El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

48 El retorn de la llúdriga
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0▲
▲
estiu’95
estiu’96
primavera’97
estiu’97
% llúdrigues alliberades
% estacions positives
Tendència
Figura 5.3. Recolonització de la nova població
de llúdriga a través del temps, emprant els
resultats dels sondeigs de llúdriga.
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
▲
■
▲
▲ ▲
▲
▲ ▲
▲
▲
▲
▲ ▲
▲ ▲
▲
▲
▲
■
▲
■
Figura 5.4. Comparació entre el percentatge
d’estacions positives i estacions seques, trobats
en els sondeigs de llúdriga.
■
▲
% estacions seques
% estacions positives
▲
■
ja eren presents a la majoria de l’àrea de reintroducció (Aiguamolls de l’Empordà
i conques Muga i Fluvià). Els valors de la gràfica s’incrementen de
nou al 1999 i 2000, període en el que colonitzen diversos trams de les conques
veïnes del Ter (al sud) i el Tec (al nord).
De totes formes, aquest ús de tota la informació disponible té un inconvenient:
no ens informa de l’ús efectiu de les àrees colonitzades. Potser alguns
trams ocupats per llúdrigues al 1997 van ser abandonats al 1998, i en canvi
la gràfica anterior els suma sempre.
Per aconseguir uns resultats més reals,
es va dissenyar una nova gràfica (figura 5.3),
només amb els resultats dels sondeigs de
▲ ▲
▲
tardor’97
hivern’97-98
primavera’98
estiu’95
tardor’98
hivern’98-99
primavera’99
estiu’99
tardor’99
hivern’99-00
primavera’00
estiu’00
tardor’00
hivern’00-01
primavera’01
estiu’01
hivern’01-02
estiu’02
hivern’02-03
estiu’03
hivern’03-04
estiu’04
hivern’04-05
▲
▲
▲
hivern’97-98 estiu’98 hivern’98-99 estiu’99 hivern’99-00 estiu’00 hivern’00-01 estiu’01
■
▲
▲ ▲ ▲ ▲ ▲
llúdriga. Per a cada sondeig, es va indicar
el percentatge d’estacions que van revelar
presència de llúdriga. Per comparar amb
els alliberaments, també es van afegir el percentatge
de llúdrigues alliberades en cada
període (respecte al total de 41 exemplars).
També en aquest cas els resultants són
positius, ja que mostren una tendència (línia
negra) a l’increment de les estacions posi-
tives i, per tant, a la recolonització de l’àrea de reintroducció, doncs recordem
que les estacions de mostreig estan escampades per la totalitat de les
conques Muga i Fluvià.
Curiosament, si bé fins al 1997 el creixement en el nombre d’estacions
positives va ser constant, a partir del 1998 s’aprecia un patró ben definit,
amb percentatges més baixos a l’estiu i més elevats a l’hivern (figura 5.4).
Es va provar de comparar aquests resultats amb el nombre d’estacions de
mostreig que estaven seques (sense aigua circulant) i es va trobar una
correlació negativa, és a dir, més punts secs, menys punts positius. Això mostrava
que les llúdrigues es concentren a les zones amb aigua durant la sequera
estival. La resposta d’aquesta espècie a la disponibilitat d’aigua es discuteix
més a fons a l’apartat 5.4.4.
D’altra banda, les estacions prospectades periòdicament no van donar
resultats positius el mateix nombre de cops, sinó que es van trobar grans
diferències geogràfiques que val la pena comentar i que es troben reflectides
a la figura 5.5.
Els cursos mitjos i baixos dels dos rius principals i
les llacunes i recs dels Aiguamolls de l’Empordà van
■
▲
■
■
▲
donar positiu en més de 50% dels sondeigs. Els percentatges
més alts (> 75%) es van localitzar a dos trams
del riu Fluvià (Serinyà-Vilert i Sant Miquel de Fluvià),
dos trams del riu Muga (Boadella d’Empordà i
Vilanova de la Muga-Peralada) i tres zones del Parc
Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (Les Llaunes,
el rec Corredor i els Tres Ponts). Totes aquestes esta-
cions es troben en trams amb l’hàbitat en bon estat de conservació i amb
una elevada biomassa de peixos, i coincideixen amb els llocs on es van realitzar
la majoria dels alliberaments, ja que es van triar les millors zones per
fer-los.
Densitat de llúdrigues
Els censos visuals també van servir per avaluar el procés de colonització, ja
que es van obtenir dades de densitat de llúdrigues (en forma d’exemplars
per quilòmetre de riu o rec) entre els anys 1997 i 2000. Cada any es van