El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

% d’activitat
58 El retorn de la llúdriga
100
80
60
40
20
0
Nit (20-03h) Variable(4-6 i 18-21h)
Periòde del dia (hora solar)
Dia (7-17h)
Figura 5.17. Percentatge mitjà
d’activitat a les quatre estacions
de l’any, pels tres grups considerats.
Hora
◆
■
24
20
16
12
8
4
0
Primavera
Estiu
Tardor
Hivern
◆
◆
◆ ◆
■■
Emergència
Retirada
◆ ◆ ◆
■
■ ■
■
f m m j
Mes
a o d
Sortida sol
Posta sol
Figura 5.18. Patró d’emergència i retirada en
relació a l’hora de posta i sortida del sol.
◆ ◆ ◆
◆
◆
◆ ◆ ◆ ◆ ◆
◆ ◆ ◆
◆
◆ ◆
◆
◆
◆
◆◆ ◆ ◆◆ ◆
◆ ◆
■ ■
■
■
■
■
■ ■ ■
■■ ■■ ■■
■
primavera i estiu, l’activitat diürna o “variable” és molt
més petita i, per últim, els resultats de la tardor no són
fiables perquè la mostra és molt petita – només 9 seguiments
– i de pocs individus diferents.
La llúdriga pot realitzar una aturada en la seva activitat
al mig de la nit, d’una a tres hores, que s’anomena període
de quiescència. Als exemplars radioseguits només va
ser registrada unes poques vegades i sembla, pels estudis
realitzats a França i al Prepirineu català, que aquest període
de descans sempre és variable i impredictible.
També es va estudiar el moment d’emergència i retirada
que, com ja s’ha explicat per les femelles reproductores,
és l’hora d’inici i acabament de l’activitat respectivament.
L’objectiu era esbrinar si hi havien diferències significatives
segons l’estació de l’any i el que es va fer es
comparar-les amb l’hora de sortida i posta de sol.
L’emergència o inici de l’activitat va resultar ser força constant (figura 5.18),
de forma que es van trobar diferències significatives en comparar aquest
moment amb la posta de sol. Òbviament, si la llúdriga surt a la mateixa hora,
durant l’estiu serà encara de dia, però durant l’hivern ja serà negra nit. En
canvi, com d’altres estudis a Escòcia i França han posat de manifest, la retirada
o acabament de l’activitat va resultar ser molt més variable i no es van
detectar diferències estacionals. Això té força sentit, ja que en l’acabament
de l’activitat no només pesa l’arribada del dia, sinó altres qüestions, com la
quantitat d’aliment trobat o les interaccions amb d’altres individus.
5.4.2. Àrees de campeig i ús de l’espai
Les àrees de campeig i les àrees nucli – que, recordem, són respectivament
l’àrea més petita on hi caben el 100% i el 50% de les radiolocalitzacions –
van ser calculades per les 25 llúdrigues que van poder ser radioseguides més
de 20 dies, ja que vam considerar que en un període més petit l’individu
encara no ha estabilitzat els seus moviments després de l’alliberament. Per
poder comparar els resultats, vam eliminar les dades en hectàrees dels individus
que van utilitzar també zones humides, de forma que els resultats
només es donen en quilòmetres de riu. Els 25 exemplars vam poder ésser
separats segons el sexe (13 femelles i 12 mascles) i l’edat
(11 joves i 14 adults) (taula 5.4).
■ ■
■
■
Les àrees de campeig dels exemplars del Projecte Llúdriga
van ser del mateix ordre que les trobades en d’altres
estudis, tant per a la llúdriga eurasiàtica com per a la llúdriga
de riu nord-americana (taula 5.5). Van resultar ser
més grans, en canvi, que les trobades en estudis similars
realitzats al pre-pirineu català i al riu Bergantes, al Sistema
Ibèric, però aquí segurament els resultats es veuen
influenciats pels períodes més curts de seguiment (entre
26 i 120 dies) que en el nostre projecte (entre 30 i 631,
i una mitjana de 208 dies).
L’àrea de campeig i nucli dels mascles va ser clarament
més gran (32%) que les de les femelles, resultat també
trobat en d’altres estudis a Europa. Les diferències no van ser significatives
estadísticament, però això segurament va passar per tenir una mostra massa
petita, de només 25 exemplars radioseguits. No es va trobar cap diferència
entre les llúdrigues joves i adultes. Les àrees nucli van ocupar, de mitjana,
tan sols el 15% de l’àrea de campeig.