El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

Olot riu Muga Banyoles riu Fluvià Figueres Girona organitzar quatre censos visuals: un a la Muga, un al Fluvià i dos als Aiguamolls (veure taula 5.2). Les densitats obtingudes als censos visuals van ser baixes i, fins i tot, zero en alguns casos, encara que aquests censos són menys efectius en rius mitjans o amples com el Fluvià. La densitat total va oscil·lar entre les 0,04 i les 0,11 llúdrigues/km. Les densitats trobades es poden considerar baixes si les comparem amb d’altres regions ibèriques, però cal tenir en compte que del 1997 al 2000, la nova població era molt petita en nombre d’efectius, però estesa per una àmplia àrea. De fet, en poblacions amb densitats baixes, els censos visuals donen fàcilment zero. Imaginem, per exemple, un tram amb una densitat de 0,05 ind/km, el que significa que viu una llúdriga cada 20 km de riu. A la majoria de censos visuals es cobreixen 10 km de riu, de forma que si aquell dia la llúdriga no es troba en el tram del cens, sinó en els “altres” 10 km, no serà detectada i el resultat serà 0, quan la densitat real és de 0,05 ind/km. En general, però, els resultats mostren que la densitat dels primers anys de la reintroducció era encara baixa, similar a la densitat trobada en rius oligotròfics (poc productius) del Pirineu. Conclusions: la llúdriga ha tornat a les conques Muga i Fluvià? Observant l’evolució de la distribució de la nova població, hem de concloure que la reintroducció ha estat reeixida. Hem vist com la longitud de rius ocupats per la llúdriga s’ha anat incrementant progressivament (figura 5.2) i hem confirmat que aquesta progressió era efectiva, amb una ocupació permanent que també ha anat guanyant terreny (figura 5.3). El grau de recolonització efectiva i la persistència al llarg del temps són essencials en la valoració de l’èxit d’una reintroducció i aquesta informació no la podem extreure del radioseguiment, ja que no sabem que succeeix ind/km 0,20 0,15 0,10 0,05 0,00 El retorn de la llúdriga 49 Figura 5.5. Àrees amb els percentatges més alts de resultats positius en els sondeigs de llúdriga. ▲ ◆ ✖ ▲ ◆ ▲ ✖ ■ ◆▲ ✖ ✖ ■ ■◆ ■ 1997 1998 1999 2000 ◆ ■ ▲ ✖ Muga Fluvià Aiguamolls Total Estacions de mostreig dels sondeigs de llúdriga >50% sondeigs positius >75% sondeigs positius Figura 5.6. Densitat de llúdrigues segons les dades obtingudes als censos visuals.
50 El retorn de la llúdriga Fotografia 5.4. Tot i ser un mamífer semiaquàtic, la llúdriga pot realitzar desplaçaments per terra per passar d’una conca a una altra. © Deli Saavedra amb l’individu un cop s’exhaureix la bateria de l’emissor, ni tampoc de les possibles cries nascudes a l’àrea de reintroducció que, òbviament, no porten emissor. En canvi, els sondeigs de llúdriga sí que ens permeten conèixer la situació general de la nova població i també el patró de recolonització. Aquesta colonització ha seguit algunes línies generals que poden ser útils per d’altres projectes de reintroducció de llúdriga i que, per tant, val la pena comentar: • Les llúdrigues tendeixen a ocupar els millors trams, aquells que posseeixen més aliment i més vegetació de ribera. Com que, de fet, els alliberaments ja es van fer en trams amb aquesta tipologia, els individus s’establien aquí durant les primeres setmanes o mesos. • Quan una llúdriga era alliberada en un tram sense competidors – és a dir, sense altres llúdrigues – els seus moviments tendien a ser molt grans, de forma que un sol exemplar podia marcar i usar un llarg tram de riu. • En canvi, quan s’alliberaven llúdrigues en àrees ja ocupades per animals reintroduits anteriorment, aquelles es dispersaven més, o bé es produïen canvis en els territoris de les llúdrigues veïnes. També a les reintroduccions de Pensilvània i Suècia es va observar aquest fet, per això és recomanable alliberar els nous individus a una certa distància dels territoris ja existents, per així evitar agressions entre llúdrigues i, fins i tot, que un exemplar atacat o desplaçat es mogui ràpidament per un hàbitat