El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

5.5. Estudis genètics
5.5.1. La revolució dels estudis genètics
En els apartats anteriors d’aquest capítol, s’han anat desgranant la majoria
dels coneixements obtinguts seguint la nova població de llúdrigues de les
conques Muga i Fluvià. Si les comparem amb d’altres mamífers i ocells de
mida similar, aquestes dades són ben escasses, doncs els mètodes habituals
d’estudi no funcionen prou bé en aquesta espècie. Observar-les directament
és difícil en els llocs on són nocturnes, encara ho és més diferenciar-les individualment
i, a sobre, costa molt capturar-les i no és possible col·locar-leshi
emissors de radioseguiment potents.
En els darrers anys, s’ha desenvolupat un nou mètode d’estudi per
aquestes espècies discretes i que viuen a densitats baixes, com la majoria dels
carnívors. Es tracta d’analitzar l’ADN que deixen als seus excrements, un
mètode que no implica capturar els animals salvatges i que els evita qualsevol
tipus de estrès. A través de les anàlisis genètiques podem identificar i
comptar els individus d’una població, estudiar els seus moviments, conèixer
la seva composició sexual, estudiar la mortalitat sabent els individus que
falten, etc. Aquesta metodologia està essent una autèntica revolució, ja s’està
aplicant en diversos projectes de seguiment i reintroducció, i alguns científics
opinen que, en pocs anys, seran la norma per a l’estudi de la vida dels
animals nocturns.
En el cas de la llúdriga, el procediment consisteix en recollir excrements
o secrecions anals – una espècie de gelatina que serveix per marcar el territori
– que han de ser obligatòriament frescos, doncs l’ADN es deteriora
molt ràpidament. El millor sistema és fer la recerca de bon matí, durant els
mesos més freds de l’any, i només recollir les deposicions que podem assegurar
que són d’aquella nit.
Perquè els excrements contenen ADN de la llúdriga? No seria lògic que
continguessin l’ADN de les preses que han menjat? Doncs sí, als excrements
es troben sobretot les restes de les seves preses i, per tant, el seu
ADN. Però també apareixen algunes cèl·lules procedents del budell gros
del “propietari” de l’excrement, on queden enganxades, i que contenen el
seu ADN.
5.5.2. Estudis genètics al Projecte Llúdriga
El desenvolupament de la genètica en l’estudi de les poblacions de carnívors
salvatges va arribar un xic tard per la reintroducció de la llúdriga. Quan
es va iniciar el projecte, al 1993, alguns mètodes d’anàlisi genètic no existien
i d’altres encara no estaven prou popularitzats per resultar viables.
Va ser ja cap al final de la reintroducció, a l’any 2000, quan investigadors
de la Universitat Autònoma de Barcelona (Montse Ponsà) i de la Universitat
Pompeu Fabra (Xavier Domingo) van proposar realitzar diversos
estudis genètics de la població reintroduïda. Les motivacions eren diverses:
d’una banda, no existien estudis d’aquest tipus realitzats en llúdrigues ibèriques.
D’altra banda, es podria comprovar de forma més efectiva aquella
directriu per a les reintroduccions (veure 2.3), que diu que els individus alliberats
han de ser el més propers possible – genèticament - a la població desapareguda.
Per últim, podríem disposar d’un altre sistema per conèixer el
nombre d’individus de la nova població i poder-los seguir la pista un cop
els emissors de radioseguiment s’haguessin esgotat. Aquests estudis van ser
aprovats, amb la col·laboració econòmica de la Fundació Territori i Paisatge,
i es van iniciar l’any 2001. Tot i que encara no es poden donar per finalitzats,
a continuació resumim les principals actuacions i resultats pels dos
tipus d’estudis realitzats.
El retorn de la llúdriga 63
Fotografia 5.11. Els excrements de llúdriga
contenen l’ADN de les seves preses – en aquest
cas cranc americà – però també d’elles mateixes.
© Deli Saavedra