El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera
El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera
tarà que pesi mig quilo, però serà inviable per un falcó, un esquirol, una sargantana o un peix (avui en dia, el radiotracking ha arribat a tots els grups de vertebrats). A l’altre extrem, es fabriquen emissors de dos o tres grams, però duren poques setmanes i el seu abast és tan sols de desenes de metres. La llúdriga és un mamífer mitjà i, a més, terrestre, pel que podria carregar un emissor, diem, mitjanament pesat. Però, com ja s’ha comentat, els seus hàbits ens obliguen a col·locar-li l’emissor dins del cos. Ha de ser, doncs, necessàriament diminut i allargat. A més, l’antena no és externa, sinó que es troba recargolada al costat de la bateria i els altres mecanismes. Tot el conjunt està recobert d’una silicona inert, que s’esterilitza convenientment abans de la implantació. El resultat és un emissor d’uns trenta grams que, dins d’una llúdriga amagada entre la vegetació, no emet El retorn de la llúdriga 43 Sexe Nom 1995 1996 1997 1998 1999 2000 F Cuanti M Roc M Meu F Derek F Xurra F Seca M Victor F Vega M Cano M Salor F Candela F Lupe F Berta F Llobeta M Ros M Esquerp M Trau F Dolça F Montse M Jonc M Secem M Mosquit F Esva F Xana F Rati F Berna F Mercè F Llum F Celta F Jroñe M Nano F Teresa F Keta F Lauda F Ribeira F Fera M Garelu F Júlia Taula 5.1. Període de radioseguiment per cada llúdriga amb emissor.
44 El retorn de la llúdriga Fotografia 5.2. Primeres petjades de llúdriga trobades a la platja dels Aiguamolls, al 1995. © Josep Espigulé Figura 5.1. Mapa de les estacions de mostreig dels sondeigs de llúdriga. Olot riu Fluvià més enllà d’uns dos o tres-cents metres. Això complica considerablement el radioseguiment. Cada cop que es localitza i es marca en el mapa el lloc on es troba un animal amb emissor, es diu que s’ha fet una radiolocalització. Degut al nombre de llúdrigues implantades amb emissors (taula 5.1), va ser molt difícil obtenir un gran nombre de radiolocalitzacions per a cadascuna. El màxim esforç va anar dirigit a intentar localitzar cada exemplar com a mínim un cop per setmana, utilitzant vehicles tot terreny i, de tant en tant, una avioneta. Uns pocs individus, per tenir un interès especial (femelles criant) o per coincidir en èpoques amb pocs animals radiomarcats, van ser seguits molt més de prop, i es van obtenir moltes més radiolocalitzacions. En total, se’n van aconseguir 1.843 de 38 llúdrigues diferents. 5.1.2. Sondeigs de llúdriga Aquesta metodologia (anomenada en anglès otter survey) va ser desenvolupada per diversos autors britànics a la dècada del 1970, però es va popularitzar ràpidament, i actualment s’empra a molts països amb poblacions de llúdriga eurasiàtica. Es tracta de prospectar trams de rius i altres masses d’aigua a la recerca de senyals de la presència de llúdrigues, bàsicament excrements i petjades. Tot i que el sondeig implica recórrer un tram de 600 metres de longitud, pels dos marges del riu, quan es troben senyals de llúdriga la recerca s’atura, i el tram es considera positiu. Si es finalitza la recerca sense trobar cap rastre de l’espècie, es diu que el sondeig és negatiu. En el marc del Projecte Llúdriga, es va dissenyar una xarxa de 80 punts – anomenats estacions de mostreig – al llarg i ample de les conques Muga i Fluvià (figura 5.1). Aquestes estacions es van prospectar un cop l’any al 1995 i 1996 i quatre cops - cada estació de l’any – des del 1997 fins al 2001, sumant 20 sondeigs. El percentatge dels 80 punts on es trobaven rastres de llúdriga es va anomenar “% d’estacions positives”, mentre que “% d’estacions prospectades” donava una idea de l’esforç realitzat en cada sondeig. Banyoles riu Muga Girona Figueres badia de Roses Estacions de mostreig dels sondeigs de llúdriga
- Page 1 and 2: El retorn de la llúdriga Història
- Page 3 and 4: Índex Presentació . . . . . . . .
- Page 5 and 6: El retorn de la llúdriga 9 reintro
- Page 7 and 8: 1. La llúdriga Sí, la llúdriga!
