El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

5.5.5. Identificació genètica dels individus L’objectiu d’aquest estudi és poder identificar individualment els animals presents a l’àrea de reintroducció, siguin alliberats o ja nascuts en llibertat. S’utilitzen marcadors moleculars d’ADN, preferentment procedents d’ADN nuclear, anomenats marcadors microsatèl·lit. Amb aquests marcadors es pot conèixer el patró d’al·lels de cada individu i, així, establir quants individus, com a mínim, estan presents en la zona mostrejada, la seva distribució geogràfica i l’evolució de la població. L’estudi de les freqüències al·lèliques de la població i la variació d’aquestes freqüències en estudis posteriors, indicaran la progressió de la població en el temps. Es van seleccionar 10 marcadors adients per estudiar poblacions ibèriques. Microsatèl·lits i genotips Els microsatèl·lits són seqüències d’ADN repetitives de 2 a 6 parells de bases distribuïdes per tot l’ADN nuclear.Aquestes seqüències d’ADN es segreguen de forma mendeliana, és a dir, cada individu rep una còpia (o al·lel) de la mare i una còpia del pare (figura 5.24). Els microsatèl·lits poden variar molt de llargada, i existir diferents tipus d’al·lels en una població per a cada microsatèl·lit (figura 5.25). Un individu pot heretar dels seus progenitors dues còpies idèntiques (homozigot) o rebre dues còpies diferents (heterozigot). L’estudi de l’ADN dels animals amb diferents marcadors microsatèl·lit permet establir un perfil genètic (genotip) característic i únic de cada individu, segons la combinació d’al·lels que presenta en el conjunt de marcadors microsatèl·lit. A B C Marcador 1 Marcador 2 122 122 122 Cromosomes paterns Variant al·lèlica A del microsatèl·lit Homozigot AA Homozigot AB Va caldre optimitzar el mètode per l’extracció d’ADN a partir d’excrements de llúdriga i, després de diverses proves, s’ha aconseguit aïllar, amplificar, obtenir els genotips per marcadors microsatèl·lit i seqüenciar amb èxit ADN a partir d’aquestes mostres. Els treballs de laboratori es realitzen actualment per l’Ainhoa Ferrando a la Unitat de Genètica de Conservació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya. Es van estudiar els genotips de 25 llúdrigues reintroduïdes ja que, malauradament, no es va poder disposar de mostres dels 41 exemplars alliberats. A 189 197 185 189 197 Cromosomes materns Variant al·lèlica B del microsatèl·lit Homozigot BB 4000 3000 2000 1000 3000 2000 1000 4000 3000 2000 1000 El retorn de la llúdriga 65 B MP P M D Figura 5.24. A) Esquema de l’herència dels al·lels materns i paterns en un individu. B) Lectura de la mida dels fragments amplificats amb un marcador microsatèl·lit. Si un individu posseeix dues còpies idèntiques, només s’aprecia una banda del fragment amplificat, mentre que si les dues còpies tenen una mida diferent, corresponent a un número diferent de repeticions del microsatèl·lit, apareixen dues bandes. MP = marcador de pes molecular, P = pare, M = mare, D = descendent. Figura 5.25. Al·lels de tres individus A, B i C genotipats amb dos marcadors microsatèl·lit, analitzats amb el programa d’un seqüenciador automàtic. Els tres individus tenen el mateix patró per al marcador 1 i són homozigots per l’al·lel 122. El marcado 2, en canvi, presenta un patró diferent en cada cas. La combinació diferent dels al·lels 185, 189 i 19 en heterozigosi (A i B) o en homozigosi (C), ens permet diferenciar-los. Com més marcadors afegim, més probabilitats tindrem de diferenciar els individus entre sí.
