El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

Ter, on es va confirmar el pas de com a mínim cinc individus en tres
anys. Aquests canvis de conca es van produir, al contrari del que es
podia preveure, força abans que la població estigués saturada, amb
unes densitats molt baixes. Generalment, els adults van ser els protagonistes
d’aquests llargs i perillosos desplaçaments, que van acabar en
tragèdia – atropellats – en una proporció major que la mitjana d’exemplars
alliberats.
5.3. Natalitat i mortalitat
A més d’estudiar la recolonització al llarg del temps, l’altre aspecte bàsic del
seguiment d’un projecte de reintroducció és la dinàmica poblacional, és a
dir, els naixements i les morts a la nova població.
En el cas de la llúdriga, aquesta és una feina complicada de portar a terme,
força més que l’estudi del procés de colonització que hem vist a l’apartat
anterior. El caràcter nocturn i discret de la llúdriga fa realment difícil
trobar els seus caus o observar les seves cries, sobretot en zones amb abundant
vegetació, com és el cas de les conques Muga i Fluvià i dels Aiguamolls
de l’Empordà. D’altra banda, les llúdrigues mortes passen inadvertides per
les mateixes raons, a no ser que es tracti d’exemplars atropellats, on hi ha
més possibilitats que siguin detectades.
L’estudi de la natalitat i la mortalitat, però, va comptar en les tècniques de
radioseguiment amb un bon aliat. Les llúdrigues marcades amb emissor, i
mortes mentre aquest estava en funcionament, van poder ser trobades i es
va poder analitzar la causa de la seva mort. A més, dues femelles radiomarcades
van criar mentre l’emissor era encara operatiu, i es van poder estudiar
els seus moviments i la seva activitat durant les setmanes posteriors al part.
Així, doncs, en aquest apartat es resumeixen els coneixements obtinguts
sobre la dinàmica poblacional de les llúdrigues reintroduïdes.
5.3.1. Mortalitat posterior a l’alliberament
Nou animals van morir durant l’any posterior a l’alliberament,
un 22% dels 41 reintroduits. Aquest percentatge
va resultar similar al dels projectes de reintroducció de
New York (18%; n=28) i Missouri (19%; n=31), realitzats
amb la llúdriga de riu nord-americana (Lontra canadensis),
però inferior al d’altres reintroduccions, com les
d’Indiana (29%; n=15), Oklahoma (40%; n=10) o Suècia
(38%; n=36), aquesta darrera amb Lutra lutra.
En el nostre cas, van morir més femelles (67%) que mascles
(33%), però cal tenir en compte que el 61% de les llúdrigues
reintroduïdes eren femelles. La mortalitat també
va ser més elevada en joves i subadults (55%) que en adults
100
90
80
70
60
%
50
40
30
20
10
0
(44%), encara que només el 44% de les llúdrigues reintroduïdes eren
adultes.
La causa principal de mortalitat van resultar ser els atropellaments, que
van provocar cinc (56%) de les morts. Les altres causes de mortalitat van
produir-se només una vegada cadascuna: ofegament en un barbol o bussó
de pesca (11%), ofegament en el sifó d’un canal de rec (11%) i enverinament
amb carbofurans (11%). D’una de les morts es desconeixen les causes,
degut a l’avançat estat de descomposició quan es va trobar el cadàver.
Veiem, doncs, que una mica més de la meitat de les morts van ser degudes
als atropellaments. Aquest percentatge és consistent amb els trobats a
la majoria de països europeus desenvolupats, com Dinamarca (45%), les
El retorn de la llúdriga 51
5 1 1 1 1
atropellades ofegada en barbol ofegada en sifó enverinada causa desconeguda
de canal de rec amb carbofurants
Figura 5.7. Causes de mortalitat
de les llúdrigues reintroduïdes