26.04.2013 Views

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

peixos, si són bioacumu<strong>la</strong>bles? D’altra banda,<br />

què significa que una zona tingui prou capacitat<br />

<strong>de</strong> càrrega per suportar una pob<strong>la</strong>ció viable?<br />

Doncs calia esbrinar si l’àrea escollida conté<br />

prou llocs <strong>de</strong> refugi, <strong>de</strong>scans i reproducció,<br />

i també prou aliment, en el cas <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong>,<br />

sobretot prou aliment. I això significava estudis<br />

<strong>de</strong>tal<strong>la</strong>ts, capturant, mesurant i pesant peixos.<br />

Com es pot apreciar, <strong>la</strong> part més important,<br />

però també més feixuga i complicada, va ser<br />

l’estudi <strong>de</strong>ls peixos <strong>de</strong> les conques Muga i Fluvià.<br />

Es van escollir 17 trams <strong>de</strong> rius i l<strong>la</strong>cunes<br />

<strong>de</strong> l’àrea d’estudi i, amb el sistema anomenat<br />

pesca elèctrica, es van agafar diversos exemp<strong>la</strong>rs<br />

al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> l’any. Aquests peixos van ser analitzats<br />

i es va mesurar el contingut d’organoclorats i metalls pesants. En 12<br />

d’aquests trams, es calcu<strong>la</strong>r <strong>la</strong> <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> peixos, també amb pesca elèctrica.<br />

En aquest cas, <strong>la</strong> feina era molt més feixuga, ja que cal tancar el tram en<br />

qüestió, i capturar, mesurar i pesar tots els peixos que es troben a l’interior,<br />

tornant-los <strong>de</strong>sprés a alliberar. Diversos càlculs matemàtics permeten estimar<br />

els individus <strong>de</strong> cada espècie per metre quadrat i, segons el pes <strong>de</strong> cada<br />

espècie, <strong>la</strong> biomassa que representen.<br />

A més <strong>de</strong>l treball amb els peixos, es van analitzar els nivells d’organoclorats,<br />

organofosforats i metalls pesants <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong>ls Aiguamolls <strong>de</strong> l’Empordà.<br />

3.2.1. <strong>El</strong>s resultats<br />

En l’anàlisi <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong>ls Aiguamolls <strong>de</strong> l’Empordà va aparèixer un sol organoclorat,<br />

el lindane. Aquest isòmer <strong>de</strong> l’hexaclorciclohexà s’utilitza <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

fa dèca<strong>de</strong>s com a insecticida i, tot i que a Estats Units està prohibit <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

1988, a <strong>Catalunya</strong> no ha estat eliminat <strong>de</strong> <strong>la</strong> llista <strong>de</strong> productes fito-sanitaris<br />

legals fins al 2002, gràcies a una nova directiva europea. S’utilitza<br />

sobretot com a insecticida d’ampli espectre. Tanmateix, els valors que es van<br />

trobar eren baixos, doncs el més alt va ser <strong>de</strong> 56 nanograms/litre, que és el<br />

mateix que 0,000000056 grams/litre. Geogràficament, es van trobar concentracions<br />

més eleva<strong>de</strong>s a <strong>la</strong> Muga, sobretot a <strong>la</strong> primavera, que és quan<br />

s’apliquen preferentment aquests productes. Les substàncies consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s<br />

pels experts com responsables <strong>de</strong>l <strong>de</strong>clivi generalitzat <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> a Europa<br />

– PCBs, DDT, dieldrin i mercuri – no van aparèixer a les aigües <strong>de</strong>ls<br />

Aiguamolls.<br />

<strong>La</strong> quantitat <strong>de</strong> compostos analitzats en els peixos era molt gran (13 metalls<br />

pesants i 70 organoclorats), <strong>de</strong> forma que va ser difícil trobar en <strong>la</strong> bibliografia<br />

treballs que poguessin servir <strong>de</strong> comparació per molts d’ells. En general,<br />

però, els valors trobats estaven c<strong>la</strong>rament per sota <strong>de</strong>l que es consi<strong>de</strong>ra<br />

perillós pels humans, ja que no s’han fet gaires estudis concretament amb<br />

llúdrigues. De totes maneres, calia fixar-se en les quatre substàncies que<br />

esmentàvem abans - PCBs, DDT, dieldrin i mercuri – ja que són, segons<br />

molts científics, les realment perilloses, sobretot perquè han estat àmpliament<br />

empra<strong>de</strong>s i encara avui persisteixen en el medi.<br />

<strong>El</strong> dieldrin no va ser trobat en cap mostra. <strong>El</strong> DDT sí va ser localitzat,<br />

però en concentracions molt baixes. <strong>La</strong> mitjana <strong>de</strong> totes les mostres va ser<br />

0,034 ppm (parts per milió), mentre que <strong>la</strong> mitjana <strong>de</strong>ls rius <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong><br />

va ser <strong>de</strong> 0,081 en un estudi <strong>de</strong>l 1993. Les mitjanes troba<strong>de</strong>s als peixos <strong>de</strong>ls<br />

<strong>El</strong> <strong>retorn</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> 27<br />

Fotografia 3.2. Prenent <strong>la</strong> longitud<br />

i el pes <strong>de</strong>ls peixos d’un tram <strong>de</strong>l riu Muga.<br />

© Deli Saavedra

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!