les escoles
Tota visita a l’escola era primer preparada entre els educadors del Projecte
Llúdriga i els professors de l’escola. La visita a l’escola era l’inici del contac-
El retorn de la llúdriga 79