El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

72 El retorn de la llúdriga
%
Figura 6.5. Resultats del Vortex pels
48 escenaris diferents modelats.
(línia blava = criteri d’un mínim del 90%
de probabilitat de supervivència;
verd = escenaris que complien el criteri
del 90%; groc = escenaris que no complien
el criteri del 90%; vermell = escenaris
que no complien el criteri del 90%
i on la població s’extingeix en més
del 50% de les simulacions)
nª individus
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Anys
300
250
200
◆
150
◆
100
◆
50
0 ■◆
◆■
■
◆
1996 1998 2000 2002 2004 2006
Anys
◆
■
Segons Vortex
Segons censos visuals
Figura 6.6. Comparació entre els resultats
del Vortex pel model bàsic projectat només
a 10 anys i el nombre d’individus obtingut a
través de censos visual.
paràmetres modificats (mortalitat, suplementació i
capacitat de càrrega no afecten significativament a les
probabilitats de supervivència).
Significa això que és probable que la població de llúdrigues
reintroduïda desaparegui en breu? Doncs no.
Sembla més aviat que les dades tan negatives col·locades
en els dos paràmetres esmentats - èxit reproductor
i catàstrofes – no s’ajusten a la realitat, per vàries
raons:
• A l’àrea de reintroducció existeixen nombrosos
trams de riu i algunes llacunes que no s’assequen
mai, fins i tot durant les sequeres més persistents. De fet, aquests trams són
bàsics per la supervivència de la llúdriga als ambients mediterranis.
• La llúdriga és capaç d’alimentar-se d’espècies aquàtiques que resisteixen
les sequeres molt millor que els peixos, ja que saben sobreviure bé fora de
l’aigua, com granotes i crancs. A més, també pot menjar espècies no aquàtiques,
com ocells.
• La quantitat d’aliment disponible per a la llúdriga a les conques Muga
i Fluvià en els anys normals (exceptuant les sequeres de que parlàvem) és
molt elevada, com es va comprovar a l’estudi de viabilitat (apartat 3.2). És
molt probable, doncs, que l’èxit reproductor s’acosti a les 2,5 cries/femella
que es pot esperar en una població en expansió i, de fet, els tres PVAs realitzats
a Holanda en la preparació de la reintroducció van assumir un èxit
reproductor de 2,3; 2,4 i 2,8 cries/femella respectivament.
6.2.4. Comparació entre el model i els censos visuals
Per veure quan fiable podia ser el model bàsic fabricat pel Vortex, vam intentar
comparar-lo amb els resultats obtinguts als censos visuals (veure 5.1.3).
Aquest mètode només ens dóna només la densitat de llúdrigues presents en
el tram de riu on es porta a terme el cens, però el vam
multiplicar pels quilòmetres de riu amb presència de
llúdriga durant el mateix any. També vam fer córrer
el model bàsic, però aquesta vegada projectant-lo
només a 10 anys, i dient-li que ens donés el nombre
de llúdrigues previstes a intervals de dos anys.
Els resultats d’aquesta comparació es mostren a la
figura 6.6. Tot i que només es poden comparar els
resultats els resultats pels primers quatre anys, no apa-
reixen grans diferències entre els valors trobats. Això no vol dir que aquests
s’ajustin a la realitat, però ens poden servir de guia. Segons aquesta gràfica,
al 2006 la població de llúdrigues reintroduïda arribaria als 200 exemplars.
6.2.5. Algunes conclusions
Ja hem vist que, encara que pugui agradar molt imaginar que al 2006 ja hi
ha 200 llúdrigues poblant les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter i el Tec,
no s’ha de posar molta confiança en aquests valors degut als errors que amaguen
les dades que hem utilitzat per fabricar el model. En canvi, els escenaris
del Vortex sí ens serveixen per determinar i prioritzar les actuacions
de conservació i gestió per la població reintroduïda.
El model ens mostra que les principals amenaces per la nova població de
llúdrigues prové de factors difícilment gestionables a nivell local, com el
canvi climàtic (que podria portar les sequeres recurrents) o l’estat general
de l’hàbitat (que influencia en l’èxit reproductor). Però un altre factor que
influeix en la viabilitat de la població a llarg termini és la mortalitat.