66 El retorn de la llúdriga Figura 5.26. Localització de les mostres recollides durant l’any 2004. Fotografia 5.12. Recollida d’excrements frescos de llúdriga per l’anàlisi genètica. © Ainhoa Ferrando. Figura 5.27. Distribució dels 22 genotips detectats en l’àrea mostrejada. Els animals estan identificats per una lletra (M pels mascles, F per les femelles i D quan no es coneix el sexe) i un número. Dos codis idèntics indiquen la presència del mateix genotip en dos punts de mostreig diferent. 4 Olot També s’han analitzat fins ara 128 mostres d’excrements recollits a diverses zones de l’àrea de reintroducció. Els resultats obtinguts – provisionals en el moment d’escriure aquest llibre – indiquen que s’han identificat fins el moment 22 genotips diferents, (9 mascles, 11 femelles i dos animals més de sexe desconegut). Dotze són procedents dels Aiguamolls de l’Empordà i del riu Muga, 9 provenen del Fluvià i 1 del Ter, on es va fer una petita prospecció. És interessant destacar que els genotips de la població actual identificats fins al moment, no corresponen a cap dels 25 diferents genotips coneguts, procedents de la població inicial, la qual cosa sembla indicar que els individus actuals són ja descendents dels reintroduïts entre els anys 1995 i 2000. F1 Olot 3 2 1 M1 1 1 M1 1 Banyoles Banyoles 2 D1 Girona F9 M7 F10 F8 Figueres M8 F11 M5 M9 F10 F5 M5 F7 F6 M3 F2 F3 M2 F4 D2 M3 Girona 3 4 1 1 2 2 Figueres 9 11 6 1 3 11 4 1 4 1 4 1 12 11 8 2 1 3 M4 M6 F8
Page 1 and 2:
El retorn de la llúdriga Història
Page 3 and 4:
Índex Presentació . . . . . . . .
Page 5 and 6:
El retorn de la llúdriga 9 reintro
Page 7 and 8:
1. La llúdriga Sí, la llúdriga!
Page 9 and 10: ment abundant. La llúdriga, com d
Page 11 and 12: consideraven unes competidores. Ere
Page 13 and 14: 2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
Page 15 and 16: La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
Page 17 and 18: La restauració artificial d’una
Page 19 and 20: Sant Pau de Seguries Castellfollit
Page 21 and 22: 3. L’hàbitat de les llúdrigues
Page 23 and 24: peixos, si són bioacumulables? D
Page 25 and 26: Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
Page 27 and 28: ga en d’altres regions, com són
Page 29 and 30: 34 El retorn de la llúdriga Taula
Page 31 and 32: 36 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 43 and 44: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
Page 57 and 58: 36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
Page 59: 64 El retorn de la llúdriga 5.5.3.
Page 63 and 64: 68 El retorn de la llúdriga Olot B
Page 65 and 66: 70 El retorn de la llúdriga • La
Page 67 and 68: 72 El retorn de la llúdriga % Figu
Page 69 and 70: 74 El retorn de la llúdriga Figura
Page 71 and 72: 7. Seducció ambiental a través de
Page 73 and 74: enjogassats i activitat contínua.
Page 75 and 76: En definitiva, es tractava de fer-l
Page 77 and 78: d’adequació i conservació dels
Page 79 and 80: Neteja del riu Llobregat d’Empord
Page 81 and 82: dia, alliberem a Olot a la Llum, fe
Page 83 and 84: tors (contractats durant el temps d
Page 85 and 86: 8. Què pots fer per ajudar a conse
Page 87 and 88: 9.Agraïments Ja s’ha dit en dive
Page 89 and 90: tes persones: Maria Àngels Argelé
Page 91 and 92: 10. Bibliografia Andrews, E.M., How
Page 93 and 94: Gosálbez, J.; Serra, J. & Velasco,
Page 95 and 96: Palomo, L.J. i Gisbert, J. (2002).
Page 97 and 98: Northeast Section of the Wildlife S
Page 99 and 100: http://www.projecterius.org (Inicia
Page 101 and 102: 108 El retorn de la llúdriga 5.6.
Page 103: 110 El retorn de la llúdriga 7.9.
show all

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?