El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

• Les femelles de llúdriga alteren els seus moviments diaris després del
naixement de les cries. Els patró de moviments de la Celta va canviar molt
després del part, tant si els comparem amb d’altres períodes de temps del
mateix exemplar, com amb la mitjana de totes les femelles estudiades (taula
5.3). El tram de riu visitat va ser molt menor i el mateix va succeir amb
el temps que va restar activa durant la nit.
• Les femelles de llúdriga redueixen molt la seva àrea de campeig després
del part. El de la Celta, durant els dos mesos posteriors al part, va ser de tan
sols 5 quilòmetres, el 6% de la seva àrea de campeig total durant tot el període
de radioseguiment, 631 dies.
5.4.Activitat i moviments
Els radioseguiment de les llúdrigues alliberades va tenir com a objectiu principal
certificar la seva supervivència, esbrinar les causes de mortalitat i
assegurar que la nova població es mantenia al llarg del temps. Però amb l’esforç
de radioseguiment realitzat i amb la metodologia emprada es van obtenir
moltes altres dades, molt difícils d’aconseguir en un estudi de llúdrigues
sense exemplars marcats amb emissors.
A més, es van obtenir dades del comportament de les llúdrigues en uns
hàbitats molt poc estudiats, els aiguamolls i els curs
baix i mig dels rius mediterranis, bàsicament perquè
a la majoria d’aquests llocs la llúdriga ha estat extingida.
En aquest apartat s’ofereixen alguns dels resultats
obtinguts en diversos aspectes de la vida de les llúdrigues
mediterrànies: el patró d’activitat, l’àrea de
campeig, els moviments diaris i els llocs de descans.
5.4.1. Patró d’activitat
Les llúdrigues alliberades a les conques Muga i Flu-
vià van mostrar activitat nocturna i crepuscular (figura 5.15). Curiosament,
els exemplars procedents del riu Esva, a Astúries, actius sovint durant el dia,
també van ser nocturns un cop alliberats.
De les 1008 dades d’activitat analitzades, només el 37% van ser positives,
el que significa que les llúdrigues només van romandre actives un terç
del dia. L’activitat diürna va ser molt escassa, només
el 4% de l’activitat total registrada. Gràcies a haver
realitzat seguiments de 24 hores durant totes les estacions
de l’any, vam poder estudiar a quina època de
l’any les llúdrigues estaven més temps actives. Vam
trobar que l’activitat era significativament – és a dir,
comprovat estadísticament – més gran a l’hivern,
40
quan romanien actives el 52% del dia, que a l’estiu,
30
on aquest percentatge descendia fins al 34%. Proba-
20
blement, això era degut a les nits hivernals més llargs
10
(figura 5.16).
0
Les diferències esmentades es mantenien si agrupàvem
els percentatges d’activitat segons grups horaris
i estacions de l’any (figura 5.17). Vam establir tres grups horaris, les hores
de dia, les hores de nit i les hores variables, aquelles en que és de dia a l’estiu
però de nit a l’hivern. Els percentatges d’activitat a l’hivern són més
elevats pels tres grups, però especialment durant els grups diürn i variable,
en aquest darrer cas, perquè a l’hivern és fosc durant aquestes hores. A la
% d’activitat
% d’activitat
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
100
90
80
70
60
50
Sortida de sol
21/06: 4.16h 21/12: 7.14h
El retorn de la llúdriga 57
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Nit Variable
Hora solar
Dia
Variable Nit
Figura 5.15. Patró d’activitat, calculat a
partir de 42 radioseguiments de 24 hores.
12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Hora solar
Estiu
Hivern
Posta de sol
21/12: 16,25h 21/06: 19,28h
Figura 5.16. Percentatge d’activitat en dues
estacions diferents: estiu (n = 18) i hivern (n = 9).