El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

olfacte, les descobrissin. Les trampes se situaven en passos estrets o petites
platges del riu, que només es trobaven a petits rierols o als rius principals
durant la sequera estival. Es lligaven a arbres o a “spits” d’escalada, que es
clavaven manualment a les roques del riu. No es col·locava cap tipus d’esquer,
doncs és conegut que les llúdrigues només mengen preses vives i no
fan cas de les mortes.
Es va trampejar durant tot l’any, depenent bàsicament dels permisos atorgats
pels diferents governs i de les condicions climatològiques, sobretot les
precipitacions i el seu efecte sobre el cabal circulant als rius. Es van intentar
evitar els mesos de primavera i estiu, que coincideixen respectivament
amb l’època principal de reproducció de les llúdrigues i amb els mesos més
calorosos.
Com que les llúdrigues són principalment nocturnes, els paranys s’examinaven
diàriament entre les cinc i les vuit del matí, però també es revisaven al
capvespre, per evitar que un exemplar pogués romandre tota la nit a la trampa.
La revisió de tarda-vespre era especialment necessària a Astúries, on vam
poder comprovar que les llúdrigues del riu Esva eren principalment diürnes.
El retorn de la llúdriga 35
Fotografia 4.1.
Col·locació de paranys per llúdriga
en un riu de l’Alentejo (Portugal).
© Ferran Martí
Fotografia 4.2. Moment en que es dispara el
dard anestèsic a una llúdriga capturada a Astúries.
© Antonio Martínez