El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

tram (km) velocitat Índex de temps
mitjana (km) revisita d’activitat (h)
Període post-part 2.4 1.0 2.0 4.9
Altre període 6.5 1.9 1.7 6.0
Mitjana femelles 4.2 0.9 1.6 6.2
maresma. El 12 d’abril va ser trobada de nou al riu Fluvià, però de seguida
es va traslladar al rec Corredor (7). Al mateix temps, una nova femella es
va instal·lar a la zona de Sant Pere Pescador. D’abril a juliol, la Celta va
romandre al rec Corredor, compartint aquest rec amb una altra femella
(Ribeira) fins a la primera setmana de juliol. La darrera radiolocalització
es va obtenir el 7 de juliol del 2000.
Celta va ser radioseguida durant 631 dies (quasi dos anys), durant
els quals es va moure per 85 km de riu - i rec – i 200 hectàrees
d’aiguamoll.
El cau de cria utilitzat per la Celta durant dos mesos esta-
va situat en un meandre vell del riu Fluvià (fotografia
5.7), que havia estat reconvertit en un estany. Als
dos extrems encara restaven petits recs, completament
ocupats per un dens canyissar.
La vegetació de les ribes consistia en
Localitzacions durant
radioseguiments nocturns
Cau de cria
Radiolocalitzacions
al juny de 1999
Saldet
riu
Fluvià
Sant Pere
Pescador
L’Armentera
rec del Molí
riu Vell
grans masses d’esbarzers, envoltades de bosc de ribera i algunes
plantacions ja madures de pollancres. El cau estava situat
sota una gran massa d’esbarzers d’uns 5 × 4 ×3 metres, pel que
va resultar impossible saber detalls del tipus d’amagatall ni de les
seves dimensions.
Durant el període immediatament posterior al part – dos mesos en el
cas de la llúdriga eurasiàtica, des del part fins que abandona el cau amb les
cries – la seva àrea de campeig es va reduir notablement, usant només un
tram ben curt del riu Fluvià (figura 5.11). L’índex de revisita (veure apartat
5.1.5) era molt alt (2,0), ja que cada nit tornava al mateix cau i, com és
evident, visitava dues vegades el mateix tram de riu.
Durant unes cinc setmanes – del 7 de setembre al 13 d’octubre – del període
post-part, van mantenir un col·lector de dades de radioseguiment a
prop del cau de forma permanent. Aquest aparell buscava automàticament
la freqüència de l’emissor de la Celta cada 10 minuts i registrava el nombre
de “bips” per minut. Si la Celta no hi era, el resultat era 0 i si hi era, podia
variar entre els 10 i els 12, que significava que l’emissor no es movia i l’animal
es trobava en repòs, o tenir un valor més elevat, que denotava movi-
Radiolocalitzacions
al juny de 1999
El retorn de la llúdriga 55
Taula 5.3. Paràmetres de moviment de la Celta
durant el període post-part, comparat amb un
altre període per la mateixa femella i amb la
mitjana de totes les femelles radioseguides (vegeu
a l’apartat 5.1.5 la definició de cada paràmetre).
riu
Fluvià
badia
de Roses
Figura 5.11. Àrea de campeig de la llúdriga
Celta durant el període de reproducció.
Olot
riu Vell
Banyoles
Figueres
Girona