El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

ment, la mortalitat durant les sequeres més severes és
més elevada, i potser el comportament territorial de
les llúdrigues canvia substancialment.
També vam tenir oportunitat de comparar els moviments
diaris – mitjançant els radioseguiments de 24
hores – de llúdrigues habitant rius amb aigua corrent
amb d’altres en rius secs amb petites basses disperses
(figura 5.20). Això només es va poder dur a terme amb
els mascles, pels quals disposàvem de suficients radioseguiments
de 24 hores (9 en rius amb aigua corrent i
8 en rius sense).
El tram de riu visitat en un període d’activitat es va reduir set vegades
(de 9,1 a 1,4 km) en exemplars que vivien en rius secs. De forma similar es
reduïa la distància recorreguda per nit (de 12,6 a 2,1 km). L’índex de revisita
– distància/tram, veure 5.1.5) – va ser superior en rius secs (2,1 respecte
1,7) i, finalment, la velocitat mitjana per tota la nit va ser sis vegades
menors als rius secs.
Així, aquestes dades ens dibuixen clarament el comportament de les llúdrigues
que viuen en rius secs amb basses disperses. Aquests individus es
“fixen” a una o vàries basses, on s’alimenten i passen la major part del seu
període d’activitat. Es mouen veloçment pel riu sec, entre bassa i bassa –
degut a la perillosa exposició a possibles depredadors desplaçant-se fora de
l’aigua – i, habitualment, visiten vàries vegades les mateixes basses en una
nit, incrementant l’índex de revisita.
Alguns autors apunten que és la impossibilitat de predir quina serà la disponibilitat
de menjar, el que provoca que les llúdrigues facin llargs recorreguts
cada nit. Durant les èpoques de sequera, aquesta impredictibilitat
desapareix, i la llúdriga sap on trobar les preses, perquè estan totes concentrades
en uns llocs molt definits i coneguts. Així, per la llúdriga no és necessari
patrullar llargs trams d’hàbitat, sinó romandre ben a prop de les concentrades
fonts d’aliment.
Finalment, almenys al nostre estudi, quan les basses s’assecaven completament,
la llúdriga abandonava el tram de riu.
5.4.5. Ús dels llocs de descans
Durant els anys 1999 i 2000 es van identificar 39 llocs de descans, corresponents
a 10 llúdrigues radioseguides diferents. En la majoria dels casos,
les radiolocalitzacions no eren consecutives, sinó separades
per dies, setmanes o mesos.
La gran majoria dels llocs de descans trobats van ser ocupats
només un cop (82%) i en molt poques ocasions
dues (10%), tres (5%) o quatre (2,5%) vegades. Cap dels
llocs de descans identificats va ser ocupat posteriorment
per una altra llúdriga. Aquest és el patró que també van
trobar els autors de l’estudi del riu Bergantes (Castelló de
la Plana).
De fet, de 44 radioseguiments de 24 hores, només en sis
(14%) la llúdriga va tornar al mateix lloc de descans des-
prés del període d’activitat. I d’aquestes sis vegades, quatre van correspondre
a un mascle en un riu sec – on els moviments són molt petits, veure
5.4.4) – i les altres dues a una femella que havia tingut cries i que, òbviament,
havia de tornar cada dia al cau de cria. Per això, val la pena apuntar
que la reutilització consecutiva d’un lloc de descans per part d’una
femella pot ser un signe força clar de reproducció.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
■
14
12
10
8
6
4
2
0
▲
■
■
▲
▲
■
▲
■
El retorn de la llúdriga 61
▲
▲
▲
hivern’97-98 estiu’98 hivern’98-99 estiu’99 hivern’99-00 estiu’00 hivern’00-01 estiu’01
% estacions seques
% estacions positives
Figura 5.19. Comparació entre el percentatge
d’estacions positives i estacions seques, trobats
en els sondeigs de llúdriga.
Fotografia 5.10. Les llúdrigues varien el seu
comportament quan un tram de riu s’asseca.
© Deli Saavedra
Normal Sec
■
Figura 5.20. Paràmetres de moviment de
llúdrigues en rius amb i sense aigua corrent.
■
▲
Temps (h)
Tram (km)
Distància (km)
D/T (km/h)
Índex de revisita
■
■
▲