El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

More documents

Recommendations

Info

30 El retorn de la llúdriga 3.2.2. Les conclusions Tot aquest treball, juntament amb d’altres aspectes que no s’expliquen aquí per no allargar-nos excessivament, van servir per establir unes conclusions de l’estudi de viabilitat, que vam ordenar segons les directrius exposades al començament d’aquest apartat. 1. El projecte de reintroducció de la llúdriga es proposava als Aiguamolls de l’Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià, que són part de la seva àrea de distribució original. 2. Les causes de l’extinció de la llúdriga a les conques Muga i Fluvià eren ben conegudes, essent les principals la persecució (caça i trampeig), la contaminació i la destrucció de l’hàbitat. 2. La llúdriga era una espècie totalment protegida des del 1973. Les condicions de la zona al 1994 eren favorables per a la llúdriga. La densitat de peixos als 12 trams estudiats va variar entre 0,6 i 352 grams/m 2 , amb només dos trams (17%) per sota dels 8 grams/m 2 , quantitat considerada necessària perquè visqui una població de llúdrigues. A la majoria dels trams, els peixos analitzats tenien nivells de PCBs i altres substàncies organoclorades similars o inferiors als nivells trobats als rius Catalans on viuen poblacions saludables de llúdrigues. Els nivells d’organoclorats i metalls pesants a les aigües dels Aiguamolls de l’Empordà eren baixos, i només es van detectar algunes concentracions apreciables de lindà, un pesticida que ha estat emprat àmpliament en l’agricultura. 3. La recolonització de les conques Muga i Fluvià per part de la llúdriga era extremadament difícil. A començaments dels 1990s, a les conques veïnes (Ter i Tec) també era una espècie extingida, al Segre iniciava una tímida recuperació i la població viable més propera es trobava a la Noguera Pallaresa, a més de 120 km en línia recta de l’àrea de reintroducció. 4. L’extensió de l’àrea de reintroducció proposada és de 200.000 hectàrees, amb més de 600 km de rius i 3.000 hectàrees de zones humides. Considerant les densitats trobades a Catalunya, que oscil·len entre les 0,1 llúdrigues/km als rius de muntanya i les 1,2 dels trams mitjos i baixos més productius, es va estimar que hi hauria hàbitat suficient per una població d’entre 60 i 720 exemplars, que es pot considerar viable a llarg termini. 5. Els diversos censos i estudis portats a terme als anys 1980s i 90s deixaven ben clar que les possibles poblacions donants, totes a l’oest peninsular (Extremadura, Astúries, Galícia i Portugal), gaudien d’una bona quantitat d’individus i estaven en creixement, de forma que no es preveia que es veiessin afectades per l’extracció d’unes desenes d’individus. 6. Encara que en aquell moment no es disposava d’estudis genètics acurats, no s’havien trobat diferències morfològiques significatives entre les llúdrigues ibèriques. En tot cas, les poblacions proposades com a donants eren les més properes amb un nombre suficient d’individus, i vivien en hàbitats mediterranis comparables a les conques Muga i Fluvià. 7. La població humana local era majoritàriament favorable a la reintroducció, ja que la llúdriga no afectava negativament als interessos econòmics de cap grup a l’àrea estudiada. De fet, els principals sectors oposats a la llúdri-
ga en d’altres regions, com són les piscifactories i els pescadors esportius, eren pràcticament inexistents a les conques Muga i Fluvià. Amb l’estudi de viabilitat realitzat, i amb aquests resultats tan positius, ja es podia passar a la següent fase del projecte, ja executiva. És a dir, calia planificar amb detall com es portaria a terme la reintroducció, quines persones i entitats farien cada actuació, i fer els acords necessaris per poder disposar de llúdrigues d’una o vàries zones de l’oest de la Península Ibèrica. El retorn de la llúdriga 31
Page 1 and 2: El retorn de la llúdriga Història
Page 3 and 4: Índex Presentació . . . . . . . .
Page 5 and 6: El retorn de la llúdriga 9 reintro
Page 7 and 8: 1. La llúdriga Sí, la llúdriga!
Page 9 and 10: ment abundant. La llúdriga, com d
Page 11 and 12: consideraven unes competidores. Ere
Page 13 and 14: 2. El Projecte Llúdriga Ens sembla
Page 15 and 16: La Jonquera riu Anyet Maçanet de C
Page 17 and 18: La restauració artificial d’una
Page 19 and 20: Sant Pau de Seguries Castellfollit
Page 21 and 22: 3. L’hàbitat de les llúdrigues
Page 23 and 24: peixos, si són bioacumulables? D
Page 25: Olot 9 288’5 10 24 1 0’62 11 35
Page 29 and 30: 34 El retorn de la llúdriga Taula
Page 31 and 32: 36 El retorn de la llúdriga Fotogr
Page 43 and 44: 48 El retorn de la llúdriga 100 90
Page 53 and 54: % d’activitat 58 El retorn de la
Page 55 and 56: 60 El retorn de la llúdriga Taula
Page 57 and 58: 36% 62 El retorn de la llúdriga Ta
Page 59 and 60: 64 El retorn de la llúdriga 5.5.3.
Page 61 and 62: 66 El retorn de la llúdriga Figura
Page 63 and 64: 68 El retorn de la llúdriga Olot B
Page 65 and 66: 70 El retorn de la llúdriga • La
Page 67 and 68: 72 El retorn de la llúdriga % Figu
Page 69 and 70: 74 El retorn de la llúdriga Figura
Page 71 and 72: 7. Seducció ambiental a través de
Page 73 and 74: enjogassats i activitat contínua.
Page 75 and 76: En definitiva, es tractava de fer-l
Page 77 and 78:
d’adequació i conservació dels
Page 79 and 80:
Neteja del riu Llobregat d’Empord
Page 81 and 82:
dia, alliberem a Olot a la Llum, fe
Page 83 and 84:
tors (contractats durant el temps d
Page 85 and 86:
8. Què pots fer per ajudar a conse
Page 87 and 88:
9.Agraïments Ja s’ha dit en dive
Page 89 and 90:
tes persones: Maria Àngels Argelé
Page 91 and 92:
10. Bibliografia Andrews, E.M., How
Page 93 and 94:
Gosálbez, J.; Serra, J. & Velasco,
Page 95 and 96:
Palomo, L.J. i Gisbert, J. (2002).
Page 97 and 98:
Northeast Section of the Wildlife S
Page 99 and 100:
http://www.projecterius.org (Inicia
Page 101 and 102:
108 El retorn de la llúdriga 5.6.
Page 103:
110 El retorn de la llúdriga 7.9.
show all

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?