El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

34 El retorn de la llúdriga
Taula 4.1. Repartiment
de les llúdrigues alliberades
segons la seva procedència
geogràfica i l’any de captura.
questa espècie cap a d’altres zones on ha desaparegut. De fet, ja en aquell
moment - i encara ara - Extremadura assortia d’exemplars diversos projectes
de recuperació d’espècies amenaçades, com voltors comuns, voltors negres
o cigonyes blanques, entre d’altres.
Així, a l’estiu de 1995 se signa un conveni entre la Junta de Extremadura
i la Generalitat de Catalunya, pel qual se’ns autoritza a capturar a Extremadura
i traslladar a Catalunya un total de 25 exemplars.
Més endavant, ja al 1998, se signaria un altre conveni amb el Principat d’Astúries,
pel qual van autoritzar la captura i trasllat de cinc llúdrigues més. I, per
últim, a l’any 2000, un últim conveni amb el govern de Portugal va permetre
la captura i alliberament a l’àrea de reintroducció de 9 exemplars més.
Aquests darrers exemplars procedien de la zona de la conca del Guadiana on
s’estava construint l’embassament d’Alqueva, el més gran d’Europa, que inundaria
– de fet, ja ha inundat – 13.000 hectàrees de deveses, rius i rierols. Era
força evident que l’hàbitat de moltes llúdrigues desapareixeria sota les aigües,
i va semblar una bona solució “salvar” alguns d’aquests exemplars traslladantlos
a una nova zona amb condicions per a la seva supervivència.
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 TOTAL
Extremadura 3 15 3 4 - - 1** 26
Astúries - - - 5 - - - 5
Portugal - - - - - 9 - 9
Altres* - - 1 - - - - 1
Total 3 15 4 9 0 9 1 41
* exemplar capturat al tram de riu Segre afectat per l’embassament de Rialb.
** exemplar procedent d’un centre de recuperació d’Extremadura i cedit un cop finalitzades les captures
en aquesta comunitat autònoma.
Totes les feines de recerca de zones adients, de captura i de transport
eren responsabilitat de l’equip del Projecte Llúdriga, executat per l’Associació
d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE),
mentre que els responsables de medi natural o espècies protegides dels diferents
governs donants supervisaven els treballs.
4.2. El trampeig
El Projecte Llúdriga contemplava la captura de llúdrigues vives i l’alliberament
a l’àrea de reintroducció, procediment que coneixem amb el nom de
translocació. Com es pot suposar, capturar una espècie gran, nocturna i
esquerpa, com és el cas de la llúdriga, i fer-ho sense fer-li mal i amb un
mínim d’eficiència, és tot menys fàcil.
Es va decidir emprar el mateix sistema utilitzat en la reintroducció de llúdrigues
a Pennsylvania, els paranys de captura en viu (“leg-hold traps” en
anglès). Aquestes trampes se semblen a les utilitzades pels paranyers durant
segles, però amb una diferència bàsica: en comptes d’aquelles terribles dents
de ferro posseeixen unes peces toves, de goma, que en tancar-se quan l’animal
trepitja el mecanisme, amorteixen l’impacte i redueixen la pressió sobre
la pota.
Aquests paranys es col·locaven preferentment dins de l’aigua, en zones de
molt poca fondària, per així evitar que les llúdrigues, amb el seu finíssim