© Jordi Bas
1. <strong>La</strong> <strong>llúdriga</strong> Sí, <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong>! <strong>La</strong> veritat és que el meu grup d’animals favorit sempre ha estat el <strong>de</strong>ls ocells i, tot i que conec els diferents vertebrats (amb els invertebrats tinc veritables problemes <strong>de</strong> comunicació), <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> era, amb anterioritat al Projecte Llúdriga, una d’aquelles espècies mítiques però gairebé <strong>de</strong>sconeguda per mi. Recordo <strong>la</strong> primera vegada que vaig veure <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong>. Era l’any 1991 i havíem acabat el darrer examen <strong>de</strong> febrer.Amb <strong>la</strong> col<strong>la</strong> d’estudiants més naturalistes d’aquell cinquè <strong>de</strong> biologia <strong>de</strong> <strong>la</strong> Universitat <strong>de</strong> Barcelona, vam <strong>de</strong>cidir que un parell <strong>de</strong> setmanes <strong>de</strong> vacances (i per tant, <strong>de</strong> campana) no ens farien cap mal. Feia temps que somniàvem amb fer una visita hivernal al Parc Nacional <strong>de</strong> Bialowieza, a Polònia, que conté <strong>la</strong> darrera mostra <strong>de</strong>l bosc primigeni europeu, aquell bosc <strong>de</strong> grans arbres que cobria quasi tot el continent fa uns 3000 anys, i que successives generacions d’homes es van encarregar <strong>de</strong> convertir en conreus i pastures. <strong>El</strong> viatge va ser tot un èxit quant a paisatge i bitxos.Va caure una forta nevada dos dies abans <strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra arribada, i vam gaudir <strong>de</strong>l b<strong>la</strong>nc paisatge durant tota l’estada.Vam veure un ramat <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 50 bisons, l’espècie emblemàtica <strong>de</strong>l Parc, que va estar durant dèca<strong>de</strong>s al llindar <strong>de</strong> l’extinció, vam sentir l’inquietant però meravellós cant d’un grup <strong>de</strong> llops en <strong>la</strong> nit negra i g<strong>la</strong>çada, vam trobar petja<strong>de</strong>s <strong>de</strong> pràcticament tots els mamífers europeus grava<strong>de</strong>s en <strong>la</strong> b<strong>la</strong>nca catifa <strong>de</strong>l bosc ... i un dia, <strong>la</strong> fugaç visió d’una <strong>llúdriga</strong>. Com cada dia, el dinar es feia al camp, normalment obrint <strong>la</strong> part posterior <strong>de</strong> <strong>la</strong> furgoneta i endrapant el que es posava a l’abast. L’important per <strong>la</strong> nostra activitat naturalista era que en Les llúdrigues són mamífers <strong>de</strong> l’ordre <strong>de</strong>ls carnívors i <strong>de</strong> <strong>la</strong> família <strong>de</strong>ls mustèlids. A aquesta família pertanyen els teixons, les mosteles, les fagines i els turons. Dins d’aquesta família, gau<strong>de</strong>ixen d’una subfamília expressament creada per elles, <strong>la</strong> subfamília Lutrinae. Les llúdrigues són animals <strong>de</strong> cos cilíndric, extremitats curtes, peus palmats i cua l<strong>la</strong>rga i amp<strong>la</strong>. <strong>La</strong> pell és <strong>de</strong>nsa, amb una extraordinària capacitat d’aïl<strong>la</strong>ment tèrmic i impermeabilitat. <strong>El</strong> cap és ap<strong>la</strong>nat, amb els ulls, orelles i nas situats a <strong>la</strong> part superior. Al musell i els avantbraços trobem les vibrisses, uns pèls dotats <strong>de</strong> funció tàctil, que els permeten capturar preses en aigües tèrboles o amb poca visibilitat. Les llúdrigues tenen una gran capacitat natatòria i d’immersió. Totes aquestes característiques no són més que adaptacions per moure’s i alimentar-se dins <strong>de</strong> l’aigua. Les llúdrigues són anomena<strong>de</strong>s mamífers semiaquàtics, ja que passen <strong>la</strong> major part <strong>de</strong>l seu perío<strong>de</strong> d’activitat dins <strong>de</strong> l’aigua, encara que altres activitats bàsiques, com <strong>la</strong> reproducció i el <strong>de</strong>scans, transcorren fora <strong>de</strong> l’aigua, com fan els mamífers terrestres. 1.1. Llúdrigues <strong>de</strong>l món Es consi<strong>de</strong>ra que existeixen 13 espècies <strong>de</strong> llúdrigues al món, agrupa<strong>de</strong>s en cinc gèneres diferents. Les llúdrigues estan presents a tots els continents, excepte a Austràlia i l’Antàrtida. Totes les espècies tenen una forma simi<strong>la</strong>r, un comportament semiaquàtic comparable i uns hàbits d’alimentació basats en peixos i crancs. L’única que se surt d’aquestes característiques bàsi- <strong>El</strong> <strong>retorn</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> 11 el lloc d’aturada tinguéssim possibilitats d’observar algun animal interessant. I aquell dia vam parar en un pont que travessava un riuet, g<strong>la</strong>çat en <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva superfície. Mentre tots fèiem cua per aconseguir alguna cosa