El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

Olot
9
288’5
10
24
1
0’62
11
351’9
Banyoles
5
168’1
2
37’9
Figueres
aquesta espècie, Hans Kruuk havia trobat una biomassa de peixos entre 2,4
i 11,1 gr/m 2 . Aquests valors es complien (i, fins i tot, se superaven àmpliament)
en tots els trams estudiats, excepte al curs alt del riu Muga.
Amb el càlcul de la biomassa de peixos es va realitzar una estimació de la
capacitat de càrrega de cada tram estudiat, és a dir, del nombre de llúdrigues
que podrien viure amb l’aliment que tenien disponible. De nou es van
emprar dades dels estudis realitzats al Prepirineu, que relacionaven densitat
de llúdrigues amb biomassa de peix existent. La suma de les capacitats
de càrrega per cada tram va donar un total d’entre 130 i 160 individus.
Aquesta era la població màxima hipotètica a partir de l’àrea estudiada. No
es van tenir en compte, per manca de dades, gran quantitat de rius, tant de
la conca del Fluvià (Ser, Ridaura, Junyent, Llierca, Beget, Borró) com de la
conca de la Muga (Orlina, Llobregat, Torrelles, riera d’Àlguema, Arnera).
Tampoc es van considerar els centenars de recs ni les àrees inundades dels
Aiguamolls de l’Empordà. I, per últim, no es va tenir en compte que la llúdriga
no només s’alimenta de peixos, sinó que també preda, encara que en
menor mesura, sobre crancs de riu, granotes, serps d’aigua, insectes, mamífers
i ocells, pel que es va preveure que la biomassa d’animals disponible era
encara més gran. De tot això, es va concloure que l’aliment disponible a l’àrea
estudiada, no era un factor limitant pel manteniment d’una població
viable de llúdrigues.
Una estimació barroera de la capacitat de càrrega es va fer considerant
600 km de rius i 3.000 hectàrees de zones humides a l’àrea de reintroducció
i considerant que les densitats trobades a Catalunya oscil·len entre les
0,1 llúdrigues/km als rius de muntanya i les 1,2 dels trams mitjos i baixos
més productius. Amb aquesta informació es va estimar que hi hauria hàbitat
suficient per una població d’entre 60 i 720 exemplars, que es pot considerar
viable a llarg termini.
3
8’6
4
62’3
6
277’7
12
8’8
El retorn de la llúdriga 29
7
5’7
8
108’6
tram
biomassa
gr peix/m 2
Trams
estudiats
1.Albanyà
2. Cabanes
3. Peralada
4.Vilanova
5.Vilafant
6. Castelló
7. Mugueta
8. La Rogera
9. Castellfollit
10. Besalú
11.Vilert
12.Torroella
Figura 3.1. Càlcul de la biomassa de peixos
en alguns trams de les conques Muga i Fluvià.