El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

36%
62 El retorn de la llúdriga
Taula 5.7. Nombre de llocs de descans
trobats per a cada llúdriga radioseguida.
10%
15%
8%
41%
Figura 5.22.
Tipologia dels llocs de descans estudiats.
9%
13%
9%
15%
5% 3%
Figura 5.21. Nombre d’ocupacions
per a cada lloc de descans trobat.
6%
24%
82%
Una Dues Tres Quatre
Forestal
Arbustiu
Canya
Esbarzer
Canyís
Vern
Marjalenc
Sorrenc
Balca
Salze
Freixe
Figura 5.23. Plantes més comunes
al voltant dels llocs de descans estudiats.
24%
Nombre de llocs Nombre de
Nom Sexe de descans períodes de descans
Mosquit M 10 12
Rati F 11 12
Celta F 3 3
Llum F 3 3
Berna F 1 1
Nano M 6 11
Keta F 2 3
Lauda F 1 1
Ribeira F 1 1
Garelu M 1 3
Total 39 50
Respecte a alguns dels paràmetres calculats (veure 5.1.6), la distància mitjana
a la riba (DTS) va ser de 2,1 (0,5 – 10) metres, però en el 59% dels
casos va ser més propera o igual a 1 metre. No es van localitzar llocs de descans
a més de 10 metres de la riba. L’alçada mitjana sobre la riba (HAS) va
ser de 1,4 (0 – 10) metres, però en el 51% va ser igual o inferior a 1 metre.
El lloc de descans més alt estava situat 10 metres per sobre la riba. Com es
veu, doncs, la majoria dels llocs de descans estan situats a prop de la riba,
de forma que es poden conservar adequadament protegint, de forma efectiva,
els primers metres de les vores dels cursos d’aigua.
Els llocs de descans estaven situats sobretot en ribes amb vegetació. No
se’n van trobar en ribes rocoses, però algunes de les vores aparentment arbustives
estaven situades en trams antigament canalitzats, amb grans rocs sota
la vegetació que podien ser emprats per la llúdriga com a refugi, però on
era extremadament difícil d’arribar sense destorbar a l’animal.
Els llocs de descans estaven situats, en gairebé la meitat dels casos, en vores
forestals, el que podria suggerir una dependència de la llúdriga respecte del
bosc de ribera. Tanmateix, les plantes que envoltaven els llocs de descans –
i que, en molts casos, el formaven – eren plantes de creixement ràpid, que
formen masses compactes fins a la làmina d’aigua, constituint un refugi
segur per les llúdrigues, com la canya (Arundo donax), l’esbarzer (Rubus
ulmifolius) i el canyissar (Phragmites sp.).
Les llúdrigues no semblaven seleccionar llocs de descans allunyats d’infrastructures
o construccions humanes i, sovint, eren trobades durant els
períodes d’inactivitat – és a dir, durant el dia – a pocs metres de carreteres
transitades, cases habitades, extraccions d’àrids i trams de riu amb circulació
contínua d’embarcacions, el que ens indica que les llúdrigues toleren
certes molèsties indirectes.
En canvi, el cau de cria de les dues femelles que van criar amb l’emissor
encara actiu estava situat, en ambdós casos, en àrees poc freqüentades, lluny
del riu en un cas i en un rec completament cobert de canyissar i balcar en
l’altre. Aquesta situació dels caus de cria, lluny dels centres principals d’activitat
de les llúdrigues i/o a resguard de possibles inundacions, també ha
estat observada a les illes Shetland, i és segurament una forma de protecció
especial en un període crític de la vida de la llúdriga.