El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

màtics per simular la demografia de la població estudiada, o dit d’altra forma,
els naixements i morts.
Les directrius més recents de la Unió Internacional per a la Conservació
de la Natura (UICN) (veure apartat 2.3) demanen que l’estudi de viabilitat
d’una reintroducció faci a priori aquest PVA, o sigui, que modeli la
població que es pretén reintroduir i s’avaluï també amb aquest sistema la
viabilitat del projecte. I un cop alliberats exemplars, que també aquest procediment
s’utilitzi per estudiar l’adaptació de la nova població a llarg termini.
En el moment de l’inici del Projecte Llúdriga, no es va considerar realitzar
un PVA abans de la reintroducció. En canvi, sí que s’ha aplicat per aportar
una predicció de l’adaptació de la nova població de llúdrigues a llarg termini.
El principal problema d’aquests models matemàtics és que són tan fiables
com les dades demogràfiques que nosaltres hi introduïm. No entrarem a explicar
quins són aquests paràmetres, però sí direm que es necessiten molts anys
d’estudi de les poblacions i que requereixen d’espècies que possibilitin la presa
d’aquestes dades, del tipus nombre de cries per femella, mortalitat dels
adults per any, quina variació tenen aquests paràmetres al llarg dels anys, ...
Per a moltes espècies i poblacions – i sovint les amenaçades, per les quals
el PVA és important – és realment difícil disposar d’informació prou precisa.
En aquests casos, els resultats no es podran considerar “reals”, sinó una
aproximació al que li pot succeir a aquell grup d’animals o plantes. Però en
canvi, podrem agafar el PVA i jugar a veure que passa quan canviem certs
paràmetres. Això és el que anomenem “Anàlisi de Sensitivitat” i ens pot
donar molta informació sobre els paràmetres que amenacen la nostra població
i ajudar en la presa de decisions de gestió. I veurem una aplicació en el
mateix Projecte Llúdriga.
6.2.1. El programa Vortex i les dades utilitzades
Es va escollir un dels programes informàtics comercials que serveixen per
realitzar Anàlisis de Viabilitat Poblacional (PVA), el programa Vortex. És
un dels més utilitzats, perquè és prou potent, però de fàcil ús, senzill de trobar
i que és actualitzat constantment. Funciona simulant processos de naixement
i mort i la transmissió de gens a través de generacions, per a cada
individu de la població. És un programa especialment dissenyat per a petites
poblacions de vertebrats.
Per molt que gairebé totes les llúdrigues alliberades estiguessin marcades
amb un radiotransmissor, la durada d’aquest aparell és molt inferior al cicle
biològic de l’espècie. Això significa que no podíem saber quantes vegades
arribava a criar cada femella, ni quantes cries tenia cada vegada, i menys
encara, la variació d’aquests paràmetres al llarg dels anys. Per això es van
haver d’utilitzar algunes dades demogràfiques procedents d’altres estudis de
llúdrigues. Concretament, dels estudis de Jordi Ruiz-Olmo al Prepirineu
català, d’altres obres més generals sobre llúdrigues (com els llibres de Mason
i Macdonald o el de Kruuk) i de dos PVAs realitzats per preparar la reintroducció
de la llúdriga a Holanda.
No volem complicar més aquest apartat explicant quins són tots els paràmetres
que s’introdueixen en el Vortex, però fem un breu repàs als més senzills:
• El temps de projecció va ser de 100 anys, és a dir, que es va estudiar quines
possibilitats té la nova població de ser-hi d’aquí a un segle.
• Cada sèrie de paràmetres es va “fer córrer” al programa Vortex 100 vegades.
El retorn de la llúdriga 69