El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

El retorn de la llúdriga 9
reintroducció; a Salvador Alemany, que com a cap d’ICONA primer, i President de la Junta dels
Aiguamolls després va ser sempre un gran impulsor de tots els nostres projectes; a Joaquim Maluquer,
pel seu mestratge en ornitologia i diplomàcia; a Salvador Filella i Martí Boada pel suport a la campanya
dels Aiguamolls des dels inicis; a Albert Vilalta i Cristòfol Jordà, que des de la llavors recent creada
Conselleria de Medi Ambient, varen fer possibles les primeres gestions i subvencions; a tot l’equip del
Parc Natural i dels Amics dels Aiguamolls, pel suport rebut; a Jordi Portabella, Esteve Tomás, Ferran
Costa i Jesús Fernàndez i tota la gent del Zoo de Barcelona pel gran ajut rebut; a Ramon Mascort i
Josep del Hoyo, pel que hem fet per divulgar la natura en general; a Joaquim Llach, Joan Cals i Antoni
Serra Ramoneda, per creure en el projecte Llúdriga des del primer dia i, sobretot, per fer possible la
creació de la Fundació Territori i Paisatge; a Narcís Serra, actual President de Caixa Catalunya i de la
Fundació, que a més va fer pels Aiguamolls en la seva etapa com a conseller de la Generalitat
recuperada, i a Josep Mª Loza, Josep Querol i Miquel Perdiguer, dels òrgans de govern de Caixa
Catalunya, pel que fan per Territori i Paisatge i de retruc per la llúdriga; a Marga Viza i Miquel Rafa,
pels fruits aconseguits i per acompanyar-me pacientment des dels inicis de la Fundació, i col·laborar
molt eficaçment en la marxa actual de la Fundació, junt a tota la resta de l’equip; a Toni Llobet, pintor
de capçalera, per tot el que ha fet per la seducció ambiental amb dibuixos i projectes; i finalment a la
Zeta, l’Ariadna i l’Arnau, per les esperes a la llúdriga i al sota-signant.
Per acabar de comentar les impressions i valoracions provocades pel projecte llúdriga, m’agradaria
acabar aquesta presentació amb la transcripció d’unes ratlles que vaig escriure el març del 1999 per al
setmanari Empordà, sota l’impacte d’uns interessants fets:
“ El 2 de març passat, ara fa quatre dies, en Deli em va procurar uns moments d’intensa felicitat.
Aprofitant que estava seguint una llúdriga durant 24 hores, va aconseguir que la veiés perfectament fins
a quatre vegades. La sort, el destí, la providència, o tot a l’hora, va fer que les observacions es fessin pels
mateixos llocs on el 5 de març del 1980, és a dir fa just 19 anys, jo mateix trobés els darrers excrements
de llúdriga de l’antiga població empordanesa. El 2 de març la nit era de lluna plena i el visor nocturn
permetia veure el mascle que seguíem nedant amunt i avall, enfilant-se a les pedres de la vora del riu,
capbussant-se… Quan finalment la llúdriga va desaparèixer riu amunt, mirant la lluna vaig reviure
imatges i situacions que encara afegien més felicitat al moment.
Des d’aquí vull agrair a en Deli i a totes les persones que s’han esforçat en el projecte, que m’hagin
permès reviure un somni. He tingut la sort d’haver conegut l’antiga població de llúdrigues
empordaneses i ara, de constatar la seva recuperació. Per acabar, només dir que segur que la presència de
la llúdriga, i la feina dels Grups Llúdriga, seduirà ambientalment a molta gent, fins aconseguir
l’objectiu de tenir un Empordà més civilitzat i amb més qualitat ambiental, on tots, humans i animals,
hi puguem viure en pau, harmonia i bones observacions. Per molts anys llúdrigues i amics de la
llúdriga."
JORDI SARGATAL I VICENS
Director de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya
Octubre del 2006