desconegut i acabi atropellat o mort per alguna altra causa. • Els espais deixats per llúdrigues mortes o desaparegudes eren ràpidament ocupats, sobretot en els trams d’hàbitat en millors condicions. • El procés de recolonització va ser molt ràpid sobretot perquè els primers individus van tendir a visitar tota l’àrea geogràfica disponible. Així, al 1997, dos anys després de l’inici dels alliberaments i amb tan sols 23 animals reintroduïts, ja es van recollir dades de presència de llúdriga a més de 300 km de rius i rierols, el que significa la pràctica totalitat de les conques Muga i Fluvià. Ja aleshores més del 50% de les estacions del sondeig de llúdriga eren positives. Com hem vist, això no significa que tots aquests trams estiguessin ocupats per llúdrigues de forma permanent, com ens indiquen els valors molt baixos de densitat. El procés de recolonització s’atura momentàniament el 1998, de fet perquè no queden noves zones per visitar a l’àrea de reintroducció, però es posa en marxa de nou al 1999, arribant als 400 km de rius i al 72% d’estacions de sondeig de llúdriga positives. El més notable d’aquest segon increment, és que es dóna com a conseqüència de la dispersió a conques veïnes, que ni tan sols estaven contemplades al projecte de reintroducció (la del Ter al sud i la del Tec al nord) i, sobretot, que ocorre en l’únic any sense nous alliberaments. Això ens fa pensar que la dispersió és en part deguda a joves o subadults ja nascuts a l’àrea de reintroducció i, de fet, 1999 és el primer any en què es troba un nombre important de rastres de cries (fins a cinc diferents). • El pas de llúdrigues d’una conca a una altra va ser molt petit. El més habitual va ser a través de les zones baixes, sobretot quan les conques estan connectades per canals de rec, com succeeix entre el Fluvià i el
Page 1 and 2: El retorn de la llúdriga Història
Page 3 and 4: Índex Presentació . . . . . . . .
Page 5 and 6: El retorn de la llúdriga 9 reintro
Page 7 and 8: 1. La llúdriga Sí, la llúdriga!
Page 9 and 10: ment abundant. La llúdriga, com d
Page 11 and 12: consideraven unes competidores. Ere
Page 13 and 14: 2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
Page 15 and 16: La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
Page 17 and 18: La restauració artificial d’una
Page 19 and 20: Sant Pau de Seguries Castellfollit
Page 21 and 22: 3. L’hàbitat de les llúdrigues
Page 23 and 24: peixos, si són bioacumulables? D
Page 25 and 26: Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
Page 27 and 28: ga en d’altres regions, com són
Page 29 and 30: 34 El retorn de la llúdriga Taula
Page 31 and 32: 36 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 43: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
Page 57 and 58: 36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
Page 59 and 60: 64 El retorn de la llúdriga 5.5.3.
Page 61 and 62: 66 El retorn de la llúdriga Figura
Page 63 and 64: 68 El retorn de la llúdriga Olot B
Page 65 and 66: 70 El retorn de la llúdriga • La
Page 67 and 68: 72 El retorn de la llúdriga % Figu
Page 69 and 70: 74 El retorn de la llúdriga Figura
Page 71 and 72: 7. Seducció ambiental a través de
Page 73 and 74: enjogassats i activitat contínua.
Page 75 and 76: En definitiva, es tractava de fer-l
Page 77 and 78: d’adequació i conservació dels
Page 79 and 80: Neteja del riu Llobregat d’Empord
Page 81 and 82: dia, alliberem a Olot a la Llum, fe
Page 83 and 84: tors (contractats durant el temps d
Page 85 and 86: 8. Què pots fer per ajudar a conse
Page 87 and 88: 9.Agraïments Ja s’ha dit en dive
Page 89 and 90: tes persones: Maria Àngels Argelé
Page 91 and 92: 10. Bibliografia Andrews, E.M., How
Page 93 and 94: Gosálbez, J.; Serra, J. & Velasco,
Page 95 and 96:
Palomo, L.J. i Gisbert, J. (2002).
Page 97 and 98:
Northeast Section of the Wildlife S
Page 99 and 100:
http://www.projecterius.org (Inicia
Page 101 and 102:
108 El retorn de la llúdriga 5.6.
Page 103:
110 El retorn de la llúdriga 7.9.
show all

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?