El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

36 El retorn de la llúdriga
Fotografia 4.3. Revisió de la llúdriga
realitzada en el moment de la captura.
© Ferran Martí.
Per reduir al màxim el risc de ferides, les llúdrigues eren immobilitzades
a distància quan encara es trobaven al parany. Concretament, se’ls injectava
una combinació de dos anestèsics (ketamina i metedomidina) amb un
dard disparat amb una sarbatana a les cuixes posteriors. Un cop la llúdriga
restava immòbil, es procedia a alliberar-la del parany i se la traslladava al
lloc de la vora del riu on s’havia preparat tot el necessari per fer l’examen
veterinari.
Aquesta primera revisió, realitzada ràpidament durant els 10 minuts que
durava l’efecte de l’anestèsia, servia per prendre les primeres dades biològiques
i veterinàries (sexe, edat, longitud, pes, condició corporal) per curar
les possibles ferides que s’hagués fet amb el parany o intentant escapar i,
molt important, per valorar i decidir si la llúdriga complia els requisits per
ser traslladada. Les llúdrigues massa velles, massa joves, prenyades, lactants
(i, per tant, amb cries al cau) o amb d’altres problemes greus (ens vam trobar
un exemplar sense una de les extremitats posteriors, resultat d’una
“trobada” amb un parany il·legal), eren alliberades immediatament després
de passat l’efecte de l’anestèsia.
Es preferien els animals joves o subadults respecte als més vells, estimant
l’edat segons el tipus i estat de la seva dentició. Això era molt important,
per diverses raons: els animals adults tenen, òbviament, una esperança de
vida menor, també pateixen més els efectes del estrès de captura i, a més, en
ser animals territorials, tenen més tendència a intentar tornar a la zona on
se’ls va capturar, el que significa que un cop alliberats es desplaçaran molts
quilòmetres en poc temps, sense tenir temps per conèixer el nou hàbitat i
amb més possibilitats de patir un atropellament o algun altre accident.
Es van col·locar 8.773 trampes, que és la suma de paranys que vam parar
en totes les nits que vam estar operatius, en total varis mesos. Es van capturar
un total de 55 llúdrigues, i això vol dir que, de mitjana, va caldre parar
159 paranys per agafar un exemplar. També es van produir 36 escapaments,
que és el nom que donàvem quan trobàvem senyals evidents que la llúdriga
havia estat estirant i lluitant fins aconseguir extreure la pota del parany.
Això ens dóna una taxa de captura del 60% o sigui, que de cada 10 llúdrigues
que queien al parany, 4 aconseguien escapar. Aquest resultat, lluny de
ser negatiu, ens indica que la pressió exercida pel parany en l’extremitat no
era molt forta i força llúdrigues – sobretot els grans adults, que d’altra banda
tampoc volíem – aconseguien escapar.