El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

64 El retorn de la llúdriga
5.5.3. Estudis citogenètics
En aquest tipus d’estudis, es preparen els cromosomes i s’observen les seves
característiques. Es van estudiar mostres de 16 llúdrigues i, en un intent
d’estalviar al màxim la complicada terminologia genètica, esmentarem
com a un dels resultats més interessants que totes les mostres estudiades
van presentar un patró idèntic de bandes G, el que va indicar que no existien
reorganitzacions cromosòmiques que poguessin disminuir la fertilitat
i/o comprometre la viabilitat dels descendents a la població reintroduïda.
5.5.4. Estudi poblacional filogeogràfic
Dins d’aquest complexe títol trobem la investigació del passat de les poblacions
de llúdrigues ibèriques. Amb les mostres dels individus alliberats es
podien establir diferències genètiques, que també podien ser comparades
amb mostres d’altres regions europees i, gràcies a dues mostres més de llúdrigues
catalanes de poblacions extingides, es podia saber si els animals reintroduïts
compartien les mateixes característiques genètiques - els mateixos
haplotips - que les antigues llúdrigues autòctones.
En aquest cas, el material d’estudi no eren els excrements, sinó mostres
biològiques - sèrum, teixit muscular o sang - dels exemplars capturats, obtingudes
al Parc Zoològic de Barcelona durant el període previ al seu alliberament,
i mostres (dents i teixit muscular) de llúdrigues procedents de Catalunya
i d’altres zones europees.
L’estudi es va realitzar emprant tècniques de seqüenciació de l’ADN mitocondrial,
perquè permet seguir el linatge matern, ja que els fills només hereten
ADN mitocondrial procedent de la mare i és un tipus d’ADN que
evoluciona prou ràpidament per poder comparar poblacions diferents dins
d’una mateixa espècie.
Els resultats van indicar que la diversitat i variabilitat genètica de les llúdrigues
analitzades era extremadament baixa. Això no és una característica
exclusiva de la població ibèrica, ja que també és baixa en les poblacions europees.
Els valors són més baixos que els trobats en d’altres mustèlids, que ja
de per sí es consideren molt baixos si els comparem amb d’altres espècies
de mamífers.
Es va poder deduir que la divergència genètica entre els diferents haplotips
trobats a Europa és relativament recent, fet que recolza la hipòtesi de
que la població de llúdrigues va sofrir un coll d’ampolla important, és a dir,
que gairebé es va extingir, quedant uns pocs individus aïllats. Aleshores, per
l’anomenat “efecte fundador”, es va expandir, després de la darrera glaciació,
un sol haplotip per tota Europa. Els altres haplotips que es troben actualment
en les poblacions de llúdriga haurien aparegut recentment, per mutacions
a partir de l’haplotip ancestral.
Semblaria, doncs, que la llúdriga eurasiàtica va colonitzar Europa a partir
d’un sol refugi després de l’última glaciació i que aquest no va ser la Península
Ibérica. La major diversitat, en canvi, va ser detectada a mostres de
llúdrigues de l’est d’Europa, pel que la colonització europea de les llúdrigues
podria tenir el seu origen en alguna regió situada més a l’est.
Per últim, la població ibèrica estudiada és uniforme – monomòrfica - ja
que només s’ha detectat un sol haplotip en el fragment estudiat. Aquests
resultats van confirmar que la reintroducció de llúdrigues a les conques
Muga i Fluvià es va fer amb exemplars capturats en poblacions adequades,
ja que les dades genètiques no van aportar diferències genètiques substancials
que recomanessin gestionar les diferents poblacions ibèriques com a
unitats independents.