El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera
El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera
El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
peixos, si són bioacumu<strong>la</strong>bles? D’altra banda,<br />
què significa que una zona tingui prou capacitat<br />
<strong>de</strong> càrrega per suportar una pob<strong>la</strong>ció viable?<br />
Doncs calia esbrinar si l’àrea escollida conté<br />
prou llocs <strong>de</strong> refugi, <strong>de</strong>scans i reproducció,<br />
i també prou aliment, en el cas <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong>,<br />
sobretot prou aliment. I això significava estudis<br />
<strong>de</strong>tal<strong>la</strong>ts, capturant, mesurant i pesant peixos.<br />
Com es pot apreciar, <strong>la</strong> part més important,<br />
però també més feixuga i complicada, va ser<br />
l’estudi <strong>de</strong>ls peixos <strong>de</strong> les conques Muga i Fluvià.<br />
Es van escollir 17 trams <strong>de</strong> rius i l<strong>la</strong>cunes<br />
<strong>de</strong> l’àrea d’estudi i, amb el sistema anomenat<br />
pesca elèctrica, es van agafar diversos exemp<strong>la</strong>rs<br />
al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> l’any. Aquests peixos van ser analitzats<br />
i es va mesurar el contingut d’organoclorats i metalls pesants. En 12<br />
d’aquests trams, es calcu<strong>la</strong>r <strong>la</strong> <strong>de</strong>nsitat <strong>de</strong> peixos, també amb pesca elèctrica.<br />
En aquest cas, <strong>la</strong> feina era molt més feixuga, ja que cal tancar el tram en<br />
qüestió, i capturar, mesurar i pesar tots els peixos que es troben a l’interior,<br />
tornant-los <strong>de</strong>sprés a alliberar. Diversos càlculs matemàtics permeten estimar<br />
els individus <strong>de</strong> cada espècie per metre quadrat i, segons el pes <strong>de</strong> cada<br />
espècie, <strong>la</strong> biomassa que representen.<br />
A més <strong>de</strong>l treball amb els peixos, es van analitzar els nivells d’organoclorats,<br />
organofosforats i metalls pesants <strong>de</strong> les aigües <strong>de</strong>ls Aiguamolls <strong>de</strong> l’Empordà.<br />
3.2.1. <strong>El</strong>s resultats<br />
En l’anàlisi <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong>ls Aiguamolls <strong>de</strong> l’Empordà va aparèixer un sol organoclorat,<br />
el lindane. Aquest isòmer <strong>de</strong> l’hexaclorciclohexà s’utilitza <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
fa dèca<strong>de</strong>s com a insecticida i, tot i que a Estats Units està prohibit <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />
1988, a <strong>Catalunya</strong> no ha estat eliminat <strong>de</strong> <strong>la</strong> llista <strong>de</strong> productes fito-sanitaris<br />
legals fins al 2002, gràcies a una nova directiva europea. S’utilitza<br />
sobretot com a insecticida d’ampli espectre. Tanmateix, els valors que es van<br />
trobar eren baixos, doncs el més alt va ser <strong>de</strong> 56 nanograms/litre, que és el<br />
mateix que 0,000000056 grams/litre. Geogràficament, es van trobar concentracions<br />
més eleva<strong>de</strong>s a <strong>la</strong> Muga, sobretot a <strong>la</strong> primavera, que és quan<br />
s’apliquen preferentment aquests productes. Les substàncies consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s<br />
pels experts com responsables <strong>de</strong>l <strong>de</strong>clivi generalitzat <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> a Europa<br />
– PCBs, DDT, dieldrin i mercuri – no van aparèixer a les aigües <strong>de</strong>ls<br />
Aiguamolls.<br />
<strong>La</strong> quantitat <strong>de</strong> compostos analitzats en els peixos era molt gran (13 metalls<br />
pesants i 70 organoclorats), <strong>de</strong> forma que va ser difícil trobar en <strong>la</strong> bibliografia<br />
treballs que poguessin servir <strong>de</strong> comparació per molts d’ells. En general,<br />
però, els valors trobats estaven c<strong>la</strong>rament per sota <strong>de</strong>l que es consi<strong>de</strong>ra<br />
perillós pels humans, ja que no s’han fet gaires estudis concretament amb<br />
llúdrigues. De totes maneres, calia fixar-se en les quatre substàncies que<br />
esmentàvem abans - PCBs, DDT, dieldrin i mercuri – ja que són, segons<br />
molts científics, les realment perilloses, sobretot perquè han estat àmpliament<br />
empra<strong>de</strong>s i encara avui persisteixen en el medi.<br />
<strong>El</strong> dieldrin no va ser trobat en cap mostra. <strong>El</strong> DDT sí va ser localitzat,<br />
però en concentracions molt baixes. <strong>La</strong> mitjana <strong>de</strong> totes les mostres va ser<br />
0,034 ppm (parts per milió), mentre que <strong>la</strong> mitjana <strong>de</strong>ls rius <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong><br />
va ser <strong>de</strong> 0,081 en un estudi <strong>de</strong>l 1993. Les mitjanes troba<strong>de</strong>s als peixos <strong>de</strong>ls<br />
<strong>El</strong> <strong>retorn</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>llúdriga</strong> 27<br />
Fotografia 3.2. Prenent <strong>la</strong> longitud<br />
i el pes <strong>de</strong>ls peixos d’un tram <strong>de</strong>l riu Muga.<br />
© Deli Saavedra