El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

• Capacitat de càrrega: La capacitat de càrrega (nombre d’individus
que “caben” en una zona) emprat en el model bàsic (k=300) va ser la calculada
a l’estudi de viabilitat de la reintroducció (veure apartat 3.2).
Tenint en compte que les llúdrigues han colonitzat dues conques més (Ter
i Tec) i, per tant, existeix molt més hàbitat disponible que l’esperat en aquell
moment, hem provat que passava si doblàvem la capacitat de càrrega (k =
600).
• Suplementació: L’alliberament de llúdrigues va ser més lent del que
haguéssim desitjat, degut a diversos problemes administratius. Per això vam
voler calcular que hagués passat si s’haguessin pogut alliberar els 41 individus
en tan sols 2 anys.
• Èxit reproductor: Encara que al començament la nova població colonitza
un espai buit de competidors i és d’esperar que es reprodueixin amb
facilitat i en nombre elevat, vam voler utilitzar altres dades més conservadores
d’altres poblacions per veure quina era l’efecte. En concret, es va reduir
l’èxit reproductor de les 2,5 cries/femella/any – del model bàsic – a 1,72
cries/femella/any.
Escenari Condicions
1 Model bàsic (6.2.1)
2 Com 1, però amb les taxes de mortalitat d’Ewijk et al. (1997).
3 Com 1, però amb les taxes de mortalitat trobades a la mateixa reintroducció.
4 - 6 Com 1- 3, però catàstrofes = 10%; 50% reproducció i 50% supervivència.
7 - 12 Com 1 - 6, però capacitat de càrrega, k = 600.
13 - 24 Com 1 - 12, però llúdrigues suplementades en només 2 anys.
25 - 48 Com 1 - 24, però 1,72 cries per femella.
6.2.3. Resultats
Els resultats obtinguts amb el programa Vortex van ser molt positius. El
model bàsic (6.2.1) indicava que el creixement previst de la població era
positiu i que la probabilitat d’extingir-se en els propers 100 anys era del 0%,
nul·la. Aquest percentatge quedava ben per sobre del criteri mínim que
ens havíem marcat, que la probabilitat fos com a mínim del 90% (simplificant,
de les 100 vegades que es repetia el model, com a mínim 90 vegades
la població arribava als 100 anys projectats). És a dir, la població reintroduïda
no s’extingia ni en una sola de les 100 simulacions.
Ara mirem els 48 escenaris modelats en conjunt (figura 6.5). A 8 escenaris
(17%), la població presentava un creixement negatiu (més clar, una disminució)
i s’extingia com a mínim en el 50% de les repeticions. Però en
tots els altres (83%), la població persistia transcorreguts els 100 anys i, en
una gran majoria dels casos (65%), la població complia aquell requisit de
arribar als 100 anys en més del 90% de les simulacions.
Anem ara a mirar que ens diu l’anàlisi de sensitivitat, és a dir, quins dels
paràmetres que hem anat variant per fabricar els 48 escenaris són els responsables
de les línies vermelles, d’aquells casos on la població decreix i s’extingeix
en la majoria de les repeticions.
Doncs bé, en els vuit escenaris vermells coincideixen el baix èxit reproductor
de 1,72 cries/femella amb les sequeres recurrents (cada 10 anys) i
devastadores (que maten a la meitat de la població). Amb unes condicions
així, la població creix poc i es delmada periòdicament (molt més que delmada
que, originàriament, significa matar la desena part). La resta de
El retorn de la llúdriga 71
Taula 6.1. Escenaris
analitzats en el model per la
població de llúdrigues
reintroduïda, incloent
variacions en alguns
parametres escollits.