per menjar, en Berto va baixar fins al marge <strong>de</strong>l riu, no sé ben bé amb quin propòsit.Als pocs minuts, vam sentir uns xiulets, però ningú en va fer cas, cosa lògica tenint en compte el que teníem entre mans (l’entrepà).Tot seguit vam sentir <strong>la</strong> veu d’en Berto que ens cridava i aleshores vam reaccionar, <strong>de</strong>ixant l’entrepà a contracor, agafant els prismàtics i esperant que el que fos que hagués vist valgués <strong>la</strong> pena. En arribar al marge <strong>de</strong>l riu, en Berto ens va explicar que havia sentit uns xiulets i que, en mirar cap al lloc d’on provenia el soroll, havia vist una <strong>llúdriga</strong> dreta sobre <strong>la</strong> coberta g<strong>la</strong>çada <strong>de</strong>l riu. Havia romàs uns trenta segons en aquel<strong>la</strong> posició, sense <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> xiu<strong>la</strong>r, i <strong>de</strong>sprés s’havia cabussat per una esquerda en el g<strong>la</strong>ç. Impressionats pel re<strong>la</strong>t i envejosos <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva sort, ens vam esperar uns minuts a <strong>la</strong> vora <strong>de</strong>l riu, mirant fixament l’esquerda i pensant com érem d’optimistes, doncs <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> aguanta minuts dins <strong>de</strong> l’aigua i ja <strong>de</strong>via ser a centenars <strong>de</strong> metres <strong>de</strong> distància. <strong>La</strong> fi<strong>la</strong> que <strong>de</strong>víem fer tots set arrenglerats al costat <strong>de</strong>l riu, amb els ulls oberts com si d’un passi <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>ls en roba interior es tractés, <strong>de</strong>via ser irresistible per <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong>, ja que als pocs minuts va reaparèixer, traient mig cos fora <strong>de</strong> l’aigua. L’animal, al<strong>la</strong>rgassat i marronós, ens va mirar atentament durant tres o quatre segons, que ens van semb<strong>la</strong>r molt més, i <strong>de</strong>sprés es va esfumar dins l’esquerda, l<strong>la</strong>vors sí, per sempre. Figura 1.1. Alguns mustèlids que viuen a <strong>Catalunya</strong>. © Toni Llobet
- Page 1 and 2: El retorn de la llúdriga Història
- Page 3 and 4: Índex Presentació . . . . . . . .
- Page 5: El retorn de la llúdriga 9 reintro
- Page 9 and 10: ment abundant. La llúdriga, com d
- Page 11 and 12: consideraven unes competidores. Ere
- Page 13 and 14: 2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
- Page 15 and 16: La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
- Page 17 and 18: La restauració artificial d’una
- Page 19 and 20: Sant Pau de Seguries Castellfollit
- Page 21 and 22: 3. L’hàbitat de les llúdrigues
- Page 23 and 24: peixos, si són bioacumulables? D
- Page 25 and 26: Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
- Page 27 and 28: ga en d’altres regions, com són
- Page 29 and 30: 34 El retorn de la llúdriga Taula
- Page 31 and 32: 36 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 33 and 34: 38 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 35 and 36: 40 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 37 and 38: 42 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 39 and 40: 44 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 41 and 42: 46 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 43 and 44: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
- Page 45 and 46: 50 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 47 and 48: 52 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 49 and 50: 54 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 51 and 52: 56 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
- Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
- Page 57 and 58:
36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
- Page 59 and 60:
64 El retorn de la llúdriga 5.5.3.
- Page 61 and 62:
66 El retorn de la llúdriga Figura
- Page 63 and 64:
68 El retorn de la llúdriga Olot B
- Page 65 and 66:
70 El retorn de la llúdriga • La
- Page 67 and 68:
72 El retorn de la llúdriga % Figu
- Page 69 and 70:
74 El retorn de la llúdriga Figura
- Page 71 and 72:
7. Seducció ambiental a través de
- Page 73 and 74:
enjogassats i activitat contínua.
- Page 75 and 76:
En definitiva, es tractava de fer-l
- Page 77 and 78:
d’adequació i conservació dels
- Page 79 and 80:
Neteja del riu Llobregat d’Empord
- Page 81 and 82:
dia, alliberem a Olot a la Llum, fe
- Page 83 and 84:
tors (contractats durant el temps d
- Page 85 and 86:
8. Què pots fer per ajudar a conse
- Page 87 and 88:
9.Agraïments Ja s’ha dit en dive
- Page 89 and 90:
tes persones: Maria Àngels Argelé
- Page 91 and 92:
10. Bibliografia Andrews, E.M., How
- Page 93 and 94:
Gosálbez, J.; Serra, J. & Velasco,
- Page 95 and 96:
Palomo, L.J. i Gisbert, J. (2002).
- Page 97 and 98:
Northeast Section of the Wildlife S
- Page 99 and 100:
http://www.projecterius.org (Inicia
- Page 101 and 102:
108 El retorn de la llúdriga 5.6.
- Page 103:
110 El retorn de la llúdriga 7.9.