El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

5.5.5. Identificació genètica dels individus
L’objectiu d’aquest estudi és poder identificar individualment els animals
presents a l’àrea de reintroducció, siguin alliberats o ja nascuts en llibertat.
S’utilitzen marcadors moleculars d’ADN, preferentment procedents d’ADN
nuclear, anomenats marcadors microsatèl·lit. Amb aquests marcadors es pot
conèixer el patró d’al·lels de cada individu i, així, establir quants individus,
com a mínim, estan presents en la zona mostrejada, la seva distribució
geogràfica i l’evolució de la població. L’estudi de les freqüències al·lèliques
de la població i la variació d’aquestes freqüències en estudis posteriors, indicaran
la progressió de la població en el temps. Es van seleccionar 10 marcadors
adients per estudiar poblacions ibèriques.
Microsatèl·lits i genotips
Els microsatèl·lits són seqüències d’ADN repetitives de 2 a 6 parells de bases
distribuïdes per tot l’ADN nuclear.Aquestes seqüències d’ADN es segreguen
de forma mendeliana, és a dir, cada individu rep una còpia (o al·lel) de la mare
i una còpia del pare (figura 5.24). Els microsatèl·lits
poden variar molt de llargada, i existir diferents tipus
d’al·lels en una població per a cada microsatèl·lit (figura
5.25). Un individu pot heretar dels seus progenitors
dues còpies idèntiques (homozigot) o rebre dues
còpies diferents (heterozigot).
L’estudi de l’ADN dels animals amb diferents marcadors
microsatèl·lit permet establir un perfil genètic
(genotip) característic i únic de cada individu,
segons la combinació d’al·lels que presenta en el conjunt
de marcadors microsatèl·lit.
A
B
C
Marcador 1 Marcador 2
122
122
122
Cromosomes
paterns
Variant
al·lèlica A
del microsatèl·lit
Homozigot
AA
Homozigot
AB
Va caldre optimitzar el mètode per l’extracció d’ADN a partir d’excrements
de llúdriga i, després de diverses proves, s’ha aconseguit aïllar, amplificar,
obtenir els genotips per marcadors microsatèl·lit i seqüenciar amb èxit
ADN a partir d’aquestes mostres. Els treballs de laboratori es realitzen actualment
per l’Ainhoa Ferrando a la Unitat de Genètica de Conservació de l’Institut
de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de
Catalunya.
Es van estudiar els genotips de 25 llúdrigues reintroduïdes ja que, malauradament,
no es va poder disposar de mostres dels 41 exemplars alliberats.
A
189 197
185 189
197
Cromosomes
materns
Variant
al·lèlica B
del microsatèl·lit
Homozigot
BB
4000
3000
2000
1000
3000
2000
1000
4000
3000
2000
1000
El retorn de la llúdriga 65
B
MP P M D
Figura 5.24. A) Esquema de l’herència dels
al·lels materns i paterns en un individu. B)
Lectura de la mida dels fragments amplificats
amb un marcador microsatèl·lit. Si un individu
posseeix dues còpies idèntiques, només s’aprecia
una banda del fragment amplificat, mentre que
si les dues còpies tenen una mida diferent,
corresponent a un número diferent de
repeticions del microsatèl·lit, apareixen dues
bandes. MP = marcador de pes molecular,
P = pare, M = mare, D = descendent.
Figura 5.25. Al·lels de tres individus A, B i C
genotipats amb dos marcadors microsatèl·lit,
analitzats amb el programa d’un seqüenciador
automàtic. Els tres individus tenen el mateix patró
per al marcador 1 i són homozigots per l’al·lel
122. El marcado 2, en canvi, presenta un patró
diferent en cada cas. La combinació diferent dels
al·lels 185, 189 i 19 en heterozigosi (A i B) o en
homozigosi (C), ens permet diferenciar-los. Com
més marcadors afegim, més probabilitats tindrem
de diferenciar els individus entre sí.