El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

ció per tot el país de depuradores, que milloren la qualitat de les aigües
dels rius en pocs anys, permetent la recuperació de les poblacions de
peixos. El bosc de ribera és deixat de ser vist com un obstacle o enemic
a eliminar i el riu com una nosa a canalitzar, i a molts cursos fluvials
la vegetació dels marges millora sensiblement. Finalment cal destacar
un factor negatiu, però que en canvi, influeix en la recuperació
de la llúdriga: la invasió del cranc americà, que constitueix un excel·lent
aliment i un substitut dels peixos en rius i aiguamolls amb poca
aigua o contaminats.
És previsible que la llúdriga, que tampoc té uns requeriments
molt específics fora de prou menjar i llocs on refugiar-se, continuï
expandint-se a d’altres conques fluvials catalanes, fins i tot
de la corona metropolitana de Barcelona. Potser on ho tindrà
més difícil és a alguns rius curts mediterranis de les comarques
tarragonines, com el Gaià o el Francolí, on la recolonització
sembla difícil, però on es podrien realitzar reintroduccions.
En tot cas, ens anem apropant al somni de gaudir
d’una espècie tan emblemàtica a quasi tots els rius i aiguamolls
de Catalunya, fet inimaginable quan vam començar el Projecte
Llúdriga, i que hem de valorar, per tot el que representa, com
una millora ambiental i social del nostre país.
El retorn de la llúdriga 75
Figura 6.9. Distribució de la llúdriga al 2005
(extret de Ruiz-Olmo J., 2001 adaptat pel
mateix autor).
Fotografia 6.2. La llúdriga millora la seva
situació a Catalunya, arribant a rius on feia molts
anys que s’havia extingit. © Antonio Martínez.