El retorn de la llúdriga - Fundació Catalunya - La Pedrera

peixos, si són bioacumulables? D’altra banda,
què significa que una zona tingui prou capacitat
de càrrega per suportar una població viable?
Doncs calia esbrinar si l’àrea escollida conté
prou llocs de refugi, descans i reproducció,
i també prou aliment, en el cas de la llúdriga,
sobretot prou aliment. I això significava estudis
detallats, capturant, mesurant i pesant peixos.
Com es pot apreciar, la part més important,
però també més feixuga i complicada, va ser
l’estudi dels peixos de les conques Muga i Fluvià.
Es van escollir 17 trams de rius i llacunes
de l’àrea d’estudi i, amb el sistema anomenat
pesca elèctrica, es van agafar diversos exemplars
al llarg de l’any. Aquests peixos van ser analitzats
i es va mesurar el contingut d’organoclorats i metalls pesants. En 12
d’aquests trams, es calcular la densitat de peixos, també amb pesca elèctrica.
En aquest cas, la feina era molt més feixuga, ja que cal tancar el tram en
qüestió, i capturar, mesurar i pesar tots els peixos que es troben a l’interior,
tornant-los després a alliberar. Diversos càlculs matemàtics permeten estimar
els individus de cada espècie per metre quadrat i, segons el pes de cada
espècie, la biomassa que representen.
A més del treball amb els peixos, es van analitzar els nivells d’organoclorats,
organofosforats i metalls pesants de les aigües dels Aiguamolls de l’Empordà.
3.2.1. Els resultats
En l’anàlisi de l’aigua dels Aiguamolls de l’Empordà va aparèixer un sol organoclorat,
el lindane. Aquest isòmer de l’hexaclorciclohexà s’utilitza des de
fa dècades com a insecticida i, tot i que a Estats Units està prohibit des del
1988, a Catalunya no ha estat eliminat de la llista de productes fito-sanitaris
legals fins al 2002, gràcies a una nova directiva europea. S’utilitza
sobretot com a insecticida d’ampli espectre. Tanmateix, els valors que es van
trobar eren baixos, doncs el més alt va ser de 56 nanograms/litre, que és el
mateix que 0,000000056 grams/litre. Geogràficament, es van trobar concentracions
més elevades a la Muga, sobretot a la primavera, que és quan
s’apliquen preferentment aquests productes. Les substàncies considerades
pels experts com responsables del declivi generalitzat de la llúdriga a Europa
– PCBs, DDT, dieldrin i mercuri – no van aparèixer a les aigües dels
Aiguamolls.
La quantitat de compostos analitzats en els peixos era molt gran (13 metalls
pesants i 70 organoclorats), de forma que va ser difícil trobar en la bibliografia
treballs que poguessin servir de comparació per molts d’ells. En general,
però, els valors trobats estaven clarament per sota del que es considera
perillós pels humans, ja que no s’han fet gaires estudis concretament amb
llúdrigues. De totes maneres, calia fixar-se en les quatre substàncies que
esmentàvem abans - PCBs, DDT, dieldrin i mercuri – ja que són, segons
molts científics, les realment perilloses, sobretot perquè han estat àmpliament
emprades i encara avui persisteixen en el medi.
El dieldrin no va ser trobat en cap mostra. El DDT sí va ser localitzat,
però en concentracions molt baixes. La mitjana de totes les mostres va ser
0,034 ppm (parts per milió), mentre que la mitjana dels rius de Catalunya
va ser de 0,081 en un estudi del 1993. Les mitjanes trobades als peixos dels
El retorn de la llúdriga 27
Fotografia 3.2. Prenent la longitud
i el pes dels peixos d’un tram del riu Muga.
© Deli Saavedra