- Page 9 and 10: ment abundant. La llúdriga, com d
- Page 11 and 12: consideraven unes competidores. Ere
- Page 13 and 14: 2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
- Page 15 and 16: La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
- Page 17 and 18: La restauració artificial d’una
- Page 19 and 20: Sant Pau de Seguries Castellfollit
- Page 21 and 22: 3. L’hàbitat de les llúdrigues
- Page 23 and 24: peixos, si són bioacumulables? D
- Page 25 and 26: Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
- Page 27 and 28: ga en d’altres regions, com són
- Page 29 and 30: 34 El retorn de la llúdriga Taula
- Page 31 and 32: 36 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 33 and 34: 38 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 35 and 36: 40 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 37: 42 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 41 and 42: 46 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 43 and 44: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
- Page 45 and 46: 50 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 47 and 48: 52 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 49 and 50: 54 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 51 and 52: 56 El retorn de la llúdriga Fotogr
- Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
- Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
- Page 57 and 58: 36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
- Page 59 and 60: 64 El retorn de la llúdriga 5.5.3.
- Page 61 and 62: 66 El retorn de la llúdriga Figura
- Page 63 and 64: 68 El retorn de la llúdriga Olot B
- Page 65 and 66: 70 El retorn de la llúdriga • La
- Page 67 and 68: 72 El retorn de la llúdriga % Figu
- Page 69 and 70: 74 El retorn de la llúdriga Figura
- Page 71 and 72: 7. Seducció ambiental a través de
- Page 73 and 74: enjogassats i activitat contínua.
- Page 75 and 76: En definitiva, es tractava de fer-l
- Page 77 and 78: d’adequació i conservació dels
- Page 79 and 80: Neteja del riu Llobregat d’Empord
- Page 81 and 82: dia, alliberem a Olot a la Llum, fe
- Page 83 and 84: tors (contractats durant el temps d
- Page 85 and 86: 8. Què pots fer per ajudar a conse
- Page 87 and 88: 9.Agraïments Ja s’ha dit en dive
tarà que pesi mig quilo, però serà inviable per un falcó, un esquirol, una<br />
sargantana o un peix (avui en dia, el radiotracking ha arribat a tots els grups<br />
<strong>de</strong> vertebrats). A l’altre extrem, es fabriquen emissors <strong>de</strong> dos o tres grams,<br />
però duren poques setmanes i el seu abast és tan sols <strong>de</strong> <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> metres.<br />
<strong>La</strong> <strong>llúdriga</strong> és un mamífer mitjà i, a més, terrestre, pel que podria carregar<br />
un emissor, diem, mitjanament pesat. Però, com ja s’ha comentat, els<br />
seus hàbits ens obliguen a col·locar-li l’emissor dins <strong>de</strong>l cos. Ha <strong>de</strong> ser,<br />
doncs, necessàriament diminut i al<strong>la</strong>rgat. A més, l’antena no és externa,<br />
sinó que es troba recargo<strong>la</strong>da al costat <strong>de</strong> <strong>la</strong> bateria i els altres mecanismes.<br />
Tot el conjunt està recobert d’una silicona inert, que s’esterilitza convenientment<br />
abans <strong>de</strong> <strong>la</strong> imp<strong>la</strong>ntació. <strong>El</strong> resultat és un emissor d’uns<br />
trenta grams que, dins d’una <strong>llúdriga</strong> amagada entre <strong>la</strong> vegetació, no emet<br />
<strong>El</strong> <strong>retorn</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> 43<br />
Sexe Nom 1995 1996 1997 1998 1999 2000<br />
F Cuanti<br />
M Roc<br />
M Meu<br />
F Derek<br />
F Xurra<br />
F Seca<br />
M Victor<br />
F Vega<br />
M Cano<br />
M Salor<br />
F Can<strong>de</strong><strong>la</strong><br />
F Lupe<br />
F Berta<br />
F Llobeta<br />
M Ros<br />
M Esquerp<br />
M Trau<br />
F Dolça<br />
F Montse<br />
M Jonc<br />
M Secem<br />
M Mosquit<br />
F Esva<br />
F Xana<br />
F Rati<br />
F Berna<br />
F Mercè<br />
F Llum<br />
F Celta<br />
F Jroñe<br />
M Nano<br />
F Teresa<br />
F Keta<br />
F <strong>La</strong>uda<br />
F Ribeira<br />
F Fera<br />
M Garelu<br />
F Júlia<br />
Tau<strong>la</strong> 5.1. Perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> radioseguiment<br />
per cada <strong>llúdriga</strong> amb emissor.