El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

60 El retorn de la llúdriga
Taula 5.6.
Paràmetres de moviment
mitjans segons els
radioseguiments de 24
hores.
Grup Sessions 24h Tram (R) km Distància (D) km Temps (T) h
Tots 41 4.4 (0.02-23.0) 5.9 (0.04-25.0) 7.6 (1.7-16.1)
Femelles 19 4.2 (0.02-15.0) 5.3 (0.04-16.0) 6.2 (1.7-10.8)
Mascles 22 4.5 (0.1-23.0) 6.3 (0.2-25.0) 8.7 (3.5-16.1)
Hivern (Novembre-Abril) 15 5.3 (0.02-16.0) 7.6 (0.04-17.6) 8.2 (1.7-16.1)
Estiu (Maig-Octubre) 26 3.8 (0.1-23.0) 4.8 (0.1-25.0) 7.2 (3.5-11.7)
Grup D/T km/h R/T km/h Índex revisita Velocitat km/h
Tots 0.8 (0.01-3.3) 0.6 (0.01-3.0) 1.8 (1.0-4.0) 2.1 (0.5-4.0)
Femelles 0.9 (0.01-1.9) 0.6 (0.01-1.7) 1.6 (1.0-3.0) 1.8 (0.5-4.0)
Mascles 0.7 (0.04-3.3) 0.6 (0.01-3.0) 1.9 (1.0-4.0) 2.6 (1.2-3.7)
Hivern (Novembre-Abril) 0.9 (0.02-1.9) 0.6 (0.01-1.7) 1.8 (1.0-3.0) 1.7 (0.8-2.6)
Estiu (Maig-Octubre) 0.7 (0.01-3.3) 0.6 (0.01-3.0) 1.8 (1.0-4.0) 2.5 (2.0-3.0)
La velocitat, calculada durant curts períodes d’activitat (45 – 90 minuts)
durant els quals la llúdriga manté la mateixa direcció, va oscil·lar entre 0,4
i 4 km/h, amb una mitjana de 2,1 km. Com era d’esperar, la velocitat mitjana
va ser superior riu avall (2,4 km/h) que riu amunt (1,4 km/h).
5.4.4. Efecte en la llúdriga de la disponibilitat d’aigua
A les regions mediterrànies, la disponibilitat d’aigua varia molt al llarg de
l’any. Cada estiu, alguns cursos d’aigua s’eixuguen i, alguns anys, sequeres
més severes deixen secs la majoria dels cursos fluvials, a excepció dels rius
més importants i dels embassaments.
La disponibilitat d’aigua, com és evident, és crucial per a la llúdriga, doncs
determina directament la quantitat i qualitat del seu aliment principal.
Durant la reintroducció de la llúdriga a les conques Muga i Fluvià, es va
poder estudiar la resposta a aquest important factor ambiental de dues maneres:
observant els canvis en la distribució de la població reintroduïda i a través
dels moviments diaris d’alguns individus concrets.
Durant l’estudi del procés de recolonització de la població de llúdrigues
reintroduïda - explicat en detall a l’apartat 5.2 – es va trobar un patró a
partir del 1998, segons el qual el nombre d’estacions del sondeig de llúdrigues
positives s’incrementava a l’hivern i disminuïa a l’estiu, sobretot
als anys 1998 i 1999, marcats per una forta sequera (figura 5.3 de l’apartat
5.2).
Comparant les estacions positives amb les estacions sense aigua corrent
en el moment del sondeig (figura 5.19), es comprova que la població es concentra
dins una àrea menor durant la sequera estival, degut a l’augment de
trams que esdevenen inhabitables per manca d’aliment. Aquestes periòdiques
expansions i contraccions de l’àrea de distribució d’una població de
llúdrigues, coincidint amb la major o menor disponibilitat d’aigua al seu
hàbitat, ha estat també descrita en d’altres estudis realitzats en hàbitats mediterranis,
com a Castelló, Málaga o Córdoba.
És probable que els moviments poblacionals en resposta a la sequera estiguin
lligats a la densitat. Quan aquesta és baixa, es poden trobar trams alternatius
per aquestes llúdrigues, que s’han anomenat “refugiades hídriques”.
Però en àrees amb densitats elevades, com a Extremadura, el sondeig de llúdrigues
va comprovar la presència d’exemplars en gairebé la meitat dels rius
secs prospectats, el que indica que algunes llúdrigues es veuen obligades a
viure en zones sense aigua, perquè les “bones” ja estan ocupades. Probable-