El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

68 El retorn de la llúdriga
Olot
Banyoles
Figures 6.1, 6.2, 6.3, 6.4.
Distribució de la llúdriga a finals de 1996,
de 1997, de 2000 i de 2004 respectivament.
Figueres
Olot
Banyoles
Girona Girona
Olot Olot
Banyoles Banyoles
Figueres
Perpinyà Perpinyà
Prada de Conflent Prada de Conflent
Figueres Figueres
ment del Pasteral i, a través de la Garrotxa, ha aconseguit arribar a la part
alta de la conca, concretament al riu Freser.
L’altre conca colonitzada ha estat la del riu Tec, aquesta darrera a l’altre
costat del Pirineu i administrativament, a França. Els primers rastres de la
presència de llúdrigues es van trobar l’any 2000, tan sols cinc anys després
dels primers alliberaments. Darrerament s’han observat llúdrigues al riu Tet,
la conca situada al nord de la del Tec. En aquest cas, no queda clar si les
llúdrigues colonitzadores provenen del Tec, i per tant, de la reintroducció,
o del Segre, ja que ambdues capçaleres gairebé es toquen i l’expansió en
aquest darrer riu és un fet des de fa alguns anys.
També s’ha dispersat, en tots aquests anys, en zones humides que se suposaven
massa separades dels cursos fluvials principals com per la llúdriga les
trobés. El primer cas van ser els Aiguamolls del Baix Empordà i, darrerament,
els Estanys de Sils.
6.2. Model teòric de la viabilitat
En les darreres dècades s’han dissenyat procediments per poder estimar la
viabilitat de poblacions petites d’animals i plantes, és a dir, per intentar esbrinar
si s’extingiran o no en un cert període de temps.
Aquests procediments s’anomenen, en general, Anàlisis de Viabilitat Poblacional
(PVA, en les seves sigles angleses). Els PVA empren models mate-